Just Deploy It!

Blog

  • Sindicats d’infermeria es mostren disconformes amb els acords de sortida de vaga

    La desconvocatòria de vaga «in extremis» per part de Metges de Catalunya a l’arribar a bona entesa amb el Departament de Salut semblava l’inici de la calma després de la tempesta. L’aprovació dels pressupostos, una altre balsa pacificadora de l’ambient. Però aquest pressumpte oasi no era més que un efecte òptic: l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya considera «un greu error que les infermeres i resta de professionals de la salut no siguin presents en la taula estable de treball pactada entre el Sindicat de Metges i el Departament de Salut».

    El Consell de Col·legis d’Infermeres per la seva banda també manifesta la seva molestia perquè les propostes de millora del sistema sanitari es facin «amb preacords entre un sindicat uniprofessional i la conselleria». Es així com, després de la unitat mostrada pel personal sanitari durant la pandèmia, es tornen a reobrir velles ferides: «si només tenim en consideració a un col·lectiu professional ens estem deixant una part molt important», declara Ester Gimenez, presidenta d’AIFiCC.

    Infermeres de Catalunya està disconforme amb els pactes, en la mateixa línia que els altres col·lectius i sindicats mèdics: «entenem que es puguin crear taules específiques per tractar temes específics d’una professió o col·lectiu sanitari, però no entenem que es creï una taula on decidir com s’ha de transformar el sistema sanitari només amb el col·lectiu mèdic». FTC-IAC valora l’acord com a «tracte de favor» i afegeixen que «si no millorem totes, res no millorarà». Giménez, presidenta d’AIFiCC apunta a que «això s’ha de parlar amb tots els agents implicats i amb la resta de societats científiques, amb la resta de sindicats i amb la resta de professionals sanitaris que som els que englobem el sistema en general», afegint que aquest tracte concret amb els metges pot generar tensions, el que repercuteix en l’atenció als usuaris.

  • S’aproven els pressupostos amb un increment de dotació per a l’àmbit sanitari

    L’acord per als pressupostos catalans es confirma després d’una setmana de mobilitzacions de la sanitat i educació catalanes per reivindicar millores en les seves condicions professionals. Els comptes disposen d’una dotació històrica amb 41.025 milions d’euros que “permetran intensificar el procés de transformació” de Catalunya i “disposar del múscul suficient per afrontar el context econòmic, social i ambiental fent avançar el país i a la vegada sense deixar ningú enrere”, afirmen des del Govern. L’acord pressupostari contempla un increment del 8% de les prestacions socials, que no creixien des de fa tretze anys i que destinaran prop de 140 milions d’euros a reduir les llistes d’espera de la Llei de Dependència “uns deures pendents”, esgrimeixen des de l’Executiu.

    Les demandes dels sindicats sanitaris, reflectides al projecte de llei

    “La crisi demogràfica es una crisi mèdica”, deia Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya a la primera jornada de protestes de la setmana passada. Precisament l’impacte del coronavirus i un augment de la demanda als centres sanitaris motivat per l’envelliment de la població son factors que —més enllà de la manca de recursos— han precipitat al sistema públic de salut a l’abisme.

    L’aprovació dels pressupostos pot ser un dels elements claus pels quals l’organització sindical va desconvocar a última hora les noves jornades de vagues previstes per a l’1, 2 i 3 de febrer. La Generalitat de Catalunya fa públic el projecte de llei per als pressupostos del 2023 pactats amb el PSC, després d’un acord el mes de desembre amb els comuns,  i en aquest, les millores per a la salut ocupen un paper rellevant.

    El Departamental de Salut assoleix un increment de 1.284 milions d’euros, fins a arribar als 12.212,8 milions d’euros. L’augment d’inversió ha de repercutir en diversos factors, molts d’ells, relacionats amb les demandes negociades aquestes últimes setmanes convulses en el sector sanitari.

    L’increment salarial i la rebaixa de pressió assistencial, eren dues peticions claus dels sindicats de personal sanitari. Mitjançant la inversió, el pressupost es compromet a garantir l’aplicació de l’increment retributiu del 2,5%. En aquesta línia, l’acord estipula que «en el cas d’assolir-se, durant el 2023, els objectius d’IPC que estableix l’acord, el 0,5% d’increment addicional es faria efectiu també durant el 2023. El restant 0,5% d’increment addicional que consta a l’acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Secretaria d’Administració i Funció Pública, vinculat als propòsits de PIB, s’avaluarà i s’abonarà, si s’escau, el 2024». Els 12212,8 milions d’euros previstos per al Departament de Salut han de servir també per a complir el compromís en garantir el nivell de l’activitat ordinària, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, així com atendre el volum de llistes d’espera i mecanismes per recuperar l’infradiagnòstic.

    Un augment de partida del 24% per a l’atenció primària

    «L’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada», explicava el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, abans de l’inici de les protestes. Aquest reforçament de l’atenció primària ha estat un clam unitari que en els pressupostos es tradueix en un 24% més d’inversió amb una dotació de 2100 milions d’euros. Dins l’àmbit concret, es proposa l’impuls d’una comissió d’estudi parlamentària sobre el finançament de l’atenció primària (per tal d’establir criteris pels quals s’ha de basar el compromís) i elaborar i desplegar un Pla individual per als equips d’atenció primària (EAP) que es troben en els pitjors percentils d’accessibilitat. Aquesta proposta forma part d’una demanda concreta recorrent des de l’atenció primària, i es el fet d’avaluar el context de cada CAP per a poder intercedir d’una manera més adequada en les necessitats específiques de cadascun d’ells. Altres de les millores que s’han d’obtenir amb l’increment d’inversió venen del reforçament de l’atenció telefònica, reduir el nombre d’incapacitats temporals (IT) que han de gestionar els metges i metgesses des que l’Atenció Primària, i facilitar la capacitat diagnòstica als CAP.

    Més inversió en salut mental, la demanda social que quedava pendent

    Dins el pressupost també es destina una partida de 30 milions d’euros a la salut mental i les addiccions per reforçar-ne les actuacions d’àmbit comunitari. Aquests diners han de servir per a reforçar el desplegament del Pla de Prevenció del Suïcidi i el programa d’atenció a la crisi dels trastorns mentals a infants i joves. També es pretén posar en marxa un nou equipament (Acompanya’m), incrementar places i resolució dels hospitals de dia i apostar pels Centres de Salut mental i els Serveis de rehabilitació comunitària.

    Els pressupostos més enllà de sanitat

    El departament d’Igualtat i Feminismes també es veu beneficiat amb un augment del 27% del pressupost. Un dels altres eixos és la transició energètica, que amb una dotació de 180 milions d’euros pretén accelerar l’autoconsum domèstic i industrial, a més de la dotació de 25 milions per a la ubicació de panells solars en edificis públics del Govern. La Generalitat es compromet amb el Pacte Nacional per la Indústria, subscrit amb els agents socials, amb on destina  680 milions d’euros per al 2023.

    Els sindicats ja havien arribat a un acord amb la Generalitat en l’elaboració dels comptes catalans. Tot i que lamenten que s’hagi “perdut un trimestre” d’aplicació de les polítiques socials pactades, “considerem que és una molt bona notícia que obre el camí a la recuperació de drets i a les polítiques socials”, afirmen des d’UGT, que afegeixen que “s’han de revertir les retallades i obrir la porta a polítiques de reactivació econòmica que posin fi a les situacions de vulnerabilitat”. En la mateixa línia, des de CCOO creuen que “és una aposta ferma per incrementar les polítiques públiques, sobretot vinculades als drets socials i es comprometen amb la ciutadania de Catalunya”.

  • Desconvocada a última hora la vaga prevista per Metges de Catalunya

    L’aturada parcial i vaga de l’atenció primària i els hospitals dels dies 1, 2 i 3 de febrer de 2023 ha estat cancel·lada a última hora. El sindicat de metges de Catalunya ha retirat la convocatòria de vaga després que s’hagi arribat a un acord quasi en temps de descompte (pràcticament hores abans de l’inici de la vaga) amb el Departament de Salut. Després de la vaga de la setmana passada (que va arreplegar 9500 persones el primer dia i 5000 el segon) i les negociacions constants dels últims dies, s’ha arribat a acords. Els punts principals son la millora salarial i la descàrrega de pressió assistencial.

    Al llarg de les diverses trobades entre les dues bandes, els dos principals eixos de debat han estat les condicions econòmiques i assistencials. D’una banda, l’augment de sou arribarà de la mà de complements directes a les nòmines dels metges. La qüestió de l’agenda dels professionals santiaris, el límit que demanava el sindicat acaba en acord mitjançant l’aposta del Departament per l’autoorganització.

    L’organització sindical volia blindar jurídicament durant les reunions els acords que s’anessin negociant, per tal que, com ha declarat Xavier Lleonart en diverses ocasions, assegurar-se que s’apliquin els pactes i no quedi tot en una voluntat política intangible. Per aquest motiu Metges de Catalunya volia la presència dels seus assessors legals a les negociacions, però el Departament no estava d’acord amb la presència d’advocats. Es així com a la reunió de dilluns, els equips van haver de fer recessos per a consultar els canvis substancials amb l’equip jurídic, alhora generant un encaix jurídic de les mesures pactades.

  • Què s’investiga a Catalunya per a la millora de la salut?

    El mateix any que els Jocs Olímpics de Barcelona posaven en relleu al mapa internacional la capital catalana, la comunitat científica internacional també mirava cap aquí. Els germans Brugada, Josep, Ramon i Joan, nascuts a Banyoles, i en aquell moment investigant en laboratoris d’Holanda, Estats Units i Barcelona, havien descrit per primer cop al món una mutació als canals elèctrics del cor com a responsable de la mort sobtada en una sèrie de pacients de diversos països. El segell català en aquesta troballa, i la seva repercussió com a útil detector per a prevenir morts van significar un abans i un després en l’estudi de les arítmies cardíaques, i tres hospitals catalans: el Clínic, a Barcelona, el Josep Trueta, a Girona, i el Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, han esdevingut referents mundials en la investigació de la mort sobtada.

    D’ençà de la cabdal troballa, i segons explica Josep Brugada, un dels tres germans metges als qui es deu l’encert, “s’han fet moltes aportacions, i s’han descrit a tot el món més de dues-centes mutacions relacionades amb  la síndrome”. Ara se sap com es presenta, qui té més risc de patir-la i, en funció d’això, es poden canviar les seves característiques perquè disminueixin les arítmies. “Ara sabem com modificar una malaltia genètica a través d’un efecte mecànic, cremant teixit de la part externa del cor”, explica el Catedràtic de Cardiologia de la UB i Consultor sènior de cardiologia de l’Hospital Clínic, Josep Brugada.

    La investigació aplana el camí de vida, difumina, suavitza, elimina obstacles i, per tant, pot evitar morts prematures. En el cas de les sobtades, Brugada exposa: “Fem investigació per entendre les situacions, per saber què està passant, per què en una persona apareix una arítmia maligna que la pot matar i en el seu germà no i, segons la sospita que pots tenir sobre el risc de mort sobtada, poder fer tot el tractament necessari a nivell preventiu”, afegeix.

    Poques vegades passa al món que els qui han donat nom a una malaltia siguin vius i continuïn investigant, com en el cas dels tres germans Brugada, als quals se’ls hi ha sumat una neboda, Georgia Sarquella Brugada, que fa recerca sobre arítmies pediàtriques des de l’Hospital Sant Joan de Déu. A Catalunya, com a Europa, la incidència és d’un cas de síndrome dels Brugada per cada 5.000 habitants.

    Donar corda a la vida

    Fa uns dies, el director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Manel Esteller, que va impulsar en el seu moment el programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’IDIBELL (l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge), compartia al seu Twitter la notícia sobre Maria Branyas, una catalana de 115 anys, que esdevenia la dona més vella del món. Té molt de sentit que algú com Esteller ho vulgui donar a conèixer. Els investigadors obren camins de curació de malalties com el càncer, i són, en realitat, qui fan possible que cada dia ens creuem gent al carrer que, sense la recerca dels darrers trenta anys, no hi serien. L’esperança de vida creix dia a dia en algun racó de laboratori. Viure més anys i millorar les condicions de salut, físiques i psíquiques amb les quals ens anem fent grans està en mans de gent com Manel Esteller, Josep Brugada, i centenars d’investigadors, més o menys mediàtics, més o menys a l’ombra.

    L’avenç tecnològic permet situar investigadors catalans en la primera línia de la investigació mundial i beneficiar, amb els mateixos estudis, molts més pacients d’arreu del món. El big data ho fa possible, perquè facilita la compartició de dades biomèdiques. Un exemple, l’ACE Alzheimer Center Barcelona és una entitat sense ànim de lucre al servei de les persones amb malaltia d’Alzheimer o altres demències, i de les seves famílies. Va ser creat l’any 1991 per Mercè Boada i el seu marit, Lluís Tárraga. L’any 2010 van participar en una investigació genètica a nivell mundial, en la qual hi havia també la nordamericana Mayo Clínic, i va ser gràcies a l’aportació de 4.000 mostres genètiques que va fer la fundació barcelonina. “Això ens va permetre entrar als grans consorcis internacionals de genètica, on els científics demanen col·leccions de gens alienes per confirmar el que han trobat ells”, explica la fundadora d’ACE, Mercè Boada. ACE comparteix dades amb consorcis importants vinculats a la indústria, per acreditar i confirmar el rigor i la bondat de marcadors que estan sortint.

    Per fer-ho, ACE compta amb gairebé 20.000 (17.993) mostres genètiques, i amb elles aporta més del 10% de mostres genètiques en estudis internacionals. L’any 2021 van participar en 25 assajos clínics. Juntament amb la Fundació Pasqual Maragall, i els hospitals de Sant Pau, el Clínic i l’hospital del Mar, configura el pol més important d’investigació a Catalunya sobre Alzheimer i demències, un HUB a Barcelona en recerca aplicable.

    Nous i millors fàrmacs

    Tal com expliquen a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), una institució amb més de 30 anys d’experiència en recerca hospitalària i acadèmica en salut, i on treballen més de 400 persones de 36 nacionalitats diferents, “amb el temps, la informació rellevant sobre l’activitat biològica de fàrmacs i dades clíniques de pacients s’acumula en arxius públics i corporatius. Aquest compendi de dades, en conjunt, pot ser suficient per encaminar noves iniciatives terapèutiques, i les noves tecnologies d’anàlisi de dades estan ja prou avançades per accelerar el descobriment i el desenvolupament de fàrmacs”.

    Una vintena llarga de centres de recerca situen la investigació a Catalunya en molt bon lloc quant a publicacions científiques. Hospitals i fundacions duen a terme els treballs, molts d’ells en col·laboració amb altres equips d’investigadors en altres països.

    Aquí, des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), s’investiga sobre: salut global, malalties cròniques i prevalents, i envelliment, salut de la dona i infantil, i malalties minoritàries. També el cervell, la ment i el comportament, el càncer, la medicina personalitzada, el diagnòstic innovador, la imatge molecular i la salut digital, així com les teràpies i intervencions avançades, la nanomedicina, el transplantament i la donació d’òrgans.

    Algunes de les àrees de recerca de l’Hospital Clínic són: Oncologia i Hematologia. Fetge, sistema digestiu i metabolisme, Neurociències clíniques i experimentals. Les bases genètiques de la infertilitat són un dels temes que s’investiguen a la Fundació Puigvert, centrada en l’estudi i tractament de les patologies i les disfuncions del sistema urinari, i també les de l’aparell genital masculí.

    La Fundació la Caixa, amb el seu programa CaixaResearch, “dona suport a la investigació i la innovació d’excel·lència per abordar els principals reptes en diferents àmbits de la salut, principalment en malalties infeccioses, oncològiques, cardiovasculars, neurològiques i ciències mèdiques”. També a la recerca biomèdica. Ho fa a través de tres instituts: l’IrsiCaixa, Institut de Recerca de la Sida Fundació ”la Caixa”,  IsGlobal, Institut de Salut Global de Barcelona, el VHIO, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, la Fundació SHE per a la ciència, la Salut i l’Educació, i també amb el Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), el CNIC, Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares i el CNIO, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas.

    L’Institut de recerca biomèdica de l’Hospital de Sant Pau estudia malalties cardiovasculars, oncohematològiques, neurològiques, la neurociència i la salut mental, la medicina genòmica i les malalties rares. A l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) tenen àrees d’investigació sobre salut cardiovascular i respiratòria, oncohematologia, neurociències, el metabolisme i la inflamació i la salut mental, entre altres.

    El SJD Pediatric Cancer Center Barcelona és un altre referent a Europa, un centre monogràfic al servei d’infants i adolescents amb càncer i les seves famílies. La instal·lació concentra, en un espai comú, els serveis assistencials adreçats al pacient que pateix un càncer del desenvolupament, així com els espais dedicats a la recerca del càncer infantil.

    A l’Hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti), algunes de les matèries que investiguen són les malalties infeccioses, l’abús de substàncies, les malalties endocrino-metabòliques, de l’os i renals, també les del fetge i l’aparell digestiu.

    La Fundació Althaia, xarxa assistencial universitària Manresa, té grups de recerca en salut mental i innovació social, és referent de la Catalunya Central en l’estudi de la cronicitat. També fa recerca en innovació docent, simulació i seguretat del pacient; en oncologia gastrointestinal, endoscòpia i cirurgia, així com en recerca clínica al malalt clínic.

    A l’Hospital Universitari de Vic s’investiguen, entre altres temes, la reparació i regeneració tissular i la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

    Universitats i hospitals

    La investigació per diagnosticar millor i oferir tractaments més eficaços també es promou i es concreta de les universitats catalanes, en tàndem amb els hospitals on els pacients se’n beneficien. Els premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Bosch i Gimpera promouen la transferència del coneixement acadèmic a la societat. Des de la UB es considera “de la més gran importància el retorn a la societat dels coneixements adquirits al llarg dels estudis i la recerca universitaris mitjançant el desenvolupament de projectes de transferència en qualsevol àmbit així com la creació d’empreses innovadores basades en el coneixement”.

    Ara fa uns mesos, el Premi Antoni Caparrós (que va ser un catedràtic de Psicologia), en concret, guardonava un projecte d’intel·ligència artificial que permetrà millorar el diagnòstic del càncer colorectal. Liderat pel Dr. Santi Seguí, professor agregat del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB, ha estat considerat el millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació. L’enginy permetrà una revisió més ràpida i efectiva de l’enregistrament de vídeo obtingut mitjançant una càpsula endoscòpica dotada amb una càmera al llarg del seu recorregut per l’intestí. Es podrà substituir així progressivament l’endoscòpia tradicional, tècnica invasiva i que requereix anestèsia. També millorarà l’eficiència en el diagnòstic, fet que ajudarà a reduir la incidència i mortalitat del càncer de còlon, el tercer tipus de càncer més freqüent a tot el món i un dels més agressius i mortals. Segons l’Observatori Mundial del Càncer, d’un total estimat d’1,9 milions de casos diagnosticats el 2020, aquesta malaltia ha causat la mort de més de 935.000 persones.

    Doncs bé, aquest projecte és fruit d’una col·laboració de recerca entre la UB, l’Hospital General de la Vall d’Hebron i l’empresa escocesa Corporate Health International. Actualment, amb el suport econòmic de l’Institut Nacional de Recerca en Salut d’Anglaterra (NIHR) i amb la col·laboració amb hospitals del Regne Unit, s’està portant a terme un assaig clínic de fase 2 per tal de mesurar la sensibilitat i especificitat del mètode desenvolupat a Catalunya, comparant-lo amb els procediments estàndards. Si els resultats són positius, el sistema d’intel·ligència artificial resultant del projecte es convertirà en un procediment clínic acceptat pel sistema sanitari del Regne Unit.

    L’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) té investigadors propis i integra la recerca que es duu a terme a l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans (ambdós de l’Institut Català de la Salut), l’Institut Català d’Oncologia a l’Hospitalet, i la Universitat de Barcelona al Campus de Bellvitge. Els més de mil investigadors de l’IDIBELL s’organitzen en quatre grans àrees temàtiques –la de càncer, la de neurociències, la de medicina translacional i la de medicina regenerativa, nou programes de recerca i prop de setanta grups. I el CISAL, que és el Centre d’Investigació en Salut Laboral, pertany a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

    Fundació Marató de TV3

    La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Fomenta la recerca biomèdica de malalties cròniques o sense guariment conegut a partir dels fons econòmics obtinguts en el programa de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. Des del 2006 i de forma bianual, la fundació obre una convocatòria pública de propostes de malalties amb l’objectiu d’implicar la societat civil en la tria del tema del programa. La crida està oberta a associacions de pacients i de familiars de pacients, així com també les d’entitats de recerca, societats científiques i de professionals de l’àmbit de la salut, inscrites en el registre d’entitats jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació, fomenta i promou la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

    La Fundació selecciona els millors projectes de recerca biomèdica de cada convocatòria i en fa un seguiment acurat al llarg de la seva durada, controlant-ne la despesa i el desenvolupament científic, tot informant a la ciutadania dels resultats dels treballs.

    Des de l’any 1992, la Fundació ha repartit 228.002.353 euros a la sensibilització i la divulgació social i a la recerca d’excel·lència de 985 projectes de recerca, que s’han desenvolupat en institucions científiques, principalment de Catalunya, però també de l’Estat Espanyol i d’àmbit internacional. En total, 9.674 investigadors s’han beneficiat directament del suport econòmic per continuar portant a terme els seus estudis sobre temes com el càncer, la diabetis i l’obesitat, el cor, l’ictus i lesions medul·lars i cerebrals, malalties rares, neurodegeneratives, inflamatòries, respiratòries, mentals i genètiques hereditàries, entre altres.

    El gran paraigües de La Fundació La Marató de TV3 és el paradigma de la col·laboració de la ciutadania en el progrés científic, en benefici de la salut de tothom. Moltes petites i grans associacions i fundacions arreu de Catalunya durant tot l’any, amb vincles o no amb La Marató, fan possible la investigació. Cada petita activitat organitzada per grups de persones, d’associacions de familiars d’afectats per una malaltia, de manera espontània, per recaptar diners per a la recerca en salut ens mostra el poder que tenim tots entre mans per contribuir a millorar la salut comunitària. El benestar de tots pot millorar dotant de recursos i motivació els membres de la comunitat científica, els investigadors en salut. Gràcies a ells i per a tots ells, ha nascut, de la mà de la Fundació Periodisme Plural, Recerca en Salut.

  • Atur, baixos salaris i precarietat laboral: les principals afectacions a la salut mental dels joves

    Sembla que independitzar-se mai havia estat tan complicat com ara. La taxa d’emancipació juvenil a Catalunya l’any 2021 va registrar un 17%, la xifra més baixa des que hi ha registres, mentre que la mitjana europea se situa per sobre del 32%. A més, l’edat en què els joves s’independitzen ha augmentat fins als 29,8 mentre que la mitjana europea se situa en els 26,5 anys. Tanmateix, l’atur entre els joves s’estableix per sota del 29% lluny del 50,4% del 2012, quan la taxa d’emancipació era del 28,6%. Per a CCOO, el motiu, tot i que hi ha menys atur entre els joves és que “tenir un treball no és condició suficient per emancipar-se”.

    «Espanya és el país líder en problemes de salut mental entre els joves»

    El sindicat ha presentat l’informe “Joves i emancipació a Catalunya i Europa” davant d’un “context d’incertesa constant i de precarietat, perquè tot i tenir feina, som pobres”, afirma la Juliana Rosanna Sánchez-Valverde, responsable de Formació d’Acció Jove de CCOO. Més d’un 80% dels joves menors de trenta anys continua vivint a la llar familiar, pels “elevats preus de l’habitatge al nostre país”, afirma Sánchez Valverde, que afegeix que “té un impacte evident en la salut mental dels joves al no poder dur a terme els seus projectes vitals”. De fet, Espanya és el país líder en problemes de salut mental entre els joves, segons l’estudi Estado Mundial de la Infancia 2021, elaborat per Unicef, que destaca que un 70% dels joves europeus té ansietat o depressió. Els joves senten que la seva salut mental empitjora, segons el “Baròmetre Juvenil. Salut i Benestar” de la Fundació Mútua Madrileña i Fundació FAD Joventut. En l’estudi destaca que la sensació de bona salut ha passat del 86,7% el 2017 al 54%. Els problemes que més els preocupa són l’atur, els baixos salaris i la precarietat laboral i només un 21,4% creu que milloraran en el futur. A més, sis de cada deu se senten molt o bastant estressats amb la feina o els estudis i des de la pandèmia, el suïcidi se situa com la principal causa de mort no natural entre els joves a Espanya.

    “L’emancipació juvenil no és cosa només de joves, sinó de tota la societat”

    “Els joves no som el futur, som el present”, va afirmar Lucía Aliagas, coordinadora Nacional d’Acció Jove-Joves CCOO, que va afegir que “els joves precaris es converteixen en adults precaris” i va aprofitar per reivindicar un Pacte Nacional per la Joventut, ja que segons demostra l’estudi “existeix un problema nacional”. En la mateixa línia, Irene Galí, sociòloga encarregada de dur a terme l’estudi, va defensar que cal que es comenci a tractar l’emancipació dels joves com a qüestió conjunta perquè “l’emancipació juvenil no és cosa només de joves, sinó de tota la societat”. A més, va destacar que els joves viuran pitjor que els seus pares i “la sobre responsabilització familiar que existeix està provocada per la falta de compromís de l’Estat”. Tot i això, va posar en valor la millora en les dades de qualificació a Espanya, tot i que avui dia està al capdavant en sobrequalificació. Al nostre país, un 34% dels joves ocupa llocs de feina en els que tenen més formació de la que se’ls hi demana mentre que la mitjana europea se situa en el 21%.

    Sous, temporalitat i falta d’habitatge protegit, el triangle de problemes que ofega l’emancipació 

    Lluny queda l’emancipació juvenil aconseguida el 2007 amb un 33%, la xifra més elevada des que hi ha registres. Des del 2013, l’ocupació juvenil ha anat millorant, tot i que l’emancipació s’ha anat reduint. Per tant, tenir feina no és garantia de viure bé, perquè en moltes ocasions ni et permet pagar el lloguer. L’informe destaca la precarietat de l’ocupació juvenil i l’elevada taxa de temporalitat. Mentre el 2013 era del 15,6%, ara sobrepassa el 27%. I en comparació als majors de 29 anys, la temporalitat se situa en el 10,5%.

    Pel que fa als sous, l’informe exposa com els joves encara no se n’han sortit de la crisi del 2008. La lenta recuperació de l’anterior crisi té un impacte directe en els joves. Mentre que abans de la crisi immobiliària els salaris dels menors de 30 anys representaven el 67,18% del sou mitjà, l’any 2020 s’ha reduït fins al 49,42%. Entre els menors de 25 anys la situació empitjora. Segons l’Agència Tributària els sous són de 8.517€ davant dels 28.530€ dels treballadors d’entre 45 i 54 anys: “en cas de viure sols es trobarien en risc de pobresa o exclusió social”, conclou l’estudi.

    L’habitatge és el tercer puntal que enfonsa l’emancipació al país. Segons l’Institut Català del Sòl,  a Barcelona, els joves haurien de destinar el 84,3% del seu sou per a poder pagar el lloguer. A més, l’últim trimestre del 2022 els preus del lloguer a Catalunya s’han disparat amb un ascens del 14,4% a Barcelona fins a arribar als 1.066,68€. Al preu, s’afegeix la inestabilitat.  El fet de tenir feines temporals, a més d’impedir una estabilitat suposa que tampoc puguin accedir a una hipoteca o tinguin problemes per a accedir a un contracte de lloguer per la falta d’un contracte indefinit. L’opció més factible és el lloguer social, ínfim a Espanya: un 2,5% davant el 20,9% de Dinamarca, el 24% d’Àustria o el 30% dels Països Baixos.

    Entre el 2005 i el 2009 es van construir anualment a Catalunya 10.000 habitatges protegits, dels quals un 40% es destinaven a lloguer social. Posteriorment, es va anar reduint i avui dia de l’habitatge protegir construït entre 2015 i 2017 un 0% és de lloguer social. Segons la sociòloga Galí, el parc d’habitatge i els ajuts públics són els principals elements que fomenten l’emancipació juvenil a Europa. Amb el parc d’habitatge públic, es pot veure una correlació quan hi ha més d’un 10%, amb un efecte llindar, ja que amb parcs tan petits els principals beneficiats són les persones en risc d’exclusió social i no els joves. Pel que fa a la despesa pública a Espanya per fomentar l’emancipació es destina un 0,1% del PIB.

  • Els metges tornen a ocupar els carrers per la dignificació del sistema

    La marxa blanca ha tingut el seu punt d’inici a les 10h a la Plaça Sant Jaume, on els metges i facultatius han fet sentir la seva veu, per després ficar rumb i direcció al Parlament, a on a les 12h ha començat una reivindicació molt visual i sonora. Els decibels dels crits i xiulades dels professionals fan impossible que des de dins de l’edifici no s’escoltés el bullici, alguns polítics -amb comptagotes- han sortit a fer acte de presència i mostrar respecte als manifestants. El parc de la Ciutadella ha quedat tenyit de blanc quan els facultatius han representat el seu punt de no retorn fent una plantada de bates blanques, aixecant-les per l’aire i llençant-les davant del Parlament.

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, ha estat de nou l’encarregat de parlar davant els companys arreplegats, i ha encoratjat a la multitud amb fermesa a més de reclamar moviments polítics: «ara ja han de tenir clar que estem emprenyats i cohesionats. Necessitem solucions ja, no es pot demorar ni un minut més. Bé faria el govern i el Departament de Salut en atendre les reivindicacions mèdiques, perquè la crisi de demografia es mèdica. Han de seure amb els representants legítims dels facultatius d’aquest país i aportar solucions específiques», reclama Lleonart davant del Parlament.

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya, parla davant els manifestants | Pol Rius

    Reforçar l’Atenció Primària com a garantia de qualitat

    Com bé declarava fa tan sols uns dies el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, el pressupost està destinat un 17’9% en Atenció Primària i reclamen que arribi fins al 25%. La situació precària de l’Atenció Primària genera un efecte papallona i incentiva el col·lapse de les urgències hospitalàries.

    «Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar. La ciutadania veu que hi ha un problema, son els primers afectats per aquest col·lapse. Son els partits polítics els que molts cops no compleixen, hi ha acords de vagues anteriors que no s’estan duent a terme», explica una metgessa del CAP de la Pau que es manifesta amb un company de l’Hospital de Figueres. «Hem de mantenir la vaga perquè un dia no es prou, no tindrà repercussió real sobre les polítiques, hem de ser fermes i venir a les manifestacions per pal·liar els afers transversals que son insostenibles», afegeix el professional de serveis hospitalaris.

    Venir a plantar les bates al Parlament es simbòlic perquè al final les polítiques per la salut son les que han de canviar

    «Necessitem solucions específiques, també treballem les generals, però s’ha d’atendre a la concreció», declara Xavier Lleonart. Precisament les idiosincràsies dels diferents facultatius i els seus contextos, fan de les protestes un batibull de reclamacions que han de respondre a les necessitats de cada part del col·lectiu mèdic. Dos metges del CAP de Sant Martí parlen de com el biaix de classe també els hi afecta: «treballem a un barri amb un nivell socioeconòmic mig-baix i molt envellit, de fet es el districte més envellit. La gent no té mútues, la pressió es insostenible». A més expliquen com la seva cartera de serveis ha anat augmentant, però les seves condicions han anat en detriment: «fem infiltracions, fem ecografies, atenem psiquiàtricament, atenem als residents… ens carreguem de molta feina pel mateix sou i hores i per donar no ens donen ni les gràcies. Fa 25 anys que soc allà i tot va a pitjor», detalla un dels metges. La companya afegeix com els hi afecta la manca de suplents i com han normalitzat coses que no haurien de ser normals, com el fet d’atendre pacients per visita telefònica fora d’horari laboral.

    Manifestants xiulen i llancen bates com a símbol de protesta | Pol Rius

    «Els especialistes, que se suposa que son el nostre suport al CAP, també fan fallida, tenen també els seus problemes. Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant», declaren, i es per aquest motiu que com bé diuen, han hagut d’aprendre a fer coses que no els hi pertoquen, com el cas de les ecografies. Actualment, al seu CAP, una ecografia via radiòleg te una llista d’espera d’un any. «Fins i tot acabem tensos entre nosaltres perquè aquest estrès no ajuda gens i acabem pagant-ho entre nosaltres. Tenim vuit especialitats que ens venen de l’Hospital del Mar un cop a la setmana. No hi ha un àrbitre que digui: això toca a Atenció Primària o a l’especialista, i amb aquestes condicions molts cops acabem assumint una part que no ens toca i genera una crispació que en realitat es culpa de la manca d’inversió», conclouen.

    Cada dia es una guerra per poder tirar el servei endavant

    Pediatres en perill d’extinció

    Algunes pancartes deixen veure reclamacions específiques de facultatius: odontòlegs, anestesistes… tots plegats per un clam unitari. «Els pediatres estan en perill d’extinció», diu una d’elles. Les xifres donen la raó, i es que Metges de Catalunya denunciava a finals del 2022 que la jubilació prevista de 128 pediatres els pròxims cinc anys genera una crisi perquè no hi ha previsió de substitució. En la mateixa línia es pronunciava L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que coincidia en els mals presagis i alertava que «al voltant de dos milions de nens i adolescents de l’Estat no són atesos per pediatres, ja que no hi ha suficients especialistes en salut infantil, sobretot en els centres d’atenció primària», segons recull Metges de Catalunya.

    Cúmul de bates blanques a les portes del Parlament | Pol Rius

    «Falten pediatres a totes bandes, els que es graduen evidentment marxen a treballar a l’estranger perquè la proposta de condicions d’aquí no es ni molt menys atractiva. Molta feina i molt mal pagada», explica una especialista infantil del CAP de Sant Joan Despí. S’està manifestant amb un company, també pediatra, del CAP de Molins de Rei, que conta com evidentment no es pot atendre a un nen en cinc minuts: «acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això», diu indignat. «Tu compares la nòmina d’un pediatre d’Atenció Primària amb un que treballi per a la privada o per una mútua, el que els hi permet treballar en diversos llocs, doncs la comparació per a la càrrega de treball i l’horari…», afegeix sense ànims d’acabar la frase. «Ens diuen de fer doblatges, però no estan ben pagats i en l’àmbit de conciliació familiar no surt a compte fer-ho, si has de pagar cangur pels nens, altres temes… no surten els números, a més, es esgotador. Si en una jornada laboral veus 40/50 nens i l’has de duplicar… no hi ha cap que ho aguanti», explica la metgessa del CAP de Sant Joan Despí.

    Acabem pràcticament fent fora als pacients i no hem estudiat per a això

    Les protestes continuen

    Metges de Catalunya pretén mantenir la protesta sempre que no hi hagi solucions polítiques. La previsió es per als dies 1, 2 i 3 de febrer. Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.

     

  • El personal sanitari es mobilitza per a exigir un servei de qualitat i unes condicions dignes

    “Vocació no es explotació”, corejava a l’uníson la protesta tenyida de blanc. Milers de professionals facultatius —9500 segons xifres dels Mossos d’Esquadra— abarrotaven els carrers en una manifestació convocada per Metges de Catalunya que ha tingut el seu punt d’origen al Departament de Salut i ha acabat davant de l’estació de Sants.

    «Necessitem millorar el temps d’assistència, necessitem professionals i condicions perquè el personal no marxi», explica una psiquiatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Precisament la salut mental està en el centre del debat i a Espanya es mantenen unes xifres aproximades de 10 psiquiatres per cada 100000 habitants. En el Libro Blanco de la Psiquiatría en España s’afirma que només cinc comunitats autònomes estan per sobre del 11 psiquiatres cada 100000 habitants, a més que el 20% dels especialistes tenen més de 60 anys i es jubilaran en uns 5 o 7 anys. En el cas dels psicòlegs clínics la taxa es d’aproximadament 6 per cada 100000 habitants: «es literalment impossible donar un servei de qualitat, per això soc avui aquí», declara una psicòloga clínica del mateix hospital de Manresa.

    Milers de facultatius reclamen la dignificació del sistema sanitari | Pol Rius

    Sobre el servei de qualitat, una reclamació unitària entre els facultatius, es pronuncia una metgessa de l’Hospital de Bellvitge que explica com si bé les llistes d’espera son eternes, les patologies no entenen de burocràcies: “a mi em poden apuntar a quatre pacients a la vegada, però es evident que no puc atendre a quatre pacients a la vegada. Les cirurgies no poden esperar pel fet que no hi hagi quiròfans, anestesistes ni infermers”, diu amb contundència. Dues joves residents de sisè de medicina a l’Hospital de Sant Pau, clamen amb força entre la multitud: “som aquí perquè som el futur”, manifesten. “Jo soc de les balears, estic a Catalunya d’intercanvi, i crec amb fermesa que les protestes aquí poden ser també una clau per a les millores a tot l’estat”, diu una de les residents. Sobre l’ambient que es respira a les universitats, tenen clar que es més aviat pessimista: “el que més veiem es molta gent cremada, que t’explica les seves condicions com a professionals que acaben de començar i diuen que no poden més. Ens parlen de guàrdies de pediatria que per exemple només hi ha un resident, que de 24h dormen 30 minuts, que han de doblar guàrdies… es un panorama desencoratjador i el missatge que ens donen moltes vegades es que si podem marxar a un altre país, ho fem”. El fet de doblar guàrdies forma part d’un marc mental a on “hem fet quotidianes coses que son anormals, problemes que venen d’abans de la pandèmia i que a partir d’aquesta s’han agreujat i convertit en insostenibles”, afegeix la metgessa de Bellvitge.

    Concentració final davant l’estació de Sants | Pol Rius

    Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya ha estat l’encarregat de concloure la manifestació amb un parlament davant dels manifestants. «Si tot continua així, mantindrem les mobilitzacions previstes per a principis de febrer», declara Lleonart davant dels mitjans abans de pujar a l’escenari. «La vaga ha estat un èxit rotund, el que s’està veient avui aquí desmenteix les xifres donades pel Departament de Salut pel que fa a seguiment i per tant crec que es un missatge clar i directe a la conselleria i al govern. S’han d’implicar ja en la greu crisi mèdica que vivim i que afecta de manera directa a la qualitat assistencial», explica el secretari general entre els aplaudiments dels facultatius. Desde Metges de Catalunya calculen un 79% de seguiment de la vaga a l’Atenció Primària i un 73% als hospitals —un 30% del personal estrictament mèdic, el personal assistencial ha tingut xifres més baixes, d’un 1% aproximadament—.

    La temptació dels altres països europeus a on els contractes que ofereixen milloren exponencialment les condicions d’aquí, han estat part de la performance simbòlica final a on els manifestants, amb simulacions d’aquests contractes a les mans, han escenificat una fugida en filera cap a l’estació de Sants. Allà, a la sortida del país, es a on veuen actualment l’horitzó d’unes condicions dignes.

     

    Sanitat i educació s’han manifestat paral·lelament i de manera conjunta fins al Parlament

    “Educació i sanitat, pública i de qualitat”. Amb aquest lema ha començat passades les 11 hores la manifestació de sindicats d’educació i sanitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que ha continuat per la Via Laietana i ha arribat a les portes del Parlament de Catalunya. La Guàrdia Urbana ha quantificat la participació en 6.500 persones, mentre que l’organització n’ha comptabilitzat 10.000.

    La pancarta principal resumia l’objectiu de la protesta: “Salvem els serveis públics. Defensem l’educació i la sanitat”, amb el logo de diferents sindicats: Ustec-STEs, Intersindical, Catac, CGT, CNT, COS, Csif, Fapic, FTC, Infermeres de Catalunya, PSI, SAE i USOC. Aquesta setmana, les seccions d’educació de CC.OO i UGT de Catalunya també s’hi ha sumat, al igual que altres organitzacions del sector.

    Durant més de dues hores, s’han sentit crits com “Revertiu les retallades, o vaga, vaga, vaga”, “No, no, no a la privatització”, “Els diners públics, als serveis públics”, “Menys declaracions i més contractacions”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat”, “Exigim al Govern, més finançament”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat” o “Per una educació inclusiva”.

    D’aquesta manera, mentre la mobilització es movia pels carrers del centre de Barcelona, feien referència a alguns dels motius pels quals fan vaga aquests dos sectors públics: revertir les retallades que pateixen des del 2010, contractar més personal per atendre millor pacients i alumnes, i dignificar els salaris.

    Sindicats d’estudiants donen suport a la vaga del 25 i 26 de gener | A.B.

    Amb l’eslògan “Mateixa feina, mateix salari” han demanat equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut, i amb “Una sanitat, un conveni” han reclamat que no hi hagi tants convenis en el sector sanitari, ja que hi ha el de les treballadores de l’Institut Català de la Salut (ICS), de la sanitat concertada del SISCAT, i de diferents centres sanitaris que tenen les seves pròpies negociacions laborals.

    Les organitzacions convocants han insistit en que volen negociar amb els departaments d’Educació i de Salut. Des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, una de les portaveus, Anna Alcalà, ha considerat que els serveis públics estan “molt devaluats i se’ls està donant poca importància” a Catalunya i ha fet una crida a la unió sindical de diversos sectors per tenir més força.

    El personal sanitari es manifesta contra l’esgotament de professionals i del sistema | A.B.

    Alcalà ha destacat que representen totes les categories que treballen a sanitat, des d’administració fins a infermeria i facultatius: “Demanem una jornada de 35 hores, l’equiparació a l’alça de convenis de tots els treballadors de la sanitat pública i que s’equiparin a nivells dels països europeus, poder-nos jubilar als 60 anys, igual que poden fer la policia o els toreros”, ha resumit.

    En arribar a les portes del Parlament de Catalunya, els manifestants han continuat corejant els seus lemes, entre ells “Salut i ensenyament, que escolti el Parlament’, ‘Més finançament’ o “Vaga, vaga, vaga”. Els diputats de la CUP i comuns han abandonat el ple del Parlament i han baixat per donar suport a les protestes, així com també ho ha fet la presidenta suspesa de la cambra catalana, Laura Borràs, i la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula.

    Els sindicats han llegit un manifest en què han fet una crida a “salvar el sector públic” i han fet èmfasi en el fet que, després de la Comunitat de Madrid, Catalunya és la comunitat amb més mútues privades de salut de tot l’Estat. Pel que fa a Educació, han censurat que no s’hagi aconseguit encara l’objectiu que el 6% del pressupost català es destini a ensenyament.

    Més protestes

    Les protestes continuen dijous 26 amb diverses accions descentralitzades per diferents ciutats de Catalunya: al migdia hi ha concentració davant la Conselleria d’Educació a Barcelona, i a les 10:30 hi ha concentracions i manifestacions a Girona (plaça Pompeu Fabra) i Tarragona (plaça dels Carros). Pel que fa a sanitat, Metges de Catalunya convoca un recorregut de plaça Sant Jaume a les 10h fins a les portes del Parlament de Catalunya a les 12h, on es te previst escenificar una plantada de bates blanques, i la Mesa Sindical organitza accions descentralitzades per tot el territori i a Barcelona a les portes dels hospitals.

    Diversos col·lectius com Marea Blanca donen suport a les mobilitzacions a favor dels serveis públics de qualitat | A.B.

    A Lleida, hi ha accions a les 10 i les 12 davant les seus d’Educació i Sanitat, respectivament. A Mataró, hi ha protestes a les 8:30 a l’Hospital Sant Jaume de Mataró i a les 9:30 als serveis territorials.

    A Sant Feliu de Llobregat, hi ha mobilitzacions a les 10 davant els serveis territorials d’Educació, i a Manresa a les 8:30 davant els serveis territorials de la Catalunya Central.

    Dissabte 28 a les 11, té lloc la concentració unitària amb agents socials a la plaça Sant Jaume de Barcelona en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

  • Comença un cicle de mobilitzacions a la sanitat catalana

    Sota el lema ‘Ho has donat tot. No has rebut res’, Metges de Catalunya (MC) ha convocat mobilitzacions per a tots els facultatius dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (SISCAT) per a dimecres i dijous d’aquesta setmana.

    Entre les reivindicacions del sector, destaquen que cal planificar els recursos, retenir el talent mèdic, oferir formació continuada als i les professionals i dignificar les condicions de treball, tal com va explicar el secretari general de MC, Xavier Lleonart. La sobrecàrrega de feina, denuncien, impedeix dedicar hores laborals a la formació, docència o recerca, a més de no poder oferir l’atenció que voldrien a les persones ateses.

    En els últims dos mesos, diferents entitats han donat suport a MC, com per exemple el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica (SCEPC), la Societat Catalana de Neuropsicologia (SCNPS), la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica – ANPIR o Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).

    Amb l’objectiu que les protestes fossin del conjunt del sector sanitari, la Mesa Sindical Sanitària de Catalunya va presentar la seva pròpia convocatòria de vaga per als mateixos dies. Tot i això, el 23 de gener va informar que la desconvocava per un “possible defecte formal en l’avís de convocatòria a les patronals”, si bé animava a continuar amb les mobilitzacions previstes.

    Recorreguts

    MC es manifesta el 25 de gener a les 10 hores davant el Departament de Salut i es desplaçarà per la Gran Via Carles III, Rambla Brasil i Plaça de Sants per arribar al migdia a l’estació de Sants.

    L’endemà, hi ha una altra manifestació de MC a les 10 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que baixarà per Via Laietana i l’estació de França, i finalitzarà a les 12 davant del Parlament de Catalunya amb una plantada de bates blanques.

    Recorregut de les manifestacions de MC dels dies 25 i 26 de gener

    Per part seva, si bé la Mesa Sindical Sanitària no farà vaga com a tal, sí que fa una crida a participar en les accions previstes, que són: el 25 de gener a les 11 hores a plaça Sant Jaume per acabar al Parlament, mentre que el 26 a la mateixa hora hi ha concentracions descentralitzades pel territori.

    A més, hi ha una concentració dissabte 28 a Sant Jaume amb altres organitzacions per tal de defensar els serveis públics, no només sanitaris sinó també educatius. La Mesa té el suport d’altres sindicats del sector de l’ensenyament en entendre que es tracta d’una crisi més global dels serveis públics.

    Nova vaga mèdica 1, 2 i 3 de febrer

    Les diverses organitzacions ja avisaven que les accions d’aquesta setmana suposaven l’inici d’un seguit de mobilitzacions a mitjà termini a Catalunya, i per això MC també ha convocat una nova vaga de personal facultatiu per als dies 1, 2 i 3 de febrer.

    El sindicat mèdic ja havia alertat que el conflicte s’allargaria fins que Salut no aportés solucions als “greus problemes” que pateix el sistema, especialment la sobrecàrrega de treball i la crisi de facultatius derivada de les condicions assistencials, laborals i retributives que s’ofereixen als professionals.

    Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.

    Altres sindicats

    La posició d’altres sindicats que també denuncien deficiències en el sistema sanitari públic i demanen millores laborals té algunes diferències amb MC. Així, per part seva, la Intersindical va convocar mobilitzacions per als dies 24 i 25 a tots els serveis sanitaris per tal que tots els sectors se sentin representats.

    La secretària d’organització de la federació de serveis públics de la Intersindical, Monica Meroño, explica que l’objectiu és donar “protagonisme a la resta de personal sanitari, no només als metges”, com residents d’infermeria i medicina, administració, personal de serveis, zeladors, etc. “A sanitat, totes som un equip, i com a equip hem d ‘anar totes a una”, afegeix.

    Sindicats com CC.OO. i UGT de Catalunya s’han desmarcat d’aquestes mobilitzacions. Es dona la circumstància que tots dos i el sindicat d’infermeria Satse, el passat 23 de desembre, van arribar a un acord en el sector de la sanitat concertada amb la Conselleria de Salut i amb les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

    Es tracta del III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat). L’acord inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que MC no va signar per entendre que no responia als problemes del sistema sanitari públic.

  • Espanya es va acostar al rècord prepandèmia de trasplantaments el 2022

    Espanya va registrar 5.383 trasplantaments d’òrgans el 2022, segons ha comunicat aquest dijous Organització Nacional de Trasplantaments ( ONT ) durant la presentació del balanç. El nombre frega el rècord anterior a la pandèmia , amb una taxa de 113,4 per milió de població (pmp). De mitjana, cada dia hi va haver set donants i es van fer 15 trasplantaments.

    Unes 2.196 persones van donar els seus òrgans després de morir, mentre que 355 van donar en vida un ronyó o part del fetge. Aquestes dades suposen un creixement del 13% en trasplantament i del 15% en donació en comparació del 2021. La taxa de donants morts a Espanya per milió d’habitants és de 46,3; molt superior a l’arribada a la resta de països del món, segons dades de l’Observatori Global de Donació i Trasplantament. La taxa mitjana a Europa se situa a 19,5.

    Al camí dels 50 donants per milió de població

    El passat any va permetre reprendre les línies estratègiques del Pla “50X22” de l’ONT, que persegueix assolir els 50 donants pmp i superar els 5.500 trasplantaments anuals, fita que s’hauria aconseguit el 2020 si no hagués estat per la covid-19 i que es espera assolir el 2023, si continua l’actual línia de creixement.

    La donació en asistòlia ,  iniciativa determinant per a l’expansió del trasplantament, ha crescut un 38% respecte al 2021. Amb un total de 913 donants, el 42% dels donants a Espanya ho són en asistòlia. A més, aquest tipus de donació ha passat de ser renal exclusivament a transformar-se en multiorgànica, gràcies a la generalització d’un innovador procediment de preservació basat en dispositius de circulació extracorpòria (ECMO).

    Espanya és l’únic país del món que trasplanta tota mena d’òrgans de donants en asistòlia

    D’aquesta manera, el 2022 es van fer 1.300 trasplantaments renals, 375 hepàtics, 152 pulmonars, 37 cardíacs i 20 pancreàtics amb òrgans de donants en asistòlia. A aquests es va sumar la fita mundial del primer trasplantament intestinal en asistòlia realitzat per l’Hospital La Paz de Madrid que, després dels bons resultats obtinguts, va efectuar un segon trasplantament intestinal amb les mateixes característiques. Espanya és l’únic país del món que trasplanta tota mena d’òrgans de donants en asistòlia.

    Els donants morts per accidents de trànsit es mantenen en xifres molt baixes, en només un 4,3%. La principal causa de mort dels donants és l’ accident cerebrovascular . Pel que fa a l’edat, més de la meitat dels donants (57,3%) supera els 60 anys, el 28% els 70 i un 5% els 80. El donant més longeu registrat el 2022 tenia 90 anys.

    180 pacients van rebre els òrgans de 84 donants amb una PCR positiva en el moment del trasplantament

    Una altra necessària adaptació ha estat la convivència amb la covid-19 , incloent el trasplantament d’òrgans de donants amb PCR positiva per a SARS-CoV-2, després d’una valoració individualitzada i una selecció adequada dels receptors. Fins al 31 de desembre del 2022, han estat 180 els pacients trasplantats a partir de 84 donants amb aquesta condició.

    A la generositat de tots els donants s’hi suma des del 2021 la de les persones que sol·liciten la prestació d’ajuda per morir: 49 persones han estat donants després de morir en aquestes circumstàncies i han possibilitat el trasplantament de 135 pacients.

    Pacients en urgència o difícils de trasplantar

    Al llarg dels anys, s’han buscat fórmules per prioritzar pacients en situació clínica molt greu i solucions per a aquells amb dificultats per trasplantar-se per les característiques. En aquest sentit, el 2022 destaca el trasplantament de 2 53 pacients en urgència zero i de 188 nens . Així mateix, s’han pogut trasplantar 153 pacients renals hiperimmunitzats (per als quals resulta molt complicat trobar un donant compatible), gràcies al programa PATHI de l’ONT que, amb aquesta xifra, arriba al màxim històric.

    Tot i el creixement de l’any passat i l’elevada activitat de trasplantament a Espanya, persisteix un nombre important de pacients en llista d’espera. El 31 de desembre del 2022, la llista d’espera se situava en 4.746 pacients. D’ells, 66 eren nens. Aquest nombre de pacients en llista d’espera és similar al registrat el 2021 (4.762 pacients).

    Pla Nacional de Medul·la

    A 1 de gener de 2023, Espanya comptava amb 474.455 donants de medul·la òssia disponibles al Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia ( REDMO ). D’aquests, 21.903 són donants que es van incorporar el 2022. L’ONT i les comunitats autònomes, juntament amb la Fundació Josep Carreras, Societats Científiques i Associacions de Pacients, treballen per assolir els 500.000 donants inscrits.

     

    Original de SINC

  • Un brot de tinya s’acarnissa amb els pentinats de moda

    L’artista canari Quevedo —també conegut com el de «Quéeeeedate«, èxit d’estiu al costat del productor de moda Bizarrap— es feia viral pel seu nou pentinat. No té res estrany, és un com el que porten el 90% dels nois joves, un degradat amb el cabell més llarg en el tupè. En el vídeo pujat pel seu perruquer, a més de veure’s al cantant amb una cara seriosa que ha acabat generant riures en la comunitat virtual, hi ha una cosa particular: té vermellors per tot el coll. Twitter no ha trigat molt a fer la seva màgia, i és que si el video de Quevedo a la perruqueria era trend, s’ha disparat més encara quan saltava la notícia que l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia anunciava l’existència d’un brot de tinya en les perruqueries per tot el país.

    Fotograma del video i coll viral de Quevedo | Twitter

    La tendència com a propagadora del fong

    La tinya pot formar part d’un procés de zoonosi —infecció d’animals a humans—, però es més comú la propagació directament entre humans. El contacte físic amb una persona contagiada és suficient per a contreure el fong, però també el contacte amb eines, roba, o qualsevol element que hagi passat per una persona amb tinya. Aquest últim element és el que ha facilitat la propagació del fong per les perruqueries, i és que els talls degradats —que estan molt de moda— requereixen un manteniment exhaustiu. Tanta gent assistint amb freqüència a repassar-se i màquines d’afaitar mal desinfectades han estat l’espurna que han encès la metxa sense fre.

    Una espècie de fongs dermatòfits són els culpables del contagi. Segons el Control de Qualitat SEIMC, la principal característica d’ells és que envaeixen les capes superficials queratinitzades de la pell, pèls i ungles. No és perillosa, però si no es tracta, pot generar dolor, irritació, butllofes i duresa en la pell, a més de propagar-se per més parts del cos. En aquest cas, es requeriria antibiòtic per a pal·liar la situació. Amb un tractament antifúngic adequat —fins i tot amb suport de pomades i locions que no requereixen recepta mèdica—, la tinya deixa de ser contagiosa en unes 48h, i s’elimina per complet entre les dues i les quatre setmanes.

    De l’»Hospital de la Tinya» a solucions farmacèutiques

    En un estudi del Departament de Dermatologia de l’Hospital General de Mèxic daten el primer cas conegut de tinya en el 30 a.c., amb una inflamació del cuir cabellut i sortida de material purulent —drenatge de color groc o similars que surt d’una ferida infectada—. Es coneix així la tinya com Quèrion de Cels, ja que aquest primer diagnòstic datat va ser a Cels, enciclopedista i escriptor. El que ara és un contagi sense gravetat, va ser un veritable problema de salut pública per allà en el segle XIX, quan era titllat d’epidèmia. Els seus antecedents apunten al fet que els europeus introduïssin el fong al continent americà amb la colonització. Actualment, la tinya —exceptuant el «brot dels degradats»— es propaga principalment en nens, ja que les modificacions en el pH i increment d’àcids grassos en el cuir cabellut amb l’adultesa actuen com a capa protectora.

    Si bé ara veiem aquesta propagació com una cosa «anecdòtica» —cal no oblidar que el fet que no sigui greu no li treu gravetat—, va haver-hi èpoques en les quals el fong podia arribar a l’extrem. Exemple d’això és l’»Hospital de la Tinya» —el nom real de la qual és Hospital de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa—, en el qual fins ben entrat el segle XX es dedicaven de manera monogràfica a atendre pacients tinyosos. En el centre sanitari es van datar 4 tipus diferents de tinya de diferents gravetats, i les quals han mutat molt fins a l’actualitat: la modalitat més greu requeria un any o fins i tot més per a sanar.