Just Deploy It!

Etiqueta: Barcelona

  • Les administracions acorden nous compromisos per reduir la contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; i el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, i el diputat delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, han presentat una declaració institucional amb un conjunt de noves mesures a emprendre per continuar reduint la contaminació atmosfèrica, en el marc de la celebració de la segona Cimera de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, celebrada al Palau de Pedralbes.

    Una declaració conjunta

    L’acte ha tornat a aplegar, com en la cimera de 2017, representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona. Hi han assistit el conseller d’Interior, Miquel Buch; i representants de municipis de la conurbació de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Port de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

    La declaració reforça el primer gran compromís comú de les diverses administracions al voltant d’uns objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Un compromís que ha començat a donar fruits, ja que s’ha constatat un alt nivell d’assoliment. Les diferents administracions han determinat que, dos anys després de la primera cimera, s’han establert els mecanismes necessaris per gestionar els episodis ambientals i s’han creat les bases per dur a terme mesures estructurals per combatre la contaminació atmosfèrica a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020.

    També han establert noves mesures per reforçar el pacte i accelerar el procés de reducció de la contaminació atmosfèrica un 30% des de 2017 a tota la conurbació barcelonina.

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que “anem per bon camí però no hem de caure en l’autocomplaença. De les 17 estacions de la nostra xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que superaven els límits de diòxid de nitrogen l’any 2010, hem passat a dues, però l’objectiu és arribar a zero. Queda feina per fer i per això en la cimera d’avui hem aprovat noves mesures que contribuiran a millorar la qualitat de l’aire que respirem”. Calvet també ha posat en valor “el model de governança compartida que hem fet nostre totes les administracions catalanes implicades en la gestió de les accions que ens han de portar a reduir la contaminació”. Finalment el conseller demanat “la col·laboració de la ciutadania davant mesures que els poden haver de fer canviar alguns hàbits de mobilitat”.

    La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que ” Barcelona serà la primera ciutat que tindrà una Zona de Baixes Emissions permanent a partir del 1 de gener de 2020 i aquesta mesura ens permetrà amb l’objectiu del 2024 una reducció de 125.000 vehicles i d’un 30% de la contaminació”. Sanz ha reclamat que la resta d’administracions també compleixin les seves responsabilitats.

    El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, ha manifestat que “l’AMB no vol donar un missatge massa optimista pel que fa al descens de la contaminació; cal tenir en compte que l’any passat el trànsit i les emissions van augmentar a l’àrea metropolitana. No obstant això, l’AMB ha aconseguit finalitzar la pràctica totalitat dels projectes a què es va comprometre a la cimera de fa dos anys. Ara cal que seguim avançant, amb consens entre administracions, però amb exigència davant del que és un problema greu per a la salut de la ciutadania”.

    Compromisos actualitzats

    Un dels punts acordats ha estat el de presentar un projecte de Llei de qualitat de l’aire en el termini d’un any, que establirà els criteris comuns de la definició de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). En aquestes zones es vol habilitar i implementar el Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats per fer efectiu el control automatitzat de les restriccions de circulació en l’horitzó 2020. Les restriccions han de comportar també el reforç del transport públic, l’ampliació d’aparcaments d’enllaç i la instal·lació de senyalització d’aproximació a les ZBE i derivació cap als aparcaments.

    La declaració contempla realitzar canvis en la gestió de la velocitat a determinades vies interurbanes, com limitar la velocitat màxima de circulació a 50 km/h a la carretera C-17 al pas per Barcelona, i estudiar si cal implantar el límit en d’altres carreteres. També s’analitzarà la viabilitat de limitar la velocitat en diferents trams de vies interurbanes de l’Àmbit 40, com l’AP-7, l’A-2 i la B-23, al Baix Llobregat, i l’AP-7, la C-17, la C-58 i la C-33, al Vallès Oriental.

    Respecte de la gestió del trànsit a les carreteres, es volen establir diversos carrils bus. El primer, de 15 quilòmetres, serà a la C-245, entre Castelldefels i Cornellà (Baix Llobregat), que ha de quedar enllestit l’any 2020. També s’impulsaran els treballs per poder licitar les obres dels carrils bus d’accés a la capital catalana des de diverses vies: C-31-Nord (Sant Adrià a Tiana); B-23 (Barcelona a Molins de Rei); C-31-Sud (Mas Blau –El Prat de Llobregat– a Plaça d’Espanya); i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32).

    Pel que fa a les vies d’altes prestacions i al seu finançament, s’estudiarà la implantació d’un possible peatge de congestió i la bonificació a vehicles de baixes emissions per part de les autoritats locals, que sigui compatible amb el model global plantejat per a tot Catalunya.

    En referència a l’ambientalització de flotes, es reforçaran les subvencions per a la renovació del parc de vehicles, especialment pel que fa als de distribució urbana de mercaderies.

    Requeriments a l’Estat

    Les institucions participants a la cimera han reiterat les reclamacions a l’Estat perquè s’impliqui en aquest àmbit. Cal, per exemple, una regulació de distintius ambientals; una revisió de l’etiquetatge per ajustar els nivells de contaminació de cada vehicle; o descomptes a autopistes per a VAO i ECO als peatges de competència estatal. També cal una transferència real del transport de mercaderies per carretera cap al transport ferroviari. Consideren imprescindible un increment de l’aportació a l’ATM; el traspàs de la B-23 i d’una partida pressupostaria per habilitar-hi el carril bus, o l’execució de les inversions pendents d’ADIF.

    És necessària, alhora, la revisió de l’impost sobre carburants per no afavorir la compra de vehicles dièsel, i la de l’impost de matriculació per incentivar la compra de vehicles menys contaminants; mentre que, d’altra banda, cal que s’estableixi durant cinc anys un IVA superreduït del 4% en l’adquisició de vehicles elèctrics. Finalment, han reclamat la creació d’una Àrea de Control d’Emissions (ECA) al Mediterrani i d’un fons estatal per finançar els plans autonòmics i municipals.

    Un balanç positiu però insuficient

    Durant la cimera s’ha fet un balanç de la feina feta en els dos darrers anys i de com les mesures empreses han contribuït a millorar la qualitat de l’aire. La mostra n’és el grau de compliment de les accions consensuades ara fa dos anys, que arriben, en conjunt al 70%.

    Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants atmosfèrics més problemàtics en aquesta àrea, han disminuït. L’any passat només dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació van superar el límit de la mitjana anual, quan el 2017 l’havien superat cinc. Aquestes dues estacions són representatives de condicions de trànsit intens, que es dona en moltes vies dels centres urbans de grans ciutats. En la darrera dècada, la reducció ha estat clara. El 2010 eren 17 les estacions que superaven els límits d’aquest contaminant. Pel que fa a les partícules PM10, s’han consolidat uns nivells per sota del que fixa la Unió Europea.

    Encara que la mobilitat està augmentant, s’observa una tendència positiva, amb un augment de l’ús del transport públic i de vehicles més nets. L’1 de gener del 2020 quedarà definitivament implantada la Zona de Baixes Emissions intrarondes de Barcelona que, juntament amb d’altres mesures complementàries, ha d’ajudar a reduir els nivells d’òxids de nitrogen.

    En els propers mesos quedarà enllestit el document base del nou Pla d’Actuació de Qualitat de l’Aire 2020-2025. El Pla Director de la Mobilitat 2020-2025 està en fase de participació pública i el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 està en execució.

    Més enllà de l’Àmbit-40

    L’acord assolit el març de 2017, en el marc de la primera Cimera de la qualitat de l’aire, afecta l’Àmbit-40, que són els municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Són Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.

    A més d’aquests, hi ha implicats en l’acord municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40, que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament, Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.

    En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).

  • El Programa de Control entre l’àmbit assistencial i Salut Pública aconsegueix una lleu davallada de la tuberculosis a Barcelona

    Durant el 2018 es van registrar 256 casos de tuberculosi (TB) a Barcelona (150 homes i 106 dones), representant una incidència de 15,8 casos per 100.000 habitants. Això suposa una lleu disminució de la incidència respecte a l’any anterior, donat que en 2017 es van detectar 267 casos (163 homes i 104 dones) entre els residents a la ciutat (16,6 casos per 100.000 habitants). Amb aquesta lleu davallada de la incidència de la tuberculosi, a Barcelona ens estem acostant a les incidències que tenen la majoria de ciutats europees.

    Les persones expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona assenyalen, però, que aquest descens és lent i que per arribar a taxes més baixes d’incidència i posar fi a la malaltia, cal mantenir i seguir millorant les activitats de vigilància, prevenció i control, i continuar la bona coordinació amb els professionals dels diferents serveis assistencials. Igualment, creuen que és important l’abordatge de la infecció tuberculosa latent (afecta persones que tenen la infecció però no ha desenvolupat la malaltia), reforçant i ampliant el cribratge en grups de risc, i l’estudi i tractament dels contactes dels malalts amb tuberculosi pulmonar, de manera que evitem el desenvolupament futur de la malaltia.

    A més destaquen que actualment els casos de tuberculosi tenen major complexitat, estan distribuïts de manera desigual en els districtes, i afecten especialment a persones amb pitjor situació socioeconòmica. A més a més, criden l’atenció sobre l’elevat retard diagnòstic que encara existeix amb la malaltia i el nou repte que suposa la tuberculosi resistent als tractaments antibiòtics habituals.

    Jornada científica Dia Mundial de la Tuberculosi 2019

    Barcelona commemora el dia mundial de la tuberculosi avui, 20 de març, amb una jornada científica impulsada per la Fundació de la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’objectiu de la trobada és donar a conèixer els projectes de recerca que s’estan portant a terme tot afavorint la participació de nous investigadors i investigadores, oferir un espai per a la discussió científica i difondre aspectes culturals sobre la malaltia.

    La sessió reunirà a persones investigadores i expertes en tuberculosi, i servirà per a l’intercanvi de coneixements i evidències al voltant de la malaltia. S’analitzaran els nous reptes, es presentaran els estudis en curs, es debatrà sobre infecció tuberculosa latent, i hi haurà una conferència de clausura a càrrec d’Ernesto Jaramillo, metge expert delPrograma Global para la Tuberculosis de l’OMS, sobre les noves guies de tractament de la tuberculosi multiresistent (TB MDR).

    Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, un context de coordinació d’esforços contra la tuberculosi

    Fa més de 30 anys que es va posar en marxa el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, de l’ASPB, amb l’objectiu d’unir esforços per reduir-ne la incidència a la ciutat. En aquestes més de tres dècades de funcionament, el programa ha aconseguit una molt bona coordinació entre l’àmbit assistencial i la Salut Pública per al control de la malaltia, implicant a personal d’infermeria, mèdic, de laboratori, administratiu, i de serveis socials, així com una xarxa d’agents comunitaris de salut en la seva vigilància i control.

    Al llarg del període que porta desplegat el Programa, la tuberculosi ha reduït la seva incidència en la població de la ciutat, passant de taxes pròximes als 70 casos per 100.000 habitants en els anys 1992-1993 cap a les actuals, que estan per sota dels 17 casos per 100.000 habitants. A més, el registre de casos i contactes ha permès tenir més informació sobre les principals característiques de la malaltia a la ciutat i la seva evolució, i adequar les estratègies d’intervenció als canvis poblacionals per tal de donar una millor resposta als pacients i a les persones que podrien contraure la infecció.

  • Barcelona no cuida el seu aire

    Cada dia circulen pels carrers de Barcelona més d’un milió de vehicles que recarreguen la seva atmosfera amb gasos i partícules contaminants. Una situació que s’agreuja quan, com ocorre en aquests dies, arriba un anticicló i l’Ajuntament no activa les mesures necessàries per a fer front als efectes.

    «Com qualsevol ciutadà de la Unió Europea, els barcelonins tenim dret a respirar un aire sa», explica Román a la ràdio. Ell viu en un dels carrers més cèntrics i transitates de Barcelona: el Carrer Aragó, que amb set carrils en una sola direcció és una veritable autopista en la qual el vianant és un intrús.

    Les filles de Román van al col·legi al mateix carrer i han emmalaltit com a conseqüència dels alts nivells de contaminants que respiren. Ell se sent responsable d’això, per això ha decidit interposar una demanda contra l’Ajuntament que ha estat admesa a tràmit pel jutge.

    Però Román no és l’únic que acusa les autoritats municipals per no emprar mesures més eficaces per a lluitar contra la contaminació de l’aire. Aquesta mateixa setmana Ecologistes en Acció denunciava a l’ajuntament en un comunicat per no activar els protocols d’emergència després de diversos episodis consecutius superant els nivells legals de contaminació.

    Aquesta oenegé denúncia la falta d’eficàcia de les limitacions al trànsit proposades pel consistori d’Ada Colau i reclama restriccions molt més eficaces i permanents per a protegir la salut de la ciutadania i fer front als greus episodis de contaminació que encadena la ciutat.

    Una contaminació que, lluny d’obeir a situacions meteorològiques desfavorables, s’està cronificant, com ho demostra la superació sistemàtica dels valors determinats per les autoritats mediambientals de la UE.

    La falta de perícia de l’Ajuntament per a fer front a la tempesta perfecta de la contaminació de l’aire (vaga de Metro + Mobile World Congress + anticicló) va agreujar les seves conseqüències.

    Però, com assenyalen els ecologistes, aquest episodi no és més que la punta de l’iceberg en què s’ha convertit el problema de la contaminació de l’aire: una de les majors amenaces per a la salut a Barcelona i moltes altres ciutats espanyoles i europees.

    Les autoritats ambientals de la UE no es cansen d’advertir-ho: «A Europa, la contaminació atmosfèrica és el major risc mediambiental individual per a la salut. Redueix l’esperança de vida de les persones i contribueix a l’aparició de malalties cardiovasculars i pulmonars, infarts de miocardi i càncer».

    L’últim Informe sobre la Qualitat de l’Aire a Europa elaborat i publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) assenyala la contaminació atmosfèrica com la causa directa de més de 430.000 morts prematures a Europa.

    Per a arribar a aquest diagnòstic l’AEMA examina periòdicament l’exposició de la població europea a la contaminació atmosfèrica basant-se en les dades de les estacions de control repartides per les nostres ciutats. Un dels contaminants més problemàtics continuen sent les partícules en suspensió: les famoses PM10 i PM2,5 (de menys de 10 i 2,5 micres) els nivells de les quals s’han disparat per sobre dels llindars de seguretat a Barcelona.

    Les estimacions per a Espanya publicades per l’AEMA denuncien més de 40.000 morts prematures produïdes per la contaminació atmosfèrica associada al trànsit de vehicles. Ecologistes en Acció ens recorda en el seu comunicat que només a la ciutat de Barcelona, la contaminació de la ciutat va ser la causa de 354 morts prematures en 2017 i de nombroses malalties respiratòries, cardiovasculars i del sistema neurològic entre els seus habitants.

    Ciutadans, pares de família com Román que veuen emmalaltir als seus i acudeixen a la justícia per a reclamar mesures més decidides, eficaces i permanents per a fer front a aquest greu problema, no ja mediambiental, sinó de salut pública.

    Aquesta és una opinió original de eldiario.es

  • L’Ajuntament de Barcelona signa una declaració per a la defensa de l’atenció primària amb els vots en contra d’ERC i PDeCAT

    A través del seu compte de Twitter, Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, ha publicat una còpia de la declaració institucional del consistori per a la defensa i millora de l’atenció primària i comunitària de salut. En el text del tuit explicava: «L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una Declaració Institucional per defensar l’Atenció Primària de Salut i exigir a @salutcat (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) prioritzar-la en el pressupost, recuperar personal i condicions laborals, garantir cita prèvia en 2 dies. Treballarem per transformar-ho en fets».

    La Declaració ha estat aprovada en data 13 de novembre pels dos regidors no adscrits i tots els grups municipals (Barcelona en Comú, PSC, CUP, PP i Cs) menys per ERC i el PDCAT. Moviments socials de professionals i usuaris relacionats amb l’Atenció Primària com ara el SAP Muntanya  han denunciat per xarxes que el motiu és no voler comprometre’s a augmentar el pressupost per al 2019.

    I és que en aquesta Declaració institucional constituïda per 5 punts es demanava, entre altres aspectes, «incrementar substancialment el finançament de l’Atenció Primària de Salut en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2019, passant del percentatge actual de pressupost dins del Departament de Salut fins al 20% i progressivament cap el 25%, per poder fer front a les competències, objectius, necessitats i plantilles, inversions i qualitat d’un model primarista de la sanitat».

    Aquesta demanda forma part del quart punt de la Declaració, on s’insta a la Generalitat, al CatSalut, a l’ICS i el Consorci Sanitari de Barcelona a complir amb això i també a restituir el personal que es va perdre «amb les retallades dels anys 2011-2014» i treballar per aconseguir «condicions de treball dignes i sense precarietat per a totes les treballadores dels equips d’Atenció Primària». A més, també se’ls insta a «establir per decret el termini garantit per l’accés per cita prèvia a la metgessa i infermera de referència en menys de 48 hores» i rebutjar la reducció d’horari de tarda de les consultes, «tot facilitant horaris racionals, amb millores per a la conciliació familiar dels treballadors». Al text indiquen que això només serà possible si es dota els EAP amb personal suficient.

    Entenen que també és competència de Salut promoure l’atenció integral a la ciutadania a càrrec de professionals de la medicina i la infermeria referents per a tota mena de necessitats i des de l’Ajuntament insten a aturar la creació de nous dispositius que fraccionen l’atenció segons problemes o malalties.

    Així, a proposta de la Marea Blanca de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona ha acordat en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport aquesta Declaració Institucional en defensa de la salut de la ciutadania. Entenent que «l’Atenció Primària i Comunitària està en situació crítica i no pot fer front de manera adequada a les tasques que li pertoquen dins del sistema sanitari», veuen que «quan l’AP és insuficient en pateix les conseqüències el pacient i tot el sistema, perquè arriben al nivell secundari problemes i demandes que no hi haurien d’arribar». En el text expliquen a més que actualment en els hospitals altament especialitzats, el 60% de les ugències que es reben poden ser ateses i resoltes en els centres d’atenció primària, «el que suposa un cost desproporcionat, ineficiència i més riscos per a la salut de la població».

  • «Les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò»

    El 9 de novembre del 2017 es donava l’alta mèdica a l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost. Un atemptat que ara just fa un any va deixar 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, van ser atesos en més de 20 centres sanitaris catalans.

    Un d’ells va ser l’Hospital del Mar de Barcelona que per la seva proximitat a la zona va rebre una gran quantitat de ferits. La Doctora Isabel Cirera, cap del Servei d’Urgències, valora ara amb perspectiva que tot va funcionar molt bé: “de forma espontània la zona d’emergències es va omplir de professionals que tornaven a la feina o d’altres parts de l’hospital on no es dediquen a les urgències”.

    L’alerta de l’atemptat va arribar a través del SEM que va trucar al cap de guàrdia per avisar que arribarien ferits per atropellament múltiple i aquest va activar tot el personal. Es va procedir a realitzar una preparació de màxims donat que no es sabia la quantitat de persones que arribarien. Les tres primeres hores van ser les més dures, ens explica la dra. Cirera, ja que ben bé fins a les 20 h no van poder tenir a tots els ferits identificats i alhora l’alerta seguia activada i no sabien si els hi arribarien més pacients. A les 23 h va ser quan finalment es va desactivar el dispositiu i va ser en aquell moment que van poder asseure’s i adonar-se’n de què estava passant. “En aquell moment les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò encara que fóssim conscients que es tractava d’una agressió”, explica Cirera que descriu el personal de l’Hospital durant aquell dia com “gent amb molta professionalitat però també amb molta emoció continguda”.

    A finals de 2015 es va realitzar el protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. A Barcelona, els hospitals van ser citats pel Consorci que els hi va traslladar la necessitat que l’elaboressin a nivell de Barcelona tenint en compte atemptats com ara els de París a la Sala Bataclan. “Es va fer patent que era molt necessari, ja que Barcelona era un objectiu que podia estar en la mira de qualsevol grup no necessàriament jihadista”, indica Cirera. Explica també que, en el cas de l’Hospital del Mar, aquest pla estava adaptat a les urgències antigues i s’havien posat com a data el mes de setembre per adaptar-lo: “vam aplicar el que ja sabíem però sense haver-ho practicat, el nostre simulacre va ser l’atemptat”.

    “Tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”

    La Doctora Cirera com la resta de l’equip recorda un any després la sensació d’emoció que van viure aquella tarda-nit i com va funcionar de bé el treball conjunt. “Tothom feia el que havia de fer i molt més, tot allò que calgués: doctors fent de lliterers i personal de la neteja anant al magatzem a buscar material per a infermeria”, diu amb orgull la cap d’urgències. De fet, recorda els oncòlegs baixant des del seu servei preguntant en què podien ajudar. Donat que la majoria de ferits requerien experts en altres disciplines, aquests especialistes van dedicar-se a mantenir les cures dels pacients corrents que es trobaven a urgències per altres motius abans d’activar l’emergència.

    Traumatòlegs, cirurgians, neurocirurgians, internistes… En activar l’alerta va ser fàcil decidir quins eren els metges que calia activar primer donat els tipus de lesions que podrien presentar els ferits. També per la tipologia van poder actuar de manera més eficient. La Dra. Cirera concreta que l’atemptat va provocar un tipus de lesió a les que els serveis d’emergències estan molt acostumats, i per la que hi ha un codi d’activació per aquest tipus de pacients, el que seria un pacient politraumàtic. Per Cirera, “la diferència és el mecanisme ocasional, un accident fortuït o un atemptat, però la lesió final és una lesió que tots els serveis coneixem molt bé com tractar”. Així, també valora que el tipus de lesió hagués pogut ser molt més greu “si haguessin col·locat les furgonetes amb les bombones com plantejaven, ja que les lesions per metralla comporten moltes ferides obertes, hemorràgies massives internes i externes…”.

    La pressió de les primeres hores d’assistència, totes les visites institucionals que es van donar l’endemà i la part institucional suma també com a vivència: “tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”. Per l’impacte que hagués pogut patir el personal sanitari, l’Hospital des del seu servei laboral i des del servei psiquiàtric va posar a disposició dels treballadors recursos i eines de suport psicològic.

    A banda d’això, Cirera recorda que quan tot va passar el grup que va treballar aquell dia es va asseure a comentar la vivència internament: “vam ser una cuirassa mentre vam haver de treballar però després ens calia parlar entre nosaltres, abraçar-nos i mantenir el contacte físic. Una cosa és que siguis professional, l’altre és que no siguis humà”.

    Els professionals sanitaris van rebre plaques de reconeixement per la seva tasca

    Les paraules de gratitud cap als professionals sanitaris que arriben encara avui en dia es van materialitzar també a finals de setembre mitjançant l’entrega per part del Departament de Salut de 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades. A l’acte, celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van participar l’aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, i les alcaldesses de Barcelona i de Cambrils, Ada Colau i Camí Mendoza respectivament.

    Entre els elogis de l’exconseller va haver-hi orgull pels professionals del sistema de salut català i per la seva “vocació, solidaritat i professionalitat”. Tot el reconeixement va anar dirigit al valor del treball en xarxa, la col·laboració i la implicació de tots els treballadors dels centres assistencials. Aquesta col·laboració i coordinació va existir per les mesures establertes al voltant del protocol per a Incidents amb Múltiples Víctimes (IMV) del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). Un protocol que recull “les mesures de preparació, l’aproximació a la capacitat de resposta, el comandament integrat de l’actuació, la coordinació territorial i la continuïtat després de l’incident”.

    Article publicat originalment per l’especial del 17A al Catalunya Plural

  • L’alta presència de diòxid de nitrogen activa un Avís Preventiu per contaminació atmosfèrica

    La contaminació i les seves conseqüències reapareixen periòdicament a les agendes, sobretot quan hi ha pics d’elevada contaminació. Ahir a la tarda l’AMB va posar en marxa el seu protocol d’actuació per als episodis ambientals d’elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més nocius per a la salut de les persones i del qual, com ja s’ha tractat en aquest diari, es superen en algunes ocasions els límits establerts per la Unió Europea i l’OMS.

    El Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, i el Vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia,van enviar a tots els ajuntaments metropolitans la comunicació de l’activació de les mesures previstes en el protocol que es va aprovar el gener de 2017, animant-los a prendre mesures per conscienciar a la ciutadania d’actuar per reduir la contaminació.

    Aquesta fase d’Avís Preventiu s’ha posat en marxa donar que més d’una estació a l’àrea metropolitana supera el valor de 160 μg/m³ de diòxid de nitrogen (NO2), i la previsió a 24 hores no indica una millora en els nivells. En aquest cas, els nivells d’NO2 es superen en 3 estacions de la XVPCA: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Sants.

    Recomanacions des de l’AMB per reduir la contaminació

    En l’àmbit de la mobilitat, recomana realitzar els trajectes a peu o amb bicicleta escollint carrers poc freqüentats pel trànsit, utilitzar el transport públic i per tant reduir els desplaçaments amb vehicle privat o utilitzar el cotxe compartit. Si s’ha de conduir, demanen realitzar una conducció eficient o, en el cas de disposar de diferents vehicles, utilitzar el que tingui les emissions més baixes.

    Pel que fa a les obres públiques, l’AMB demana als ajuntaments aturar la producció i aplicació d’asfalt i minimitzar els desplaçaments dels vehicles i maquinària de les obres, així com el temps que estan en funcionament. Paral·lelament, a les indústries que tinguin focus emissors a l’atmosfera, se’ls hi recomana posar en marxa les mesures descrites als Plans d’acció individuals per a la fase d’avís preventiu o, en cas de no tenir-los, aplicar les mesures definides per a la indústria al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire PAMQA 2020: no realitzar processos com arrencades i posades a punt que no siguin imprescindibles i es puguin endarrerir.

    Es segueixen desplegant les restriccions al trànsit

    Des del passat 1 de desembre del 2017, en situació d’episodi de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), no podran circular dins de la ZBE àmbit Rondes de Barcelona els turismes sense etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B) i les furgonetes anteriors a Euro. A partir del desembre d’aquest any 2018 tampoc podran circular les motocicletes i ciclomotors sense etiqueta ambiental de la DGT.

    En un futur, s’afegiran a les restriccions els autocars, els autobusos i les furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3, que inicialment estaran exempts de la mesura. Els vehicles d’emergències, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i serveis essencials hi podran circular sempre, independentment de la seva etiqueta de la DGT.

    Aquestes restriccions de trànsit s’estableixen entre les 7.00 h i les 20.00 h els dies laborables des de l’endemà de la declaració fins al dia de declaració de final d’episodi. Per tant, mentre duri l’episodi, els vehicles esmentats només podran circular en la franja horària compresa entre les 20.00 h i les 6.59 h dels dies laborables i tots els caps de setmana i festius.

    Dins d’aquesta prohibició de circulació, durant els episodis de contaminació, el transport públic oferirà la màxima capacitat operativa: s’augmentarà l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies, especialment en les hores punta mentre duri l’episodi, i entrarà en funcionament el títol ambiental T-Aire.

    A més, per saber quan hi ha un cas d’alerta ambiental, l’AMB ofereix a la seva web un visor que permet consultar l’evolució dels darrers dies de contaminació atmosfèrica als seus municipis i també a un servei gratuït d’alertes per alta contaminació en l’àmbit metropolità.

  • Trucar el 112 i iniciar compressions toràciques: infermeres ensenyen com fer reanimacions cardiopulmonars al metro de Barcelona

    Promogut pel Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona i des del seu portal de promoció i educació per a la salut, Infermera virtual, infermeres de Barcelona ensenyen als usuaris del metro de la ciutat a fer reanimacions cardiopulmonars (RCP).

    Ninots per fer les simulacions, panells informatius, un sistema de reanimació automàtic, un sac de boxa i un peluix gegant en forma d’ós són els materials que qualsevol usuari pot trobar a la parada d’Universitat de la línia vermella a Barcelona. Això i personal d’Infermera Virtual que explica pas a pas com fer una reanimació precoç. Els passos? Comprovar si respon i si respira, trucar al 112, realitzar tantes compressions toràciques com calgui fins que arribi l’ambulància.

    En Marc, un dels promotors del taller i membre d’Infermera Virtual, ens explica que ensenyen els passos bàsics i necessaris així com a fer servir un desfibril·lador, ja que cada cop en podem trobar a més llocs. «Està sent molt participatiu el taller. De fet, hi ha gent que havia vist que fèiem això i ha vingut a propòsit», ens comenta. Ho exemplifica amb el cas d’una noia el pare de la qual va patir una aturada cardiorespiratòria i van ser els companys de feina qui van salvar-li la vida, «ara ella volia aprendre’n per si mai li tornava a passar». Un altre exemple és el d’una parella de gent gran: «m’han explicat que passen molt temps sols a casa, que ja tenen algunes afeccions i que, com saben que això els pot salvar, han vingut tots dos per aprendre com fer-li la RCP a l’altre si mai els hi passa».

    Una infermera ensenya la tècnica per fer una RCP a uns dels usuaris del metro / Carla Benito

    Justament l’inici del taller coincidia amb una manifestació d’estudiants a la plaça Universitat i molta gent jove s’aturava en el camí. L’Andrea i la Noelia han rebut la formació i han practicat elles mateixes com realitzar les compressions toràciques. «Ho hem trobat molt útil. S’hauria de fer més sovint perquè és molt necessari saber reaccionar davant casos així que pots trobar-te en qualsevol moment. De fet, s’hauria d’ensenyar a les escoles», opina l’Andrea al respecte amb molta motivació.

    La dinàmica comptava amb més elements a banda de les formacions exprés de RCP. «Entreguem adhesius que representen els estats d’ànim en forma d’emojis i animen a la gent que els enganxi a un plafó. Si tenen tristesa el nostre ós els abraça i si tenen ràbia els animem a desfogar-se amb el sac, així els motivem a tenir un bon dia», ens explica el Marc, un dels promotors dels tallers. Per la part del darrere, el foli d’adhesius porta consells i un codi QR per ampliar la informació.


    Els usuaris del Metro aprenen a fer una reanimació cardiopulmonar de la mà d’Infermeria Virtual / Carla Benito

    Informació necessària i útil per tothom, com deia l’Andrea, ja que és real que una aturada cardiorespiratòria pugui succeir en qualsevol espai i moment. Segons dades proporcionades pel COIB, s’estima que el 70% de les aturades cardiorespiratòries que es produeixen fora de l’àmbit hospitalari succeeixen al domicili i que, de totes aquestes, un 60% són presenciades per testimonis. Per tant, recorden que és de vital importància el reconeixement d’aquesta situació i l’inici immediat de les maniobres de reanimació cardiopulmonar, un cop s’ha avisat al 112. Si primer s’ha d’avisar sempre a emergències és perquè es calcula que per cada minut que es perd disminueixen en aproximadament un 10% les possibilitats de recuperació de la persona.

    La definició que el portal dóna a l’aturada cardiorespiratòria (ACR) és «una situació que es produeix amb la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de l’activitat mecànica del cor i de la respiració espontània.
    Com a conseqüència d’aquest fet es produeix un cessament brusc del transport d’oxigen a la perifèria i als òrgans vitals». Això sovint acaba produint atacs de cor que, a Europa causen la mort a unes 364.000 persones.

    Reconèixer i actuar: saber què i com salva vides

    Després de realitzar el taller, el personal d’Infermera Virtual entrega unes targetes amb la informació necessària per realitzar un RCP precoç i també, si la persona coneix la tècnica per les respiracions de suport, detalls de com fer-ho. «Estem ensenyant només a fer compressions toràciques i no la part respiratòria perquè per aquesta cal estar més entrenat», explica en Marc. Tot i així, un codi QR a la targeta et condueix a una pàgina molt detallada sobre què fer, ja que arribar a salvar una vida suposa seguir una seqüència de passos. Passos coneguts com les anelles que formen la “cadena de la supervivència” i que tenen una gran importància.

    Una infermera mostra un desfibril·lador extern automàtic a dues persones que han rebut la formació sobre reanimació / Carla Benito

    Els passos comencen per un reconeixement precoç i demanda d’ajuda per prevenir l’aturada cardíaca seguit d’un RCP precoç per guanyar temps. Aquí expliquen que idealment hauríem de donar respiracions de suport per completar les maniobres de reanimació cardiopulmonar, però concreten que si desconeixem la tècnica i això ens pot fer perdre temps, hauríem de realitzar només les compressions toràciques.

    Per reconèixer una aturada recomanen acostar-se de manera segura, comprovar la resposta sacsejant, cridant o estimulant la persona i aleshores procedir a la RCP. Aquesta implicaria obrir les vies aèries, ja que un dels problemes de les persones inconscients i que es troba panxa enlaire és que la pròpia llengua pot bloquejar la via aèria. Aleshores caldria tirar  el cap enrere i aixecar el mentó per evitar que la caiguda de la llengua obstrueixi l’entrada de l’aire als pulmons. En aquesta posició, cal comprovar si la persona respira i seguidament trucar al 112 i començar a utilitzar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) si en tenim o iniciar les maniobres de RCP. Les maniobres acabaran quan arribi l’equip mèdic o si la persona torna a ser conscient.

  • «Tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?»: 300 joves es consciencien sobre la contaminació a Barcelona

    “Què són les partícules sòlides en suspensió?”, “Creieu que la contaminació arriba a tot arreu per igual?” o “La pol·lució de l’aire no preocupa a la gent” són algunes de les motivacions i afirmacions que flotaven a l’ambient el passat dijous a la Universitat Pompeu Fabra, on 300 alumnes de 10 instituts de Barcelona van exposar els resultats de tres mesos de feina analitzant la contaminació. Diversos cartells i pòsters científics penjaven de les parets de la facultat resumint les investigacions dels grups d’estudiants des de primer d’ESO a cicles formatius.

    Aquesta va ser la jornada que va culminar el projecte Enlaira’t, organitzat conjuntament per Eduxarxa i la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, que pretenien conscienciar els joves de la ciutat sobre els alts nivells de contaminació, els efectes d’aquesta sobre la salut. Així, com a objectiu final, la intenció era que els 300 alumnes participants fossin ciutadans conscients de la petjada que petites accions i decisions del dia a dia deixen al medi ambient i a la salut de la ciutat.

    “Hem dedicat algunes hores de classe de ciències a parlar sobre la pol·lució de l’aire, què la provoca i quins efectes té de la mà del material didàctic proporcionat pels organitzadors d’Enlaira’t”, explica la Núria, professora de biologia i geografia de l’Institut Jaume Balmes. Davant la pregunta de si els seus alumnes es veuen més conscienciats sobre la contaminació que abans, la Núria afirma que de conscients ja n’eren abans: “la nostra escola està al cor de la ciutat i el trànsit i, amb ell, la contaminació, són el pa de cada dia”, respon.

    El cartell dels alumnes de l’Institut Jaume Balmes a l’exposició del projecte Enlaira’t / Sandra Vicente

    Així ho explica també en Mitja, alumne de primer d’ESO d’aquest centre que explica, molt concentrat i diligent, el pòster científic del seu equip. Ells ja sabien que la seva escola està en una zona “molt contaminada de Barcelona” i suposaven que “la contaminació arriba a tot arreu, però volíem saber fins a on arribava. Si podia entrar dins l’escola i si afecta a la nostra salut”, apunta, assenyalant el cartell. I com es comprova això? L’equip del Mitja, així com els altres nou centres participants, van realitzar un experiment senzill però esclaridor: penjar a diversos punts trossos de cartolina amb vaselina per a que s’hi enganxessin les partícules en suspensió de l’aire.

    Així com l’experiment i les propostes didàctiques eren les mateixes per a tots els grups, cada centre, depenent del curs, va realitzar uns experiments i hipòtesis de diversa complexitat. Per exemple, els alumnes d’FP del Narcís Monturiol van fer un anàlisi força exhaustiu dels components contaminants i tòxics de la pol·lució, els nivells de contaminació de Barcelona i els efectes d’aquests sobre la salut, arribant a desgranar, inclús, el tipus de morts que causa.

    Tots els assistents a aquesta jornada tenen clar quina és la causa principal d’aquesta contaminació: el trànsit. Però, és un assumpte que es tracta sovint a l’aula? La Sílvia Casorran, ambientòloga i tècnica de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té clar que no amb tanta freqüència com caldria. “Cal que els joves vegin que els nostres hàbits quotidians i la manera com ens desplacem cada dia tenen un impacte directe sobre la salut que es pot quantificar de manera científica”, assegura.

    Els alumnes exposen els seus resultats sobre els experiments de la contaminació de l’aire / Sandra Vicente

    El vehicle privat motoritzat, una minoria excloent

    Casorran va participar com a una de les expertes en el col·loqui que també es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra, en el que els 300 alumnes van poder plantejar preguntes més tècniques relatives a les seves investigacions. “Si pensem en canvi climàtic pensem en els ossos de l’Àrtic, però no en les nostres ciutats. Per tant, si volem fer que els joves siguin conscients del drama ambiental que estem vivint hem d’apoderar-los a ells per a que ho descobreixin. No ha de venir un científic ni un llibre a explicar-los-ho, ho han d’investigar ells”, conclou l’ambientòloga.

    Una de les paraules que més va sonar durant la jornada va ser ‘trànsit’, i és que tots els joves van relacionar els cotxes i les motos com a principal font d’emissions. I no és per menys, ja que segons dades del 2017, a l’AMB, un 22% de la població es mou en cotxe i un 6% en moto. “Això significa que hi ha un munt de vehicles privats motoritzats, però si mirem les xifres absolutes, són una minoria”, reflexiona Casorran. Una minoria “excloent”, però, ja que les ciutats destinen “molt més espai públic a la gent que es mou en cotxe que no pas al 40% que va caminant. I molt menys al 2% que es desplaça en bicicleta”, apunta.

    Per això, els experts i tècnics com Casorran asseguren que és “imprescindible que els joves prenguin consciència perquè són ells els qui poden fer un gran canvi d’hàbits socials”. La tècnica afirma que ja s’està donant un canvi de prioritats i que, avui en dia, estar connectat constantment o poder estalviar per a viatjar, són necessitats que passen per davant d’adquirir un cotxe. I, tot i que els efectes nocius pel medi ambient, potser no eren un factor rellevant per a aquest canvi de prioritats, potser després de l’experiment realitzat de la mà d’Enlaira’t comença a ser-ho.

    “I si tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?”, reflexionava preocupada una alumna d’un centre del barri d’Horta. Però el projecte no es basava només en analitzar la part negativa de la realitat i els efectes nocius dels elevats nivells de pol·lució, sinó que finalitzava amb una tercera part enfocada a les propostes de futur. “Com creieu que ha de ser una ciutat del futur?”, era la pregunta.

    Així, tot de dibuixos penjats per les parets resumien les idees i propostes dels alumnes, que anaven des de la clàssica de prohibir els cotxes vells circular fins a alguna de bastant més imaginativa que s’il·lustrava amb un dibuix d’un Doraemon amb un casquet volador com a mètode de transport. La idea general que planava a la jornada era la d’incentivar la mobilitat sostenible -algú proper a la política municipal clamava per l’unificació del tram- però n’hi havia qui contemplava la contaminació des d’un punt de vista més general i més enllà dels efectes del transit i reclamava: “deixem de matar animals!”.

  • Elisabeth Eidenbenz, la fundadora de la Maternitat d’Elna, ja té un carrer a Barcelona

    Aquesta tarda es descobrirà la placa del carrer d’Elisabeth Eidenbenz situat a l’antic carrer de la Maternitat al barri de Les Corts. El carrer vol ser un homenatge a la infermera suïssa que va fundar la Maternitat d’Elna i que, entre el 1939 i el 1944, va salvar la vida de 595 infants, fills d’exiliades republicanes espanyoles i de dones jueves, en una torre de la Catalunya Nord.

    L’acte, que comptarà amb la presència del regidor del districte Agustí Colom, es celebra dins del marc dels actes de la Primavera Republicana. Unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona per tercer any consecutiu a través del comissionat de Programes de Memòria al voltant del 14 d’abril. Durant aquests dies, s’han inaugurat als diferents districtes plaques d’història i memòria de diversos indrets de la ciutat dedicats a persones, fets o llocs rellevants relacionats amb els valors republicans.

    Elisabeth Eidenbenz va arribar al municipi d’Elna, al sud de França, acompanyant la marxa cap a l’exili de milers de persones que fugien d’Espanya buscant evitar la guerra. Allà va fundar la Maternitat d’Elna, un espai on van poder néixer 597 infants entre els anys 1939 i 1944. Eidenbenz havia vingut l’any 1937, amb només 25 anys, a Espanya des de Suïssa amb el Servei Civil Internacional per ajudar a la població que patia la guerra.

    Les mares que aquesta infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, ajudava a donar a llum, estaven vivint refugiades als camps d’Argelers i Ribesaltes, a la França de Vichy. Eidenbenz les recollia dels camps i les duia a la torre que van anomenar Maternitat d’Elna. Les autoritats de Vichy tenien la intenció de tancar-la i finalment va ser l’exèrcit alemany qui ho va fer l’any 1944.

  • Llistes d’espera: no ens podem conformar

    Les llistes d’espera per visitar l’especialista, per fer proves diagnòstiques o per intervenció quirúrgica, no les podem mirar per separat, ja que la ciutadania les pateix totes juntes i una darrere l’altra, amb dolor, angoixa, pèrdua de qualitat de vida, quan no agreujament de la seva patologia. Esperes per la visita a l’especialista, moltes vegades de mesos, d’un pacient que ha estat derivat des de la seva metgessa de família, espera per proves diagnòstiques que demana l’especialista, més mesos, i finalment si s’indica una intervenció quirúrgica també tens esperes que poden suposar un any més, en total aquest pacient pot haver sofert una espera d’un any i mig.

    Després d’un Pla de Xoc de la Generalitat de 57 milions d’euros, les darreres dades apunten a una reducció de les esperes i a un major compliment dels temps de garantia. Però seria molt greu conformar-se amb aquests indicadors. Continuem tenint la llista més gran d’espera quirúrgica de l’Estat, més de 160.000 persones. Més de 120.000 catalans i catalanes fa més de tres mesos que esperen visitar l’especialista, més de 5.000 fa més de tres mesos que esperen una prova diagnòstica, més de 6.000 fa més d’un any que esperen una intervenció quirúrgica. No tenim dades de quant s’espera per tenir cita pels metges d’Atenció Primària, però sabem que en molts casos cal esperar més d’una setmana per tenir hora. I en tot aquest panorama, Catalunya també és líder en persones amb assegurança sanitària privada: 32%. Amb les mancances de la pública alimentem el negoci de la privada, i una font de desigualtat sanitària: qui pot s’ho paga, qui no pot s’espera.

    Hi ha hagut passes endavant però no s’han assolit els objectius marcats pel Pla integral per la millora de les llistes d’espera. En un any, el nombre total de persones que esperen cirurgia ha disminuït un 0,6%. En relació a les consultes d’especialistes l’objectiu de disminuir un 50% del temps mitjà d’espera, a desembre del 2017 ha disminuït un 25%, actualment el temps d’espera mitjà és de 114 dies, gairebé 4 mesos. Per últim, en relació a les proves diagnòstiques, el temps mitja d’espera és de més de 2 mesos (67 dies) i ha disminuït un 21%, lluny del 50% fixat com a objectiu. També cal reconèixer l’esforç de transparència en publicar mensualment les dades de seguiment de les llistes d’espera. En aquest sentit, les auditories sobre una mostra d’hospitals de l’any 2016 van detectar problemes de fiabilitat que cal resoldre tant abans com sigui possible amb l’auditoria de tot el sistema que es va anunciar per l’any 2017 i no s’ha realitzat.

    Encara hi ha persones que esperen més dels terminis garantits, i aquests terminis són molt més llargs del que seria desitjable. Complir terminis no vol dir que no s’hagi esperat molt. Els temps de «garantia» d’alguns procediments estan pensats per fer front a la realitat precària dels recursos del Sistema més que per les necessitats dels pacients, el seu dolor, angoixa i patologia. Com podem dir a un pacient que està indicada una intervenció quirúrgica però el Sistema permet fer-la d’aquí a un any, o una visita a l’especialista o prova diagnòstica que tenen demores de molts mesos! Hem d’aspirar a poder garantir la visita a la metgessa de família en menys de 48 hores, a l’especialista o proves no urgents en màxim tres setmanes, i la intervenció quirúrgica en màxim tres mesos.

    Però com podrem assolir aquestes fites? Sens dubte amb voluntat política d’assolir-les, i amb molts més recursos a tot el sistema, començant des de la Primària. Però fallarem si no tenim un bon diagnòstic d’un problema que té causes múltiples i requereix solucions intel·ligents.

    Una causa a abordar és l’increment de la demanda, per població sortosament cada vegada més envellida i tècniques més modernes que permeten tractar amb més seguretat a gent gran o delicada; però també a vegades per actuació dels professionals que indiquen procediments que no estan del tot justificats o la gran variabilitat d’indicacions en diferents centres o territoris de Catalunya.

    Una altra causa és la insuficient oferta per part del Sistema Sanitari: els centres i els professionals no tenen prou mitjans per fer front a la demanda i a les necessitats de la població, i quan hi són no s’utilitzen en la seva plenitud: l’ocupació de consultes i quiròfans a les tardes n’és un exemple. Aquesta causa evidentment s’ha agreujat molt per les retallades de recursos dels darrers anys.

    Però també les llistes es poden agreujar per mala planificació i gestió de les mateixes per part de l’administració i equips directius. Aquí els motius són molt variats: des de la mala coordinació entre la Primària i els hospitals, el treball professional compatible entre públic i privat, l’escassa priorització per gravetat o factors socials (gent gran que viu sola, etc.), quan no la franca iniquitat de deixar passar al davant de la llista a persones importants o familiars de personal del centre. Les solucions són molt variades: des de l’aprofitament de les noves tecnologies per una extensió molt més ràpida de la consulta virtual com a eina per reduir sensiblement les esperes en l’accés als metges especialistes, a la priorització i control de gestió des de l’Atenció Primària de les llistes dels hospitals, al compliment del lliurament del certificat d’entrada en llista, etc.

    Totes aquestes causes: increment de la demanda, poca oferta per pocs recursos, causes de planificació i gestió, influeixen sumant-se a generar llargues llistes. Per fer-hi front seran necessàries mesures en totes elles amb un pla ambiciós i integral, més enllà de «plans de xoc». Si no fem un bon diagnòstic difícilment podrem posar tots els tractaments necessaris. En definitiva no millorarem realment les llistes si no hi ha una ferma voluntat política i ambició per fer-ho, posem suficients recursos a tot el sistema públic i exigim bona planificació, gestió clínica eficient, transparència i implicació de la ciutadania.