Just Deploy It!

Etiqueta: Atenció Primària

  • Dotze minuts, 250 metges més i autonomia pels equips, mesures de l’acord entre l’ICS i MC

    L’Institut Català de la Salut i el sindicat Metges de Catalunya arribaven ahir nit a un acord per aturar la vaga entre els metges de l’Atenció Primària de l’ICS que implica la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient. La proposta acordada, tal com explica el mateix ICS, es centra en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Tots aquests temes s’han abordat a través de la promesa d’aplicar «diverses mesures per dotar de més recursos l’atenció primària i garantir millors condicions als professionals que hi treballen».

    En sortir de la reunió, el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va destacar que amb aquest acord es preserva “el model, permetem més autonomia als professionals, apostem fermament per rebaixar la sobrecàrrega i, d’aquesta manera, continuem garantint la millora de l’atenció a la ciutadania”.

    Per la seva banda, Metges de Catalunya explicava que l’acord de sortida de vaga «permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals». A més, creuen que el pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havien plantejat el sindicat, «en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi». Expliquen que l’acord garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.



    Carolina Roser, membre del comitè de vaga de MC, expressava la satisfacció, ja que, al seu entendre, l’»atenció primària abandona el model quantitatiu per esdevenir un sistema atractiu basat en la qualitat de l’assistència, la seguretat dels pacients i la dignificació de les condicions de treball dels professionals». 

    Una altra de les mesures treballarà l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional que es farà en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària (EAP) per poder reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. Fent això volen assegurar un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.

    Com ja van avançar dimecres en roda de premsa des de l’ICS, l’acord també impulsa «l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge». En aquest sentit, Roser va destacar que, per Metges de Catalunya, el pacte atorga als professionals d’una «major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball». També va afegir que totes les mesures incloses en l’acord compten amb un calendari d’execució.

  • Residents denuncien des de La Capçalera: «En 5 minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé»

    Dies abans i també durant aquesta setmana de vaga, molts dubtes envoltaven qui convocava, qui donava suport i qui podia secundar la convocatòria. Des d’un principi, els residents de medicina de família i comunitària també estaven cridats a mobilitzar-se. D’entre aquests, a qui s’ha vist a primera línia dia rere dia ha estat La Capçalera, col·lectiu de residents i altres professionals sanitaris de Barcelona per una Atenció Primària Universal i de Qualitat.

    La Jasmine McGhio i la Clara Bugés formen part d’aquest col·lectiu que denuncia que s’ha deixat la Primària en calces i que, sense un 25% del pressupost, és impossible oferir una atenció digna. Ens expliquen que va començar fa uns anys a Granada quan es forma un grup de residents de Medicina Familiar i Comunitària però també d’altres professionals de l’entorn de l’Atenció Primària com ara metges joves, infermeres, residents d’altres especialitats. La Capçalera, segons les mateixes paraules de les dues residents de medicina familiar i comunitària que en formen part, s’articula entorn a reforçar, defensar i promoure els valors i els atributs de l’Atenció Primària com l’eix que ha de vertebrar el sistema sanitari, «perquè és des d’on podem cuidar i acompanyar en salut i no només tractant malalties determinades».

    A més, entenen també La Capçalera com un espai reflexiu i de debat conjunt per formar-se al marge de la indústria farmacèutica, ja que expliquen que tota la formació continuada que reben durant la residència està mediada per aquesta indústria.

    Un altre dels aspectes que incorporen entre les tasques de La Capçalera és, a través de grups, treballar perquè l’Atenció Primària tingui més lloc dins de la formació universitària, ja que entenen que «el desprestigi de la primària també afecta a la formació durant la carrera. En cap moment se’ns parla de l’existència d’aquesta especialitat o es posa en valor el que es fa». Un altre dels grups de treball per exemple seria sobre Atenció Primària i acompanyament en salut en l’àmbit penitenciari. A més, un cop l’any realitzen congressos en xarxa i aquest any tocarà que es celebri a Barcelona el mes d’abril.

    Sobre els motius que els han dut a la vaga? Denuncien la falta de temps, el poc temps que tenen el seus tutors per dedicar-se a la docència i les responsabilitats que han d’assumir per «tapar forats». McGhio ens il·lustra el problema de la falta de temps amb un exemple: «tu tens una consulta d’una persona gran amb un diagnòstic recent d’Alzheimer, que implica un deteriorament cognitiu i d’habilitats, de maneig del dia a dia, que implica un acompanyament, un compartir informació, activar recursos entorn a aquesta malaltia… En cinc minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé per saber la complexitat d’aquesta malaltia en la vida d’aquesta persona». Quan això passa, critiquen que potser acaben «prescrivint medicaments per a la demència que no tenen cap evidència perquè la formació ve de la indústria farmacèutica i no pensant en quins podent ser els determinants socials que afectaran a la salut d’aquesta persona ara que està en una situació de més necessitat».

    Així, com complementa Bugés, «aprens a fer una medicina per sortir del pas però amb aquesta no soluciones res, tampoc acompanyes ni cuides». «El que fas és intentar tapar forats mentre el vaixell s’enfonsa. Hi ha falta de personal i no es cobreixen substitucions i al final et veus a tu mateixa intentant assumir unes responsabilitats en portar una consulta com a resident a les que no hauries de perquè no tens encara la formació per fer-ho i perquè pots fer-ho malament. No estem parlant d’errors banals…», lamenta Bugés sobre la situació que viuen.

    Per exemplificar-ho, posen sobre la taula el cas d’una companya seva, resident de metgessa de família de quart any que es troba «passant visita sola sense cap tipus de tutorització perquè la seva tutora s’ha quedat embarassada i la persona que l’havia de substituir està de baixa per una malaltia». Tot i aquestes mancances, volen agrair als professionals que els formen la dedicació que tenen tot i veure la sobrecàrrega de feina: «però no hi ha prou tutors per cobrir els residents que estem formant-nos en les diferents unitats docents i els que hi ha fan el que poden molt cops a costa d’hores extres».

    Celebren doncs que convocatòries com les que s’han donat aquests dies hagin comptat amb una participació tan àmplia però entenen que «la reivindicació dels valors de l’AP és quelcom que es va donant des que existeix la Capçalera». Per tant, ara seguiran en la mateixa línia: «promovent els valors de l’Atenció Primària» i treballant en xarxa, ja que «la part maca de tot això és que són respostes espontànies dins de valors comuns que es comparteixen també amb altres companys que estan a Andalusia o al 12 d’Octubre a Madrid fent vaga a les urgències».

  • «Signar l’acord que proposen el Govern i l’ICS seria pa per a avui i fam per a demà»

    La CGT convocava a la vaga juntament a Rebel·lió Primària a tot el personal de l’Atenció Primària dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. Una vaga de cinc dies de durada que han convocat sota el lema ‘Defensar l’Atenció Primària és defensar la Sanitat Pública.

    Quan parlen de tot el personal es refereixen a metges, a infermeres, a treballadores socials, a pediatres, a odontòlegs, ginecòlegs, fisioterapeutes… Per Rebel·lió Primària, l’Atenció Primària i Comunitària ha de ser l’eix de tot el sistema de salut i ha de recuperar el pressupost necessari per garantir una assistència a la població.

    Parlem amb Elio Conesa durant el tercer dia de vaga de l’Atenció Primària sobre els motius que han dut aquests professionals a promoure una setmana d’aturades. Com és el dia a dia en un CAP català, quines són les mancances que s’hi viuen des de les retallades i com valoren l’actitud de la Generalitat i l’ICS a les taules de negociacions per aturar la vaga.

    Com s’ha arribat fins a aquest tercer dia de vaga de l’Atenció Primària, més enllà de la convocatòria de vaga només dels metges, que era la idea inicial per a aquestes jornades?

    A la Primària ja portem temps reivindicant-nos: el 2009, quan es forma el FoCAP, ja veníem d’una trajectòria en la que veiem que no es feia tot el que s’havia de fer per a garantir el desplegament de la Primària. Portàvem des del 1996 sentint el mantra de ‘No hi ha diners’. Amb l’arribada de la crisi econòmica, si ja teníem pressupostos de guerra, aquests van caure en picat. Aquesta caiguda lliure fa que el FoCAP, amb molta paciència intenti fer veure la precarietat als partits polítics. En aquell moment ja tothom parlava que la Primària era l’eix de la sanitat pública però ningú no aplicava polítiques reals.

    Treballem en pèssimes condicions: el temps, que és el nostre principal recurs, l’hem perdut. Se’ns han massificat les consultes, no importa la qualitat sinó la quantitat. I amb aquestes característiques, l’Atenció Primària perd tota la seva raó de ser.

    No tens temps ni de fer comunitària… La comunitària ha de tenir un procés i un objectiu, un diagnòstic de salut i ha tenir aspectes que l’envoltin. Cal una intervenció comunitària que ha de ser també a llarg termini amb una prevenció.

    A l’equip de Can Vidalet, els professionals que veníem anys aguantant, vam treure un escrit en que denunciàvem les nostres condicions laborals, que ja donàvem per perdudes des del 2010, quan es va baixar un 5% del pressupost i es va començar a retallar per tot arreu. En aquell moment vam visibilitzar que hi havia una crisi del sistema perquè no ateníem amb qualitat, no fèiem atenció primària. Ens estàvem remuntant al que abans es deia Instituto Nacional de Prevención (INP), al que jo anava quan era petit, on hi havia molta gent i havies de demanar número. Quan entraves a consulta hi havia una persona que t’atenia sense que seguessis i ja t’estava escrivint una recepta. Allò no era ni manera de visitar, ni manera de derivar.

    Hem canviat el model, que ha portat més salut a la població. Els resultats de salut són evidents, la gent viu més anys i en això té molt a veure la primària. La carta de Can Vidalet la publiquem a la secció sindical de la CGT que tenim a la Metro Sud i té rebombori. Hi ha qui la transforma en un text reivindicatiu i hi ha més de 80 centres de tot Catalunya on s’adhereixen a la carta, expressant aquest enuig a la deriva de la Primària.

    És llavors quan us comenceu a organitzar?

    Neix aleshores la necessitat de trobar-nos, les persones inquietes que no ens conformem amb acceptar el que ens ve donat, que som els fosforites perquè ens marquen. Ens ajuntem i ens organitzem en un moviment assembleari que es diu Rebel·lió Atenció Primària, on es participa a nivell individual (hi ha metges, infermeres, administratius, sanitaris, treballadors socials…). El desembre del 17 plantegem una vaga i la gent diu que no, però comença el 2018 i continuem plantejant-nos la idea de la vaga i comencem a treballar amb FoCAP i Marea Blanca de manera més coordinada i arribem a parlar al 2017 amb el conseller Comín però passa l’1Oct i ens deixa molt tocats.

    Treballem el 2018 amb la idea d’extendre la defensa de l’AP a la població i per això, presentem el ‘Donem vida a l’AP’. Sempre hem demanat el mateix: el pressupost que recomana l’OMS pels equips d’AP que es el més petit i el que està més aprop del pacient. Cal que el pressupost sigui del 25%, no com el d’ara que estem al voltant del 15%.

    Hi ha aleshores la convocatòria de MC prèvia a la que vam intentar participar com a Rebel·lió Primària, però ens van dir que allò era només de metges. Que els metges de l’AP estaven benvinguts però la resta dels equips no, perquè el problema era dels metges. Decidim igualment anar a la vaga però necessitem un instrument perquè l’assemblea no tenia capacitat per a convocar-la. Preguntem als que som delegats sindicals de CGT i preguntem al sindicat i als companys de l’ICS. Ens donen l’Ok i tirem endavant. És una vaga feta ràpidament, però molt propera, i ens permet convocar-la, no només per a metges, sinó per a tots els professionals de l’AP. Es per salvar el sistema públic.

    I veu pensar en convocar-la en les mateixes dates.

    Per fer una vaga encara amb mes força.

    A les reunions de negociació i mediació amb l’ICS no se us està convocant com a CGT. Com ho entomeu?

    Sí que som un sindicat petit, combatiu, però representem i tenim representació a l’ICS, no hem arribat a taula de sectorial però hi ha gent que estan afiliats i que ens donen suport. Per altra banda hi ha moviment de treballadors no afiliats que es diu Rebel·lió Primària que té alguna cosa a dir i que ho vol vehicular via CGT, per tant és un grup de treballadors del sistema que s’esta menystenint, quan el Departament de Treball ha de ser neutral. Aquí sembla que tira clarament a favor de l’ICS o del Departament de Salut. Només ens van convocar per mediar els mínims. Si la República ha de ser així, menystenint a les minories també, no guanyarem res.

    Parlant de la República, en Pujol desvia l’atenció a Madrid.

    Fa 27 anys que treballo a l’AP i més de trenta a l’ICS, he viscut tot el procés de canvi. Quan al 96 ens comencen a dir que no hi ha diners, no era cert. La crisi aquella era light, però no és que no hi fossin, es que es desviaven. La meva opinió és que quan el Fernández Díaz diu ‘Hemos desmontado la sanidad’, potser han desmuntat un sistema de finançament il·legal a través de la sanitat. És una de les primeres transferències que es van fer a Catalunya. Són molts diners els que es dediquen. I precisament la Primària, que la gestiona l’ICS, que és públic i que té control parlamentari, gestiona part d’aquest pic. Aquí ens remuntem al que va descobrir cafè amb llet, quan Albano Dante va preguntar a Mas, on son els meus diners. Quan no hi havia manera de saber què cobraven gerents d’hospitals que cobraven diners públics. Fer totes aquestes mini empreses, o mini serveis o mini equips de suport escapant d’un sistema de salut pública.

    Sobre els acords, s’especula fixar els 12 minuts/visita a canvi d’oferir que alguns treballadors facin més hores, cobrant-les. Com ho valoreu? Si ho acceptessin i paressin vaga?

    Jo ho valoro malament, és pan para hoy y hambre para mañana. La instrucció de l’ICS de la metropolitana nord anava en aquest sentit. El problema és què fem amb un primari: paguem més, i què, si no el visita el seu metge que el visiti un altre? No. Estem posant en risc una de les principals línies de la primària, que és la continuïtat i la longitudinalitat de l’assistència. No seria un bon acord, treballar més per més diners. Cal recuperar els diners, cal recuperar el suport. Perquè les visites continuaran sent de 40.

    Hi ha d’haver un sistema per saber què ha passat amb la gent. Quan es feien contractes de 25 h a la setmana un metge podria cobrar 1000 euros al mes. On vas amb això? Els metges van marxar, perquè els van expulsar. MIR de fora, els vam formar amb diners nostres públics i després van marxar. Perquè no hi ha una càtedra a les universitats d’AP? Perquè es la ventafocs, i ja interessa que sigui així. Estem parlant d’atenció a malalties que són del gran gruix de la població. Necessitem educació sanitària comunitària, no especialistes que receptin medecines als hospitals.

    Des de la infermeria com es pateix?

    Tenim la mateixa saturació. Jo puc arribar a més de trenta visites cada dia. El meu tarannà és fer l’atenció com la faig sempre. Puc arribar a acumular una hora d’espera, que la compenso amb el meu temps de descans. I hem de suplir a les companyes que no hi son perquè no les supleixen. La gent s’espera perquè els agrada la qualitat amb la que els atens però no els podem demanar això.

    Avui has tingut serveis mínims. Com ha estat la jornada?

    Bastant bé, perquè jo treballo en un barri obrer i entenen molt el concepte de vaga i ens feliciten. Volem agrair a la població l’esforç que fan amb nosaltres en aquest sentit. Avui, ha vingut una persona amb una crisi d’ansietat, que normalment s’hagués tractat amb psicofàrmacs. Però avui, en tenir temps, he pogut atendre-la amb calma, explicant que es una crisi d’ansietat, donant unes pautes de gestió d’aquesta angoixa, un full de relaxació, explicant-li i hem parlat. He pogut fer-ho. Però la sensació que et queda, que entren i surten amb medicaments, sense explicar quins efectes tenen aquests medicaments… M’he quedat segur que ha entès el que he explicat. Això amb cinc minuts no es pot fer. Hem de trencar amb la idea que anar al CAP es anar a buscar medicaments o receptes. Fem molt més que això.

    Després d’aquesta setmana seguireu igual?

    Treballant i amb més alegria. Perquè per a nosaltres és un èxit. S’ha sumat molta gent que ha escoltat el nostre discurs.

  • Salut repartirà 100 milions d’euros per estabilitzar la Primària mentre la vaga segueix en peu

    Tercer dia de vaga i també de negociacions. La secretària general de Salut, Laura Pelay; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, han realitzat una roda de premsa on han explicat alguns dels acords als quals s’estava arribant i les mesures que des del Departament de Salut es començarà a implementar a partir de demà.

    La primera de totes elles es tradueix en la incorporació de 201 nous metges de medicina familiar i comunitària arreu del territori per pal·liar la quantitat de vacants existents a dia d’avui. Tots tres han reconegut que la sobrecàrrega és un dels factors que més perjudica l’atenció i el dia a dia laboral dels metges de primària. D’aquesta manera, han entès la necessitat de prendre “una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini per recuperar la confiança dels equips”.

    Adrià Comella les ha dividit en tres grans blocs. El primer de tots: realitzar contractació i donar una major cobertura per reduir la sobrecàrrega. En aquests sentit, en els propers mesos es contractaran 201 nous professionals i per a això es destinarà una inversió de 14 milions d’euros. A més, entenen que, més enllà de nou personal per a omplir places vacants, també cal invertir per poder cobrir les vacances dels professionals ja existents o altres esdeveniments com baixes laborals o dies de permís per formació o docència. Per aquesta cobertura, Comella ha explicat que es duplicarà la partida actual destinada dels 11 als 22 milions d’euros.

    D’aquesta manera, volen posar solució i millorar el temps d’espera, el temps que està el metge en contacte amb el ciutadà per tal de poder fer un bon diagnòstic. Per Comella, així es permetrà més òptimament a l’especialista “escoltar, pensar, poder estar tranquil i que això ajudi també al ciutadà a tenir la sensació d’estar ben atès”. A més a més, Comella considera que “lluitar contra la sobrecàrrega serà trencar amb la sensació de burn out que pateixen els professionals que també senten que han perdut prestigi professional”.

    Durant la roda de premsa han afirmat que la sobrecàrrega és un fet, ja que “hi ha metges que treballen més hores per poder atendre a la ciutadania o han de dedicar hores de formació docència o treball clínic”. La inversió total que es destinarà a treure sobrecàrrega entre una cosa i una altra pujarà doncs a 36 milions d’euros.

    Un segon bloc seria el de la millora de les condicions laborals, que si bé vindrà donat en disminuir la sobrecàrrega, incorporarà factors que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral, la conciliació interna dels equips, donarà la possibilitat de reducció de jornada. A més, es plantegen que, per tal que el col·lectiu recuperi la identificació, la tria del lideratge es farà a mitges entre l’administració i el propi equip que, en cas d’empat, tindrà l’última paraula. Comella creu que d’aquesta manera els lideratges estaran més reconeguts pels seus companys i els equips funcionaran millor.

    Argimon ha volgut afegir que les condicions de treball han de ser dignes també per aquells metges residents que acaben i la proposta implica acabar la residència al maig i al mes de gener ja tenir una plaça de treball fix. Les dades que ha aportat d’aquest últim any a la ciutat de Barcelona diuen que dels 36 metges que van acabar la residència, 29 es van quedar i els 7 restants van tornar als seus llocs d’origen.

    Una altra de les idees implica reduir dins els consultoris la feina burocratitzada al mínim per centrar-se més en el treball clínic i, “alhora, treballar per apoderar més el treball del metge d’atenció primària”. Per tal de facilitar l’autoorganització dels Equips d’Atenció Primària, tot disposant d’un contracte programa propi i poder desburocratitzar s’invertiran 4 milions d’euros. A més, aplicarà una partida de direcció per objectius que implica tant a metges com infermeria de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. En aquest cas, per recuperar el 100% de la direcció per objectius, l’esforç pressupostari que s’hi dedicarà és de 48 milions d’euros.

    Altres inversions que realitzaran són 8 milions d’euros en concepte de reconeixement de la carrera professional i per a millorar la retribució dels serveis de guàrdia d’urgències i una partida de 3,2 milions d’euros exclusivament per la primària dins el Pla Integral d’urgències de Catalunya (PIUC).

    I, amb tot, la suma d’inversió que realitzarà l’ICS puja gairebé als 100 milions. Una inversió que consideren que respondrà a les demandes que els professionals que estan aquests dies als carrers estan exigint.

    Des de Salut han valorat molt positivament les converses que en aquests moments encara es mantenen. Josep Maria Argimon ha opinat que en aquests moments els «dos posicionaments es troben cada cop més a prop». Alhora ha aportat que «si només haguéssim volgut aturar la vaga el més còmode era signar» i ha explicat que «en les actuacions que tenen un preu darrere ens vam posar d’acord molt ràpid» i ha criticat que «en una vaga no és habitual parlar del model».

  • Les mobilitzacions de la Sanitat arriben a les portes del Parlament: “només demanem temps per als malalts”

    En el tercer dia de vaga del personal sanitari de l’Atenció Primària i els metges de la xarxa sanitària concertada el destí era el Parc de la Ciutadella, davant del Parlament. Convocats per Metges de Catalunya, CGT i Rebel·lió Primària, metges de la primària i de la concertada i personal sanitari de tota la primària, han pressionat durant tot el matí fins arribar a les portes de l’edifici després de trencar un cordó policial.

    Al crit irònic de «No ens pegueu, que no hi ha prou metges», el personal sanitari que segueix tenaç en les seves demandes, s’ha enfrontat al cordó d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que, en veure’s desbordat, ha hagut de retrocedir. Potser perquè no s’ho esperaven, han hagut de conformar-se en protegir la porta principal del Parlament.

    Aquesta empemta entre els concentrats ha arribat al mateix temps que ho feien els Bombers de la Generalitat en una manifestació, ja que ni el departament d’Interior ni el d’Economia donen resposta a les seves reivindicacions de més personal i fons per renovar equipaments i vestuari. La trobada ha deixat imatges tendres quan un bomber ha col·locat al costat d’un ninot encès on s’hi podia llegir ‘D.E.P Bombers cremats’ una pancarta que afirmava ‘Retallar la sanitat mata’.

    Així, tot i que ahir la reunió de mediació per posar fre a la vaga acabés de nou entrada la matinada i que hi hagi incertesa en l’ambient, els participants de la concentració no han deixat en cap moment de mostrar-se enèrgics i plens d’esperança. El que volen, són idees compartides que creuen de fàcil solució: «només demanem qualitat, temps per al malalt i prou gent per treballar; no demanem gran cosa més… bé, i un sou digne també que ens l’han retallat molt».

    Personal sanitari trenca el cordó policial a les portes del Parlament / Carla Benito

    Metges, infermers i la resta de personal defensen que ho fan pel conjunt de la ciutadania, per millorar una sanitat que, si s’ha de vendre com de qualitat, ha de guanyar en seguretat en l’assistència. Una seguretat que es donarà si s’aconsegueixen algunes de les reivindicacions clau: més temps per pacient significa garantir els 12 minuts com a mínim. Per què 12? Un metge d’atenció primària té 5 hores i 6 minuts d’assistència i si ho divideixes, dona els 28 pacients al dia que es volen estipular com a màxim de visites.

    En aquest sentit, Núria López, metgessa de capçalera de Lloret de Mar de la Primària concertada i delegada sindical de Metges de Catalunya explica aquesta necessitat dels 12 minuts per atendre els pacients bé. Que no es tinguin, implica que ara visiten un promig molt més elevat del normal de pacients. «La qualitat assistencial és bona pel sacrifici que fan molts metges però la vida laboral que portem, 43 pacients per dia de mitjana, és estressant, ho passem malament i  ho patim pels nostres pacients», explica la doctora López. A més, també demana més formació. Ara mateix disposen de 20 hores anuals però apunta que aquestes «es queden curtes» i que, a més, tenen una hora al dia «però com les consultes són eternes, mai es pot assistir».

    Pediatria també ha estat presents a les mobilitzacions, Ana Ramírez i Maria Elena Ramírez són metgesses pediàtriques a l’Atenció Primària. «Tenim molts pacients  perquè tenim menys de 5 minuts per cadascun. Demanem una digna atenció cap al pacient, res més», han apuntat al mateix temps que han valorat que els hi agradaria que la població també els recolzés en aquesta lluita, ja que ho fan per ells.

    Per la seva banda, pel que fa als hospitals de la concertada, Mercè Jiménez, especialista en anestesiologia i clínica del dolor, denuncia que a ells se’ls considera públics només per no pagar-los. Es suma a denunciar que la pressió assistencial és increïble també perquè no para de marxar personal alhora que no en ve de nou perquè «fan contractes molt precaris, insultants, de 12 euros l’hora un especialista». «La gent no ens ve, no ens queden metges i la pressió assistencial és brutal, mantenint el mateix nivell d’exigència… Estem esgotats», comenta Jiménez que, tot i això, valora molt positivament la vaga.

    Bombers i personal sanitari s’han trobat a les portes del Parlament / Carla Benito

    El seguiment de la vaga es manté

    Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga durant aquesta tercera jornada ha estat d’un 38% i segons Metges de Catalunya d’un 74,4%. Aquesta diferència es deguda a que la Generalitat comptabilitza els serveis mínims com a metges que no han anat a la vaga i MC els posa en el gruix que sí han fet aturades. Normalment les dades de seguiment de vaga es calcula sense tenir en compte els serveis mínims establerts, ja que es desconeix la voluntat d’aquests. Segons aquesta fórmula, el seguiment de la vaga d’aquest tercer matí de vaga ha estat d’un 60,4%.

    Els serveis mínims decretats per aquesta tercera jornada han estat de normal funcionament a les urgències de CUAP, PAC i PADES, a les unitats especials, en l’atenció als malalts ingressats, en l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions rugents i en el transport sanitari per atendre totes les urgències, el tractament oncològic, diàlisi i oxigenoteràpia, així com sistemes d’emergència.

    En el cas dels serveis de medicina de família i pediatria, ginecologia (amb els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre d’embaràs i interrupció voluntària de l’embaràs), odontologia i centres penitenciaris en torns diürns, es garantirà el 33% de la plantilla. Pel que fa als serveis penitenciaris en torns nocturns es garantirà la totalitat de la plantilla.

    Pel que fa a la resta de serveis, funcionaran com en un dia festiu, excepte als centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%.

  • Cal canviar l’actual hegemonia del pensament neoliberal també en el terreny de la Salut

    En Sanitat fins fa poc dominava el pensament, els valors i el relat que la cosa important era la malaltia i la seva prevenció, l’atenció sanitària, el diagnòstic, la detecció precoç, el tractament, la cura. Per tant les prioritats de planificació, inversions, pressupostos, equipaments i proveïdors de serveis estaven al servei d’aquesta ideologia: hospitals, tecnologia, programes de detecció precoç, fàrmacs, instal·lacions costoses de quiròfans, UCIS, tractament de malalties terminals (molts cops amb aferrissament i patiments innecessaris) amb iatrogènia, costos exponencialment creixents i poca eficiència del Sistema.

    Per contra, com que els recursos sempre són escassos, s’aprofita la crisi econòmica com excusa per retallar i afeblir allò que dins del Sistema Sanitari Públic (universal des de la llei de sanitat de 1986) posa en perill aquesta ideologia i els interessos econòmics (per molta gent invisibles) de negoci que hi ha darrera: afeblir l’Atenció Primària i Salut Comunitària i la salut pública, que sí que tenen com a missió la salut individual i col·lectiva, ignorar de fet (malgrat les declaracions) la lluita ferma sobre els determinants socials, culturals i econòmics de la salut, que en el model de consumisme i depredador del medi i els recursos naturals, moltes vegades, aquests determinats fan insostenible la bona salut i la sostenibilitat del Sistema.

    Aquests interessos i les seves polítiques han comportat el deteriorament de les condicions laborals dels professionals de la salut, sobretot en els àmbits més castigats com ha estat l’Atenció Primària. Ara diuen que no troben metgesses ni infermeres per aquests llocs de treball i no és perquè no hi siguin sinó perquè aquests professionals estan cremats, mal pagats, mal tractats, amb condicions laborals molt precàries i per això se’n van a altres nivells assistencials o a altres països.

    Però aquesta situació ha comportat el germen del canvi, canvi necessari, radical i urgent. Fa un temps que ja es comença a treballar, des de baix, per part dels professionals més conscienciats i de ciutadania apoderada per implantar una nova hegemonia en la cultura col·lectiva, uns nous valors en salut.

    S’ha començat a parlar i actuar sobre la Salut i no sols sobre la malaltia, sobre els seus determinats i les desigualtats en salut (econòmiques, socials, de gènere) darrerament ja no es parla ni es defensa tant l’hospital, els fàrmacs i la tecnologia com a centre del Sistema sinó que es parla i es defensa una Atenció Primària i Comunitària de qualitat, es defensen les professionals i les seves condicions de treball. «Els temps estan canviant».

    Actors importants en aquest camí per una nova hegemonia de pensament i acció han estat recentment els treballs de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona, les entitats professionals, sobretot de Primària, com el FOCAP, CAMFIC, el CAPS, GREDS (UPF) i altres.

    Les 70 plataformes i associacions integrades en la Marea Blanca de Catalunya (associacions de veïns, alguns partits i sindicats, coordinadores territorials en defensa de la salut, ajuntaments, etc.) i ajudats per part d’alguns mitjans de comunicació (encara pocs) i per algunes formacions de la nova política d’esquerres.

    Això ha està afavorit pel nou pensament de «no ens representen» que posava en qüestió els valors i la feina feta pels partits i parlaments tradicionals, «els temps estan canviant», els de baix han decidit organitzar-se i lluitar directament pels interessos de la majoria social i no estar al servei dels interessos de l’actual forma de capitalisme.

  • Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat catalana han sortit de l’atenció primària

    Aquest és un article del diario.es/catalunya

    La sanitat és una de les partides que més ha patit la retallada pressupostària a Catalunya des de 2010 que, vuit anys després, encara no s’ha acabat de revertir. I, dins del sistema de salut, la part més afectada ha estat l’atenció primària. Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat han sortit dels ambulatoris, malgrat que la despesa a l’àrea que és la porta d’entrada al sistema sanitari suposa menys d’un terç de la despesa total en salut.

    Les dades pressupostàries són eloqüents sobre l’estat de la sanitat primària a Catalunya. El 2010, any que té el rècord de despesa total, la Generalitat va destinar a la sanitat gairebé 9.883 milions d’euros. D’aquests, 3.192 es van pressupostar per a l’atenció de família i altres serveis de primària com a pediatria, ginecologia o odontologia. Set anys després, els pressupostos per 2017 injectaven al conjunt de la sanitat 8.850 milions, consolidant-se una retallada del 10,5%, mentre que la primària es quedava en 2.519 milions, arrossegant una retallada del 21% respecte a l’any rècord.

    Cal tenir compte a més que en aquestes dades oficials sobre la despesa en sanitat primària s’incorpora una part important de la factura farmacèutica. Si traiem aquesta de l’equació, la inversió solament en atenció primària es redueix encara més, a causa que les despeses en medicines són més constants, d’entorn dels 1.000 milions anuals. La Generalitat reconeix que, des de 2018, l’atenció primària ha suposat sempre menys del 18% del seu pressupost en sanitat.

    La primària va assumir la major retallada malgrat ser l’àrea que resol totes les consultes que no requereixen derivar al pacient a l’especialista ni hospitalització, és a dir, prop del 80% d’elles, segons el sindicat Metges de Catalunya. Per això la pronunciada retallada ha repercutit especialment en els ambulatoris a peu de carrer i en els professionals que treballen en aquests. L’evolució del nombre de facultatius de família així ho reflecteix. Segons les dades oficials de l’Institut Català de la Salut (ICS), en 2010 l’atenció primària comptava amb 6.645 metges, que es van reduir a 5.725 en 2017. El descens en infermeres és similar.

    La pèrdua de 920 facultatius de família en vuit anys és una altra de les reivindicacions principals del sindicat Metges de Catalunya, els qui al costat de la CGT han convocat una vaga en l’atenció primària que ha començat aquest dilluns i preveu allargar-se fins al divendres. Els treballadors parlen d’una «precarització sostinguda» dels seus llocs de treball i una sobrecàrrega que repercuteix, entre altres coses, en els minuts que poden dedicar a cada pacient, que han caigut dràsticament.

    Des de l’ICS admeten la falta de metges, però argumenten que la borsa d’ocupació per a aquestes especialitats està buida des de fa anys. Així i tot, en les últimes negociacions amb els sindicats s’han compromès a incorporar al sistema 201 efectius i a oferir contractes llargs i estables als residents perquè no optin per anar a hospitals o directament per anar-se a l’estranger. L’Administració també els ha ofert recuperar les retribucions variables al 100% en 2019 –els metges calculen que han perdut un 30% del seu poder adquisitiu durant la crisi– i que cap jornada ordinària finalitzi passades les 20 hores, però de moment les protestes es mantenen inalterades.

    A més de les demandes laborals, els metges exigeixen per primera vegada en aquesta vaga que la inversió en l’atenció primària passada de representar el 18% del total del pressupost de Salut al 25%. Aconseguir aquest percentatge és una reivindicació històrica del sector no solament a Catalunya, també en altres autonomies.

    «S’ha generat una situació tan desagradable que molts companys se’n van a la privada, a altres països i fins i tot a altres comunitats que estan millor», explicava aquest dilluns durant la manifestació Montserrat García, metgessa en l’ambulatori del municipi de Gironella. Els professionals exigeixen a més una ràtio màxima d’un metge de família per cada 1.300 pacients, 1.000 en el cas dels pediatres. Amb aquest topall, asseguren els metges, tindrien garantit no fer més de 28 visites diàries, cinc d’elles no presencials, de manera que podrien dedicar a cada pacient uns 12 minuts.

    Metges, infermers i altres professionals sanitaris reclamen una aposta decidida del Govern per la sanitat i, especialment, per la sanitat catalana, als propers pressupostos. Però, encara que el vicepresident econòmic Pere Aragonès ha manifestat la seva intenció de «revertir les retallades», en el cas de l’assistència primària això no serà tan fàcil. Tornar a un nivell de despesa de 2010 en salut requeriria que el Govern injectés uns 1.000 milions més en aquesta partida. D’ells prop de 700 se li deuen a l’atenció primària.

    Cal recordar que van ser els anteriors pressupostos, els de 2017, els primers que van augmentar la despesa sanitària en vuit anys. Però ho van fer de forma més tímida al que ara els reclamen els sindicats, ja que el compte total va augmentar 400 milions, dels quals ni tan sols la meitat es va destinar a la primària. La raó que la primària sigui sempre l’oblidada és que les mediàtiques llistes d’espera es redueixen (o s’allarguen) amb la inversió en sanitat hospitalària i d’especialista.

  • La segona jornada de la vaga a l’assistència primària manté el seguiment en el 76% dels convocats

    La segona jornada de metges i treballadors de l’assistència sanitària primària ha mantingut la mateixa incidència que la primera, comptat fins a les 12 del migdia. Un 76% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la vaga, segons els Sindicat de Metges. Al seu torn, Salut baixa la xifra fins a un 46% del personal mèdic i a un 4,23% a la resta de la plantilla. La divergència entre una i altra estimació rau en el fet que el Govern compta com a persones que no s’han afegit a l’aturada les que han assumit els serveis mínims i les organitzacions convocants no fan aquesta valoració, perquè entenen que hi pot haver vaguistes afectats per serveis mínims, cosa que en estar pactada s’ha de complir.

    Per la seva  banda, Metges de Catalunya afirma que en l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 69%.

    Per regions sanitàries, segons Salut el seguiment ha estat el següent:

    Regió sanitària Personal mèdic Resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 281 157 88 122 388 941
    Metro Nord 259 155 98 16 365 863
    Metro Sud 238 180 196 51 456 1.115
    Girona 135 88 58 16 145 465
    Lleida 62 79 75 14 162 344
    Tarragona 84 76 74 7 107 295
    Terres de l’Ebre 18 26 61 4 44 118
    Catalunya central 132 68 31 53 156 424
    Alt Pirineu i Aran 6 10 12 2 16 42
    Total 1.215 839 693 285 1.839 4.607
                 

    Les urgències hospitalàries de dilluns van experimentar un lleuger increment global de 113 visites a tot Catalunya respecte a dilluns 19 de novembre (representant un 1,07% del total de les urgències hospitalàries). Aquest augment d’activitat ha estat degut a visites pediàtriques, ja que a nivell de l’atenció a adults no hi ha hagut impacte, afirma el Departament de Salut. Aquestes dades, mostren una oscil·lació normal en l’atenció d’urgències i demostren que la vaga no ha tingut una afectació directa, segons la nota oficial.

    Les urgències d’atenció primària ateses principalment als CUAP van realitzar, segons les dades oficials 310 visites més que dilluns de la setmana passada, cosa que representa un augment del 12,11% de l’activitat.

    Concentració i marxa

    D’altra banda, en el segon dia de vaga i la institució a interpel·lada ha estat el Departament de Salut, situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) hi convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària cridava tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses van construir un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartró, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament, assemblea que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Al seu torn, els metges de la xarxa sanitària concertada han fet una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

  • La ventafocs diu prou

    Després de quaranta anys lluitant per tirar endavant l’atenció primària encara hem de seguir tallant la Gran Via per reclamar la seva dignitat. Com hem pogut arribar fins aquí? Doncs és molt simple, avui els pacients pateixen les conseqüències de l’absència de política sanitària i d’una excessiva lleialtat institucional de l’atenció primària.

    El 2003 vam acabar una llarga reforma de l’atenció primària iniciada a mitjans dels vuitanta. Aquell any vam llançar la història clínica electrònica accessible des de qualsevol punt de Catalunya (l’eCAP), la carrera professional i un model de retribució variable vinculat a indicadors de qualitat. Aquestes van ser les darreres innovacions introduïdes al model dissenyat els anys vuitanta.

    L’arribada de la Consellera Marina Geli va marcar una fase expansiva, van créixer les plantilles i es van construir molts edificis. Unes decisions immobiliàries que encara estan hipotecant el pressupost sanitari actual i el dels pròxims anys. També va canviar l’estructura directiva. Per afavorir la integració dels diferents nivells assistencials va substituir la figura del director d’atenció primària de l’ICS i del Catsalut per la d’un director assistencial. Una idea molt romàntica però equivocada. Està sobradament demostrat que quan s’integra la gestió dels serveis, tant l’atenció com el pressupost s’inclinen cap a l’hospital.

    La fase expansiva va donar pas a la restrictiva amb l’arribada de l’austeritat del Conseller Boi Ruiz ajudat pel decret de mesures extraordinàries del govern de Mariano Rajoy. Les retallades es van acarnissar especialment amb l’atenció primària. Segons les dades publicades per la central de resultats del Catsalut, el pressupost de la contractació hospitalària efectivament va començar a caure el 2011, però a partir de 2013 ja remuntava. És significatiu que aquesta institució no faciliti les dades de contractació d’atenció primària d’aquells anys. Només ha publicat les de 2016 i 2017. Curiosament el de 2017 és un 20% inferior al de 2016

    Ni el conseller Ruiz, ni els seus successors Antoni Comín i Alba Vergés han mantingut una política sanitària orientada a oferir una atenció centrada en la persona, equitativa i eficient. Un enfocament que és propi de l’atenció primària de salut. Al contrari, la seva manca de política sanitària ha permès que «les forces del mal» que existeixen en tot sistema sanitari marquessin les decisions. És conegut que els interessos econòmics del sector salut porten a medicalitzar qualsevol aspecte de la vida, augmentant la despesa hospitalària a expenses del pressupost d’atenció primària.

    Els professionals d’atenció primària també en som molt responsables. El sistema ens ha tractat com la ventafocs i nosaltres hem acceptat aquest rol. Amb responsabilitat hem assumit sense piular les retallades pressupostàries i retributives imposades per la crisi. Hem visitat els pacients que els nostres companys hospitalaris tenien en llista d’espera. Sense pressupost addicional hem incorporat activitats, com el control de l’anticoagulació oral, que fins ara eren realitzades per equips hospitalaris «super-especialitzats». No protestem quan els companys hospitalaris decideixen no visitar els pacients que els derivem. Acceptem que sovint, sense visitar-los, ens els retornin amb unes proves que nosaltres no hem demanat però que hem d’interpretar i decidir. Acceptem que la breu consulta de deu minuts s’interrompi per validar la recepta d’una pomada que ha indicat una infermera, o que se’ns citin tres o quatres persones a la mateixa hora.

    Encara que costi d’entendre, la microgestió de l’atenció primària es realitza des dels centres corporatius de Balmes i de l’Edifici Olímpia. Els metges i les infermeres tenim molt poc a dir sobre la forma d’organitzar els nostres equips. Per exemple, l’obsessió per garantir l’accessibilitat dels usuaris i la picaresca de les empreses per complir els indicadors que els marca el Catsalut fa que avui al nostre centre estiguin més satisfets els pacients que es presenten sense cita prèvia que els que s’han pres la molèstia de concertar una visita. El «sistema» també vol influir sobre les decisions clíniques. El programa informàtic no és una ajuda a la presa de decisions, sinó com un instrument de gestió i control. Si no seguim les seves recomanacions per les circumstàncies específiques del pacient o per la seva lliure elecció, en patim les conseqüències en la nòmina. El mateix ens succeeix quan l’especialista hospitalari prescriu sense ajustar-se a les guies clíniques institucionals.

    La situació és insostenible. Els professionals d’atenció primària en diem prou. Som l’àmbit assistencial que més influeix sobre la salut de la població i volem ser tractats amb dignitat. La ventafocs no vol seguir escombrant la brossa del sistema. Els pacients no ho mereixen. Els polítics no trampejaran aquesta vaga amb unes simples millores pressupostàries. Han de decidir honestament quin sistema de salut desitgen oferir a la població i amb quins valors. Volen que les inèrcies dels interessos econòmics segueixin dominant les decisions? O advoquen per la salut, oferint una atenció centrada en la persona, equitativa, eficaç i eficient? Si és així, han de passar del discurs a l’acció i apostar decididament per l’atenció primària tant des del punt de vista pressupostari com organitzatiu. Si ho fan, nosaltres seguim disposats a ajudar-los.

  • La vaga a l’atenció primària obtè un seguiment del 77,3% per part del personal mèdic

    Gran seguiment de l’arrencada de la vaga als Centres d’Atenció Primària. Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, han fet vaga, entre les zero hores i les 10,30 del matí. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació fins al 44,76%, ja que compta com a personal que no ha volgut participar a la vaga els que han assumit els serveis essencials marcats per la llei. Totes aquestes dades correspondrien a metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    En totes les vagues on hi ha serveis mínims aquests no es computen per fixar els que no han volgut participar en les aturades.

    Les dades oficials del seguiment als CAP es situen en el 44,76% en quant a personal mèdic i del 44,15% del personal corresponent a la resta de plantilla. A més, el Govern ha fet pública l’afectació per regions sanitàries.

    Regió sanitària Personal mèdic Afectació a la resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 184 98 42 47 250 530
    Metro Nord 293 168 75 60 373 792
    Metro Sud 236 181 200 69 457 1099
    Girona 134 88 42 16 142 453
    Lleida 64 85 73 7 158 367
    Tarragona 76 83 75 6 106 271
    Terres de l’Ebre 30 26 37 3 44 130
    Catalunya central 111 79 30 37 124 345
    Alt Pirineu i Aran 8 9 11 2 16 44
    Total 1136 817 585 247 1670 4031
    Residents de medicina de família han secundat també la vaga / Carla Benito

    D’altra banda, la valoració oficial de l’afectació la vaga de sanitaris a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla ha estat del 16,19%.I finalment, el seguiment als hospitals concertats, el seguiment del col·lectiu mèdic ha estat d’un 14,66%, mentre que en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%, segons la font oficial abans esmentada.

    Més discrepància a la concertada

    Pel que fa a la concertada, l’estimació de Metges de Catalunya és molt més distant encara, El seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.

    El Departament de Treball destaca en la seva nota informativa que les urgències de primària han funcionat al 100% durant la primera jornada de vaga, de les cinc convocades. Cal recordar que els serveis mínims pactats ja preveien que les urgències no es veiessin afectades per la vaga, cosa que s’ha complert.

    Treball farà valoracions semblants per a la resta de torns en què s’organitza la jornada laboral dels treballadors sanitaris.