Just Deploy It!

Blog

Eliminar les barreres per a l’aprenentatge
La funció del Departament d’Educació és eliminar les barreres de l’aprenentatge per tal de construir un context escolar que permeti l’èxit educatiu i el desenvolupament curricular i social de tot l’alumnat. Així ho estableix el Decret 150/2017. La comunitat educativa ajuda a detectar i eliminar aquests obstacles. I quan no arriba, apareixem les famílies, els companys/es i en definitiva, tota la comunitat al voltant del centre. Hem de vetllar entre tothom, per crear entorns d’aprenentatge saludables. Les barreres no són de l’infant, són de l’entorn. L’infant té les seves pròpies característiques i les seves aptituds. Tot infant aprèn, siguin quines siguin les seves condicions.

Hem canviat la mirada. I és un canvi que han de tenir tots els agents educatius. No ens centrem en el dèficit de l’infant. Hem d’abandonar l’esquema que fins ara s’havia utilitzat on la mirada protagonista se centrava en les dificultats de l’alumne. Assenyalo algunes observacions que es feien, però en deixo d’altres per a futures reflexions. Cap d’aquestes les hauríem de trobar avui dia als nostres centres educatius.

FIGURA 1

I com ha de ser aleshores la nostra mirada?

Hem d’aconseguir que la mirada se centri en l’entorn, que és qui condiciona i marca els límits que els infants es trobaran per accedir a l’aprenentatge i a les seves relacions socials.

FIGURA 2

Les barreres per a l’aprenentatge tenen a veure tant amb aquelles barreres físiques que impedeixen l’accés de l’alumnat, com les emocionals i sensorials, barreres que impedeixen relacionar-se amb l’entorn; companys/es, docents, etc. Una activitat d’aprenentatge que consistís en arribar al cim de l’Everest seria de difícil accés per tot un grup-classe; o una activitat amb sorolls exagerats seria de difícil accés per tot un grup-classe.

Un cop ens hem situat en el tema, assenyalem alguns obstacles que poden i han de ser eliminats:
- Aclarir els conceptes: ens trobem amb mestres que diuen que apliquen criteris d’inclusió però, tot i això, el primer que fan és demanar al mestre d’educació especial que s’emporti els infants amb dificultats d’aprenentatge perquè no podran seguir l’activitat proposada. El llenguatge que utilitzem ha de ser compartit. La inclusió demana, prioritza, que tots els infants estiguin a la mateixa aula. Ha de ser l’activitat i l’espai qui s’adapti, no al revés.
- El llenguatge de comunicació: no podem entrar en el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA), però sí que podem emfatitzar que cal eliminar aquesta barrera. Hem de poder emprar més d’un llenguatge simultàniament. Hem de permetre que tot infant es comuniqui i d’aquesta manera participi. Aprendre més llenguatges de comunicació és enriquidor per a tots els infants.
- Barreres que es troben a l’espai físic, l’aula: el docent ha de procurar disposar d’ajudes visuals per a qualsevol informació que hi hagi a la classe. Per exemple, tenir un calendari visual amb les tasques fetes i les què s’han de fer, ja que preveure i anticipar les activitats ofereix un ajut als infants.
- Barreres entre les persones, en els grups de classe: el treball per parelles facilita la socialització dels infants. Cal incentivar el treball entre iguals i no exclusivament el gran grup i l’individual.
En definitiva, l’educació ha de ser flexible i diversificada. Els nostres centres educatius han de saber descobrir les destreses i les aptituds de l’alumnat. I maximitzar-les. Això implica universalitzar els recursos i les activitats, fet que permet la participació de tot l’alumnat. I com fer-ho? Eliminant les barreres de l’entorn.

Des d’aquí us encoratjo a ser part de la comunitat educativa que vetlla per identificar i eliminar les barreres que no permeten als nostres infants accedir a l’aprenentatge i a la socialització.

Aquest article ha estat escrit en col·laboració amb Aprenem Autisme, entitat dedicada a l’acompanyament i defensa de drets de les persones amb autisme i les seves famílies.
29/09/2023
El lleure aposta per formar monitores i monitors en benestar emocional

Més de 300 monitores i monitors dels esplais de la Federació Catalana d’Esplai – Fundesplai s’han format per promoure el benestar emocional d’infants i joves en el marc del nou programa ‘Estima, la proposta educativa per celebrar la vida’. La iniciativa es durà a terme durant els cursos 2023-24 i 2024-25 i, segons les previsions, arribarà a més de 160.000 participants d’esplais i escoles on l’entitat està present.

La pedagoga de l’àrea d’Innovació i Continguts de Fundesplai, Susagna Escardíbul Tejeira, destaca que, entre els eixos principals d’Estima, figura “el repte de la pau interior”, entesa com la cura cap a un mateix i cap als altres: “D’una banda, planteja el repte de conèixer-nos millor, de desenvolupar la fortalesa interior, ja que la forma en com ens tenim estima i en com afrontem les complexitats de la vida, influeix tant en el nostre benestar emocional com en les relacions que establim amb l’entorn”.

“D’altra banda, partim de la base que en el món actual, ens enfrontem a múltiples desafiaments i malestars, que ens afecten profundament. Les desigualtats socials, les guerres o l’emergència climàtica són només alguns exemples dels reptes que enfrontem com a societat”, indica Escardíbul.

Acció socioeducativa

La nova proposta educativa de Fundesplai vol contribuir des de l’educació en prevenció a millorar la situació de la salut mental d’infants i joves, i és que, segons l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya de 2021,un 11,4% de nenes i un 7,2% de nens entre els 4 i els 14 anys manifestaven la probabilitat de patir problemes de salut mental.

El programa ‘Estima’ parteix de la base que des de l’acció socioeducativa s’han de crear i promoure entorns on infants, joves i famílies puguin tenir cura del seu benestar emocional i desenvolupar la capacitat de tenir cura dels altres i també cap al planeta. En aquest sentit, els equips educatius del temps del migdia de les escoles, dels esplais, de les colònies, etc. tindran un paper fonamental. ‘Estima’ vol arribar als més de 160.000 participants entre els infants i joves d’escoles i esplais on Fundesplai està present a través dels seus programes i activitats.

Susagna Escardíbul durant la presentació d”Estima’ | Fundesplai

“Amb l’estima posem l’èmfasi en la importància del desenvolupament d’un conjunt de capacitats, valors i actituds que ajudin les persones a donar valor al conjunt de la vida en igualtat de drets, a la presència, les cures, els vincles, l’esperança, la resiliència, el bé comú, la pau”, remarca la pedagoga.

La iniciativa inclou una sèrie de recursos per facilitar el seu desplegament: un quadern pedagògic, uns eixos d’animació adaptats per edats, uns reptes col·lectius per dinamitzar accions conjuntes, la proposta de diferents activitats per poder fer als esplais, les escoles o les cases de colònies i un banc de recursos pedagògics. Tots aquests elements estan agrupats a la web https://fundesplai.org/estima en obert i de forma gratuïta.

Jocs per treballar les emocions

Es proposen activitats, jocs i dinàmiques enfocades al desenvolupament de les competències emocionals, com ara consciència i regulació emocional, autoconeixement i autoestima, i relacions interpersonals saludables. Com a exemples, hi ha l’emocionòmetre, un recurs per ajudar a treballar el reconeixement de les pròpies emocions: “La idea és que cada dia o amb certa regularitat dediquem un temps a “jugar” amb l’emocionòmetre. En rotllana, a fi que totes i tots es vegin les cares, ens fem les preguntes següents: Com em sento? Quina emoció defineix millor com em sento? Per què em sento així? Vull seguir sentint-me així o no? Què necessito?”.

També hi ha l’activitat de la cabana, que vol engrescar els infants a cocrear espais on puguin recollir-se, experimentar el silenci, regular les emocions: “La idea és que sigui un espai físic, dissenyat per ells mateixos. Alguns infants ja ens han transmès les seves preferències: se l’imaginen al pati, al costat d’un espai verd. Que hi hagi prismàtics per observar l’entorn (i centrar l’atenció), pintures i d’altres elements que ajudin a aquietar la ment”.

Taller sobre emocions | Fundesplai

L’objectiu és que, des del món educatiu i del lleure, es pugui ajudar a fomentar una bona salut mental i és que, com apunta la pedagoga, les activitats a la natura i a l’aire lliure, així com les esportives i artístiques i el paler de jugar, “són especialment útils per al benestar de les persones”.També es plantegen dos projectes col·lectius basats en la metodologia d’aprenentatge servei, orientats a exercitar la ciutadania activa i la capacitat de fer coses que aportin benestar propi i aliè. Durant el segon trimestre del curs 2023-2024, es desenvoluparà un projecte al voltant del valor del silenci, i el curs 2024 -2025 Fundesplai vol impulsar un conjunt de propostes de treball en relació amb el valor de la gratitud.

Formació

La formació de les monitores i monitors fa servir metodologies que promouen la lliure expressió, el treball en grup i la promoció de valors: “Les activitats estan molt lligades a la dimensió afectiva i les relacions educadora-infant tenen un component de proximitat que fa que esdevinguin una oportunitat per a la promoció de l’educació emocional”.

Més de 300 monitores i monitors assisteixen a la trobada de Fundesplai | Fundesplai

“Les educadores, hem de ser models de referència de benestar emocional per als infants i joves (ho som sempre, en un sentit o un altre) i, per aconseguir això, primer de tot caldrà fer una ullada a l’estat de la nostra salut emocional i la manera com ens relacionem i treballem en equip”. Entre les diverses estratègies, figura la creació d’espais formatius col·lectius on poder intercanviar experiències i formar-se en tècniques de relaxament i jocs per treballar aquests temes.

Justícia social

L’equip d’Innovació i Continguts de Fundesplai, amb la col·laboració de desenes de persones de la Comissió Pedagògica de l’entitat amb el suport de persones expertes, ha elaborat la proposta educativa ‘Estima’ al llarg del primer semestre de 2023. El passat 16 de setembre es va presentar el projecte a la seu de Fundesplai del Prat de Llobregat, en un acte en què va participar Isa Duque, que és psicòloga, formadora, creadora del projecte ciberactivista ‘la Psico Woman’ i autora del llibre ‘Acercarse a la generación Z’.

Duque va ressaltar que “la salut mental ha d’anar acompanyada de justícia social” en termes de tenir un habitatge digne i un treball estable, entre d’altres factors. “Els i les joves volen que els tractem amb menys ‘adultisme’, que els escoltem, que els validem emocionalment i que siguem conscients de la vulnerabilitat pròpia i dels altres”.

Per això, Duque insisteix que “cal connectar amb elles i ells des de la tendresa i l’afecte i que moltes i molts d’ells no poden tenir perquè el sistema va molt ràpid”.

Campanya d’estiu

A l’acte es va fer balanç de la campaña d’estiu de l’entitat, que tenia com a lema ‘Fem possible un món millor!’ i se centrava en la sensibilització envers els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través d’activitats lúdiques com jocs, sortides, tallers, ciència ciutadana, esports i gimcanes.

Durant l’estiu, va haver 93.636 inscripcions, xifra que representa un increment del 14,5% respecte al 2022, quan va haver-hi 81.784. Les activitats més populars van ser els casals i les colònies, si bé van guanyar pes els bressols d’estiu destinats a la petita infància.

A través de la campanya ‘Fem possible un estiu per a tothom!’, orientada a facilitar la participació d’infants i joves en situació de vulnerabilitat, Fundesplai va recaptar fons per a 8.045 beques, gràcies a les aportacions d’administracions, entitats, empreses i particulars. La xifra és similar a la de l’estiu anterior, quan va aconseguir-ne 7.995 beques, però un 35% més que el 2021 (5.923).

29/09/2023
Comença la campanya de vacunació conjunta contra la grip i la COVID-19

L’objectiu d’aquesta campanya de vacunació 2023-2024 és vacunar al 75% de les persones vulnerables, segons va destacar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, qui va afegir que es pretén que es vacunin també «el màxim de professionals de tot el sistema de salut i socials, perquè en són els cuidadors”.

De moment, Salut ha iniciat la vacunació per a la població més vulnerable, com ara les persones que viuen a residències de gent gran, i la setmana vinent començaran a vacunar a les persones que reben atenció sanitària domiciliària. Pel que fa a la resta de col·lectius a qui es destina la vacunació de la grip i de la COVID, està previst que sigui a partir del 16 d’octubre quan es posi en marxa: s’adreçarà a les persones de 60 anys i més, les persones amb condicions de risc (problemes de salut crònics, obesitat etc.), les dones embarassades, les persones amb immunosupressió, o els professionals sanitaris i sociosanitaris i altres serveis essencials i crítics. Aquest any també es recomana la vacunació antigripal per al col·lectiu de persones fumadores i, per primera vegada i com a principal novetat, Salut introdueix la vacunació sistemàtica contra la grip també per a tots els infants d’entre 6 i 59 mesos d’edat.

Vacuna contra la grip a nadons de 6 mesos

Tot i que, habitualment, en menors, la mortalitat per grip és mínima, aquesta malaltia produeix un nombre important de visites a centes de salut, hospitalitzacions i ingressos per complicacions, especialment en els infants de menor edat. Es calcula que, a l’Estat espanyol, i en menors de 5 anys, es produeixen cada any 50.000 casos de grip confirmada a l’Atenció Primària, 4.000 hospitalitzacions, 800 casos greus, 250 ingressos a la UCI i 8 defuncions intrahospitalàries. En aquest sentit, els nadons d’entre 6 i 59 mesos no només és un dels grups que més pateix la infecció, sinó que també pot presentar complicacions greus a causa d’ella; la vacuna, amb una única dosi injectable, permetrà protegir precoçment les criatures de contraure la malaltia. L’OMS i el Centre Europeu per a la prevenció i el control de les malalties (ECDC) recomanen aquesta vacunació anual a la població infantil, i dotze països europeus ja l’han introduït.

La vacuna de la grip que rebran aquests infants a Catalunya també és tetravalent, com la dels adults, i amb la mateixa composició, però adaptada amb indicacions per a l’edat. Sobre les vacunes intranassals, el comitè d’experts en vacunes de Salut ha determinat fer una prova pilot de 3.000 unitats per estudiar-ne l’eficàcia, ja que considera que hi ha dubtes seriosos del cos eficàcia d’aquesta presentació, tal i com ha confirmat el conseller Balcells.

Vacunació de Covid-19, només per a persones d’alt risc i sanitaris

Malgrat que actualment tant a Catalunya com a nivell internacional es detecta una tendència ascendent en la incidència d’infeccions i d’hospitalitzacions per COVID-19, probablement relacionada amb l’aparició de noves subvariants d’òmicron amb més transmissibilitat, les recomanacions per a la vacunació 2023-24 de COVID-19 es mantenen de moment per a persones d’alt risc de patir complicacions i grups com els professionals sanitaris i sociosanitaris, que atenen aquestes persones vulnerables; ara per ara, no es justifica la vacunació contra la COVID-19 en persones no incloses en aquests col·lectius.

Segons la secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas Peña, aquesta vacuna s’ha mostrat eficaç contra les diverses subvariants del SARS-CoV-2, les EG.5 i BA.2.86 (conegudes com a Eris i Pirola), i “la vacuna adaptada s’ha fet en relació al tipus d’òmicron que circulava al mes de maig. Els virus que ara circulen només tenen petites variacions i s’ha comprovat en estudis que els anticossos que provoca la vacuna disponible (i que s’administrarà), són efectius per aquests subvariants”. Cabezas va explicar e rod de premsa per als mitjans que s’han adquirit un total de 1.715.000 dosis de vacunes antigripals per a la campanya 2023-24, que constitueixen 110.200 dosis addicionals respecte a la campanya de vacunació de 2022-23 (1.604.800) i 145.000 dosis més que per a la campanya de 2021-22 (1.570.000). Amb aquestes xifres es pretén superar cobertures de vacunació del 75% en persones de 60 anys o més i en el personal sanitari i sociosanitari, i superar el 60% de cobertura en dones embarassades i en persones amb condicions de risc.

Els CAP, sempre a primera línia

Els centres d’assitència primària seran l’entorn habitual de les vacunacions, però també s’habilitarà a cada regió sanitària com a mínim un punt de vacunació poblacional (PVP) per facilitar encara més la vacunació fora dels horaris dels CAP. En aquests casos, a l’hora de demanar cita, el pacient podrà triar entre el CAP o el PVP de la seva regió sanitària. Malgrat que el període prioritari de vacunació és durant la tardor i fins a finals de desembre, les vacunes contra la grip i la COVID-19 estaran disponibles fins que finalitzi la temporada estacional a finals de març de 2024.

28/09/2023
La recerca oncològica, essencial per augmentar la supervivència en càncer

L’Associació Contra el Càncer (AECC) a Barcelona va organitzar ahir, amb motiu del Dia Mundial de la Recerca en Càncer (24 de setembre), una sèrie de diàlegs amb professionals sanitaris amb l’objectiu de remarcar la importància de la recerca oncològica com a principal eina per aconseguir el 70% de supervivència en càncer. Sota el lema «Els pacients necessiten més recerca”, la trobada va comptar amb la participació de doctors, pacients i representants de les principals fundacions de recerca, com la Dra. Patricia Nieto, directora de projectes de recerca de la Fundació Científica de l’Associació Contra el Càncer; Jordi Mas, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) o el Dr. Alex Piris, cap de l’àrea de coordinació científica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

L’AECC, que és l’entitat que més fons destina a la recerca i als investigadors de càncer amb 565 projectes oberts i una inversió de 104 milions d’euros, apunta l’absència d’una estratègia clara en recerca en càncer a Espanya, i la necessitat que els investigadors tinguin les mateixes oportunitats i condicions que els seus homòlegs en països on la recerca és una prioritat.

Per a corregir aquestes desigualtats és necessari augmentar el finançament i participació espanyola en projectes, donar suport al talent investigador durant tota la seva carrera i incrementar la capacitació – en recerca- dels professionals clínics en tot el territori per apropar els resultats als pacients.

La falta d’oportunitats en la recerca a Espanya radica, principalment, per l’absència d’una estratègia clara. Entre 2010 i 2020 el percentatge de despesa total en R+D a Espanya va ser del 4,13% davant del 27,6% dels Països Baixos, el 22,6% d’Itàlia o el 13,4% d’Alemanya, fet que posiciona el nostre país com el de menor creixement de despesa.

En aquest setit, cal destacar que impulsar la recerca també és garantir l’accés als pacients als últims avenços en medicina i millorar la supervivència i qualitat de vida. I és que, els càncers amb una supervivència baixa o estancada (inferior al 30%) com pulmó, pàncrees, esòfag, estómac i fetge, que representen el 38% de la mortalitat, només compten amb el 17% de tota la inversió pública i el 21% de tots els assajos clínics. Pel que, totes les persones amb càncer no tenen el mateix accés als resultats de recerca ni tots els tumors s’investiguen tal com cal.

La recerca és la millor eina per augmentar les xifres de supervivència. De fet, gràcies a la ciència s’ha aconseguit arribar a una taxa de supervivència en homes del 55,3% i en dones del 61,7%. Ara l’objectiu és superar el 70% de supervivència l’any 2030, pel qual és necessari millorar les condicions dels investigadors espanyols.

Objectiu: 70% de supervivència en càncer

Amb l’objectiu de superar el 70% de supervivència l’any 2030, l’Associació ha creat la major convocatòria nacional d’ajuts a la recerca en càncer, amb una inversió de 10 milions d’euros. Aquesta convocatòria, anomenada “Repte AECC 70% Supervivència” té l’objectiu d’impulsar la recerca d’excel·lència en càncers de baixa o estancada supervivència (aquells amb una taxa de supervivència a 5 anys inferior al 30%) i amb una incidència significativa en la població espanyola, com són els tumors de pàncrees, pulmó, esòfag, estómac i fetge.

Reconeixements malgrat la poca inversió

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat premiat, per partida doble, a la XI Edició dels Premis ECO, organitzats per la Fundació per a l’Excel·lència i la Qualitat de l’Oncologia (ECO). D’una banda, el centre ha obtingut el Premi a la millor iniciativa de qualitat en Oncologia per la seva certificació com a «Comprehensive Cancer Center» —centre integral d’atenció oncològica— que atorga l’Organització d’Instituts Europeans de Càncer (OECI). A més, la Dra. Ana Oaknin, cap de la Unitat de Tumors Ginecològics del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), ha estat guardonada amb el Premi Extraordinari a la recerca en càncer ginecològic pel seu lideratge en estudis i assaigs clínics innovadors que millorin el tractament d’aquests tumors.

27/09/2023
Europa suspèn en prevenció de malalties

Aquests dies explicàvem que investigadores de l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) han publicat un estudi que revela que l’ADN de tumors mamaris es pot detectar analitzant la llet materna, una troballa que pot facilitar aviat, i molt, la detecció del càncer de mama de manera molt primerenca.

Aquesta és actualment la gran prioritat de la salut, localitzar el més aviat possible, en estadis com més inicials millor, qualsevol indicador de malaltia, per així poder ser a temps de curar. ‘És millor prevenir el mal que guarir-lo’.

Doncs bé, a nivell general, els ciutadans europeus no practiquem massa la prevenció en salut. Així ho mostren els resultats de l’STADA Health Report 2023, l’estudi que la companyia STADA realitza anualment sobre la salut dels europeus. Entre març i juliol d’aquest any, uns 32.000 enquestats de 16 països van ser entrevistats sobre diversos temes vinculats a la seva salut. Un d’ells, la prevenció, i quatre de cada deu entrevistats (42%) varen afirmar que no passen cap revisió mèdica preventiva. Només el 15% assegura que es presenta a totes les cites pertinents. Els Països Baixos, amb un 32%, i el Regne Unit, amb un 31% dels qui no van a les visites ni passen proves de prevenció, són els exemples més positius en aquest sentit. I, en canvi, Sèrbia i Polònia (62% cadascun) i Romania (60%) van en la direcció contrària: gairebé dues de cada tres persones en aquests països no es fan mai cap revisió.

A Catalunya, el percentatge d’homes que diu que no es fa mai cap revisió mèdica és el 41% i el de dones, un 42%. A nivell global, tampoc els espanyols prioritzen la detecció precoç de possibles malalties. Si bé aquests “mostren un alt grau de coneixement en qüestions relacionades amb la salut i amb els hàbits de vida saludable, segons indiquen els resultats de l’STADA Health Report, no sempre presten suficient atenció a la prevenció de malalties”, puntualitza la directora general de STADA España, Mar Fábregas. A l’Estat espanyol, els resultats senyalen que el 44% dels homes i el 39% de les dones no passen cap revisió anual de salut.

Les revisions mèdiques més habituals que a nivell global sí que diuen que es fan els enquestats a Europa són la revisió ginecològica (citologia) i les mamografies, i entre els homes les que més senyalen que es fan són la revisió general i la de càncer de còlon.

De fet, les visites i proves mèdiques de caràcter preventiu, en general, moltes vegades formen part dels protocols de recursos humans de les pròpies empreses vers als seus treballadors. En aquest sentit, i tal assenyalava aquesta setmana en la presentació de l’informe d’STADA a Madrid el CEO de la companyia alemanya de productes farmacèutics, Peter Goldschmidt, “les empreses poden tenir un paper molt important en la prevenció, perquè poden crear el temps per a que els seus empleats es facin aquestes revisions mèdiques”. D’aquesta manera -afegeix Goldschimidt- “tindrem treballadors més disponibles, que no faltaran tant a la feina. Facilitar el temps per a les revisions és una manera de cuidar dels empleats”.

Estalvi i prevenció

Segons dades exposades en la presentació de l’informe d’STADA, només el 0,4% de la inversió a Europa es destina a accions i mesures preventives de salut, mentre que el 80% del pressupost de sanitat s’aboca al tractament de les malalties cròniques. La prevenció no només salva vides, sinó que també estalvia diners a les arques públiques i, directa o indirectament, als propis ciutadans.

La situació econòmica d’aquesta època post-Covid també ha deixat reflectit en les respostes dels 32.000 europeus que molts dels entrevistats diuen no fer-se proves preventives per falta de temps o de diners. Però per sobre del temps i dels diners, la manca d’informació sobre les proves preventives que tenim a l’abast i que podem fer-nos per a detectar a temps i evitar problemes de salut, és la principal raó indicada pels enquestats, un 37% a Catalunya i un 32% de mitjana a Europa.

A banda de les proves mèdiques destinades a prevenir malalties, altres accions preventives que cadascú pot dur a terme han quedat reflectides també en l’estudi d’STADA. Per exemple, un 40% dels espanyols afirma seguir una dieta més saludable, un 23% assegura que segueix més els consells dels professionals sanitaris i un 22% diu haver incrementat el consum de vitamines i suplements.

També a nivell preventiu, l’STADA Health Report 2023 ha revelat que vuit de cada deu europeus entrevistats consideraria la possibilitat de fer-se un estudi genètic per conèixer la probabilitat de patir alguna malaltia en el futur. Portugal (94%), Polònia (89%), Romania i Espanya (87% en ambdós casos) són els països on els enquestats s’han mostrat més oberts a fer-se proves genètiques de caràcter preventiu, pensant en malalties com ara el càncer.

Els resultats de la recerca d’STADA es van presentar aquest dimarts 19 de setembre al davant d’un centenar de periodistes de tot el món. Alguns d’aquests professionals havien arribat a Madrid des de països que han participat en l’estudi, que són: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Rússia, Sèrbia, Espanya, Suïssa, Ucraïna, Uzbekistán i el Regne Unit.

26/09/2023
Proves invisibles: sobre l’omnipresent falta d’evidències per a elaborar coneixement empíric

Per a contar una història explicativa no fan falta molts fets. Per contra, és més fàcil i eficaç elaborar-la amb uns pocs fets cridaners i un grapat de dades de situació per a sustentar-la. I, si ja tenim prefigurats els missatges finals, molt millor: basta seleccionar les dades més convenients perquè el relat es vagi armant amb la racionalitat del constructor d’un mosaic. El que compte és el resultat, sense importar les peces descartades perquè no encaixen i aquelles que no estan disponibles, però que haguessin pogut alterar la imatge final.

Les històries de les civilitzacions, les nacions i els imperis són en bona part relats embastats amb fets i dades significatives per als qui les escriuen. Solen articular-se a partir de grans esdeveniments relacionats més amb la guerra que amb les vicissituds de la pau. No és rar, per tant, que les històries nacionals expliquin de manera diferent un mateix esdeveniment, perquè s’han escrit amb dades i significats diferents. No obstant això, si no es té bé present que les proves descartades o desconegudes podrien canviar el relat i el coneixement, tota pretensió d’objectivitat es fa miques.

Considerar de manera explícita l’existència d’aquestes proves invisibles és fonamental per a produir coneixement mínimament fiable, ja sigui en la historiografia i les ciències socials com en les disciplines més experimentals. La història de les civilitzacions antigues és un exemple eloqüent de racionalització a partir de proves limitades. Només són conegudes aquelles de les quals han perviscut objectes o, millor, registres escrits. Però quantes civilitzacions va haver-hi abans dels sumeris de les quals no queda pedra sobre pedra? Quantes no van arribar a desenvolupar algun tipus d’escriptura i quantes sí que la van desenvolupar, però de les quals no tenim cap rastre? La mateixa història de les llengües i l’escriptura, que necessàriament es remunta més enllà de les llengües sumèries, acàdia, assíria i babilònia, és impossible de traçar per l’eloqüent falta de proves. Però bastaria descobrir un lloc arqueològic ben proveït per a poder reescriure aquesta història.

En les ciències empíriques, totes elles basades en l’observació i solo algunes amb capacitat manifesta d’experimentació, l’existència de proves o evidències és el que permet confirmar hipòtesis i desenvolupar el coneixement. Sense tenir en compte aquestes proves invisibles, tot coneixement resulta esbiaixat. No obstant això, la consideració explícita de les proves invisibles és, en general insuficient. En biomedicina, per exemple, abunden les recerques que, després d’haver estat realitzades, mai van ser publicades i, per tant, romanen ocultes. A més, entre les publicades, hi ha una tendència a informar dels resultats favorables.

El perill d’aquests biaixos és molt clar quan parlem d’intervencions de salut: la sobreestimació dels efectes favorables i la infraestimació dels efectes desfavorables. Com la dimensió de les proves invisibles (la part submergida de l’iceberg) és difícil de mesurar, sempre ens queda una ombra de dubte o punt d’incertesa sobre els efectes reals dels tractaments.

La historiografia en general, i les històries nacionals en particular, són un àmbit del coneixement en el qual abunden les proves invisibles, en uns casos perquè s’han destruït o estan ocultes, en uns altres per simple descarti i selecció interessada de les més convenients per al relat, la qual cosa es diu biaix de selecció o cherry picking. Però els biaixos derivats d’ignorar les proves invisibles afecten en major o mesura a tots els àmbits del coneixement empíric. Per això, per a produir, digerir i aplicar coneixement fiable, cal ser molt escrupolosos i vigilants amb aquests biaixos. El problema és que la naturalesa humana és més procliu a elaborar relats explicatius que a quedar-se sense relat per falta de proves.

22/09/2023
L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

L’Associació Contra el Càncer a Barcelona ha presentat una junta a la seu local a la ciutat de Mataró. Gràcies a la creació d’aquesta junta, l’Associació podrà detectar les necessitats de la regió per a poder oferir serveis que realment cobreixin aquestes necessitats de les persones amb càncer i/o familiars de persones amb càncer de la ciutat.

El Punt Comarcal del Maresme va ser inaugurat l’any 2017, però fins ara Mataró no comptava amb una junta pròpia. Les seus locals están formades per grups de voluntaris que s’encarreguen de liderar les activitats al municipi tant de campanyes de prevenció com de captació de fons per la recerca i pels serveis de l’Associació.

“D’aquesta manera, els voluntaris de la seu de Matarò construirem un petit òrgan de govern que representarà a l’Associació a la nostra ciutat, facilitant-nos la detecció de les necessitats de la població i permetent-nos arribar a altres àmbits com els Centres d’Atenció Primària (CAP), escoles o Centres Cívics, entre d’altres”, declara la Sílvia Pérez, Coordinadora del Maresme a l’Associació Contra el Càncer.

L’Associació, 70 anys d’experiència en la lluita contra el cáncer

L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Dedica els seus esforços a mostrar la realitat del càncer a Espanya, detectar àrees de millora i posar en marxa un procés de transformació social que permeti corregir-les per obtenir un abordatge del càncer integral i multidisciplinari. En el seu ADN està estar al costat de les persones pel que el seu treball també s’orienta a ajudar-les a prevenir el càncer; estar amb elles i les seves famílies durant tot el procés de la malaltia si li ho diagnostiquen; i millorar el seu futur amb l’impuls a la recerca oncològica. En aquest sentit, a través de la seva Fundació Científica, l’Associació aglutina la demanda social de recerca contra el càncer, finançant per concurs públic programes de recerca científica oncològica de qualitat. Avui dia, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer: 104M€ en 565 projectes de recerca.

L’Associació integra a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per a prevenir, sensibilitzar, acompanyar a les persones afectades i finançar projectes de recerca oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer. Estructurada en 52 Seus Provincials, i present en més de 2.000 localitats espanyoles, compta amb més de 23.000 persones voluntàries, més de 388.000 socis i quasi 1.000 professionals.

Durant el 2021, l’Associació ha atès a 136.000 persones afectades per la malaltia.

22/09/2023
Les farmàcies repartiran productes menstruals reutilitzables gratuïts el 2024

Les farmàcies de Catalunya distribuiran productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta a principis de l’any que ve. Es tracta d’una mesura pionera al món impulsada per la Generalitat per garantir l’equitat menstrual.

Les dones podran escollir a la farmàcia copes, calces menstruals i compreses de tela, en funció del que millor s’adapti a les seves necessitats.

Es preveu que els productes arribin a les farmàcies durant el primer trimestre de 2024. Les farmàcies que formin part del projecte tindran un distintiu que les identificarà i les acreditarà com a punt autoritzat de distribució.

Com recollir els productes

Per recollir el producte a les farmàcies acreditades caldrà presentar un codi QR individual i intransferible que es trobarà a l’aplicació La Meva Salut. En cas que algú tingui alguna dificultat, el personal farmacèutic oferirà suport per obtenir el codi dins l’aplicació i garantir, així, l’accés a tota la ciutadania.

Informació i assessorament personalitzat a les farmàcies

La Generalitat formarà als equips farmacèutics perquè informin i assessorin sobre el cicle i els productes menstruals. La mesura s’ha tirat endavant a través d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

La distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables a totes les dones de Catalunya forma part del Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025.

El pla té un enfocament transinclusiu i, per tant, també s’adreça a les persones no binàries i els homes trans* que menstruïn. Es calcula que al voltant de 2,5 milions de dones se’n beneficiaran.

9.000 tones de residus menys

A més de garantir l’equitat menstrual, la mesura té per objectiu fomentar l’ús de productes reutilitzables i reduir l’empremta que deixen al planeta les més de 9.000 tones de residus que es produeixen cada any a Catalunya per l’ús de tampons i compreses d’un sol ús.

L’accés gratuït suposa també un important estalvi per a les dones i les famílies perquè si, per exemple, s’opta per l’ús de la copa la despesa al llarg de la vida fèrtil és d’aproximadament 145 € enfront dels 2.500 € que costen els tampons i les compreses d’un sol ús.

21/09/2023
Mercè Balcells: “Al laboratori no només podem crear artèries sanes, sinó que podem també reproduir malalties i experimentar la seva cura”

Arran del naixement de la seva fillola amb micròtica (una deformitat congènita de l’orella), va començar a investigar com desenvolupar una orella a partir de cèl·lules i teixit del propi pacient. Ella i tot un equip han aconseguit dissenyar cartílags auriculars i obrir pas a nous processos per obtenir cartílag elàstic. Però com tantes vegades passa, la manca de pressupost ha deixat la missió sense assolir la seva aplicació clínica. La Mercè, però, ha publicat a la revista Biomaterials Science tots els resultats obtinguts, i ho ha fet en modalitat de lectura oberta a tothom, per donar peu a que algú pugui donar continuïtat a l’estudi, que podria servir per aconseguir un dia l’autoregeneració també d’altres òrgans.

Quan vares triar els estudis a l’IQS, en quina aplicació de la Química et veies, laboralment?

Vaig triar Química per donar eines als metges per a solucionar problemes mèdics no resolts. La Biomedicina no existia en aquells moments com a tal, aleshores havies de pensar en la química o la biologia aplicades a la salut.

Ara, a part de professora a l’IQS, ets investigadora principal al Massachusetts Institut of Technology (MIT), com hi vares arribar?

Estudiant a Alemanya vaig anar sabent que el 90% de les publicacions científiques sobre materials amb aplicació mèdica estaven fets per científics, metges o enginyers que eren a Boston. I vaig aprofitar l’última part del meu pressupost com a estudiant becada per viatjar-hi. Portava una llista amb tots els meus referents, entre ells Charles Vacanti, -el cocreador d’una orella al laboratori implantada sota la pell de l’esquena d’un ratolí- . Els va anar a conèixer i demanar-los que la bequessin per treballar amb ells. I avui la Mercè és especialista en regeneració de teixits.

Juntament amb les biòpsies líquides per als diagnòstics precoços, l’impuls a la regeneració de teixits és una gran esperança per a la salut de la humanitat.

El potencial de l’enginyeria de teixits és molt gran, alhora que un important desafiament per alleugerir les llistes de trasplantaments. És el que vaig veure jo en arribar al MIT, on em vaig envoltar de metges i vaig començar a aprendre-ho tot sobre la composició i funcionament de les cèl·lules. Jo, en concret, treballant la regeneració de teixits tous, els vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars).

I, de sobte, la vida li demana una altra missió.

Sí, de cop i volta, el destí de la vida em va fer pujar al tren de regeneració de teixits per aconseguir, a partir de cèl·lules del propi cos, la formació d’una orella. La filla de la meva millor amiga havia nascut amb una orella sense arribar-se a desenvolupar bé (micròtia), i vaig començar a fer recerca sobre com es podia fer créixer bé una orella. Va ser un repte personal que em va portar, a mi, juntament amb molta gent que va donar suport al projecte d’investigació, començant per la mare de la nena, Àgata Gelabertó, l’hospital de Sant Joan de Déu, el Children Hospital de Boston, l’IQS i el Massachusetts Institut of Technology.

Afecta moltes persones aquesta malformació?

Es calcula que afecta un de cada 10.000 habitants caucàsics, però pot arribar a afectar una de cada 4000 persones en la població hispana. I entre els afectats, el 90% presenten la malformació en una sola de les orelles, i en el 75% dels casos és una micròtia considerada de grau tres. És quan es neix amb un petit lòbul en la part inferior del que hauria estat l’orella i una mica de teixit cartilaginós, i la majoria no tenen ben format tampoc el canal auditiu.

Què vàreu aconseguir?

Vàrem crear l’Associació Micròtia Espanya (AME), perquè fins aleshores, tota la informació que existia estava en anglès. També vàrem poder entendre que, en la micròtia, l’orella no arriba a formar-se correctament perquè cap al segon trimestre de la gestació perd la instrucció, la seva guia, però el seu motor funciona. Per això vam començar a investigar si de la petita orella o de l’altra, sana, extraient-ne una petita mostra, d’uns dos mil·límetres del darrere de l’orella, el mateix que s’agafa per fer el forat per poder posar una arracada, podíem treure cèl·lules i entrenar cèl·lules mare extretes del moll de l’os amb les ordres correctes per desenvolupar bé tota una orella.

I aquest coneixement on us va portar?

Així vam poder aconseguir dissenyar cartílags auriculars i obrir pas, mitjançant l’enginyeria de teixits i la tecnologia d’impressió 3D, a nous processos que permeten obtenir un cartílag elàstic a partir de les cèl·lules del pacient. L’aplicació clínica, però, requereix d’una continuïtat en la investigació el cost de la qual ja no vàrem poder assumir.

El fet que s’hagi procurat la publicació -aquest estiu- de tots els resultats de la investigació que vàreu fer, aplana el camí per a altres investigadors. Era aquest l’objectiu?

Sí. La nostra intenció, per això hem volgut costejar els més de 3.000 euros que costa la publicació en obert, és que algun altre equip amb els recursos suficients pugui continuar amb el projecte, que podria portar no només a la regeneració completa d’una orella, reconstruïda a partir de cartílag, sinó també d’altres òrgans. I, si algú ens planteja col·laborar perquè sigui el nostre equip el que s’hi pugui tornar a posar, jo no ho dubtaré en absolut. Amb la publicació d’aquest article – ‘Optimization Of 3D Autologous Chondrocyte-*seeded Polyglycolic Acid Scaffolds To Mimic Human Ear Cartilage’– hem volgut posar a l’abast de tothom la nostra recerca feta durant una desena d’anys, tant per si algú vol agafar-nos el relleu, o invertir en la seva continuïtat. I tot això ha estat possible aconseguint treballar conjuntament amb dos hospitals (Sant Joan de Déu a Barcelona i Children Hospital de Boston) i dues institucions molt punters a banda i banda de l’Atlàntic (IQS i MIT), a més d’investigadors amb les seves tesines de màster i doctorats. Ha estat una recerca d’anys amb moltes col·laboracions i aportacions altruistes de moltes persones.

A nivell mundial, què s’està portant ja a la pràctica gràcies a la regeneració de teixits?

Hem aconseguit models per testar dispositius mèdics reduint així l’experimentació amb animals. El meu treball és fer els vasos, els conductes per on passa el reg sanguini i els nutrients. En el cas d’una persona que ha tingut un infart, per fer el bypass es fa servir un tros de vena o artèria, que podria ser feta amb regeneració de teixit. Jo tinc vasos fets de cèl·lules humanes, amb propietats i funcionalitat molt semblants a una arteria coronària però fets al laboratori són un instrument excel·lent per testar fàrmacs de la malaltia coronària. Així col·laborem en el desenvolupament de fàrmacs, fent servir òrgans fets per nosaltres. Hem desenvolupat un bioreactor, un anàleg del cor, que batega i jo tinc el vas i els teixits i òrgans mantinguts en condicions el més semblant al cos humà. Fent servir bioreactors que simulen el funcionament i les condicions biològiques químiques i mecàniques que veuríem si fossin implantats. I no només fem arteries sanes, també podem recrear malalties.

Això vol dir curar fora del cos, per després fer-ho a dins.

Sí. Podem simular una arrítmia o parar el flux simulant un trombo. O posar sucre per simular una diabetis, o nicotina i reproduir les condicions d’un fumador. In vitro pots canviar els paràmetres que vulguis, per experimentar els tractaments

Quins són les principals reptes de la regeneració de teixits?

La regulatòria, tot i que és importantíssima, és encara molt complicada. Per molt que es tingui un teixit preparat per implantar, el procés d’escalat és un coll d’ampolla. D’un model a un altre ja veus que funciona, però escalar-ho i tenir processos complets per garantir la cadena de la temperatura, monitoritzar-ho sense que calgui agafar una mostra, són moltes àries que necessitem per garantir certesa i seguretat en l’èxit de l’implant. I hem d’animar les generacions futures per a continuar investigant. Una de les limitacions que ens vam autoimposar en la nostra recerca va ser servir coses que no fossin massa cares, com ara els factors de creixement que poden fer que arribis abans al teu destí, però a l’hora de posar-li preu ho fa inviable. Això també cal que la investigació ho tingui en compte.

21/09/2023
Un sistema sanitari hiperactiu i amb dèficit d’atenció

Es defineix el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat com la dificultat per prestar atenció, activitat excessiva i conducta impulsiva, que pot portar a relacions inestables, mals resultats en el treball o l’escola i baixa autoestima. Molts d’aquests fets s’estan donant en l’actual sistema sanitari, que presenta importants disfuncions, posades de manifest de manera especial després de l’epidèmia de COVID-19.

Des dels anys 70, els sistemes sanitaris no paren d’engrandir-se emparats pel creixement econòmic, tecnològic i científic que va conduir la medicina a interessar-se en les causes biològiques i individuals de la malaltia per sobre de les causes socials, i en l’especialització per sobre del coneixement generalista. Les societats reclamen més i més recursos per a la sanitat i el percentatge del PIB que s’hi dedica en els països «rics» no deixa de pujar des de fa 50 anys, a excepció dels exercicis que van seguir a la gran recessió iniciada amb la crisi financera del 2008.

Les demandes al sistema sanitari són cada vegada més grans, de la mateixa manera que ho són les pressions de la indústria per introduir tècniques, proves i tractaments. El sistema i la majoria dels professionals entren en aquesta dinàmica, incrementant l’activitat d’acord amb la llei de «a més demanda més oferta», que també funciona en sentit contrari, «a més oferta més demanda», tancant un cercle que es retroalimenta i produeix una perpètua insatisfacció dels actors principals, la població i els professionals. Així, s’ha anat desenvolupant un sistema hiperactiu que no produeix una millor salut i una major qualitat de vida de forma proporcional als recursos que hi dedica. Més aviat al contrari, té efectes nocius perquè no sempre es dirigeix a prevencions, diagnòstics i tractaments eficaços i segurs. Metges de tot el món no havien estat mai tan «cremats» com ara i les puntuacions de les enquestes de satisfacció dels pacients van a la baixa. La relació entre professionals i pacients es deteriora i, sovint, és conflictiva.

El British Medical Journal (BMJ), al 2002, va dedicar un número titulat Too much medicine a parlar dels excessos de la medicina, i en l’editorial es podia llegir això: «Però tot i que l’increment de recursos serà àmpliament benvingut, el cost de tractar de vèncer la mort, el dolor i la malaltia és il·limitat, i més enllà de cert punt, cada cèntim gastat pot empitjorar el problema, erosionant encara més la capacitat humana per fer front a la realitat.» Vint i un anys després, la mateixa revista torna a cridar l’atenció amb l’article d’opinió Overdiagnosis and too much medicine in a world of crises: «S’estima que el 30% de l’atenció mèdica és de baix valor o malbarata recursos, i que el 10% és nociva. S’estima que el sector de la salut genera més del 5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en els països industrialitzats, una altra forma en què l’atenció de baix valor amenaça la salut.»

Entre les pràctiques de baix valor s’inclouen la majoria d’intervencions sobre la població sana, els cribratges de càncer, la sobrevaloració i actuacions sobre factors de risc (com el colesterol elevat o el dèficit de Vit D), o alguns tractaments en la fase final de malaltia. Són proves i tractaments que costen diners i condicionen la vida de les persones. Anar al metge o fer-se anàlisis ha entrat a formar part de l’activitat habitual de sectors de població que busquen en el «fer» més que en el «ser» o el «pensar» apaivagar l’ansietat que provoca la perspectiva de la malaltia, el patiment o la mort. I el sistema respon actuant, fent tal o qual cosa per «estar segurs», «descartar», «fer un seguiment» o «per si de cas».

El sentit primari de la pràctica clínica, que és el diagnòstic i el tractament de malalties, s’ha perdut en molts casos per entrar en una activitat sense sentit. Aquesta deriva ha estat centre d’interès de diversos pensadors. Ja als anys 70, Ivan Illich parlava del dany sanitari, social i cultural que generava la medicina, tot afirmant que la gent està condicionada a aconseguir coses en lloc de fer-les. Michel Foucault va parlar de la biopolítica com una forma d’exercir el poder disciplinari del sistema capitalista mitjançant l’«administració dels cossos» i la «gestió calculadora de la vida».

Més recentment, el filòsof alemany Byung–Chul Han diu que la tècnica del poder de dominació neoliberal és la psicopolítica, que de forma subtil s’ocupa del fet que l’individu actuï de tal manera que reprodueixi per si mateix l’entramat de dominació que és interpretat com a llibertat. Els sistemes de salut són part del sistema econòmic, social i cultural i, per tant, no són aliens als interessos dels diferents poders. El camp de la salut és un camp més en què el ciutadà es converteix en consumidor, en un sistema que per mediació del consum ven significats i emocions, com explica Han. Seguint aquest pensament, no seria el valor d’ús, sinó el valor emotiu i de culte una de les causes que posen en joc la hiperactivitat sanitària. Potser això pot explicar, ni que sigui parcialment, l’acceptació d’actuacions quasi compulsives de fer més i més, la dificultat de deixar de fer allò que s’han demostrat ineficaç i la crescuda de les demandes assistencials amb una tendència que sembla que apunti a l’infinit.

Malgrat, o a causa de, la seva hiperactivitat, els sistemes tenen problemes per donar resposta a les persones malaltes. Problemes d’accessibilitat, retards diagnòstics i llargues llistes d’espera per a exploracions o tractaments quirúrgics. La part del sistema més eficient i amb major impacte en la salut i la qualitat de vida, que és l’Atenció Primària, està poc valorada i infrafinançada, mentre que la tecnologia i l’especialització focal acaparen els recursos. Amb tot, hi ha malalts que pateixen un veritable problema de dèficit d’atenció a les seves necessitats, que no sempre són de caràcter biomèdic, sinó de cures, de reconeixement i de comunicació. Les persones amb demència, per exemple, reben costosos fàrmacs de baixa efectivitat, i, en canvi, no tenen resolta l’atenció a les necessitats més bàsiques ni a les de tipus emocional i social. També queden desatesos els problemes i trastorns mentals més o menys greus, o les malalties emergents com la COVID persistent, per citar-ne algunes.

Es necessita, doncs, un canvi de paradigma: deixar de fer per poder fer, centrar-se en pràctiques d’alt valor i abandonar les de baix valor. Això permetrà dirigir els esforços a les persones que més ho necessiten i aportarà major satisfacció als professionals. Tal com diu el BMJ: «Necessitem més reflexió i discussió sobre els recursos finits financers, humans, socials i planetaris disponibles per a l’atenció mèdica i sobre una millor distribució dels recursos existents«. Una reflexió que concerneix tant al món de la política com al sanitari, i demanda una pràctica clínica basada en els valors de la professió, protegida dels beneficis lucratius i centrada en els interessos i necessitats de les persones. I una reflexió social en la qual plegats reformulem les expectatives, les demandes i les ofertes, resistint-nos al poder biomèdic (i biopolític) i a l’imperatiu consumista, per passar a tenir un major control sobre la nostra salut i reclamar serveis sanitaris menys hiperactius, capaços de donar una millor atenció i produir un menor impacte ambiental.

20/09/2023