Just Deploy It!

Blog

  • El 6,5% de la població rebutja vacunar-se contra la covid

    Un 6,5% de la població espanyola en general, exclòs el personal sanitari, rebutja vacunar-se contra la covid. Dins d’aquestes persones, el 32% afirma estar preocupada pels efectes greus desconeguts de la vacuna en el futur i el 20% opina que la covid és una malaltia nova i encara no s’ha demostrat que la vacuna sigui efectiva.

    En tercer lloc, un 17% considera que no cal vacunar-se, que és millor emmalaltir i generar anticossos, mentre que un 7% indica que la covid no és una malaltia real i no creu que farmacèutiques per guanyar diners.

    Aquestes són les principals raons per les quals una part de la població no vol vacunar-se contra el coronavirus, segons explica un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista científica Plos One que avalua les reticències de la vacunació durant la primavera del 2021 a Espanya a través de 4.300 enquestes.

    En aquell moment, el 49% dels participants de la població general i el 95% del personal sanitari estaven vacunats. A l’estudi ‘Vacil·lació sobre les vacunes contra el coronavirus en professionals sanitaris i població general a Espanya’ de la UOC van participar 3.850 persones adultes del grup de població general i 502 professionals de la salut.

    “La prevalença de la vacunació de la població general va augmentar amb l’edat i va ser més alta en les dones que en els homes. La majoria de participants no van mostrar preferència per cap vacuna en si. Tanmateix, la prevalença de persones vacunades amb la seva vacuna preferida va ser més alta per a les vacunades amb la vacuna de Pfizer”, ressalta l’estudi.

    “Les persones de grups d’edat més joves, les persones amb nivells educatius més baixos i les que no pertanyien a un grup de risc van mostrar una major reticència a vacunar-se. No es van trobar diferències de gènere en la reticència”, afegeix.

    Així, els grups de població més disposats a vacunar-se eren els de persones d’entre 55 i 64 anys, i el de més de 65 anys, mentre que les joves de 18 a 24 anys eren les més reticents. Un nivell d’educació més baix o no formar part d’un grup de risc es va associar a una major vacil·lació a l’hora de vacunar-se.

    Una dona rep la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 | Pol Rius

    “Això probablement es deu al fet que els joves perceben menys risc davant d’aquesta malaltia. La manca d’educació també pot influir en la informació disponible sobre les vacunes o com es processa”, explica l’equip d’investigació, que conclou que l’acceptació de la vacunació contra el coronavirus no es va veure afectada pels moviments antivacunes ni per la desinformació d’alguns mitjans.

    Una amenaça per a la salut pública

    L’estudi remarca que rebutjar la vacunació “pot esdevenir el principal obstacle” per a la prevenció de la malaltia i esdevé una “amenaça per a la salut pública”. Argumenta que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el rebuig a les vacunes era un problema freqüent fins i tot abans de l’arribada de la pandèmia i que és una de les deu amenaces principals per a la salut mental.

    Salvador Macip és metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i director i investigador del Laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment de la Universitat de Leicester. Com a participant del treball, destaca que “els professionals de la salut tenien més dubtes sobre l’eficàcia i la seguretat de la vacuna. No obstant això, eren els menys reticents a vacunar-se, possiblement perquè entenien més bé les conseqüències de no vacunar-se i estaven més familiaritzats amb el concepte general de vacuna».

    Per a Macip, si bé les dades no són especialment negatives, encara hi ha un percentatge important de població que mostra rebuig a aquest tipus de vacunes. “El desconeixement és el que genera més reticències. Una bona informació, però, pot superar fins i tot l’atracció que generen a les xarxes els antivacunes», assegura.

    Per evitar-ho, apunten els experts, cal informació veraç, contrastada, transparent i àgil per tal de conscienciar la població i minimitzar el rebuig a aquesta mena de teràpies. “Les campanyes informatives són essencials. Com més informació tenim sobre un fàrmac nou, menys por ens fa», conclou Macip.

  • La Renda Bàsica en temps d’emergència climàtica i ambiental

    Vivim en una accelerada degradació del medi ambient que, dia a dia, es concreta en una ingent pèrdua de diversitat -deguda a l’extinció massiva d’espècies- i un augment d’emissions de gasos d’hivernacle, inclosos el diòxid de carboni i el metà, que ens ha portat a una situació d’emergència climàtica. Paral·lelament, la pandèmia de la Covid-19 i la guerra entre Ucraïna i Rússia han colpit l’economia mundial, dirigint-nos de forma aparentment inexorable a una recessió profunda, caracteritzada per una major incidència de la desigualtat global i un augment dels preus. Segons la mirada experta, la Renda Bàsica s’ha consolidat com una possible via per abordar la crisi de la desigualtat, especialment en un context en què s’espera un augment de l’atur a causa dels nous processos d’automatització i digitalització. Però com es relaciona una mesura radical de redistribució de rendes amb l’objectiu d’assolir urgentment la sostenibilitat mediambiental?

    Ara per ara, després de dècades de recerca, existeix una abundant i sòlida bibliografia d’estudis sobre la Renda Bàsica. No obstant això, el nostre coneixement sobre les conseqüències mediambientals d’una Renda Bàsica universal és més aviat escadusser. La Xarxa Renda Bàsica defineix aquesta mesura com a un ingrés pagat per l’estat a cada membre de ple dret -o resident- de la societat, fins i tot si no vol treballar de manera remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui.

    Certes veus escèptiques argumenten que la Renda Bàsica podria tenir impactes mediambientals negatius. En general, sabem que els increments d’ingressos solen traduir-se en creixement de consum. Aquest efecte ha estat observat a escala nacional, però també a nivell de llar o individual. Fins i tot en l’hipotètic cas que la introducció d’una Renda Bàsica no signifiqués un augment de l’ingrés per càpita d’un país, i només es produís una redistribució des dels decils més rics als més pobres, el consum podria créixer. Com és sabut, els sectors econòmicament vulnerables tenen una propensió marginal al consum major que els més privilegiats. És a dir, de cada euro extra ingressat, les llars més pobres solen dedicar-ne una proporció major al consum. Seguint aquesta lògica, una alça de consum empès per l’aplicació d’una Renda Bàsica podria traduir-se en més emissions, contribuint així al desmillorament de l’ecosistema.

    Ben mirat, existeixen igualment bones raons per a pensar que la Renda Bàsica podria esdevenir una eina profitosa per combatre l’actual crisi climàtica. Amb una Renda Bàsica, les persones amb menors ingressos podrien accedir a productes de major qualitat i durabilitat. Així mateix, diversos estudis fan palès que la Renda Bàsica genera canvis en els usos del temps que poden anar en benefici del medi ambient. L’experiència mostra que una Renda Bàsica universal, fins i tot quan s’assigna de manera temporal i en petites quantitats de diners, incrementa el benestar de les persones, la seva confiança i les fa més proclius a la recerca de noves maneres d’emprar el temps. Així, una Renda Bàsica podria fomentar el treball voluntari, projectes artístics o productius enfocats a cura del nostre planeta i, en definitiva, obre espais d’oportunitat per a l’emergència de noves formes d’innovació social orientades a la sostenibilitat.

    La principal dificultat que tenim per a avaluar els possibles impactes mediambientals d’una RB és que no disposem de dades que ens permetin mesurar la seva relació amb el consum de productes sostenibles, amb l’adopció de tecnologies energètiques baixes en carboni o amb l’augment del reciclatge, entre altres comportaments. Donat el caràcter limitat dels projectes pilot de Renda Bàsica que s’han anat desenvolupant, només podem atansar-nos teòricament a aquest problema. Per això, és crític aconseguir incorporar innovacions metodològiques -ja sigui en el pla pilot de Catalunya, ja sigui en altres iniciatives futures- que permetin calibrar els vincles entre la RB i les actituds proambientals, d’una manera verificable i reproduïble.

    Els patrons de consum d’una societat neixen d’agregats de comportaments individuals que, al seu torn, depenen de tot un seguit de factors que no poden ser abordats directament per la Renda Bàsica. Les ciències socials han evidenciat que les normes socials, l’accés a la informació, la influència de familiars i amics o variables actitudinals com ara l’autoeficàcia percebuda o el nivell de consciència expliquen per què unes persones orienten el seu consum cap a productes ecològics i tecnologies baixes en carboni i altres no. Per tant, l’èxit de la RB com a element catalitzador d’un sistema de producció i un consum que es mantingui dins dels límits planetaris, dependrà de la seva oportuna combinació amb un conjunt de mesures estructurals, normatives internacionals, estratègies de comunicació de risc i implicació ciutadana que posin fre, de manera efectiva, a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i la pèrdua de biodiversitat.

    Així com la renda bàsica, per si mateixa, no pot (ni pretén) acabar amb el capitalisme o el patriarcat, tampoc és just demanar-li que sigui la solució a la crisi ecològica que ha generat la nostra espècie. No obstant això, hi ha un element que sembla poc qüestionable. Si la Renda Bàsica millora la capacitat de les persones per a prendre decisions de manera lliure i autònoma, també les habilita per orientar-se cap a formes de vida mediambientalment responsables. I això inclou el poder que la Renda Bàsica ens confereix per a resistir enfront de pràctiques empresarials mediambientalment insostenibles, ja sigui negant-nos a ser els seus bracers, ja sigui defugint els seus productes.

  • Neix el moviment ‘Cor de dona’ per conscienciar sobre les malalties cardiovasculars

    ‘Cor de dona’ és un nou moviment nascut a Espanya i impulsat per metgesses que vol conscienciar sobre els riscos associats a les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mort entre la població femenina.

    Cada sis minuts, mor una dona per problemes relacionats amb el cor a Europa. La xifra és de cada 60 segons als Estats Units. A Espanya, el mateix any van morir 265 dones per cada 100.000 habitants per aquestes malalties, enfront de 241 homes per cada 100.000 habitants.

    Arran d’aquesta realitat, ‘Cor de dona’ té com a objectiu crear hàbits de vida saludables per intentar reduir la mortalitat associada a les patologies cardíaques en dones. Està inspirat en el moviment ‘Go Red For Women’ de l’Associació Americana del Cor, creat el 2004, que ha aconseguit reduir la mortalitat cardiovascular als Estats Units en un 30%.

    Una de les impulsores de ‘Cor de dona’ i de ‘Go Red For Women’ és la doctora Malissa Wood, professora de la Facultat de Medecina de Harvard, cardiòloga clínica del Cardiac Ultrasound Laboratory al Massachusetts General Hospital de Boston i  codirectora del Programa Corrigan Women’s Heart Health al Massachusetts General Hospital Heart Center.

    Segons la doctora Wood, “gràcies a aquestes campanyes s’han assolit millores en el reconeixement dels riscos de la malaltia cardiovascular en dones i crear subvencions per millorar la salut cardiovascular femenina”.

    Cada sis minuts, mor una dona per problemes relacionats amb el cor a Europa | iStock

    ‘Cor de dona’ està liderat per la doctora Leticia Fernández-Friera, que és sòcia fundadora de la iniciativa i directora de la Unitat de Cardio-Dona a Atria Clinic. Segons afirma, “la creació de noves eines per a l’avaluació de risc, com l’ecografia vascular, la divulgació de directrius per al seu maneig i l’impuls de la investigació específica per sexe, constitueixen els objectius principals de ‘Cor de Dona’ al nostre país.”

    Riscos

    Les metgesses sostenen que les diferències basades en el gènere en la malaltia cardiovascular han estat tradicionalment poc apreciades i que les dones estan poc representades en la investigació i els assajos clínics. Així, Fernández-Friera remarca que “el risc en les dones sovint se subestima” i, per això, “és crucial un enfocament contemporani que se centri en la dona sana per a la identificació i el tractament precoç de les dones amb risc de malaltia cardiovascular”.

    Argumenten que les patologies cardíaques són la primera causa de mortalitat entre les dones. Als riscos tradicionals, com el tabaquisme, l’obesitat, el sedentarisme i la hipertensió, s’afegeixen d’altres com la hipertensió en l’embaràs, la diabetis gestacional o la menopausa precoç.

    Per a Fernández-Friera, “es coneixen poc els seus símptomes referencials, a més del típic dolor al braç i el pit, com són el dolor en la mandíbula, el decaïment, les molèsties a l’esquena i les dificultats per respirar”. “A més, acudeix més tard a l’especialista, fet que s’associa a una mortalitat més gran respecte als homes, ja que moren un 20% més després d’un infart”, afegeix la doctora.

    Revisions gratuïtes

    A més del nou moviment ‘Cor de dona’, hi ha campanyes que alerten que la majoria de les dones ignoren que poden patir patologies cardiovasculars greus. En aquest sentit, la fundació CardioDreams subratlla que un 11% de les dones que han participat en revisions cardiovasculars tenen alguna patologia greu que desconeixia. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de les primeres 650 revisions gratuïtes que l’organització sense ànim de lucre ha realitzat en l’últim any a dones d’entre 50 i 70 anys amb motiu de la campanya ‘Directes al cor’, que va començar al setembre del 2021.

    Si es traslladen aquestes xifres al conjunt de la població espanyola femenina d’entre 50 i 70 anys, que és la franja d’edat més sensible a patir aquestes malalties, és probable que més de 700.000 dones estiguin afectades i no ho sàpiguen.

    “Aquestes dades són una mostra més de la necessitat  de sensibilitzar i divulgar entre la societat l’impacte que tenen les malalties cardiovasculars en la dona, en les quals representa la principal causa de mort, molt per sobre del temut càncer de mama. Cada vuit minuts mor una dona a Espanya per malalties cardiovasculars i ni la societat ni les dones en són conscients”, afirma el fundador de CardioDreams i cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l’Institut del Cor Quirónsalud Teknon, el doctor Xavier Ruyra.

    La fundació indica que el 35% de les dones espanyoles moren per malalties cardiovasculars, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Societat Espanyola de Cardiologia, però només el 15% d’elles rep el tractament adequat. Davant aquesta realitat, CardioDreams, en col·laboració amb la fundació ‘la Caixa’, va posar en marxa la campanya ‘Directes al cor’, que preveu fer 2.000 revisions gratuïtes en tres anys.

    Hospitalitzacions

    Si bé les malalties cardiovasculars són especialment cruentes entre les dones, en el cas dels homes són la segona causa de mort. Un estudi de la Diputació de Barcelona afirma que, a la província, 15 de cada 100 hospitalitzacions el 2021 van ser per malaltia cardiovascular, segons l’anàlisi de les dades dels municipis de més de 10.000 habitants, exclosa la ciutat de Barcelona.

    Un estudi de la Diputació de Barcelona afirma que 15 de cada 100 hospitalitzacions el 2021 van ser per malaltia cardiovascular | GettyImages

    En concret, van haver 50.000 hospitalitzacions per malalties cardiovasculars. Les persones ateses tenien una mitjana d’edat de 71 anys en el cas dels homes i de 78 anys en el de les dones.

    Pel que fa a les principals patologies que causen l’ingrés, en les dones són la hipertensió (22%), les malalties cerebrovasculars agudes (20%) i la insuficiència cardíaca congestiva (17%). En canvi, entre els homes són les malalties cerebrovasculars agudes (19%), la hipertensió (14%) i l’infart agut de miocardi (13%).

    L’informe de la Diputació assegura que, en els últims 15 anys, tres de cada deu defuncions en dones i quatre de cada deu morts en homes es deuen a una malaltia cardiovascular. Per evitar-ho, es recomana mantenir una alimentació saludable i equilibrada, no fumar, eliminar o reduir el consum d’alcohol, fer exercici d’intensitat moderada, reduir l’estrès i controlar la pressió arterial i els nivells de sucre i colesterol en sang.

  • Les escoles bressol de Barcelona dupliquen el nombre d’infants amb necessitats especials

    Les escoles bressol municipals de Barcelona tenen escolaritzats un total de 409 infants de 0 a 3 anys amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), xifra que representa un augment del 120% respecte als 186 del curs 2015-2016.

    Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Petita infància i educació inclusiva a les Escoles Bressol Municipals” realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, que indica que el 63% d’infants amb NESE escolaritzats a les bressol són nens i el 37% són nenes. En total, representen el 5% dels nadons escolaritzats a les escoles municipals.

    En el conjunt de la ciutat, hi ha 448 infants amb necessitats específiques a les bressol, i 9 de cada 10 estan matriculats a la pública, mentre que els altres 39 estan a la privada.

    Dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques

    Dins dels infants amb NESE, hi ha dos grups. Els NESE A fan referència a persones amb discapacitat física, intel·lectual, sensorial, visual, auditiva, amb malalties degeneratives greus i minoritàries, amb trastorn greu de conducte, amb trastorn d’aprenentatge i de comunicació i amb autisme.

    El grup dels NESE B inclou necessitats educatives de tipus social, com infants refugiats, en acollida i amb mares en centres penitenciaris, així com altres situacions socials, econòmiques i culturals de vulnerabilitat.

    Dels 409 infants de les bressol municipals, 265 presenten algun trastorn en el desenvolupament (NESE A) i 144 tenen una situació social desfavorida (NESE B).

    Detecció

    D’altra banda, 1 de cada 10 infants reben un seguiment i recursos específics per a l’atenció precoç de possibles trastorns o discapacitats. En total, són 906 alumnes, que representen l’11% dels escolaritzats a les bressol.

    Així, en l’orientació escolar per al pas al segon cicle d’educació infantil, gairebé la meitat dels infants amb NESE són detectats pels equips de les escoles bressol municipals.

    Des del curs 2014/2015, la inversió de l’Ajuntament en les bressol municipals s’ha incrementat un 48% fins a arribar als 18 milions d’euros, dels quals 5 milions es destinen a la millora de la qualitat educativa amb més professionals especialistes i més formació. La resta es dediquen sobretot a l’ampliació del nombre d’escoles i educadores.

    Aquest article s’ha publicat originalment al blog Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • Concentració feminista a Barcelona després d’un desembre negre

    Tres- cents cinquanta persones, segons la Guàrdia Urbana es van concentrar ahir al vespre a la Plaça Sant Jaume com a resposta a un desembre negre que ha batut rècord de víctimes de violència masclista des que hi ha registres.

    “Ni una menys, ni una més” va ser el lema de la concentració convocada per Ca la Dona i Novembre Feminista, a la que també s’hi van sumar UGT i CCOO. Una concentració que va culminar amb un minut de silenci on hi van participar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la tinent d’alcalde de Drets Socials i Feminismes, Laura Pérez.

    La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, també hi va assistir com a membre del Govern de la Generalitat i va mostrar el seu suport a les víctimes: “no esteu soles”. A més, va recordar el telèfon d’atenció contra la violència masclista 900 900 120, operatiu les 24h per acompanyar a totes les víctimes i va afirmar que es tracta del “principal problema social i polític del país”.

    Des de les entitats organitzadores, Dolo Pulido, membre de Ca la Dona i Novembre Feminista va exigir a les administracions que “posin tots els recursos per ajudar a frenar els assassinats massius que vivim les dones” i va destacar la importància de la prevenció amb el focus en l’educació.

    D’altra banda, els sindicats criden a “l’autoorganització de les dones contra la complicitat de la societat i la permissivitat contra els atacs i menyspreu a les propostes feministes que fan que els agressors se sentin legitimitats i les dones més vulnerables”. Des de CCOO recorden que tenen implantades les Portes Violetes, on es posa al servei de la ciutadania els quaranta locals que tenen disponibles com a refugi per a les víctimes.

    Un desembre negre amb dinou víctimes

    Desembre ha estat un mes negre amb rècord de crims masclistes des que hi ha registres. Dinou dones han perdut la vida, víctimes de la violència de gènere. A Catalunya han estat disset les assassinades durant el 2022 mentre que a tot l’Estat han estat noranta-nou, quasi un 21% més que el 2021 i més d’un 40% havia interposat una denúncia prèvia contra el presumpte agressor.

    Un dels fets que més preocupa és l’augment de més del 70% de denúncies per violència de gènere interposades a menors d’edat i amb un augment del 28% de les víctimes menors d’edat.

  • Perdre la casa i la vida, la PAH porta la lluita pel dret a l’habitatge a les aules

    Estrenada enguany, la pel·lícula Entre los márgenes ha aconseguit tocar moltes sensibilitats. Amb Penélope Cruz i Luis Tosar com a protagonistes, la pel·lícula planteja tres històries entrellaçades que versen sobre els problemes econòmics i les seues conseqüències en la vida de les persones, des de l’estrès fins a malalties mentals com la depressió o l’ansietat.

    La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha vist en aquest film una oportunitat de donar a conèixer la realitat de moltes persones. I un dels llocs més idonis, on s’aprèn, on les persones es desenvolupen i es formen per a la vida, i on s’ha de parlar de la realitat per poder divulgar-la, són les aules dels instituts i de les universitats. Els alumnes potser no viuran, ni hagen viscut, aquestes situacions, però sí que poden conèixer algú que ho ha sofert i ser conscients d’una realitat amagada.

    Parlar. Eixa és la ferramenta més poderosa per combatre aquesta situació. Parlar-la, mostrar-la, i que no es quede amagada. Que siguen conscients de la situació actual, que cada vegada va més en augment, per combatre-la quan siguen adults.

    De la ficció a la realitat

    Actualment són Catalunya i el País Valencià, respectivament, les comunitats amb més desnonaments de tot l’Estat i les zones en què més creixen per impagament de la hipoteca. Amb un augment del 20% en el País Valencià i amb 19 persones patint cada dia una execució forçosa, aquesta és una problemàtica que segons la PAH no es tracta amb la profunditat que mereix.

    “S’ha parlat poc de les conseqüències que per a les persones suposa perdre la casa i veure’s abocades al carrer, amb els seus fills i filles. La por de pares i mares de perdre la custòdia dels seus fills per haver-se empobrit, víctimes d’un problema estructural del model social, econòmic i laboral”, expliquen els membres de la PAH en la unitat didàctica que han creat.

    Alumnes entrant al cinefòrum de la PAH | Foto: AB

    Emocions com l’estrès, l’ansietat, i fins i tot els pensaments suïcides, són les que es plantegen en aquesta producció i que la PAH vol remarcar. En moltes ocasions, no s’és conscient que una situació econòmica precària pot portar a una tensió que supera el límit de les persones. Ismael Sanz, un dels portaveus de la PAH, assenyala que “a la depressió no se li dona importància encara que afecta molta gent”.

    A tot això s’ha d’afegir la invisibilitat de temes com el suïcidi, tabú en molts contextos i del qual s’evita parlar pel denominat “efecte crida”. Segons la Confederació de Salut Mental Espanya, aquest és el primer problema de salut pública del país, d’Europa i fins i tot d’Occident. Pel que respecta a l’àmbit nacional, aquesta és una de les principals causes de mort del país i cada dia es lleven la vida 11 persones.

    «Per això, en les nostres manifestacions portem pancartes que diuen No és un suïcidi, és un assassinat, perquè hi ha moltes maneres d’arribar a aquesta situació desesperada, tant per la pressió de la banca i els fons voltor, com per la situació econòmica actual que no permet pagar un lloguer», explica Sanz.

    Les aules: zones de combat i aprenentatge

    Tot això ara s’ha convertit en una unitat didàctica. Va ser arran del cinefòrum d’Entre los márgenes, organitzat per l’Institut Jordi de Sant Jordi, amb una gran sensibilitat al voltant d’aquestes problemàtiques, juntament amb la PAH, quan es van adonar que una sessió de 30 minuts per parlar sobre els desnonaments i el dret a l’habitatge no eren suficients. L’alumnat dels cicles formatius d’Animació Sociocultural i Integració Social va començar a debatre i preguntar tantes coses que els membres de la Plataforma es van plantejar l’elaboració del projecte didàctic.

    «L’alumnat que portàrem treballen dins del seu currículum i, de manera indirecta, aquests tipus de problemàtiques, i estan molt entroncades dins la seua tasca», explica Francisco Cano, professor d’aquest institut i organitzador de l’activitat. «Des de l’institut fem servir molt el cinema com a recurs educatiu, i com que tenim un perfil d’alumnat molt vinculat amb l’aspecte social, quan s’estrena cinema social normalment anem a veure’l», conta.

    «El nostre institut està en un barri prou deprimit de València i segurament molt de l’alumnat haja viscut una situació com aquesta. Considerem prou important tractar aquest tema en les aules», afegeix.

    Col·loqui després del passi del film | Foto: AB

    En el document preparat per la PAH es detalla el motiu pel qual és necessari treballar aquesta causa i la seua rellevància actual. En el material preparat es proposen una sèrie d’exercicis perquè l’alumnat es pose en el lloc dels protagonistes de la pel·lícula, que pateixen una situació de desnonament, per empatitzar, prendre consciència i “observar les possibles eixides”, comenta Ismael.

    Amb la intenció d’adaptar-se a totes les edats, aquesta proposta té dues versions, una per a ESO i FP i altra per a batxillerat i per a les universitats. A més a més, s’ha difós arreu de tot el País Valencià i s’ha editat en castellà perquè les comunitats que ho sol·liciten puguen accedir-hi al contingut.

    Més enllà de les activitats que porten a reflexionar sobre la pel·lícula, la PAH ha creat contingut addicional amb la finalitat que els alumnes puguen aprofundir en aquest tema, al qual pot ser en un futur hauran de fer front: pagar un lloguer i fer-se càrrec de totes les despeses, que cada vegada són més altes. És per aquest motiu que es proposa reflexionar sobre per què no es compleixen determinats articles constitucionals que asseguren el dret de l’habitatge, o qüestions similars.

    Aquesta situació, que afecta cada vegada a més persones, continua sent desconeguda i amagada en molts àmbits. És gràcies a aquestes propostes i a parlar dins de les aules, mitjançant recursos didàctics, cinematogràfics i artístics per contribuir a un major enteniment, que la conscienciació pot anar en augment per combatre una problemàtica «prou important per la ciutadania i que no pot passar desapercebuda», tal com defensa Cano.

  • Acèrrim suport de sanitaris de tot Espanya a l’atenció primària de Madrid

    Organitzacions sanitàries de tot Espanya han mostrat el seu suport al personal mèdic i de pediatria de l’atenció primària a Madrid, que ha estat de vaga durant un mes, del 21 de novembre al 22 de desembre, i ha suspès les mobilitzacions temporalment fins a l’11 de gener.

    La plataforma Marea Blanca de Catalunya ha destacat que “davant l’atac que pateix la salut pública a Madrid i el dret a la salut de totes les persones” se solidaritza amb tot el personal “en la lluita per unes condicions laborals dignes”.

    “Només es pot garantir el dret a la salut amb caràcter universal a través dels sistemes sanitaris públics, i un servei públic mai podrà descansar sobre les espatlles d’uns treballadors i treballadores saturats i sobrecarregats”, afegeix.

    Per això, mostra el seu “suport fraternal” a les Marees Blanques de Madrid, la Coordinadora Estatal de Marees Blanques, la Mesa de Defensa de la Salut Pública de Madrid, així com el conjunt del moviment veïnal “perquè la seva lluita pel dret a la salut universal i a una salut pública de qualitat és també la nostra”.

    “Rebutgem l’accés del sector sanitari privat a l’historial clínic de les persones del sistema sanitari públic tal com promou la Comunitat de Madrid i desitja la IDIS”, remarca, en referència a l’entitat que aglutina el sector sanitari privat.

    Manifest

    Les 17 entitats que formen la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) i que representen uns 22.000 socis, han signat un manifest conjunt per donar suport a l’atenció primària de la Comunitat de Madrid en el marc de les negociacions per reclamar millores laborals.

    “El conjunt de persones que constitueixen l’atenció primària en aquesta comunitat han expressat pacíficament i de forma organitzada en les últimes setmanes d’una manera admirable”, defensa la semFYC, que posa de manifest la seva “indignació” per l’impediment del pas de menjar a les persones que es van tancar 36 hores a la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid.

    “Sol·licitar mesures per esmenar la precarietat laboral del col·lectiu és només la punta de l’iceberg de la profunda reforma que requereix el model de gestió”, argumenta, i reclama un model de primària que tingui en compte la relació entre professionals i persones ateses perquè hi ha evidència científica que aquesta longitudinalitat augmenta l’esperança de vida i redueix ingressos hospitalaris.

    Caixa de resistència

    El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ha remarcat que “si cau l’atenció primària, caurà tot el sistema públic, com un dominó” i diu que a la resta de les comunitats autònomes hi ha la intenció d’acabar amb l’atenció primària entesa com a universal, accessible, longitudinal i de qualitat.

    Per això, la FoCAP anima a fer una donació a la caixa de resistència habilitada per fer una aportació de suport a la vaga de l’atenció primària.

  • Patògens i evolució

    La genòmica ens permet veure l’evolució en acció i representa un salt qualitatiu respecte a la genètica. L’estudi de la diversitat del genoma humà ha permès respondre preguntes importants en els últims anys, no sols sobre antropologia i història, sinó també sobre la salut. En comparar genomes humans moderns i antics, s’han pogut identificar algunes regions genòmiques implicades en l’adaptació evolutiva al mitjà i la resposta a malalties. D’aquesta manera, contemplades a la llum de l’evolució genètica, la salut i la malaltia van adquirint una nova dimensió que ajuda a comprendre-les i manejar-les millor.

    Els patògens han estat probablement el primer factor de mortalitat de la nostra espècie fins al descobriment de la higiene, els antibiòtics i les vacunes. A més, han modelat profundament el genoma humà i la resposta immunitària, com explica el biòleg i genetista Lluís Quintana-Murci en el seu llibre Humanos, on sosté que els gens implicats en la resposta immunitària i les relacions entre hoste i patogen són les dianes preferides de la selecció natural.

    Encara que la selecció natural és la matèria primera de l’evolució, la seva acció és molt lenta. En canvi, el mestissatge és un recurs adaptatiu més ràpid. Si l’home modern s’ha convertit en una espècie capaç de colonitzar tot el planeta és, en certa manera, per les contínues migracions humanes i el mestissatge, fins i tot amb altres espècies d’homes ja desaparegudes.

    L’encreuament de l’home modern amb els neandertals, abans de l’extinció d’aquests últims fa uns 40.000 anys, va millorar la nostra capacitat defensiva enfront de les malalties infeccioses, sobretot víriques, a les quals els neandertals estaven més ben adaptats. Quan es van barrejar amb els humans moderns, els neandertals ja portaven a Europa i Àsia més de 200.000 anys, la qual cosa els havia permès adaptar-se també a les condicions climàtiques i els recursos alimentosos locals. Com ens mostra la genòmica, el mestissatge amb aquests parents arcaics ens ha aportat també avantatges adaptatius al fred, a més de beneficis relacionats amb la pigmentació del pèl i la pell i amb el catabolisme dels lípids.

    Els beneficis del mestissatge amb els denisovans són menys coneguts, però també rellevants. A més de l’adaptació a les altures, la incorporació en el nostre genoma de fragments d’aquesta altra espècie humana ja desapareguda es relaciona amb una gran varietat de característiques, com la diferenciació del teixit adipós i la distribució del greix corporal, l’alçada, la pigmentació del cabell i el desenvolupament de l’esquelet.

    No obstant això, el que en el passat era un avantatge adaptatiu pot convertir-se, amb el canvi de les condicions de vida milers d’anys després, en una mala adaptació. La genòmica ens mostra que el llegat arcaic presenta ara danys col·laterals en forma d’obesitat, al·lèrgies i malalties autoimmunes. Recentment, en investigar els factors genètics de la gravetat de la COVID-19 greu, es va descobrir que una regió del cromosoma 3 heretada dels neandertals s’associava amb un risc més gran d’hospitalització, segons una recerca publicada a Nature, encara que els mateixos investigadors van descriure després a PNAS  una regió del cromosoma 12, heretada també dels neandertals, que s’associava amb un menor risc de desenvolupar la malaltia.

    L’evolució genètica acaba aportant solucions per a combatre les infeccions, però funciona a molt llarg termini i té un elevat cost en vides. En canvi, la medicina ofereix solucions a les malalties infeccioses i autoimmunes de forma molt més ràpida i eficaç, si bé encara bastant imperfectes, com hem pogut constatar amb la COVID-19. La creixent informació genòmica ajudaria a individualitzar millor els tractaments i pot convertir-se en un motor important de la medicina del futur.

  • Morir d’èxit

    La idea d’èxit, triomfar, destacar, ser algú, ser reconegut (ho podríem dir de moltes maneres), ha anat calant en els nostres cossos sigil·losament. De manera quasi imperceptible, ha retorçat el camí que caminem convertint-lo en una imposició que ens ofega i ens desorienta, ens allunya de nosaltres i ens posa al servei de la mirada i el judici de l’altre. Les conseqüències són palpables, ens desgasten una mica dia a dia: sensació constant d’insatisfacció, ansietats, pors injustificades, necessitat de sentir-nos constantment útils (no fer res, no sentir-nos productius o avorrir-nos, ens produeix angoixa). Però aturar-nos no està permès, i lluny d’encarar el problema, anem pal·liant els símptomes amb receptes per “sortir del pas”: teràpies, medicació, drogues, plans, ocupar el temps, ocupar tot el temps possible, que no hi hagi espai per a l’avorriment, que no hi hagi espai per adonar-nos que no estem a gust.

    I pensem en tot això i ens ve el cap l’estressant món dels adults, un estrès que ja hem assumit com a part inherent d’aquesta etapa. Però no ens enganyem, aquests problemes no són ja exclusius de la maduresa, les patologies que afecten els grans són avui una trista realitat per als més petits també. La vida s’ha doblegat per la meitat com un paper, i ara les puntes es toquen. Sovint es diu que els infants d’avui estan estressats, que estan augmentant de manera preocupant els trastorns entre els més joves. Trastorns de tota mena: anorèxies, ansietats, depressions, paranoies, hiperactivitat, trastorns de l’atenció, trastorns límits de la personalitat són cada cop més freqüents. Què està passant? Què estem fent? Què hi ha darrere de tot això?

    Podríem dir que estem robant l’essència de la infància, colonitzant el seu terreny, estem duent a terme un intervencionisme sense precedents. Estem mercantilitzant els seus jocs, professionalitzant els seus espais de gaudi, convertint en moneda de canvi els seus desitjos, quan no els castrem i redirigim cap a finalitats que nosaltres valorem com a profitoses. Els nostres infants han travessat la porta cap a una dimensió on se’ls pressiona per destacar i ser els millors en aquelles activitats que conformen el seu dia a dia: esports, estudis, hobbies… Les activitats fora de l’escola ja no són un passatemps, no són un espai de gaudi alliberador, s’han convertit en el sinònim de fer carrera que entendríem en els adults, una manera de fer currículum, de llaurar ja des de petits els seus futurs, d’encaminar-los.

    Tota aquesta pressió que exercim a la infància no és més que l’espectre del món dels adults projectat en els més petits; la idea de guanyar i de destacar és l’aire que es respira arreu i recau pesat sobre els cossos dels nostres infants

    Estem traslladant a la infància la nostra obsessió pel futur, pel control i per fugir de la incertesa. Se sent la pressió sobre ells, s’han eliminat els espais-de-plaer-perquè-sí, qualsevol activitat ha d’estar dirigida a un fi, a un objectiu, a una meta on cal arribar i conquerir amb nota; i rere de tot això, la idea final de triomfar, de ser algú, de no ser invisible. Fixem-nos que en gairebé totes les activitats extraescolars s’ha instaurat el costum de concloure el curs amb un torneig, un festival, un examen, etc. És a dir, un acte que deixi palès i mostri públicament la posició en què ha quedat cadascú: les ballarines menys talentoses se situen darrere, l’examen qualificarà a l’alumnat i en el torneig hi haurà un primer, segon i tercer lloc.

    Tota aquesta pressió que exercim a la infància no és més que l’espectre del món dels adults projectat en els més petits. Les famílies lluiten per criar infants exitosos, perquè l’èxit d’aquests és el seu propi, sentir-se orgullós és una fita, un reconeixement o una medalla per un/a mateix/a. Les acadèmies s’esforcen per guanyar-se una bona reputació, així mateix escoles de ball, equips de futbol, de bàsquet… la idea de guanyar i de destacar està present en totes elles, és l’aire que es respira arreu i recau pesat sobre els cossos dels nostres infants, encomanant-los des de molt aviat d’angoixes i preocupacions que no entenen ni poden gestionar, però que s’empassen perquè confien en el fer de l’adult, perquè l’adult té sempre la raó.

    La potència present en els més petits, tot allò que poden arribar fer, es castra, es dissecciona i s’encotilla per encabir-ho en un món nostre, un món que ni tan sols nosaltres entenem, que fins i tot ens fereix i ens disgusta, però del qual no en volem o no en podem sortir, perquè defugir aquest joc pervers de ser algú, no participar d’aquest entramat social on se’ns defineix pels nostres mèrits, implica situar-se en l’esfera dels perdedors, els loosers, els invisibles. El concepte de perdedor ha conquerit els nostres cossos i ha doblegat la imatge que tenim de nosaltres mateixos, així com la manera en què ens relacionem i ens apropem als altres i a les coses. Una idea que ens allunya de nosaltres mateixos i dels altres, que ens deixa al servei d’un sistema encarat a obtenir i exercir el poder, que ens posiciona en l’esfera de l’ordre i l’acatament.

    La idea d’èxit, sovint confosa amb una idea de millora, aquesta imposició social subjacent, no ens condueix pas a una millor condició o a un benestar, sinó més aviat a un estat constant de desorientació; doncs en el fons el que estem fent és renegar dia rere dia de nosaltres mateixos en pro d’un ordre exterior. Sense adonar-nos-en estem sacrificant-nos cada dia, barallant-nos amb nosaltres mateixos per tal d’encaixar en un sistema que no ens pertany.

    I encara ens sorprèn aquest estat constant d’ansietat i confusió que ens envolta i amb el que ens llevem i anem a dormir cada dia?

  • Saturació a les urgències hospitalàries durant les festes nadalenques

    Les urgències dels hospitals catalans en la setmana entre Nadal i Cap d’Any es troben saturades per la gran afluència de persones ateses, sobretot per malalties respiratòries i, en concret, per la grip.

    “La constant és que estiguem saturats i desbordats. Que hi hagi llits als passadissos és gairebé habitual, el que no és habitual és el que hem viscut les últimes setmanes”, assegura el president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar, Xavi Tarragó, on el servei d’Urgències estan preparades per rebre un centenar de persones i n’han arribat a atendre 240.

    Si bé s’ha reforçat el personal d’infermeria i això ha donat un respir, no hi ha espai suficient: “No hi ha espai per la presa d’oxigen, s’han de fer canvis posturals, canvis de bolquers… No és la situació que ens agradaria trobar-nos si ens atenguessin”, reafirma.

    El protocol estipula que quan una persona porta 24 hores a Urgències, s’ha de derivar a una planta d’hospitalització o bé donar-li l’alta perquè torni a casa, però a hospitals com aquest s’ha normalitzat superar les 30 o les 40 hores. El cas més greu és quan fins i tot es van arribar a les 100 hores a urgències.

    La majoria de les persones que arriben a Urgències ho fan per malalties respiratòries, com passa cada any. A l’Hospital del Mar s’han deixat de fer operacions quirúrgiques per tal de guanyar llits i, en el marc de la Unitat de suport d’urgències mèdiques (USUM), s’han portat urgències a l’Hospital de l’Esperança. “Això potser alleugereix un, dos, o tres dies, però, a més, s’estan fent unes obres faraòniques i s’estan fent jocs malabars per redistribuir els serveis. Amb menys llits s’acaba tensionant un sistema ja tensionat”.

    El problema, explica el president del comitè d’empresa, no és exclusiu de l’Hospital del Mar, sinó d’un model sanitari “hospitalocèntric”. “Els recursos es destinen a l’hospitalari i s’ha deixat l’atenció primària sense els recursos necessaris. Si et donen hora amb el metge de capçalera per d’aquí a 10 dies, te’n vas a urgències de l’hospital i les urgències s’acaben saturant”.

    Vall d’Hebron

    També a l’Hospital Vall d’Hebron noten durant les festes nadalenques un augment de les persones ateses, tal com explica un portaveu del centre hospitalari: “Hi ha una afluència important i creixent de pacients en Urgències per grip i altres virus respiratoris”.

    En aquest sentit, l’edifici Garbí, que és un espai polivalent del recinte, “ja està acollint pacients del pla hivern”. Tot i això, els responsables asseguren que aquest augment de persones a urgències forma part del “funcionament normal per l’època de l’any” i no han hagut de desprogramar cap activitat.

    Bellvitge

    Pe part seva, a l’Hospital de Bellvitge també han vist incrementar el nombre de persones ateses a les urgències: “Hi ha una afluència alta, però cap situació massa problemàtica. No s’ha hagut de fer cap desprogramació”.

    Habitualment, l’última setmana de desembre i la primera de gener són de les més conflictives a urgències. “Acostuma a ser de les pitjors èpoques”, confirmen a les urgències de Bellvitge, on han hagut d’augmentar el nombre de llits hospitalaris per aquestes dates, dins del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC). Com a la resta de centres, la majoria de patologies són respiratòries: “No hi ha massa covid, el que més hi ha és grip”.