Quelcom s’està movent a l’Atenció Primària (AP) els últims mesos tant a l’estat Espanyol com a Catalunya. A molts focus s’està encenent una espurna de lluita en forma de moviments a vegades locals i petits i d’altres vegades més amplis.
La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania.
Per un CAP Nou al Raval Nord. L’EAP Raval Nord, després de les promeses repetides de fer un CAP que millorés les múltiples deficiències de l’actual, han decidit, juntament amb la ciutadania del barri, lluitar per un CAP nou. Tot explicant la violència que significa per als treballadors i treballadores haver de fer la seva feina en aquestes condicions de precarietat de l’estructura i pels usuaris ser atesos en males condicions.
Per una atenció de proximitat als infants al CAP de la Sagrera. El servei de pediatria de La Sagrera es va quedar quasi sense professionals mèdics, i la resposta va ser visitar els nens a les línies pediàtriques dels voltants, com les de Casernes, Pare Claret i Meridiana. Les entitats veïnals i les mares i pares dels infants no van acceptar adscriure’s a serveis allunyats del barri i es va despertar un moviment per exigir el retorn i la recuperació de l’atenció als nens al CAP Sagrera. Reivindicació que han aconseguit, com a mínim, parcialment.
Els treballadors i treballadores dels centres d’Atenció Primària de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han convocat aquest estiu concentracions a les portes dels centres Vila-Seca, Llevant, Torredembarra, Arboç, Vendrell i Calafell perquè, segons han denunciat en un comunicat, “fa anys que suportem càrregues de treball importants i progressives. Aquest any hem hagut de patir una nova reducció de la retribució econòmica (al·legant la nostra empresa que no s’ha assolit l’equilibri pressupostari). Estem cansats de patir aquesta situació, desmoralitzats”.
Els moviments ciutadans volen fer sentir la seva veu i així Marea Blanca, juntament amb Rebel·lió Atenció Primària i FoCAP acaben de donar el tret de sortida a la campanya “DONEM VIDA A L’AP” que pretén que cada CAP, barri o poble aixequi la veu i digui prou al desmantellament de l’AP i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Proposen fer-ho de moltes maneres: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures… Han dissenyat materials per difondre-la que estan disponibles per a tothom que els vulgui fer servir. Dins la campanya ja s’han fet molts actes, com ara el de via Júlia i n’estan programats molts més. Cal destacar la concentració que, amb la col·laboració de Marea Pensionista, es va dur a terme davant de l’ICS el passat 29 d’octubre, que va acabar amb l’entrega al Director-Gerent, Josep Mª Argimon, d’una carta en què es manifestava la indignació per la pèrdua de qualitat de l’AP i es formulaven unes demandes concretes.
Plataformes ciutadanes s’uneixen a les reivindicacions dels treballadors, com ara la Plataforma Rubí Sanitat que reclama millores a l’AP i contra la limitació d’horaris i la insuficiència de personal als serveis d’urgències d’AP de la localitat o la Plataforma CAP Sitges, que seguiran «lluitant per reduir les llistes d’espera, per la qualitat i temps de les consultes, per l’ampliació de l’horari en l’Atenció Primària i per descomptat per la universalitat de la salut pública!».
També davant la possibilitat de reduir l’horari dels CAP i tancar-los a les 17h., alguns ajuntaments com ara L’Hospitalet, Mollet, Palau-Solità i Plegamans, Castellbisbal, entre d’altres, s’han posicionat públicament i aprovat mocions contra aquesta mesura.
Com veiem, moviments amb motius, reivindicacions, organitzacions i formes de lluita diferents però que tenen en comú el malestar de la població i dels professionals per l’abandonament i la denigració que es fa del treball de l’AP i el menyspreu cap als seus professionals.
Està estesa l’opinió que s’han patit les retallades provocades, teòricament, per la recessió econòmica i que el sobreesforç dels professionals ha compensat el deteriorament i la repercussió en la salut de la població. Però en el moment que s’està sortint de la crisi i es recupera el pressupost, aquest va cap als hospitals i continuen les retallades en pressupost, personal i inversió a l’AP.
És comuna també la percepció que la situació de l’AP és alarmant i que la destrucció i precarització és estructural i progressiva. La sospita que el seu desballestament és buscat i volgut s’imposa cada dia més tant entre els treballadors sanitaris com entre la ciutadania organitzada.
