Just Deploy It!

Blog

  • Atenció Primària de Salut, més necessària que mai

    Professionals, polítics, gestors, i darrerament també el moviment ciutadà, parlem sovint de l’Atenció Primària de Salut (APS), i sembla que tots coincidim, com a mínim, en dues qüestions: «és molt important» i «cal millorar-la». Però el que no està tan clar és el què i el com.

    La conferència d’Alma Ata va establir que l’APS és «l’eix central i el focus principal del sistema sanitari del país». Des de la declaració de principis de l’Organització Mundial de la Salut fins avui, els sistemes sanitaris han evolucionat molt i ara coneixem àmpliament els beneficis reals que l’APS aporta a la salut de les poblacions.

    Una de les principals investigadores de serveis sanitaris, la professora Barbara Starfield, va descriure els beneficis de l’APS: millora la implantació de les activitats preventives, disminueix la mortalitat, millora l’equitat i és un element bàsic de la sostenibilitat dels sistemes sanitaris. A partir de l’estudi de la sanitat de deu països occidentals va concloure que no tots tenien els mateixos comportaments ni obtenien els mateixos resultats. Starfield va identificar aquells atributs que feien l’APS especialment efectiva; atributs que ja són clàssics: l’accessibilitat a l’atenció, la integralitat en l’abordatge dels problemes de salut, la relació al llarg de la vida amb els mateixos professionals i la capacitat de coordinació dels processos amb altres professionals i nivells assistencials. Avui en dia, aquestes dimensions encara no han estat contradites per cap investigació rigorosa ni superades en resultats per cap altre model assistencial. Investigacions posteriors i més recents confirmen que la mortalitat poblacional està relacionada de manera inversa amb el nombre de metges generals i de manera directa amb el nombre d’especialistes de què disposa un sistema sanitari. És a dir, com més metges generals menor mortalitat, i per sobre d’un nivell de dotació, com més especialistes la mortalitat augmenta.

    El nostre país, amb defectes i insuficiències, és un dels que més ha desenvolupat l’APS, impulsada per la reforma del 1984 que es basava més en aspectes organitzatius, de dotació de professionals i d’equipaments, que no pas conceptuals. Els professionals, i en algunes etapes l’administració, vam donar contingut a la reforma, inspirant-nos en els coneixements que Starfield i altres autors, com el gal·lès Tudor Hart, anaven aportant.

    Els últims anys han estat especialment durs per a l’APS pel que fa a la reducció de personal i de pressupost, però també en pèrdua de competències. Progressivament es desfigura el model i perd les característiques que el fan efectiu i li donen valor. Molts professionals ja no són accessibles per als seus pacients (15-20 dies de demora per a una visita). Molts pacients ja no són atesos pels seus professionals de referència (ni al CAP, ni a domicili, ni a final de vida: es perd la longitudinalitat). L’atenció es segmenta per malalties (introducció d’equips especials per a pacients crònics: es perd la globalitat) i es debilita encara més la capacitat de coordinació assistencial amb la introducció de dispositius aliens des d’alguns serveis hospitalaris (hospitalització a domicili, seguiment per centres sociosanitaris, o equips de cures pal·liatives).

    És en aquest context que se senten veus afirmant, més o menys explícitament, que això es fa perquè l’APS no fa bé la seva feina. Els mateixos gestors responsables de la decadència de l’APS creen nous dispositius assistencials per fer part de les tasques dels equips d’atenció primària, que es buiden de competències i de responsabilitats. Però les noves fórmules organitzatives i funcionals no se sustenten en estudis consistents ni en experiències comprovades a nivell poblacional en entorns semblants al nostre.

    Els principals reptes sanitaris de cara als pròxims anys vénen derivats de la realitat social: més envelliment associat a una major prevalença de malalties cròniques, augment continuat del malestar psicològic en amplis sectors de població o les desigualtats en salut. Altres reptes vénen derivats del mateix sistema de salut: despesa creixent lligada a la introducció de tecnologies cada vegada més cares, els efectes dels seus propis excessos en forma de sobrediagnòstic, sobretractament i iatrogènia, medicalització dels processos naturals de la vida i la pèrdua del vessant humanístic en la pràctica assistencial. Problemes, tots ells, més vinculats amb la pràctica especialitzada que amb la generalista, que s’enfoca més a les persones que a les malalties i té major capacitat de valorar necessitats de salut i adequació de les intervencions.

    Per millorar l’APS i fer front de manera adequada a les necessitats actuals i als reptes de futur ens hem de guiar pel millor coneixement i per la prudència. No podem desaprofitar el patrimoni que hem construït els últims trenta anys: una alta accessibilitat geogràfica i social, bona xarxa d’equipaments, la confiança i el fort vincle terapèutic i la satisfacció dels pacients amb els professionals de referència. El més raonable no seria, per tant, posar en marxa nous dispositius, sinó aprofundir en la bonesa dels que tenim i desenvolupar totes les seves capacitats.

    Iona Heat, expresidenta del Royal College of General Practitionerss i referent de la Medicina Familiar i Comunitària dels nostres temps, diu que la millor especialitat per atendre la cronicitat es diu Atenció Primària de Salut. I podem afegir que les infermeres i metgesses especialistes en atenció familiar i comunitària fan una pràctica clínica humana i poc nociva i que l’APS és un factor d’equitat i de sostenibilitat del sistema públic de salut.

  • Entitats d’usuaris i treballadors de la sanitat demanen «més i millor Atenció Primària per a tothom»

    En aquest Dia Mundial de l’Atenció Primària, que ve després de la celebració del Dia Mundial de la Salut, la Marea Blanca, Rebelión Primaria i el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), convoquen a usuaris i treballadors a concentrar-se a les portes dels seus Centres d’Atenció Primària (CAP) a les 12 del migdia. Les reivindicacions? Una Atenció Primària amb plenes competències, la recuperació de plantilles i condicions de treball dignes.

    Aquestes entitats creuen que l’Atenció Primària està amenaçada per «les decisions polítiques que s’han pres en nom de la crisi». Algunes de les conseqüències d’aquestes polítiques, assenyalen, són «les retallades de pressupost i personal, les llistes d’espera, la precarietat laboral i la temporalitat de les plantilles, l’innecessari transvasament a l’hospital de malalties que haurien de ser ateses des de l’AP, l’enfocament dels serveis basats en les malalties en lloc de la persona en la seva globalitat, la forma d’organitzar els equips de treball, la realització d’activitats privades als centres públics o la participació de la indústria farmacèutica en la formació dels professionals».

    Com s’ha dit repetidament, els professionals opinen que, com l’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari, ha de servir per «potenciar les capacitats que tenim cada persona i la comunitat per afavorir la nostra salut i evitar la medicalització de la vida».

    De fet, segons la definició donada a la Declaració d’Alma-Ata, aprovada per la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata de 1978 convocada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Atenció Primària és «l’assistència sanitària essencial basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar».

    Per treballar en garantir que l’Atenció Primària segueixi donant una assistència essencial, fa just dues setmanes es va celebrar a la Torre de la Sagrera una nova trobada de Reconstruim Primària centrada en el desenvolupament d’estratègies de lluita per defensar-la. A la trobada, organitzada per Marea Blanca, va comptar amb la presència de múltiples entitats, associacions i plataformes: SAP Muntanya, Acampa Mar, la FAVB, el Fòrum Català d’Atenció Primària, l’Associació Catalana en Defensa d’una Santitat Pública, Rebelión Primària, Jo Sí Sanitat Universal  i la Xarxa de Dones per la Salut, entre d’altres.

    El punt de partida de la reunió va ser un document sobre Estratègies de Lluita per a un Sistema Primarista. En aquest, opinaven que la transformació de l’actual model sanitari no serà una tasca d’avui per a demà. L’objectiu final, deien, és aconseguir una atenció primària i una salut comunitària que «sigui la veritable espina dorsal de la sanitat pública i pugui afrontar la complexitat dels determinants socials de la salut no es només d’unes persones en concret o unes entitats o col.lectius: ha de ser de tota la societat».

    Des d’aquesta base, la Marea Blanca entén que la lluita per l’Atenció Primària de Salut (APS) ha de ser una lluita prioritària, ja que segons el document elaborat a la jornada, «l’APS està en veritable risc d’extinció, sotmesa a greus amenaces per part del propi sistema». Per evitar això es basen estableixen punts caps els que s’ha d’orientar la lluita com ara transmetre a la població la importància d’un sistema sanitari primarista per a la salut de la població o aconseguir millores en el sentit de fer el sistema sanitari més primarista.

  • La Societat Espanyola de Neurologia calcula que els afectats de Parkinson es duplicaran en 20 anys i es triplicaran en 2050

    El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa i crònica que afecta a unes 120.000-150.000 persones a Espanya. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la malaltia d’Alzheimer, entre els majors de 65 anys. L’11 d’abril és el Dia Mundial del Parkinson i des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estimen i aprofiten per alertar que el número d’afectats es duplicarà en 20 anys i es triplicarà per 2050.

    Des del SEN expliquen que la prevalença i la incidència del Parkinson s’ha incrementat considerablement en les últimes dècades, «fonamentalment per l’augment de l’esperança de vida, els avanços diagnòstics i terapèutics i a una major sensibilització respecte a aquesta malaltia».

    El 70% de les persones diagnosticades de Parkinson a Espanya tenen més de 65 anys. Ara per ara es diagnostiquen cada any uns 10.000 nous casos però aquests pacients triguen una mitjana d’entre 1 i 3 anys a obtenir un diagnòstic i es creu que fins a un 25% dels pacients diagnosticats tenen en realitat una altra malaltia.

    A més, de les entre 120.000-150.000 persones a Espanya afectades, un 15%  no superen els 50 anys i es troben casos en els quals la malaltia s’inicia a la infantesa o l’adolescència. El 2% dels majors de 65 anys i el 4% dels majors de 85 pateixen Parkinson a l’estat.

    La malaltia de Parkinson és una malaltia caracteritzada principalment perquè els pacients presenten tremolor de repòs, rigidesa, pèrdua d’habilitat o rapidesa per realitzar funcions motores, trastorns posturals i/o trastorn de la marxa. El doctor Javier Pagonabarraga explica que «un pacient amb Parkinson pot desenvolupar, entre 5 i 10 anys abans del començament dels símptomes motors, molts trastorns no relacionats amb la motricitat, com són la pèrdua d’olfacte, el trastorn de conducta del somni REM i la depressió». «Conèixer-los i identificar-los pot ser clau per poder millorar els temps de diagnòstic d’aquesta malaltia”, assenyala el doctor.

    Des de la Societat Espanyola de Neurologia expliquen que els símptomes no motors com la depressió, el restrenyiment, alteració de l’olfacte o trastorn de conducta del somni REM podrien actuar com a marcadors precoços de la malaltia en el cas de disposar de fàrmacs neuroprotectors. El restrenyiment pot aparèixer al llarg de l’evolució de la malaltia fins a en el 80% dels pacients, la pèrdua involuntària de saliva en fins al 75% i els trastorns del somni afecten fins a un 90% els pacients, especialment en les fases avançades de la malaltia. Símptomes com l’ansietat, depressió o restrenyiment són més freqüents en les dones que en els homes, mentre que la somnolència diürna, la producció excessiva de saliva i la disfunció sexual són més prevalents en els homes. Des del SEN també diuen que cal tenir en compte, a més, que en el 30-40% dels casos els pacients no presenten tremolor.

    D’altra banda, també assenyalen que els pacients amb malaltia de Parkinson ingressen a l’hospital amb major freqüència i el temps d’hospitalització és ser més perllongat. Entre el 20 i el 25% dels pacients afectats per la malaltia de Parkinson requereixen un ingrés hospitalari anual i el motiu de l’ingrés és sovint diferent de la seva malaltia, per la qual cosa no són atesos als Serveis de Neurologia. Un recent estudi europeu assenyalava que el 21% dels pacients van experimentar un empitjorament dels símptomes motors durant l’ingrés, el 33% va patir una o més complicacions i el 26% no va rebre correctament el tractament per a la seva malaltia.

    “Els nombrosos símptomes motors i no motors que comporta aquesta malaltia, juntament amb les diverses complicacions que poden sorgir, fan que el maneig de la malaltia de Parkinson no sigui senzill, ja que aquests pacients precisen d’un maneig adequat, hauria de realitzar-se des de les Unitats especialitzades de Trastorns del Moviment”, conclou el Dr. Javier Pagonabarraga.

  • La inseguretat habitacional augmenta per quatre el risc de patir problemes de salut mental i física, segons l’Agència de Salut Pública

    Les persones que pateixen inseguretat habitacional i financera tenen quatre vegades més probabilitats de patir problemes de salut mental i física. Aquesta és una de les principals conclusions presentades a l’informe ‘Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona’. Aquesta xifra s’extreu d’una enquesta a un centenar de persones amb prop de 250 preguntes sobre l’habitatge, els subministraments i la salut amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.

    El document, impulsat per l’Observatori DESC, l’Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), presenta la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona. Destaquen la complexitat del fenomen de l’ocupació, una alternativa «desesperada» de moltes famílies que es quedaven al carrer, les dones com a col·lectiu «especialment afectat» per l’emergència habitacional i energètica, i els problemes de salut mental i física que comporta la manca d’habitatge.

    L’informe mostra com el 82,3% dels homes i el 70% de les dones enquestades en situació d’exclusió residencial presenta una mala salut mental. Aquests percentatges són molt superiors als que presenta la població general de Barcelona (16,5% i 20,3%, respectivament). A més el 30% dels homes i el 54,8% de les dones refereixen un estat de salut dolent o molt dolent, una xifra, també, molt superior al de la població general de la ciutat (15,5% i 22,6%, respectivament). Per obtenir aquests percentatges s’han creuat les dades amb les obtingudes a través de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016.

    Davant d’aquesta situació, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reclamen la necessitat de posar eines per diagnosticar aquestes problemàtiques «però evitant la sobre medicació». «La solució als problemes no és prendre una pastilla o un antidepressiu, sinó apoderar a les persones, que sàpiguen quins drets tenen i on poden acudir per generar suport mutu», ha explicat Ana M. Novoa, tècnica de l’ASPB i una de les autores de l’estudi. Novoa ha reivindicat que «cal assegurar» un accés digne a l’habitatge i als subministraments per a tothom i fer tasques de prevenció «com ja venen fent els moviments socials» per revertir aquesta situació. Novoa també ha volgut llençar un missatge als responsables mèdics perquè quan els hi arribi una persona a la consulta «no només tinguin en compte la malaltia en concret», sinó que «cal veure en quines condicions viu«.

    Les dones són les principals afectades per processos de pèrdua d’habitatge

    L’informe també mostra com el 68% de les persones enquestades són dones i el 44% del total tenen menors a càrrec seu, sent el 32% famílies monomarentals. Aquesta situació es repeteix pel que fa a pobresa energètica: el 78% dels casos són dones que manifesten no poder mantenir casa seva a una temperatura adequada durant l’hivern. Pel que fa a impagament de factures i subministraments bàsics, el 69% dels casos corresponen també a dones.

    Per les entitats autores de l’informe aquestes dades «posen sobre la taula» que les dones són un col·lectiu «especialment afectat» per l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Conclouen també que «la desigualtat de gènere és un factor de risc que augmenta la vulnerabilitat i les situacions d’emergència habitacional i pobresa energètica». Des de la PAH i l’APE asseguren que, a més, hi ha més presència de dones a les seves assemblees.

    «Cal promoure atenció especialitzada a famílies monomarentals en situació d’exclusió social afectades per la crisi en centres educatius per tal d’evitar situacions de vulnerabilitat i proporcionar ajuda adequada», han reivindicat des de la PAH. Per això demanen disposar de pisos destinats a dones víctimes de violència masclista, una demanda que ja dicta la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

    Els autors de l’informe durant la presentació en roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

    Els problemes de lloguer disparen les ocupacions d’habitatges de grans tenidors

    El 82% de les persones enquestades per l’informe han accedit a habitatges en propietat de bancs o grans tenidors. Amb aquesta dada els autors de l’informe han volgut desmuntar «el mite» que s’ocupen «pisos de petits propietaris quan marxen de vacances» i han criticat «l’estigmatització» d’aquest fenomen. El 73% de les famílies que han ocupat un habitatge a Barcelona ho han fet després del 2017 i un 29% havien estat prèviament desnonades per impagament del lloguer. Aquesta situació es deu a la forta pujada dels preus del lloguer els darrers anys que va desembocar en una onada de desnonaments. És la primera vegada que s’elabora un informe que estudia l’ocupació.

    Un dels autors de l’estudi, Guillem Domingo, ha remarcat que, a diferència de la dècada dels 60, ara la gent «no va a un terreny i posa els totxos, sinó que hi ha un habitatge buit i hi accedeix precàriament», en paral·lelisme al barraquisme que va viure Barcelona. Per Domingo, «vivim una situació polièdrica d’exclusió social» que afecta cada vegada a més gent.

    «Volem que l’informe sigui una eina per utilitzar i veure que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dret», ha conclòs la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. Per això reclama que, davant d’aquestes situacions «que viuen persones, no números», no es tracta de garantir «quatre parets», sinó «una estabilitat que permeti a la gent crear un projecte de vida».

  • El CoMB inhabilita un metge per practicar un mètode sense evidències científiques en malalts oncològics

    La Junta de Govern del Col·legi de Metges de barcelona (CoMB) ha comunicat aquest matí la inhabilitació d’un dels seus metges col·legiats per haver divulgat i posat en pràctica amb pacients oncològics l’anomenat Mètode Hamer. La sanció, que implica cinc anys d’inhabilitació per a l’exercici de la professió mèdica, arriba després d’analitzar l’expedient que se li va obrir al metge inhabilitat per aparèixer en un reportatge sobre pseudoteràpies.

    El citat expedient que recentment ha resolt la Junta de Govern del CoMB es va iniciar arran d’un escrit que el mateix metge sancionat va adreçar al Col·legi el juny de 2017, poc després de la seva aparició en un reportatge sobre pseudoteràpies que una cadena de televisió estatal va emetre el maig de l’any passat. El contingut d’aquest escrit, en el qual el metge defensava l’eficàcia de l’aplicació del Mètode Hamer, i el visionat posterior del reportatge van ser considerats per part de la Junta motius suficients per obrir un expedient de manera immediata.

    Des del CoMB, expliquen que el mateix col·legiat ja havia estat inhabilitat per un període de dos anys al 1995 per fets pràcticament idèntics. Aleshores, la resolució del Col·legi va ser ratificada judicialment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

    El col·legiat inhabilitat, que té consulta a les províncies de Barcelona i Castelló, ha rebut de nou un requeriment explícit des de la Junta del CoMB per tal que no torni ni a practicar ni a difondre en un futur procediments no validats i sense evidència científica. Ho fa per, segons el CoMB, divulgar i practicar procediments sense cap evidència científica amb pacients oncològics.

    El CoMB preveu sobre les pseudociències

    Entre les funcions essencials del Col·legi, expliquen, hi ha la de vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques i actuar com a garant de la protecció de la salut dels ciutadans. En l’àmbit concret de les anomenades teràpies alternatives i pseudocientífiques, el CoMB ha mantingut una actitud molt ferma quant al compliment d’aquestes funcions, i ha obert diversos expedients en els darrers anys.

    Amb aquests expedients i la feina que fan per explicar les conseqüències de les pseudociències o pseudoteràpies el CoMB vol alertar els ciutadans del risc que suposen per a la salut en no tenir evidència científica demostrada, especialment quan «impliquen l’abandó d’altres tractaments d’eficàcia validada». Aquest posicionament l’han deixat clar amb la denúncia de la celebració d’un congrés anomenat Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant mesos després de presentar el document El malalt amb càncer. Els tractaments oncològics i pal·liatius i les teràpies sense evidència científica i pseudociències, un treball elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

    Una de les teràpies denunciades és la que realitza el metge inhabilitat. El Mètode Hamer, segons el CoMB, suposa un risc per als pacients per la seva manca de fonament científic i perquè, «de manera explícita, anima els pacients amb càncer a apartar-se de tractaments eficaços i validats per la comunitat mèdica i, per tant, els aboca a perdre l’oportunitat de beneficiar-se de la millor estratègia terapèutica disponible per a la seva malaltia». El CoMB aprofita aleshores per recordar que aquesta pràctica va en contra les normes deontològiques i de bona praxi.

  • «Amb aquest projecte vull que les cures de la infermera tinguin un valor afegit, que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient»

    Fa ben poc s’han entregat els Premis Infermeria i societat 2017 que reconeixen set perfils professionals: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

    El Premi Infermeria i societat a la Innovació Infermera ha estat per Montserrat Llinàs Vidal, pel Model integrat d’assistència a pacients urològics que requereixen la instauració de rentats vesicals continus (LVC). El LVC (rentat vesical continu), com expliquen, és un procediment que consisteix en mantenir la permeabilitat d’una sonda uretral, a través de la introducció d’una sol·lució d’irrigació de forma continua i el seu posterior buidatge. Actualment es una tècnica manual supervisada per les infermeres i la innovació proposada permetrà l’automatització mitjançant el desenvolupament d’un dispositiu tecnològic. El projecte estima que amb el redisseny del procés assistencial que asseguri una atenció integral del pacient urològic, la fabricació del prototip, la validació clínica del mateix per la seva translació al mercat, així com el disseny d’un programa formatiu per la seva utilització per part de les infermeres es podrà evitar el 80% de les complicacions que actualment presenta la tècnica manual.

    Montserrat Llinàs ens explica com es va iniciar el projecte, en quin punt es troba ara i quins beneficis aportarà a la pràctica infermera.

    Quin és el projecte d’innovació premiat pels Premis Infermeria i Societat? De què tracta?

    És una tècnica indicada per pacients que o bé tenen una hipertrofia benigna de pròstata (un creixement benigne de la glàndula prostàtica) o tenen un càncer de pròstata o de bufeta. Totes elles requereixen d’una intervenció quirúrgica i durant tres dies estar hospitalitzats i connectats permanentment a un rentat vesical continu. Això vol dir que durant el dia li estaran passant per una sonda vesical una solució de sèrum fisiològic contínuament. De la mateixa manera que entra aquesta solució surt ajudant a cicatritzar la intervenció que li han fet i a treure coàguls, ja que la bufeta és un espai molt petit. Aquest rentat, que primer conté molta sang, al llarg d’aquests tres dies es va aclarint fins que surt net i ja vol dir que ha cicatritzat.

    Quin és el problema? Que degut a la manualitat del procediment poden aparèixer moltes complicacions Quan la bossa s’acaba s’ha de canviar a l’instant però una infermera d’una unitat d’urologia pot ser la responsable a la vegada de 4 a 5 rentats. Ha d’estar entrant i sortint de les habitacions mirant que no s’acabi la bossa del sèrum i que no se li ompli massa la del drenatge. Tot això produeix elevades carreges de treball i a la vegada insatisfacció laboral. Durant aquests tres dies per pacient s’estan manipulant uns 300 litres de sèrum fisiològic: buidar, posar, pujar, baixar, buidar, posar… Hi ha moltes patologies musculoesquelètiques dels professionals que produeixen baixes laborals. Si no es fa bé aquest procediment i no canvies la bossa a temps es poden formar coàguls que provoquen que hagis de tornar a iniciar el procediment. Algunes vegades hi ha complicacions importants: dolors, espasmes… hi ha pacients que durant la nit no dormen controlant que no se’ls hi acabi la bossa. La idea del projecte és doncs automatitzar aquest procediment i fer-ho d’una manera segura.

    Com i quan va néixer la idea?

    Fa 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron parlant amb una companya també infermera i amb la que havíem treballat molt en l’àrea d’hemodiàlisis i diàlisis peritoneal, que és un tractament automatitzat, vam veure que a urologia hi havia un procediment que feia 40 anys que es feia igual. Ella estava aleshores de supervisora a urologia i mentre esmorzàvem vam pensar en aquest projecte per canviar aquell procediment tan antic.

    Els principis van ser difícils perquè vam anar a diverses universitats i a empreses del sector salut però no ens van fer massa cas. Vam veure que era molt complicat innovar i ho vam deixar en un calaix. El 2013 es convoca un premi d’innovació i vaig pensar a presentar-ho. Vam passar la preselecció i en una segona part se’ns va assignar un tutor, el Sergi Trilla, un metge que fa anys que es dedica a l’emprenedoria. Gràcies a això vam poder desenvolupar el projecte, donar-li cos i guanyar el primer premi.

    Montserrat Llinás, guanyadora del Premi Infermeria i Societat a la Innovació 2017 / Carla Benito

    Què significava guanyar aquest premi?

    Doncs seguir. Després de passar per molts congressos vam trobar una empresa comercial que va voler el producte i des de fa 4 anys estem treballant en això. Durant aquest temps el projecte s’ha pogut fer més potent i ara ha derivat en un model integral: cal redissenyar tot el procés des que el pacient sap a consultes externes que l’han d’operar fins que se li dóna l’alta. Ens hem adonat que el pacient no tenia coneixement de què suposava el post operatori i li donava molta ansietat saber de cop que en tres dies estaria connectat a un rentat vesical continu.

    Dins del nou projecte hem dissenyat una bufeta artificial que ens servirà per a la formació al personal d’infermeria de la màquina. De pensar només en la tècnica hem derivat a un procés més integral per la garantia del pacient i dels professionals. A més, també s’han creat pautes a seguir amb els pacients des del minut u.

    Estimem que amb tot això podem arribar a disminuir en un 80% les complicacions que es tenen amb la tècnica manual. Podrem reduir quasi un 40% el que és el cost, ja que t’estalvies reiniciar procediments o intervencions quirúrgiques, cosa molt important per a la qualitat de vida del pacient.

    La idea és aplicar el projecte arreu o limitar el seu ús en un inici a Vall d’Hebron?

    Ara estem a punt d’acabar el prototip però abans de llançar-la al mercat cal fer un assaig clínic. La idea és que arribi al mercat, comercialitzar-ho i que el seu ús arribi a escala internacional. La tecnologia de la qual parlem ràpidament pot ser internacionalitzada perquè tant a Espanya com a la resta del món és manual, segons el que hem vist.

    I com us esteu finançant?

    La innovació és una manera de fer les coses però requereix esforç, molta feina i diners. Aquest projecte està pressupostat en uns 430.000 euros. Hem aconseguit un DTS i un CDTI que ens ha suposat 200.000 euros amb els quals hem aconseguit fer el prototip per exemple. També ens hem presentat a la compra pública innovadora perquè a finals d’aquest any ja estarem a punt de fer l’assaig clínic. Calculem que encara tenim per dos anys.

    Arran d’aquest projecte estem redactant dues possibles patents i això també ens donarà força a la translació al mercat.

    Montserrat Llinás, Supervisora d’Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron – Drassanes / Carla Benito

    Entenc que el fet d’estar a premis com el d’Infermeria i societat us ajuda a difondre el projecte. Com ha anat?

    Sí. A més són uns premis on no et presentes tu directament, hi ha una persona que et proposa. En el meu cas ha estat Montserrat Artigas, Directora d’infermeria quan jo pensava en aquest projecte a la Vall d’Hebron, qui em va proposar per a la secció d’innovació. Estic molt contenta perquè els diners que ens han donat per haver guanyat van també al projecte i això és el que fa que tiri endavant. A més a més, que es publiqui a diversos llocs i també a la web de l’hospital i ens obri el camí per anar a altres congressos dóna peu a què en properes convocatòries el projecte ja sigui considerat com un projecte d’èxit.

    Per què creus que no se li havia acudit a ningú? Els cirurgians també havien vist que se’ls hi retornaven pacients per ser operats de nou però ha estat la vivència de la infermera qui ha vist necessari aquest projecte, és així?

    A nivell d’infermeria estem molt envoltades de tecnologia però sempre ha estat exògena, mai ha estat ideada o pensada per portar al mercat. La majoria de la tecnologia està molt pensada per àrees on no només la infermera supervisa i ha de fer la tècnica. El fet de ser una tècnica amb elevades càrregues de treball, grau d’insatisfacció i problemes de salut laboral en Infermeria, potser passa inadvertit per altres categories.

    Quan una és infermera i és sensible amb les seves competències professionals, té una visió de com poder millorar la feina de les infermeres. No és un tema d’estalviar recursos, el que jo vull és que les cures de la infermera tinguin un valor afegit i no estigui entrant i sortint de l’habitació. Vull que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient, per educació sanitària, per atendre’l i no en controlar un sèrum i buidar bosses de diüresis.

    Serà infermeria qui estigui més sensibilitzada en detectar-ho. Vull pensar que és això.

    Ara estàs al capdavant d’infeccioses. Com has anat cap aquest projecte?

    Com a infermera m’he desenvolupat en moltíssimes àrees. Fa un any que estic al capdavant d’Infeccioses però vinc més del món de l’automatització. Vinc de l’hemodiàlisi. De fet vaig fer un stage al Canadà on vaig veure els canvis de fer les coses de manera manual aquí a automatitzades allà. A Vall d’Hebron també he estat al Departament de Qualitat i Seguretat de Pacients i vaig veure que moltes de les complicacions que existeixen ara es poden resoldre amb la tecnologia.

  • El Dia Mundial de la Salut celebra una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut

    El Dia Mundial de la Salut se celebra des de 1950 el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any el lema va orientat a un tema diferent que afecti a temes de salut d’abast mundial.

    A Barcelona, la plaça Sant Jaume s’ha convertit en un fòrum d’entitats, campanyes i propostes sota el nom de Salut és tot dins una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut.

    I és que entitats i moviments d’arreu han coordinat per aquest Dia Mundial de la Salut una nova jornada internacional contra la privatització sanitària i de serveis socials. És la tercera Jornada que organitzen de manera unitària les marees blanques de l’estat espanyol.

    Hi havia previstes més de 40 mobilitzacions a Europa i al món per aquest dia 7 d’abril. Totes elles expressen una creixent preocupació i convergència de les organitzacions socials en contra de la comercialització de la salut. Les convocants són diferents xarxes de sindicats, col·lectius ciutadans, ONG i moviments socials. Just aquesta setmana, a més la «Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social» llança una campanya per a un any europeu d’acció fins a les Eleccions europees al maig de 2019.

    Sota el nom Our health is not for sale, denuncien que «Europa imposa una política d’austeritat en els seus Estats membres que provoca desinversions en matèria de salut i protecció social». Asseguren que el que això està provocant és que el màrqueting ingressi cada cop més als diversos sectors de la salut i, conseqüentment, es generin desigualtats en l’accés a l’atenció de qualitat.

    Per revertir aquesta situació volen enviar durant aquest 7 d’abril pel Dia Mundial de la Salut un missatge a les institucions europees i els seus estats membres. Destaquen «les conseqüències negatives de l’austeritat perllongada en la qualitat i l’accés a l’assistència sanitària», les «polítiques internes, fiscals i comercials que promouen el creixement dels serveis d’assegurances i comercials en el sector de la salut que augmenten encara més les desigualtats en salut» i, per últim, la «política de patents i els acords secrets entre els estats membres i la indústria farmacèutica que fan explotar els preus dels medicaments».

    Acte a plaça Sant Jaume pel Dia Mundial de la Salut / Marea Blanca

    Sarah Melsens, coordinadora de la Xarxa Europea contra la mercantilització de la Salut, adverteix que «a tota Europa, milions de persones experimenten una disminució de l’accés a l’atenció de la salut, la disminució de la qualitat de l’atenció, el tancament i la privatització dels serveis de salut, la deterioració de les condicions de treball per als treballadors de la salut o un augment en el preu dels medicaments». Melsens creu que aquestes polítiques «tenen i tindran efectes catastròfics en la salut de les persones». Per aquests motius, des de la Xarxa i des de la campanya Our health is not for sale, exigeixen per aquesta Diada que aquestes polítiques s’aturin.

    La Marea Blanca i han organitzat un acte amb diverses entitats a plaça Sant Jaume que ha volgut transmetre també aquesta denuncia. Dividit en 4 blocs, «La Salut principi de tot» ha iniciat l’acte amb les intervencions o la presència de plataformes com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebelión Primària, Jo Sí sanitat universal o Que no pase más. Seguidament, la Xarxa de Dones per la Salut ha expressat el seu missatge dins el bloc «Salut és nom de dona». El tercer bloc anomenat «Salut és vida» ha comptat amb les paraules de Sicom. I, finalment, els sindicats també han tingut un espai dins del bloc titulat «Per la Salut, lluita obrera». Hi han participat les Federacions i Sectorials de Salut de CGT, CATAC-IAC, UGT i CCOO. A més, altres moviments com la PAICAM, la Marea Pensionista o els Iaioflautas també van ser presents a l’acte.

    «El sistema sanitari català serà universal o no serà»

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut també han commemorat el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal. En l’acte celebrat divendres, el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, va especificar que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. “El sistema sanitari català serà universal o no serà”, ha resumit Elvira.

    El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut commemoren el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal

    Va aprofitar per fer esment també al recurs d’inconstitucionalitat interposat per part de l’Estat espanyol contra la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada l’any passat pel Parlament de Catalunya. Aquest recurs per Elvira és un retrocés en l’accés universal “atempta contra l’ADN del sistema nacional de salut que som i que volem”, tot emfatitzant que “això no va de política, sinó de drets, d’un tan elemental com el de la salut”. També ha valorat que negar l’accés universal té conseqüències en termes de salut pública, ja que entre d’altres raons exclourà del sistema unes 130.000 persones. “Qui defensi el recurs ha d’explicar si està d’acord en què es puguin produir 32.000 casos de malalties evitables amb la vacunació que es negarà a aquestes persones, o si es fa responsable de tenir menys instruments per a controlar brots epidèmics”, ha argumentat.

    Durant l’acte de celebració del Dia Mundial de la Salut també van participar el Síndic de Greuges de Catalunya, i l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). A més, en una taula rodona titulada ‘Salut per a tothom’, representants de professionals del sector salut i social de Catalunya van reiterar el seu suport a la llei d’accés universal. entre aquests, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya o el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

  • El Diari de la Sanitat, dos anys de periodisme al servei del dret a la salut

    El Dia Mundial de la Salut complim dos anys. Vam triar un 7 d’abril per proclamar la nostra voluntat de constituir una eina d’informació i reflexió útil a les persones (personal mèdic, professionals de la infermeria, associacions de pacients, cuidadors, psicòlegs…) que estan en primera línia en la defensa del dret a la salut. El Diari de la Sanitat comença a ser, tal com preteníem, un espai de trobada i debat de la comunitat sanitària, i una font d’informació fiable sobre tots els aspectes de la salut, des dels determinants fins a l’assistència primària i clínica, passant per la recerca i la prevenció.

    Ens queda molt camí per recórrer. Però el nostre compromís és, des del periodisme, seguir al servei del dret a salut. L’entenem com el dret universal de tots els ciutadans a la protecció de la seva salut i a l’accés a una assistència de qualitat sigui quina sigui la seva condició social o econòmica. És al dret a disposar de les condicions de benestar físic, mental i social millors possibles. Per això la nostra mirada vol ser molt àmplia. Tant com la diversitat de factors que incideixen en la nostra salut. I la nostra única vocació és la de servei públic.

    El Diari de la Sanitat està editat per la Fundació Periodisme Plural. Som la primera entitat sense ànim de lucre constituïda a Catalunya en l’àmbit del periodisme i ha estat declarada d’interès social per part de la Generalitat. En els nostres cinc anys de vida hem creat sis mitjans de comunicació: Catalunya Plural (maig del 2013), El Diari de l’Educació (gener 2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat i El Diario de la Educación (ambdós el 2016) i la RevistaXQ (2017), (enllaç a tots els diaris) per portar el periodisme als estudiants. Junts, tots aquests projectes volen contribuir a la qualitat democràtica i a la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania a partir de l’exercici del periodisme. I si hi ha un dret essencial, és el de la sanitat universal.

    En tots els projectes de la Fundació, tenim com a prioritat aconseguir la implicació de la comunitat a la qual ens dirigim. En el cas de El Diari de la Sanitat vam constituir el Consell de Mecenes. Es tracta d’un Consell el més transversal i plural possible, en el que hi esteu representats tots els àmbits de la salut. Dels seus membres rebem reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitat de cada un. A més d’un suport econòmic. Està format per professionals de prestigi, des de l’assistència primària o la cirurgia a la recerca, la infermeria i l’acadèmia. Dos anys després de la seva constitució, vull reiterar el nostre agraïment pel vostre suport.

    Com a ciutadans tenim el repte de defensar les conquestes socials que tant ens van costar aconseguir. Els periodistes, amb la informació i amb la creació de plataformes que us serveixin per compartir reflexions. Vosaltres amb la perseverança de la immensa feina que he fet fins ara i que ha garantit un dels millors i més equitatius serveis de salut del món. Però res està guanyat per sempre, i necessitem tots lluitar cada dia per preservar el que tant ha costat a tantes generacions. Fa ara dos anys ho proclamàvem en el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, quan vam presentar El Diari de la Sanitat. Avui ho reafirmem amb la mateixa convicció.

    Josep Carles Rius
    President de la Fundació Periodisme Plural.

  • Atenció Primària: aquest any fem els 40 anys d’Alma-Ata

    Entre el «relat» de moltes professionals de la Primària i ciutadania conscienciada, que voldrien tornar a les «essències» de la Primària (del metge de família del Jordi Gol, Barbara Starfield i Alma-Ata) i la realitat de transformació de la Primària avui a casa nostra, caldria repensar, després de 40 anys (Alma-Ata el 12 de setembre de 1978) i la primera reforma de la Primària a Catalunya (llavors ambulatòria) pel Decret 84/1985 (33 anys), i adaptar el model de Primària, i per tant de tot el Sistema, sense apriorismes ni dogmes, a les realitats d’avui.

    Els pacients han canviat, ara som més vells. El 1976 l’esperança de vida a Catalunya era de 73 anys i avui és de 82 anys: es viuen 9 anys més. Els ciutadans som més exigents i estem més informats. Som menys tolerants al dolor i les incapacitats, demanem més immediatesa, més consumisme i medicalització de la vida, més consciència de la salut com a dret social.

    Epidemiològicament hem passat de malalties agudes i infeccions a predomini de malalties cròniques que requereixen més tractaments prolongats i cures. A més, hi ha hagut un descens de la mortalitat prematura gràcies a nous tractaments, fent crònics processos que abans mataven.

    L’entorn també ha canviat, tenim nous instruments d’informació i comunicació molt potents i a l’abast de tothom. Tenim tecnologies de diagnòstic i tractaments molt sofisticades, tasques de salut Comunitària, nous fàrmacs, instal·lacions i centres sanitaris molt diversos (ambulatoris, aguts, subaguts, convalescència, llarga estada, pal·liatius, etc.).

    Els professionals també han canviat. S’ha passat del metge de família a la metgessa de Primària, dona, jove (conciliació familiar, maternitat, etc.), que treballa en equip, ara no tenim només un metge sinó: metgessa, infermera i administrativa de família, tenen més feina però també són més gent en equip per fer-hi front. Per contra, s’ha perdut reconeixement social, ha augmentat la precarietat laboral, han disminuït els recursos i els professionals estan desenganyats i desesperats per la sobrecàrrega de treball.

    Enfront d’això, surt el 2017 l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) amb bones paraules i declaracions, amb 50 accions a portar a terme i de moment amb pocs recursos.

    I mentrestant la realitat es va imposant: s’implanten nous serveis, centres i programes (el sistema té la seva inèrcia, els seus interessos i els seus valors adquirits) tant els hospitals d’aguts com els sociosanitaris comencen a fer atenció a domicilis (hospital a domicili) que també és competència de la Primària, s’externalitzen a entitats privades activitats que han de fer les públiques (segons la LOSC) si tinguessin els mitjans (rehabilitació, atenció sanitària a residències, PADES, etc.). Es creen nous serveis, paral·lels als existents, d’atenció a la cronicitat i a la complexitat, amb nous noms «innovadors» com els ESICs (Equip de Suport Integral a la Complexitat) amb funcions que hauria de fer la Primària amb consulta als especialistes si cal.

    Aquesta situació, de dobles i triples xarxes que poden fer el mateix, pot arribar a un caos i ser cada cop menys sostenible. «Entre un vell model que es resisteix a morir i un nou model que encara no està establert, surten els monstres». Més enllà de les declaracions i les grans línies de l’ENAPISC cal una reflexió entre tots els implicats (ciutadania inclosa) del que hem de fer amb l’Atenció Primària i Comunitària avui i el que no hem de fer a la resta del Sistema Sanitari. Com queda avui l’accessibilitat al sistema, la continuïtat assistencial (amb l’especialitzada), la capacitat resolutiva, la longitudinalitat d’atenció durant tota la vida, la integració amb els serveis socials i la salut pública, la participació, urgent la millora de les condicions laborals i els rols dels professionals, l’eficiència i la qualitat… Ja hem dit: sense apriorismes, perjudicis, interessos particulars, ni dogmes, però ens hi hem de posar urgentment totes i tots, ens hi juguem el Sistema Sanitari.

  • «Il·legals són les factures, no les persones»: el Clínic rep reclamacions en contra les facturacions irregulars del seu servei d’urgències

    Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i veïns que tenen l’Hospital Clínic de Barcelona com a centre de referència han protestat a les seves portes contra l’exclusió sanitària i han presentat diverses reclamacions al seu servei d’urgències. El Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes també ha participat de l’acte. «A molts centres de salut ens atenen gràcies als grups de suport però si hem de rebre tractaments de més llarga durada ens fan pagar o ens envien a casa», ha explicat Lamine Sarr, un dels seus membres.

    La concentració s’ha centrat en una acusació particular a l’Hospital Clínic. Tal com ha explicat Bernat Fabregat, el portaveu de Jo Sí sanitat universal, totes aquestes entitats asseguren que el Clínic realitza facturacions irregulars a través del seu servei d’urgències on entreguen i fan signar als pacients un document abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text que les urgències entreguen als pacients són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador.

    Durant l’acció convocada han denunciat aquesta situació així com han visibilitzat el cas de Juan Felipe, un noi empadronat des de setembre a Barcelona que va ser operat d’urgències al mes d’octubre d’una hèrnia discal lumbar i a qui tres mesos després l’Hospital va exigir-li el pagament de les despeses de l’assistència.

    Just després del seu testimoni, els presents s’han dirigit al servei d’urgències a fer entrega de reclamacions on denunciaven l’existència i l’entrega del paper que comunica si en 7 dies ningú es fa càrrec de la despesa serà el mateix pacient qui hagi d’abonar-la.

    Acció de protesta contra una facturació irregular al Clínic / Carla Benito

    Juan Felipe ha tancat una protesta on els participants han mostrat cartells on exigien una sanitat universal, recordaven a la gent que no ha de signar cap document on se li reclami el pagament del servei rebut a urgències o recordaven que el que són il·legals són les factures i no les persones.

    En aquest sentit, Lamine Sarr, del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, ha explicat que sovint quan són atesos per violència policial ho fan davant dels seus «agressors» mentre que, recorda, la llei catalana estipula que tothom té dret a ser atès en intimitat. Sarr ha aprofitat per exigir ser tractats com a persones i no com a ciutadans de segona i demanar a metges i infermers que respectin la voluntat del pacient de ser atès sense presència policial, ja que «d’una altra manera es reprodueixen els casos de violència i impunitat policial».

    Cal recordar que la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.

    Les entitats convocants denuncien que s’està vulnerant aquesta llei i per això han procedit a entregar repetidament una mateixa reclamació contra el full que entrega el Clínic. Juan Felipe Rodrigo ha entregat una reclamació particular on demanava que se li retornessin les mensualitats ja abonades i aturessin el cobrament de les restants.