Just Deploy It!

Blog

  • Així és l’empresa que va voler cobrar 5.000 euros a uns turistes per ingressar a urgències al seu fill de quatre anys

    L’Hospital del Mar de Barcelona atén diàriament més de 200 urgències i més de 1.000 visites. Una part d’aquestes són pacients estrangers que estan de turisme o persones que resideixen a Catalunya però encara no compten amb la targeta sanitària individual. No és l’hospital públic qui s’encarrega d’esbrinar si el turista té una assegurança o s’ha de pagar ell mateix l’atenció sanitària, sinó que ho fa una empresa privada: International Care Patient Assistance S.L. El mateix passa en altres hospitals de la xarxa pública com l’Hospital de Sant Pau de la capital catalana.

    Fins al 2019 l’Hospital del Mar-que pertany al consorci Parc Salut Mar, en què la Generalitat participa al 60% i l’Ajuntament al 40% – tindrà privatitzat el servei de gestió de la facturació a pacients internacionals. Després d’un concurs, el 2013 l’empresa Gestitursa (ara anomenada International Care Patient Assistance) va passar a operar aquest servei davant l’augment de turistes que arribaven al centre, segons explica Narcís Pérez, responsable de contractació de l’hospital.

    Què és ICPA?

    ICPA és una societat limitada constituïda el 2008 com a Gestitursa. Té com a administrador únic a Francesc Xavier Palet Farrero, exdirector general de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i exgerent de l’Hospital General de Catalunya, segons recull el diari Expansión. El director general de l’empresa és Antonio Balugo, també exgerent de l’Hospital General de Catalunya. Al costat de l’advocat José Domingo Valls Lloret, vicepresident de la Junta Directiva d’Activa Mutua, els tres són els socis majoritaris de l’empresa, amb domicili a Barcelona.

    A més d’encarregar-se de gestionar la facturació, l’empresa ofereix també assessorament i traducció als pacients, expliquen des de l’Hospital del Mar. Altres funcions que assumeix l’empresa són la gestió de la relació amb companyies asseguradores, l’atenció telefònica o la intermediació amb pacients internacionals amb motiu de les gestions de cobrament.

    Com més es factura a turistes més es cobra

    Segons aclareixen des de l’Hospital del Mar, el consorci públic no li paga una quantitat fixa a l’empresa pels serveis prestats sinó que l’empresa es queda una part de l’import que paguen els turistes o les seves assegurances. A l’atendre un pacient internacional, aquest o la seva companyia d’assegurances abona un import (que varia en funció dels dies d’hospitalització o les cures rebudes) i l’hospital es queda amb el 55%, mentre que l’empresa es queda amb la resta.

    El valor estimat del contracte amb l’empresa, que era de tres anys (2013-2016) i s’allargarà fins al 2019 per una pròrroga de tres anys més, és de gairebé cinc milions i mig d’euros durant aquests sis anys. És a dir, l’hospital s’endú anualment prop d’un milió d’euros derivats d’aquesta atenció gestionada per ICPA.

    Amb tot, des de l’Hospital del Mar matisen que es tracta d’»un valor estimat» que es basa en un percentatge mínim del 50% del cost de l’import de la facturació respecte a un històric d’activitat. És a dir, que variarà en funció del nombre de pacients atesos.

    Quin control té l’hospital de l’activitat d’ICPA?

    Narcís Pérez explica que el control de l’Hospital sobre l’activitat de l’empresa és «continu» i que mensualment ICPA li envia els imports facturats. Segons reconeix Pérez, han tingut coneixement que en alguns casos l’empresa ha demanat un dipòsit al turista que arriba a urgències, un fet que pot dissuadir una persona de quedar-se a l’hospital. «Hem demanat a l’empresa que no ho faci més. Qualsevol persona ha de ser atesa en primer lloc», afegeix.

    Qui es va trobar amb aquest requisit -pagar un dipòsit perquè els metges visitessin al seu fill- van ser Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar, tal com va revelar aquest diari aquest dimecres. L’hospital ha admès l’error i ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que va demanar a la família per ingressar al seu fill de quatre anys.

    L’hospital, per correu electrònic a preguntes d’aquest diari, ha justificat que la direcció del centre «ha exercit les funcions de control i supervisió» i s’ha reunit amb els responsables d’ICPA per aclarir els fets i evitar que aquest tipus de situacions es repeteixin. Expliquen a més que per la seva banda l’empresa «s’ha compromès a reforçar els protocols formatius i informatius dels seus empleats».

    No rescindiran el contracte

    Preguntats per si es plantegen rescindir el contracte després de l’incompliment del protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut), que estableix que davant d’una urgència primer cal atendre i després gestionar el cobrament, l’hospital argumenta que els plecs del contracte no estableixen aquesta vulneració puntual com a causa de resolució del mateix.

    «Cal acreditar que la conducta de l’adjudicatari ha vulnerat de forma suficient el contracte, en cas contrari es corre el risc de causar un perjudici indemnitzable a l’empresa contractista», responen des de l’hospital.

    Qui sí que ha demanat revisar els procediments és l’Ajuntament de Barcelona. Segons expliquen des del comissionat de Salut ha estat arran d’aquest últim cas que el consistori, que té una representació del 40% en el consorci, ha tingut coneixement que la facturació a turistes es gestiona a través d’aquesta empresa externa. «Hem demanat discutir-ho en les properes reunions amb la gerència», asseguren.

  • Els col·legis de metges adverteixen als seus membres contra les teràpies pseudocientífiques

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha donat aquest dijous la veu d’alarma contra les teràpies pseudocientífiques, principalment en els malalts amb càncer. En una roda de premsa en la qual han presentat un document amb recomanacions, el president del CCMC i del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha fet una clara advertència als seus membres col·legiats, recordant que han obert 5 expedients a metges per aplicar teràpies anomenades «alternatives».

    En el document presentat, elaborat conjuntament amb la Societat Catalano-Balear d’Oncologia i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, els col·legis recorden als metges les seves obligacions d’informar rigorosament sobre les teràpies alternatives -com l’homeopatia o l’acupuntura- sense evidència científica.

    Les organitzacions professionals adverteixen que un incompliment dels deures legals i deontològics del metge a l’hora de traslladar al pacient informació suposa «una infracció molt greu que pot implicar la inhabilitació professional». Així, recorden que dels cinc expedients oberts un d’ells es va tancar amb la inhabilitació del metge.

    «La funció primordial dels Col·legis de Metges és vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques», asseguren en una nota de premsa. Per això, el document de posició traslladat als facultatius recorda l’especial vulnerabilitat del pacient de càncer, a l’»estar sotmès a un elevat patiment i incertesa».

    Informar el pacient dels riscos

    Entre les recomanacions que llancen observen que l’obligació dels metges és informar el pacient «sobre els beneficis esperats dels tractaments que disposen de la millor evidència disponible». Aquesta informació, enumeren, ha de ser «rigorosa, comprensible, mesura, prudent i esperançadora, sense crear, però, falses expectatives».

    Si bé el Consell recorda l’obligació de respectar drets del pacient, com el de no voler ser informat o el de rebutjar totalment o parcialment un tractament, alerten que aquestes situacions no poden ser pretextos perquè els facultatius acceptin «la mentida, l’engany o la confusió». Per això, reclamen que abans que un pacient abandoni un tractament amb evidència científica sigui informat de les conseqüències previsibles que la seva decisió podria comportar.

    Recorden així mateix que el metge «no pot utilitzar procediments ni prescriure medicaments amb els quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basats en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient ho consenti o ho sol·liciti». Tant és així que si el metge detecta que al pacient se li estan recomanant teràpies sense base científica ha de comunicar-ho al Col·legi.

    Finalment subratllen que algunes teràpies complementàries poden suposar a vegades «una ajuda perquè els malalts puguin fer front a la malaltia». Per això, «és desitjable que aquests procediments s’ofereixin integrats en el mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta al pacient. La seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense evidència científica o eficàcia clínica donant-li l’aparença de tractament validat», adverteix la nota.

  • Catalunya blinda la sanitat universal amb una llei pròpia

    Qualsevol persona resident a Catalunya tindrà dret a l’assisstència sanitària pública. Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament ha aprovat aquest dijous una llei que desafia la norma estatal i garanteix així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presenta la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins ara marcava tres mesos de carència-.

    «Avui és un dia històric. És una llei molt trascendental no només pels seus efectes sinó també pel seu valor simbòlic, pel que diu de la societat que volem ser», ha dit durant el ple el conseller de Salut, Toni Comín. «El que fem és desfer el reial decret del PP i garantir la universalitat», ha afegit el conseller, que en el moment d’iniciar la tramitació de la llei, ara fa un any, ja va advertir que “el desig» era que el govern central no recorri la norma.

    La llei ha estat aprovada amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris amb l’excepció del PP, que hi ha votat en contra, i l’abstenció de Ciutadans. Els populars han fet referència a la necessitat de pensar en «la sostenibilitat del sistema». Per a la diputada del PP Marisa Xandri la nova llei tindrà «un efecte crida» i «convidarà els inmigrants irregulars i els turistes a fer ús del sistema sanitari català». Per la seva banda, el principal grup a l’oposició s’ha volgut desmarcar del discurs del PP però s’ha abstingut en la votació. «Ciutadans comparteix la universalització que aquesta llei defensa però no hauríem d’abordar-ho per la porta del darrere», ha argumentat el diputat Jorge Soler. «Els que volem fer reformes ho farem amb lleialtat institucional», ha dit.

    Què canviarà amb la llei en vigor?

    El Govern català anterior ja havia fet dues instruccions que modificaven el decret estatal però mitjançant el blindatge de la universalitat per llei el ciutadà «està més protegit», asseguren fonts del gabinet de Salut. «Les instruccions són normes de rang molt baix i per tant no era adequat», comenten.  Segons dades del Govern, les instruccions fins ara promogudes pel CatSalut han permès donar assistència sanitària a més de 137.000 persones que havien quedat excloses per la norma estatal.

    La nova llei -que deixa sense efecte la instrucció 8/2015– reconeix el dret de qualsevol persona empadronada en un municipi català a dirigir-se a un Centre d’Atenció Primària, restar hospitalitzada, fer-se una prova o un tractament o visitar-se amb l’especialista, entre altres. D’aquesta manera ja no es requerirà que acrediti un mínim de tres mesos de residència, com s’establia fins ara.

    Una altra diferència és que es preveu que les persones de col·lectius vulnerables que tenen dificultats per accedir a l’empadronament, com poden ser migrants en situació irregular, “puguin establir altres criteris d’arrelament que els permetin acreditar la condició de residents”.  Amb tot aquests criteris es concretaran en un reglament que haurà de fer-se en els pròxims tres mesos.

    En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació seguiran tenint garantida l’atenció urgent com fins ara. Segons la llei, les persones que es trobin a Catalunya i no tinguin la condició de residents tenen dret a l’atenció urgent “independentment de quina en sigui la causa, i a la continuïtat d’aquesta fins a l’alta mèdica”.

    Per altra banda, una altra de les novetats és que els catalans que siguin residents a l’estranger i estiguin apuntats al Registre de catalans a l’exterior tindran cobertura pública mentre siguin temporalment a Catalunya.

    Casos d’exclusió, també a Catalunya

    La Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) valora de manera molt positiva la nova llei però alhora hi detecta mancances. Segons manifesten en un comunicat «la nova llei segueix deixant en situació d’exclusió a les persones residents a Catalunya que, per diferents motius, no constin al padró municipal». «Regular l’accés a la sanitat d’aquestes persones mitjançant un reglament posterior a la llei, com així va anunciar el conseller, no els dota de les suficients garanties legals per exercir el seu dret a la salut i l’accés a la sanitat», asseguren.

    Des de la seva creació l’any 2013 la PASUCat ha registrat centenars de casos d’exclusió sanitària o de facturació irregular a les urgències. En són exemples alguns casos recollits per aquest mitjà, com el del Yovel, el de la Sabrina Piras o el que van trobar-se en Walter Anibal Duarte i la Johanna Ester Aguiar la setmana passada. «La nostra experiència i les nostres denúncies assenyalen que els convenis i reglaments del CatSalut s’incompleixen contínuament per les entitats proveïdores de serveis sanitaris sense que el Departament de Salut hagi pres mesures efectives per fer complir els seus propis reglaments», destaquen en el comunicat. Sobre aquest punt Comín ha anunciat al Parlament que es formarà els professionals dels hospitals públics per evitar incompliments.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • La carn augmenta el risc de morir

    La prestigiosa revista British Medical Journal (BMJ) ha publicat els resultats d’un ampli estudi de l’Institut Nacional de Salut dels EUA, basat en una cohort americana de jubilats i retirats de més de mig milió de participants, entre els quals s’han identificat en el seguiment 128.524 morts.

    El resultat mostra que els alts consumidors de carn vermella (50 g/dia per cada 1.000 calories de carn de boví, porc o xai) i processada (17 g/dia per cada 1.000 calories d’embotits, bacó, hot dogs, salsitxes) tenen un 26% més de risc de morir per totes les causes que els baixos consumidors. Per primera vegada s’ha observat que aquest augment global de mortalitat es trobava associat a un major risc de morir per 9 causes específiques, entre les quals es troba el càncer, la malaltia cardíaca, les malalties respiratòries, l’accident cerebrovascular, la diabetis, les malalties infeccioses, del ronyó i del fetge, que representen les principals causes de mort.

    L’estudi mostra a més que si se substitueix la carn vermella i processada per carn blanca no processada (pollastre, gall dindi i peix) el risc de mort es redueix. És a dir les persones amb un alt consum d’aquestes carns blanques tenen un 25% menor risc de mortalitat que les persones amb un baix consum.

    Dins dels factors que podrien explicar aquest efecte de la carn vermella i processada es troba el seu contingut en ferro hemínic (que li dóna el color vermell, i que és una font de formació endògena de nitrosamines), i el contingut de nitrat i de nitrits en la carn processada (que s’agreguen per afavorir la seva conservació). L’estudi permet mostrar per primera vegada que el contingut d’aquests factors està independentment associat a l’increment de mortalitat.

    L’associació amb la mortalitat no és una prova definitiva de causalitat, perquè la mortalitat està condicionada per altres factors, però constitueix un indicador important per a la salut pública sobre l’impacte que té el consum de carn vermella i processada en la salut de la població. El millor indicador de causalitat és l’associació amb la incidència o ocurrència de malaltia. Sobre això recordem que l’OMS-IARC va avaluar el 2015 l’efecte de carcinogenicitat del consum de carn vermella i processada en relació a l’ocurrència de càncer de còlon i recte. La conclusió va ser definitiva. La carn processada va ser classificada com segur cancerígena per a l’home i la carn vermella com a probable cancerígena.

    Però l’evidència científica basada en meta-anàlisi i revisions sistemàtiques de grans estudis prospectius de cohort sobre l’efecte de l’alt consum de carn vermella i processada és abundant i comprèn altres tumors. Ella ens mostra que hi ha una evidència convincent que l’alt consum de carn vermella augmenta el risc de càncer de còlon i recte, que probablement augmenta el risc de càncer de pàncrees, de pulmó i d’esòfag i possiblement de càncer d’estómac. Així mateix ens mostra en forma convincent que l’alt consum de carn processada, com ja hem comentat, augmenta el risc de càncer colorectal, però a més probablement de pàncrees i d’estómac, i possiblement d’esòfag.

    L’alt consum de carns vermelles i processades, no només té un efecte perjudicial per a la salut. Té a més un impacte negatiu sobre el medi ambient i és responsable d’una part important del canvi climàtic. Recordem que la cria d’animals i la producció de carn ocupen aproximadament el 75% de les terres dedicades al sector d’agricultura, consumeix el 35% de la producció mundial de grans i produeix un 14,5% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’emissió de metà, per la normal fermentació dels excrements dels animals i la desforestació de boscos (que capten CO2), per ser destinats al pasturatge de bestiar, són els majors responsables d’aquesta emissió de gasos.

    Una dieta basada principalment en aliments d’origen vegetal (com la dieta mediterrània), basada en productes d’estació i proximitat, no és només millor per a la salut, sinó per a la sostenibilitat del medi ambient. Té un menor impacte en emissions contaminants, consum d’energia i aigua, i contaminació del sòl. La renúncia del govern de Trump als EUA (el segon país més contaminant del món) als acords sobre el canvi climàtic, i el recent informe de l’Agència Europea de Medi Ambient, que assenyala a Espanya com el país europeu on més han crescut els gasos d’efecte hivernacle, ens exigeixen ser encara més conscients de l’impacte ambiental dels nostres hàbits i activitats diàries, i entre elles de les conseqüències que generen la producció i transport dels aliments, i l’efecte de la nostra dieta sobre la sostenibilitat del planeta terra.

    Els organismes i comissions d’experts internacionals recomanen no consumir més de mig kg de carn vermella a la setmana (70 g/dia) de mitjana (el consum en el nostre medi és 2 a 3 vegades superior), evitar les carns processades, consumir uns 400 g/dia de fruites i hortalisses, consumir diàriament cereals integrals, oli d’oliva i reduir el consum d’alcohol. Les autoritats sanitàries no poden romandre indiferents davant d’aquesta aclaparadora evidència científica i han d’establir mesures per protegir la salut de la població. Aplicar penalitzacions fiscals als aliments perjudicials per a la salut i el medi ambient, i incentius per als que l’afavoreixen, és una estratègia necessària. Però triar una dieta saludable i ajudar a conservar el planeta és responsabilitat de tots.

     

  • Una vuitantena d’ambaixadors defensaran que Barcelona aculli l’Agència Europea del Medicament

    La competició entre diverses ciutats europees per convertir-se en seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) ha fet que les administracions catalanes i espanyoles juguin al mateix equip perquè sigui Barcelona la ciutat on es traslladi l’agència, que haurà de marxar de Londres arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El mateix passa amb diferents col·legis professionals, laboratoris farmacèutics, instituts de recerca, universitats o sindicats. Tots ells tenen en comú que els seus representants actuaran com a ambaixadors de la candidatura de Barcelona. En total, una vuitantena de persones formen part del Comitè de Suport a la candidatura, que s’ha reunit per primera vegada aquest dilluns.

    Entre la llarga llista d’integrants hi ha reconeguts professionals vinculats al sector de la sanitat i la recerca com Bonaventura Clotet, Josep Maria Tabernero, Josep Baselga o Joan Massagué així com persones vinculades a la indústria farmacèutica com ara el president del grup executiu de Novartis España i president de la patronal Farmaindustria Jesús Acebillo o el president d’Almirall Jorge Gallardo. També formen part del Comitè el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, el seu homòleg al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona Albert Tort i el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Jordi de Dalmases. Per altra banda també actuaran com a ambaixadors representants sindicals de les seccions de sanitat d’UGT, CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i USOC i representants de diverses associacions de pacients.

    Sintonia entre les administracions

    Una vegada més Ministeri de Sanitat, Departament de Salut i Ajuntament de Barcelona han aprofitat l’ocasió per destacar la bona sintonia entre les tres administracions. «Estem posant tota la carn a la graella perquè ens ho creiem i perquè volem que l’Agència Europea del Medicament vingui a Barcelona”, ha dit la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat. El conseller de Salut, Toni Comín  ha explicat que l’EMA necessita al seu costat un bon sistema de salut i de recerca i ha afegit que «Barcelona és imbatible des del punt de vista tècnic». Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat “la necessitat de treballar de forma coordinada per aconseguir grans objectius com aquest” i ha remarcat l’aposta de la ciutat per l’EMA «per reforçar un àmbit on som referents, com és el de la investigació i recerca al sector sanitari».

     

  • Bones pràctiques i ètica a la consulta: deures per als metges de família

    Què vol dir ser un metge de família excel·lent? En certa manera aquesta pregunta és la que ha motivat el grup d’ètica de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC) a definir ‘Les bones pràctiques del metge i de la metgessa de família’. El document, fet públic aquest dilluns, ha comptat amb la participació de més de 200 socis i vol servir com una eina per promoure un hàbit d’avaluació i millora de les actituds i conductes en el dia a dia a les consultes, marcades per la pressió assistencial i la manca de temps d’atenció.

    Segons expliquen des de la CAMFiC, en les consultes hi ha molts costums “interioritzats” per part dels metges i que cal modificar. “Si és ‘normal’ que jo no demani permís al pacient per a sol·licitar una prova…, si és ‘normal’ que es parli dels pacients en el bar o s’usin innecessàriament els seus noms en una sessió…el costum modela l’actitud ètica”, assegura el doctor Albert Planes,  coordinador del Grup d’Ètica. “Sovint no actuem millor perquè ‘sempre ho hem fet així», reconeix Planes.

    Informar el pacient i respectar la seva decisió

    El grup ha pres com a referent la guia ètica Good Medical Practice del Regne Unit, ja que en l’àmbit estatal a Espanya no existeix cap guia similar. Bona part de les reflexions del document tenen a veure amb la informació que es dóna al pacient, la seva participació, opinió i la implicació en les decisions. Donar-li informació clara, completa i no esbiaixada; no parlar dels seus problemes sense la seva presència o a ajudar-lo a decidir entre les diferents opcions tenint en compte les seves preferències són pràctiques que demostren, per al grup d’ètica, la lleialtat del metge o metgessa cap al pacient. Així mateix el bon metge de família també ha de restar atent, recull el text, per conèixer i respectar el límit d’informació que el pacient desitja tenir i compartir.

    També es proposa “demanar consentiment per realitzar exploracions físiques i complementàries” després d’explicar la raó per la qual convé fer-les o fomentar que el pacient prengui decisions sobre la seva salut, anticipi les seves voluntats i respectar les decisions compartides. També es recullen pràctiques per fer front a la sobremedicació o la dependència dels serveis sanitaris. Segons el document de la CAMFiC el professional ha  d’“evitar medicalitzar la vida i treballar per retirar els fàrmacs fútils o que aportin més riscos que beneficis” i afavorir l’autonomia del pacient i l’autogestió de la seva salut per evitar “generar dependència” dels serveis sanitaris.

    Excel·lència tot i el col·lapse de l’atenció primària

    Algunes de les recomanacions que defineix la guia i que persegueixen l’excel·lència professional xoquen amb la realitat que viu l’atenció primària, rebel·lada des de fa mesos per la manca de recursos i la pressió assistencial. Així ho reconeixen des de la CAMFiC i tot i que no passen per alt la situació esmenten bones pràctiques com “donar més temps a la situació que més ho necessita, procurant gestionar l’agenda per adequar el temps a cada pacient” o “prioritzar l’atenció dels pacients per sobre de tots els altres objectius i tasques” així com “ser capaç de flexibilitzar l’horari” per a dedicar temps a l’atenció directa.

    Sobre aquest punt Albert Planes conclou que la reflexió ètica també ha de servir per “denunciar aquelles situacions que limiten”. “Ens fa responsables de denunciar la manca de temps que patim, causada per la manca de professionals”, afegeix. Segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), l’atenció primària de Catalunya atén més de 45 milions de visites cada any i aplega més de 15.000 professionals. Salut calcula que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres durant els anys de retallades pressupostàries i preveu ara que puguin incorporar-se 5.000 professionals en els pròxims set anys.

  • Els canvis que necesita l’Atenció Primària i Comunitària

    La setmana passada diferents diaris de Catalunya, entre ells aquest, es van fer ressò del document de posicionament del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre l’atenció primària. En el document es fan tot un seguit de consideracions sobre la situació crítica de la nostra Atenció Primària i Comunitària (APiC) que comparteixo en gran part. També s’inclouen un nombre important de propostes de millora que, amb diversos matisos, també em poden semblar adients.

    Que el COMB es posicioni clarament en defensa de les condicions en que treballen els professionals i de la garantia de la qualitat i seguretat de l’atenció de salut que rep la ciutadania, i reclamin determinats canvis, és conseqüència lògica de la seva missió institucional i, per tant, no es pot considerar com un fet extraordinari. Ens podríem preguntar si el moment és el més adequat i si no s’hauria d’haver produït abans, entre d’altres motius per influir en el disseny de l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), presentada fa molt poc pel Departament de Salut. En qualsevol cas cal considerar un fet positiu la repercussió mediàtica del document del COMB en la mesura que contribueix a posar de manifest el deteriorament “secular” de l’APiC, denunciat des de fa temps i de forma reiterada des de múltiples àmbits ciutadans, professionals, societaris i sindicals.

    Dit això, no es poden deixar de fer algunes consideracions sobre el contingut o, millor, sobre les absències detectades en l’esmentat document col·legial:

    Les propostes de millora que es plantegen es construeixen sense abordar en cap moment canvis estratègics que afectin al conjunt del sistema sanitari, assumint (com em diuen per twitter alguns amics i col·legues protagonistes del document) que les propostes es poden realitzar de forma immediata, sense necessitat de canvis legislatius o de model. És clar que si el que es vol és posar uns quants “pegats” per superar una crisi que, per altra banda, no és puntual sinó que s’arrossega des de fa molts anys, no cal fer plantejaments més aprofundits. Però, en la meva opinió, es necessiten introduir canvis molt importants, a més de començar de forma immediata a trobar sortides a la situació actual. Aquests canvis estratègics, encara que es proposin des de l’APiC, solament són viables si s’aborda de forma global la reorientació conceptual, estructural, organitzativa i les actuacions del sistema sanitari i això implica modificacions substantives del marc legal. Entre altres de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), el decret de reforma de l’Atenció Primària o el mateix Servei Català de la Salut (CatSalut) en la perspectiva d’un veritable Servei Nacional de Salut de Catalunya.

    La crisi del sistema sanitari no afecta només l’APiC sinó a la seva globalitat. Els hospitals, l’atenció sociosanitària, l’atenció urgent i la salut pública també necessiten, cada cop amb més premura, canvis importants. Aquesta necessitat no és fruit exclusiu ni principal de la crisi i les retallades, que l’APiC ha sofert amb més intensitat. Són els nous reptes que planteja l’atenció de salut efectiva i eficient d’una societat desenvolupada els que han d’impulsar la reorientació del conjunt del sistema sanitari.

    Uns governants amb visió política i social coherent mai haurien d’engegar canvis parcials sense tenir clar els globals que els han d’acollir i emmarcar. És per això que cal posar en marxa a curt termini mesures operatives que donin solució als “punts negres” del sistema, en aquest cas de l’APiC, però també, i de forma gaire bé simultània, altres de caire estratègic. Oblidar-re unes o unes altres pot condemnar al fracàs, total o parcial, els canvis necessaris.

     

  • Les vacunes que Javier Cárdenas desaprova eviten més d’un milió de morts a l’any, segons l’OMS

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Les vacunes són un producte mèdic. No estan lliures de poder causar complicacions. No obstant això, el que és segur que no fa un sèrum contra el xarampió és provocar autisme, com va difondre el presentador Javier Cárdenas. No ho fa perquè l’estudi que els va relacionar el 1998 va resultar ser un frau. Un muntatge destapat el 2006. El que sí que ha fet la vacuna d’aquesta malaltia és evitar la mort de 20 milions de persones en els últims 15 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut.

    Les vacunes en general salven la vida d’entre dos i tres milions de persones l’any calcula l’OMS. Des que es va crear el primer sèrum immunològic contra la verola a la fi del segle XVIII, s’han anat succeint nous preparats contra diverses patologies: xarampió, poliomielitis, grip, meningitis, rubèola, varicel·la… i encara que no tots són el mateix ni igualment eficaços, els càlculs se’n van als 1.500 milions de persones que no han patit aquestes infeccions de manera mortal gràcies a ells.

    Cada vacuna és diferent

    Cada vacuna és un producte diferent en si mateix. Encara que es basin en el mateix principi d’inocular una versió atenuada d’un patogen en l’organisme per desenvolupar una resposta del sistema immunològic, no es tracta d’alguna cosa homogènia.

    Difereixen quant a eficàcia i durada. Per exemple, segons informa el Comitè Assessor de Vacunes de la Societat Espanyola de Pediatria, la vacuna contra el tètanus imprimeix un 100% d’immunitat durant, almenys, deu anys: «Són excepcionals els casos en persones vacunades», asseguren.

    No obstant això, per a la tos ferina s’accepta uns resultats del 85% «per prevenir els casos típics». A més, aquest sèrum ha resultat ser de curt recorregut. La seva longevitat ha estat «menor de l’esperada», diu el comitè. El Centre de Control de Malalties dels EUA calcula que només «3 o 4 persones de cada deu estaran completament protegides quatre anys després de rebre la vacuna». D’aquí el repunt que aquesta patologia està tenint, inclosa Espanya. L’última dosi generalitzada en els calendaris oficials és als quatre o sis anys, ja que la malaltia és especialment perillosa en nens.

    També hi ha sèrums de llarg alè immunològic. Per exemple, 25 anys per a la meningitis. A altres vacunes se’ls atribueix efectes imperibles: «Les vacunes amb virus vius atenuats solen tenir una immunitat duradora i no han d’administrar dosis repetides durant l’edat adulta», diuen els vacunòlegs. Aquí hi ha les del xarampió, rubèola i galteres. Encara que, al mateix temps, s’adverteix que la manca de contacte de la població amb les soques de virus naturals farà en el futur que s’hagin de posar dosi de record «en alguns casos com la varicel·la».

    A més, com a producte sanitari no estan exempts de provocar efectes adversos. Està descrita una encefalitis disseminada postvacunal en sèrums contra la grip o contra el xarampió. La possibilitat d’encefalitis després de la vacuna d’aquesta malaltia observat en les campanyes de vacunació està en 1 de cada 45.000 tot i que la Societat Espanyola de Pediatria assegura que les complicacions greus es donen «en un de cada milió de vacunes posades». Aquesta és la balança.

    La polèmica política

    No obstant això, les vacunes a Espanya no s’han salvat del vaivé polític. Van caure en la lluita partidista, durant els anys 2014 i 2015. La vacuna infantil de la varicel·la va desaparèixer i va tornar a cop de decisió executiva en aquest breu espai de temps. El Ministeri de Sanitat va eliminar la dosi administrada als 15 mesos en algunes comunitats autònomes com Madrid o Navarra i, per tant, el seu finançament públic.

    No es van esgrimir causes econòmiques sinó de salut: «La vacunació sistemàtica dificultaria la circulació del virus salvatge i es postula que aquesta situació conduiria a un major nombre de casos d’herpes zòster», descrivia un document de l’Agència Espanyola del Medicament. La versió adulta i més greu del virus. Així van transcórrer dos cursos (on hi va haver repunt de casos encara que no pogués establir-se de manera inequívoca la relació entre la decisió política i el creixement d’infeccions).

    Però per al 2016 el Govern va donar una batzegada i va reintroduir el sèrum a les vacunacions obligatòries: el 2016 s’immunitzaria als 400.000 nous nascuts. Sanitat va dir que el pla costaria sis milions d’euros.

    Mercat global

    Un dels arguments esgrimits per grups antivacunes és el del negoci farmacèutic de la immunització. El mercat global de les vacunes va suposar un volum de 29.400 milions d’euros el 2014, segons l’últim informe de l’OMS publicat el 2016. Ha crescut un 450% des de l’any 2000.

    Només cinc laboratoris copen el 66% de la producció: Glaxosmithkline, Sanofi, Pfizer, Merck i MSD, que s’emporten el 80% de les vendes. Això ha comportat que es produeixin situacions d’oligopoli i fins i tot monopoli per a algunes vacunes, com ha descrit l’OMS.

    «El nombre limitat de subministradors porta a un delicat equilibri entre l’oferta i la demanda», explica l’organització. Si bé admet que la producció a gran escala «permet abaixar els preus», el fet que la producció estigui en poques mans ha provocat que es produeixin episodis de desproveïment fins i tot en països desenvolupats: a Espanya s’han succeït fallades de subministrament. L’escassetat de sèrum contra la tos ferina per la caiguda de producció de Glaxosmithkline i Sanofi, situació va provocar un avís de «risc per a la salut pública» a la Unió Europea.

    El mateix va passar a l’estiu del 2016 en pujar la demanda de la vacuna contra l’hepatitis A. I semblant situació es va registrar a les farmàcies a finals d’aquest any amb el sèrum per a la meningitis B. El laboratori Glaxosmithkline es va retardar en el servei durant mesos. Només es va restablir al març del 2017.

    Amb tot, el premi Nobel de Medicina Jules Hoffman, guardonat no sense polèmica pels seus estudis sobre la immunitat, va resumir així l’aplicació de sèrums: «El gran risc amb les vacunes és no fer-les servir».

  • La Universitat no reconeix la Medicina de Família

    El passat mes de maig el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que instava les universitats a orientar-se cap a la medicina de família. L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària també demana que es creï una àrea específica de coneixement d’atenció primària-medicina de família. Evidentment no puc estar més d’acord amb unes propostes que animen a les facultats a formar el perfil de metge que precisa la nostra societat.

    Des de l’any 1984, quan vaig participar en una primera experiència de pràctiques dels alumnes de medicina als centres d’atenció primària, no he deixat de promoure que la universitat accepti la medicina de família com a disciplina acadèmica. En aquella època era l’únic espanyol del grup europeu de professors de medicina de família. Vam començar amb un grup informal anomenat New Leeuwenhorst Group i vam acabar creant EURACT, l’Acadèmia Europea de Professors de Medicina de Família. El grup va contribuir a definir la disciplina i a identificar la millor metodologia docent per formar les competències de la medicina de família tant als estudiants com als residents de l’especialitat.

    Al llarg de tots aquests anys, les universitats espanyoles han ignorat la medicina de família. Neguen que sigui una àrea de coneixement, consideren que no és més que una mica de cada especialitat. En altres paraules, si comparem el coneixement mèdic amb un pastís rodó dividit en talls, essent cadascun dels talls una especialitat mèdica, la universitat espanyola entén la medicina de família com la circumferència central que agafa un trosset dels diferents talls. Nega, a diferència de la resta d’universitats europees, que hi hagi un tall sencer específic del coneixement de la medicina de família. Per a ella la medicina de família només té un coneixement compartit, no té un coneixement propi i específic.

    En la primera dècada d’aquest segle però va sorgir l’esperança. El procés de convergència europea forçava unificar currículums per a incorporar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Amb molta innocència per la meva part vaig canviar de centre d’atenció primària per incorporar-me al que físicament estava més proper a la Universitat de Barcelona. La decepció va ser immediata. Els degans espanyols es van reunir amb ells mateixos i van concloure que ja ho feien molt bé. Opinaven que el currículum que impartien ja estava adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. És a dir, negaven que la medicina de família fos una àrea específica de coneixement. Només l’acceptaven com a espai per fer pràctiques. El món havia canviat però ells seguien als anys vuitanta.

    És fàcil explicar perquè uns professors universitaris prenien unes decisions tan allunyades del coneixement mèdic: ningú pot entendre una cosa quan els seus ingressos depenen de no entendre-la. Les àrees de coneixement determinen les hores docents i en conseqüència el pressupost i el personal. Incorporar una nova disciplina suposa cedir recursos. Cap àrea de coneixement estava disposada a fer-ho. El continuisme evitava una lluita de poder entre els professors. Per aquest motiu els nostres estudiants de medicina tenen menys pràctiques clíniques i més hores teòriques de pre-clínica que els seus companys europeus.

    Dubto que el projecte del conseller o les resolucions parlamentàries tinguin cap efecte en el currículum de medicina. Les facultats han demostrat sobradament la seva insensibilitat a les necessitats de la ciutadania. Si no canvia l’estructura de les institucions universitàries, veig pocs incentius al canvi. Potser hi ha certa possibilitat de millora si es modifica l’examen MIR, fet improbable perquè la prova segueix controlada per les comissions nacionals de les diferents especialitats. Però si s’aconseguís introduir moltes preguntes de medicina de família, les facultats es veurien forçades a canviar el pla formatiu.

    Potser la proliferació de facultats de medicina també aporta una oportunitat. No hem d’esperar que la innovació arribi de la Universitat de Barcelona. Oxford va ser la darrera universitat britànica a incorporar la medicina de família. Una oferta formativa més àmplia a Catalunya potser afavorirà que les noves facultats intentin atraure els alumnes aportant un programa docent més adequat al nou mercat laboral. En tot cas, agraeixo la bona intenció dels nostres polítics malgrat que, com jo mateix, obliden innocentment la gran importància del factor humà en les decisions dels professors universitaris.