Just Deploy It!

Blog

  • El Coŀlegi de Metges de Barcelona avisa que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític»

    La rebel·lió de l’atenció primària iniciada al març pel CAP Can Vidalet continua sumant veus. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) avisa en un document publicat aquest dijous que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític». «Els professionals han fet front als embats de la crisi, les retallades, la manca d’inversió i l’increment de l’activitat però la situació s’ha fet ja insuportable», resa el text.

    Les paraules del COMB arriben pocs dies després que la conselleria de Salut presentés l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), un full de ruta que si bé preveu la creació de 5.000 llocs de treball i l’augment del pressupost destinat a aquest primer nivell assistencial no concreta dates d’implementació. Segons va explicar llavors el conseller de Salut, Toni Comín, els llocs de treball s’hauran creat en l’escenari més «optimista» en els pròxims cinc anys. Els col·legiats celebren l’aposta del Departament de Salut però asseguren també «que hi manca concreció en el calendari d’implementació de les mesures i, sobretot, pel que fa a disponibilitat pressupostària».

    En aquest sentit demanen augmentar «significativament» l’aportació i la despesa en atenció primària perquè se situï almenys en un 20% de la despesa sanitària. Algunes de les propostes que recullen els professionals en el document són optimitzar l’estructura organitzativa de l’Institut Català de la salut o apropar la gestió als metges de primària suprimint les Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), mesures que si bé ja contempla l’ENAPISC podrien aplicar-se amb més celeritat.

    Des del COMB també recorden la necessitat de cobrir el 100% de les substitucions (Salut va anunciar fa unes setmanes que es podrien cobrir el 50%) i augmentar el temps de visita amb més professionals així com erradicar la precarietat laboral en els nous contractes.  Segons el col·legi professional, l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals.

     

  • La CUP i Metromuster llancen ‘Amiguets S.A’, un vídeo sobre el cas Innova

    La productora independent Metromuster, al darrere de projectes com Ciutat Morta o el Tarajal, i la CUP han dedicat el seu darrer projecte, un vídeo de quatre minuts, a explicar el cas de corrupció conegut com Innova. El cas, que pren el nom del hòlding municipal de Reus al voltant del qual giren les diferents peces obertes, va ser denunciat per l’exregidor de la CUP a Reus David Vidal i acumula avui múltiples peces i prop d’un centenar d’investigats.

    En el vídeo es descriu l’empresa municipal Innova com «Amiguets S.A» en referència a les relacions entre els alts càrrecs i les connexions amb diferents regidors i alcaldes. A més s’explica el procés pel qual es va crear Innova, l’empresa municipal a qui es va encarregar la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus, que avui arrossega un dèficit de 8 milions d’euros.

    «Poc després [d’assumir la gestió de l’Hospital Sant Joan] s’encarrega a l’Ajuntament de Reus la gestió de l’Hospital de Móra d’Ebre i així es com ja tenim dues empreses municipals. Amb aquesta fórmula s’engeguen tantes empreses municipals com serveis s’han d’oferir així com els CAP, residències i hospitals. Innova passa a ser un gran hòlding», s’explica en el vídeo. «Les noves aventures d’Innova deixarien Reus com el municipi més endeutat de tot l’Estat 2012», s’afirma i recorda que Innova va passar a gestionar el 70% del pressupost de l’Ajuntament.

    «Volíem fer memòria que el tema d’Innova, tot i que avança lentament, està sobre la taula i també forma part de la campanya de la CUP de denúncia de la cohabitació público-privada a la sanitat catalana», expliquen fonts de la CUP. De fet, el jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, es va queixar fa prop d’un any del “penós” avanç de la investigació per falta de mitjans i va alertar
    del risc que les presumptes responsabilitats penals acabin «diluint-se».

    Les peces del cas

    Les dimensions d’Innova encara són desconegudes però de moment el cas acumula una quinzena de peces i més d’un centenar d’investigats, entre els quals hi ha exalcaldes i exregidors de diferents colors. Un dels principals orquestradors de la trama és Josep Prat, màxim directiu del hòlding que compaginava més de cinc càrrecs, entre ells la presidència del poderós Institut Català de Salut (ICS), principal organisme de la sanitat pública catalana, al mateix temps que era president d’USP, la xarxa de hospitals privats més gran de l’Estat.

    La peça principal del cas està relacionada amb els presumptes pagaments irregulars des de l’Ajuntament de Reus cap a l’empresa CCM Estratègies i Salut, propietat de Carles Manté ( exdirector del Servei Català de la Salut), que s’hauria creat pocs dies abans de firmar-se el contracte. Entre el 2007 i el 2011 s’hauria pagat a Manté més de 720.000 euros per uns treballs de consultoria que presumptament no s’haurien fet.

    La resta de peces farien referència, entre altres, a l’empresa d’investigació nutricional Shirota (peça 1), la contractació de l’arquitecte Jorge Batesteza (2), l’Hospital de Reus (3), la clínica MQReus (4) -en aquesta peça encaixaria el cas de les pròtesis caducades-, les incompatibilitats de càrrecs (5), les coaccions a l’alcalde Carles Pellicer i la tinent d’alcalde Teresa Gomis (6), les ambulàncies Baix Ebre (7) o la construcció d’un centre sanitari a Vila-seca (8). 

  • Treballadors de l’Hospital de Reus es tanquen per denunciar les condicions laborals

    Les dificultats financeres per les que passa l’Hospital Sant Joan de Reus recauen des de fa mesos en els treballadors. La temporalitat de bona part de la plantilla -un 40% segons el Comitè d’Empresa- i l’impagament de part dels objectius variables del 2015 i de la totalitat del 2016 són alguns dels motius que han dut als treballadors a «tancar-se» 24 hores a l’hospital. Durant la tancada, que ha començat aquest dimecres a les nou del matí i té previst allargar-se fins dijous a la mateixa hora, s’han dut a terme xerrades per informar els treballadors de la situació.

    Segons explica la presidenta del Comitè d’Empresa, Alicia Martín, a aquest diari, l’empresa (l’hospital forma part del grup Sagessa) ha incomplert els compromisos adquirits amb els treballadors i ha decidit de manera unilateral no pagar-los el corresponent dels seus objectius anuals pactats amb el centre hospitalari. «Fa anys que estem amb retallades i condicions laborals molt qüestionables a més d’un incompliment del conveni per part de l’empresa», assegura Martín.

    L’Hospital va registrar durant el 2016 un dèficit pressupostari de 8,4 milions. Amb l’objectiu d’alleujar la situació la conselleria de Salut va anunciar a l’abril durant una visita al centre que la Generalitat participarà en la governança del centre, de titularitat 100% municipal. És a dir que en certa manera agafarà les regnes del deficitari hospital, de només set anys de vida, i el Servei Català de la Salut tindrà un 55% de la titularitat de l’entitat mentre que el consistori tindrà un 45% tot i que n’ostentarà la presidència del Consell d’Administració. «L’entrada de la Generalitat servirà perquè es disminueixin els riscos als quals estaven sotmesos els treballadors”, va assegurar llavors el conseller de Salut Toni Comín en un intent de tranquilitzar-los.

    La decisió però no es farà efectiva fins al gener de l’any vinent. «Hem demanat participar en les comissions tècniques per fer el traspàs», diu Martín al respecte. Segons ella, els treballadors veuen amb bons ulls la cogovernança del centre si això ajuda a eixugar el dèficit sense que repercuteixi en els treballadors però tem que no sigui així. «Estem en un punt complicat i no sabem si s’està avançant o no», diu. A aquesta incertesa s’hi suma la negociació del nou conveni col·lectiu -l’actual expira el 30 de juny- i les pors de més retallades derivades de les mesures que segons afirmen apunta una auditoria externa recent.

    Actualment l’Hospital forma part del Grup SAGESSA, entitat de titularitat pública formada pels consells comarcals del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. A més de gestionar l’Hospital de Reus, el grup també gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, l’Hospital de la Santa Creu de Tortosa i l’Hospital Comarcal d’Amposta.

  • L’Hospital del Mar estrena urgències nou anys després de l’inici de les obres

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015. La inversió de prop de 80 milions -42 els ha posat la Generalitat i 34 l’Ajuntament de Barcelona- ha permès al centre públic acabar la primera fase del projecte d’ampliació, que consisteix en un edifici nou de quatre plantes.

    A més d’unes Urgències noves (que se sumen a les antigues), en funcionament des del 23 de maig, també s’han ampliat altres àrees i diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia. Destaca també que l’ampliació ha permès agrupar els serveis oncològics, ja que una part es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança, centre complementari del Mar. D’aquesta manera no caldrà que els pacients oncològics s’hagin de traslladar.

    «Avui és un dia històric», ha afirmat el president de la Generalitat Carles Puigdemont després d’una visita al nou edifici acompanyat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller de Salut Toni Comín, entre un ampli seguici.

    «Després d’anys difícils, retallades i privatitzacions aquesta inversió és una molt bona notícia pel conjunt del sistema sanitari», ha expressat l’alcaldessa Ada Colau, que s’ha saltat el permís de maternitat per assistir a la inauguració. A més, ha insistit en el compromís de l’Ajuntament amb la defensa de la sanitat pública com «un tresor que ha costat conquerir i que cal conservar».

    Col·laboració entre administracions

    Puigdemont ha celebrat el compromís de les diferents administracions per fer possible l’ampliació del centre. «És un exemple de col·laboració eficaç entre dues administracions», ha dit referint-se a la col·laboració entre Generalitat i Ajuntament.

    També ho ha fet Colau, que ha recordat que va ser l’anterior govern municipal el que va desbloquejar les obres aturades amb una inversió de 30 milions d’euros. Per la seva banda l’actual govern va injectar-ne quatre als inicis del mandat. «Els majors èxits són compartits», ha recalcat Colau.

    Carles Puigdemont i Ada Colau durant la visita a les noves instal·lacions. / © SANDRA LÁZARO

    L’Hospital del Mar és gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament.

    Més espai i més professionals

    Una de les reivindicacions dels treballadors quan es van posar en marxa les noves urgències va ser la d’augmentar també el personal que hi treballa. El Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, demanava doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    Aquest dimecres el president de la Generalitat ha recordat que el Servei Català de la Salut ja ha previst un augment d’1,7 milions d’euros per les necessitats derivades de la posada en marxa de les noves urgències. Segons un comunicat de la direcció de l’hospital, aquest finançament addicional es destinarà a incrementar la plantilla equivalent a 40 hores en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres.

    Amb tot, el comitè no ha desaprofitat la visita de les administracions per recordar-los en un comunicat lliurat al mateix centre que si bé «les instal·lacions són molt boniques i molt àmplies el personal per atendre els pacients de manera adequada és insuficient».

  • L’osteoporosi és realment una malaltia?

    L’osteoporosi no és una malaltia com volen fer-nos creure. Tal com el seu nom indica es tracta de la pèrdua de densitat dels ossos (procés que es produeix amb l’edat) i que podria fer-los més fràgils. No obstant això, convé recordar que la malaltia que ens interessa i que està darrere del concepte osteoporosi són les fractures. Les fractures es produeixen (excepte en casos molt excepcionals com ara metàstasi d’un càncer als ossos) a causa de caigudes. L’evidència científica és molt clara respecte d’aquest fet: les fractures són causades per les caigudes i són un problema de salut molt important que afecta sobretot a les persones adultes grans i fràgils. Sense caigudes no hi ha fractures.

    La biomedicina i els lobbies interessats en la medicalització de les nostres vides confereixen als factors de risc entitat de malalties. El cas de l’osteoporosi és especialment greu i paradigmàtic de sobrediagnòstic perquè és un molt dubtós factor de risc per a les fractures, atès que la majoria es produeixen en persones majors de 65 anys i que no tenen osteoporosi. No obstant, es fan proves per detectar-la (les anomenades densitometries òssies) i es tracten a persones (especialment dones) de menys de 65 anys. L’estudi ESOSVAL, que s’està fent a València i que segueix al llarg dels anys a un grup de dones, mostra que entre les de 50-65 anys només el 0,7% tenien osteoporosi. Tot i així, el 27,4% s’havien fet una densitometria en els últims 24 mesos, i el 22% rebien fàrmacs per l’osteoporosi.

    La pràctica de la densitometria, en molts casos recomanada per ginecòlegs, ha entrat en la rutina «preventiva» d’un sector de les dones en l’etapa de la menopausa. D’alguna manera ha substituït la prescripció d’estrògens en les consultes ginecològiques, com un nou esquer per seguir fent «revisions» en dones sanes. Tot i que en funció de l’actual evidència no està justificat fer densitometries en dones menors de 65 anys (a menys que hi hagi un risc molt elevat de fractures a causa d’altres malalties), ni en els homes de qualsevol edat.

    Com ja hem dit, la majoria de fractures es produeixen en dones sense osteoporosi (2 de cada 3), l’edat mitjana de les dones amb fractura és de 80 anys i sempre són a causa de caigudes.

    Tot i que el risc de fractures a l’estat espanyol és dels més baixos d’Europa, és un esdeveniment greu que redueix l’esperança de vida i produeix limitacions que afecten sensiblement l’autonomia i la qualitat de vida de les persones.

    Se sap també que les persones grans i fràgils amb problemes de mobilitat i debilitat muscular, polimedicades, que prenen psicofàrmacs (especialment pastilles per dormir), i que presenten algunes condicions com ara obesitat, problemes visuals, incontinència urinària, hipotensió ortostàtica, alcoholisme, tabaquisme, etc., són les que tenen més risc de fractures perquè cauen més. Es calcula que una tercera part de la gent major de 65 anys cau com a mínim un cop l’any, proporció que puja al 50% en els majors de 80 anys.

    Aquest grup d’edat, i molt especialment les dones de més de 80 anys, seria l’únic en el qual l’evidència suggereix algun benefici del tractament de l’osteoporosi amb fàrmacs, i en el qual podria tenir algun sentit fer el diagnòstic d’osteoporosi i aplicar mesures de prevenció de fractures. La prevenció pot centrar-se en el tractament farmacològic o en mesures de reducció de caigudes.

    Sabem que cal tractar 175 dones amb bifosfonats (els fàrmacs més utilitzats) durant tres anys per prevenir una fractura. A més es tracta d’un grup de població en el qual habitualment no es fan estudis sobre els efectes beneficiosos ni nocius dels fàrmacs. D’altra banda, les persones grans acostumen a tenir altres malalties i sovint prenen molts fàrmacs, que interaccionen entre ells i que alguns poden provocar caigudes. A més, els fàrmacs utilitzats per tractar l’osteoporosi s’associen amb importants esdeveniments adversos gastrointestinals, fractures femorals atípiques i fractura de mandíbula amb els bifosfonasts, i increment del risc cardiovascular en el cas del ranelat d’estronci i dels tractaments amb calci i vitamina D. S’estima que si es tracten mil persones amb calci i vitamina D o només amb calci es provoquen sis infarts de miocardi o accidents vasculars cerebrals addicionals.

    La hipòtesi en vigor actualment en la pràctica mèdica, que assumeix que la fragilitat òssia és predictiva de les fractures i que tractant-la es prevenen, ha demostrat ser errònia.

    Els autors que més coneixen i estudien aquest tema fa temps que proposen reorientar l’abordatge i centrar la intervenció en prevenir les caigudes. Els estudis recents posen en evidència reduccions del risc de fractures en programes que se centren a fer exercici físic regular, mantenir l’activitat física, modificar els estils de vida (deixar de fumar i de beure alcohol), i sobretot a evitar la polimedicació en la gent gran, i molt especialment els tractaments amb fàrmacs relacionats directament amb caigudes com l’omeprazol (mal anomenat protector d’estómac) i els psicofàrmacs (pastilles per dormir i per l’ansietat, per la depressió, neurolèptics…).

    Sembla clar que les fractures necessiten un canvi radical de mirada i les conclusions són:

    • La densitometria per diagnosticar osteoporosi en dones de menys de 65 anys, i en el homes, és una de les proves identificades com d’escàs valor clínic i que s’ha de deixar de fer.
    • El diagnòstic d’osteoporosi i el conseqüent tractament farmacològic en l’únic grup que podria estar dubtosament indicat (dones de més de 65 anys, i sobretot més grans de 80) està en entredit a causa de la feblesa de l’evidència dels efectes beneficiosos i per l’evidència d’efectes adversos.
    • Està clar que la medicina ha d’ampliar la mirada i desplaçar els esforços cap un abordatge no farmacològic en la prevenció de fractures en gent gran, i centrar-ne en prevenir les caigudes. Com assenyala la prestigiosa revista Prescrire: “La prevenció de les fractures associades a fragilitat òssia es basa en prevenir les caigudes i en fer activitat física de manera regular, i només en alguns casos en tractament farmacològic”.

  • Catalunya fa 1 de cada 4 trasplantaments pediàtrics de tot l’Estat

    Un de cada quatre trasplantaments pediàtrics de tot l’Estat es fan a Catalunya. Només els primers cinc mesos de l’any ja s’han realitzat 10 trasplantaments infantils (5 de ronyó, 4 de fetge i un de cor), a partir de 8 òrgans de donants cadàver i 2 de donants vius. Amb tot encara hi ha 22 nens en llista d’espera per un trasplantament: 9 de fetge, 8 de ronyó, 3 de pulmó, 1 de cor, i un altre per a un trasplantament doble de cor i pulmó.

    L’any 2016, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron, els centres de trasplantaments pediàtrics de Catalunya, van realitzar fins a 44 trasplantaments: 18 de renals, 16 d’hepàtics, 5 pulmonars i 5 pancreàtics. Des del primer trasplantament infantil a Catalunya, que va ser el 1981, s’han trasplantat prop de 900 pacients, els més petits de només setze dies.

    Tot i que les dades de 2016 ja es coneixien, Salut ha donat a conèixer aquest dilluns les últimes dades sobre els trasplantaments pediàtrics. Ho ha fet en una roda de premsa encapçalada pel director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira i pel director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. «Catalunya té l’aspiració constant de ser excel·lents en la solidaritat. En els darrers anys hem duplicat donacions, tenim l’expertesa, tenim gairebé 30 anys d’experiència i 900 trasplantaments pediàtrics a Catalunya durant aquestes tres dècades», ha destacat Elvira.

    Quant als trasplantaments d’adults, s’han realitzat durant els primers mesos de 2017 424 trasplantaments (304 renals, 62 hepàtics, 17 cardíacs, 35 pulmonars i 6 pancreàtics), un 10% menys respecte al mateix període de l’any passat. Malgrat la lleugera baixada Jaume Tort ha valorat que «la tendència dels primers 5 mesos segueix sent excel·lent”. Amb tot 1.351 persones estan en espera de rebre un òrgan a Catalunya: 1.099 esperen un ronyó; 146 un fetge; 35 un cor; 54 un pulmó, i 17 un pàncrees.

  • El medi ambient com a determinant important de la salut

    El nostre Sistema de Salut ha començat a tenir un discurs sobre la importància dels determinants de la salut però la seva planificació i les seves intervencions encara ignoren aquests determinants, en especial els referents als riscos mediambientals.

    Això és per diferents causes. La primera i molt important és la cultura i el model de «medicalització» de la salut –la preeminència de l’alta tecnologia, el medicament com a panacea, el consumisme sanitari, el sistema centrat en l’hospital d’aguts- al servei de determinats interessos econòmics de negoci amb la salut. A més això està afavorit per la «cultura» encara hegemònica entre els polítics, gestors, professionals i ciutadania d’allargar l’esperança de vida (indefinidament potser) fent tot el que calgui per salvar persones al final de la seva vida.

    La segona causa, fins fa poc, en el cas dels determinants ambientals d’origen antropogènic, ha estat la insuficiència d’evidències científiques durant molts anys dels danys per a la salut de la contaminació del medi. S’ha investigat molt en el que ha estat rendible econòmicament en el mercat: nous fàrmacs, tecnologia diagnòstica i de tractaments, implants i nous procediments, etc.

    Avui ja sabem però que la contaminació del medi (aigües, sòls, atmosfera i aliments) és una causa molt important de pèrdua de salut i de morts prematures. Ho sabem gràcies a les importants recerques d’institucions com el CREAL o l’IMIM, totes dues de casa nostra, que han demostrat la relació entre la contaminació mediambiental i malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, trastorns de fertilitat, immunitàries, càncers de tot tipus, malformacions congènites i altres.

    Salut (també ambiental) a totes les polítiques

    Malgrat els coneixements que avui tenim podem veure exemples de la concepció hegemònica de la salut en el Pla de Salut 2016-2020 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest Pla, quan analitza les causes d’emmalaltir i morir se citen els hàbits personals (alimentació, exercici físic, tabac, alcohol) i per primera vegada els determinats econòmics i socials que comporten, a més, desigualtats en salut. Ara bé, no es mencionen les condicions del medi sobre la salut. En l’anàlisi de l’esperança de vida de la població per regions de Catalunya és curiós que les regions que tenen millor esperança de vida són la Vall d’Aran, la Cerdanya, els dos Pallars i l’alta Ribagorça (regions no dotades precisament de tecnologies i hospitals terciaris, però sí potser d’una millor qualitat ambiental).

    El Pla fixa objectius com ara reduir la mortalitat –un 20% per problemes càrdio circulatoris, un 10% per malalties respiratòries- i augmentar en un 15% la supervivència de més de cinc anys després d’un càncer. Tanmateix, al posar com a objectiu el descens de la mortalitat -enfront de les dificultats d’actuar amb salut en totes les polítiques públiques- en comptes d’actuar en les causes i en la prevenció la realitat és que s’actuarà en tractaments, despesa i sofriment per allargar la vida un cop el mal ja està fet.

    Ho veiem en els programes específics per aconseguir aquests objectius, que segons el Pla són:

    – Baixar la mortalitat per ICTUS: Desplegar el nou model d’atenció urgent, arribar a un 85% de tractaments endovasculars

    – Baixar la mortalitat per isquèmia cardíaca: aconseguir en un 75% d’infarts tractament angioplàsties en 120 minuts

    – Baixar la mortalitat per causes respiratòries: Implantar un model de medicina respiratòria de precisió (?) creant un grup de treball

    – En càncer: aconseguir el cribratge poblacional al 100% de la població entre 50 a 69 anys

    L’abordatge dels determinants ambientals dels problemes de salut, com també de la majoria de determinants, requereix un treball intersectorial no només a nivell comunitari o local, sinó especialment a nivell de govern i en ocasions a nivell d’estat. Abans de planificar cal comptar amb una anàlisi de la xarxa de causalitat que arribi fins a les arrels dels problemes, de manera que s’evidenciï quins són els determinants més enllà dels hàbits i les responsabilitats personals. Si a continuació ens preguntem quines són les intervencions efectives per reduir l’impacte d’aquests determinants sobre la salut veiem que moltes són competència de les institucions que han de regular la indústria, el comerç, l’habitatge, el trànsit, la protecció social o el medi ambient.

    Per ser efectiu el treball intersectorial necessita en primer lloc un procés de planificació conjunt, en el que participin totes les institucions amb responsabilitats importants sobre els determinants, en el qual es desenvolupi una xarxa de causalitat basada en evidències. Necessita també una bona definició de les intervencions i que les institucions tinguin partides pressupostàries específiques per a proveir-les, un sistema de seguiment comú i transparent i un lideratge del nivell suficient per comprometre a totes les autoritats implicades. Només així aconseguirem realment millorat la salut de les persones i no només gastar recursos en actuar al final dels processos d’emmalaltir.

    Sobre els autors:

    Josep Martí. Per llegir la biografia i altres articles de Martí consultar el seu perfil d’autor. 

    Elisabet Jané. Metgessa. Especialista en  planificació i avaluació de resultats en salut. Ha treballat en planificació, fa anys, pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya  i en el Consorci sanitari i Social de Catalunya. Treballa actualment per diversos organismes internacionals i governs de paisos fonamelalmet de centre america.

  • La sanitat pública va pagar 10 milions extres en sous de personal al servei d’una concessionària privada madrilenya

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    La sanitat pública madrilenya va pagar 10 milions d’euros extres en sous de personal que treballava per a un centre privatitzat gestionat per IDC Salud. Entre 2009 i 2012, el Servei Madrileny de Salut va abonar aquest sobrecost pel treball que van realitzar 123 professionals (sanitaris i no sanitaris) en un centre d’especialitats que l’administració havia assignat a la concessionària, segons consta en l’auditoria de l’hospital Puerta de Hierro, al qual pertanyien inicialment aquests treballadors.

    El moviment va ser conseqüència del trasllat de l’hospital Puerta de Hierro des de Madrid a la localitat de Majadahonda. Aquest canvi va suposar que la població de la capital que era atesa pel centre sanitari hagués de canviar d’hospital de referència. El Govern de la Comunitat de Madrid va decidir que serien responsabilitat de la Fundació Jiménez Díaz que presta servei en virtut d’un conveni amb l’empresa IDC Salud.

    Això va suposar que el centre d’especialitats depenent de l’hospital públic Puerta de Hierro passés a la gestió privatitzada d’IDC Salud. Els treballadors públics prestarien els seus serveis al centre privatitzat -al costat dels treballadors contractats per la concessionària-.

    El treball que feien aquests professionals es va calcular en un milió d’euros a l’any que havia de posar l’empresa, segons els auditors. «L’activitat que es desenvolupi pels professionals dependents del Servei Madrileny de Salut no seria en cap cas facturable a efectes del Conveni [entre la sanitat pública i l’empresa]», recull la fiscalització. I afegeix: «S’han anat descomptant 1.000.000 d’euros anuals en el cànon a abonar a l’empresa». És a dir, el pagament es feia detraient aquesta quantitat de l’abonament anual que paga la Comunitat de Madrid per la prestació sanitària que fa la Fundació Jiménez Díaz.

    El que mostra l’auditoria és que aquest càlcul va ser molt favorable per a l’empresa. En quatre anys, els sous reals van sumar 14,4 milions d’euros: 3,1 el primer exercici, 4,3 el segon, quatre el tercer i 2,8 l’últim revisat. La revisió diu que després de mirar aquests números «es dedueix que el càlcul que es va efectuar el 2009 per deduir de la liquidació de la Fundació, que es va estimar en un milió d’euros només cobreix una part de l’import realment abonat per aquest personal». El que va alertar la fiscalització, després de quatre anys de mantenir aquesta fórmula, és que, en realitat, l’Administració va posar tres quartes parts d’aquest personal durant, almenys, quatre anys.

    Comptes poc clars

    Les intervencions de l’hospital Puerta de Hierro també han revelat el poc control que s’ha fet del pressupost al centre. El 2013 es retreu que el sistema de gestió «no permet conèixer íntegrament l’import de les obligacions reconegudes per formes d’adjudicació». Amb tot, l’índex de contractació a dit, mitjançant contractes menors que permeten triar el proveïdor sense concurs, va arribar aquest any al 47% de la despesa total: 73.900.000 d’euros. Els auditors diuen que això denota «falta de planificació» encara que el que implica és contractar «eludint els procediments de concurrència«

  • Gràcies, Carles, per ajudar-nos a visibilitzar la professió infermera

    Aquest matí del recentment estrenat mes de juny, calorós i ple de llum, ens hem despertat sense tu. Tots t’hem plorat perquè cap de nosaltres volia que marxessis tan aviat, és injust. Estimaves la vida i ens estimaves als teus, la teva família, amics, companys. Estimaves les persones, sobretot les que pateixen i no tenen veu, els herois quotidians, com tu deies.

    És un dia trist però tu ens has ensenyat a dir coses boniques i les xarxes han esclatat dient i repetint frases, escrits, articles, pensaments teus i que hem fet nostres. Coses boniques per a tu. Avui les infermeres també voldríem omplir tots els espais i tots els mitjans per dir-te un munt de coses boniques Carles, tal com tu has fet en tantes ocasions. En l’atorgament del Premi Nacional de Comunicació que vas rebre pel teu «gran sentit de l’ètica i de la dignitat», on vas verbalitzar en el teu discurs que adoraves al nostre col·lectiu ignorat i silenciat. Les infermeres hem estat presents en els teus discursos, articles, comentaris i agraïments. Avui nosaltres et tenim a tu més present que mai.

    Has entès el nostre paper i l’has explicat al món encoratjant-nos a reclamar una visibilitat i lideratge que mereixem perquè som qui tenim cura de les persones des del naixement fins a la mort. Ara, la teva mort ens deixa un buit a tots, un sentiment de dolor perquè comunicaves amb el cor i amb llibertat. Sempre recordarem la nit dels Premis Infermeria i Societat, ara fa tres setmanes, gaudint de la teva presència en un acte ple d’emocions, on vàrem intentar reconèixer i agrair-te la teva capacitat per comunicar als ciutadans de manera alegre i clara els valors de les cures infermeres, la humanitat i el nostre talent. Gràcies pel teu amor i per tot el que ens has ensenyat. Les infermeres catalanes et portem al cor.

  • Les infermeres hem de seure a les taules on es planifiquen les polítiques de salut

    Segons dades de Nacions Unides, al món hi ha més de 20 milions d’infermeres dels quals el 80% són dones. No obstant, poques ocupen càrrecs polítics i posicions de lideratge. Això ajuda a entendre que una de les frases més repetides durant el Congrés del Consell Internacional d’Infermeria que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona hagi estat “si no tens cadira a taula, agafa la teva i col·loca-la”.

    Moltes de les ponents han recordat així a quasi 10.000 infermeres de tot el món que hi han participat la necessitat de ser a les taules on es prenen les decisions i on es planifiquen les polítiques de salut.

    Una de les que s’hi ha referit ha estat Julia Duncan Cassell, ministra de gènere, Infància i protecció de la República de Libèria. Duncan ha fet èmfasi en la necessitat de participació en el àmbit polític de les dones i de les infermeres per l’enorme potencial i la gran contribució que poden fer en les polítiques sanitàries i socials. Per ella, la visió propera i de primera línia al costat de les persones que pateixen i necessiten atenció, prevenció i promoció de la salut és bàsica per aquest potencial. Un dels exemples que va posar va ser del seu país, de Libèria, on les infermeres van tenir un paper molt important en la crisi de l’Ebola per la seva gran implicació i pel nombre de professionals d’atenció primària morts metre cuidaven de la població infectada pel virus.

    La capacitat de transformació de les infermeres va lligada a la pròpia pràctica així com la proximitat i la compassió per les persones i famílies que necessiten atencions i la prevenció per mantenir la salut i l’autocura.

    També ha parlat del potencial de les infermeres la presidenta del congrés, Judith Shamian, que ha recordat que serà indispensable incrementar el nombre d’infermeres per generar salut i  evitar mortalitat. En aquest sentit, Linda Aiken, directora del centre d’investigació per polítiques i resultats de salut, va posar sobre la taula els seus estudis realitzats en més de 30 països que han demostrat que per cada 10% de retallades d’infermers incrementa un 12% la mortalitat. Si les infermeres no estan qualificades e se substitueixen per personal no qualificat, augmenta el nombre de dies d’hospitalització i per tant els costos.

    La manca de visibilitat i de reconeixement professional pot estar relacionat amb un model poc centrat en l’Atenció Primària, massa hospitalocèntric i biomèdic, i també amb models de gestió basats en el manteniment de l’statu quo i excessivament polititzats. Però el que és segur és que les capacitats transformadores i innovadores de les dones i de les infermers poden millorar les polítiques dels països i la gestió de les organitzacions.

    No estem a les taules on es prenen les decisions i no estem on es planifiquen polítiques de salut. És hora d’agafar les cadires i posar-les perquè els polítics i els gestors entenguin que les infermeres no són una despesa sinó una inversió.