Just Deploy It!

Blog

  • Sobraran metgesses?

    Sobraran metgesses?

    Davant algunes informacions que apunten que en un període relativament curt de temps ens podem trobar amb un superàvit de metgesses, perquè se n’estan formant moltes i les jubilacions aniran progressivament en descens, crec que tots plegats hauríem de fer l’esforç d’observar la realitat que ens envolta i arribar a les nostres pròpies conclusions.

    Abans de fer qualsevol càlcul s’han de prendre decisions estratègiques. Quina població volem atendre, quines prestacions públiques volem oferir i amb quina distribució territorial. Universalitat, equitat i eficàcia són els principis bàsics que fins ara hem utilitzat, però, són els que en un futur pròxim els dirigents polítics volen mantenir?

    Partim de la base que efectivament és així. Es manté la cobertura universal, tant per població com per territori, i per a tot el ventall de diagnòstics de salut possibles. En primer lloc, cal abordar qui fa el què i en quina proporció. Hem d’assumir que en el nostre sistema sanitari la gran majoria de procediments terapèutics són realitzats per les metgesses. Tenim un clar exemple documentat que ens explica que el 66% de les visites totals a l’atenció primària les duen a terme les metgesses d’aquest nivell assistencial.

    La població demandant de serveis augmenta, perquè la nostra societat s’envelleix i la millora constant dels tractaments facilita que moltes malalties esdevinguin cròniques. En paral·lel, especialitats com la geriatria o formacions específiques com la medicina de pal·liatius es tornen rellevants. Les metgesses requereixen més temps i més coneixements per prendre decisions complexes i d’impacte per a les persones afectades. En conseqüència, es necessita un major esforç del sistema per acompanyar aquestes necessitats assistencials i la seva complexitat afegida.

    A més, no podem oblidar que tot el temps dedicat a la investigació, docència i recerca s’extreu de la vida personal, fora de l’àmbit laboral, ja que els mateixos professionals que presten l’assistència dediquen part del seu temps privat a incrementar els seus coneixements i compartir-los en publicacions o estudis. Necessitem més facultatius perquè les diferents tasques es puguin assumir com a part de la jornada de treball.

    Conciliar i poder gaudir d’una vida plena també ha de ser una realitat. Les professionals de la salut tenen dret al temps personal i familiar, com la resta de treballadors. Per aconseguir-ho, és imprescindible el control de la càrrega de treball i la càrrega mental associada. El personal facultatiu està obligat a fer jornades extraordinàries (guàrdies) i, a causa del dèficit de professionals, es veu pressionat a fer hores extres per reduir les llistes d’espera, gestionar els pics de demanda o millorar l’accessibilitat del sistema. En aquest sentit, els estudis de càrregues de treball s’haurien de sistematitzar perquè el desgast, l’estrès i la fatiga mental no passin factura a les professionals.

    En últim lloc, hem de saber llegir l’aportació al camp de salut de les noves tecnologies, especialment de la intel·ligència artificial (IA). Res indica que el seu desenvolupament i implantació faci prescindibles els facultatius. La IA, almenys inicialment, requerirà la supervisió d’una metgessa. També els rols competencials que puguin assumir altres col·lectius hauran d’estar supervisats i avalats pels professionals mèdics. Constantment es parla de la distribució de tasques i de la burocràcia a les consultes. Les teories i propostes de canvi estan plantejades des de fa dècades. La realitat, però, és que els estudis realitzats a diferents països no han demostrat que la feina de les metgesses pugui ser realitzada per cap altre professional de la salut. Al contrari, quan altres perfils prenent les decisions clíniques augmenta la saturació del sistema, s’incrementa la despesa i disminueix l’efectivitat. Cada col·lectiu té les seves competències i les ha de poder desenvolupar al màxim al voltant de les àrees pròpies de coneixement. No hi haurà, per tant, una minva del requeriment de metgesses.

    També cal tenir en compte que el mercat laboral és global i la transferència de talent entre països és constant. Catalunya es nodreix amb molts professionals d’altres indrets del món i, de la mateixa manera, exporta talent a altres territoris. Això serà un problema si les pròximes generacions no només decideixen marxar, sinó també formar-se a altres sistemes de salut, sense la intenció de tornar a casa nostra. Per aquest motiu, difícilment tindrem un excedent de metgesses si hem de suplir els professionals que es retiren —especialment els 10 anys vinents— i la pèrdua de talent cap a altres sistemes de salut per les incomparables condicions laborals i retributives que els hi ofereixen.

    L’Institut Català de Salut (ICS) està negociant amb els representants dels seus prop de 55.000 professionals el nou conveni de relacions laborals de la sanitat pública. El conseller de Salut, Manel Balcells, assegura que la negociació es troba ja en la seva fase final i ha admès que un dels principals reptes als quals ha de fer front l’Administració és la retenció del personal sanitari. Estem davant d’una oportunitat d’or per oferir una proposta que generi confort i benestar al personal facultatiu que treballa al sistema, i per retenir les generacions venidores, garantint que l’atenció mèdica continuarà sent pública i de qualitat. És un tren que no tornarà a passar, o pitjor encara, quan passi una altra vegada potser ja no trobarà ningú que s’hi vulgui pujar.

     

  • Temps de cientifisme

    Temps de cientifisme

    La ciència viu dies esplendorosos, d’una esplendor que mou l’adoració als seus nombrosos fidels i que casa molt malament amb la actitud científica genuïna. El prestigi de la ciència és fins i tot més gran entre els seus nous adeptes que entre els autèntics i més ferms científics. Mentre aquests últims són conscients de les grans limitacions del coneixement científic i de les dures exigències de la investigació rigorosa, la legió de seguidors ingenus confonen la ciència amb el cientificisme, creient que és ciència tot allò que tingui aparença de ser-ho.

    Aquest fenomen de mitificació i mistificació de la ciència té múltiples manifestacions. Cientificisme és, per exemple, creure que la ciència pot oferir i ofereix respostes a qüestions que se li escapen, com ara la predicció de crisis econòmiques o socials, o aspectes de l’experiència humana que no es poden mesurar fàcilment, en particular les experiències mentals. És creure ingènuament que un escàner pot llegir la ment o que les sofisticades imatges dinàmiques del cervell ens estan mostrant emocions i sentiments complexos, com l’amor o la lleialtat, i que això permet entendre’ls científicament. I, en general, és fer servir la ciència fora dels dominis en què els seus mètodes es poden aplicar amb garanties.

    El cientificisme és també moneda corrent a la mala ciència. Entre els cada cop més nombrosos estudis inservibles per defectuosos i intranscendents, abunda l’ús d’estimacions estadístiques i altres eines matemàtiques sense solta ni volta, de manera inapropiada o on no són necessàries, simplement per donar-los més aparença científica. La complexitat innecessària, que no aporta res més que soroll i pompositat, és una altra característica de l’actitud cientifista d’alguns autors que se les donen de científics sense ser-ho cabalment. Aquestes pràctiques, relacionades amb l’actual pressió per «publicar o perir» en l’àmbit acadèmic, acaben inflant la bombolla del cientificisme.

    Una altra nota reveladora del cientificisme és la manca de consideració de la incertesa dels resultats de moltes investigacions. Això es manifesta, per exemple, quan es donen per definitius resultats que procedeixen de pocs estudis, realitzats sense prou rigor i que a més poden ser contradictoris. La il·lusió de creure que aquests estudis aporten respostes satisfactòries, sobretot quan són qüestions complexes, és pròpia d’una mentalitat cientificista. Abunda en les ciències socials i en la investigació de qüestions sobre estils de vida i l’alimentació, que solen ser massa complexes i donen lloc a notables cops d’opinió, com el paper dels greixos i el sucre a la salut.

    Aquesta confiança ingènua en la ciència, que confon el coneixement científic amb la seva vestidura externa, està sent aprofitada per tota mena de mercaders i publicistes per vendre els seus productes o serveis. Tot el que soni a ciència es ven millor i ajuda que el cientificisme es vagi infiltrant i calant a la ciutadania, que es va fent una idea distorsionada del que és i no és ciència.

    Bona part d’aquestes manifestacions cientificistes tenen a veure amb la manca de comprensió de la ciència com un procés de reducció progressiva de la incertesa i com un tipus de coneixement amb uns límits estrets del que escapen moltes de les qüestions que ens interessaria conèixer. La ciència només pot oferir respostes per a unes poques preguntes i, a més, les seves respostes són probabilístiques i provisionals, encara que unes més que les altres.

    Tot i que el concepte de cientifisme s’ha associat generalment a un excés de purisme, menyspreant el coneixement de les humanitats i altres activitats, l’excés de relaxació en què gairebé tot s’hi val com a ciència no és sinó l’altra cara de la mateixa moneda. I amb aquesta moneda d’or fals del cientificisme és que estem comprant i venent massa coses en aquests temps.

  • La llet materna obre noves possibilitats de detectar precoçment tumors en la mama

    La llet materna obre noves possibilitats de detectar precoçment tumors en la mama

    La precocitat en el diagnòstic és avui un dels principals reptes en la lluita contra el càncer i a l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron s’acaba de donar un gran pas en aquest sentit. Un equip d’investigadores, liderat per la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Grup de Càncer de Mama del VHIO, i la Dra. Ana Vivancos, cap del laboratori de Genòmica de VHIO, han demostrat per primera vegada que la llet materna de les pacients amb càncer de mama conté ADN del tumor, conegut com a ADN tumoral circulant (ADNct). Aquest ADNct és susceptible de ser detectat a través de la biòpsia líquida en la llet materna i podria convertir en una nova eina per a diagnosticar de manera precoç el càncer de mama en el període del postpart. Els resultats d’aquesta recerca s’acaben de publicar en la revista Cancer Discovery.

    Aquestes pacients solen tenir mal pronòstic perquè el diagnòstic es realitza quan l’estadi del tumor ja està avançat, perquè tècnicament són més difícils de detectar i perquè, per edat, aquestes dones no entren en programes de cribratge poblacional.

    La preocupació d’una pacient amb càncer de mama de transmetre la malaltia al seu bebè durant la lactància va motivar aquesta investigació, així com la solidaritat de diverses iniciatives de mecenatge i beques que han donat suport a la recerca.

    “La pacient” explica la Dra. Saura “ens va portar una mostra de llet materna que tenia guardada en el seu congelador. I aquí, gràcies a ella, és on comença el nostre projecte perquè, encara que sabem que el càncer de mama no es transmet a través de la llet materna, decidim analitzar la mostra a la cerca de marcadors que poguessin ajudar-nos en la recerca. I, efectivament, en analitzar la llet materna de la pacient trobem #ADN amb la mateixa mutació que estava present en el seu tumor. La llet materna s’havia congelat més d’un any abans del diagnòstic de càncer de la pacient”.

    La Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron compta amb una unitat multidisciplinària específica per a tractar a dones que es diagnostiquen de càncer de mama durant l’embaràs o durant el postpart. “Durant tots els anys que porta funcionant aquesta unitat” explica la Dra. Saura “hem observat que les pacients amb càncer de mama que es diagnostiquen durant l’embaràs o, especialment, durant el postpart, tenen pitjor pronòstic pel seu diagnòstic en estadis més avançats de la malaltia”. És per aquest motiu pel qual es necessiten nous mètodes de detecció precoç eficaces per a detectar aquests tumors.

    “Els canvis fisiològics que es donen en la mama durant l’embaràs i el postpart fan que els tumors siguin més difícils de detectar”, explica Saura. “També hem observat que biològicament els tumors en el postpart són més agressius i les dones es queden embarassades en edats en les quals encara no es fa el cribratge poblacional amb mamografia. A Espanya, per exemple, no es comencen aquestes revisions fins als 50 anys”.

    Biòpsia líquida en càncer de mama

    La biòpsia líquida en sang s’utilitza avui dia en pacients amb càncer de mama metastàsic per a la detecció o seguiment d’algunes mutacions, però té poca sensibilitat encara com a eina per a diagnòstic precoç o en la predicció de recaigudes ja que es necessita una quantitat d’ADN tumoral circulant molt elevada en la sang per a ser detectat.

    En els últims anys s’ha desenvolupat la biòpsia líquida en orina per a detectar càncer de bufeta o en la saliva per a càncer de cap i coll. “Així que pensem que, per proximitat al tumor, la llet materna podria ser una font alternativa per a detectar el tumor a través de biòpsia líquida” afirma la Dra. Ana Vivancos.

    L’article que ara publica la revista Cancer Discovery recull els primers resultats de l’estudi. Els investigadors van recollir mostres de llet materna i sang de pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l’embaràs o el postpart, així com de dones sanes que estaven en curs de lactància materna.

  • Sanitat aprova la nova especialitat d’Urgències entre opinons contraposades

    Sanitat aprova la nova especialitat d’Urgències entre opinons contraposades

    La proposta governamental per a la nova especialitat passa per crear una doble passarel·la amb programa formatiu compartit. En aquesta, s’estableix la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències que en els seus primers períodes formatius, compartirà un període de formació comuna de dos anys de durada amb Medicina Familiar i Comunitària.

    Els residents que entrin al MIR a partir de l’aplicació de la norma, accediran directament a aquesta formació si així ho escullen, tal com estipula el decret, “garantint l’elecció de l’Especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències a qui la vulgui fer al MIR com a primera elecció”. Ara bé, el Ministeri de Sanitat també ha adaptat l’homologació per tal que metges que tenen ja l’especialitat, puguin accedir a la doble. Les persones amb títol d’especialista en qualsevol de les dues especialitats en Ciències de la Salut ho podran fer si acrediten cinc anys d’exercici professional mitjançant una prova d’avaluació de competències i un període formatiu de l’altre especialitat.

    La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències celebra aquest impuls al nou projecte, i declara que així «es recupera l’esperit de la Llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) de la formació troncal, tot establint els dos primers anys de formació comuna amb el Títol de Medicina Familiar i Comunitària (i obert a altres especialitats).» Així mateix, el president de l’organització, Tato Vázquez Lima, ha comentat que la creació d’una Especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències a Espanya és per fi «una realitat cada cop més propera».

    En contraposició, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) ha fet públic un comunicat on s’oposa de ple a aquesta nova especialitat: «ja hi ha especialitats (medicina de família, interna i intensiva) per atendre urgències, per tant, no cal crear una nova especialitat.» Reivindiquen que la majoria dels professionals d’urgències són metges de família, o de medicina interna i intensiva, i que «l’atenció primària, com a porta d’entrada del sistema sanitari, ha de ser el punt d’inici de l’atenció urgent».

    Infermeres de Catalunya es posiciona a favor de l’especialitat, la seva denúncia va en la linia de que aquesta proposta no apliqui també més enllà dels metges: «sembla que, de nou, les infermeres anirem després que els metges. Tot i que el RD d’especialitats en Ciències de la Salut determina la creació de noves especialitats també per a les infermeres, sembla que la proposta està únicament enfocada al col·lectiu mèdic».

    Urgències, desestimada com a Àrea de Capacitació Específica (ACE)

    Un dels temes que havia portat més cua era establir si calia l’especialitat nova o ara bé, una àrea de capacitació específica (ACE). El Ministeri de Sanitat ha desestimat aquesta proposta per ser considerada més ineficient i que allargaria el període de formació dels especialistes. Precisament és la denúncia de la semFYC: «el desenvolupament de la Troncalitat i la creació d’una Àrea de Capacitació Específica (ACE) d’Urgències com a disciplina d’alta especialització des de la formació en altres especialitats, és la proposta per la qual apostem». Al·leguen a favor d’aquesta que és com es preveu a la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) i que «porta més de 10 anys sol·licitant el Consell Nacional d’Especialitats Mèdiques.»

  • Busquen persones diagnosticades de Parkinson per participar en un estudi que mesura l’afectació motora

    Busquen persones diagnosticades de Parkinson per participar en un estudi que mesura l’afectació motora

    Tremolors, rigidesa muscular, marxa lenta, arrossegament dels peus i trastorns de l’equilibri són alguns dels símptomes comuns en les persones diagnosticades amb la malaltia de Parkinson. És una afecció degenerativa del cervell la prevalença de la qual al món s’ha duplicat en els darrers vint-i-cinc anys, segons l’Organització Mundial de la Salut. Es calcula que més de 7 milions de persones a tot el món conviuen amb aquesta malaltia, 1,5 milions dels quals resideixen a Europa.

    Més enllà de les afectacions motores, els malalts de Parkinson també poden patir depressió, trastorn del son, confusió i dificultats per parlar. Fins ara no s’ha trobat una cura de la malaltia i els tractaments amb fàrmacs i teràpies que es prescriu als qui la pateixen el que fan és alleugerir els seus símptomes. Els de caràcter motor acostumen a ser els més visibles i invalidants, i en molts casos, la seva ràpida evolució no permet els especialistes processar tan ràpid com voldrien les progressives afectacions per poder ser més precisos amb el tractament.

    Justament és la falta de dades contínues i precises sobre l’estat clínic dels afectats de Parkinson al llarg del dia una de les principals dificultats amb les quals es troben els neuròlegs encarregats d’ajustar el tractament dels seus pacients. Però ara un petit sensor que es col·loca a la cintura del pacient permet el monitoratge del seu estat motor al llarg del dia. El dispositiu -de nom STAT-ON, ’l’Holter per al Parkinson‘-, ha estat fruit d’una dècada de recerca i treball conjunt de la Unitat de Parkinson de. Centre Mèdic Teknon-Quirónsalud i de la Universitat Politècnica de Catalunya- BarcelonaTech (UPC) a través del Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència (CETpD), així com de Sense4Care, una spin-off de la UPC, que ha dut a terme el desenvolupament final del dispositiu.

    Voluntaris

    Ara l’equip que ha dut a terme aquesta eina busca pacients que vulguin participar en l’estudi del seguiment del seu estat. Els interessats a fer-ho, han de posar-se en contacte amb els professionals de Sinapsis Neurologia, a través d’aquest enllaç, en el qual hi ha el formulari de contacte.

    L’aparell permet un monitoratge continu de l’estat motor del pacient en el seu entorn familiar, mentre realitza la seva activitat diària. Se sap que els símptomes motors del Parkinson avançat fluctuen diverses vegades durant el dia, en relació a les preses de levodopa, que és actualment el medicament més avançat per tractar els símptomes del Parkinson. La levodopa és un precursor de la dopamina, el neurotransmissor encarregat d’ajudar les neurones a controlar el moviment muscular i l’equilibri, però, que en la malaltia del Parkinson moren i no poden realitzar aquesta acció.

    La disponibilitat o no de dopamina al cervell, en funció del moment en què s’ha pres la medicació, condiciona l’estat del pacient, si se sent bé i amb una funcionalitat pràctica i correcta dels moviments. Aquest és l’estat que es coneix com a ON. I, en canvi, l’estat OFF és quan solen manifestar els símptomes motors, limitant severament la mobilitat i independència en molts pacients.

    Dispositiu holter Stat-On

    Control de les fluctuacions

    Es calcula que al cap d’uns dos anys de bon control clínic amb levodopa apareixen fluctuacions en un 50% de pacients. El tractament del Parkinson avançat, se centra en controlar aquestes fluctuacions, però fins avui, els neuròlegs s’han trobat amb la dificultat de poder fer una adequada avaluació d’aquestes. Una de les eines més utilitzades era, i continua sent, demanar al pacient que elabori un diari, anotant cada hora el seu estat clínic. Això requereix una gran inversió de temps per part del pacient o el cuidador, a part de que pot suposar una baixa fiabilitat de les dades, ja que a vegades els és difícil de reconèixer l’estat en què es troben, així com les dificultats motores aparegudes, i anar anotant-ho correctament.

    Gràcies a aquest dispositiu és possible, doncs, registrar de manera objectiva i contínua les fluctuacions ON/OFF que experimenten els pacients tractats des de fa uns anys amb levodopa, així com monitorar altres símptomes motors del pacient (bradicinesia, discinesia i bloquejos de la marxa) per a adequar molt millor els tractaments i millorar de manera significativa la qualitat de vida d’aquestes persones. Addicionalment, el STAT-ON també és capaç de registrar paràmetres de la marxa, caigudes i altres característiques del moviment de les persones, que donen una informació molt valuosa per a una gestió millorada de la malaltia.

    «Els mesuraments i les dades proporcionades per aquest Holter per al Parkinson ajudaran els metges a prendre decisions informades per al maneig optimitzat de la malaltia. Cal deixar clar que aquest dispositiu no proporciona cap mena de diagnòstic, però la informació recopilada és de gran valor per als professionals de la salut, que poden així determinar amb precisió el veritable estat d’un pacient», comenta la Dra. Àngels Bayés, de la Unitat de Parkinson del Centre Mèdic Teknon–Quirónsalud, que ha participat en el desenvolupament d’aquest nou dispositiu.

    Atès que cada persona es mou d’una manera diferent, l’Holter s’ha pensat per a poder adaptar a cada pacient. Per a això usa les primeres dades que obté del pacient, «aprenent» els seus moviments i, mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial, personalitzar els algorismes que empra per a registrar els seus símptomes motors. Una vegada fet aquest pas, l’Holter treballa de manera autònoma i és molt fàcil d’utilitzar. Mentre és portat pel pacient, no necessita cap mena d’accionament ni connexió. «Atès que el dispositiu no és invasiu, el pacient pot usar-lo en la seva vida normal, portant el sensor en un cinturó còmode i discret mentrestant, l’Holter registra el seu estat motor a cada moment del dia. Posteriorment, és possible generar un informe de l’evolució dels símptomes motors del pacient al llarg de la jornada» afegeix el Dr. Joan Cabestany, enginyer en telecomunicacions, investigador de la UPC i expert en intel·ligència artificial i electrònica aplicada a la dependència i l’envelliment actiu.

  • Tots els instituts catalans tindran una infermera referent

    Tots els instituts catalans tindran una infermera referent

    Tots els centres de secundària de Catalunya tindran aquest curs 2023-24 una infermera de referencia dels equips d’atenció primària del barri o municipi per per atendre casos relacionats amb salut física i benestar emocional.

    Es tracta de l’ampliació del programa ‘Salut i Escola’ de la Generalitat que l’any passat arribava al 70% dels instituts amb 551 infermeres. Segons les previsions, a partir del 2024 aquesta mesura també s’implantarà de forma progressiva durant tres anys a les escoles de primària.

    Així ho han anunciat la consellera d’Educació, Anna Simó, i el conseller de Salut, Manel Balcells, en un acte a l’institut Numància de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).

    Prevenció i detecció de problemes de salut

    La infermera de referencia serà la persona encarregada de coordinar activitats en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut durant l’adolescència. Té una dedicació de 2,5 hores setmanals, que pot arribar a les 4 hores en zones de vulnerabilitat

    Simó ha destacat que aquesta figura “és determinant per prevenir situacions de risc i detectar problemes de salut que l’atenció primaria no detecta tan fàcilment”, mentre que Balsells ha remarcat que en l’atenció als centres educatius també hi ha psicòlegs, higienistes dentals i nutricionistes.

    En la presentació ha participat la infermera Anna Marchal i Torralbo, que ha afirmat que “el vincle de la infermera amb l’escola i l’equip docent és vital per al bon funcionament del programa”.

    El desplegament de les infermeres als instituts suposa una inversió de 15 milions d’euros i l’ampliació del servei a les escoles a partir de l’any vinent tindrà un cost de 12 milions.

    Consultes sobre benestar i alimentació

    ‘Salut i Escola’ promou la col·laboració dels centres educatius i els serveis de salut comunitària per millorar la salut dels i les adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció de situacions de risc i d’atenció precoç per als problemes relacionats amb la salut mental, la salut afectiva i sexual, el consum de drogues, alcohol i tabac.

    Des que el programa es va posar en marxa el 2004, ha rebut un total de 223.291 consultes d’estudiants d’ESO i Batxillerat, de les quals un 34% tenen a veure amb benestar emocional, un 15% amb salut alimentaria i un 11% amb sexualitat. Li segueixen les consultes per violències (4%), el consum de substàncies (3%) i altres (22%). En el curs 2022-23 el programa ‘Salut i Escola va rebre més de 18.000 consultes i va coordinar més de 5.000 activitats.

    Pel que fa a les activitats d’educació per a la salut, les temàtiques principals són: benestar emocional (30%), hàbits saludables (25%), afectivitat i socialització (15%), presentació del programa (8%), seguretat i riscos (6%) i altres (16%).

    Escoles Resilients

    D’altra banda, s’ha presentat el projecte Escoles Resilients, que té com a finalitat prevenir problemes de salut mental a través de la resiliència dels adolescents i del seu entorn. Es posa en marxa durant aquest curs en una primera fase i compta com a antecedent amb una prova pilot de l’Hospital Sant Joan de Déu amb alumnes, famílies i docents.

    La iniciativa destaca la resiliència com a factor protector en el desenvolupament dels trastorns mentals, que fa referència a un conjunt de recursos psicològics (capacitats i habilitats sòcio-emocionals) que determinen el nivell de resistència o vulnerabilitat personal davant de les dificultats i esdeveniments vitals que generen malestar.

    Aquesta primera fase d’Escoles Resilients es preveu desenvolupar -a través dels referents de benestar emocional i comunitari (RBECS) i de l’equip de Benestar per estar bé, d’Educació – en 138 centres educatius d’arreu de Catalunya, on s’oferirà la formació a un total de 500 docents que, al seu torn, realitzaran els tallers de resiliència i habilitats sòcio-emocionals a uns 8.000 o 9.000 alumnes.

  • L’Hospital de Bellvitge amplia l’atenció i la recerca en salut mental, amb una unitat específica de psicologia clínica

    L’Hospital de Bellvitge amplia l’atenció i la recerca en salut mental, amb una unitat específica de psicologia clínica

    El desafiament de les patologies de la ment requereix especialistes en psiquiatria i psicologia per atendre i tractar els pacients, però també que tota la informació de casos reals que, posada en comú, analitzada i contrastada a petita i gran escala, permet avançar i descobrir nous tractaments i, molts cops, escurçar el temps de ‘prova-error’. Aquesta és, en definitiva, la missió de la investigació científica: estudiar, a partir dels casos tractats, marcadors, símptomes, factors condicionants que sempre es repeteixen, comparar-los i trobar solucions més eficaces. Sense la investigació científica no tindríem l’esperança de vida que tenim ni es podria guarir tot el que es cura. La recerca ens cal per a crear el nou coneixement que dona peu al progrés.

    La investigació que s’ha fet en psicologia clínica, ja sigui de manera aïllada o en correlació amb d’altres disciplines sanitàries, no ha estat ni molt menys tanta com en el camp de les malalties orgàniques, o fins i tot en psiquiatria. Pot ser molt bé que això respongui a la desatenció social a la salut mental de la qual amb la pandèmia sembla que ens hem fet conscients. També perquè, probablement, -tot i que no hi ha dades per comprovar-ho perquè no es disposa de cap registre- la majoria de tractaments psicològics s’han dut a terme en consultes privades, sense posar en comú i estudiar la informació sobre diagnòstics i tractaments que ha anat seguint la població. I als centres hospitalaris, el domini de la psicologia sol manegar-se des dels departaments de salut mental, sota el paraigües de la psiquiatria.

    Tractament i prevenció de trastorns mentals

    A l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), però, li han volgut donar pes específic a la psicologia, amb entitat pròpia, amb funcionament independent de la psiquiatria -tot i que es continuï treballant conjuntament sempre que cal-. I ja es treballa de manera transversal, posant l’atenció psicològica al servei de qualsevol àmbit hospitalari, i dirigint-la tant a pacients com als propis professionals. El de Bellvitge és el primer gran centre públic de l’Estat que ha posat en marxa una Unitat de Psicologia Clínica. Es vol respondre així a la demanda creixent d’actuacions al voltant de la salut mental i el benestar emocional, tant de pacients com de professionals del centre. I també consolidar la tasca assistencial, docent i de recerca dels i les psicòlogues clíniques encarregats de procurar el benestar psicològic avaluant, comprenent, diagnosticant, tractant i ajudant a prevenir trastorns mentals. Per tal que l’activitat clínica esdevingui la base de projectes de recerca s’han dissenyat un seguit de protocols que permetran recollir i analitzar les dades assistencials. En aquesta línia, la nova unitat de Psicologia Clínica ha incorporat ja nous perfils professionals per completar l’equip assistencial i de recerca.

    “Som el primer hospital que fa aquest pas per posar en valor la psicologia clínica com un perfil professional i amb un model diferent dins d’un hospital, perquè més enllà del pacient que arriba directament per problemes psicològics o patologies mentals, molts altres pacients amb patologies somàtiques necessiten també d’una intervenció psicològica”, segons destaca Susana Jiménez, investigadora de l’IDIBELL i professora de la UB que està al capdavant d’aquesta pionera Unitat de Psicologia Clínica, Susana Jiménez.

    Fins ara, els fronts principals d’actuació des de la psicologia clínica a l’Hospital de Bellvitge eren treballats des de la unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals i la de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). La trajectòria en ambdós ha esdevingut un referent a nivell estatal i internacional. “Atenem més de 350 nous casos a l’any, molt ben recollits amb totes les avaluacions clíniques en bases de dades, que ens ha permès reunir grans mostres clíniques en aquestes patologies i fer una gran producció de publicacions en revistes científiques -fins al desembre del 2022, 420 articles publicats”, explica Susana Jiménez. I afegeix que: “aquest reconeixement del rol específic de la psicologia clínica, prenent decisions pròpies suposa un canvi de paradigma. Podem impulsar nous estudis de recerca en tots els camps, des de la psicologia clínica, i recollir variables des de la primera visita, com hem fet durant tot aquest temps en les unitats d’addiccions i TCA”.

    Cal destacar que l’Hospital de Granollers també ha posat en marxa recentment un servei específic de Psicologia Clínica. La seva responsable, la psicòloga clínica Raquel Cuevas, puntualitza en una entrevista a la revista digital del COPC, Psiara, que “cada vegada hi ha més interconsultes. Si fem l’anàlisi de totes les que hem rebut al llarg dels anys, després de la covid potser hem passat de 300 a 1.500. Cada vegada més, totes les altres professions veuen la necessitat que el pacient estigui atès a nivell psicològic, i fins i tot hi ha un tema d’eficiència, i és que potser aquest pacient surt abans d’alta, perquè està menys angoixat i es troba millor. I d’alguna manera, aquesta lluita de la visibilitat en l’atenció al pacient per la qual sempre he lluitat, és el que ha acabat donant com a fruit aquest servei de psicologia”. Cuevas és neuropsicòloga de l’Hospital General de Granollers i responsable de l’Hospital de Dia Sant Jordi.

    Arribar a tot arreu

    Els professionals del nou Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge atenen pacients ambulatoris de Nefrologia (fent valoracions psicològiques de possibles donants de ronyó; receptors; tractaments individuals per a pacients amb baixa adherència al tractament immunosupressor i, també, atenció a familiars). Alhora col·laboren de forma estable amb el Servei d’Endocrinologia en l’avaluació de pacients de cirurgia bariàtrica; amb la Unitat de Cures Intensives (UCI); amb els Serveis de Reumatologia, de Cardiologia, amb la Unitat de Cirurgia Colorectal (per les patologies del sòl pelvià), la de Mastocitosi i amb el grup de Malalties Minoritàries, a més de la Unitat Multidisciplinar d’Atenció Post-COVID 19, el programa ERAS i el programa No Estàs Sol (NES) d’actuació davant d’un esdeveniment advers, així com en situacions especialment sensibles per a les famílies com el dol, sempre amb actuacions tant individuals com de caràcter grupal.

    “Un model que ens atorgui autonomia és el més adequat perquè la figura del psicòleg clínic s’incorpori en diferents processos i malalties que requereixen atenció i suport psicològic, evidentment continuant col·laborant de forma estreta amb Psiquiatria, perquè són disciplines molt properes”, explica la cap de la nova unitat, Susana Jiménez.

    Des del nou perfil funcional també s’està intensificant el treball amb l’Atenció Primària de l’àrea Metropolitana Sud. El passat mes de maig, la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS va posar en marxa el Model d’Integració Territorial de la Salut Mental, amb una visió global i coordinada de tots els recursos i l’expertesa professional que integren els serveis del territori. El Model, que coordina la Dra. Susana Jiménez, té com a principal objectiu garantir l’accessibilitat de tots els ciutadans a un diagnòstic i un tractament d’excel·lència en patologies mentals, assegurant la continuïtat assistencial entre els diferents dispositius.

    A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron també aquest estiu han reforçat l’atenció a la salut mental. En aquest cas, posant en marxa una planta d’hospitalització de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència. Tota  la població pediàtrica de Barcelona que requereixi un ingrés per un trastorn mental podrà fer-ho a la mateixa ciutat, i no haurà de desplaçar-se a un altre municipi com fins ara. El gruix dels primers ingressos constata la tendència a l’alça de conductes autolesives i temptatives de suïcidi entre adolescents.

  • Augmenta la detecció de la ideació suïcida a Catalunya

    Augmenta la detecció de la ideació suïcida a Catalunya

    En el marc del primer any de la Taula de Prevenció de Risc Suïcidi, s’han presentat les dades sobre la situació del 2022, que reforça la tendència que ja es marcava durant la pandèmia: la salut mental dels adolescents es troba en una situació precària. Les dades apunten a les noies d’entre 12 i 25 anys com a grup més vulnerable a conductes suïcides, i les menors de divuit anys tenen una alta prevalença d’intent i pensament suïcida.

    Si bé aquesta franja poblacional és la que es troba en un punt més sensible, les trucades rebudes per part del 061 venen en gran part per persones més grans. Durant aquest any de funcionament del telèfon, han arribat 12000 consultes amb risc suïcida i s’han atès més d’11000 persones: d’aquestes, la majoria (gairebé 5000), pertanyen a la franja d’edat entre 41 i 65 anys. La intervenció mèdica directa a través d’ambulància i/o trasllat a urgències no s’ha activat en la majoria dels casos, ara bé, en un 7% de les trucades s’ha detectat risc imminent de suïcidi i un 17% un risc elevat. Fent retrospectiva de l’última dècada, el 2014 s’hi van registrar 465 conductes suïcides segons el Codi Risc Suïcidi, xifres que disten molt de les 7500 de l’any 2022. La incidència en la problemàtica i els esforços en deixar enrere el tabú són també elements que incentiven el creixement de les tasses.

    Comparant al mateix període de l’any anterior, a la primera meitat de l’any 2022 han baixat gairebé un 3% els intents de suïcidi. En contraposició, han augmentat un 9,7% dels pensaments. Ara bé, el conseller de Sanitat, Manel Balcells, fa una lectura positiva d’aquesta dada: «la ideació és el pas previ per a l’intent, per tant, detectar-ho ens ajuda a actuar precoçment», explica.

    El paper dels testimonis

    A la publicació de les dades, presentades per Diego Palao, coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC) 2021-2025 i president de la Comissió de Seguiment d’aquest pla, i Núria Casalé, cap del 061 Salut Respon, s’ha afegit la intervenció de Cecilia Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents. “Les associacions hem aportat el testimoni personal davant de les xifres fredes, hem parlat de qui son els que pateixen aquesta tragedia”, pronuncia Borràs, que destaca la necessitat de tenir presents les entitats de supervivents a la hora de dissenyar polítiques públiques de prevenció.

    El conseller Balcells reafirma aquest paper i aquesta aliança, explicant que «és imprescindible comptar amb els testimonis» i que ara que es disposa de «xifres més reals», és primordial posar en el centre aquesta problemàtica, ja que «fer política és prioritzar, i ara cal prioritzar la prevenció del suïcidi». En aquesta línia, per a la presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents, cal continuar parlant, i apunta a l’augment de les tasses d’ideació com a símptoma d’aquesta tasca.

    «El 45% dels supervivents s’han sentit acompanyats, però encara han sentit un tabú al voltant del seu dol. El 30% no s’ha sentit acompanyats socialment degut al pes de l’estigma», avança Borràs sobre dades que es faran públiques en un informe de l’entitat.

    Línies concretes d’actuació

    Balcells anuncia que les següents accions aniran en la línia de centrar-se de manera directa i adaptada a contextos on es presenten riscos més alts d’ideació suïcida, com poden ser “universitats, escoles o presons”. A més, explicita que cal abordar sempre des de l’estadi més precoç possible, com per exemple, intervenir en salut mental per a millorar les xifres de prevalença de trastorns emocionals que podrien ser un pas previ a la ideació.

  • Espanya avança en la incorporació a la E-Health Network

    Espanya avança en la incorporació a la E-Health Network

    Amb tan sols un any de vida des de la seva creació i aplicació, aquest espai busca propiciar un ecosistema que «permeti a les persones controlar les seves dades sanitàries, tant si es troben al país d’origen com en un altre Estat membre«, tal com explica la Comissió. A més de garantir que les mateixes persones puguin tenir les seves dades a l’abast i la interoperabilitat entre països, es planteja un marc regulador per a una utilització òptima i ètica de macrodades per a investigació i innovació.

    L’entrada a la E-Health Network

    A finals d’agost el Ministeri de Sanitat signava els acords per la incorporació del país a la xarxa sanitària europea transfronterera.

    En el marc de la digitalització, la preservació de dades i la cooperació, des de la Moncloa es fa efectiva la incorporació de nou comunitats autònomes al servei d’interoperabilitat de la informació clínica amb països de la Unió Europea. Això suposa en exemples pràctics que si una persona de Barcelona té al·lèrgia a un medicament i necessita assistència a París, el personal sanitari podrà accedir a aquestes dades a través d’un sistema unificat d’historial resumit.

    Durant aquest any s’han incorporat a aquesta proposta Andalusia, Catalunya i Castella i Lleó, unint-se així a Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, Extremadura, Comunitat de Madrid i País Basc. La intenció governamental es continuar introduint cada regió europea a aquest sistema durant els mesos vinents.

    Aquesta integració forma part del projecte «My Health@EU«, que és la forma pràctica de l’Espai Sanitari de Dades Sanitàries, i que està previst que durant aquest any continuï agafant l’impuls per obtenir els objectius de digitalització sanitària unificats. En aquesta línia, també té rellevància el servei «ePrescription/eDispensation«, que es troba en estadis avançats i que busca que qualsevol ciutadà europeu pugui accedir als seus medicaments prescrits a qualsevol dels països de la Unió.

    Mancances en l’ àmbit espanyol

    Si bé en matèria europea s’avança en la mateixa direcció per tal de garantir l’accés a la sanitat dels ciutadans, l’eterna queixa és aquesta manca d’interoperabilitat entre les mateixes comunitats autònomes espanyoles. Si bé, com s’exemplificava, un barceloní accidentat a París tindrà garantit que el personal sanitari accedeixi a les seves dades, aquest mateix barceloní accidentat a Vigo no tindria les mateixes facilitats. I es que Galícia, Múrcia, Navarra, Comunitat Valenciana, La Rioja, Castella la Manxa, Cantàbria, Balears i Astúries no tenen aquesta interoperabilitat.

  • Lleida té l’únic grup de recerca acreditat en ecografia clínica a l’Atenció Primària

    Lleida té l’únic grup de recerca acreditat en ecografia clínica a l’Atenció Primària

    Observar i prendre bona nota de què els va bé i què no als pacients que segueixen tractaments des de l’atenció primària és un dels pilars de la millora constant en salut. La pràctica diària dels professionals sanitaris, a primera línia, escoltant, examinant i fent i encarregant proves per poder diagnosticar de manera encertada i curar o apaivagar símptomes de patologies, va acumulant, en cada visita, molta informació sempre útil per als següents pacients i per a la societat, en general. Els ulls de la recerca en aquesta Atenció Primària, fora dels microscopis de laboratori, enfoquen aspectes del dia a dia en les consultes de qualsevol CAP, o en l’atenció domiciliària. Investigar a partir de les pràctiques habituals en aquesta primera línia reverteix en tractaments més efectius, contribuint així a optimitzar els recursos públics de la sanitat.

    A Lleida, fa temps que dos grups de recerca avancen en esbrinar millores d’assistència a partir de l’estudi de tractaments farmacològics i no farmacològics en la prevenció i promoció de la salut, i en l’ús i possibilitats d’eines com l’ecògraf. A la demarcació de Lleida, de fet, hi ha l’únic grup de recerca acreditat en ecografia clínica a l’Atenció Primària. És el Grup de Recerca d’Ecografia Clínica en Atenció Primària (GRECOCAP), que està coordinat per la doctora Iraida Gimeno Pi, investigadora de l’IDIAP Jordi Gol. Integren el seu equip vint-i-un professionals d’infermeria i medicina de família de l’Atenció Primària de Lleida. Això situa la demarcació lleidatana com a territori referent en ecografia a l’Atenció Primària.

    L’objectiu principal del GRECOCAP és donar evidència científica de la utilitat de l’ecografia clínica com a eina diagnòstica i terapèutica disponible en Atenció Primària, per complementar la clínica i millorar la presa de decisions dels professionals. Entre les actuals dianes d’investigació del grup hi ha l’ús de l’ecografia vascular com a eina fonamental per calcular el risc cardiovascular de la població, la infiltració guiada per ecografia en el tractament de patologia musculo-esquelètica, l’avaluació ecogràfica i el pronòstic en malalties respiratòries. Els seus membres han publicat nombrosos articles en revistes internacionals d’alt impacte i han estat presents en un important nombre de congressos nacionals. I, vinculades a aquest equip, actualment s’estan treballant quatre tesis doctorals.

    La trajectòria d’aquest grup de recerca ha estat reconeguda per l’Agència de Gestions d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. També ho ha estat la del RETICAP, un altre equip d’investigadors de la mateixa demarcació de Lleida, centrat en l’estudi dels tractaments, tant farmacològics com no farmacològics, emprats en les intervencions de prevenció i promoció de la salut. Aquest mateix equip incorpora també una línia d’intervencions terapèutiques no-farmacològiques mitjançant les intervencions assistides amb animals (IAA). El RETICAP està coordinat per la doctora Eva María Artigues, investigadora de l’IDIAP Jordi Gol, i l’integra un equip multidisciplinari format majoritàriament per dones, professionals de la de medicina de família, pediatria, infermeria i farmàcia de l’Atenció Primària de Lleida. Els seus membres han participat en diferents projectes de recerca, han publicat en revistes d’alt impacte, han presentat comunicacions en congressos científics, nacionals i internacionals, i, actualment, s’estan dirigint sis tesis doctorals.