Etiqueta: Barcelona

  • L’atenció domiciliària urgent a Barcelona torna a mans públiques

    La ciutat de Barcelona, Montcada i Reixac i el barri de La Mina eren els únics territoris de Catalunya on fins la setmana passada l’atenció sanitària continuada a domicili era gestionada per una empresa privada. Des del 2 de novembre passat però aquest servei d’atenció a domicili és assumit per l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% dels Centres d’atenció primària i que ja se’n fa càrrec a la resta del territori.

    La desprivatitzarció del servei, que va alineat amb la tasca que estan fent en el si del Consorci Sanitari de Barcelona la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, recondueix una anomalia territorial històrica. I és que des de del 1994 l’atenció domiciliària urgent l’han proveït a Barcelona empreses privades, que se n’han fet càrrec gràcies a l’obtenció de concerts. La darrera, l’empresa SARdomus, s’encarregava d’aquest servei des de l’any 2010 i tenia un contracte fins aquesta tardor pel qual rebia una anualitat de 2,4 milions d’euros que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) li pagava. Ara el Servei Català de la Salut destinarà aquesta partida a l’equip de professionals del sistema públic que s’encarregaran d’aquest servei i per tant no tindrà cap impacte econòmic en el pressupost públic.

    El nou servei disposarà de 148 professionals, dels quals 40 són professionals interins de l’ICS en plantilla estable de nova contractació i 108 professionals -metges i infermeres que ja formaven part de la plantilla de l’ICS-que voluntàriament faran guàrdies. Els 12 vehicles comptaran amb l’equipament habitual: maletins medicalitzats, desfibril·ladors, aparells d’electrocardiograma i mòbils.

    El perfil de pacient atès, segons ha explicat el director del Servei Català de la Salut David Elvira en la presentació del nou model, és gent gran, de mobilitat reduïda, pacients crònics amb més d’una patologia que requereix una atenció al domicili més que no un desplaçament.

    El nou model suposarà millores en l’atenció del pacient

    El canvi en la gestió de l’atenció domiciliària, que passa ara de mans privades a mans públiques, implica també la integració en l’atenció primària i una millora en l’atenció del pacient. “L’eficiència es manté i la qualitat millora”, ha assegurat el conseller de Salut Toni Comín aquest dilluns durant la presentació davant els mitjans.

    El nou model integra del tot l’atenció domiciliària amb els circuits de l’atenció primària. Això vol dir que els metges de família de referència rebran alertes dels pacients visitats i en podran consultar les anotacions fetes pel metge d’atenció continuada. A més, aquest professional podrà programar una visita de seguiment amb el metge de capçalera del pacient. “Que sigui la primària qui s’encarregui d’aquesta part de l’assistència és una qüestió de model, d’empoderar la primària”, ha apuntat Comín. Per la seva banda, la Comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha valorat molt positivament l’actuació, ja que “Barcelona era una illa, una excepció dins de Catalunya, i ara integrem aquest servei a l’atenció primària”.

    A més, aprofitant el canvi de proveïdor s’han elaborat nous protocols de derivació que inclouen la possibilitat de derivar els pacients d’atenció a domicili als serveis socials d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona.

    D’altra banda, i a diferència del que passava amb el personal de l’empresa privada SARdomus, els professionals que ara fan el servei a domicili tenen accés a la història clínica i farmacològica del pacient en el moment de la visita. Així mateix, si el metge que es desplaça prescriu una recepta aquesta quedarà registrada a la història clínica compartida (HCCC) i a l’estació clínica d’atenció primària (ECAP), que és el programa d’història clínica informatitzada que comparteixen pràcticament tots els equips d’atenció primària de Barcelona. Amb tot, això no suposarà cap canvi a ulls del ciutada ja que el procés d’activació serà el mateix: una trucada al 061 CatSalut Respon, que enviarà segons es consideri un vehicle amb un metge a domicili o una ambulància.

  • Veïns i veïnes presenten 2.000 signatures per demanar el tancament de Barnaclínic

    2.001 una firmes en contra de la clínica privada Barnaclínic, que està dins de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest divendres diversos representants de la plataforma Tanquem el Barnaclínic han fet arribar les signatures a la conselleria de Salut juntament amb una carta on demanen que tanqui el centre privat.

    Segons la plataforma el projecte Barnaclínic és “el paradigma de la connivència públic-privada al sistema sanitari català”.  Els representants de Tanquem Barnaclínic han recordat, en aquesta carta dirigida al conseller de salut Toni Comín, que en els darrers anys el centre públic ha tancat el 10% dels quiròfans i 150 llits i no ha contractat a personal nou. I per contra han deixat que una empresa privada, Barnaclinic S.A, s’aprofités dels espais del centre públic per treure un rendiment, justificant que aporta beneficis pel centre públic.  A més de les 2.001 firmes presentades aquest dijous, hi ha 2.500 firmes més recollides a Internet a través de la Plataforma Resistència Clínic.

    Fa gairebé un mes Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar en declaracions als mitjans durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital, que no està previst tancar el Barnaclínic. Per contra sí que va assegurar que una comissió de professionals interns i externs revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic, i estudiaran la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    En aquella ocasió el director va dir que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que es recapten gràcies al lloguers d’espais es pot comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. Amb tot però va admetre que hi ha algun element que “grinyola”. Segons una informació de l’Agència Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 200o va posar en marxa la seva activitat hospitalària.

  • El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona celebra 10 anys

    Des del 15 de maig de 2006, dia en què va ser inaugurat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el centre no ha parat. 1.500 persones passen cada dia per les instal·lacions del parc, procedents de 54 països diferents, més de 1.200 articles es publiquen cada any, 100 grups de recerca treballen cada dia pel descobriment de nous avenços i més de 300 conferències científiques tenen lloc en aquestes instal·lacions.

    L’edifici, d’un disseny espectacular, a tocar del mar, i al costat de l’Hospital del Mar de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, alberga un dels nuclis de recerca biomèdica més importants del sud d’Europa. Arribar fins aquí no ha estat ràpid, els 10 anys de funcionament han fet créixer aquest centre barceloní posicionant-lo a un nivell similar a altres centres de recerca molt prestigiosos d’Europa.

    Els seus 100 grups de recerca, segons expliquen des del centre, estudien des d’aspectes més moleculars de la biomedicina fins als més poblacionals, des de la biologia experimental fins a la teòrica i computacional, de la més bàsica a la més aplicada i translacional.

    “El PRBB és una història d’èxit, d’èxit de la seva gent, dels seus centres. En una dècada hem combinat serietat, creativitat, rigor i molt pragmatisme”, ha dit Jordi Camí, director del centre, en la celebració del desè aniversari aquest dijous.

    De les poques coses que lamenta Camí és no haver convençut a la farmacèutica catalana Grífols perquè instal·lés un centre de recerca dins del parc.

    Un recorregut que comença als anys 80

    Va ser el 1985 quan va tenir lloc una de les primeres accions per intentar tirar endavant un centre de recerca biomèdica a Barcelona. Jordí Camí, que en aquell moment era rector de l’IMIM (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i un dels que està dins del parc), va redactar la proposta inicial. La idea va anar madurant, gràcies al suport de diverses personalitats i va ser finalment l’any 2001 quan van començar les obres del centre. La construcció de l’edifici va durar fins a l’octubre de 2006 i va tenir un cost de 120 milions d’euros.

    El 2005, abans de la seva inauguració, es va constituir el Consorci PRBB, fundat per la Universitat Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les primeres entitats que van situar-se al parc van ser l’IMIM, el CEXS-UPF, el CRG, el CMRB, l’IAT i el CREAL, que ocupaven en aquell moment els 35.000 metres quadrats inicials de l’edifici.

    Deu anys després, el centre de recerca mira el futur amb esperança i amb la voluntat de saber adaptar-se als nous reptes. “En els propers anys tindran lloc nous canvis, uns instituts marxen i d’altres vindran. Els nous reptes de la biomedicina requeriran noves tecnologies, més recursos i formes imaginatives de fer recerca transdisciplinària i cooperativa”, senyalen des del centre.