Just Deploy It!

Etiqueta: Barcelona

  • L’Espacio del Inmigrante, cinc anys de lluita contra l»apartheid sanitari’ del PP al cor del Raval

    Un Reial decret Llei del Partit Popular el 2012 va trencar el principi d’universalitat de la sanitat a Espanya. Malgrat que les comunitats autònomes es van apressar a aprovar normatives que mitiguessin l’acció del Govern de Mariano Rajoy, van ser molts els migrants en situació administrativa irregular que van quedar exclosos de la xarxa pública. Per això, la mesura dels populars va ser denominada apartheid sanitari. Aquest apartheid va sumar en menys de tres anys 1600 casos d’exclusió mèdica, tal com va denunciar la Xarxa de Denúncia i Resistència al Reial Decret (REDER).

    A Barcelona, la problemàtica va portar als mateixos migrants –ajudats pel moviment okupa de la ciutat, diverses assemblees de barri i també pels iaioflautes– a crear un racó autònom al Raval on atendre als repel·lits per la reforma del PP. Van anomenar a la iniciativa Espacio del Inmigrante.

    Avui dia no s’entén el barri sense el seu hospitalucho; així el van sobrenomenar els mateixos migrants quan van crear el servei assistencial el gener de 2013. Però Hospitalucho va quedar curt en poc temps. Setmanes després de realitzar les primeres visites mèdiques, el col·lectiu va integrar al seu ventall de serveis l’assessoria legal, i després la psicològica. Ara fins i tot realitzen cursos de castellà, dels que va ser professor el mateix Nazario, dibuixant i veí de Ciutat Vella.

    D’aquests cursos s’han beneficiat milers de migrants, inclosos ferrovellers i manters, dos dels col·lectius afavorits per l’àgora en la què s’ha convertit l’Espacio del Inmigrante. Entre les seves parets, que han escoltat tot tipus de xerrades i han participat de tot tipus de tallers (i que han servit de recer per no pocs migrants sense sostre), va néixer el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

    Un dels seus dos locals, el de més recent ocupació, va estar en voga la passada setmana. L’Espacio del Inmigrante va esquivar el seu desallotjament gràcies a l’àrea d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va intervenir per detenir el desnonament abans del seu llançament des dels jutjats. El local, gestionat pel col·lectiu des de fa dos anys, està situat al carrer Agustí Duran i Sampere i és propietat del holding d’inversió de l’entitat La Caixa, Criteria Caixa SAU. El seu altre local, ocupat el novembre de 2012 en el passatge de Bernardí Martorell, el hospitalucho històric, també va viure l’amenaça del desallotjament però l’Ajuntament va intervenir de nou a causa de la situació de vulnerabilitat d’algunes famílies que vivien a l’immoble.

    A l’interior dels baixos del carrer Augustí Duran i Sampere, un lloc enorme, de parets altes i plenes de gargots, i momentàniament el local base de l’Espai per la presència d’un narcopis a la finca del seu primer hospitalucho, alguns dels membres del col·lectiu llancen xifres sobre els cinc anys de presència del gabinet mèdic, legal, psicològic i lingüístic autorganitzat del Raval: fins a 300 casos sanitaris atesos a l’any; una quinzena de persones assessorades per advocats a la setmana; i centenars d’alumnes en els seus tallers de castellà. Tot gratuït gràcies als voluntaris del col·lectiu, una vintena de persones, que ha anat canviant amb el temps.

    Assistència sanitària, assessoria legal i fins i tot cursos de castellà ofereix el col·lectiu | Sònia Calvó
    Tot i així, els membres de l’Espacio són un termòmetre de les desigualtats en el Raval. La seva tasca se centra en els “exclosos dels exclosos”, testifica Luciano, un dels advocats que passa ronda cada dimecres. I la seva activitat en els últims anys no ha decaigut. “Les persones en situació irregular desconfien dels hospitals, dels serveis socials… Els fa por que aquests chibeteen”. “Aquest és un espai de trobada, on es comparteixen els sabers dels migrants, aquí es genera un clima de comprensió”, asseguren César, un dels membres que més suport ha prestat al Sindicat Popular de Venedors Ambulants, i Julián, que es va aplicar a fons abans amb els ferrovellers de la ciutat però que dóna un cop de mà a qualsevol batalla.

    “Arribem on no arriben les ONG’s”, prossegueix César. L’Espacio del Inmigrante ha sumat a la seva tasca la de –destaca Luciano– “anar a buscar a les persones”. És per això, conclouen els membres del col·lectiu, que són molts els migrants vulnerabilitzats que els tenen confiança a ells i no a altres agents socials del barri. “El boca-orella fa molt”.

    L’Espacio també té algunes places per pernoctar | Sònia Calvó

    A més, amb el temps, han enderrocat les fronteres del barri i han estès el seu acompanyament a altres lluites del districte de Ciutat Vella. El cas dels menors estrangers indocumentats no acompanyats, popularment coneguts com a meinas, menystinguts històricament a la ciutat pels problemes que en algunes ocasions han provocat després de consumir cola. Iman, una jove del barri, va ser una de les participants de les anomenades ‘rutes contra la cola’. Passejos que els veïns van organitzar l’any passat pels voltants del Pou de la Figuera perquè els comerciants de petits negocis no venguessin dissolvent als joves.

    Més enllà dels serveis que l’Espacio ha prestat en els últims anys, els seus membres destaquen les arrels polítiques que les lluites del col·lectiu han generat al barri. Senten que han contribuït a visibilitzar al migrant en les lluites socials de la ciutat. “Un 80% de les persones de l’Espacio no té papers, i no cal tenir-los per defensar els drets de les persones. El vulnerable ha fet un pas cap endavant”, conclouen.

    Per aquest any, el del cinquè aniversari del seu naixement, tenen pensat muntar una “escoleta antiracista”. I ho faran perquè –com apunta César– “el migrant ve amb coneixements, per molt que els costi creure de vegades als d’aquí, i qüestiona les hegemonies”.

  • El CoMB denuncia un acte que dubta sobre la feina dels metges contra el càncer

    El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) denuncia un acte que assegura que «posa en dubte, de manera explícita, el paper dels metges a l’hora d’informar de manera veraç sobre el càncer als pacients i als ciutadans en general». L’acte es celebrarà el proper 13 de gener sota el nom «Un món sense càncer. El què el teu metge no t’està explicant» i està removent diferents comptes a les xarxes socials. Més enllà del CoMB, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també ha opinat que a l’acte li manca tota evidència científica i ha demanat que «cap pacient es deixi enganyar per aquestes persones».

    Davant d’això, a més de plantejar la prohibició de l’acte, el CoMB ha posat els fets en coneixement del Departament de Salut, com ha explicat Jaume Padrós, president del Col·legi, a Rac1, «per determinar si els continguts de l’acte poden ser un atemptat contra la salut pública». A més, no neguen que puguin emprendre altres accions.

    En un comunicat que han fet públic a través de la seva pàgina web, el CoMB recorda que «el metge és l’únic professional amb formació, coneixements i competència per diagnosticar una malaltia i indicar-ne el tractament més adequat». A més a més, també ha aprofitat per recordar que, pel què fa a les pseudociències, mai han dubtat en «perseguir i denunciar metges i no metges a través de processos que han derivat en condemnes judicials o administratives».

    En aquest sentit, durant el juny passat, el Col·legi va presentar un document elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives on s’alertava del risc que les teràpies alternatives i les pseudociències sense cap evidència clínica ni científica suposen per a la salut.

  • «Hi ha més infarts provocats per contaminació que per cocaïna»

    Aquesta és una entrevista de eldiario.es

    Durant els últims anys diverses ciutats espanyoles han superat els límits legals de contaminació atmosfèrica en diverses ocasions. Institucions internacionals i europees han alertat en diverses ocasions dels riscos que l’empitjorament de la qualitat de l’aire té per a la salut dels ciutadans i s’ha observat que quan es donen aquests pics de contaminació augmenten els ingressos dels hospitals.

    L’Organització Mundial de la Salut estima que la mala qualitat de l’aire provoca cada any tres milions de morts prematures i que la contaminació està relacionada amb l’aparició de diversos tipus de càncer, amb malalties respiratòries i fins i tot s’ha convertit en un dels principals factors de risc d’infart cerebral. Ara, segons un estudi realitzat per investigadors espanyols a la ciutat de Barcelona i publicat a l’International Journal of Cardiology, els contaminants de l’aire també actuen com a desencadenants dels infarts de miocardi més greus.

    «Hem tret dues conclusions principals, la primera, que en els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica ingressa més gent per infarts de miocardi i la segona, que durant aquests dies els infarts també són més greus», explica a eldiario.es el principal autor d’aquest estudi, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, Jordi Bañeras.

    Quina influència té la contaminació en el nombre d’infarts?

    L’associació que hem trobat és significativa i per tant existeix, però és petita. La probabilitat de qui està exposat és de 1’05 vegades més que els que no ho estan.

    No sembla una probabilitat molt alta

    Jo sempre ho comparo amb la cocaïna. Quan algú consumeix cocaïna té fins a 23 vegades més probabilitats de tenir un infart que qui no la presa. Òbviament, la relació amb la contaminació no és tan forta, però cal tenir en compte que hi ha molt poca gent exposada a la cocaïna, mentre que a la contaminació estem tots exposats, de manera que a nivell d’impacte hi ha més infarts provocats per contaminació que per cocaïna, tot i que aquesta droga és un factor molt més potent.

    Com es produeix un infart?

    Un infart es produeix quan hi ha una obstrucció en una artèria que fa que arribi menys sang al cor, llavors el tros de cor que no rep reg es perd, el que nosaltres anomenem necrosi. Els infarts més greus són aquells en què l’artèria es tapa del tot i nosaltres ho identifiquem perquè en fer un electrocardiograma hi ha una ratlla, que nosaltres anomenem segment ST, que puja. Per això es diuen infarts de miocardi per elevació de ST.

    I com influeix la contaminació?

    Cal diferenciar els factors de risc dels desencadenants. Els primers són ben coneguts per la població, com el tabaquisme, la hipercolesterolèmia, la hipertensió arterial, el sedentarisme, l’obesitat, etc. Tot això fa que les artèries es vagin estrenyent, perquè es van acumulant plaques de colesterol i va apareixent una obstrucció lentament. Això és el que nosaltres anomenem una placa d’ateroma.

    Si la placa és petita, l’individu no s’assabenta, ja que passa suficient sang. El problema és que la contaminació pot fer que la placa es fissuri o es trenqui, amb el que es pot produir un sagnat i la sang coagulada pot arribar a ocupar tot el diàmetre de l’artèria i tapar-per complet, produint l’infart.

    Existeix una quantitat límit per garantir la seguretat dels ciutadans?

    No podem dir un nombre exacte, el que sí que podem dir és que com més es redueixi la pol·lució més infarts s’eviten. Si reduïm els nivells d’alguns contaminants en 10 micro grams per metre cúbic ens evitaríem un mínim de 19 ingressos per infarts de miocardi a l’any només a la ciutat de Barcelona i aquesta xifra no és gens menyspreable.

    Però la legislació estableix uns valors límit ¿són insuficients?

    La major part dels dies complim els límits de la Unió Europea, però està clar que hauríem de marcar-nos límits més baixos i tendir cap als valors que marca l’Organització Mundial de la Salut, però no els estem assolint. Cal tenir en compte que nosaltres només hem estudiat els infarts, però hi ha molta evidència científica sobre els molts problemes de salut que genera la contaminació de l’aire.

    Quins són els contaminants més associats als infarts?

    Els dos contaminants que tenen una associació més forta amb l’aparició d’infarts de miocardi i amb la seva gravetat són el PM 2.5 i el PM 10, que provenen fonamentalment del trànsit rodat. Són una espècie de boletes de contaminació que hi ha en l’ambient i que es classifiquen segons la seva grandària. Les menors de 2,5 micres es diuen PM 2.5 i provenen principalment dels tubs d’escapament dels vehicles dièsel, mentre que les d’entre 2,5 i 10 micres es diuen PM 10 i es generen per la fricció de les rodes dels cotxes amb el terra, dels frens, etc.

    Segons l’informe anual del Ministeri els valors d’aquests contaminants a Barcelona estan per sota de les recomanacions de l’OMS

    Però aquests valors es donen per a zones més àmplies, si barreges en un estudi zones de camp amb grans ciutats fent una simple mitjana, és molt difícil poder treure conclusions, ja que la situació pot variar en pocs quilòmetres. Per exemple, la contaminació a la serra de Collserola és molt més baixa que la que pot haver-hi en el centre de la ciutat.

    Nosaltres hem estat molt meticulosos i hem tingut en compte totes les estacions de mesurament de contaminació de Barcelona, ​​les van estudiar individualment i vam veure que hi havia dos patrons, unes mostraven valors alts de contaminació i altres tenien valors molt baixos. Per això apliquem dos models diferents.

    En l’informe del Ministeri només es mostren els valors de mitjana anual de PM 2.5, però vostès han fet un estudi amb mesures diàries, per què?

    Els contaminants afecten a curt termini, de manera que no podem estar mirant la mitjana anual, perquè per a aquests mals això no ens serveix, el que cal mirar són les dades diàries i setmanals. Els dies de més contaminació són els que tenen més risc, ja que són els dies en què una persona vulnerable se li podria trencar una placa ateroma i tenir un infart.

    D’aquesta manera hem pogut veure que l’exposició a la contaminació pot estar actuant fins cinc dies abans que es produeixi l’infart i fer que aquest sigui més greu. És a dir, que si avui hi ha un pic de contaminació, d’aquí a quatre dies una persona pot tenir un infart i, per haver estat exposat a aquesta contaminació, l’infart pot ser més greu. Són pocs dies els que es superen els límits marcats, però, per exemple, aquests últims dies a Barcelona s’han superat els límits i aquí és on cal estar més vigilants.

  • Barcelona hauria evitat 250 morts i 1.500 ingressos hospitalaris si complís els límits de contaminació recomanats per l’OMS

    Si es complissin els límits de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’haurien evitat 250 morts i quasi 1.500 ingressos hospitalaris només a la ciutat de Barcelona. Així ho han indicat durant les seves intervencions la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, i la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un nou informe realitzat junt a l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre l’impacte a curt i llarg termini de la contaminació sobre la salut de les persones.

    L’estudi calcula que la superació dels 40 μg/m3 diaris de diòxid de nitrogen (NO2) que recomana l’OMS com a límit ha provocat durant el període 2006-2016 la mort de 90 persones cada any i l’hospitalització de 67 per causa cardiovascular. La superació dels 10 μg/m3 diaris de partícules en suspensió PM2,5 que també indica l’OMS ha provocat 162 morts per causa cardiovascular i 1.386 urgències per malaltia respiratòria. El que suma 250 morts cada any i 1.500 ingressos.

    Afirmen aquesta correlació després d’observar, per exemple, que la mortalitat va augmentar un 40% durant els quatre dies d’»episodi per partícules PM19» el febrer de 2016. Afegeixen a més que, «encara que la contaminació a Barcelona existeixi durant tot l’any, els episodis empitjoren clarament la salut».

    Durant la presentació, han remarcat que aquestes xifres podrien ser molt majors, ja que només s’han tingut en compte dos contaminants concrets i unes causes de mortalitat limitades. Han explicat a més que les dades per realitzar l’estudi s’han recollit de les 11 estacions de mesura que hi havia a la ciutat i també s’ha tingut en compte la mortalitat, els ingressos hospitalaris i les visites als serveis d’urgències. Per afinar encara més les xifres, aquests indicadors s’han creuat amb variables com la temperatura, el dia de la setmana, l’estacionalitat, els nivells de l’al·lergogen de la soia o la presència de l’epidèmia de la grip.

    Una de les principals conclusions del treball és que l’impacte de la contaminació a la ciutat de Barcelona és més important per l’exposició perllongada als nivells de contaminació que no durant els episodis en els que es registren pics màxims. Per exemple, un estudi havia estimat que la mortalitat global a la ciutat per culpa de l’exposició a la contaminació a llarg termini, més enllà de malalties cardiovasculars o respiratòries, podria xifrar-se en unes 650 defuncions durant l’any 2012.

    En creuar les xifres de qualitat de l’aire durant els anys 2013 i 2015 amb la mortalitat global de la població de més de 30 anys s’ha vist que només reduint en 1 μg/m3 la concentració mitjana de NO2 s’haurien evitat 59 morts a l’any. Si aquesta reducció hagués estat de 5 μg/m3 s’haurien evitat 295 morts. Les xifres en reduir la concentració mitjana de PM10 també hauria disminuït. En 88 morts menys amb 1 μg/m3 menys i fins a 436 menys si la reducció hagués estat deμg/m3.

    La població que es veu més afectada són els nens, la gent gran, les persones amb malalties cardíaques o pulmonars, persones amb asma o les dones embarassades. A més, les malalties que es veuen més perjudicades per la inhalació d’aquests contaminants són l’asma, la malaltia pulmonar crònica, la pneumònia, la insuficiència coronària i la insuficiència cardíaca, la diabetis o la hipertensió arterial.

    Tarafa creu que per combatre la contaminació és necessari fixar «mesures estructurals i continuades», ja que són «clau per evitar morts per contaminació a la ciutat» per tenir «un impacte molt més gran que les puntuals».

    L’1 de desembre entren en vigor restriccions de circulació a Barcelona

    La presentació d’aquest informe es realitza només dos dies abans de l’entrada en vigor de les restriccions de circulació. A partir de l’1 de desembre els vehicles que no disposin de l’etiqueta ambiental de la DGT no podran circular durant els episodis de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2) ni dins la zona de baixes emissions de dilluns a divendres de 7.00 a 20.00h. En anys posteriors, les restriccions s’aniran ampliant progressivament fins a arribar a ser permanents a partir de 2020.

    Ara per ara, les restriccions s’aplicaran sobre els vehicles de gasolina anteriors al 2000 i els dièsel anteriors al 2006, excepte en els camions, autocars, motos, autobusos i furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3. Els vehicles d’emergència, els de persones amb mobilitat reduïda o els de serveis essencials podran circular sempre.

    Janet Sanz ha declarat que el objectivo de tals actuacions contra la contaminació és «salvar vides i construir una ciutat saludable conjuntament entre l’administració i els veïns ja que el dret a la salut és fonamental i prioritari».

    Més atacs de cor en dies d’alta contaminació

    El cardiòleg i investigador de l’Hospital Vall d’Hebron, Jordi Bañeras, explicava en roda de premsa que els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor greus i més morts per infart. L’estudi l’ha realitzat l’Hospital Vall d’Hebron i el CIBER, el Centro de Investigación Biomédica en Red, i s’ha publicat en la revista científica «International Journal of Cardiology«.

    Aquest és el primer estudi que demostra que la contaminació contribueix a la mortalitat durant les 24 hores després d’un infart. També és el primer que relaciona la contaminació amb una incidència més gran de fibril·lacions ventriculars. Conclou que reduint les partícules en suspensió només dues micres i mitja a la ciutat de Barcelona s’evitarien cada any 19 infarts de miocardi i es reduirien gairebé un 8% les morts durant les primeres 24 hores després d’un infart. Les xifres no són del tot significatives, es justifiquen els investigadors de l’estudi, perquè no s’han tingut en compte les persones que morien per infart de miocardi abans de ser ateses.

    Les xifres en les que han basat l’estudi són dels anys 2010 i 2011 a Catalunya. Encara així, segons Banyeres, les conclusions poden aplicar-se al moment actual perquè els nivells de contaminació no han variat des de llavors.

    Ciutats de l’estat signen un Manifest per l’acció climàtica

    Justament ahir les ciutats de Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Alcalá d’Henares i Fuenlabrada promovien el «Manifest per l’acció climàtica» que denuncia la inacció i les barreres del Govern. El Manifest podrà ser adoptat per part dels membres de la Xarxa de Ciutats pel Clima.

    Les ciutats reclamen al Govern de l’Estat que de forma urgent assumeixi tots els compromisos necessaris per afrontar el canvi climàtic, ja que té l’obligació de prioritzar la salut de la ciutadania, i té competències claus en àmbits estratègics com l’energètic i el transport. Exigeixen també una llei de canvi climàtic que estableixi límits i promogui la simple substitució dels combustibles fòssils per energies renovables per aconseguir escenaris que permetin reduir la petjada de carboni en la dimensió i en els temps requerits.

    Ho fan perquè consideren que el Gobierno actualment «dificulta l’autogeneració i la promoció de les energies renovables, continua recolzant a la producció de carbó, no considera prioritària la lluita contra la pobresa energètica i no permet avançar en la transició cap a la sobirania energètica, factor clau en la lluita contra el canvi climàtic». A més de, en el cas català, impugnar i portar al Tribunal Constitucional la Llei del Canvi Climàtic catalana.

    Aquestes reflexions vénen després que la setmana passada se celebrés a Bonn, Alemanya, la cimera mundial sobre el canvi climàtic, GOLPE23. Va ser allà on es va ressaltar la importància de les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic, ja que és en elles on es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

  • “Als hospitals de Síria no hi havia recursos. No podíem atendre els ferits, però ho fèiem”

    “Vinc d’un país on la meitat som refugiats, l’altra meitat són màrtirs i la resta només espera. Cansat de l’obscur silenci de les paraules ‘gana’, ‘fred’ i ‘pèrdua’, quan l’eco de les bales, les veus i les explosions es tornen normals. Quan la mort es torna normal. Quan els amics cada cop són menys”. Així parla Mohammed Abdulmahid de la seva terra, de Síria.

    Té només 23 anys i va començar a exercir d’infermer al bell mig de la guerra que afecta el país des de 2011. Al Mohammed li costa parlar de la seva feina en hospitals bombardejats i dels amics i família que ha deixat enrere. Com millor s’expressa és a través de la poesia. Així, aquesta primera reflexió pertany a uns versos en els quals ell es veu com un “ambaixador de la pau” davant qualsevol persona que li pregunti per Síria.

    Assegura que vol explicar a la gent que vulgui escoltar-lo quina és la situació actual a Alep, on ell va exercir durant més d’un any, en hospitals “foradats pels impactes de les bombes”. Però quan és preguntat per la guerra que ha deixat enrere riu. En Mohammed riu sempre, de manera sonora quan desvia la mirada i intenta trobar les paraules per a un “horror que no es pot explicar ni en àrab ni en anglès”. I també riu, de manera més distesa quan parla sobre que està estudiant castellà i intenta comunicar-se filant algunes frases.

    Avui en Mohammed tornarà a ser ambaixador de la pau durant la mostra de cinema i salut ‘Salut, Drets i Acció’, on serà a la taula rodona que aprofundirà en el documental Nowhere to hide, que explica la història d’en Nori, un infermer iraquià. “Les dues històries, la seva i la meva, tenen molt en comú”, explica en Mohammed. Torna a riure quan s’excusa per no “poder posar paraules per a explicar l’experiència com a infermer a Alep”, però després d’un breu silenci sentencia que “veure els hospitals del documental és com veure els d’Alep. Al terra d’on jo treballava sempre hi havia sang. Sempre”.

    Un infermer sota les bombes

    “A l’hospital sempre estàvem amenaçats per les bombes. El lloc on exercia ja estava destrossat i això complicava moltíssim les condicions per a treballar. Però més dur era si pensava que si necessitava res no podia anar a cap centre mèdic perquè tots els de la ciutat havien estat arrasats”, recorda en Mohammed. Quan va començar la guerra, els hospitals van ser dels primers edificis en rebre els impactes dels bombarders.

    Així, la situació es traduïa en foscor: sense electricitat ni llum. Ni medecines. “No podíem atendre a la gent que ens arribava. Però ho fèiem”. En Mohammed recorda treure recursos d’on podien, però si la situació de la persona a la que intentaven salvar la vida era molt crítica, “l’enviàvem a Turquia, que no és lluny d’Alep”.

    Mohamad AbdulMajid durant l’entrevista / ©SANDRA LÁZARO

    La imatge de duresa i dificultat de la frontera entre Síria i Turquia baixa la intensitat quan “s’intenta creuar en ambulància. Als malalts ens deixaven passar-los a l’altra banda. Però per la resta, la frontera està tancada”, recorda en Mohammed, qui també va passar per l’experiència de creuar la frontera. Però ell no com a ferit, sinó com a refugiat.

    “Les condicions a Alep eren insostenibles per mi. Ja no hi podia fer res més”. Ni com a civil ni com a infermer: “tampoc no hi havia metges. Cada dia eren menys. Els que no havien mort, fugien. Queden molt pocs doctors als hospitals de Síria”, exposa en Mohammed, que de seguida afegeix que ell “no volia marxar. Ho vaig evitar de totes les maneres possibles. Però van ser cinc anys de guerra”.

    La família d’aquest jove “implorava per a que deixés el país”, però en Mohammed es resistia. “Inclús suportant tota la pressió que em queia sobre a l’hospital, l’única cosa en la que podia pensar era en que si marxava, trobaria molt a faltar a la meva família. I és el que m’està passant”, reconeix. Però un dia, tornant a casa després d’haver estat treballant a l’hospital, va saber que quatre persones de la seva família havien mort en un bombardeig. Va ser aquest el moment en que va decidir marxar? “Pot ser…”.

    D’un hospital sirià a la Universitat Autònoma de Barcelona

    Porta poc més de dos mesos a Barcelona, on estudia castellà a la UAB. Ja s’ha tret el primer dels sis certificats, fita que li dóna la confiança suficient com per atrevir-se amb algunes frases però que encara el fa entrebancar-se amb algunes paraules. Després d’alguns malentesos i pronunciacions estranyes acaba escrivint el nom del barri de Sarrià a una llibreta, per a explicar que és on té el pis d’acollida per a refugiats on actualment viu ell i 20 persones més.

    Aquest pis és (de moment) l’últim pas d’una travessa que va començar amb un viatge de dos dies a peu des d’Alep fins a Istanbul. “Viatjava tot sol i vaig acabar treballant a un restaurant turc. Primer rentava els plats, però després vaig acabar de xef”, explica l’infermer. “Saps que diuen que Turquia no és un bon país per a refugiats? Ho corroboro”.

    Mohamad AbdulMajid durant l’entrevista / ©SANDRA LÁZARO

    Així que, després de sis mesos va deixar el país que ara acull al seu germà, qui va fugir de Síria després que en Mohammed, amb la seva dona i fills. “Però a ells els va millor”, confessa. La següent parada va ser Tessalònica. Allà va passar per dos camps de refugiats diferents durant una estança que es va allargar un any i set mesos.

    Al camp de refugiats no exercia d’infermer, però sí que “ajudava a la gent. Era voluntari, ensenyant àrab i altres coses a grups de nens”, recorda. Ara, però, torna a estar preparat per a treballar en un hospital, “l’únic impediment són els permisos, per això estudio castellà”, explica.

    Així, preguntat sobre com se sent aquí, a Barcelona, torna el riure sonor. “No ho sé. Ara mateix, a mi no m’agrada res. Jo sé que Barcelona és la millor ciutat d’Europa i tot està bé aquí, però ho sento, a mi ja no m’agrada res. No sóc feliç”. Però no deixa de somriure.

    Diu que està demanant l’asil a Barcelona perquè “d’una altra manera no podria fer pas res”, però assegura que quan Baixar al-Assad marxi de Síria “jo hi tornaré de seguida. Passi el que passi i sigui com sigui la meva vida fora de Síria, jo hi tornaré”, reitera. I és que, com diuen els seus versos, que parlen per ell: “Vam néixer per ser fills de la vida. Jo no ploro. Només és la nostàlgia que humiteja els meus ulls”.

  • Barcelona cau a la primera ronda i no acollirà la seu de l’EMA

    Barcelona ha caigut en la primera ronda de votacions i no acollirà l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès). L’elecció s’ha realitzaten el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea, on participaven tots els estats membres.

    Amsterdam ha estat la vencedora definitiva i serà la ciutat que albergarà la seu de l’EMA. Milà s’ha enfrontat a Amsterdam en una tercera ronda després d’eliminar a Copenhaguen de la competició.

    Barcelona hauria quedat descartada en la primera de les tres rondes. Les ciutats que han rebut més vots en aquesta primera ronda, i que per tant han passat a la segona, són Milà, que s’ha emportat 25 punts, i Amsterdam i Copenhaguen, que han rebut 20 cadascun. Barcelona ha quedat fora amb 13 punts.

    La ciutat que albergarà la seu de la EMA, Amsterdam, s’ha escollit aquest mateix dilluns mitjançant votació secreta. La seu es mourà a la ciutat escollida el 2019, data en la que el Brexit es materialitzarà, després de 22 anys a Londres.

    El sistema de votació per escollir l’Agència suposava que, per guanyar, una de les ciutats candidates rebés els vots directes de 14 estats en una primera ronda. De no ser així, les tres opcions més puntuades passaven a una segona votació. Si encara així cap ciutat aconseguia el suport de 14 estats es passaria a una tercera ronda entre les dues preferides.

    Unitat plena de retrets

    La candidatura de Barcelona havia aconseguit la unitat de totes les administracions, Ajuntament, Generalitat i Ministerio. Malgrat aquest esforç, el desenvolupament de la campanya no ha estat exempt de retrets entre administracions, sobretot quan, fa tres setmanes, va transcendir que Barcelona perdia opcions com a candidata.

    Poc abans començar la sessió on els països membres de la Unió anaven a decidir quina ciutat acolliria la seu de l’Agència Europea del Medicament, el tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello rebaixava les expectatives assegurant que acudien a Brussel·les amb «la consciència tranquil·la», ja que Barcelona està reconeguda com la millor ciutat «pel seu ecosistema investigador i científic».

    El tinent d’alcaldia contestava així a les declaracions de la ministra de sanitat, Dolors Montserrat, que un parell d’hores abans havia acusat a l’independentisme de «no posar fàcil» que Barcelona fos la seu de la EMA. «Nosaltres no hem abandonat als catalans a la sort de l’independentisme. La partida encara està en joc», havia assegurat Montserrat.

    La tercera institució implicada, la Generalitat de Catalunya, ha estat una administració pràcticament desconnectada de la carrera per la seu de l’EMA des que el conseller del ram, Toni Comin, fos cessat per ordre de Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

    Finalment, i després de negociacions entre el Departament de Salut de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat del Govern central, el director del Servei Català de la Salut i actual secretari general en funcions del Departament, David Elvira, ha viatjat també a Brussel·les. Elvira ha opinat mitjançant xarxes: «Malgrat l’anomalia institucional que patim l’equip del Departament de #Salut seguim apostant fins l’últim minut a fer l’esprint final perquè #Barcelona estigui hostatjant una de les principals agències europees» #EMA

    Barcelona sumava en qualitat

    Un dels criteris que fallava perquè Barcelona fos l’escollida era el de dispersió geogràfica. L’estat on es troba Barcelona ja compta amb diverses agències comunitàries europees: seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia. En total la Unió Europea compta amb 35 agències descentralitzades.

    Encara així, Barcelona superava amb èxit els requisits tècnics i aprovava amb nota. Els criteris que la Comissió Europea contemplava en l’avaluació van ser l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorava també si l’agència podia entrar en funcionament amb garanties just deixar Londres.

    Quant a l’ecosistema científic i investigador a què alts càrrecs s’han referit en múltiples ocasions per enaltir Barcelona, segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. A més, Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.

    Aquesta no era la primera vegada que Barcelona manifestava la seva voluntat d’acollir l’agència. Ja ho va fer en una altra ocasió, quan s’havia de decidir on situar-la. Va ser el 1992, quan l’estat espanyol, en el marc dels Jocs Olímpics, va presentar la candidatura de Barcelona com a seu, quedant en segon lloc per darrere de Londres, on va ser finalment situada.

    El segon intent per quedar-se amb aquesta agència, que té un ecosistema associat de més d’1.600 empreses i que rep més de 40.000 visites anuals, va començar just després del referèndum del Brexit.

  • Els alcaldes de Barcelona uneixen forces en la carrera per l’Agència Europea del Medicament

    Els tres últims alcaldes de Barcelona s’han reunit aquest divendres per reclamar que la capital catalana aculli l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), quan solament falten tres dies per a la votació que decidirà la propera seu de l’organisme. Ada Colau (Bcomú), Xavier Trias (CiU) i Jordi Hereu (PSC), els regidors de l’última dècada, han afirmat que la ciutat es troba davant un dels seus desafiaments històrics, com el d’acollir els Jocs Olímpics de 1992 o el del Mobile World Congress més recentment.

    Colau ha agraït la seva implicació a tot l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona i especialment a Jaume Collboni, tinent d’alcalde que fins al moment assumia el desenvolupament del projecte. També ha tingut paraules per a la Ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i per al conseller de Salut cessat, Toni Comín. «Malgrat la complexitat del moment polític, ningú ha titubejat mai per estar dins d’aquest projecte», ha dit, elogiant no haver entrat «en el joc partidista quan parlem de projectes de ciutat» ja que això «afavoreix el treball».

    Xavier Trias, per la seva part, ha reconegut estar vivint un déjà-vu que el retorna a l’any 92. Ha afegit que Barcelona és l’opció ideal per acollir la seu i ha assegurat que així seria si fos la gent qui l’escollís. Ha ressaltat però que el problema està en el fet que «no és una decisió tècnica, és una decisió política». Així, al seu entendre, «la torre de les Glòries té unes opcions infinites de futur».

    #BCN4EMA: Els últims tres alcaldes de Barcelona defensen la candidatura a l’Agència Europea del Medicament / © SANDRA LÁZARO

    Xavier Trias ha opinat que seria responsabilitat del president del Govern, Mariano Rajoy, apostar també per l’EMA. «Quan tens gent a la presó i gent fora del país que no pot tornar per por d’acabar pres el mínim que pots fer és un gest de distensió», ha dit dirigint-se al president.

    Jordi Hereu ha ressaltat per la seva part que aquesta candidatura és forta perquè està defensada per gent diferent que busca el millor per a Barcelona. Hereu ha remarcat que Barcelona ha intentat tenir, a part d’estructures sanitàries, també un bon model. A més, ha comentat que Barcelona «sempre ha tingut vocació europea» i, com a gran aposta, «voldrà també ser en un futur una gran capital europea».

    Dilluns que ve, 20 de novembre, el Consell Europeu decidirà quina de les 19 candidates serà la seu europea de l’EMA. Barcelona partia com una de les preferides, però el projecte s’ha refredat després que el Financial Times, citant fonts diplomàtiques, afirmés la setmana passada que la ciutat havia quedat fora de la carrera per la «tensió política».

    La candidatura de Barcelona per acollir la seu de l’EMA es va impulsar conjuntament des del Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona l’abril passat. Des de llavors, la campanya per acollir la seu de l’EMA no ha cessat.

    Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta ha presentat l’acte d’aquest divendres, que s’ha celebrat en el teatre El Molino, mentre el director de La Vanguardia, Marius Carol, ha estat l’encarregat de moderar les intervencions de l’alcaldessa i els exalcaldes. Carol ha comparat la carrera per la seu de l’EMA amb Eurovisión: «Pots tenir el millor cantant, que si no et voten guanyarà Bielorusia».

    Ada colau, Xavier Trias i Jordi Hereu a l’acte en defensa de #BCN4EMA / © SANDRA LÁZARO

  • Addicció a les noves tecnologies: el risc de viure la vida a través d’una pantalla

    Històricament, a la ciutat de Barcelona el punt de trobada entre amics era la porta principal d’El Corte Inglés de Plaça Catalunya: cèntric, ample i fàcil de trobar per a aquella època en què no existien les noves tecnologies que ens permeten conèixer constantment la ubicació dels nostres coneguts. Avui, en l’era de Whatsapp, el punt de trobada no s’ha desplaçat massa: pocs metres més enllà, a l’altra banda de la Plaça, cada tarda es combreguen desenes de joves, sota el paraigües del gran logotip d’Apple que corona l’entrada d’una de les seves botigues.

    Els adolescents no s’hi reuneixen perquè sigui un punt de trobada fàcil d’ubicar, sinó per una qüestió ben diferent: hi ha Wi-Fi gratis. En aquesta cantonada del centre de la ciutat, cada tarda s’hi pot veure un reflex de què són les relacions socials avui en dia: una reunió d’amics que es parlen amb –o a través- d’un mòbil a la mà. Que aquesta mateixa escena sigui ja quotidiana a instituts, bars, o transport públic no treu que siguin moltes les veus que asseveren que això és un problema de caràcter social. Però, es pot anar més enllà? Es pot parlar d’addicció a les noves tecnologies?

    L’Ajuntament de Barcelona considera que sí i, per això, ha inclòs el risc de dependència a les pantalles en el pla d’Acció sobre Drogues per primera vegada aquest 2017, que considera que aquesta addicció podria afectar vora el 3% dels joves de la ciutat. El punt més complex que ressalten els experts en referència a aquest nou tipus de dependència és saber quan realment podem parlar d’addicció: en una societat en què gairebé tothom disposa i fa ús constant d’aquests dispositius és difícil saber quan hi ha realment una problemàtica.

    Adolescents amb telèfon mòbil / FLICKR Skinny Casual Lover

    «A aquests joves que es reuneixen a la botiga d’Apple, per exemple, no se’ls podria titllar d’addictes: la reunió al voltant d’una Wi-Fi gratuïta funciona com una espècie de comunió virtual, hi ha cara a cara d’alguna manera. El problema vindria si aquesta Wi-Fi fos condició sine qua non per a la reunió o si la connexió substituís les relacions», opina Jordi Bernabeu, psicòleg i educador a l’Ajuntament de Granollers, on treballa en qüestions de prevenció de consums de drogues i usos 2.0.

    Conèixer i reconèixer que es pateix una addicció

    «Com que ho fa tothom, a simple vista costa saber si hi ha o no un problema d’addicció», explica la Sònia Fernàndez, psicòloga de l’equip de tractament del centre de prevenció i intervenció en drogodependències SPOTT, de la Diputació de Barcelona. Però el punt diferencial, segons aquesta experta, es dóna quan «la conducta de relació amb les noves tecnologies té afectacions a la vida diària: quan no es respecten les hores de son, s’abandonen responsabilitats o es veu irritabilitat en el moment en què no es té accés a una pantalla és quan parlem d’addicció», explica.

    I és la crispació que se sent davant la mancança de l’estímul és clau: qui més qui menys ha patit en veure que el mòbil es quedava sense bateria o ha deixat una activitat a mitges per llegir un missatge, però això podria suposar simplement que «fem un mal ús de les tecnologies. La diferència entre això i l’addicció és que el primer pot deixar aquestes actituds sense patir ansietat» i la solució, assegura, es basa simplement en una re-educació de la relació amb les pantalles.

    «El pitjor és que és impossible concentrar-se sabent que et poden haver enviat un missatge i tu no el pots llegir!», explica la Belén, una jove de 17 anys en tractament per addicció a les pantalles. Forma part del programa Fest@ formació, a la ciutat de Barcelona, on alumnes de l’ESO al Batxillerat reben una escolarització altament personalitzada i se’ls retiren els mòbils durant hores lectives. «Si t’expliquen una tafaneria a través del whatsapp, ja és impossible que deixis anar el telèfon en tota la classe», confessa.

    Però retirar la font de dependència és quelcom que s’ha de fer amb cura, perquè tal com explica Fernández, primer s’ha d’esbrinar «per què és tan important per a la persona estar connectada constantment, quina mancança emocional supleix aquesta conducta. La majoria de vegades ens trobem amb persones que se senten desplaçats del grup d’iguals i les tecnologies els permeten sentir-se intgrats».

    L’equip de l’SPOTT, debatent sobre el treball referent a les addiccions a noves tecnologies / ©SANDRA LÁZARO

    «Un addicte a les noves tecnologies mai no deixa de ser-ho. Has de lluitar cada dia»

    Però no sempre el perfil d’addicte respon al d’una persona que defuig les relacions en persona; és el cas de l’Èric que pateix una addicció als videojocs: «jo mai no he tingut dificultats per a relacionar-me amb la gent, sé que els amics es fan cara a cara i cara a cara és com es cuiden», explica.

    La seva dependència dels videojocs va començar de ben petit, «jo ja sabia que allò de passar-me tantes hores jugant era perquè alguna cosa no anava bé. Però feia que em sentís millor i em distreia del veritable problema que tenia, que era un conflicte greu familiar». Ara l’Èric té 37 anys i just surt d’una teràpia que va durar poc més d’un any i, tot i que en té l’alta, afirma que «un addicte mai no deixa de ser-ho, has de lluitar dia a dia contra aquest estímul i tornar-lo a reconvertir en el teu hobby, no en la teva obsessió».

    I és que aquest és un tret diferencial de l’addicció a les noves tecnologies: la ‘desintoxicació’ no és igual que amb les dependències convencionals, no es pot eliminar totalment la tecnologia de la vida de ningú. Es tracta d’un treball a dues bandes en el que mentre es retira gradualment l’estímul, es busca també l’origen emocional del problema i es treballa «el problema de la regulació del plaer. Les pantalles ofereixen un estímul immediat que s’ha de moderar», explica Bernabeu.

    Quan es parla d’addiccions, la reminiscència immediata és la de les drogues i, a primera vista, no sembla que les pantalles puguin passar la mateixa factura que dependències com la de l’heroïna, per exemple. «Encara que no et prengui salut ni diners a priori, el que sí que et treuen les pantalles és temps. I això no es recupera mai», explica l’Èric. Assegura que allò que el fa valorar més aquests moments perduts és el seu fill, que ara té 10 anys i es comença a interessar molt pels videojocs. «Que què faig? Doncs jugar amb ell!», exclama.

  • La candidatura de Barcelona, en perill per l’EMA

    En la disputa per ser la candidatura escollida per ser la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès), Barcelona hauria quedat descartada segons declaracions de fonts diplomàtiques al diari econòmic Financial Times.

    L’EMA busca seu després d’abandonar Londres pel Brexit i Barcelona, una de les candidates preferides per reunir totes les condicions tècniques que es requerien, hauria quedat fora en aquest mateix sentit, «per la tensió que es viu».

    Tot i els rumors, totes les institucions i organismes que treballen per l’èxit de la candidatura han volgut transmetre un missatge d’ànims i han confirmat que segueixen endavant.

    La ministra de Sanitat del Govern d’Espanya, Dolors Montserrat, ha publicat el següent en el seu compte de Twitter el missatge del compte oficial de la candidatura i ha afegit que des del Gobierno seguiran «treballant perquè Barcelona sigui la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Som la millor candidatura tècnicament. Anem a seguir treballant perquè el proper 20 de novembre la #EMA vinguia a Espanya».

    El compte oficial de la candidatura de Barcelona a l’EMA deia el mateix: «Seguim treballant perquè Barcelona sigui la nova seu d’@EMA_News. La decisió es pren el proper 20 de novembre a Brussel·les #Bcn4Ema#BarcelonaisReady

    Per la seva banda, des de la tinència econòmica de l’Ajuntament de Barcelona no es posicionaran al respecte fins que no hi hagi la votació el dia 20 de novembre i, per tant, una resposta ferma sobre la candidatura. Jaume Collboni, tinent d’alcalde al capdavant de la candidatura va piular el següent: «Barcelona segueix sent la millor. El dia 20 estarem a Brussel·les fent d’aquesta candidatura una realitat #BarcelonaIsReady»

    L’últim en parlar al respecte ha estat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa línia que els anterior també s’ha mostrat positiu: «Barcelona té les condicions tècniques i manté l’ambició intacta per ser la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Seguim treballant intensament per acollir l’#EMA», ha dit.

    Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament

    El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.

    El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.

    Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona era de les preferides per diversos motius, la majoria tècnics. Les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi.

    Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.

    Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.

    Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.

  • Donat d’alta l’últim ferit per l’atemptat a Barcelona

    El Departament de Salut ha informat que l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost ha rebut l’alta mèdica a l’Hospital Mútua de Terrassa. La persona que avui ha rebut l’alta és una de les ferides que es trobava en estat més greu.

    El balanç dels atemptats de Barcelona i Cambrils deixa 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, han estat atesos en més de 20 centres sanitaris catalans. En aquest sentit, el Departament de Salut ja va lliurar 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades pels atacs terroristes del 17 d’agost.