Just Deploy It!

Blog

  • El Banc de Sang recupera les reserves gràcies a les donacions durant la Marató 2.0

    A només un dia perquè finalitzi la marató de donacions de sang impulsada pel Banc de Sang i Teixits (BST) ja s’han assolit les 8.000 donacions que reclamaven necessàries per situar les reserves en un nivell òptim, després que durant les festes de Nadal les donacions baixessin i se situessin al límit. De fet, aquest dimecres els hospitals catalans ja havien aconseguit recollir 8.500 donacions i s’espera que es pugui arribar a les 10.000.

    La Marató 2.0, que va començar el 13 de gener i acaba demà, es va organitzar precisament amb l’objectiu de recuperar els nivells de reserves de sang. A més, també s’ha aprofitat la iniciativa per fer una crida als donants perquè, de pas, coneguin quin és el seu grups sanguini, ja que 4 de cada 10 catalans ho desconeixen. Durant aquests dies, a més dels hospitals i 100 punts de donació per tot el territori, s’ha pogut donar sang també als ajuntaments de les 4 quatre capitals catalanes, que van obrir les seves portes el primer dia de la Marató.

    Per què és important donar sang?

    Una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida. A Catalunya, cada dia calen unes mil donacions per fer front a les necessitats d’aquests pacients ingressats en clíniques i hospitals. Segons dades del BST, la meitat de les donacions s’utilitza per tractar malalties com el càncer o l’anèmia, i un 30% de les donacions són per a persones que han tingut accidents. En aquests casos és especialment necessària la sang del grup 0 negatiu, el donant universal, perquè no hi ha temps de comprovar el grup sanguini de l’accidentat. És per això que aquest grup sanguini és un dels més cridats a donar, perquè la seva sang pot ser transfosa a malalts de qualsevol grup sanguini. Consulta on donar sang.

  • Màrqueting d’aliments dirigit a menors i joves: amenaça o oportunitat?

    L’obesitat infantil és un dels problemes emergents de salut pública tant per la seva magnitud com ara per les seves conseqüències a curt i llarg termini. A l’Estat espanyol la prevalença d’obesitat infantil és de les més elevades dels països desenvolupats, i amb un gradient social important, és a dir que a menor nivell d’estudis familiars o classe social més desafavorida la probabilitat de presentar obesitat infantil és més gran.

    Un dels aspectes més importants de l’abordatge de la prevenció i el tractament de l’obesitat infantil està relacionat amb les polítiques alimentàries. Darrerament s’ha donat molta importància al paper dels sucres afegits i les begudes ensucrades, que no aporten cap valor nutritiu i afavoreixen i provoquen obesitat.

    S’han proposat una sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir el consum d’aliments no saludables i específicament de begudes ensucrades. El tipus de mesura proposada i el paper de la indústria alimentària davant cadascuna d’aquestes mesures s’ha de tenir en compte per aconseguir resultats positius en el control de l’epidèmia d’obesitat infantil.

    Un indicador de la promoció de l’obesitat infantil per les multinacionals i la indústria de l’alimentació és l’exposició dels menors als anuncis d’aliments no saludables per la televisió (TV) i els mitjans de comunicació. S’ha comprovat que l’exposició a anuncis de menjars no saludables s’associa amb un augment significatiu del consum d’aquests aliments en la població infantil. Els menors trien els aliments pel seu sabor, presentació i promoció més que no pas perquè siguin saludables. A més, aquests aliments són promoguts pels personatges de les sèries o dels dibuixos animats i molts d’aquests “herois” es troben com a premis-joguines dins dels aliments.

    Alguns països com ara els Estats Units (EUA) han posat en marxa mecanismes per intentar evitar o reduir l’exposició de la població infantil als anuncis de menjars no saludables als mitjans de comunicació. La majoria de mesures, però, s’han basat en la participació voluntària de la indústria alimentària. La Interagency Working Group (IWG) ha inclòs en aquesta exposició la televisió, la ràdio i la publicitat impresa, i altres categories com ara publicitat digital, videojocs, patrocini d’esdeveniments esportius, etc. Quan s’han comparat els anuncis de TV abans i després de posar en marxa aquestes mesures s’ha trobat que el 80% de l’exposició l’any 2013 continuava sent de productes no saludables, comparat amb l’any 2007, abans d’aquesta proposta. També a l’Estat espanyol s’ha trobat que 2 de cada 3 anuncis a la TV en canals i horaris per a menors eren de productes no saludables.

    Una de les mesures proposades per tal de reduir el consum de begudes ensucrades és la implementació de taxes. El govern Espanyol pretén incloure aquest any un impost a les begudes ensucrades, i el govern de la Generalitat de Catalunya havia proposat igualment la implementació d’una taxa. Els impostos indirectes com aquest estan a risc de ser inequitatius, atès que graven de la mateixa manera a tota la població independentment del seu nivell socioeconòmic, i per tant són regressius. Però, aquesta mesura podria ser efectiva si reuneix una sèrie de condicions com ara si l’impost va lligat a la quantitat del producte no saludable i no al preu, si la recaptació de l’impost es destina a programes d’intervenció específics d’aquest tema, i si finalment s’aconsegueix reduir la desigualtat social en aquest hàbit i per tant l’obesitat infantil. Com a exemple d’aquest fet, a Mèxic, un dels països amb major prevalença d’obesitat del món, s’ha implementat aquesta mesura a començaments de l’any 2014, amb una taxa d’un peso (10%) per litre de beguda gasosa, i quan s’ha analitzat el consum mensual des de l’any 2012 fins al desembre del 2014 s’ha trobat una disminució de 6% del consum d’aquestes begudes a l’any de la seva aplicació. A més, sembla que la disminució del consum ha estat més important a les llars amb menor nivell d’ingressos (9%). Aquesta evidència feble s’hauria de comprovar al nostre mitjà i amb més estudis.

    Una altra mesura proposada és la reducció de la quantitat de sucre de les begudes. Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com als EUA o al Regne Unit (RU) s’ha proposat aquesta mesura. Al RU el govern ha proposat la reducció de 20% del sucre de les begudes, així com la disminució de la grandària de les porcions alimentàries. Aquestes alternatives es basen en la participació voluntària de les empreses d’alimentació i aquest fet ha generat crítiques de diverses organitzacions i col.lectius, atesa la possibilitat que moltes empreses no s’adhereixen als acords o no hi participen. L’efecte de la mesura en aquest cas podria ser mínim o nul. A l’Estat espanyol la participació en la regulació dels productes també és voluntària per part de la indústria alimentària.

    Les experiències prèvies respecte de la regulació i el control del consum de substàncies nocives per a la salut com ara el tabac i l’alcohol s’haurien de tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques per reduir el consum d’aliments no saludables. Aquestes experiències indiquen que per obtenir resultats positius és necessari establir legislacions restrictives en l’àmbit local i internacional i no deixar-ho de manera voluntària a les empreses del sector. D’aquesta manera serà més factible assegurar el seu compliment i evitar amb més efectivitat l’exposició infantil als anuncis no saludables i al consum d’aliments obesogènics. S’han publicat comentaris en revistes científiques que assenyalen la limitació de què la indústria continua marcant les polítiques d’alimentació i que la seva adscripció a pràctiques salutogèniques sigui voluntària. I mentre la mateixa indústria marqui també l’agenda i part del finançament de les societats científiques que haurien de vetllar per la prevenció de l’obesitat infantil, és poc probable que es pugui garantir un millor futur a les properes generacions.

  • Comín confia a assolir el compromís de reducció de llistes d’espera tot i rebaixar la dotació

    Les llistes d’espera per ser operat o per fer-se una prova diagnòstica a la sanitat pública afecten centenars de milers de ciutadans a Catalunya. El conseller de Salut, Toni Comín, ha justificat aquest dimecres la reducció pressupostària del Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera. El Pla, que estava dotat amb 96 milions d’euros, comptarà finalment amb 57.

    La rebaixa en 39 milions d’euros no impedirà, segons ha dit Comín, complir amb els compromisos inicials. Segons el Pla, presentat a l’abril, el pressupost inicial havia de permetre augmentar l’activitat assistencial per reduir en un 50% els temps mitjans d’espera per proves i primeres visites a l’especialista, que comportarien en conseqüència una reducció del 10% els pacients que esperen per sotmetre’s a una operació.

    11 milions d’euros addicionals

    Al desembre, quan el govern va presentar el Projecte de pressupostos pel 2017, la rebaixa va aixecar molts dubtes sobre el compliment d’aquests compromisos, ja que el pla es dotava de 45 milions, la meitat del previst. Aquest dimecres, però, Comín ha comparegut davant la comissió de Salut i ha anunciat que, a més d’aquests 45, Salut comptarà amb 11 milions d’euros addicionals que s’alliberen de la partida prevista per la convocatòria del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris), ja que aquest pla de recerca es dotarà a través d’una altra partida.

    Segons ha explicat, «les eficiències en la gestió de les llistes» que s’han dut a terme durant l’any 2016 – a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha pogut desplegar parcialment- «s’ha pogut reduir més del que pensàvem la gent que superava els terminis de garantia». Dades de Salut indiquen que tot i que fins ara no s’ha pogut incrementar l’activitat assistencial, des del desembre del 2015 hi ha 3.789 pacients menys en llista que superin aquests terminis (un 20% menys). El departament calcula que d’aquí a un any es mantingui aquest ritme i que, per tant, es necessitin menys diners per assolir els objectius inicials. Les previsions de millora, juntament amb les mesures de gestió, permetran segons Comín complir amb tots els objectius del pla. Amb tot, si el pressupost fos insuficient s’aconseguirà el necessari de la diferència entre el pressupost inicial i el liquidat, ha afegit el conseller.

    «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat»

    El projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, són xifres, segons Comín, «més que suficients per parlar d’un canvi de tendència». El conseller de Salut ha comparat els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i ha remarcat que es recupera un 37% de la reducció registrada en valors absoluts.

    En total, la partida de Salut per aquest 2017 suposa un augment de 408 milions respecte el 2015. Una de les partides que més increment rep és la prevista per fer polítiques de salut Mental, amb un increement addicional de 70 milions d’euros.

    L’oposició ha retret a Comín que els pressupostos encara es troben lluny dels comptes del 2010 i li ha recordat el col·lapse que viuen els hospitals i els Centres d’Atenció Primària, especialment aquests dies en què l’epidèmia de grip ha coincidit amb bona part dels professionals de vacances.

  • No és la grip, és la Nèmesi Sanitària

    No podem arreglar els problemes greus, antics i crònics de la nostra sanitat fent les mateixes coses que els han provocat i mantingut. Tenim encara un model sanitari que per molts ciutadans, molts professionals, gestors i polítics, es basa en l’atenció hospitalària i l’alta tecnologia com el paradigma de qualitat i eficiència. Això avui, amb els canvis demogràfics i epidemiològics a la nostra societat, ja no és veritat. Avui l’envelliment i la cronicitat, com el 90% dels processos patològics, s’han de tractar a l’Atenció Primària (metge i infermera de família als CAP, CUAP o domicilis dels pacients). Allà es tractaran d’una manera més integral, continuada, propera i personalitzada, amb més eficiència de recursos, és a dir, amb més qualitat, satisfacció i sostenibilitat.

    La grip no ha fet més que posar en evidència crítica el col·lapse permanent del model centrat en els hospitals i les «solucions» que s’estan portant a terme, que no són més que repeticions dels errors del model sanitari. Diuen que s’han obert més llits als hospitals (pla d’urgències) per això s’han donat molts milions més de pressupost a aquests hospitals i algun a centres sociosanitaris. Però no s’han donat més recursos a l’Atenció Primària, ja fortament retallada dels anys anteriors i aquests dies fortament sobrecarregada de pacients als CAP, CUAP i triplicant les visites domiciliàries.

    Un exemple: a Barcelona ciutat arriben uns 450 pacients diaris de gravetat mitjana a urgències de centres sanitaris per motius molt diversos. En èpoques «normals», uns 300 als hospitals i més de 100 als centres d’urgències de Primària (CUAP). Doncs aquests dies, amb la grip, s’han augmentat aquests, però per culpa de la situació de les urgències d’hospitals han augmentat més als CUAP de la ciutat, doblant-se a més de 200 al dia. Però la Primària, com ha estat denunciat pels mateixos professionals en aquest diari, no ha estat dotada de més recursos.

    En un model de Sistema sanitari millor, que necessitem urgentment, més centrat en el pacient i en l’Atenció Primària, no falten llits d’hospitals d’aguts. Tenim a Catalunya (IDESCAT 2015) 18.500 llits d’aguts. Sumant sociosanitaris i psiquiatria arribem als 35.500 llits. Els hem d’utilitzar, amb el personal suficient (ara retallat), pel que realment siguin necessaris. Però tenim 7.000.000 llits als domicilis dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Amb una bona Atenció Primària domiciliaria, amb bona atenció social i amb bons centres sociosanitaris pels pacients que no tinguin suport familiar a casa, –i evidentment això vol dir molts més recursos a aquests nivells d’assistència–, podríem fer front a quasi totes les necessitats de les quals estem parlant. Segurament, a més, amb més satisfacció dels pacients i, com a mínim, amb igualtat de qualitat en resultats en salut. També és veritat que possiblement la gent continuaria morint-se com aquests dies (no més que amb una correcta assistència domiciliaria) però es moriria a casa, no en un passadís d’hospital. Cal que reformulem radicalment el nostre model d’atenció sanitària.

  • Vuit de cada deu persones vulnerables no poden mantenir la llar a una temperatura adequada

    La pobresa energètica afecta cada vegada més persones vulnerables. La Creu Roja, que ofereix a aquestes persones diferents tipus d’ajuts, ha detectat que ja són vuit de cada deu persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa les que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adient.

    L’encariment del preu de l’energia, les condicions dels habitatges (un aïllament tèrmic precari) o un baix nivell de renda són alguns dels motius que, segons l’entitat, explica aquest augment de pobresa energètica entre les persones amb una major situació de vulnerabilitat. Amb tot, recorden en un comunicat, la pobresa energètica afecta un 11% de la ciutadania i és un fenomen «amb efectes transversals i permanents».

    Davant la informació recollida per l’entitat, que ha avançat dades de l’Observatori de la Creu Roja 2016, fan una crida a adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d’habitatges. En la mateixa línia insten a què es produeixin electrodomèstics més eficients energèticament així com treballar perquè els preus de l’energia no segueixin creixent -durant el segon semestre del 2016, el preu de la llum va pujar un 24,6% i un 16,2% entre 2012 i 2015-.

    Actualment Creu Roja té programes de lluita contra la pobresa i dóna suport a famílies vulnerables per pagar factures d’aigua, llum o gas, així com el lloguer de pis o per tornar a donar d’alta serveis que s’han interromput, entre altres.

    Accions per prevenir els efectes del fred

    Davant de la baixada de temperatures, equips de la Creu Roja rastregen carrers de diverses localitats per oferir a les persones que dormen al carrer anar als albergs habilitats amb aquesta finalitat. També aquests dies reforça els recursos habituals que ofereix als sense sostre la Fundació Arrels. Si la temperatura disminueix fins als 0 graus, com és el cas d’aquests dies, es posa en marxa el Servei d’Estades Breus del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un recurs nocturn de 108 places que s’habilita de forma temporal i que la nit passada va allotjar 66 persones, algunes d’elles amb el suport de voluntaris de Creu Roja.

    De moment, el dispositiu format per voluntaris s’ha activat ja a Barcelona, Mataró o Terrassa i està previst que continuï durant la matinada de dimarts a Sabadell, Figueres i Tarragona. Aquesta acció serveix de reforç a la que ja fan unitats d’emergència social de l’entitat com a seguiment de les persones sense sostre.

    A més, també es presta especial atenció a altres col·lectius vulnerables com ara persones grans, amb malalties cròniques o infants per prevenir els efectes del fred sobre la salut, ja sigui mitjançant un seguiment telefònic o visitant-los a les seves llars, ja que un habitatge amb condicions de fred s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental.

    La psicòloga Carme Manich, apuntava a aquest diari fa uns dies que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.

  • Contra la mala ciència

    La ciència pateix una síndrome difícil de caracteritzar i més difícil encara de tractar. El cos de la ciència ha desenvolupat en les últimes dècades un creixement d’aparença tumoral que podríem anomenar la mala ciència o ciència mal feta. Aquesta excrescència està constituïda per tots aquests estudis de baixa qualitat que no aporten sinó soroll i confusió. Se sospita que, per mancances metodològiques i d’un altre tipus, la majoria dels tres milions d’estudis que es publiquen anualment (un milió d’ells, en el camp de la biomedicina) manquen de rellevància científica. Els resultats de molts d’ells no són reproduïbles i, fins i tot, és ben possible que siguin falses, com ja va advertir John Ioannidis en el seu article ‘Why most published findings are false’, publicat el 2005. Aquest article, que va significar una bufetada a la comunitat científica i és ja un dels més citats, va disparar les alarmes sobre la credibilitat i la dilapidació de recursos a la investigació. Ara, en el primer número del 2017 de la revista Nature Human Behavior, Ioannidis i altres investigadors proposen un seguit de mesures per millorar la confiança i eficiència de la ciència en el ‘Manifiesto for Reproducible Science‘.

    Quina credibilitat mereix una ciència que no és reproduïble? Per què hi ha tanta ciència de baixa qualitat? Què es pot fer per pal·liar el problema? Són potser les tres principals qüestions que s’haurien d’analitzar. Anem per parts. La manca de rigor de bona part de la producció científica potser no ha transcendit encara a la societat, però preocupa a un nombre creixent d’investigadors. Una enquesta realitzada el 2016 per la revista Nature a 1.576 científics va revelar que el 52% d’ells creu que hi ha una crisi de reproductibilitat, és a dir, una crisi que afecta un dels pilars bàsics del coneixement científic. La medicina sembla ser una àrea més afectada que la química i la física, segons els enquestats. El 73% d’ells considera que almenys la meitat dels treballs publicats en el seu camp són reproduïbles i amb prou feines el 31% creu que la impossibilitat de reproduir-los vol dir que siguin falses. Però aquestes dades tampoc són molt encoratjadors i mostren un cert deteriorament en la credibilitat de la ciència.

    Segons l’opinió dels investigadors, els principals factors que impedeixen la reproducció dels treballs són la publicació selectiva de resultats, la pressió per publicar i les mancances estadístiques, però també invoquen altres deficiències, des del disseny de l’estudi a la insuficient revisió per parells. El fet d’avaluar la tasca científica pel volum de publicacions és probablement una de les grans perversions del model actual, però per entendre bé el problema cal tenir en compte que la mala ciència també té els seus beneficiaris. I aquests són, no només els científics mediocres incapaços de fer ciència excel·lent, sinó també tots aquells grups econòmics o professionals que prefereixen els resultats defectuosos o ambigus de la mala ciència als d’un bon estudi, perquè probablement aquests no els afavoririen. Com mostrava una recent enquesta de Vox ja comentada en una altra ocasió, hi ha moltes coses a millorar a la ciència actual. En la mateixa línia, aquest nou «manifest per la ciència reproduïble» planteja millores relacionades amb la metodologia, la publicació dels resultats, la transparència, l’avaluació i els incentius. Són moltes les possibles formes d’actuar contra la mala ciència, però potser la més eficaç sigui la que comença per un mateix i el seu entorn, fomentant l’esperit crític i recordant que un tendeix a donar per bo i veritable que el beneficia. I això és molt poc científic.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • El Govern espanyol acaba per reconèixer el dret a les baixes de maternitat i paternitat en la gestació subrogada

    Aquest és un article de eldiario.es

    El Govern espanyol reconeix ja el dret de pares i mares de fills nascuts mitjançant gestació subrogada a percebre les prestacions per maternitat i paternitat. S’ha vist obligat a revertir el seu criteri –pel que denegava aquest dret– després d’una sentència del Tribunal Suprem emesa a l’octubre que va estimar favorablement dos casos en què la Seguretat Social les havia rebutjat.

    Així ho confirma el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social a eldiario.es que, d’aquesta manera, trenca amb la tendència sistemàtica de denegar aquest tipus de prestacions encara que els pares estiguessin cotitzant. La Direcció general de l’Institut Nacional de la Seguretat Social ja ho ha comunicat als seus funcionaris «perquè sàpiguen com actuar», assenyalen fonts del Ministeri.

    «Ja hi ha expedients oberts i s’està concedint», prossegueixen les mateixes fonts. Els pares podran gaudir del mes de baixa que el Govern va posar en marxa a partir l’1 de gener –en comptes dels 15 dies que els corresponien abans– i de les 16 setmanes les mares. Una prestació –la de maternitat– a la qual també podran optar els pares sols, igual que passa en altres casos com l’adopció o l’acolliment. En aquest cas «no poden gaudir de les dues, només serà concedida la de maternitat», matisen des d’Ocupació.

    Aquest és un dels arguments que el Tribunal Suprem va utilitzar per reconèixer les prestacions per primera vegada en la sentència que ara ha hagut d’aplicar la Seguretat Social. En el cas de l’home que va sol·licitar la prestació per maternitat ho va equiparar a aquestes altres situacions –adopció i acolliment–. En certs casos, quan la mare biològica no pot gaudir-les, per exemple si mor, «es transfereixen al pare, com s’ha de fer en aquesta ocasió», va establir.

    D’aquesta manera el Suprem ha apostat per fer una interpretació «integradora de les normes» en concloure que l’atenció als menors ha de ser el punt de vista predominant a l’hora de prendre aquestes decisions. Fallant així va unificar doctrina i es va unir als que ja havien dictat altres tribunals i que dictaminaven que el rebuig a la concessió de les baixes discriminava al menor.

    Una tècnica prohibida a Espanya

    El Suprem va donar la raó als sol·licitants en dos casos. El primer, el d’una dona que té un fill per gestació subrogada, figurant ella com a mare i la seva parella home com a pare. El segon era un home que va concertar aquesta tècnica a l’Índia utilitzant el seu material genètic. Ell figura com a pare i la mare gestant com a mare.

    A tots dos la Seguretat Social els va denegar les prestacions basant-se en el fet que «la Llei de Reproducció Assistida proclama la nul·litat del contracte de maternitat per substitució», segons la sentència. És a dir, fonamentant-se en el fet que es tracta d’una tècnica prohibida a Espanya i a la qual accedeixen ciutadans espanyols en altres països on sí que es permet.

    L’article 10 d’aquesta norma estableix «nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer». Així, estableix que «la filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part».

    Encara que la gestació subrogada estigui prohibida a Espanya, les famílies aconsegueixen registrar els fills i filles a Espanya gràcies a una Instrucció de la Direcció General dels Registres emesa en 2010 que ho va possibilitar.

    El debat està a l’agenda

    L’assumpte fa temps que està sent objecte de debat, però s’ha intensificat en els últims anys. Més encara quan és una de les matèries que sonen per ser regulades en aquesta legislatura. El Partit Popular sembla disposat a fer-ho, encara que en els últims dies la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, ha demanat «prudència» i ha assegurat no saber què fer amb la gestació subrogada.

    Fa una mica més d’un mes el titular de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que la regulació està «a l’agenda» del seu ministeri, encara que en cap cas «a canvi d’un pagament». Ciutadans és una de les formacions que sempre s’han mostrat favorables a regular-la i, fins i tot, a finals de desembre va registrar una proposició no de llei demanant a l’Executiu que garantís aquestes prestacions.

    El tema no està exempt de polèmica. En una banda hi ha aquells moviments socials i formacions polítiques que volen que aquesta tècnica sigui permesa a Espanya. Entre ells destaca l’Associació Són Els Nostres Fills i part del moviment feminista.

    Una altra part del mateix es posiciona en contra de la gestació subrogada, on es troben les juristes i acadèmiques que van signar la campanya #NoSomosVasijas el passat mes de juliol. En ella inscriuen la tècnica en el «control sexual de les dones» i asseguren que és «una manera de comprar la capacitat reproductiva» d’aquestes.

    Fins i tot el nom té càrrega ideològica. Per a elles es tracta de «llogar el ventre de les dones» i per això rebutgen noms com gestació subrogada o gestació per substitució, que consideren «eufemismes». Per a aquells que aposten per la regulació «no es lloga el cos de ningú» i asseguren que es tracta de «donar la capacitat reproductiva».

  • Medicina al prime time de TVE

    En altres ocasions ens hem ocupat en aquesta columna de la publicitat mèdica en els mitjans de comunicació, però sempre hi ha un bon motiu per tornar sobre la qüestió; no falten exemples. En aquesta ocasió voldria referir-me a les recensions de temes mèdics de més o menys actualitat que ocupen minuts al prime time (l’hora de màxima audiència) dels telenotícies de Televisió Espanyola (TVE). El detonador d’aquesta columna ha estat la notícia que un suposat pare de la cirurgia laparoscòpica ha realitzat una operació sense precedents en un centre privat de Madrid. Una faula. Tota una mentida, mal argumentada i pitjor presentada. De fet, una vergonya, una burla a la professió.

    Respecte a aquest tipus d’incidents que, malauradament, es repeteixen amb excessiva freqüència, voldria fer algunes puntualitzacions. En primer lloc, els mitjans haurien de confirmar la veracitat de les notícies que emeten en comptes de, simplement, fer-se ressò de les notes de premsa o dels comunicats que reben des dels florents departaments de comunicació dels centres mèdics privats (i també dels públics) sempre àvids d’aconseguir minuts o línies de visibilitat mediàtica. És responsabilitat del periodista, del redactor d’un informatiu, assegurar-se que la informació que s’emet és verídica i s’ajusta a l’evidència científica, cosa que rarament es fa, ja que molt pocs periodistes tenen prou formació mèdica per a poder certificar la veracitat de les informacions. Així i tot, un parell de lectures, una ullada a internet i algunes trucades telefòniques haurien estat suficients per desfer la malifeta en el cas a què m’he referit.

    En segon lloc, és responsabilitat de TVE informar al públic quan el reportatge que s’emet no tracta sobre una notícia com a tal, sinó que correspon a un missatge promocional d’un centre privat i el seu equip mèdic. Per això hauria de fer constar que la notícia que es dóna en un prime time està finançada per una clínica privada i té com a objecte encoratjar el negoci d’una institució sanitària amb ànim de lucre i dels metges que hi treballen. Transparència i conflictes d’interès obliguen. Alguns mitjans escrits, en casos similars, titulen les seves pàgines (en lletra petita, això sí) com «pàgines especials», «publireportatge» o similar. El mateix hauria de fer la televisió pública. Des d’aquestes modestes línies suggereixo als responsables dels telediaris que facin constar, quan sigui el cas, que la informació que s’emet es tracta de publicitat.

    En tercer lloc, aquest tipus de missatges televisius recolzats pel telenotícies més vist a Espanya crea falses expectatives i genera en l’espectador una confiança desmesurada en l’omnipotència de l’especialista que llueix a la pantalla i, en general, de la medicina contemporània. Després vénen les frustracions, els disgustos i les males cares quan alguna cosa no va com ha d’anar, és a dir, quan alguna cosa no va com diu la tele. La incapacitat de censura i de crítica de l’espectador mitjà, crec jo, és gairebé nul·la; en part per l’escassa educació sanitària dels nostres ciutadans i en part per aquesta creença tan ingènua i tan generalitzada, que fins i tot comparteixen les classes més cultes, que la tecnologia moderna ho pot tot.

    Resumint: Cal una mica més de cautela, menys ambició i més serietat quan des del prime time de TVE, i de les televisions i de les ràdios en general, s’emeten notícies sobre suposades novetats i suposats avenços en el camp de la medicina. Tots sabem que els mitjans visuals o escrits, passen per un mal moment econòmic i per problemes d’identitat davant de la proliferació d’alternatives en línia de dubtosa fiabilitat però molt populars, però això no impedeix que s’hagin d’extremar les precaucions quan difonen notícies relacionades amb la salut i la medicina, especialment si aquestes provenen d’institucions sanitàries amb ànim de lucre.

  • Professionals de primària reivindiquen que es reforci el personal dels CAP

    Més de 500.000 persones s’han visitat en un Centre d’Atenció Primària en els darrers set dies, coincidint amb l’epidèmia gripal. «La població consulta cada vegada més per situacions que no requereixen visita mèdica. La grip i els refredats, tret d’excepcions en són un exemple», diu Ana Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària i metgessa de família al CAP Bon Pastor. «A més, el fet que les empreses exigeixin la baixa o justificant mèdic des del primer dia que un treballador falta sobrecarrega l’atenció primària de manera inútil i genera en la població l’hàbit de consultar davant qualsevol malestar. En altres països  les absències curtes per malaltia les justifica el treballador», afegeix.

    La situació però ha topat aquest any amb una diferència respecte als hiverns anteriors: l’epidèmia de la grip ha coincidit aquest any amb el Nadal, quan prop de la meitat dels professionals dels ambulatoris són de vacances i no es cobreixen amb suplències. «On està la seguretat d’un pacient quan el metge de família ha de veure durant el seu torn 40 o 50 pacients?», es pregunta Òscar Pablos, secretari d’Atenció Primària ICS del sindicat Metges de Catalunya i metge de família al CAP Sant Quirze del Vallès.

    «S’han tancat agendes de cita prèvia en molts CAP durant aquests dies per atendre més urgències i domicilis amb el personal que no era de vacances», relata una metgessa d’un CAP de Nou Barris. Com a conseqüència, explica, s’ha produït un augment de demora en les agendes de tots els professionals perquè s’han blindat les agendes de cita prèvia. Així mateix els darrers dies també s’ha desbordat el nombre de visites del metge a domicilis, duplicant o triplicant en alguns casos les xifres habituals.

    Diversos professionals de primària consultats per aquest diari coincideixen a destacar que en aquest període els CAP han estat amb menys personal de què requereix per diversos motius. Apunten a les retallades de personal dels últims anys i la manca de substitucions i a una falta de previsió d’un contingent de personal mínim en un moment en què per contra sí que es preveia l’arribada de la grip. A més, però, apunten que el fet que aquest diumenge hi hagi oposicions de l’ICS i que el límit per gaudir de les vacances pendents sigui també el 15 de gener ha fet que molts professionals hagin agafat vacances aquests dies, fet que ha agreujat la situació.

    Reforços sobretot als hospitals però no als CAP

    Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. «Potser sí per la complexitat de la urgència però a l’ambulatori pot ser que no et donin hora fins al cap de cinc o sis dies», explica a aquest diari Òscar Pablos, de Metges de Catalunya. Davant d’això, diu, el ciutadà pot decidir anar-hi de forma espontània i «l’agenda del metge es converteix en una llista amb 20 visites amb cita prèvia més les espontànies que ha d’anar veient».

    «El problema és que els serveis de primària no estan reforçats i per tant s’han de posposar agendes per atendre més urgències», es queixava aquest dimarts una professional. Segons Pablos el problema, però, no és la grip, és la dificultat de drenatge de pacients per la falta de recursos. «Als hospitals veuràs gent als passadissos, als CAP les sales d’espera plenes», diu. «Primària és un got que ja és ple i quan la grip arriba es desborda», afegeix.

    «Es prenen mesures sobre la marxa d’augment del personal d’urgències de l’hospital, quan veient les xifres d’urgències i domicilis que està fent l’atenció primària, i el fet que van a l’hospital persones que podrien ser ateses a l’atenció primària, el que caldria reforçar, i molt, és el personal de l’atenció primària», argumenta Ana Vall-llosera.

    «La situació era previsible»

    Diversos metges retreuen que malgrat que «la situació era previsible» no s’hagi fet una planificació adient. Què proposen metges de primària? Diversos professionals consultats per aquest diari, de CAP sobretot de Barcelona però també d’altres províncies, suggereixen mesures com ara poder tenir agendes especials per aquests dies o oferir als treballadors ampliar els seus horaris a canvi de poder gaudir d’algun dia en un període menys exigent. Així mateix, apunten també a la necessitat que cada professional es gestioni la seva agenda.

    Salut vol esperar a tenir un diagnòstic «precís»

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afronten la setmana que ve el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip que des de fa prop de quatre setmanes s’ha fet notar a les urgències de molts hospitals catalans, que es troben col·lapsades, i als centres d’Atenció Primària, desbordats.

    Des de Salut asseguren, però, que el problema a les urgències dels hospitals no es resol només amb més recursos. «Es resol amb un diagnòstic molt més precís», va dir el conseller de Salut Toni Comín fa uns dies en roda de premsa per justificar el Pla Nacional d’Urgències amb el qual treballa el seu departament i que està previst que es presenti a finals del primer trimestre d’enguany. «L’avaluació d’aquest pla, però, no podrà fer-se fins al cap de dos o tres anys, no es podrà fer l’hivern que ve», matisava. De moment, està previst que durant aquest mes s’activi una comissió de seguiment que avaluarà diàriament l’activitat i les incidències de les urgències a Catalunya.

  • Consumim cereals integrals per reduir el risc de malalties cròniques

    Malgrat les múltiples evidències que mostren que la majoria de les malalties cròniques estan associades als hàbits i condicions de vida, la medicina, la sanitat i la recerca segueixen obcecadament concentrades en la curació i en la identificació de marcadors genètics de predisposició i/o risc. S’ignora, o s’oblida, aquest antic i savi refrany que diu que «val més prevenir que curar» i per a això cal actuar sobre els factors de risc de la malaltia.

    Una recent revisió sistemàtica i meta-anàlisi sobre 45 estudis prospectius de cohort realitzats al món, publicada a la British Medical Journal (2016), conclou que per cada 90 grams d’augment de consum de cereals integrals per dia (pa, arròs, pastes), es redueix significativament en un 19% el risc de tenir un infart agut de miocardi, en un 12% el risc de tenir un ictus i en un 22% el risc de tenir una malaltia cardiovascular. Mostra, a més, una reducció del risc de mortalitat per càncer del 15%, del 22% per malaltia respiratòria i del 51% per diabetis. Aquest efecte és lineal fins a una ingesta de 210 g diaris, i ens indica que si dupliquem el consum de 90 a 180 g, l’efecte protector es duplica, és a dir, per a l’infart de miocardi la disminució del risc augmenta del 19 al 38%. El consum de grans refinats, per contra, no té cap efecte beneficiós.

    Aquesta aclaparant i nova evidència científica, se suma a la que ja havia mostrat que el consum de cereals integrals redueix el risc d’incidència de patir una diabetis tipus II, d’augmentar de pes i de patir un càncer de còlon i recte (amb un enorme efecte protector de reducció del risc en un 17% per cada augment de consum de 10 g diaris).

    Els grans de cereals contenen 3 parts clarament diferenciades. El germen o embrió a partir del com s’origina una nova planta, que conté vitamines del grup B, antioxidants com la vitamina I, i minerals (ferro, magnesi, zinc i seleni); el segó o pela exterior, que protegeix al gra i conté, principalment fibra i a més vitamina B, proteïnes i compostos fito químics; i l’endosperma, que aporta hidrats de carboni i proteïnes, i proveeix energia. En el cereal refinat s’eliminen el germen i el segó. En l’integral, per contra, es conserven els 3 components. A escala mundial, els cereals són els aliments més consumits i proveeixen més del 50 de les calories i de les proteïnes de la dieta.

    Un dels canvis negatius que ha sofert la dieta mediterrània a Espanya és la reducció del consum de cereals i derivats. La ingesta recomanada per persona i dia es va reduir de 436 g en 1964 a 218 g l’any 2008. Però el més greu és que els cereals integrals representen una mínima part.

    Com hem vist, l’impacte del consum de cereals integrals en la protecció de les malalties cròniques més comunes és molt gran, i prové d’evidències científiques indiscutibles. Cal preguntar-se per què no hi ha interès a promoure el seu consum, a difondre aquesta informació, no solament al públic, sinó fins i tot al personal sanitari, que segurament en la seva majoria desconeix aquestes evidències. Hi ha diverses raons. D’una banda la prevenció no és patentable, i no el que no és patentable en una societat tan mercantilitzada no interessa, perquè no genera benefici econòmic als inversors. Per contra, a la indústria farmacèutica li interessa que hi hagi molts pacients amb malalties cròniques consumint medicaments tota la vida, en comptes d’evitar-les, promocionant el consum de cereals integrals. Es parla i s’escriu a la societat freqüentment sobre nutrició i alimentació, però sembla que hi ha més interès a fer-ho frívolament sobre receptes i menjars, que no pas sobre informar seriosament sobre les evidències científiques de l’efecte real dels aliments.

    Una altra de les raons per les quals el consum de productes integrals a la nostra societat és molt baix és a causa que el preu dels aliments integrals (pa, arròs, pasta) és més car que el dels productes refinats. Als polítics i autoritats sanitàries no se’ls ha ocorregut mai subvencionar i/o reduir els impostos als productes integrals com a mesura per promocionar el seu consum? La bona informació és necessària però no suficient. Cal desenvolupar polítiques actives per promoure una dieta veritablement saludable i reduir el risc de malalties còniques. La prevenció ha de ser prioritària.