Just Deploy It!

Etiqueta: Barcelona

  • Barcelona habilita un canal de WhatsApp per prevenir el suïcidi juvenil

    La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut emocional de les persones, especialment en els joves. A Catalunya, entre el 2019 i el 2020, s’ha incrementat la temptativa de suïcidi entre els menors de 18 anys, passant de 473 intents de suïcidi el 2019 a 601 el 2020. Per tal de prevenir-ho, es posarà en marxa un nou servei de missatgeria instantània amb equips especialitzats per atendre adolescents i joves, i també es crearà una aplicació mòbil amb continguts i informació pràctica per a la prevenció del suïcidi.

    Es tracta d’una de les actuacions de l’ampliació del pla de xoc extraordinari en salut mental que es va posar en marxa durant la primera onada de la crisi sanitària amb una vintena d’actuacions adreçades a col·lectius de totes les edats, que es desplegaran entre aquest any i el 2022. Amb una inversió de tres milions d’euros, l’ampliació del pla de xoc inclou mesures per a la prevenció del suïcidi juvenil, l’acompanyament psicològic per a adults i la formació en salut mental d’agents comunitaris als districtes per reconèixer i detectar casos de malestar emocional. A més, per pal·liar l’impacte emocional de la Covid-19 en la ciutadania, el pla de xoc inclou accions com la creació de grups de suport emocional per a l’acompanyament en el dol i la posada en marxa el telèfon gratuït per a la prevenció del suïcidi (900 925 555), que funciona les 24 hores del dia.

    Al mateix temps, i per tal de donar suport psicològic a la població adulta es crearan sis punts d’atenció vinculats als centres de salut mental per a adults, que es desplegaran als barris amb els indicadors socioeconòmics més desfavorits. Es preveu que siguin espais oberts, sense cita prèvia, on també s’impartiran cursos i tallers per a la millora del benestar emocional. En aquest mateix sentit, per reconèixer i detectar -des del teixit comunitari- casos de malestar emocional els districtes oferiran una formació bàsica en salut mental dirigida a monitors i monitores de lleure, casals, menjadors i espais esportius i a les persones voluntàries en entitats i associacions de barri.

    A més, en el marc del Pla de barris i en col·laboració amb les taules de salut mental dels diferents districtes, s’elaboraran quatre plans integrals per a la prevenció i millora del benestar emocional en quatre barris prioritaris, el primer dels quals s’implementarà als barris de la Zona Nord – Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, a Nou Barris.

    Pel que fa al suport psicològic als joves, el 2021 ha finalitzat el desplegament del programa Konsulta’m per detectar i atendre de manera preventiva el patiment psicològic de joves i adolescents d’entre 12 i 22 anys. Actualment hi ha onze punts de suport en funcionament, un a cada districte. Per a la gent gran, un altre dels col·lectius més afectats, es va reforçar així mateix el servei municipal de teleassistència, i amb la iniciativa “Vostè, com està?” es va contactar amb persones d’entre 70 i 84 anys que no són usuàries de cap servei per avaluar-ne el benestar emocional.

  • Parar l’orella als adolescents per a millorar la seva salut emocional

    Els estudis, l’habitatge o l’ocupació són alguns dels àmbits en els quals s’acostumen a centrar les polítiques de joventut. En canvi, és menys freqüent que les administracions tractin aquesta etapa des de la perspectiva de les emocions. Preguntant directament als nois i noies, l’Ajuntament de Barcelona va adonar-se que els malestars que es viuen durant l’adolescència i la seva gestió emocional eren una preocupació entre els seus ciutadans més joves i, per això, l’any 2013 va crear l’Aquí T’Escoltem (ATE).

    Aquest servei municipal fa un acompanyament emocional a joves de 12 a 20 anys, els proporciona eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomenta el seu creixement. «Moltes vegades pensem que només s’aprèn a partir dels cops que et dona la vida, però està més que demostrat que hi ha habilitats que es poden adquirir treballant-les, es pot fer educació emocional», diu Alícia Aguilera, cap del departament de Joventut, del qual depèn aquest servei.

    «Durant la vida, a tots en algun moment se’ns morirà una persona estimada, ens deixarà la parella o no aprovarem un examen com esperàvem. Són situacions conflictives per les quals hem d’estar preparats. Això no vol dir que hàgim de posar als adolescents en una gàbia i dir-los-hi que no es preocupin sinó el contrari, cal que els hi donem totes les eines perquè, el dia en què s’hi trobin, sàpiguen com afrontar la situació», explica Aguilera.

    Amb aquesta idea va néixer un projecte pilot d’allò que després serien els serveis d’Aquí T’Escoltem. Era a l’Espai Pròpolis, un lloc que volia donar als joves el seu propi ‘pròpolis’ – el líquid que posen les abelles en comunitat a les esquerdes dels seus ruscs – per estar preparats per gestionar emocionalment els alts i baixos que puguin viure.

    Des d’aleshores, s’han obert serveis ATE a nou districtes de la ciutat, vinculats a espais joves o altres equipaments juvenils de referència. En aquest moment, l’Eixample és l’únic districte que no compta amb un d’aquests serveis perquè no hi ha cap equipament municipal destinat específicament als joves, però des de l’Ajuntament asseguren que estan intentant poder-ne obrir un aquest any.

    L’aposta per l’atenció personalitzada

    Una de les potes del servei és l’atenció psicològica individualitzada. «La idea és que una psicòloga pari l’orella, de manera confidencial, i posi paraules al que li passa a la persona jove», explica la directora. «Així, sense jutjar-la, permet que ella mateixa, amb la construcció del seu relat, es vagi ajudant», afegeix.

    Durant el 2018 van rebre atenció individualitzada a través de l’ATE 1.134 joves i adolescents. El 2019, entre gener i novembre, ja van ser 1.301. «Estem acompanyant molts processos de temes de gènere i dubtes en relació amb la sexualitat, per exemple. El que intentem fer és parlar-ne sense tabús i amb tranquil·litat, perquè al final el que és important és poder expressar-se i impedir que es creï una bola», diu Alícia Aguilera.

    La temàtica més tractada en l’atenció individualitzada és el malestar en l’entorn familiar; de fet, un terç dels motius de consulta tenen relació amb les discussions amb els pares, mares o germans a partir de les quals es troben altres focus de malestar relacionats. Altres temàtiques que es tracten al servei són la dificultat per relacionar-se amb altres iguals, l’assetjament, les relacions de violència, l’angoixa, la desorientació vital, el control d’impulsos o l’adaptació en nous entorns.

    «Ara mateix estem tenint molta demanada del servei i els joves s’han d’esperar una miqueta per la primera visita d’atenció individualitzada», diu Aguilera. La directora recorda, però, que aquest servei no és una teràpia sinó un espai d’escolta pautat, d’un màxim de 5 sessions, per no generar dependència. «Si trobem una persona en una situació que requereix més ajuda, la derivem al servei que pugui ser més adient, com per exemple la xarxa de salut mental o d’atenció a la drogodependència», explica.

    «Calmar-me abans d’actuar i no donar importància a coses que no la necessiten», «ser més conscient de mi mateixa i estar més preparada per fer saber el que necessito als altres» o «parlar amb la meva parella dels problemes» són alguns dels aprenentatges que expliquen joves que han passat pel servei. Per accedir-hi, els professionals dels diferents districtes posen a la disposició dels joves un número de mòbil per a demanar cita a través del Whatsapp, tot i que també es pot sol·licitar per telèfon, per correu electrònic o presencialment.

    Més enllà de l’atenció individual, els serveis Aquí T’Escoltem també ofereixen activitats grupals, tallers i espais de reflexió on, el 2019, hi van acudir més de 1.300 joves – la majoria repetint a diverses sessions. Per exemple, algunes de les activitats que et proposen són tallers per conèixer gent nova i plantejar-se formes de lligar respectuoses; espais en què, a partir del ball, la pintura, el teatre, la música o l’escriptura poden expressar les seves emocions; o sessions per aprendre a presentar els seus treballs acadèmics davant del públic.

    «A part dels tallers, els espais grupals per compartir experiències també són molt importants, ja que ens permeten escoltar quins són els discursos dels adolescents i de quina manera els podem anar reconduint i trencant mites i estereotips», diu la directora.

    A més, per millorar el benestar emocional dels adolescents també es treballa amb els pares i mares a través del Centre Per a Famílies, inaugurat el 2015. «A vegades les famílies no tenen les eines suficients per fer front a aquesta etapa vital. Quan tens un nadó et donen mil pautes, però a partir dels deu anys és un desert i ningú et diu què passa. La idea és que les famílies, en paral·lel amb les persones joves i els professionals que hi treballen, vagin incorporant aquestes eines», explica l’Alícia. El 2018 hi van acudir 418 famílies, un nombre que l’any 2019, al mes de novembre, ja s’havia superat.

  • Barcelona prohibeix obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut de la ciutadania i evitar addiccions

    L’Ajuntament de Barcelona vol posar ordre als locals de joc i apostes de la ciutat per preservar la salut de la ciutadania i evitar els problemes que poden generar. Aquesta és una nova línia de treball específic que s’ha engegat des de la regidoria d’Envelliment, Salut i Cures i l’àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, especialment entre les persones més joves.

    Per fer efectiva la intervenció en aquest àmbit i treballar la prevenció al trastorn patològic a causa del joc, una mesura clau és la limitació i ordenació dels establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat. Per aquest motiu, la Comissió de Govern ha suspès per un any l’admissió de comunicats de noves activitats de concurrència pública per obrir establiments de jocs d’atzar, salons de joc, apostes, bingos i casinos. La suspensió afecta igualment l’atorgament de llicències i admissió de comunicats per fer obres destinades a l’obertura o ampliació d’aquests tipus de locals.

    La suspensió de comunicats i llicències aprovada ara va vol blindar tot l’àmbit de la ciutat on ara per ara no hi ha regulació en aquest àmbit, per evitar que s’hi ubiquin nous negocis vinculats al joc i les apostes. Actualment, a Barcelona hi ha un total de 53 locals dedicats als jocs d’atzar: 35 salons de joc, 17 bingos i 1 casino.

    Ara, el Govern municipal inicia la redacció d’un pla especial urbanístic –un pla d’usos– que regularà la implantació d’establiments. En essència, amb la redacció del document es proposarà un decreixement del nombre d’establiments actual –quan en tanqui un no se’n podrà obrir cap altre–, i s’evitarà que n’hi hagi a prop d’equipaments sensibles com ara els centres docents i sanitaris. Tot plegat, amb la voluntat de disposar d’una normativa que, a través de les eines i competències urbanístiques de què disposa el consistori, posi la prioritat en la defensa de la salut de les persones.

    Més mesures

    La suspensió de llicències i comunicats, però, no és l’única mesura que s’ha pres per mirar de limitar la proliferació de les cases d’apostes i el joc a través d’Internet dins de la ciutat de Barcelona. La Comissió de Govern municipal ha aprovat també impedir l’accés i la connexió a les pàgines de joc on-line des de totes les dependències municipals i en aquelles en què el consistori té un pes específic compartit amb d’altres administracions. A més, exigir en els contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut i pèrdua de professionalització dels treballadors i treballadores. Entre les mesures s’inclouran la inhibició de la connexió a pàgines de cases de joc on-line o bé mesures de sensibilització per a la prevenció a les addicions, entre d’altres.

    Un altre punt és reforçar i generar sistemes d’informació propis per a una anàlisi més acurada dels impactes en salut del joc patològic i l’addicció a les pantalles; crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles i que interpel·li el conjunt de la comunitat educativa: infants, adolescents i pares i mares; i prohibir la publicitat i/o el patrocini d’aquest tipus de negocis en la xarxa de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), la via pública o bé les activitats que es puguin desenvolupar a la ciutat.

    Les mesures que ha decidit prendre l’Ajuntament de Barcelona van acompanyades igualment d’una exigència clara i explícita a la resta d’administracions públiques que disposen de les eines legislatives necessàries perquè limitin la publicitat del joc. Davant la proliferació sense control d’aquest tipus d’anuncis durant els últims anys, íntimament vinculats moltes vegades amb l’emissió d’espectacles esportius, el consistori demana específicament que la publicitat del joc tingui el mateix tractament que l’alcohol i el tabac i que, per tant, es prohibeixi en horaris de protecció infantil a la ràdio i a la televisió.

    Un problema de salut

    El joc patològic o trastorn del joc és un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i recollit en la Classificació Internacional de Malalties des de l’any 1992. De fet, la literatura científica assegura que és un problema emergent de salut pública a nivell global que, en els darrers 20 anys, ha augmentat la seva prevalença de la mà d’un increment dels diferents tipus de joc d’atzar, especialment entre els joves.

    Els primers indicadors específics sobre aquesta problemàtica s’han començat a recollir en dues enquestes que elabora el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social: l’enquesta EDADES sobre alcohol i altres drogues al conjunt de la població i l’ESTUDES, que se centra específicament en joves d’entre 14 i 18 anys. Segons aquests estudis, un 60,2% de la població espanyola entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant l’any 2017, ja fos presencialment (59,5%) o bé on-line (3,5%). Més concretament, el 0,4% de la població entre aquestes franges d’edat va desenvolupar un joc problemàtic (el 0,8% en el cas dels homes i un 0,1% en el cas de les dones), la qual cosa equival a unes 20.000 persones en el cas de Catalunya.

    Pel que fa a les dades de l’última enquesta ESTUDES, amb xifres del 2016, destaca el fet que el joc en línia és més freqüent entre els joves, amb una important diferència per sexes. En concret, el 6,4% de la població entre 14 i 18 anys afirma que juga diners a través d’Internet (un 10,2% en el cas del nois i un 2,5% en les noies). Aquesta taxa d’apostar diners s’amplia fins al 13,6% en jocs fora d’Internet (21,6% de nois i 5,4% de noies). Així doncs, els homes joves són els que es troben en una posició de major risc de desenvolupar un trastorn del joc, atès que aquesta problemàtica és entre dues i quatre vegades més freqüent entre joves de 12 a 17 anys que entre la població adulta.

    Hi ha altres indicadors que demostren un increment del nombre de persones jugadores durant els últims anys. Concretament, segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que pertany al Ministeri d’Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar on-line a l’Estat ha augmentat exponencialment en passar de 637.000 persones l’any 2013 fins a les 1,47 milions de persones registrades l’any passat. Això és compatible amb el fet que el percentatge del 3,5% de jugadors on-line que recull l’enquesta ESTUDES l’any 2017 era del 2,7% tan sols dos anys abans, el 2015, que és el primer any amb dades d’aquest fenomen.

    El desenvolupament d’un trastorn del joc comporta una major probabilitat de desenvolupar quadres psicopatològics com ara depressió i ansietat, així com també consum de substàncies (tabac, alcohol i altres drogues), i especialment en edats adultes es relaciona amb problemes econòmics i interpersonals, tant familiars com laborals. De fet, aquest tipus de patologia comparteix moltes característiques amb les addicions a substàncies psicoactives, tant a nivell molecular, com neuronal i de comportament i, per aquest motiu, és àmpliament reconegut com un trastorn de salut mental.

    Des de l’Ajuntament amb dades científiques defineixen com a possible joc problemàtic aquella persona que es reconeix en tres dels següents símptomes i com a possible trastorn del joc la que es reconeix en quatre o més:

    1. Necessita jugar una quantitat cada vegada més gran de diners per aconseguir l’emoció desitjada.
    2. Es mostra inquiet o irritable quan intenta reduir o deixar de jugar.
    3. Ha fet diversos esforços sense èxit per controlar, reduir o deixar de jugar.
    4. Mostra una gran preocupació pel joc (pensaments persistents de reviure els jocs d’experiències passades, planificació de la propera jugada o pensaments reiterats de maneres de guanyar diners per poder tornar a jugar).
    5. Utilització del joc com a via d’escapament dels problemes o d’alleugeriment del malestar emocional.
    6. Intents repetits mitjançant el joc de recuperar els diners perduts.
    7. Tractar d’ocultar el grau d’afectació i implicació en el joc amb familiars, terapeutes o altres persones.
    8. Posa en risc o ha perdut relacions interpersonals significatives, de treball i d’oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
    9. Compta amb els altres perquè li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada pel joc.

  • Espanya esgota la paciència de Brussel·les: les mesures contra la contaminació a Barcelona i Madrid encara són insuficients

    A Espanya se li acaba el temps de gràcia per a evitar ser portada als tribunals europeus per no complir la llei i mantenir nivells de contaminació de l’aire per sobre del permès. La Comissió Europea ha avisat al Govern aquest dimecres per escrit que la paciència i la pròrroga concedides fa set mesos s’esgoten: «Sembla que les mesures anunciades i preses no són suficients».

    Brussel·les va obrir expedient a Espanya el juny de 2015 per l’excés de diòxid de nitrogen a Madrid i Barcelona. El febrer de 2017 van llançar un ultimàtum abans de portar el cas a la justícia per l’»incompliment constant». Però les coses de la Unió Europea van a poc a poc i, el gener de 2018, el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, encara mantenia advertiments: «A la vista del fracàs prolongat». Exigia mesures «suficients per a aconseguir els objectius sense cap retard».

    Hi havia nou estats implicats: Alemanya, República txeca, França, Itàlia, Hongria, Romania, Eslovàquia, Regne Unit i Espanya. El desembre de l’any passat, fa set mesos, Espanya va esquivar l’expedient. La Comissió va entendre que els plans presentats pel Govern, entre els quals estava el paquet de mesures de la ciutat de Madrid que incloïa Madrid Central, podrien servir. Les actuacions «en fase de preparació, podrien abordar adequadament les manques» si s’aplicaven «correctament i en els terminis anunciats», va justificar l’Executiu comunitari.

    Entre aquest desembre de 2018 i juliol de 2019, van arribar algunes de les mesures anunciades com l’activació de la fase amb multes per a infractors de Madrid Central. Barcelona ha anat dissenyant el seu pla de restriccions al trànsit amb criteris ambientals que encara està sense posar en marxa.

    La zona de baixes emissions metropolitana inclou gairebé tota Barcelona i ciutats colindants com a L’Hospitalet i Sant Adrià. La previsió és que arrencarà l’any 2020. Ara només s’activaria en dies d’emergència, però no ha funcionat mai. En l’àrea d’influència de la ciutat catalana, el 2018 encara dues estacions de la xarxa de mesurament van arribar a nivells de NO2 per sobre del permesos: la de l’Eixample i la de Gràcia-Sant Gervasi (van ser tres menys que el 2017).

    Però la progressió és massa lenta. La situació «és greu», analitza la CE. «D’acord amb els informes, els nivells de diòxid de nitrogen continuen sent excessius i vulneren els límits establerts en la directiva de Qualitat de l’Aire», ha escrit Vella al Govern espanyol. A més, després de les eleccions municipals del 26 de maig, el nou Ajuntament de Madrid de José Luis Martínez-Almeida (PP) sustentat per Ciutadans i Vox, ha intentat deixar sense efecte la zona de baixes emissions de Madrid Central. De fet, Martínez-Almeida va reiterar durant mesos que eliminar aquesta mesura seria el seu primer acte de govern.

    Una vegada a l’Alcaldia, el Govern municipal de PP i Ciutadans va aprofitar algunes fallades en el sistema de sancions per a paralitzar les multes per accedir a Madrid Central a pesar que estaven resolts abans, segons va constatar un informe municipal de 24 de juny. Així i tot, Martínez-Almedia va mantenir la moratòria fins que un jutge l’ha aixecat.

    L’alcalde popular s’ha escudat que aquesta zona de baixes emissions augmenta la contaminació i que el que s’exigeix des de Brussel·les són resultats no mesures concretes. Mentre el seu equip pensa un pla per a l’aire (va avançar que apostaria per la renovació de caldees de calefacció, l’ús de la motocicleta, els aparcaments dissuasius i la subvenció per a comprar cotxes elèctrics), la Comissió ha enviat aquesta carta exigint plans més radicals. Fins i tot el comissari de Clima, Miguel Arias Cañete (PP), va deixar entreveure que Brussel·les vigilava la deriva ambiental a Madrid.

    «Necessitem fer més. No menys», ha explicat la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha demanat que s’explorin noves mesures per a complir amb la llei i contenir la pol·lució de l’aire a Espanya. És a dir, Europa ha recordat que els nivells de NO2 són massa alts i que el realitzat fins ara –que al principi va frenar l’acció enfront dels jutges– no és suficient. Cal anar més enllà, ha instat la Comissió.

    Cotxes i bucs

    Què significa més? El coordinador d’Ecologistes en Acció, Francisco Segura, explica que hauria d’estar relacionat amb els principals contaminadors en cada lloc. «A Madrid no hi ha dubte: a curt termini i atès que el cotxe és el principal contaminant, les mesures impliquen mantenir i estendre Madrid Central i actuacions similars en altres zones de la ciutat, així com plans concrets als voltants de les estacions més conflictives, com a plaça Elíptica i Escuelas Aguirre, sempre amb el criteri comú de reduir les emissions, per tant, limitant l’ús del transport amb motors d’explosió».

    A Barcelona, al trànsit rodat se li uneix un focus particular: el port. Espanya és el país europeu més exposat a la pol·lució que provoquen els grans creuers turístics. I Barcelona encapçala la llista amb pitjors dades. Segura incideix que cabrien «limitacions clares a la mala qualitat dels combustibles dels vaixells, com la creació d’una Àrea d’Emissions Controlades (ECA) com la que ja existeix en el Mar del Nord i el Bàltic». Els carburants que usen els bucs per a desplaçar-se estan menys refinats i subjectes a estàndards d’emissió menys estrictes que, per exemple, el transport per carretera.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • La Marea Verda entra de nou el projecte de llei per un avortament legal, segur i gratuït a Argentina

    Just a les 12 hores, el cel tapa el migdia de Barcelona, però vàries desenes de dones es concentren a les portes del consolat d’Argentina al Passeig de Gràcia. Un cel que s’adiu a la gravetat de les demandes que el grup exigeix: «anticonceptius per no avortar, avortament per no morir». Com? Fent que els avortaments siguin legals i es realitzin en els hospitals.

    En el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, una vintena d’entitats han donat suport a l’acció de la Marea Verda de Barcelona, una plataforma agermanada amb la Marea Verda que va néixer a Argentina per exigir el dret a un avortament legal, segur i gratuït. Que l’acció coincideixi amb aquest dia no és fortuït. Les companyes de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït a Argentina presentaran per vuitena vegada el projecte de Llei d’Interrupció Voluntària de l’embaràs al Congrés. I com la solidaritat travessa fronteres i mars, les seves companyes, juntament amb les dues regidores de la CUP Capgirem Barcelona, Maria Rovira i Eulàlia Reguant, han presentat també un seguit de demandes al consolat d’Argentina a Barcelona perquè les traslladin a l’ambaixada a Madrid i d’allà arribi també a Argentina.

    El «pañuelazo» que s’ha realitzat a les portes del consolat s’ha gravat per retransmetre’s en directe aquesta tarda a Buenos Aires durant la presentació del projecte de llei al Congrés argentí. Des de la Marea Verda, apunten que «un dels majors fracassos de salut pública en Amèrica Llatina té el seu origen en la idea de la maternitat com mandat social i no com elecció». Aquesta manera de definir la maternitat i les prohibicions que es generen al seu voltant, fan que desenes de dones morin i desenes de milers siguin hospitalitzades cada any arran d’interrompre un embaràs no desitjat amb mètodes perillosos. Per elles, «definir així la maternitat alimenta la idea perversa del patriarcat que és poder legislar sobre els nostres cossos i com conseqüència d’això milers de persones amb capacitat de gestar moren a l’any degut a avortaments clandestins i no segurs». De fet, des la Marea Verda han apuntat que a Argentina l’avortament és la primera causa de mortalitat materna en més de la meitat de les províncies.

    Avui aquest projecte de llei afronta el seu major repte. L’any passat, la darrera vegada que es va presentar, la llei es va aprovar al Congrés per 129 vots a favor, només 4 per davant dels 125 vots en contra. Després el Senat la va tirar enrere amb 38 vots en contra i 31 a favor. Ara, en aquest vuitè intent, el carrer vol que s’aprovi sigui com sigui. Passi el que passi, la Marea Verda ha assegurat que seguirà des dels carrers per matenir la pressió i exigir a legisladors i legisladores que permetin un avortament legal i sense riscos. «Exigim que legislin basats en la realitat i les necessitats dels seus votants i no en els dictamens dels fonamentalismes. La vida de milers de dones i persones gestants depen de la seva decisió. La sobirania en els nostres cossos és clau per la igualtat: la maternitat escollida i l’avortament com dret ple són eines d’equitat i salut pública», han declarat des de Barcelona a les portes del consolat. En aquest sentit, les demandes són clares i lògiques: «educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar i avortament legal per no morir».

    La Marea Verde Barcelona es concentra a les portes del consolat argentí en el dia que es presenta el projecte de llei al Congrés coincidint en el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones / Carla Benito

    A Argentina i arreu, perquè com recordava una pancarta que duia una de les presents, a Andorra la llei recull que l’avortament pot castigar-se amb fins a tres anys de presó, per a les dones i professionals sanitaris que els practiquin, a més de fins a cinc anys d’inhabilitació. Llatinoamèrica és no obstant la regió amb les taxes d’avortament i d’embaràs no planejat més altes. I és que només Uruguay, Cuba, Guyana i Ciutat de Mèxic reconeixen el dret a interrompre un embaràs no desitjat per decisió de la dona. La resta d’estats tenen lleis d’avortament restrictives i penalitzadores. Alguns d’ells, com El Salvador, Nicaragua, Hondures, República Dominicana o Haití amb penes molt elevades o de mort i sense contemplar cap supòsit ni salvar la vida de la dona.

    La concentració ha estat de caire reivindicatiu però no s’ha deixat de banda ni el ritme ni l’alegria. Així, amb el micròfon obert, han realitzat càntics diversos. Un d’ells, amb la melodia de Bella Ciao, deia: «Hoy las mujeres la voz alzamos, chao Macri chao Macri chao, chao, chao, contra el estado y el patriarcado, queremos aborto legal». I un altre que enviava als cures a treballar per quedar-se sense negoci en poder decidir i especular sobre els cossos de les dones.

    I és que com ens explicava Sandra Castañeda, Coordinadora General de la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe, en aquesta entrevista, l’avortament és una eina de control i un negoci per altra banda: «els mateixos metges que públicament s’oposen a l’avortament, després secretament els realitzen per 800 o 1000 dòlars. Clar que volen que sigui clandestí i il·legal. El dia que sigui legal hauran de practicar-lo en el seu servei de salut gratis. Ara poden fer-ho en el seu consultori i guanyant diners». Castañeda també apuntava que per molt que el patriarcat vulgui manar sobre el cos de les dones, «les dones quan volen avortar avorten. Punt. Pot ser il·legal, pot estar penat amb l’infern però quan una dona decideix una cosa la fa». Afegia que, «com a feministes, el nostre deure és transgredir les normes que ens imposa el patriarcat. No hem d’esperar fins que el patriarcat ens doni per si sol el dret. El dret ha anat darrere dels canvis socials i som les dones les que hem de generar aquests canvis». Canvis que avui s’estan presentant per vuitena vegada al Congrés d’Argentina amb el suport de milers i milers de dones d’arreu del món.

  • Salut comunitària, salut mental, addiccions, determinants i desigualtats… per eleccions tots en parlen, no tots hi aporten

    Educació, cultura, tenir un sostre, menjar per dur-se a la boca… les necessitats bàsiques cobertes són paràmetres que tots els partits que es presenten a aquestes eleccions municipals a Barcelona donen per vàlids. Un essencial per a la convivència i la vivència en si de la població és la salut. La seva universalitat i gratuïtat, l’atenció primària i comunitària, els determinants socials de la salut i com encarar la situació desigual d’accés i estat de salut per barris, la salut mental dels barcelonins… La salut i la sanitat són un dels temes estrelles en qualsevol societat, mirem un a un què volen aportar els alcaldables i les seves sigles.

    S’ha de dir, com molts alcaldables sobretot entre Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya s’han dit, que hi ha moltes competències que fugen de la ciutat. Ens hem acostumat a veure acusacions de l’Ajuntament cap a la Generalitat i viceversa sobre qui hauria d’haver-se encarregat i responsabilitzat de tasques. Tenim com a exemple tots els moviments a voltant del CAP Raval Nord on si que depenia de l’Ajuntament l’ubicació del centre però eren Generalitat i Diputació qui al final davant la pressió del MACBA haurien imposat un emplaçament fora de la Misericòrdia, l’opció inicial.

    BeC vol consolidar les polítiques que han reduït les desigualtats en salut a la ciutat

    Des de Barcelona en Comú, i a través dels seus informes «La salut a Barcelona» que feien des del govern juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, expliquen que «els últims 4 anys s’ha donat especial importància als indicadors referits a les desigualtats territorials». En posen alguns exemples com ara que les desigualtats en esperança de vida en néixer entre els barris més pobres i els més rics han passat de 4,3 anys a 2,4 anys. Per seguir amb aquestes polítiques, BEC proposa posar de nou en marxa «el Pla de Barris amb una durada de 10 anys i donar continuïtat als projectes socials més reeixits». Relacionat amb això, també «continuar estenent els programes de salut comunitària de Barcelona “Salut als barris”, abordant nous reptes de salut, i implantar programes de promoció de la salut a més del 50% d’escoles de la ciutat». Aquesta salut comunitària és un dels punts que volen seguir treballant doncs, com diuen, s’ha augmentat a 25 barris dels 13 on hi era l’any 2014. Per fer-ho, diuen, «cal exigir el 25% de pressupost sanitari de la ciutat per a l’atenció primària», «desprivatitzar i passar a l’atenció primària la rehabilitació ambulatòria i domiciliària, l’atenció de salut a les residències geriàtriques i la podologia, i millorar les condicions laborals en els serveis encara externalitzats» i «desmedicalitzar l’atenció sanitària amb un pla participat per professionals i ciutadania usuària i amb perspectiva de gènere per reduir el 20% de la despesa farmacèutica».

    Segons l’enquesta de salut de Barcelona, el 16,5% dels homes i el 19,9% de les dones estan en risc de patiment psicològic i el suïcidi és una important causa de defunció, sobretot en les persones joves. Les mesures que volen implantar aquest mandat en termes de salut mental implicarien «exigir duplicar el pressupost sanitari per a la salut mental ambulatòria i comunitària i incrementar els recursos d’atenció domiciliària per a persones amb problemes de salut mental per disminuir la institucionalització i l’ús de psicofàrmacs».

    La feminització de la sanitat és un fet i que les polítiques sanitàries no contemplaven la dona fins fa relativament poc també. Encara ens trobem molt lluny del que BeC cataloga com «equitat de gènere en salut». Sobre això, parlen de «donar una clara orientació de gènere», «millorar l’atenció dels casos de violències masclistes des dels serveis sanitaris, la formació i recursos per a les actuacions i la recuperació» i «continuar l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva».

    Des de BeC demanen, com també ho fa la CUP encara que aquesta ho vol descentralitzar també als barris, la «reactivació del Consell de Salut de Ciutat, rendiment de comptes als consells de salut de districte i constitució obligatòria de les comissions de participació de centres sanitaris amb professionals del centre i ciutadania usuària».

    Internacionalitzar la recerca i renaturalitzar Barcelona

    Junts per Catalunya inicia el seu bloc sobre salut dins el programa electoral parlant «d’impulsar una “Barcelona renaturalitzada” per contribuir a la salut i al benestar de les persones». Segueix amb la idea de crear un Pla de xoc en col·laboració amb altres administracions per combatre i reforçar la participació ciutadana en els grups de salut i drogodependències.

    Les dues pàgines i mitja que el programa de Junts per Catalunya dedica a salut llista diferents idees sense aprofundir-hi massa. Segueix amb amb la idea d’estendre la xarxa de famílies cuidadores i reforçar la participació en l’elaboració i implantació dels programes de salut dels plans comunitaris de barris, amb la col·laboració de les entitats del territori. També esmenten desplegar la mesura de salut sexual i reproductiva a la ciutat de Barcelona conjuntament amb els serveis sanitaris i les entitats del sector per evitar embarassos no desitjats, i malalties de transmissió sexual, especialment en els joves.

    Barregen salut i indústria quan anuncien que continuaran «treballant per la internacionalització de la recerca i la indústria biomèdica i biotecnològica així com donarem suport a la implantació d’aquest tipus d’indústria a la ciutat i la dinamització del clúster biomèdic i biotecnològic», alhora que reforçaran, diuen, «la tasca investigadora de l’Agència de Salut Pública de Barcelona perquè continuï sent un referent de la salut pública mitjançant els projectes de recerca i les publicacions a les revistes científiques».

    Defensar el turisme sanitari per finançar tecnologies i innovació

    El partit de Manuel Valls barreja educació i salut en un mateix punt dins un programa que no supera les 35 pàgines. Opinen que tot i ser competència autonòmica, el programa de Salut de Barcelona ha de vetllar per la qualitat de l’atenció sanitària, així com promoure iniciatives municipals de Salud Pública, Prevenció i Educació Sanitària.

    En les mesures que proposen, sota el títol ‘Salut de qualitat’ a part de voler impulsar Barcelona com una referència en la cura de la salut, parlen d’aprofitar «els actius sanitaris per crear una oferta de qualitat internacional.  Aquesta oferta generarà ocupació i valor afegit per Barcelona, i també un turisme sanitari que permetrà finançar millor l’extensió de les últimes tecnologies i la innovació».

    Sobre salut mental, parlen de desenvolupar un nou Pla coordinat amb el Consorci Sanitari, el Consorci d’Educació i l’àrea de Drets Socials. No diuen com serà. Sobre joves i salut sexual asseguren que actualitzaran i ampliaran l’estratègia de salut sexual i reproductiva. No diuen com serà.

    Crear plans i avaluar situacions

    Reforçar l’acció comunitària de salut, crear un sistema de priorització social dels barris amb vulnerabilitat, fer campanyes per evitar i reduir les malalties de transmissió sexual o elaborar un pla de xoc contra la marginalitat de les persones amb trastorns. Aquestes són algunes de les propostes que Esquerra Republicana de Catalunya inclou en el seu programa electoral en l’apartat titulat ‘Salut pública’.

    També esmenen la necessitat d’un pla director d’urgències psiquiàtriques o un d’acció per a les addiccions a les noves tecnologies. Introdueixen el tema de les residències i de les cures de la gent gran i afirmen que l’objectiu és millorar la participació ciutadana en l’àmbit de la salut a a la ciutat, per districtes i per barris.

    En general, el programa electoral d’ERC fa apostes concretes encara que no ben desenvolupades sobre diversos temes que a banda d’afectar la ciutat, afecten a les persones que hi viuen en ella i el seu entorn. Per exemple, en termes de salut pública, parlen de treballar aigua i aire, l’aluminosi a la ciutat, els brots i plagues o erradicar les malalties contagioses.

    Garantia social i de salut: dos en un

    «El 80% dels determinants de la salut són de fora del sistema sanitari, això vol dir que molts dels problemes de salut més rellevants estan subjectes a la influència de l’entorn i de les condicions de vida de les persones. Per tant, reduir les desigualtats de salut requereix actuar sobre els determinants socials, sobre tots ells». Aquesta és una de les declaracions que incorpora el PSC en el seu programa. I d’aquí extreuen que «incorporaran la visió transversal de la salut en totes les polítiques destinant part del pressupost de cada regidoria a la promoció i prevenció de la salut». Diuen des d’on però no diuen com. Afegeixen que reduiran les desigualtats en salut entre barris amb plans transversals. No donen cap pista de com seran.

    Sí que parlen de serveis socials i d’abordar la pobresa infantil o d’atendre integralment a famílies desnonades. D’ampliar el fons d’emergència per a la pobresa estructural i adequar el servei d’atenció domiciliària a les necessitats quantitatives i qualitatives de les famílies afectades. Ara bé, sota el títol «Prioritat 4. Garantia social i de salut», el PSC no parla de la situació de l’atenció primària i la feina als barris més enllà de la necessitat de trencar amb les desigualtats ni tampoc treballa què fer sobre com donar una perspectiva de gènere a la salut a la ciutat.

    Triar metge i centre sanitari o incentivar el canvi de model de finançament sense dir com

    El Partit Popular, per la seva banda, no ha realitzat un programa electoral concret per a la ciutat de Barcelona. De fet, ha elaborat un text de 54 pàgines titulat eleccions municiplas i autonòmiques 2019; programa marc. Així, no inclou propostes en clau Barcelona i fa referència al conjunt dels «espanyols» per a totes les mesures. Algunes d’elles són de molt difícil gestió i no s’acaba d’entendre la seva intencionalitat com ara que demanen «garantia de llibertat d’elecció de metge i de centre sanitari en el marc del Sistema Nacional de Salut» i afegeixen idees que no incorpora cap altre partit com ara impulsat la utilització del testament vital en situacions terminals.

    Sobre com promoure la medicina personalitzada parlen d’incentivar el canvi de model de finançament dels centres sanitaris que estimulin les activitats preventives. No diuen exactament com ho faran però llisten diverses idees enfocades a les addiccions, l’obesitat o l’assistència a les persones grans. Insisteixen en dotar de tecnologia els equips i de recursos per investigació transnacional.

    La salut, com el dret a una vida digne, garantista, pública i per a tothom

    «Els serveis de salut i sanitat han de ser garantistes i no poden mai derivar del nivell de recursos econòmics de la població. El dret a la salut i l’accés al sistema sanitari ha de ser universal, equitatiu i 100% públic» o «amb l’objectiu de millorar la salut, cal planificar des de la comunitat (el barri o la vila) les deteccions en salut, analitzar les diferents situacions, prioritzar els problemes i les diverses actuacions, implementar les intervencions, fer seguiment i avaluar el pla consensuat». És a dir, «cal planificar, actuar i avaluar des de baix, cal impulsar la creació de comissions de control popular com a usuaris potencials que som totes de la sanitat pública».

    Aquestes són algunes de les afirmacions que la Candidatura d’Unitat Popular incorpora en el seu programa electoral per dir que la salut és vida i com a tal cal que sigui per a tothom i feta des de tothom. Perquè això passin, entre les seves mesures incorporen «revertir les privatitzacions, les externalitzacions i/o la gestió privada dels serveis de salut» a través de la remunicipalització dels serveis i així evitat l’externalització de treballadors que entenen que si no formen part de plantilles estructurals estan precaritzats.

    Cal doncs, més pressupost per la salut comunitària i la salut pública que la CUP enten que es pot aconseguir prioritzant els serveis públics i que la gestió sigui 100% pública.

    Tot i així, fora de les accions directament enfocades a la salut, la CUP incorpora en aquest punt del seu programa electoral que es tingui cura dels drets laborals, implicant aquí dret a la formació continuada, dret a condicions de salari, torns de treball dignes i lliures d’assetjament laboral i sexual. Per ells, això és salut. I sobre com fer-ho? A través dels consells de salut i els agents socials i sindicals que hi vetllarien.

    Un altre punt que tracta i adopta com a mesura és revertir l’especulació farmacèutica de la salut i crear una agència de farmàcia de titularitat pública, així com revisar el sistema de patents i fomentar l’ús de medicaments genèrics i un sistema de preus en relació al valor terapèutic. Paral·lelament a això, dedicar un esforç especial a la prevenció de la salut així com adoptar serveis sanitaris les 24 hores on tothom pugui accedir. Això implica una reorganització de l’estructura actual i contractar més personal.

    Pel que fa a la salut mental, apunten que cal «definir uns protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones afectades per una malaltia mental, que evitin les negligències o problemes en l’atenció sanitària que sovint pateixen les persones que pateixen una malaltia mental greu»

  • El dret universal als subministraments, el gran oblidat als programes electorals a Barcelona

    Aquest document s’ha elaborat fent una anàlisi dels programes electorals de les candidatures que van tenir representació en les passades eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

    Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) considerem essencial la lluita contra la pobresa energètica des de l’àmbit municipal i per això hem volgut avaluar com inclouen aquesta problemàtica als seus programes les principals candidatures que es presenten per governar la ciutat.

    Per dur a terme aquesta avaluació hem seleccionat diferents indicadors:

    • Enfocament de drets: per tal de poder plantejar mesures valentes que lluitin contra la pobresa energètica des de l’arrel, no podem deixar de banda que en essència es tracta d’un tema de drets i que el fet que es considerin l’aigua o l’energia com a simples mercaderies és la principal causa perquè existeixin famílies que pateixen la problemàtica.
    • Defensa de la Llei 24/2015: és imprescindible que des del municipi es facin servir totes les eines disponibles per lluitar contra la pobresa energètica. En aquest sentit, la Llei 24/2015, com a norma que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls només a la ciutat de Barcelona, ha de ser aplicada de forma completa i que des de l’Ajuntament es sancioni a les empreses subministradores que la incompleixin en qualsevol terme.
    • Apoderament energètic: la nul·la voluntat de les grans subministradores per donar a conèixer els drets energètics de la ciutadania s’ha de combatre des de l’àmbit municipal. Per això creiem imprescindible reforçar i ampliar el servei municipal d’assessorament energètic perquè sigui capaç d’arribat a totes les habitants de la ciutat.
    • Accés universal als subministraments: per culpa de l’actual situació de dificultat per accedir a un habitatge assequible, a Barcelona hi ha milers de persones que viuen en situació d’ocupació en precari i és imprescindible garantir que, mentre la seva situació habitacional no es regularitz,i tinguin accés a aigua i energia, donat que es tracta de drets universals necessaris per una existència digna.
    • Transversalitat de gènere: el gènere és un factor de risc en la pobresa energètica i cal tenir-lo en compte en les polítiques públiques que es desenvolupin en matèria de vulnerabilitat energètica.
    • Transició energètica inclusiva: no podem pensar en una transició energètica sense tenir en compte a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i això ha d’estar reflectit en les mesures que es plantegin en aquest sentit.

    Barcelona en comú

    El programa de Barcelona en Comú té un apartat específic de lluita contra la pobresa energètica on s’inclou l’enfocament de drets de manera concreta i es proposen mesures en la línia de garantir els drets energètics.

    Pel que fa a la defensa de la Llei 24/2015, se’n fa menció com eina que ha aconseguit aturar desenes de milers de talls, així com a mecanisme per tal de sancionar talls il·legals per part de les empreses subministradores.

    En relació a l’apoderament energètic s’inclouen com a mesures concretes el reforçament dels Punts d’Assessorament Energètic, així com l’ampliació del programa pilot de la Marina per detectar casos de pobresa energètica.

    En relació, a les ocupacions en precari, tot i que no es criminalitzen, no s’esmenta la necessitat de garantir l’accés al subministraments bàsics en aquestes llars, qüestió que és imprescindible si parlem de drets universals.

    BeC inclou en el seu programa mesures concretes per pal·liar els efectes diferencials en el gènere de la pobresa energètica a través de mesures com l’apoderament de les dones i en especial de les llars monomarentals en els drets energètics, així com la creació d’una xarxa de dones que puguin assessorar en matèria energètica, entre altres.

    Per últim, pel que fa a la rehabilitació proposa un programa d’ajuts per la rehabilitació en entorns vulnerables.

    Junts per Catalunya

    Junts per Catalunya fa menció específica a la pobresa energètica però no utilitza l’enfocament de drets sinó que simplement relaciona la pobresa energètica com un problema de rendes i de consums ometent la causa principal que és la pujada dels preus d’aquests serveis.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 ni al dret als subministraments bàsics.

    En relació a l’apoderament, es proposa obrir un nou Punt d’Assessorament Energètic que doni servei al Turó de la Peira, Vilapicina, Porta i Can Peguera.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquestes situacions i proposa lluitar contra elles.

    Junts per Catalunya no fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere tot i que reconeix que existeix la feminització de la pobresa i proposa una atenció especial a les dones sense concretar mesures.

    Per últim, en relació a l’estalvi energètic inclou mesures concretes com una línia d’ajuda especifica per les persones en situació de vulnerabilitat per tal que amb sistemes d’autoproducció renovable pugui disminuir el consum d’electricitat.

    Barcelona pel Canvi – Ciutadans

    Ciutadans en el seu programa parla de la pobresa energètica i la necessitat de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics a les persones en situació de risc d’exclusió residencial que viuen a la ciutat.

    En el seu programa no es fa cap menció a la Llei 24/2015 com a eina essencial per aturar els talls de subministrament de les famílies vulnerables.

    Pel que fa a l’apoderament inclou continuar impulsant els punts d’assessorament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions en precari no només no fa cap referència a què les famílies afectades tinguin dret als subministraments bàsics sinó que criminalitza aquest tipus de situacions.

    Mencionen el gènere com a factor de risc en la pobresa energètica però no preveuen cap mesura concreta per fer-hi front.

    En relació a propostes com la rehabilitació d’edificis no tenen en compte a la població més vulnerable.

    Esquerra Republicana de Catalunya

    En el programa d’ERC inclouen la garantia al dret als subministraments bàsics davant els interessos de l’oligopoli.
    No fan cap referència a la Llei 24/2015 com a eina essencial per lluitar contra els talls de subministrament ni inclouen cap mesura d’apoderament energètic.

    Pel que fa a les ocupacions, reconeix l’existència del fenomen però no parla de que les persones en aquesta situació tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però sí es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures en pobresa energètica.

    Finalment, en el programa parlen de garantir l’equitat de la transició ecològica per reduir la pobresa energètica com una prioritat però no ho concreten en cap mesura.

    Partit Socialista de Catalunya

    El PSC parla de pobresa energètica però només des de la vessant de l’eficiència energètica i no fa cap referència a un enfocament de drets.

    Tot i així menciona la Llei 24/2015 però sense concretar cap mesura per aplicar-la ni esmentar a la possibilitat de sancionar com ajuntament a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    En el programa proposa reforçar el que anomena el servei d’eficiència energètica però no fa cap menció explícita als Punts d’assessorament energètic ni a l’apoderament de la ciutadania que es troba en situació de vulnerabilitat.

    Pel que fa a les ocupacions només fa referència quan parla de preservar els drets dels propietaris anteposant-los als drets de les persones que ocupen en precari i tampoc explícita que tinguin dret als subministraments bàsics.

    En relació al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no es menciona però si es parla de la feminització de la pobresa sense concretar mesures concretes.

    Per últim, planteja una ac¬ció de rehabilitació dirigida a sectors amb riscos d’exclusió.

    Partit Popular

    En el programa marc del PP per les municipals no es fa cap menció a la pobresa energètica ni tampoc al dret als subministraments bàsics.

    Tampoc es menciona la Llei 24/2015 ni cap mesura d’apoderament ciutadà en drets energètics només parla del bo social elèctric.

    No fa cap menció a la relació que existeix entre pobresa energètica i gènere ni a que existeixi feminització de la pobresa.

    En relació a les ocupacions no només no parla de que tinguin dret als subministraments bàsics sinó que les criminalitza i proposa mesures per endurir la seva prohibició així com una regressió dels seus drets proposant que ni tant sols puguin empadronar-se als habitatges.

    Per últim, en l’apartat d’energia i canvi climàtic menciona el tenir en compte els més vulnerables però no concreta com.

    CUP Capgirem Barcelona

    El programa de les Cup Capgirem Barcelona inclou l’enfocament de drets on vinculen clarament la pobresa energètica al fet de que l’energia o l’aigua es tractin com una mercaderia enlloc de com un dret.

    Fa referència a la Llei 24/2015 i a la prohibició de talls però interpreta que qui s’ha de fer càrrec de les ajudes és l’administració pública enlloc de l’oligopoli. No fa cap referència al fet de que l’ajuntament pugui sancionar a les empreses subministradores pel seu incompliment.

    Pel que fa a l’apoderament energètic no fa cap referència.

    En relació a les ocupacions és l’única candidatura que explicita clarament que les persones en situació d’ocupació han de tenir garantit el dret als subministraments bàsics.

    Pel que fa al gènere com a factor de risc en la pobresa energètica no el menciona però si proposa mesures com dotar de recursos econòmics i assistencials específics per dones en situació de precarietat i vulnerabilitat.

    Per últim, en relació a mesures cap a la transició energètica proposen que els sistemes de producció i distribució, així com la seva gestió, han de ser públics o bé gestionats per la ciutadania per tal de garantir l’accés a tos els veïns i veïnes i també parlen de crear una tarifa social en relació a la renda.

  • Barcelona serà la tomba del canvi climàtic? Segons els programes la resposta és no

    La contaminació sempre s’ha vinculat a les grans ciutats i a les àrees industrialitzades. Des de fa uns anys s’està denunciant una normalització que, a Barcelona, provoca 354 morts l’any i fins a 30.000 morts prematures a tot l’estat espanyol. De fet, segons un estudi promogut per Ecologistes en acció, la qualitat de l’aire provoca quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit.

    Contaminació i indústria i contaminació i cotxes és la vinculació evident que la majoria realitza. Ara bé, què passa més enllà a la ciutat que provoqui aquesta crisi atmosfèrica? Els grups municipals han introduït aquest paràmetre en els seus programes electorals. Analitzant quines propostes aporten i si serveixen realment en la lluita contra la contaminació veiem que si bé durant el darrer mandat el Pla Clima Barcelona ha pres importància, les seves funcions no s’han acabat de fer efectives.

    Qui ha estat més rotund en campanya pel que fa a la contaminació i la crisi atmosfèrica ha estat el número 4 a les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. Marc Cerdà, ambientòleg de professió obria un fil de twitter on denunciava la inacció en la lluita contra el canvi climàtic. Des de la CUP, a més, han vinculat més factors a la contaminació com ara la massificació turisme i les accions que es fan per aquest com ara la construcció de «2 noves terminals de creuers que multiplicaran quasi per dos els creueristes (4,4M/any) incrementant també les emissions de CO2».

    Com ens recorda en un article publicat en campanya, «les ciutats juguen un paper rellevant com a grans estructures de consum de combustibles fòssils i com a emissores del 70% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) del planeta». Vinculant-ho a això, parlava de decreixement del turisme per reduir la contaminació. Per exemple afegia que el port i l’aeroport són els «responsables de més del 90% de les emissions de GEH del turisme».

    Davant d’això, les propostes que aporten els partits són ben diverses:

    La Zona de Baixes Emissions permanent per reduir un 20% la contaminació

    Barcelona en Comú segueix defensant el seu pla Zona de Baixes Emissions i implementar-ho de manera permanent a partir de l’1 de gener de 2020. Es combinaria amb mesures de mobilitat que aconseguirien, diuen, reduir la contaminació en un 20% al final del mandat, i reduir en 125.000 els vehicles circulants a la ciutat a l’horitzó 2024.

    Pel que fa a la fira, el port i l’aeroport, apunten que cal treballar per tal que s’adaptin als objectius climàtics i de gestió dels residus de la ciutat establerts al Pla Clima i a l’Estratègia de Residus Zero. Això es tradueix en obtenir la presentació abans de juny de 2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de residus que suposin una reducció de les emissions de CO2 per l’any 2030. De quant, no acaba de quedar clar en el seu programa ja que parlen d’una reducció del 45% però fent-ho respecte als nivells de 2005. Quina proporció de reducció està feta i quina queda per fer és una incògnita i per tant no es pot valorar la possibilitat que s’aconsegueixi. El mateix passa quan asseguren arribar a un reciclatge del 60%, a més d’un pla d’increment de la producció d’energies renovables que multipliqui com a mínim per cinc la generació actual.

    Si les baixes emissions no funcionen… peatge per entrar a Barcelona

    El que ara es presenta com Junts per Catalunya, el segon grup municipal amb més regidors actualment parla de crear un Barri d’Emissions Zero: «convertirem un barri de la ciutat en energèticament autosuficient com a prova pilot per tal de poder estendre a tot Barcelona les mesures que s’hi hagin implementat». Pel tema de les emissions i en la línia de reduir la contaminació de vehicles privats a la ciutat, en declaracions, Artadi ha fet referència a poder plantejar-se pagar un peatge a l’entrada a la ciutat si les mesures que entrin en vigor funcionen o no. Això ho vinculen amb ampliar la mobilitat del transport públic.

    Pel que fa al port de Barcelona, Artadi més que propostes s’ha dedicat a denunciar que l’alcaldessa actual no hagi cuidat prou el port ni hagi pressionat l’estat per la seva manca d’inversions. Més enllà d’això i de mesures per l’eficiència energètica a habitatges, Junts per Catalunya no desenvolupa gaires idees en el seu programa electoral contra el canvi climàtic.

    Transport públic gratuït dins la ciutat

    Ciutadans, que s’amaga en aquestes eleccions municipals rere l’aposta de Manuel Valls, parla de donar màxima prioritat a la lluita contra el canvi climàtic per que entenen «el greu moment d’emergència climàtica i des de Barcelona, juntament amb les altres grans ciutats del C-40» volen liderar «tots els esforços que ajudin a revertir la situació actual». Per disminuir l’ús del vehicle privat, proposen aplicar un model d’emergència urbana per contaminació, on el transport públic podria ser gratuït pels desplaçaments per la ciutat.

    El programa de Valls també parla de residus i reciclatge però ho fa de puntetes, com la majoria de les seves mesures, i sense dir el què, relegar-ho a l’empresa: «proposem un salt quantitatiu i qualitatiu amb la col·laboració dels ciutadans però també amb temes d’innovació tecnològica, social i aprofitant les iniciatives del sector empresarial més avançat».

    El seu programa electoral no reuneix més propostes sobre contaminació o contra el canvi climàtic però sí que en campanya Valls ha deixat anar algunes idees més rere preguntes de premsa o en actes públics com ara defensant el port de Barcelona.

    Electrificar el Port de Barcelona per reduir la contaminació de creuers i mercaderies

    El següent grup municipal amb 4 regidors ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest nou mandat amb Ernest Maragall al capdavant i Alamany de segona, volen «fixar objectius ambiciosos de reducció d’emissions de CO2 del 40% sobre els valors de 1990, que implica doblar la intensitat de l’esforç recollit en el Pla Clima 2018-2030». A més, en el programa electoral inclouen elaborar pressupostos de carboni, i fixar, indicadors i mecanismes de seguiment participatius.

    Pel que fa a la zona de baixes emissions, de la mateixa manera que proposa per exemple BEC, des d’ERC volen determinar les restriccions definitives d’accés a aquesta zona a partir de l’any 2020. Sobre el Port, sense dir res de les noves construccions que rebran més creuristes, parlen «d’avançar cap a l’electrificació del Port de Barcelona o l’àrea de control d’emissions, amb l’objectiu de reduir la contaminació que generen els creuers i els vaixells de mercaderies del port».

    En el punt sobre el tractament de residus fixen com objectiu adaptar el model de recollida a les característiques de cada barri i com objectiu assolir el 60% recuperació de la brossa orgànica prioritzant la separació en origen i un sistema de recollida no anonimitzat. També proposen «desenvolupar la nova contracta de neteja per adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat: augment dels nivells de recollida selectiva (per a passar del 35% al 60% que fixa la legislació europea), increment de la recollida porta a porta o implantació de contenidors intel·ligents i vehicles més ecològics».

    En dies d’alta contaminació, transport públic gratuït

    El PSC de Collboni també parla de fomentar «la reducció de les deixalles orgàniques i residus verds enviats als abocadors així com les deixalles sòlides i potenciar reciclatge d’una major part dels residus generats maximitzant la reutilització de tot tipus de materials (incloent telèfons mòbils i material electrònic en general)». Sobre el Pla Clima que ja s’ha iniciat en aquest mandat asseguren que l’impulsaran i actualitzaran «alineats amb els compromisos pel 2030 de reducció del consum energètic un 40% pel 2030, aconseguir un consum energètic d’origen renovable del 40% i una disminució d’emissions C02 del 40% respecte al 2008».

    Vinculat a reduir les emissions, des del PSC també volen contemplar la possibilitat de peatonalitzacions i de restriccions de circulació al centre de la ciutat, «per millorar alhora la qualitat del nostre medi ambient i dels nostres usos de l’espai públic». A més, proposen que el transport públic sigui gratuït els dies d’alta contaminació.

    Rebuig a qualsevol prohibició dirigida als vehicles de combustió

    Així com la majoria, el PP també repeteix la frase de reduir emissions per complir amb els objectius compromesos per l’any 2030. Tot i així, el partit de Bou afirma taxativament que «rebutjaran les prohibicions als vehicles de combustió», ja que «ha de ser l’evolució tecnològica i les decisions dels consumidors els qui marquin el ritme de substitució d’unes tecnologies per altres». A la pràctica doncs, no volen instaurar cap mesura per reduir el trànsit a la ciutat. En declaracions, no obstant, Bou va dir que els cotxes de fora haurien de tenir un aparcament a les estacions de tren i a canvi de no entrar el cotxe podrien rebre uns bitllets amb descompte. Fa un parell de dies, Bou parlava sobre les bicicletes i titllava d’absurds molts dels carrils que s’han creat durant aquest darrer mandat.

    Transport públic, bicicletes, ecotaxes al port i la no construcció de més terminals

    Tot el contrari que la CUP que aposta per la mobilitat a peu i en bicicleta i per a les mercaderies així com per apostar per un bon ús del transport públic, reduint-ne les tarifes, i poder guanyar espai públic. Per fer-ho, proposen «pacificar els carrers de la ciutat, reduir la velocitat de circulació a 30 km/h i restringir la circulació de vehicles privats als carrers, exceptuant els del veïnat i els servis públics, per reduir la circulació un 50% als barris». El pla per promoure l’ús de la bicicleta a banda de crear carrers d’ús preferent també implica «triplicar la xarxa d’aparcaments de bicicletes per a les veïnes en l’espai públic i regularitzar-ne i limitar-ne l’ús per a les empreses de lloguer de bicicletes, especialment, les enfocades a l’ús turístic»

    Per millorar la qualitat de l’aire, proposen elaborar una estratègia que també impliqui «millorar l’actual monitoratge ambiental dels barris i ampliï l’actual xarxa amb noves estacions automàtiques, que posi un èmfasi especial en els aspectes en els quals ara hi ha menys informació (Nou Barris, Horta – Guinardó, Sant Andreu i, especialment, els barris de la Marina els voltants del port de Barcelona)». Sobre el port, a banda de la negativa a la nova construcció, demanen limitar l’arribada de creuers i ferris al port i establir una ecotaxa a aquests i limitar l’entrada al Port de naus que usin combustibles altament contaminants, sense els filtres adequats.

  • Què ha de canviar a Barcelona per evitar la mort de 354 persones a l’any per la contaminació de l’aire?

    A Espanya, la contaminació de l’aire ocasiona quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit. Els efectes de la mala qualitat de l’aire en la salut de les persones es relaciona cada vegada amb malalties no només respiratòries, sinó també cancerígenes, cardiovasculars i neurològiques.

    Conversem amb María García, d’Ecologistes en Acció i Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona sobre els reptes que ha d’afrontar la ciutat en les pròximes gestions.

    «El canvi no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó del canvi en el model de mobilitat»

    A Barcelona, ​​la qualitat de l’aire representa una de les majors preocupacions a nivell ambiental i de salut pública. Per a María García, hi ha tres focus principals: el trànsit, el port i la indústria; i la solució està en les mesures estructurals i no en el model de mobilitat.

    «El que cal entendre és que el canvi a nivell de trànsit no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó que vindrà del canvi en el model de mobilitat, això vol dir retirar carrils de circulació de trànsit privat que avui és majoritari i potenciar els vianants, la bici, el transport públic, els mitjans de transport públic de més capacitat i velocitat en superfície «, comenta l’especialista d’Ecologistes en Acció, que a més assenyala que actualment, el vehicle privat ocupa un 65% d’espai a aparcament.

    Molts dels vehicles que transiten els carrers provenen de fora de la ciutat, que, segons ens explica Cristina Castells, són més del 50%. És per això que un dels principals objectius per als propers anys és el de reduir la major quantitat de la seva circulació.

    «Bàsicament el que ens estem plantejant com a ciutat és reduir la mobilitat i després aconseguir que la mobilitat que queda sigui el més sostenible possible (…) Per a nosaltres, el nou pla de mobilitat urbà és molt important: incorporar carrils de bicicletes a la ciutat, traient carrils al vehicle és molt important «, apunta la directora.

    Tot i que ja existeixen iniciatives com les superilles o les zones de baixes emissions que plantegen restriccions del pas vehicular, no s’ha pogut observar resultats positius significatius en la qualitat de l’aire a un nivell macro.

    «Hem activat unes i les altres s’estan treballant; els resultats són positius. És veritat que hi ha alguns trams urbans a prop, confrontants a la superilla, que potser s’han empitjorat una mica perquè encara no desenvolupat tot el projecte de superilla», indica Castells.

    D’altra banda, García considera que si el pla inicial de tenir 500 superilles s’hagués mantingut, era possible reduir el 30% del trànsit de la ciutat. No obstant això, amb el que s’explica fins al moment l’impacte positiu obtingut és «semblant al d’un parc».

    «Nosaltres insistim, el què cal fer és reduir l’ús habitual, cal entendre que més d’un milió de vehicles circulen a Barcelona i té una mitjana d’ocupació d’1,4 persones. És l’ús irracional el què s’està fent del vehicle privat, llavors el que proposem és un peatge que el que fa és dissuadir l’ús».

    «La qualitat de l’aire és una de les prioritats del govern i creiem que també ho serà per al pròxim»

    A Estocolm, on s’ha posat en pràctica el peatge urbà s’ha aconseguit reduir fins a un 30% el trànsit des del 2009. La proposta que esmenta García consisteix en el pagament a l’entrar a la ciutat i té com a objectiu en dissuadir les persones d’usar el vehicle de manera individual. D’aquesta manera, no es motivaria als usuaris a renovar el parc de vehicles, sinó a deixar d’usar-lo.

    La veritat és que quan es proposen mesures que inclouen restriccions, el principal obstacle és la resposta general dels ciutadans.

    «Tenim molt clar que això ja no és un problema mediambiental, sinó que és un problema de salut i per tant els hem de fer si o si. Però al moment de fer el canvi no és fàcil, tenim a ciutadans molt convençuts, que ens ajuden de manera immensa en poder aplicar aquestes mesures i altres als quals no els agrada tant», ens comenta Castells.

    A més de considerar el peatge mediambiental, considera que es troben «oberts a continuar analitzant els resultat i aplicar mesures per aconseguir els nivells plantejats» ja que assenyala que és una de les prioritats d’aquest i el proper govern. També indica que estan treballant en millorar la qualitat de l’aire en zones «sensibles», com hospitals o escoles.

    «No som diferents a altres ciutadans i ciutadanes, és com la llei del tabac, com el peatge, com en totes les ciutats en les que s’està aplicant les mesures de restricció. Si les polítiques funcionen i expliques que estem en una crisi de salut, de canvi climàtic, d’ocupació massiva del vehicle privat de la ciutat que ens està perjudicant serà més acceptat «.

    Si bé el baròmetre de la ciutat considera la contaminació com una preocupació principal, encara queda molta feina de sensibilització per fer. És per això que García considera que «la gent canvia de comportament amb les polítiques, no són temes racionals».

  • Obre el nou espai Barcelona Cuida, un centre per a la cura de les persones cuidadores i cuidades

    La ciutat de Barcelona compta des d’aquest dimecres amb un nou recurs obert a tota la ciutadania i pensat específicament per acompanyar i facilitar la tasca de les persones cuidadores i les que són cuidades. L’espai Barcelona Cuida està ubicat al número 22 de l’Avinguda Marquès de l’Argentera, al costat de l’Estació de França, i obre tots els dies laborables en horari de matí i de tarda, a banda del primer cap de setmana de cada mes. Igualment, també disposa d’un servei d’atenció telefònica i respon les consultes telemàtiques que es facin arribar a través del web.

    Barcelona Cuida – Espai d’Informació i Orientació compta amb un pressupost anual al voltant dels 450.000 euros i la implicació directa de diferents àrees municipals. Hi treballen 7 professionals a temps complert amb perfils diferents i complementaris, a més del personal de recepció i professionals especialitzats en horaris establerts, i s’ha dissenyat amb el suport  de professionals de serveis socials, de salut i d’entitats de l’àmbit de la cura com les que formen part de la Xarxa pel suport a les famílies cuidadores i de la Xarxa treball de la llar just, a més de col·lectius d’autoorganització de les treballadores de la llar com Libélulas, Mujeres Diversas, Sindillar o Mujeres Pa’lante. Les professionals d’àrees diferents i les entitats socials conformen un consell assessor ideat per ajudar a millorar el funcionament del centre, dissenyar la programació dels tallers formatius que s’hi facin i potenciar espais puntuals de trobada, entre d’altres aspectes. De fet, el centre s’ha pensat com un punt neuràlgic per recollir tota la informació que es genera al voltant de la cura i el web que s’ha posat en marxa també aquest dimecres ja recull un primer llistat de més de 800 recursos presents a la ciutat que estan dirigits a persones que són cuidades o que cuiden. L’espai Barcelona Cuida s’ubicarà definitivament a partir del proper any al carrer Viladomat 127, on abans estaven les instal·lacions de l’antiga mútua municipal PAMEM, un cop finalitzin les obres d’adequació d’aquest espai.

    La posada en marxa del centre Barcelona Cuida és una de les 68 actuacions previstes en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020, dissenyada per l’Ajuntament amb l’objectiu de posar les cures al centre de les polítiques municipals. El motiu és doble, ja que no només l’economia de les cures és un aspecte fonamental de la vida econòmica, imprescindible per al sosteniment de les necessitats humanes, i que qualsevol persona serà cuidada i/o cuidarà en algun moment de la seva vida, sinó que també el progressiu envelliment de la població fa pensar que aquesta necessitat anirà en augment i és convenient preveure-ho amb antelació.

    Barcelona cuida / Ajuntament de Barcelona

    El nou centre funcionarà com un servei per informar i assessorar la ciutadania sobre els recursos existents al voltant de la cura, donant informació sobre tràmits concrets, serveis especialitzats o necessitats emergents al voltant d’aquesta realitat, com poden ser el reconeixement del grau de dependència, la formació de les persones cuidadores i els drets laborals de la feina que fan aquestes persones, per exemple. Per aquesta raó, el centre neix amb la voluntat de donar resposta a tots els perfils.

    • Persones que tenen cura de familiars o persones properes. A Barcelona una de cada quatre persones cuida una altra persona de la seva xarxa familiar o de convivència. La responsabilitat i la dedicació a les cures de manera sostinguda pot ocasionar esgotament físic i emocional.
    • Persones cuidadores professionals a la llar. El servei també s’adreça a les persones que cuiden a la llar de manera remunerada, independentment de la relació laboral i de la situació administrativa, per facilitar-ne la formació, l’acreditació i la defensa dels drets.
    • Professionals de serveis socials, comunitaris i de salut. Les persones i equips de serveis socials, espais comunitaris i de l’àmbit de la salut són un col·lectiu fonamental en l’atenció directa tant a persones receptores de cura com a famílies cuidadores i persones treballadores del sector. El Barcelona Cuida treballarà com un espai de segon ordre i es coordinarà amb totes elles.
    • Entitats. Les organitzacions, entitats i col·lectius de l’àmbit de la cura constitueixen un ampli ventall de recursos, xarxes i relacions que representen un suport fonamental per a les persones implicades en la cura.
    • Persones que vulguin planificar la seva cura. L’objectiu és donar informació a persones preocupades pel seu present o futur, ja sigui per una situació de dependència, discapacitat o bé per l’envelliment.

    Igualment, el centre aspira a demostrar la seva necessitat i el seu potencial oferint informació, orientació i assessorament sobre els recursos existents a la ciutat per tal de proporcionar de forma integral una primera orientació a les persones usuàries i, en funció de les seves necessitats i demandes, derivar-les vers els serveis més adequats. Així es busca enfortir i potenciar el que ja s’està fent, evitant duplicar serveis existents, però facilitant que les persones trobin la informació sistematitzada i en un únic lloc. La informació inclou suports pràctics dins i fora del domicili per a la cura d’infants i persones dependents o malaltes; ocupació i formació de la persona cuidadora; aspectes jurídics per abordar temes relacionats amb la contractació de la persona cuidadora i dels seus drets laborals; i suports emocionals i activitats grupals per a persones cuidadores.

    El servei aspira a afavorir l’intercanvi i la relació entre persones, professionals i organitzacions, amb tallers formatius, accions de difusió i l’organització d’espais de trobades. Aglutinarà els estudis, eines o recursos web relacionats amb aquest àmbit.

    A més, els professionals del centre vetllaran per tenir actualitzat el mapa de recursos de la cura, en constant interacció amb els agents i entitats del territori. D’aquesta manera detectarà els agents clau i generarà una xarxa de referents, amb els quals es podrà reunir de forma periòdica per tal d’actualitzar la informació disponible.