Just Deploy It!

Etiqueta: càncer

  • Els riscos de fer-se un TAC de jove

    Aquesta és la conclusió principal de l’estudi EPI-CT, després d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Els resultats, publicats a Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.

    Els beneficis de la tomografia computada (TAC) per obtenir imatges en el tractament de pacients (incloent-hi el diagnòstic, la planificació del tractament i el seguiment de la malaltia) són indiscutibles. Tot i això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. «L’exposició associada a la tomografia computada es considera baixa (menys de 100 mGy), però continua essent superior a la d’altres procediments diagnòstics», afirma Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques.

    Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia) van conduir EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. «Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: es van haver d’extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot mantenint la confidencialitat de les dades personals», explica Cardis.

    Una associació dosi-dependent

    A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular per a cada persona la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard. El seguiment de les persones es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC.

    Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents de les tomografies computades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar un càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes. «En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos en els dos a 12 anys següents a l’examen», diu la primera autora Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal quan es va realitzar l’estudi.

    Els autors i autores assenyalen que, per tal de millorar les estimacions de risc en el futur, és important assegurar-se que les dosis i els paràmetres tècnics es recullen de forma sistemàtica i adequada a les clíniques en temps real.

    Implicacions per a la salut pública

    Actualment, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació dels TAC han disminuït substancialment durant els darrers anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. «El procediment s’ha de justificar adequadament -tenint en compte les possibles alternatives- i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic», explica Cardis.

  • L’escola L’Atelier Barcelona i el VHIO s’alien per a recollir fons per a investigar el càncer

    Les noves teràpies cada cop més efectives per controlar el càncer i millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients arriben investigant. Sobretot en els casos en els quals els tractaments convencionals no funcionen, analitzar cada tumor, la seva tipologia i les seves característiques, com per exemple si hi ha mutacions o alteracions, i el moment en el qual es diagnostica, porten els metges cap a una major personalització del tractament. Fan més diana en allò que necessita cadascú. En els assajos clínics es prova l’eficàcia de nous fàrmacs fruit d’aquesta investigació de precisió. En més de 10 anys, s’ha contribuït a aprovar més de 40 noves indicacions de fàrmacs que s’estan utilitzant com a tractaments en diferents tipologies de tumors. Investigadors i professionals sanitaris treballen conjuntament per traslladar els avenços que es realitzen en el laboratori a la clínica de manera ràpida.

    A Espanya es preveu que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan càncer al llarg de la seva vida. I es creu que la incidència d’aquesta malaltia continuarà augmentant de manera notable en els anys vinents. D’aquí que la feina de centres de recerca com l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) s’enfoqui a l’objectiu que cada pacient tingui accés a un tractament personalitzat.

    Els recursos per a fer-ho possible arriben de múltiples llocs, públics o privats, o bé són fruit de campanyes impulsades per petits o grans col·lectius, associacions, fundacions o empreses. Ara és la iniciativa de la botiga i escola d’alta pastisseria L’Atelier Barcelona la que acaba d’engegar una campanya per donar suport a la feina del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    On comprar-lo

    Fornejaran més de cinc mil unitats del que va ser considerat el Millor Panettone Artesà de Xocolata del 2022, i el 10% del benefici obtingut de les seves vendes es donarà al VHIO. D’aquesta manera, gaudir d’aquestes sublims postres per part de molta gent contribuirà a aportar hores d’investigació en favor dels actuals i els futurs malalts de càncer.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g. | VHIO

    El panettone es pot comprar a les dues botigues de L’Atelier Barcelona: al carrer Viladomat 140 bis i al carrer Doctor Fleming, 16. Però també a través de la seva pàgina web: latelierbarcelona.com, amb la possibilitat d’enviament a qualsevol punt del territori nacional.

    En paraules del cap el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Josep Tabernero, “iniciatives com aquesta del Panettone solidari ens ajuden a sumar hores d’investigació contra el càncer i a apropar-nos a l’objectiu que tenim al VHIO, que no és un altre que aconseguir que totes les persones que pateixen aquesta malaltia puguin accedir a un tractament personalitzat, que millori la seva supervivència i la qualitat de vida. Actualment, això ho hem obtingut en alguns tumors, però queda molt camí per recórrer, i per això és tan important que la societat sigui conscient de la importància d’invertir en investigació. Només així podrem avançar cap a la prevenció i el tractament més efectiu contra el càncer”.

    Una acció ben dolça

    L’Atelier de Barcelona és una escola privada d’alta pastisseria ubicada a la Nova Esquerra de l’Eixample. Ja és habitual que els seus responsables, els seus socis fundadors, Eric Ortuño i Ximena Pastor facin donar la mà als seus productes estrella amb accions solidàries. Enguany ho fan per la causa del càncer. “Amb la campanya solidària, cada any L’Atelier obre un espai de conscienciació mentre es gaudeix d’un dels nostres productes estrella. És una oportunitat meravellosa de donar suport a la tasca d’un dels millors centres d’investigació en oncologia del país”, explica la Ximena Pastor, sòcia fundadora de L’Atelier Barcelona.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g, de molla tendra i melosa. Impulsos així se sumen al suport dels patrons del VHIO, que són la Generalitat de Catalunya i les fundacions Cellex, “la Caixa”, FERO i la Fundació BBVA. També fan possible la seva tasca de recerca  les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que contribueixen amb la seva generositat a avançar en la investigació contra el càncer.

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat l’any 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, pretén investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer gràcies a un model d’investigació translacional que consisteix a transformar els últims descobriments que es porten a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.

  • La incertesa i les cicatrius del càncer

    La incertesa i les cicatrius del càncer

    Quan la paraula càncer entra en una casa, arriba per quedar-s’hi una bona temporada en el millor dels casos. La nova espiral de proves diagnòstiques -analítiques, radiografies, TACs, etc.- i de tractaments -quimioteràpia, radioteràpia, hormonoteràpia,…- que s’instal·la en el dia a dia del o la pacient fa que molts afectats de càncer assegurin que aquesta malaltia canvia la perspectiva de la vida, que hi ha un abans i un després d’un procés oncològic.

    El 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial contra el càncer de Mama, amb l’objectiu de conscienciar a la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama i poder detectar-lo en les fases inicials, quan és més fàcil tractar-lo i curar-lo. A Catalunya, el càncer de mama és el càncer més freqüent entre les dones, i representa el 28,1 % de tots els nous casos de càncers femenins, segons dades del departament de Salut de la Generalitat. Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) va organitzar un dels seus Diàlegs sota el títol “Després del càncer de mama: i ara què?” a l’Espai Línia de Barcelona, que va comptar amb la participació de la doctora Meritxell Bellet, oncòloga de l’Hospital Vall d’Hebron i VHIO i membre de la junta directiva de SOLTI; Eva Frechilla, treballadora social de la Fundació Kàlida i Rosa Mª Fernández Cerezo, testimoni que va superar un càncer de mama fa ja 14 anys. La periodista Cristina Puig va moderar el diàleg entre les diferents dones especialistes en aquesta malaltia, on van sorgir dubtes i preguntes sobre quines opcions laborals tenen les dones que es volen reincorporar a la feina després d’un procés oncològic a un ritme menys trepidant, quines seqüeles queden després de passar la malaltia o quina percepció es té des de les diferents àrees sobre el dret a l’oblit oncològic.

    Rosa Mª Fernández va explicar que el càncer va arribar a la seva vida molt aviat, quan tenia 36 anys, una feina molt estressant i dos nens bessons de cinc anys. I va destacar que “aquell dia -el del diagnòstic- no s’oblida”. “La vida et dona un gir de cop i volta i, després d’un procés de negació, entres en un procés molt dur” que deixa seqüeles físiques, emocionals i socials. Mentre explicava la seva vivència, la periodista moderadora li va demanar si coneixia prèviament les seqüeles visibles i invisibles que li deixaria aquesta malaltia, i la resposta va ser un “no” contundent.

    En aquest sentit, l’oncòloga Meritxell Bellet va apuntar que “la quimioteràpia té molts efectes, i intentem explicar aquells més freqüents en un moment que és molt difícil per al pacient i que de vegades veus que està com bloquejat”, però va  reconèixer que actualment “encara hi ha aspectes, com la neurotoxicitat o l’anomenat ‘efecte Chemo Brain’, que estan minimitzats i no s’expliquen massa, però que impacten la qualitat de vida posterior”.

    La neurotoxicitat és una complicació força freqüent del tractament de quimioteràpia que produeix un formigueig o adormiment de mans i peus que puja gradualment fins a braços i cames i que pot dificultar algunes tasques diàries (cordar-se la camisa, separar monedes…). L’efecte Chemo Brain o quimiocervell, en canvi, és l’alteració cognitiva causada pel tractament oncològic que es manifesta amb problemes de concentració, sensació de boirina mental, oblidar noms o cites o no trobar la paraula adequada, entre d’altres.

    La vida després del càncer

    El càncer de mama en estadi localitzat, és a dir quan el tumor està localitzat i no hi ha metàstasi, té una supervivència del 85 % al cap de cinc anys, i a 10 anys el 75% de les pacients estaran lliures de la malaltia, segons dades de l’Hospital Vall d’Hebron, tot i que en alguns subtipus de càncer es poden patir recaigudes fins a 20 anys després. Per sort, la mortalitat del càncer de mama ha disminuït significativament en les tres últimes dècades. I és precisament aquesta vida posterior al tractament oncològic la que va centrar bona part de la conversa. Bellet va voler destacar que “després de tot el tractament hi ha un estat de molt poca energia i de molt cansament, arribes sense benzina al final del procés” i, en canvi, l’entorn del pacient pensa més aviat que “ja ha acabat tot i es pot tornar a fer vida normal”. És també quan probablement el pacient ha de començar a reincorporar-se a la feina i, després d’un any o any i mig, hi ha la por afegida de no poder rendir com abans de la malaltia.

    En aquest sentit, Eva Frechilla, de la Fundació Kàlida, va obrir diverses possibilitats a les quals acollir-se; Frechilla va explicar que durant el tractament es pot demanar una incapacitat temporal (que atorga l’Institut Català de la Salut per un màxim de 18 mesos) i, després, una incorporació de forma paulatina (aquesta fórmula, però, no es contempla de moment en l’empresa privada) o bé sol·licitar una discapacitat, tràmit durant el qual la Generalitat atorga un grau determinat de discapacitat a la persona que li permetrà o no realitzar determinades tasques en l’àmbit laboral.

    Rosa Fernádez va explicar que, superada la malaltia, ella va tornar a treballar, igual o més que abans del diagnòstic, però que durant el seu procés oncològic va aprendre “a dir que no, a posar límits i a no sentir-se malament per posar-los”, i es va plantar. Actualment és coach de pacients de càncer i se sent feliç de poder ajudar a gent a recórrer aquest camí ple de pedres i d’incertesa que comporta la malaltia. La conversa entre les quatre professionals va acabar amb un lema de l’organització Maggie’s, d’origen escocès que treballa al Regne Unit per a oferir suport psicosocial a persones amb càncer, familiars, amics i cuidadors: “Que la por a morir no et tregui les ganes de viure”.

  • L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

    L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

    L’Associació Contra el Càncer a Barcelona ha presentat una junta a la seu local a la ciutat de Mataró. Gràcies a la creació d’aquesta junta, l’Associació podrà detectar les necessitats de la regió per a poder oferir serveis que realment cobreixin aquestes necessitats de les persones amb càncer i/o familiars de persones amb càncer de la ciutat.

    El Punt Comarcal del Maresme va ser inaugurat l’any 2017, però fins ara Mataró no comptava amb una junta pròpia. Les seus locals están formades per grups de voluntaris que s’encarreguen de liderar les activitats al municipi tant de campanyes de prevenció com de captació de fons per la recerca i pels serveis de l’Associació.

    “D’aquesta manera, els voluntaris de la seu de Matarò construirem un petit òrgan de govern que representarà a l’Associació a la nostra ciutat, facilitant-nos la detecció de les necessitats de la població i permetent-nos arribar a altres àmbits com els Centres d’Atenció Primària (CAP), escoles o Centres Cívics, entre d’altres”, declara la Sílvia Pérez, Coordinadora del Maresme a l’Associació Contra el Càncer.

    L’Associació, 70 anys d’experiència en la lluita contra el cáncer

    L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Dedica els seus esforços a mostrar la realitat del càncer a Espanya, detectar àrees de millora i posar en marxa un procés de transformació social que permeti corregir-les per obtenir un abordatge del càncer integral i multidisciplinari. En el seu ADN està estar al costat de les persones pel que el seu treball també s’orienta a ajudar-les a prevenir el càncer; estar amb elles i les seves famílies durant tot el procés de la malaltia si li ho diagnostiquen; i millorar el seu futur amb l’impuls a la recerca oncològica. En aquest sentit, a través de la seva Fundació Científica, l’Associació aglutina la demanda social de recerca contra el càncer, finançant per concurs públic programes de recerca científica oncològica de qualitat. Avui dia, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer: 104M€ en 565 projectes de recerca.

    L’Associació integra a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per a prevenir, sensibilitzar, acompanyar a les persones afectades i finançar projectes de recerca oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer. Estructurada en 52 Seus Provincials, i present en més de 2.000 localitats espanyoles, compta amb més de 23.000 persones voluntàries, més de 388.000 socis i quasi 1.000 professionals.

    Durant el 2021, l’Associació ha atès a 136.000 persones afectades per la malaltia.

  • Fins a 18 tipus de càncer es vinculen al sobrepès

    Sobrepès i obesitat que es desenvolupen dels 18 als 40 anys podrien estar relacionats amb divuit tipus de càncer, cinc més dels que fins ara es creia. I, com més temps es perllonga i més gran és el grau de sobrepès, augmenta més aquest risc oncològic. Ho ha evidenciat l’estudi «Longitudinal body mass index and cancer risk: a cohort study of 2.6 million Catalan adults», fet sobre 2.645.885 catalans, i liderat per investigadors de l’Institut d’investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) en col·laboració amb l’Agency for Research on Cancer (IARC) i finançat pel Wereld Kanker Onderzoek Fonds (WKOF).

    Aquest gran estudi, que a estat publicat al diari Nature Communications, va analitzar l’estat de l’índex de la massa corporal de les persones (IMC) al llarg de la seva vida, en lloc de centrar-se en una mesura puntual de l’IMC. Les proves prèvies del Fons Mundial d’Investigació del Càncer havien relacionat el sobrepès i l’obesitat amb almenys 13 càncers diferents. Alguns dels nous càncers que l’estudi ha trobat que podrien estar relacionats amb el sobrepès són la leucèmia i el limfoma no Hodgkin, i entre persones que no han fumat mai, els de cap i coll i bufeta.

    Segons comenta una de les autores principals de l’estudi, Andrea Pistillo, s’han utilitzat “metodologies avançades per recuperar la informació que faltava sobre l’IMC dels participants. Després de nou anys de seguiment, 225.396 participants van ser diagnosticats de càncer. Nosaltres vam trobar que, a part de l’IMC inicial, altres indicadors derivats de l’IMC com la durada, el grau i l’edat d’inici del sobrepès i l’obesitat estan associats amb el risc de contraure 18 tipus de càncer”. Fins ara només s’associaven 13 tipus de càncer a un IMC alt. De fet, un dels objectius de l’estudi era avaluar si en el curs de la vida, les exposicions relacionades amb l’adipositat són factors de risc de càncer més rellevants que un mesurament puntual de l’IMC.

    El doctor Heinz Freisling de l’IARC i un dels co-líders de l’estudi, afegeix que aquests “recolzen una re-avaluació de la càrrega de càncer associada al sobrepès i l’obesitat, que fins ara, probablement, està subestimada”.

    Per la seva banda, la Dra. Talita Duarte-Sallés, investigadora principal del projecte a IDIAPJGol, posa èmfasi en les implicacions per a la salut pública de les conclusions de l’estudi. “Aquests convincents resultats donen suport a la implementació d’estratègies per prevenir el càncer basades en l’atenció primària, amb un decidit enfocament a prevenir i reduir el sobrepès precoç i l’obesitat”. «Aquesta investigació pionera marca una fita significativa en la comprensió de la intricada relació entre el sobrepès/obesitat i el risc de patir càncer. Amb aquesta troballa, la comunitat global té una nova i potent eina per donar forma a intervencions específiques, desenvolupar estratègies de prevenció efectives i, en definitiva, per tenir un impacte significatiu sobre els resultats de l’estudi del càncer a tot el món».

    Panagiota Mitrou, directora de recerca, política i innovació del World Cancer Research Fund, explica: «Aquest gran estudi té implicacions futures per a la salut pública des que s’ha demostrat que hi ha cinc càncers addicionals, com la leucèmia i el limfoma no Hodgkin relacionats amb el sobrepès i l’obesitat”. «La nostra pròpia evidència demostra que mantenir un pes saludable al llarg de la vida és una de les coses més importants que les persones poden fer per reduir el risc de càncer, i la prevenció primerenca en l’edat adulta és clau».

  • Dret a l’oblit oncològic, una reclamació històrica amb forma de llei

    El ‘dret a l’oblit’ és un concepte legal que arriba des de la normativitat de protecció de dades. És el dret de les persones al fet que «determinat contingut que ja no és rellevant, ja sigui perquè ha passat molt de temps o qualsevol altra circumstància, es desindexi dels cercadors de Google», explica Sergio de Juan-Creix, advocat fundador de Croma Legal. En el cas dels supervivents de càncer, concreta que aquest mecanisme tindria la funció de garantir que persones que han superat un càncer «no quedin atrapades, condicionades i discriminades per aquest passat a l’hora, per exemple, de sol·licitar finançament bancari o d’una assegurança de salut».

    Fa tan sols uns dies, Pedro Sánchez anunciava el nou dret a l’oblit oncològic que entrarà en vigor a partir de juny. Aquesta normativa pretén pal·liar una sèrie de discriminacions que pateixen els supervivents de càncer. Alguns punts van en la línia d’assegurar que aquestes persones no hagin de declarar haver passat la malaltia en contractar una hipoteca, evitar les clàusules abusives en contractes d’assegurança o declarar nul·les les clàusules que es basin en els antecedents oncològics per a excloure a aquestes persones a l’hora de contractar serveis.

    El nou dret a l’oblit oncològic

    La reforma legislativa es durà a terme a través de la modificació del Reial decret legislatiu 1/2007, aprovant el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, i de la Llei del Contracte de l’Assegurança. “Una cosa similar va passar amb els malalts de VIH, també es queixaven que hi havia una discriminació i al final la Llei del Contracte de l’Assegurança es va modificar”, diu Sergio de Juan-Creix.

    Espanya, amb l’entrada en vigor al juny de la normativa, sortirà de la llista de països pendents per complir la resolució del Parlament europeu 2020-2267 (INI) —on ja només queden per complir Islàndia i Malta— per la qual en 2022 instava que els països europeus legislessin sobre el dret a l’oblit oncològic abans de 2025. Malgrat arribar tard, la normativa arriba en bones condicions segons De Juan-Creix: “És una reclamació històrica dels pacients oncològics i les associacions. Hi ha països que havien regulat fa ja anys, Espanya arriba tard, però ho ha fet en termes més avantatjosos. Ha establert un termini únicament de cinc anys després d’haver superat la malaltia per a poder acollir-se a això, quan altres països tenen aquest termini de deu anys”.

    Malgrat arribar tard, la normativa arriba en bones condicions

    Teresa López-Fando, coordinadora de Programes i Serveis de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona, explica que, amb aquesta llei, “el que demanen els supervivents de càncer és que no se’ls tracti de manera diferent que a la resta de persones que han superat una malaltia”, mitjançant la garantia que “no existeixin greuges a l’hora de contractar serveis”. A més, en matèria laboral, on els supervivents denuncien també un eix de discriminació, López-Fando aposta perquè la reinserció de la persona que ha passat per una malaltia oncològica sigui “incentivada fiscalment a les empreses que facilitin llocs de treball a aquest col·lectiu, a més de la conciliació i flexibilitat per als cuidadors”. La reincorporació al treball és un punt clau per a l’associació, la coordinadora de Programes i Serveis explica com han vist casos de persones que no han estat contractades per haver passat una malaltia oncològica o que no se’ls ha pogut adequar el lloc de treball quan han tornat de la baixa.

    Càncer infantil, un estigma per a tota la vida

    Un 41% dels supervivents de càncer infantil que van intentar contractar una assegurança de salut o de vida van ser rebutjats per les asseguradores segons un estudi de la Federació Espanyola de Pares de Nens amb Càncer. L’associació denuncia a més que existeixen casos de persones que fins i tot 23 anys després d’haver sobreviscut al càncer infantil sense recaigudes, continuen sent discriminats quan demanen una hipoteca, es treuen el permís de conduir o demanen una assegurança de vida. Sobre aquest tema, la Fundació Josep Carreras data en l’estudi “joves i leucèmia: més enllà de sobreviure”, que el 50% dels joves d’entre 18 i 35 anys que han patit un càncer en la sang es troben amb inconvenients a l’hora de tornar al mercat laboral i el 80%, per a contractar un producte bancari o segur.

    Un 41% dels supervivents de càncer infantil que van intentar contractar una assegurança de salut o de vida van ser rebutjats per les asseguradores

    «Aquestes discriminacions en el cas dels joves són encara més flagrants perquè el càncer és considerat una malaltia rara a aquesta edat», explica Teresa López-Fando, coordinadora de Programes i Serveis de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona. «Ser supervivent de càncer infantil comporta un estigma que sovint els acompanya tota la vida. Ser tractat de manera diferent que la resta dels joves suposa un desavantatge a l’hora d’incorporar-se al món adult», esmenta sobre l’entrada al món laboral dels supervivents adults-joves. A gairebé 8 de cada 10 pacients la malaltia els ha impactat negativament en l’àmbit laboral i 6 de cada 10 han d’abandonar o discontinuar el seu treball durant el tractament. Després de gairebé dos anys (vint mesos de mitjana), només 1 de cada 2 (el 53%) s’ha reincorporat al treball i el 30% ho farà amb condicions diferents a les quals tenia, esmenta l’estudi sobre joves i leucèmia.

    Viure en la incomprensió

    «La Llei de Protecció de Dades promulga que els responsables del tractament, és a dir, qui et demana les dades, t’ha de demanar els mínims i imprescindibles per a la finalitat per a la qual els està sol·licitant», esmenta l’advocat de Croma Legal. Sota aquesta premissa, quan s’extralimita la petició de dades, la finalitat pot ser la de discriminar per raons no justificades: «cal recordar que la Constitució, en l’Article 14, garanteix el principi d’Igualtat», afegeix. No obstant això, aquest principi constitucional sembla quedar lluny per als supervivents de càncer, a escala institucional i també social: «El sentiment que acompanya a les persones que es troben en aquestes situacions és el d’incomprensió. El de viure en una societat on no es valora el fet d’haver passat per una situació crítica en la qual es trenquen estructures mentals molt centrals com els valors personals, les prioritats. Se’ls posa més traves, es castiga amb dificultats o fins i tot negant-los l’accés a determinats serveis, i això és difícil de gestionar», explica López-Fando, que és també psicooncòloga.

    Quan s’extralimita la petició de dades, la finalitat pot ser la de discriminar per raons no justificades

    «Encara tenim ‘sort’ de disposar d’una sanitat pública i que el fet d’accedir a una assegurança privada no sigui tan determinant com en altres sistemes, però això no és un consol», afegeix la membre de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona. «Hem de treballar per una societat més compassiva i comprensiva, on no se’ls prejutgi com a persones que faltaran molt al treball per visites mèdiques, on se’ls adaptin les eines per a poder desenvolupar la seva feina, i en general el desenvolupament de la seva vida i la dels seus cuidadors», conclou López-Fando.

  • Un estudi d’una malaltia minoritària identifica per què apareixen tumors de cap i coll

    Un estudi d’una malaltia minoritària ha permès identificar el mecanisme que explica l’aparició de tumors de cap i coll en la població en general, i descriu que una manca de reparació per part de les cèl·lules del dany genètic pels aldehids endògens o presents en el tabac i l’alcohol està al darrere de l’elevat risc de patir tumors d’aquest tipus.

    Es tracta d’un estudi internacional que ha estat publicat a la revista Nature i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

    Els investigadors han analitzat dades genètiques de centenars de tumors esporàdics i mig centenar de tumors de pacients amb anèmia de Fanconi, i els resultats aporten llum sobre els mecanismes pels quals fumar i beure poden elevar el risc de càncer de qualsevol persona.

    Les mateixes dades indiquen que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

    El doctor Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York.

    Surralés ha afirmat que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, segons ha informat en un comunicat el centre hospitalari.

    Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

    Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaces d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

    Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla Surrallés.

    Els investigadors han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en els dos tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

    Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als quals intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el doctor.

    Per la seva part, la doctora Smogorzewska, que lidera l’estudi, diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic: «Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors».

  • El càncer més mortífer

    El càncer de pulmó és el més letal de tots: de les 10 milions de defuncions relacionades amb tumors arreu del món, un 18% corresponen a aquesta malaltia. Li segueixen el càncer colorectal (9%), l’hepàtic (8%), el d’estómac (7%) i el de mama (7%).

    Aquest 17 de novembre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Pulmó i, segons l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya moren prop de 22.000 persones per aquest càncer, de les quals més de 16.600 són homes i més de 5.300 són dones.

    Per gènere, el càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en el cas dels homes i la segona en el cas de les dones, després del càncer de mama, que provoca unes 6.500 defuncions.

    Si bé la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un descens en les últimes dècades a causa de les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i les millores terapèutiques, el càncer de pulmó continua augmentant. La primera causa relacionada amb aquesta patologia és el tabaquisme (un 85% dels malalts), però els experts relacionen l’increment del càncer de pulmó amb la contaminació.

    Segons la SEOM, els càncers més freqüents seran els de còlon i recte, amb 43.300 nous casos anuals, els de mama (34.700), pulmó (30.900) i pròstata (30.800). Des del 2019, el càncer de pulmó va passar de ser el quart entre la població femenina a ser el tercer, a causa de l’augment de l’hàbit fumador de la dona a partir dels anys 70.

    “Les incidències dels càncers relacionats amb el tabac són encara molt superiors en els homes. Tot i això, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï incrementant-se en els pròxims anys”, explica l’informe.

    Avenços científics

    Però no tot són males notícies. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un estudi d’investigadors del Cima Universitat de Navarra, juntament amb la Universitat Colònia i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, segons el qual han aconseguit que els tumors de pulmó resistents a la immunoteràpia responguin al tractament.

    L’equip mèdic ha descobert que el ‘taló d’Aquil·les’ d’aquest tumor estaria en la inhibició d’un tipus de proteïna involucrada en el desenvolupament del tumor que es diu DSTYK.

    L’investigador principal, Luis Montuega, remarca que “prioritzar aquesta nova diana posaria la base per al desenvolupament de fàrmacs i assajos clínics que pot ampliar el percentatge de pacients que es beneficien dels tractaments basats en immunoteràpia”. L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Experimental Medicine’.

    L’equip investigador del Cima format per Andrea Pasquier, Mirari Echepare, Karmele Valencia, Luis Montuenga i Álvaro Teijeira

    Segons la investigadora Karmele Valencia, aquest nou estudi demostra que “la proteïna DSTYK és un regulador central de l’autofàgia”, un mecanisme natural de regeneració a nivell cel·lular. “En inhibir aquesta proteïna, el procés d’autofàgia es col·lapsa aconseguint augmentar la sensibilitat de les cèl·lules tumorals a les teràpies basades en la immunitat. Aquest descobriment dona suport a la rellevància d’aquesta proteïna com a diana terapèutica per avançar en els esforços de medecina personalitzada per al tractament del càncer de pulmó”, afegeix.

    El 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada

    Des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, alerten que el 40% dels pacients diagnosticats de càncer de pulmó avançat no presenten cap símptoma de sospita, i més del 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada o localment avançada, quan ja no hi ha opcions de tractament radical.

    “Implementar programes de cribratge nacionals en càncer de pulmó és cabdal: aquest tumor és el més mortal, supera els de mama, còlon i pròstata junts, i fins al 85% dels casos es diagnostiquen en fase avançada, quan hi ha poques opcions de curació, perquè és un càncer que no dona símptomes clínics. De fet, es calcula que fins a un 40% dels pacients en estadi IV no té cap símptoma, i això dificulta molt el diagnòstic”, afirma doctor Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau.

    Si bé el primer factor de risc continua sent el tabaquisme, un 15% dels pacients amb càncer de pulmó no són fumadors i presenten tumors amb alteracions moleculars. Per a la doctora Margarita Majem, metge adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i vicepresidenta de l’Associació per a la investigació del càncer de pulmó en dones (ICAPEM), “això és molt important, ja que aquestes persones no s’inclouen en els programes de cribratge i és quelcom a tenir present”.

    En aquest sentit, l’Hospital de Sant Pau té un Comitè Molecular que revisa tots els estudis moleculars i defineix el tipus de teràpia dirigida que cal aplicar en cada càncer de pulmó que presenta aquestes alteracions.

    Diversos estudis europeus i nord-americans ja han demostrat que els programes de cribratge redueixen entre un 20% i un 40% la mortalitat per càncer de pulmó i entre un 7 i un 20% la mortalitat global. El doctor Trujillo coordina, juntament amb el doctor Luis Seijo, pneumòleg de la Clínica Universitària de Navarra, un projecte pilot que es diu CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation AND Respiratory Assessment) i que està liderat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    CASSANDRA, indica Trujillo, “vol anar de la mà de la prevenció primària i fer un cribratge en càncer de pulmó i aquelles malalties associades al tabaquisme amb la participació de més de 10 societats científiques espanyoles, d’associacions de pacients i de diversos centres assistencials -avui, una vintena d’hospitals procedents de fins a 14 comunitats autònomes, ja s’hi han adherit”.

    Aquest projecte pilot està previst que comenci el primer trimestre del 2023. Contempla un cribratge de càncer de pulmó anual d’àmbit nacional amb tomografia computeritzada a baixes dosis (TCBD), que és la prova indicada per detectar aquest tumor, però també un programa de deshabituació tabàquica. Segons dades de la SEPAR, un 34% de la població espanyola fuma, la mateixa xifra de l’any 1997, si bé hi ha tendències diferents: l’hàbit s’ha reduït en els homes de més de 50 anys, però ha augmentat entre el jovent i les dones.

  • Cada any es detecten més de 34.000 càncers de mama a Espanya

    A Espanya es diagnostiquen cada any més de 34.000 nous càncers de mama, xifra que representa el 30% dels tumors que pateixen les dones. Són xifres del Sistema Europeu d’Informació del Càncer (ECIS) recollides per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

    Per part seva, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), indica que una de cada vuit dones tindrà un càncer de mama en algun moment de la seva vida i la supervivència al cap de cinc anys és del 89%.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 es van registrar més de 2,2 milions de casos. Per reduir aquests nombres, és clau la detecció precoç en una etapa inicial, quan no hi ha molèsties i la possibilitat de curació és més gran. Les recomanacions d’organismes internacionals aposten per què les dones d’entre 50 i 69 anys es facin una mamografia cada dos anys.

    Aquest 19 d’octubre, Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama, diferents entitats i centres mèdics realitzen diferents activitats per sensibilitzar i conscienciar les dones d’aquesta malaltia, que és el tipus de tumor més freqüent entre les dones.

    “Sabies que, a Espanya, cada any més de 40.000 dones són detectades amb un tipus de càncer de la dona?” Amb aquesta pregunta, l’Hospital Vall d’Hebron inicia la seva campanya ‘Mocador Solidari’, que ja va per la cinquena edició i vol recaptar diners per a la investigació del càncer i reduir aquesta xifra. La prioritat, assenyala la iniciativa, és “millorar els temps de diagnòstic, els tractaments actuals i reduir els efectes secundaris”.

    La importància de la recerca

    L’Hospital de Sant Pau se suma a la jornada ‘Per a vosaltres’, juntament amb altres entitats, que vol ser un homenatge a les dones afectades d’aquesta malaltia, incloent xerrades, tallers i taules.

    El doctor Agustí Barnadas, director del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau, afirma que “el més important és aportar una assistència de qualitat des del punt de vista de l’evidència científica, amb les millors tècniques disponibles i participant en la recerca de nous tractaments amb altres entitats nacionals i internacionals, i també des del punt de vista d’un acompanyament multidisciplinari a les pacients”.

    Els especialistes incideixen que el 89% de les dones supera el càncer. Per a Barnadas, “després, s’incorporaran a la seva quotidianitat i, de fet, la malaltia ha de ser un parèntesi el més breu possible en la seva vida. Durant el procés és cabdal millorar la seva qualitat de vida, facilitar la comunicació, donar suport psicològic… i en això és clau la gestora de casos”, una figura que l’hospital va incorporar el 2009 per acompanyar les pacients.

    Autoexploracions per a persones amb discapacitat intel·lectual

    Per tal que tota la informació arribi a la societat de manera inclusiva, les unitats oncològica i ginecològica de Clínica Mi Tres Torres, Fundación Alex i Aura Fundació, han organitzat una sessió per a una vintena de noies amb discapacitat intel·lectual per tal de sensibilitzar-les sobre la importància de l’autoconeixement i l’autoexploració en la prevenció del càncer de mama.

     

  • L’empremta del càncer en els cuidadors

    Un diagnòstic de càncer és un esdeveniment de gran impacte a la vida de les persones. No només en els mateixos pacients, sinó en les persones que els envolten, siguin familiars o amics, que sovint exerceixen un paper de cuidadors informals dels pacients, constituint un pilar fonamental per aquests. Durant l’etapa de la malaltia, es converteixen en part de l’equip d’atenció contra el càncer, deixant de banda les seves necessitats per a concentrar-se en la cura de l’altra persona.

    L’any 2020, el nombre de cuidadors a Espanya es va situar en 427.000 persones, encara que, segons l’informe d’Eurocarers, la xifra no oficial supera els 9,5 milions de persones. Una dada que, a Europa, només la superen països com França, Itàlia i el Regne Unit.

    Segons indiquen les dades, a Europa el 80% de la cura és proporcionada per cuidadors informals, malgrat que sovint és poc coneguda o valorada la seva contribució en la cura dels pacients. «La seva tasca, sovint, passa desapercebuda. Moltes vegades, són persones que tenen altres responsabilitats a part de ser cuidadors de la persona malalta, potser estan actius laboralment o han d’ocupar-se d’altres membres de la família», explica Ana González, psicooncòloga de la Fundació Kālida, un centre de suport per a persones amb càncer situat al recinte de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau.

    La cura continuada durant mesos o anys provoca un desgast que pot ser devastador per a aquestes persones, ja que canvia per complet la manera de viure. S’estima que al voltant del 40% dels cuidadors té depressió i ansietat, el 53% expressa fatiga moderada o severa i fins al 95% es veu afectat per trastorns del son.

    «Normalment, els cuidadors, igual que els pacients, senten neguit o angoixa per com anirà el tractament i una gran incertesa respecte a l’evolució de la malaltia. A més, se’ls hi sumen totes les responsabilitats associades a l’acompanyament de les necessitats mèdiques. Això pot conduir a quadres d’ansietat o depressió», assenyala González.

    Aquest fenomen, denominat síndrome del cuidador, es caracteritza per un esgotament físic i mental, que pot perllongar-se tot i que la persona hagi superat la malaltia. El caracteritzen sentiments com l’enuig, la frustració, la desesperança i la tristesa, així com l’esgotament físic o l’alteració del son.

    La importància de cuidar dels qui cuiden

    La comunitat mèdica posa en rellevància la necessitat d’una atenció ideal per als cuidadors, els quals haurien d’estar recolzats per un equip multidisciplinari que cobreixi les seves necessitats. Tanmateix, aquest és un escenari que no es dona en la majoria dels casos. En aquest sentit, és important dur a terme una sèrie d’accions pel benestar del mateix cuidador, que van des de canviar determinats hàbits del dia a dia, a rebre ajuda psicològica, tant de l’entorn com en l’àmbit professional.

    «Els signes depressius i ansiosos es poden veure prolongats si no s’atenen correctament. Per això és molt important que el cuidador disposi d’un espai de descans i d’autocura, que es dediqui temps a ell mateix i a fer activitats que li agradin», remarca González. «Si el cuidador no es cuida, no podrà cuidar a la persona malalta», insisteix.

    Segona la psicooncòloga de Kālida, que imparteix el curs «Et cuido, em cuido», destinat a familiars i cuidadors de persones amb càncer, també és molt important, de tant en tant, delegar la cura a altres persones. «A vegades els cuidadors assumeixen moltes coses per la seva pròpia exigència, però no cal fer-ho tot ells i potser hi ha altres persones que també volen ajudar i que els poden permetre alliberar-se una mica», destaca.

    «Els cuidadors s’han de donar permís a ells mateixos per poder sentir i expressar-se», afirma Ana González. I sota aquesta premissa neix el curs «Et cuido, em cuido». «Es tracta d’un curs de quatre sessions en el qual dotem als cuidadors de persones amb càncer d’eines per cuidar-se a ells mateixos, des de consells per relaxar-se fins a eines de gestió de les emocions per fer front als moments complicats», explica. Segons la psicooncòloga, compartir la seva experiència amb altres persones els ajuda molt. «Es tracta de sessions grupals, de manera que les persones cuidadores poder compartir les seves emocions i punts de vista i sentir-se acompanyats en tot el procés de la malaltia», conclou.