Etiqueta: càncer

  • Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    Art i salut: el potencial terapèutic de l’art en pacients adolescents oncològics

    L’art i la creativitat pot ajudar als i les pacients de càncer a compartir un espai on fomentar la seva autoestima i relacionar-se amb nois i noies que han patit o pateixen un procés similar o que tenen les mateixes inquietuds… Aquest és l’objectiu d’Obrint portes, una iniciativa que va néixer de la col·laboració entre el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i que forma part de l’estratègia Arts en Salut de l’Institut Català de la Salut (ICS). 

    El projecte va dirigit a adolescents d’entre 12 i 17 anys que pateixen una malaltia oncològica i que es troben en un moment de tractament de baixa intensitat, de manteniment o que fins i tot han acabat el tractament fa poc temps. Durant tres mesos i nou sessions –entre novembre i gener– els dimarts a la tarda, els adolescents i les seves famílies tenien cita al MNAC on se’ls va proposar crear una peça artística, que en aquest cas va ser una porta. “Volíem que participessin en un procés creatiu de debò”, va explicar Norma Vélez, coordinadora dels Projectes d’Arts en Salut del MNAC. “Vam triar la porta perquè té una càrrega simbòlica que permet reflexionar sobre conceptes molt dispars. Poden ser una metàfora de la vida i tenir moltes connotacions: positives i negatives. Una porta tancada pot ser un espai segur, però també una presó. I una porta oberta pot connectar amb somnis i esperances”, va matisar. Un cop definit el projecte en esbossos, els nois i noies van comptar amb el suport dels equips tècnics del Museu, com el d’infraestructures, el de conservació preventiva i el de fusteria. Van anar transformant unes portes nues fins a convertir-se en obres d’art plenes de significat i vida que, després d’estar exposades uns mesos al MNAC i al vestíbul de la Vall d’Hebron,  actualment es poden veure al vestíbul del Centre Corporatiu de l’ICS.“És una mostra petita, però real, com qualsevol que tenim al museu. Cada porta va acompanyada del seu codi QR a través del qual podem descobrir el procés creatiu i l’artista”, ha destacat Vélez.

    Alguns dels joves participants a la iniciativa

    Portes Obertes també va tenir en compte les famílies, que viuen intensament el procés de la malaltia. Mentre els adolescents treballaven al taller, se’ls va oferir les sessions denominades Tardes d’Art, espai on podien compartir la seva experiència a través de tertúlies d’art dinamitzades per una educadora.

    “Amb aquest projecte estem investigant si les activitats desenvolupades poden afavorir la salut mental i emocional, com ara mitigar l’ansietat, símptomes depressius i trastorn d’estrès posttraumàtic”, ha apuntat Anna Saló, psicooncòloga de Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte. I afegeix: “Els pacients adolescents amb càncer tenen més risc de patir malestar emocional i aïllament social per les característiques del tractament, que poden implicar ingressos freqüents i/o limitació d’activitats i condicions que afecta la seva qualitat de vida”. Segons el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya es diagnostiquen entre 170 i 200 casos nous anuals de càncer infantil dels 0 als 14 anys a tot el territori català. Es tracta de la primera causa de mortalitat en nens i nenes de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents del trànsit.

    Tanmateix, Carlota Aguilera, mànager d’assajos clínics i investigadora del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de Vall d’Hebron, sosté que “si les conclusions són positives, el projecte Arts en Salut es podria ampliar amb la voluntat de seguir creant nous projectes que estudiïn la connexió entre art i salut en altres patologies”.

    Aquesta col·laboració del MNAC i Vall d’Hebron en el programa Arts en Salut, s’ha finançat gràcies a  la subhasta de les botes amb les quals Leo Messi va fer el gol número 644 amb el FC Barcelona. Es van subhastar a l’emblemàtica casa Christie’s per 140.000 euros.

  • Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    Llum verda a una teràpia pionera desenvolupada pel Clínic-IDIBAPS per a pacients amb mieloma múltiple

    L’Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) ha aprovat una teràpia innovadora desenvolupada a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS contra el mieloma múltiple, el segon càncer de la sang més comú. Es tracta d’una teràpia CAR-T de modificació genètica de cèl·lules del sistema immunitari perquè ataquin les cèl·lules del mieloma, i s’aplica a malalts en els quals han fracassat les teràpies convencionals.

    El vistiplau de l’AEMPS suposa que, a partir d’ara, deixarà de ser experimental i ja es podrà aplicar de manera normalitzada a tots els malalts que es consideri que la necessiten.

    La teràpia ha rebut el nom d’ARI-0002h i és la primera CAR-T desenvolupada íntegrament a Europa eficaç per curar pacients amb mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta les cèl·lules plasmàtiques de la medul·la òssia, i que representa un 10% dels càncers de la sang o leucèmies. Tot i que hi ha diversos tractaments disponibles, molts pacients desenvolupen resistència, cosa que porta a recaigudes i a la necessitat urgent de disposar de noves teràpies. 

    Dos estudis previs liderats pel Clínic-IDIBAPS i publicats a les revistes Lancet Oncology i Clinical Cancer Research han mostrat l’eficàcia del CAR-T ARI0002h en pacients amb mieloma múltiple que han recaigut després d’almenys dues línies de tractament i ja han estat exposats als principals fàrmacs utilitzats en aquesta malaltia. Als dos estudis es va validar l’eficàcia del tractament en un total de 60 pacients i els resultats van mostrar que el 95% dels pacients van respondre favorablement i el tractament no els va resultar tòxic o perjudicial.

    Tots aquests pacients tenien mieloma múltiple resistent, i abans havien rebut sense èxit almenys 2 tractaments amb els principals fàrmacs utilitzats habitualment contra aquesta malaltia.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, amb membres de l’equip del Clínic-IDIBAPS de teràpies CAR-T, aquest divendres a l’Hospital Clínic de Barcelona | Hospital Clínic

    L’eficàcia del tractament s’avalua no només per la resposta inicial del pacient, sinó també verificant que és una resposta que es manté en el temps, i que això és el que han aconseguit. Pe això, els investigadors també van descriure la forma òptima d’administrar el tractament i han identificat biomarcadors que permetin predir la resposta i la seva resposta després del tractament amb ARI-0002h. L’administració s’ha establert en dues fases: tres dosis inicials, i 100 dies després una dosi de record que permet reduir la gravetat dels efectes adversos sense reduir l’eficàcia del tractament. 

    Projecte ARI

    L’ARI-0002h contra el mieloma múltiple és la segona teràpia CAR-T desenvolupada pel Clínic i l’IDIBAPS: la primera va ser l’ARI-0001 contra la leucèmia limfoblàstica aguda, aprovada per l’AEMPS fa 3 anys i mig.

    Totes dues formen part del Projecte ARI, engegat per Ariana Benedé, una noia que va morir l’any 2016 als 18 anys, 5 anys després de ser diagnosticada precisament de leucèmia limfoblàstica aguda.

    L’Ariana i la seva mare, Àngela Jover, van crear i promoure aquest projecte per recollir fons per investigació, iniciativa que va ser la base que va permetre impulsar la recerca en teràpies CAR-T al Clínic i l’IDIBAPS.

  • El retorn social de la recerca sobre el càncer

    El retorn social de la recerca sobre el càncer

    Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.

    El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.

    La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.

    Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

    Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

    Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”

    Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

    Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.

    Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.

  • Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

    Analitzar l’ADN tumoral circulant (ADNct) mitjançant una plataforma de biòpsia líquida d’alta sensibilitat en el context d’assaigs clínics de fase 1 amb inhibidors de punt de control immunitaris permet als investigadors predir la resposta a la immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de càncer. Això és possible gràcies a una tecnologia capaç de detectar fins a 1 molècula d’ADNct mutada entre un milió de molècules d’ADN circulant a la sang del pacient.

    Una cohort de 138 pacients amb tumors metastàtics refractaris de 18 tipus de càncer diferents va rebre de 1 a 3 línies successives de tractament amb fàrmacs d’immunoteràpia en el context d’assajos clínics de fase 1. El senyal del tumor a la sang va ser detectat en el 99% de les mostres de plasma que es van prendre abans de començar el tractament. Els valors més baixos d’ADNct a l’inici es van relacionar amb una supervivència lliure més gran de progressió i una major supervivència general. La reducció primerenca al nivell d’ADNct després de l’inici del tractament es va associar a augments significatius en l’estabilitat de la malaltia i la supervivència. I, finalment, l’eliminació de l’ADNct després de l’inici de la immunoteràpia es va traduir en respostes radiològiques i una millora significativa tant a la supervivència lliure de progressió com a la supervivència general.

    Ha estat un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) qui ha mostrat aquesta utilitat. El Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i coordinador del grup de treball en biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), la va presentar a la reunió anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrada del 31 de maig al 4 de juny a Chicago.

    L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Investigació en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, dirigits per la Dra. Elena Garralda, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Segons explica la Dra. Garralda, que és investigadora co-coordinadora de l’estudi i directora de la Unitat de Recerca en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch del VHIO, “la informació que ens proporciona la biòpsia líquida ultrasensible ens podria permetre predir si el tractament que estem estudiant representa beneficis clínics per al pacient abans de poder objectivar-ho radiològiques a través dels criteris establerts per avaluar la resposta en assaigs clínics fase 1”.

    La doctora Elena Garralda i el doctor Rodrigo Toledo, investigadors i responsables de l’estudi.

    “Aquesta anticipació pot ser crucial per prendre les decisions clíniques més adequades per als nostres pacients. Ser capaços de valorar en poc temps si és convenient que continuï participant a l’assaig clínic o, si, per contra, hem de proposar una nova estratègia terapèutica”.

    Biòpsia líquida ultrasensible

    Com que es tracta d’una tècnica no invasiva, l’anàlisi de l’ADNct abans del tractament i de manera seriada durant el transcurs de la malaltia ens permet conèixer els canvis genètics que tenen lloc al tumor i comprendre’n millor l’evolució.

    “Tot i això” explica el Dr. Rodrigo Toledo, co-coordinador i presentador de l’estudi, i cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO, “una de les limitacions de les tècniques de biòpsia líquida és la sensibilitat. En aquest projecte, utilitzem una tècnica de biòpsia líquida basada en la seqüenciació del genoma complet del tumor del pacient que permet detectar i monitoritzar milers de mutacions específiques del tumor de cada pacient a la seva sang”.

    «Es tracta d’una tècnica ultrasensible que ens va permetre detectar el senyal del tumor en mostres de sang recollides de forma seriada, abans i durant el tractament amb la immunoteràpia, i aconseguim identificar patrons específics que es van correlacionar amb la resposta o resistència al tractament».

    «L’estudi que presentem a ASCO demostra el potencial de la biòpsia líquida per predir el pronòstic i la resposta a tractament amb immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de tumors en estadis avançats», afirma Toledo.

    La importància dels inhibidors de punt de control immunitari

    En condicions normals, el sistema immunitari compta amb proteïnes conegudes com a punts de control immunitari que serveixen per evitar que les cèl·lules T ataquin les cèl·lules sanes pròpies. Les cèl·lules tumorals aprofiten aquest sistema de control per escapar del sistema immune i créixer.

    “Les últimes dècades la irrupció de fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de càncer. Aquests fàrmacs bloquegen els punts de control immunitaris de manera que les cèl·lules T poden reconèixer les cèl·lules tumorals com a estranyes i destruir-les”, explica la Dra. Elena Garralda. Tot i així, molts pacients no responen i la investigació de nous fàrmacs que actuïn sobre el sistema immunitari no ha parat de créixer en els darrers anys, cosa que està reflectida en el gran nombre d’assajos clínics en fase primerenca d’aquest tipus de tractaments.

    En el context d’assajos clínics de fases primerenques de nous fàrmacs inhibidors de punt de control immunitari o noves combinacions de fàrmacs, cal determinar en el menor temps possible quins pacients presentaran un benefici clínic amb aquesta teràpia. «En aquest sentit, analitzar a través de biòpsia líquida l’ADNct a la sang per seguir l’evolució del tumor ens pot ajudar a prendre les decisions clíniques més adequades a cada pacient» conclou.

  • 20 anys de voluntariat en l’àmbit oncològic

    Sota el lema, “20 anys junts!”, la Trobada de voluntariat en l’àmbit oncològic, que organitza cada any la FECEC, va celebrar aquest cap de setmana el seu 20è aniversari al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

    La trobada va incloure quatre xerrades que van repassar l’evolució del voluntariat en els darrers vint anys i va voler avançar els reptes de futur: Passat, present i futur del voluntariat, a càrrec d’Anna Varderi, gerent Fundació Enriqueta Villavecchia i vicepresidenta FECEC; De la renaixença al voluntariat: una metamorfosi personal, presentada per Xavier Puig, voluntari de la Fundació Oncolliga Barcelona; Experiències del voluntariat, duta a terme per Anna Puigpiqué, voluntària de la Fundació Enriqueta Villavecchia i Anton Vila, voluntari de la Lliga contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l’Ebre; i Més enllà del compromís: despertant la passió pel voluntariat, a càrrec de Miquel Antonijuan, expert en orientació vocacional i director de Norte Ikigai.

    Tanmateix, la jornada del vintè aniversari del voluntariat oncològic, que va estar conduïda pel periodista de 3Cat, Ignasi Gaya, va voler retre homenatge al col·lectiu de persones voluntàries que dediquen el seu temps de manera altruista a la millora de la qualitat de vida de les persones amb càncer i els seus familiars; reconèixer la seva importància com a pilar fonamental en l’atenció psicosocial de les persones amb càncer i els seus familiars i cuidadors, juntament amb els professionals de les entitats; i destacar el seu important paper com a espai per enfortir el nexe d’unió́ i sentiment de pertinença del voluntariat en l’àmbit oncològic.

    D’altra banda, durant la inauguració, la presidenta de la FECEC, M. Assumpció Vilà, va destacar la necessitat que el perfil del voluntariat oncològic es rejoveneixi i la importància d’adaptar-se a la nova realitat social. “Hem d’aconseguir que la disponibilitat de les persones voluntàries i la necessitat de donar-los flexibilitat horària sigui compatible amb els 4 pilars bàsics del voluntariat, que són l’altruisme, cohesió, compromís i motivació”, va apuntar Vilà. Posteriorment, la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, va voler resaltar la importància de la cura a les persones amb càncer. “Vosaltres feu possible que el dret universal de les cures sigui possible”, va declarar la regidora, que també ha agraït la tasca altruista de les persones voluntàries en l’àmbit oncològic. Seguidament, el diputat adjunt de l’Àrea de Comerç, Consum i salut pública de la Diputació de Barcelona, Samuel Núñez, va remarcar que el voluntariat és l’eix vertebrador i element imprescindible de l’atenció psicosocial dels pacients. “Sou un pilar sòlid per a la cura de les persones amb càncer”. El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells, va cloure l’acte destacant que tot i que el càncer, en un futur, esdevingui una malaltia crònica, la tasca del voluntariat seguirà sent necessària: “El voluntariat no és medicina, és humanitat. Les institucions us hem d’ajudar, però també agrair la vostra tasca necessària i complementària als avenços de la medicina”, va subratllar.

  • Mil hores de recerca contra el càncer

    Fent agafar de la mà cultura i salut, la iniciativa solidària «Girem Full», impulsada per l’Hospital Clínic Barcelona, el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Fundació Collserola, ha aconseguit 1.037 hores de recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Això ha estat possible gràcies a la campanya que ha engrescat estudiants i població en general a llegir i enviar ressenyes de les seves lectures. La suma d’aquestes ressenyes rebudes han donat la xifra de 1.037 hores considerades de dedicació a la lectura, un temps que es destinarà al Projecte ARI, des del qual es treballa la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS. El seu objectiu és desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra a millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor. Tal com expliquen els especialistes de l’Hospital Clínic, “la teràpia CART (anomenada així per les seves sigles en anglès de Chimeric Antigen Receptor T-Cell o receptor d’antigen quimèric de cèl·lules T), consisteix en la utilització dels limfòcits T del mateix pacient. A aquestes cèl·lules se’ls introdueix, mitjançant modificació genètica, una molècula similar a un anticòs que reconeix l’antigen tumoral (una molècula anomenada fragment ScFv) i un dels receptors de membrana dels limfòcits T. És per això que rep el nom de receptor “quimèric”.

    La campanya «Girem full» ha estat un èxit com a impulsora de la recerca amb una fórmula solidària i participativa socialment, un compromís i presa de consciència de tota la ciutadania amb la recerca científica. Han estat 6.435 ressenyes que passen a ser 128.700 € que es destinaran a la recerca de la immunoteràpia contra el càncer. En la seva cloenda varen participar diferents especialistes en investigació oncològica, com el Dr. Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang; Sònia Guedan, cap del grup Immunoteràpies cel·lulars pel càncer d’IDIBAPS; Ariadna Domènech, cap d’Infermeria de l’ICAMS; o la investigadora del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids del CDB, Esther Sanfeliu.

    Més de 30 escoles i gairebé 60 llibreries encarregades de recollir les 6.435 ressenyes de totes les persones, infants i adults participants han participat en la iniciativa. Ha estat una activitat que ha servit per al foment de la lectura entre els joves, ja que el 73% dels participants era menor de 15 anys. Els impulsors expliquen que “les ressenyes han arribat des de les quatre províncies catalanes i de les Illes Balears”.

    La presentació dels resultats de la campanya es va fer al Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb la presència de 300 alumnes d’algunes de les escoles que hi han participat, i també de la intervenció dels poetes Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal, a més de Toni Aulés, professor de ciències a l’Escola Frederic Mistral.

    Esperança en la modificació cel·lular

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els pròxims mesos també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    No és la primera vegada que la lectura i la salut s’abracen en una iniciativa conjunta sumant sensibilitats que contribueixen a la millora de la vida de les persones. Per contribuir a fomentar la mirada reflexiva i l’actitud empàtica i compassiva en els professionals sanitaris, els impulsors de la iniciativa Llegir abans de curar coordinen i dinamitzen per a ells clubs de lectura presencials i virtuals. Aquest projecte de caràcter social va passar pel programa Impulsa Cultura, de la Fundació Catalunya Cultura, que té l’objectiu de millorar la gestió i sostenibilitat de projectes culturals amb seu o activitat a Catalunya.

    Gràcies al programa Impulsa Cultura, doncs, la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van posar en marxa el seu espai web des del que conviden a accedir a un espai de suport, tant per als conductors dels futurs clubs de lectura, com per als participants, per a l’auto-formació, el diàleg, l’intercanvi i la participació.

    Donen a conèixer lectures i també els diferents clubs de lectura ja en marxa. Una cita de l’escriptor i assagista belga Simon Leys els porta a prescriure literatura com a eina de formació humanística per a desenvolupar la sensibilitat dels professionals de la salut, un aspecte essencial que consideren que no és prou present en la formació sanitària. Leys va escriure: “Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi qui hagi llegit Txékhov.”

  • Aportacions que salven vides

    Pacients, voluntaris i socis de l’Associació contra el Càncer van sortir ahir als carrers de Barcelona per dur a termę una nova edició de la seva tradicional Col·lecta, amb l’objectiu de demanar la col·laboració de la societat en generał i donar un nou impuls a la recerca oncològica –tant necessària en l’actualitat– i aconseguir arribar a un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.

    El càncer ja suposa el problema sociosanitari més important del món. Es calcula que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la seva vida. A Espanya hi ha un diagnòstic de càncer cada 2 minuts i es calcula que al 2030 hi haurà més de 317.000 casos nous. En el cas de Catalunya, l’any 2023 es van diagnosticar 568 nous casos per 100.000 habitants, la qual cosa suposa un total de 44.816 persones diagnosticades amb un càncer, segons dades de l’Observatori de l’Associació contra el Càncer. Tanmateix, gràcies a la recerca, la taxa de supervivència en homes és actualment del 55,3% i en dones del 61,7%, i el gran repte de l’entitat és poder arribar a un 70% de supervivència en càncer l’any 2030.

    Davant d’aquest context, cada segon dijous de maig l’Associació Contra el Cáncer organitza la seva habitual campanya de col·lecta arreu del país. Amb aquest «Dia de Col·lecta«, que enguany porta per lema «Tothom Contra el Cáncer» es pretén recaptar prou fons per seguir impulsant la recerca oncològica, i que la seva inversió es tradueixi en donar resposta a les necessitats de les persones malaltes. És a dir, que els pacients tinguin garantit l’accés als resultats de la recerca, afavorint que tothom pugui accedir a la medicina i tractaments més innovadors, independentment del lloc on resideixin.

    Àngela Sánchez (directora-gerent de l’ACC a Barcelona), Gemma Tarafa (Comuns) i Pau Berbel van participar del Dia de la Col·lecta davant del Palau Robert de Barcelona.

    Aquest any el Dia de la Col·lecta va tenir la seva taula institucional davant del Palau Robert de Barcelona, al Passeig de Gràcia, on nombroses personalitats i autoritats van assistir per donar suport a la causa i unir-se així a la iniciativa «Tothom Contra el Càncer». A més, en aquesta ocasió, a banda de les tradicionals guardioles, les aportacions es poden realitzar també mitjançant “guardioles digitals” .

    El repte de la supervivència

    L’AECC ha impulsat la major convocatòria d’ajuts de la seva història: “Repte AECC 70% Supervivència”, de 10 milions d’euros, per contribuir a la recerca d’aquells càncers que tenen una taxa de supervivència baixa o estancada, és a dir, inferior al 30%.

    Actualment, l’Associació és l’entitat social i privada que més fons destina a la recerca del càncer i més investigadors recolza. En total, compta amb una inversió de 114 milions d’euros destinats a 603 ajuts de recerca en desenvolupament per augmentar la supervivència en diferents tipus de càncer. El 2023, es van adjudicar 29,4 milions a 233 nous ajuts.

  • Cada llibre llegit, deu minuts de recerca en càncer

    Quan les forces s’ajunten, s’arriba més lluny. Ho demostren accions com la iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Collserola i l’hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS, que s’han unit per a recaptar fons per a la recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Incentivant una fita, en potencien una altra, amb un doble impacte de guany social.

    Junts han posat en marxa la campanya solidària Girem Full! que, des d’aquest dijous 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i fins al 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, recollirà ressenyes de llibres llegits per qualsevol persona –infants i adults–, i per cada obra llegida s’estarà aportant deu minuts de recerca, una hora per cada sis llibres llegits. La transformació de temps de lectura en temps d’investigació serà possible gràcies a donacions de persones anònimes de vint euros per cada llibre llegit, que ampliaran així recursos obtinguts també per mecenes i accions solidàries.

    Les ressenyes es poden dipositar directament a les bústies físiques que hi haurà ubicades a l’entrada de l’hospital Clínic, a les llibreries adherides a la campanya –que es preveu que siguin la majoria de les agremiades– i també es poden enviar a través del web de Girem Full!. S’han proposat aconseguir sumar 1.000 hores de recerca contra el càncer, per tant, calen 6.000 ressenyes de llibres llegits.

    Inici a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    L’original idea ja va començar a preparar-se l’any 2019, engrescant els llibreters amb una campanya per apropar la ciutadania a la recerca passant per la lectura. Tot estava llest per dur-se a terme, quan la pandèmia de la Covid va irrompre i, com va passar amb tantes altres coses, ho va aturar.

    “Hem tingut aquests anys per a reflexionar i ens hem adonat que seria bo començar en una escola, amb la idea que siguin els nens i nenes els qui passin el testimoni a la resta de la societat i que cada any siguin més escoles, però també empreses i particulars, els involucrats en la iniciativa”, ha explicat la responsable de Mecenatge de l’hospital Clínic Núria Vilamajó.

    Aquesta primera edició arrenca a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Barcelona, però, tal com diu el president del Gremi de Llibreters de  Catalunya, Eric del Arco “ens adrecem a un públic ampli i divers, com els membres de la comunitat escolar, amants de la lectura, professionals del món de la salut, empreses, particulars i tota persona interessada en aportar el seu gra de sorra en la lluita contra el càncer”.

    La idea dels impulsors és consolidar un temps cada any en què tothom pugui posar-se a llegir en favor de la investigació en salut. D’aquesta manera, la iniciativa aconsegueix un doble impacte: el foment de la lectura i l’impuls de la recerca en salut, i el conseqüent guany social a totes bandes.

    Immunoteràpia

    La campanya Girem Full! impulsa el Projecte ARI i, amb aquest, la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS amb l’objectiu de desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra en millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor.

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els propers mesos, també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    “A través de la col·laboració sinèrgica entre socis estratègics i l’equip multidisciplinari del Campus Clínic, aconseguirem un futur on les teràpies cel·lulars personalitzades es converteixen en un eix central en el tractament del càncer”, assenyala Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang del Clínic.

  • Barcelona avança en un nou fàrmac contra el càncer

    Quan les cèl·lules canceroses es desprenen del tumor del qual procedeixen originàriament –on es van reproduir i acumular de forma anòmala donant lloc al tumor– parlem de metàstasi. És la fase en què diem que el càncer es dissemina, s’escampa cap a altres zones del cos. Com aturar la progressió de la malaltia en aquesta fase és un dels grans reptes dels investigadors, juntament amb la prevenció i la detecció dels tumors com més aviat millor.

    Per això els bons resultats d’un primer assaig clínic amb un fàrmac desenvolupat a l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) ofereixen molta esperança a pacients amb diferents tipologies de càncer en aquest estadi de metàstasi. El medicament en qüestió ha demostrat ser segur i, en alguns casos en els quals ha estat provat, s’ha vist que aconsegueix estabilitzar i fins i tot reduir la malaltia.

    Això és possible per la capacitat del fàrmac provat en aquest assaig, anomenat Omomyc (també OMO-103), d’inhibir l’habilitat que té un oncogen conegut com a MYC per a transformar cèl·lules normals en malignes, fent que es divideixin i es multipliquin sense control. L’Omomyc ha estat desenvolupat per la dra. Laura Soucek, professora ICREA, directora del Programa de Teràpies Experimentals i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO. Ha treballat vint-anys per arribar a crear aquesta mini-proteïna (l’Omomyc) que, en una prèvia fase preclínica, ja va demostrar que és capaç d’entrar en les cèl·lules fins al seu nucli, on es troba l’oncogen MYC. Un cop al nucli, l’Omomyc inhibeix la capacitat de MYC per promoure el creixement de tumors cancerosos.

    Es tracta del primer inhibidor de la capacitat del MYC que aconsegueix provar-se ja en fase clínica, és a dir, en pacients reals de càncer. El fàrmac va ser desenvolupat per la spin-off Peptomyc, de la qual la Dra. Laura Soucek és cofundadora.

    Els resultats d’aquest primer assaig clínic del fàrmac aplicat en humans han estat publicats a la revista Nature Medicine. Els pacients participants en l’estudi eren malalts amb diferents tipus de càncer metastàtic avançat que, després d’haver estat tractats amb entre 2 i 12 línies de tractament, no tenien més opcions terapèutiques.

    «L’objectiu de l’estudi era la seguretat del fàrmac que va resultar ser molt ben tolerat pels pacients amb algun efecte secundari lleu, com calfreds o nàusees», explica el Dr. Emiliano Calvo, oncòleg mèdic a START-HM CIOCC i últim signant de l’estudi, juntament amb la Dra. Laura Soucek. “Però des de dosis molt baixes ja observem beneficis clínics als pacients. En 8 dels 12 pacients als quals se’ls va realitzar un TAC després de 9 setmanes de tractament observem una estabilització de la malaltia en què s’havia aturat el creixement del tumor”.

    La Dra. Elena Garralda, oncòloga mèdica, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO i primera autora de l’article, juntament amb la Dra. Marie-Eve Beaulieu, coordinadora científica de Peptomyc, destaca el cas “d’un pacient amb càncer de pàncrees que va participar en l’estudi durant més de sis mesos en els quals el diàmetre del tumor es va reduir en un 8%, i que va presentar una reducció del 83% a l’ADN derivat del tumor que circula al torrent sanguini. En aquest cas concret, també es va analitzar la disminució del volum total de totes les metàstasis del pacient amb la col·laboració del Grup de Radiòmica del VHIO i es va comprovar que aquest s’havia reduït en un 49%, un resultat esperançador per a metàstasi”.

    “També –afegeix– hem observat el cas d’un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable 8 mesos en aquest estudi, i el cas notable d’un pacient amb un tumor de la glàndula salival la malaltia del qual es va mantenir estable durant 26 mesos”.

    Nous biomarcadors

    En aquesta mateixa fase 1 de l’assaig clínic, destinada sobretot, com apunta el Dr. Calvo, a confirmar la seguretat del fàrmac en humans, s’han trobat, a més a més, dos potencials biomarcadors en sang que podrien ser útils en el maneig de la malaltia a través de la biòpsia líquida. És a dir, amb una senzilla biòpsia líquida (analitzant una mostra de sang) es pensa que aquests possibles biomarcadors podrien identificar-se o ajudar a detectar mutacions tumorals. Ara aquestes sospites es treballen ja en un altre assaig (de fase 1b) del mateix fàrmac Omomyc en combinació amb el tractament estàndard en pacients amb càncer de pàncrees metastàtic, en el qual ja estan tractant de validar aquests biomarcadors.

    Un d’aquests biomarcadors indicaria l’activitat farmacodinàmica que augmenta a la sang quan el pacient tractat amb OMO-103 té benefici clínic, i que desapareix quan la malaltia torna a progressar. “Aquest marcador ens podria indicar amb una prova no invasiva com és la biòpsia líquida si el tumor està progressant i prendre les decisions clíniques adequades i ràpides per a aquest pacient”, afirma la Dra. Soucek.

    “L’altre biomarcador equivaldria a una firma predictiva que, a través d’una simple anàlisi de sang, ens podria ajudar a predir la probabilitat que el pacient respongui o no al fàrmac, de manera que puguem seleccionar des de l’inici els pacients que podrien beneficiar-se del tractament amb OMO-103”, afegeix Soucek. La Dra. Destaca que l’objectiu del seu equip d’investigació és “continuar investigant l’activitat antitumoral de MYC i ser capaços de cercar combinacions amb altres fàrmacs ja aprovats que ens permetin crear sinergies per ser més eficaços contra diversos tipus de càncer”.

    Des del VHIO informen que aquesta investigació ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya mitjançant una beca AGAUR, del Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea; del Ministeri de Ciència i Innovació, i dels fons Next Generation/PRTR de la Unió Europea.

  • Clam per l’equitat en l’accés a l’atenció oncològica en el Dia Mundial Contra el Càncer

    Tot i que ens els darrers anys s’han fet grans passos pel que fa a la recerca i a la supervivència de la malaltia, encara queda molt per aprendre sobre el càncer. Actualment, és la segona causa de mortalitat al món, amb més de 9,6 milions de defuncions anuals relacionades amb tumors. Cada 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer; una data promoguda per la Unió Internacional per al Control del Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per sensibilitzar la població mundial sobre aquesta malaltia, i especialment per a conscienciar sobre la importància de la prevenció. Al voltant d’aquesta data diverses entitats sanitàries i centres hospitalaris organitzen xerrades, conferències, jornades i tot tipus d’activitats per a difondre informació sobre el càncer, des de serveis per a pacients amb càncer i les seves famílies, a suport i acompanyament per a cada etapa del procés oncològic, o jornades especialitzades per a professionals del sector. En destaquem algunes:

    • Jornada per a professionals sanitaris i estudiants sobre Sexualitat i càncer: com abordar-la en persones amb aquesta malaltia. Els problemes sexuals moltes vegades s’ignoren per la incomoditat dels afectats i afectades i, les seves parelles, d’expressar-ho obertament. Els professionals de la salut han d’aprendre a iniciar la conversa i oferir consells i suport. Comptarà amb les intervencions de la Dra. Àngels Arcusa Lanza, presidenta del Comitè Científic de la Fundació Oncolliga; la Dra. Marta Andrés i Granyó, metge adjunt del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau; i Mati Segura Roig, psicòloga, terapeuta sexual i de parella de la Fundació Oncolliga. Psicòloga de la Fundació Galatea. 2 de febrer al Col·legi de Metges de Barcelona.
    • Concert benèfic a càrrec de The Peigers al teatre Formiga Martinenca de Barcelona. Els beneficis íntegres seran donats a la Fundació Oncolliga. 4 de febrer a les 19.00 hores
    • Run4 Cancer. Cursa en 13 poblacions de Girona que es mobilitzen contra el càncer coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer. La recaptació dels diners es destinarà a l’atenció al pacient amb càncer i les seves famílies d’Oncolliga Girona. 4 de febrer a les 9.00 hores
    • Encesa d’espelmes a la plaça de l’Església de Calella i actuació de la violinista Núria Grima: Posem llum a la vida. 4 de febrer a les 18:30 hores d’espelmes formant un llaç.
    • Cafè científic sobre El pacient amb càncer, al centre de la recerca, organitzat per FECEC, Junts contra el Càncer i la Fundació Fero. Comptarà amb les intervencions del Dr. Joaquín Mateo, cap del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), qui parlarà sobre parlarà sobre els avenços més destacats en l’àmbit de la recerca contra el càncer, i dos testimonis Olga Colls i Yaiza Cumelles, i comptarà amb la participació del Diari de la Sanitat. 7 de febrer a les 18.00 al Cercle d’Economia de Barcelona.

    El càncer, en xifres

    El càncer continua essent una de les principals causes de mort a tot el món. A Catalunya, la incidència del càncer al 2023 ha estat de 42.111 nous diagnòstics, 23.945 en homes i 18.166 en dones. Aquestes xifres mostren un augment dels casos d’un 11,59% respecte l’any 2022, on el nombre total de casos va ser de 37.736. La taxa de supervivència a 5 anys també ha augmentat percentualment respecte l’any 2022, essent més alta en dones, un 65,3%, que en homes, un 53,7%.

    Pel que fa als casos de càncer més freqüents al 2023, a Catalunya van ser, en els homes: pròstata (4.850), colorectal (4.277), pulmó (3.739), bufeta urinària maligne (1.471) i fetge (849), el que suposa un 63,4% del total de casos diagnosticats durant l’any 2023 en homes. En dones, els 5 tipus tumorals més freqüents van ser: mama (5.337), colorectal (2.644), pulmó (1.245), cos uterí (948) i pàncrees (681), representant un 59,8% del total de casos diagnosticats l’any 2023 en les dones catalanes.

    A Espanya, segons les xifres publicades per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) en  l’informe “Las cifras del cáncer en España 2024, s’espera que es registrin uns 286.664 nous casos de càncer, enfront els 279.260 del passat 2023 (un 2,6% més). Per sexes, la incidència en homes serà de 161.678 casos i en dones, de 124.986 nous diagnòstics. Fins als 40 anys, els homes tenen una probabilitat d’1 entre 71 de desenvolupar un càncer i les dones, 1 de 51. Però a partir dels 60 aquesta probabilitat puja a 1 entre 3 per als homes i 1 entre 4 per a les dones. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 26,5% de la població espanyola tindrà més de 65 anys. Està clar que el risc de patir càncer augmentarà. És una raó més que suficient per invertir en recerca…