Just Deploy It!

Etiqueta: càncer

  • Consum de carn i risc de càncer

    El passat 26 d’octubre, l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer de l’OMS va donar a conèixer, mitjançant una conferència de premsa, el resultat de l’avaluació de la carcinogenicitat del consum de carn vermella i de la carn preservada. L’OMS va concloure que la carn preservada mitjançant curació, agregat de sal o fumat (entre els quals es troben salsitxes, pernil, bacó, embotits, i hamburgueses) causa càncer de còlon i recte (grup I), i que la carn vermella (vedella , porc, xai i cabra) probablement (grup 2A) causa càncer al mateix òrgan. Lògicament la notícia difosa extensament per tots els mitjans de comunicació va causar una enorme commoció social, en ser un producte alimentari de gran consum per tota la població espanyola, al qual s’equiparava amb el tabac i amb l’amiant.

    L’avaluació, realitzada per un ampli comitè internacional de 22 experts, que van valorar els resultats de més de 800 estudis epidemiològics en poblacions humanes de tot el món, i d’estudis sobre potencials mecanismes en diverses espècies animals, va concloure que per al càncer de còlon i recte hi ha una evidència convincent d’un increment del risc del 18% per cada 50g de consum d’embotits diaris i probablement per cada 100g de consum de carn vermella al dia augmenta el risc un 17%. Tot i que l’OMS no va classificar a la carn vermella en el grup I, els resultats dels estudis mostren convincentment que és una causa de càncer de còlon i recte.

    No obstant això, pocs mitjans van difondre que l’evidència científica existent mostra també que l’alt consum de carns processades molt probablement causa el càncer d’estómac i pàncrees, i possiblement el càncer d’esòfag. L’evidència científica ens mostra així mateix que l’alt consum de carns vermelles a més de ser una causa de càncer de còlon i recte, és molt probablement també una causa de càncer d’esòfag, pàncrees i pulmó i possiblement d’estómac. És a dir tenen un important potencial efecte sobre un ampli tipus de tumors malignes. Hi ha estudis que mostren així mateix que l’alt consum de carn, greixos i proteïnes animals augmenten més el risc d’obesitat.

    El càncer de còlon i recte, considerant els dos sexes, és el tumor més freqüent a Espanya. Com gairebé tots els tumors, és multicausal, i està associat no només a la carn vermella i processada, sinó també al consum d’alcohol, tabac i obesitat i al baix consum de cereals integrals, fruites, verdures i calci.

    Els mecanismes pels quals la carn augmenta el risc de càncer no estan completament aclarits. Però se sap que les carns processades són tractades amb nitrits per a la conservació i per evitar la contaminació bacteriana. A partir dels nitrits es formen nitrosamines (tant en els embotits, com dins el cos humà), que són compostos químics amb efecte cancerigen demostrat en més de 30 espècies animals, encara que no hi ha una evidència concloent que mostri que en si mateix les nitrosamines consumides produeixen càncer en l’home. Cal reconèixer que no tots els embotits contenen la mateixa concentració de nitrits i nitrosamines. Les salsitxes tipus Frankfurt, el bacó i els embotits fumats tenen una major concentració. Per contra, el pernil del país, té una menor concentració, i per això és probable que tingui un efecte menor, tot i que no hi ha evidències suficients sobre els efectes segons el tipus d’embotits.

    D’altra banda, durant el procés de cocció de la carn, a altes temperatures i especialment en contacte amb la flama (en barbacoes), es formen altres compostos químics potencialment cancerígens, com els anomenats hidrocarburs policíclics aromàtics (el més conegut és el benzopirè, classificat també en el grup I) i amines heterocícliques (classificades en el grup 2A) que es consumeixen amb la carn. Finalment les carns vermelles, contenen un pigment (ferro hemínic) que li proporciona el color vermell.

    Estudis recents en humans han permes demostrar que representen la font més important per a la formació de nitrosamines en l’organisme, en quantitats que poden ser desenes de vegades superiors a la ingesta de nitrosamines exògenes, ja formades fora de l’organisme. La carn blanca (de pollastre) no conté aquest compost i per això no hi ha evidències que el seu consum pugui augmentar el risc de cap tipus de càncer.

    Com es pot comprovar, aquests potencials mecanismes no es relacionen amb el tipus d’alimentació dels animals que ens proporcionen la carn vermella que consumim. Es coneix que s’usen hormones en la criança animal, les hormones podrien associar-se al càncer de mama, però no hi ha evidències que puguin estar relacionades a aquests tumors associats a la carn vermella. Per això, encara que la carn vermella i processada sigui produïda en les millors condicions ecològiques, no reduirà el seu potencial cancerogenicidad.

    La carn aporta per altra banda proteïnes animals, ferro i algunes vitamines que són necessàries per a l’organisme. Per això les guies alimentàries dels organismes públics i associacions professionals no recomanen eliminar el consum, sinó reduir-lo. No hi ha evidències d’altra banda que els vegetarians tinguin menor risc de càncer en comparació als que tenen una dieta variada i saludable com la dieta mediterrània. S’aconsella un consum moderat de carn vermella, d’al voltant d’un màxim de 500 g a la setmana (una mitjana de no més de 70 g al dia) i consumir embotits en petita quantitat i només ocasionalment. Analitzant les dades de la FAO (organisme de les Nacions Unides per a l’agricultura) es pot comprovar que la disponibilitat de carn a Espanya que el 1961 era de 50g per habitant i dia, va passar a més de 300 g al 2001. És a dir es va multiplicar per 6.

    No hi ha dades directes del consum de carn vermella i embotits en la població espanyola. Estimacions indirectes calculen que seria de 490g (70g diaris) per setmana per a la carn vermella i de 314 g per setmana (45g diaris) pels embotits És a dir que de mitjana, el consum de carn vermella podria estar al límit del que està recomanat, mentre que el d’embotits està bastant per sobre d’aquestes recomanacions.

    És indubtable que si pretenem reduir el risc de càncer, hem de reduir el consum de carns preservades i carns vermelles, augmentant alhora el consum de fruites, verdures i cereals integrals. Però això requereix la intervenció activa de polítiques públiques orientades a la promoció de la salut i prevenció de la malaltia. No és acceptable que avui al mercat 1kg de certes fruites pugui costar més que 1kg de carn. Si no hi ha una política pública de subvencions a aliments saludables, la batalla per la salut està perduda.

  • Un refugiat sirià amb càncer terminal demana permís per anar a Suècia i no morir lluny de la família

    La guerra no dóna treva a ningú, tampoc als malalts. Però l’exili no és menys ingrat. Ismail, un home sirià de 47, va viatjar des de la devastada Alep al costat de la seva dona, la seva cunyada i les seves tres filles petites a la recerca de refugi rumb a Europa. Com tantes altres famílies, es van veure obligats a creuar l’Egeu seguint l’estela de les màfies, arriscant la vida un cop més. Però aquest pare de família també havia -i ha- d’arrossegar amb ell l’ombra del càncer. El seu cos està condemnat a apagar per una metàstasi que afecta ja a diversos òrgans.

    Així ho constata l’informe mèdic de l’hospital grec de Attikon, on està sent tractat, a 20 quilòmetres del camp de refugiats de Skaramagas, on encara romanen les seves filles i cunyada, a les que últimament només pot veure quan alguns voluntaris les acosten en els seus cotxes particulars fins al centre mèdic.

    Ismail desitja sortir aviat de l’hospital per poder retrobar-se amb el seu fill gran, Zakarías, refugiat a Suècia, i descansar allà per sempre. Amb els seus. Abans de morir vol veure unit i en un lloc segur el que la guerra va esquinçar: la seva família. Però el tancament de fronteres a Europa li ho impedeix. Almenys, fins ara.

    Per això, reserva els seus últimes glopades d’aire per lluitar per això. Ho fa sabent que no està sol. Diversos voluntaris i activistes, han posat en marxa una campanya en la qual sol·liciten a l’ambaixada sueca d’Atenes que «obri les seves portes».

    Segons informa eldiario.es Raquel Perianes, una jove espanyola que està donant suport a la família, l’ambaixada sueca ha comunicat que «no va a fer res i han suggerit que acudim a l’agència de migració que està a Estocolm». Perianes lamenta que «l’alternativa que els ofereixen és que el fill viatgi a Grècia, però sense cap garantia que pugui tornar a Suècia».

    El temps juga en contra, per això els que fan costat a Ismail, no descarten opcions i reclamen qualsevol ajuda per aconseguir així, una pressió social que trenqui l’immobilisme administratiu i ofereixi una solució a la petició d’aquesta família siriana.

    A Espanya també està previst llançar un pla d’enviament massiu de correus electrònics a eurodiputats que formen part de la Comissió de Drets del Parlament Europeu, entre els quals figuren Miguel Urban (Podemos), Javier Couso (Esquerra Unida), Elena Valenciano (PSOE) , Nikos Androulakis (Grup Socialista) o Lars Adaktusson (Demòcrata Cristià). A tots ells se’ls sol·licita que «gestionin els tràmits» perquè Isamil «malalt de càncer terminal, viatgi fins a Suècia amb les seves tres filles, la seva dona i la seva cunyada, per veure per última vegada al seu fill refugiat en aquest país i reagrupar la família».

    Els esforços no cessen, però els ànims de Maysun, la seva dona, trontollen. «Està molt malament, està desesperada. I ell no sé com aguanta, no sé com està tan fort», comenta Perianes, que està en contacte diari amb la parella.

    Des que, al començament de març, es tanqués definitivament la ruta dels Balcans i, aquest mateix mes, entrés en vigor l’acord entre la UE i Turquia, milers de persones es van quedar atrapades a Grècia sense poder continuar el seu camí, també aquelles especialment vulnerables, com malalts de gravetat.

    El cas del Sami

    Paradoxalment, una de les primeres víctimes d’aquest terrible segell de fronteres en l’abanderada terra dels drets humans, ja havia aconseguit Alemanya. Es tracta del Rami, un nen sirià de set anys malalt de càncer limfàtic, que va escapar de la guerra juntament amb la seva família, que va haver de suspendre durant mesos el seu tractament i que només va poder reprendre’l a Alemanya, després de creuar el Mediterrani i mitja Europa a peu amb el seu pare, Abu Rami.

    Un cop a terra germànic, els metges van avisar a Abu Rami, del delicat estat psicològic del menor per sentir-se lluny de la seva mare i van advertir que els seus germans eren els millors candidats com a donants de medul·la òssia compatible, imprescindible per al trasplantament que necessitava. Per això, Abu Rami va tractar d’aconseguir la residència per acollir-se al programa de reunificació familiar i trobar-se amb la resta dels seus fills i la seva dona. Una burocràcia lenta, que la família no es podia permetre ja que la salut del petit demanava urgència. Per això, es van veure obligats a seguir el perillós viacrucis de l’exili, seguint les petjades que, pare i fill, van deixar mesos abans.

    Però l’esperança de vida que esperaven els germans, es va truncar a Idomeni quan Macedònia va tancar el pas fronterer amb el país hel·lè, deixant atrapats als possibles donants de medul·la per al trasplantament que havia de executar-se en qüestió de setmanes. Davant aquest carreró sense sortida, Neda Kadri, una voluntària siro-americana que va conèixer a la família a Lesbos, va posar en marxa, juntament amb altres companys, una campanya de denúncia a les xarxes i a l’esfera pública que va fer efecte. Finalment, Berlín i Atenes van accelerar els tràmits i van permetre la reagrupació de la família a Alemanya. Però el que és més important, es va poder realitzar amb èxit el trasplantament, i Rami va tornar a sentir la calor de la seva mare, aquell que tant enyorava.

  • Una investigació relaciona l’atur i les retallades per la crisi amb més morts per càncer

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Els alts nivells d’atur i les retallades en sanitat durant la crisi econòmica es van associar amb un augment de la mortalitat per càncer, segons un nou estudi publicat a la revista mèdica The Lancet. Els autors de la investigació han estimat que s’han produït més de 260.000 morts addicionals per càncer en els països de l’OCDE entre els anys 2008 i 2010, de les quals gairebé 170.000 es van produir a la Unió Europea.

    «El càncer és la principal causa de mort al món, de manera que entendre com els canvis econòmics afecten la supervivència del càncer és crucial», assegura Mahiben Maruthappu, investigador de l’Imperial College de Londres i autor principal de l’estudi.

    La investigació ha estat realitzada per Maruthappu al costat d’un equip d’investigadors de les universitats de Harvard, Oxford i Londres, i és la primera anàlisi global que estudia els efectes de la desocupació i les retallades en la mortalitat per càncer. Per a això s’han utilitzat dades del Banc Mundial i de l’Organització Mundial de la Salut de més de 70 països, amb una població total de 2.000 milions de persones i s’han analitzat les tendències durant les dues dècades transcorregudes entre 1990 i 2010.

    L’atur afecta més els països sense sanitat universal

    Els resultats van mostrar que l’augment de la desocupació estava associat a un augment de les morts en tots els tipus de càncer, però que va ser més fort per als càncers tractables. En concret, els investigadors van estimar que un augment de l’1% en la taxa d’atur estava associat a 0,37 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    No obstant això, Maruthappu aclareix que aquest efecte desapareixia en aquells països que tenen una cobertura de salut universal, «especialment en els casos de càncers tractables com el de mama, pròstata i càncer colorectal». El problema rau, segons els autors de l’estudi, en que als països que no tenen sanitat universal, les persones aturades tenen un limitat accés a l’atenció sanitària, «el que podria manifestar-se en diagnòstics tardans i tractaments insuficients».

    «Afortunadament, Espanya té cobertura universal, de manera que no creiem que la crisi recent i la desocupació hagin augmentat la mortalitat per càncer al nostre país», explica Miguel Martín, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). No obstant això, aquest oncòleg adverteix que aquest estudi «ha de servir d’avís per al futur». Segons Martín, «si reduïm la cobertura o introduïm restriccions importants en les prestacions sanitàries, podríem trobar-nos amb un augment de la mortalitat per càncer també a Espanya».

    Les retallades també s’associen a major mortalitat

    Referent a això, l’estudi també va trobar que la mortalitat per càncer augmentava a mesura que disminuïa la despesa en la sanitat pública, de manera que una disminució d’un 1% respecte al PIB estava associat amb 0,0053 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    Tot i que les xifres varien d’un país a un altre, Maruthappu ha explicat a eldiario.es que «les retallades en la sanitat pública estan associades amb més morts per càncer fins i tot en aquells països que tenen cobertura universal» i assegura que «si les retallades no van acompanyades de millores en l’eficiència, la qualitat de l’atenció sanitària es veurà ressentida i els nivells de mortalitat podrien seguir augmentant».

    No s’ha pogut demostrar una relació causa efecte

    Els autors asseguren que l’estudi publicat avui només assenyala una associació entre la mortalitat, la desocupació i la despesa en la sanitat pública, encara que no s’ha pogut demostrar una relació directa de causa i efecte. No obstant això, «la correlació cronològica entre l’augment de la desocupació a causa de la crisi econòmica mundial i el posterior canvi en la mortalitat per càncer, indiquen una potencial relació causal».

    En qualsevol cas, els investigadors conclouen que, tot i les limitacions de l’estudi, «les troballes suggereixen que tant l’atur com les retallades en sanitat estan significativament relacionats amb la mortalitat per càncer» i que una sanitat universal «reduiria l’associació entre el desocupació i la mortalitat», el que ofereix una «evidència a favor de l’adopció de sistemes de salut universals en tots els països «.

  • La biòloga Núria López-Bigas, premiada per la seva contribució a l’estudi del genoma del càncer

    Conèixer els gens que estan directament relacionats amb els càncers amb més prevalença permet tenir una millor comprensió de la malaltia i per tant desenvolupar teràpies concretes para a cada tumor, més individualitzades i adequades per cada pacient. Desenvolupar mètodes que permetin aquest coneixement és el que fa la biòloga Núria López-Bigas, la guanyadora de l’edició de 2016 del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica.

    L’entitat ha reconegut la seva trajectòria entre un total de 53 candidatures presentades d’investigadors amb perfils molt diferents. Finalment López ha estat l’escollida segons el jurat per “la seva contribució al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per l’estudi dels genomes del càncer”.

    Aquesta biòloga treballa a la Fundació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on, juntament amb un equip de professionals, es dedica a la investigació dels genomes del càncer a través de la creació de mètodes computacionals, el que s’anomena la bioinformàtica. Una nova forma d’investigar cada vegada més present, que consisteix a analitzar la multitud de dades biològiques existents, en aquest cas relacionades amb el càncer, a través de mètodes informàtics per extraure resultats que permetin una millora dels tractaments.

    El seu laboratori ha estat pioner en desenvolupar mètodes computacionals per identificar alteracions gnòmiques implicades amb el càncer. Disposar d’aquests mètodes és essencial per l’anàlisi del genoma de milers de tumors que a la vegada permet, segons explica la biòloga, crear un catàleg on figuren aquells gens que estan directament vinculats amb el càncer. Això ajuda a comprendre millor com funciona aquesta patologia i per tant a desenvolupar noves teràpies especifíques per a cada tipus de tumor.

    Aquesta és la IX edició del premi a la Investigació Biomèdica del la Fundació Banc Sabadell que des del 2006 ha distingit a diversos investigadors amb l’objectiu de ressaltar la trajectòria d’un científic o científica jove que hagi desenvolupat la seva carrera a Espanya. El premi està dotat amb 50.000 euros.

    El guardó s’entregarà el pròxim 12 de juliol. Aquest dijous, durant la seva presentació de la guanyadora a la premsa, tant la guardonada com membres del jurat i de la fundació, han coincidit a remarcar la importància de la divulgació científica als mitjans per aconseguir notorietat social i comprensió per part de la ciutadania del què s’està duent a terme a Catalunya. Tots han destacat el nivell dels científics catalans i espanyols, però creuen que fa falta finançament i més suport per part d’entitats tant públiques com privades. “Tenim el talent però falten diners per continuar sent un indret de referència”, han ressaltat.

  • Glifosat i càncer

    Milions de treballadors i centenars de milions de persones estan exposades a l’ús de pesticides i herbicides en el món. Recents revisions sobre exposició a pesticides i herbicides, per als que treballen en la seva fabricació, l’apliquen en l’agricultura i jardineria o estan exposats per proximitat al seu ús, han mostrat clarament que augmenten el risc de tumors hematològics com leucèmies, limfomes i mielomes. Alguns com el DDT s’han prohibit i la indústria productora busca nous compostos sense efectes perjudicials.

    El glifosat es va introduir al mercat europeu el 1974, patentat per la multinacional Monsanto, s’ha convertit en l’herbicida de major producció i venda al món, utilitzat en l’agricultura, boscos, parcs urbans i jardins familiars, i fins i tot en vies de ferrocarril. Actua interferint la producció enzimàtica de certs aminoàcids que són essencials pel creixement de les plantes. Es detecta en l’aire (per les fumigacions àrees) i en l’aigua. Es pot mesurar així mateix en la sang i orina dels treballadors que l’apliquen, el que indica la seva absorció. Un estudi en diferents àrees de Colòmbia ha detectat, en la sang de residents en comunitats properes a les àrees de fumigació, alguns marcadors de dany cromosòmic.

    Té la particularitat que varietats de cultius genèticament modificats (com la soja) han estat modificats per resistir a l’aplicació de glifosat. És a dir, la seva aplicació en un cultiu, elimina les males herbes indesitjables, excepte a les plantes genèticament modificades, el que ha fet que el seu ús hagi tingut un creixement exponencial. Les llavors de plantes genèticament modificades són produïdes en la seva majoria per Monsanto, que controla una part molt important del procés de cultiu i comercialització de grans genèticament modificats.

    Al març del 2015, un comitè de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC) de l’OMS, integrat per 17 experts de 11 països va avaluar l’evidència de carcinogènesi del Glifosat i altres herbicides. El comitè va concloure classificant al glifosat com a «probable cancerigen per humans (categoria 2A) a causa de l’evidència suficient de carcinogènesi en animals, limitada evidència de carcinogènesi en humans i forta evidència d’efecte a través de dos mecanismes de carcinogènesi.»

    L’evidència d’estudis epidemiològics en humans indica un augment de risc del limfoma no-Hodgkin (NHL), encara que els resultats no són totalment consistents i hi ha relativament pocs estudis. Un ampli estudi cas-control de base poblacional a Suècia, amb més de 900 casos, va trobar una duplicació del risc del NHL per l’ús de glifosat, en comparació al no ús, amb certa evidència d’una augment d’efecte davant d’un augment de la intensitat d’exposició.

    Un altre ampli estudi cas-control de base poblacional a Canadà, amb més de 500 casos de NHL, va trobar un augment del 20% de risc, tot i que no va ser significatiu. Finalment una anàlisi conjunta de 3 estudis cas-control sobre l’ús de 47 pesticides en l’agricultura per homes als EUA, realitzats per l’Institut Nacional del Càncer, amb més de 3.400 casos de NHL va observar un augment significatiu de risc de NHL per a agricultors que han utilitzat el glifosat, respecte als que no l’han utilitzat. No obstant això un altre estudi prospectiu sobre l’ús de pesticides en l’agricultura als EUA, (Agricultural Health Study) realitzat també per l’Institut Nacional del Càncer no va observar en canvi un augment de risc de NHL per als aplicadors de glifosat. Cal assenyalar que aquest resultat està basat només en un reduït nombre de 36 casos de NHL amb exposició a glifosat i amb un relativament curt període de seguiment (6.5 anys), que és menor al període de latència habitual d’aquests tumors. Els resultats suggereixen en canvi una associació amb el mieloma múltiple. Finalment, un recent meta-anàlisi que ha combinat els diversos estudis realitzats, va observar un augment del risc de NHL del 30%, en el límit de la significació estadística.

    Les investigacions en animals han mostrat que el glifosat indueix l’aparició de tumors renals, hemangiosarcoma, adenomes de pàncrees i tumors de pell. En els estudis sobre mecanismes de carcinogènesi s’ha demostrat que el glifosat indueix estrès oxidatiu en estudis en cèl·lules humanes i d’animals, i indueix a més dany en el DNA i en els cromosomes.

    Aquesta evidència en conjunt, no arriba per classificar al glifosat com a segur cancerigen per l’home, però si que és suficient per considerar-lo com a probable cancerigen i requerir l’aplicació d’uns mínims principi de precaució fins a disposar d’evidències definitives. No obstant això, sorprenentment, poc després de l’avaluació de la IARC-OMS, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), va publicar una avaluació preparada per l’Institut Federal Alemany d’Avaluació de Riscos (BfR), que conclou que «és poc probable que el glifosat comporti un risc de carcinogènesi per a humans i l’evidència no suporta una classificació en relació al seu potencial carcinogenicitat».

    Un recent article signat per 94 investigadors de prestigi i amb àmplia experiència en riscos ambientals i ocupacionals, de diversos països del món, analitza les diferències entre l’informe de la IARC i el de l’EFSA. Descriuen meticulosament els arguments utilitzats pels dos informes i consideren que hi ha serioses deficiències científiques tant metodològiques com conceptuals en l’informe de l’EFSA que el porten a caracteritzar incorrectament la manca de potencial carcinogenicitat del glifosat. Assenyalen com a exemple que l’EFSA utilitza dades d’investigació animal d’estudis proporcionats per la indústria que no estan publicats, ni sotmesos a la mínima transparència científica i que qüestiona sense una clara justificació les troballes dels estudis epidemiològics que s’han realitzat d’acord a criteris científics establerts.

    Tinguem present que la qüestió és molt seriosa pel potencial impacte del glifosat, donat el seu ús intensiu i extensiu com a pesticida. Ningú pot ignorar les profundes repercussions econòmiques que té l’avaluació d’un dels herbicides més utilitzats al món i que és comercialitzat per més de 40 companyies a Europa. Hi ha moltíssims exemples en la història recent d’avaluació de riscos ambientals amb enormes conflictes d’interessos. Les notícies de premsa ens informen que si bé el Parlament Europeu va aprovar recentment una moció en què se sol·licitava restringir l’autorització de l’ús del glifosat a 7 anys i prohibir el producte en zones escolars i parcs públics, la Comissió Europea planeja renovar la llicència del glifosat per 10 anys, gairebé sense restriccions. El que és més greu, és que en les filtracions sobre el tractat de lliure comerç entre els EUA i Europa (TTIP) que negocia la CE amb tant sigil, s’ha assenyalat que contemplaria l’eliminació del principi de precaució per a substàncies químiques i pesticides perillosos, el que eliminaria les barreres per protegir els consumidors i treballadors. Seria indubtablement un greu atemptat a la salut de la població. És una obligació de tots impedir-ho.

  • Recomanacions i codis

    La setmana passada es va presentar a Espanya el 4t Codi Europeu contra el Càncer gairebé sense repercussió mediàtica. És comprensible: ni el codi és nou (l’OMS el va elaborar el 2014) ni aporta grans novetats respecte a la versió anterior, que data de 2003. No obstant això, el fet que fins a la meitat dels casos de càncer puguin prevenir-se és un missatge de salut important, a més de rellevant per a tothom: individus, personal sanitari, Governs i societat en el seu conjunt. A la Unió Europea, el cost individual i social del càncer és enorme, però també ho és el benefici de la prevenció. No passa res perquè els consells contra el càncer no siguin mai una gran notícia; aspiren, més aviat, a anar calant en la població com la pluja fina. Per això, de tant en tant, convé no només actualitzar-los sinó reconsiderar també com s’interioritzen individual i col·lectivament.

    Des que es va crear el 1987 el programa Europa Contra el Càncer, les 10 recomanacions inicials s’han ampliat a 12 i reformulat en les successives versions de 1994, 2003 i 2014. En aquestes tres dècades, les mesures preventives han calat en la població, a alhora que ha millorat el diagnòstic i el tractament del càncer. El paradoxal és que la incidència i la mortalitat segueixen augmentant: el 2000 hi va haver 1.892.000 nous casos i 1.156.000 morts per càncer a Europa, mentre que el 2012 van ser 2.640.000 nous casos i 1.280.000 morts. Però les coses haguessin estat pitjors sense aquest programa. Pensem, sense anar més lluny, en l’actitud davant el tabac. Quan es va difondre el primer decàleg, el tabac ja hi era, en el primer lloc de la llista. El consell de no fumar, deixar de fer-ho com més aviat millor i no fumar en presència d’altres, segueix sent el primer, però ara s’expressa d’una manera més contundent. Aquesta fermesa no és gratuïta, ja que el tabac és amb diferència la principal causa de càncer, a més d’altres malalties.

    En el seu conjunt, les 12 formes de reduir el risc de càncer estan formulades amb claredat i prou argumentades. Els consells de fer exercici diàriament (introduït en 2003), mantenir un pes saludable, limitar al màxim el consum d’alcohol i l’exposició al sol segueixen sent pilars fonamentals en aquest codi. També ho són les recomanacions dietètiques, que en l’última versió del codi van més enllà de menjar gran quantitat de fruites i hortalisses i reduir el consum de greixos animals; ara es recomana també limitar el consum d’aliments hipercalòrics i amb molta sal, a més de la carn vermella, i evitar la processada. La guia actual se centra també en alguns programes de vacunació i cribratge del càncer, així com en consells específics per a les dones. Tot això, d’acord amb les troballes científiques de l’última dècada.

    El rellevant d’aquestes recomanacions és que són mesures que cada ciutadà pot prendre per reduir el seu risc individual de patir un càncer i, alhora, millorar la salut pública. Tot i que la formulació d’algun consell podria matisar-se o millorar-se, el codi és sens dubte un bon instrument. Fins i tot la seva definició com a codi, és a dir, com un conjunt de normes, sembla encertada, per més que això signifiqui entendre, en certa manera, les recomanacions com obligacions. Però si realment defensem el dret a la salut, cal acceptar també el deure individual de complir certes normes per responsabilitat social. Perquè, com bé saben els epidemiòlegs, la salut no és només un bé privat, sinó també cosa de tots. Això sí, perquè tots puguem complir aquest codi, els governants tenen l’obligació de crear les condicions més favorables.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • Neix la Xarxa Oncològica de Catalunya per millorar l’abordatge del càncer

    Un de cada dos homes té probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. En el cas de les dones, una de cada tres té probabilitats de fer-ho. El càncer és una patologia creixent al món i un tema central del sistema sanitari català. L’any 2010 més de 20.000 homes va patir un càncer a Catalunya i gairebé 15.000 dones també en va patir un. El Departament de Salut preveu que aquestes dades augmentin un 22,5% en el cas dels homes i un 24,5% en el cas de les dones d’aquí a 2020.

    Malgrat la incidència d’aquesta malaltia el càncer és una patologia que cada vegada més persones combaten, aconseguint sobreviure. La mortalitat disminueix un 1,3% cada any en el cas dels homes i un 2,1% en el cas de les dones. Per tant, cada cop hi ha més persones que han sobreviscut al càncer. Els nivells de supervivència són en alguns casos bastant alts. El 2010 van sobreviure al càncer de mama el 94% de les afectades, o el 94% de pacients que van patir leucèmia, per posar alguns exemples. Però encara queden patologies difícils de combatre, com el càncer de pulmó, un dels càncers amb uns índexs de supervivència més baixos (28% el 2010 a Catalunya).

    Amb aquesta premissa l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), dues organitzacions públiques, han firmat una aliança estratègica per tal de crear un model de futur per l’abordatge del càncer. Un model que vol ser d’excel·lència, i que segons el conseller de Salut, Toni Comín, es vol posicionar com un dels millors. “Volem ser un dels líders mundials d’oncologia al món”, ha ressaltat el conseller en roda de premsa durant la presentació d’aquesta aliança. La creació d’aquesta xarxa dóna resposta a una resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2015 que instava al Govern a que establís una xarxa Catalana d’Atenció Oncològica.

    L’ICS i l’ICO en conjunt atenen un 60% del total de malalts oncològics de Catalunya, si es pren com a referència aquells centres on hi són presents. L’ICS controla dos grans hospitals que ofereixen assistència oncològica, L’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau Vilanova. Per la seva banda l’ICO està present a l’Hospitalet, als centres de Girona, a Badalona i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb tot, el Departament ha remarcat que tots els centres que atenen malalts oncològics i que queden fora d’aquesta aliança ofereixen també una assistència quotidiana perfectament tractada. Per això també, la xarxa es presta a que altres proveïdors puguin incorporar-s’hi de forma voluntària.

    Segons el Departament de Salut aquesta xarxa aportarà una sèrie de beneficis pels pacients com l’accés a nous medicaments i a tractaments innovadors, una atenció més integral i multidisciplinària, més equitat en l’accés a l’alta especialització i millor qualitat de l’atenció rebuda. Pel que fa als professionals, aquests tindran un paper central en l’abordatge de la malaltia, tindran un lideratge clínic fort i seran més partícips i apoderats, treballant en una xarxa dedicada exclusivament al tractament del càncer. Tot plegat, asseguren, suposarà millors resultats en salut, i una atracció de professionals altament qualificats.

    El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 ja estableix el càncer com una de les prioritats. Aquesta xarxa s’emmarcà també dins del pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 que pretén generar centres de referència amb capacitat de se competitius a Europa. Per crear aquesta xarxa els actors implicats s’han emmirallat d’altres projectes creats en diversos països que tenen aliances semblants i que són líders en el tractament del càncer, com és el cas dels Països Baixos, França, Austràlia o Estats Units.

  • Per primera vegada al món hi ha més grassos que prims

    Un ampli estudi internacional publicat recentment al LANCET, que va avaluar la tendència d’augment de pes entre 1975 i 2014, en estudis realitzats en 186 països, amb gairebé 20 milions de participants, majors de 18 anys, conclou que l’epidèmia d’obesitat creix de manera imparable, en gairebé totes les regions del món. L’impacte sobre la salut és terrible, atès que l’obesitat és un factor reconegut de risc per a malalties cardiovasculars, diabetis, diversos tipus de càncer i malalties musculo-esquelètiques, que afecta ja a la major part de la població mundial.

    El món ha evolucionat en els últims 40 anys, d’una època en la qual la prevalença de baix pes duplicava a la prevalença d’obesitat, a una en la qual la prevalença d’obesitat és més freqüent que el baix pes. A nivell mundial la prevalença de baix pes va decréixer del 13% al 8,8% en homes i del 14,6% al 9,7% en dones. La prevalença d’obesitat va créixer per contra del 3,2% al 10,8% en homes i del 6,4% al 14,9% en dones. La humanitat ha augmentat de mitjana 6 kg de pes en els últims 40 anys. En aquests 40 anys, la xifra de persones que pateixen sobrepès s’ha multiplicat per 500 i ha passat de 105 milions el 1975 a 641 milions el 2014.

    La població dels EUA és la que més contribueix a aquesta pandèmia d’obesitat. La població de Xina, que el 1975 ocupava la posició 60 en homes i 41 en dones en el rànquing mundial d’obesitat, ha passat a ocupar el 2014 la segona posició per a homes i dones. Espanya ocupa el lloc 106 respecte a l’obesitat femenina i el 35 respecte a l’obesitat masculina, per sobre de la mitjana mundial. Les dones dels països del centre d’Amèrica Llatina, són una de les poblacions que més creixement de l’obesitat han patit. No hi ha dades en aquest estudi sobre la població catalana.

    Però aquest creixement alarmant de l’obesitat en el món, no s’ha produït en totes les regions. Als països del centre i est d’Àfrica (com Eritrea, Etiòpia i països subsaharians) i del sud d’Àsia (com Bangla Desh i l’Índia), el baix pes continua sent un seriós problema. La FAO estimava el 2012, que encara hi ha 10.000 nens al món que moren al dia de desnutrició.

    El sobrepès i l’obesitat és l’acumulació de greix en l’organisme, que es produeix quan les calories que s’ingereixen són superiors a les calories que es cremen per l’activitat física. L’excés de begudes ensucrades, d’hidrats de carbonis refinats i el sedentarisme per les migracions del camp a la ciutat, són una de les causes principals. Les classes baixes i amb menys nivell cultural són les més afectades per aquesta pandèmia d’obesitat. Les classes altes escapen en part per la seva alimentació de més qualitat i l’exercici d’activitat física. D’acord amb l’Enquesta de Salut de Catalunya, que recull l’excés de pes declarat (que sempre és menor que el pes mesurat, perquè els que presenten sobrepès tendeixen a declarar menys del que realment pesen) en l’any 2014, les dones amb estudi primaris o sense estudis tenien 4 vegades més probabilitat de presentar obesitat que les dones amb estudis universitaris.

    Dins dels objectius de l’OMS per a la prevenció i control de malalties cròniques per al període 2013-2020, es troba el propòsit d’aturar la pandèmia d’obesitat i aconseguir pel 2025 els mateixos nivells que hi havia el 2010. L’estudi internacional mostra la impossibilitat de complir amb aquest objectiu, ja que estima que si aquesta tendència continua, al 2025 la prevalença global d’obesitat sobrepassarà al 18% dels homes i al 21% de les dones. La prevalença d’obesitat a Catalunya no arriba globalment als nivells alarmants d’altres països del món, però en el 2014, segons el pes declarat, gairebé la meitat (48,5%) de la població catalana de 18 a 74 anys presentava sobrepès, i el 15,1% obesitat.

    La pandèmia d’obesitat al món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. És indubtable que les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. A part de promoure seriosament hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, cal forçar un canvi de polítiques establint impostos especials als aliments i begudes amb alt poder calòric (begudes gasoses i sucs ensucrats: una llauna de beguda gasosa de 350 ml conté 10 tarrons de sucre), subvencionar el consum d’aliments amb baix poder calòric (fruites, verdures i cereals integrals) i promoure gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física organitzada i mantenir una vida saludable. Aquest enfocament social pel problema de l’obesitat, requereix de la participació activa dels moviments socials. Em temo que les autoritats sanitàries no prendran mesures efectives fins que hi hagi una gran pressió social que ho reclami.

  • Augmenta el nombre de pacients de l’Institut Català d’Oncologia que sobreviuen al càncer

    Mentre que el percentatge de supervivència de pacients que pateixen càncer colorectal era de 64% el 2006, el 2016 aquesta xifra se situa al 67%. Aquest és només un dels exemples que ha posat sobre la taula l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el dia en que commemora el seu vintè aniversari, i en què ha volgut mostrar la millora en la supervivència dels seus pacients. Segons l’ICO l’esperança de vida d’aquests malalts ha millorat gràcies “als nous tractaments i a la detecció precoç”.

    El millor percentatge de millora s’ha aconseguit amb el càncer de limfoma B de cèl·lula gran, que ha augmentat 27 punts i se situa al 68%. Li segueix el mieloma, que ha passat del 43% de supervivència el 2006 al 62% el 2016. Pel que fa al càncer de mama, segons l’ICO, la supervivència 5 anys després del diagnòstic és de 93,6%, i la millora en la supervivència es deu, segons aquest organisme, a l’impacta positiu dels programes de cribatge que permeten detectar tumors en estadis més inicials.

    El càncer de pulmó, un dels que té uns nivells de supervivència més baixos, ha augmentat el seu percentatge d’un 21% el 2006 a un 28% actualment. Segons l’ICO el 28% d’aquests casos corresponen a homes i un 19% a dones. Elles es diagnostiquen en estadis més avançats i en el 88% dels casos el pacient fuma o havia fumat.

    Les dades que ha posat sobre la taula l’ICO també mostren que Catalunya presenta uns percentatges de supervivència al càncer per sobre de la resta de països de la Unió Europa o els Estats Units. La supervivència per càncer de mama, per exemple era del 92% el 2006 i del 94% el 2016, a Estats Units la supervivència se situava al 91% el 2007 i a la Unió Europea al 82%.

    L’Institut Català d’Oncologia és el centre de referència de la meitat de la població adulta de Catalunya i té al voltant de 1.000 treballadors.

  • La prevenció ha de ser la principal estratègia contra el càncer

    El càncer representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, és  un dels principals problemes de salut pública al món. A Espanya es diagnostiquen més de 200.000 casos nous de càncer cada any, i s’estima que 1 de cada 3 habitants tindrà un càncer al llarg de la seva vida. Amb el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de regulació i control del creixement i reproducció cel·lular, però no són els gens els que determinen majoritàriament el nostre risc de càncer, sinó l’exposició a factors ambientals i d’estils de vida. Això s’ha comprovat amb estudis amb bessons univitel·lins en països escandinaus, és a dir germans genèticament iguals, però que tenen un diferent risc de càncer, o en poblacions que han emigrat de països de baix a alt risc de càncer i que sense canviar els seus perfils genètics, s’acosten al nivell de risc de la població receptora.

    Hi ha una evidència científica sòlida que mostra l’associació d’una àmplia varietat de tumors amb el consum de tabac, la inadequada alimentació, l’obesitat i la manca d’activitat física, l’excessiu consum d’alcohol, l’exposició solar, els agents biològics com virus i bacteris, l’exposició a cancerígens en el medi ambient o en el lloc de treball. La gran majoria d’aquests factors formen part dels determinants de la malaltia i afecten de forma diferent a les diferents classes socials i com a conseqüència augmenten les desigualtats socials. Però el més important és que l’exposició a aquests factors és en gran part modificable i evitable, per això el càncer és pot prevenir en la majoria dels casos, mitjançant un estil de vida i un ambient apropiat.

    No obstant això, sembla que els esforços de les autoritats sanitàries s’orienten prioritàriament a trobar tractaments farmacològics curatius, més que a la prevenció. Només un 3% de la despesa en salut de la UE es destina a la prevenció de la malaltia, mentre que més del 80% es destina a tractaments mèdics. De la despesa sanitària pública a Espanya el 2103, el 60,6% es va destinar a Serveis Hospitalaris i Especialitats, el 17% a Farmàcia, només el 14,8% a Atenció Primària, que té un paper clau per a la promoció de la salut i sorprenentment, per als serveis de Salut Pública, essencials en la prevenció de la malaltia, només l’1,1% de tota la despesa sanitària. La tendència fins i tot és molt negativa perquè el pressupost per Salut Pública es va reduir de 1.158 milions d’euros el 2009 a 667 milions el 2013.

    La potencialitat de la modificació dels factors de risc per a la reducció del risc de càncer pot ser il·lustrada amb l’evolució de la mortalitat per càncer de pulmó a Espanya. Se sap que les campanyes i restriccions del consum de tabac han tingut un major efecte en els homes que en les dones. Com a conseqüència d’això la taxa ajustada de mortalitat per càncer de pulmó entre 2007 i 2013, es va reduir en aproximadament un 10% entre en els homes mentre que va augmentar en un 34% en les dones. Aquestes mesures van aconseguir evitar l’aparició de milers de casos de càncer de pulmó en els homes, demostrant la utilitat de la prevenció i alhora es comprova que cal redoblar els esforços amb les dones. Si s’eliminés la contaminació de l’aire que respirem, es podrien evitar uns 5.000 casos de càncer de pulmó, que corresponen al 20% dels casos que no són atribuïbles al tabac.

    Altres evidències científiques, molt consistents, mostren que una alta adhesió al tipus de dieta saludable com la mediterrània, amb elevat consum de fruites, verdures, cereals integrals, llegums i oli d’oliva, baix consum de carns vermelles i preservades, i moderat consum d’alcohol, disminueixen el risc d’un ampli tipus de tumors. No obstant això, paradoxalment comprovem una tendència a l’abandonament d’aquest tipus de dieta que va sent substituït per menjar no saludable. El quocient que mesura les calories consumides provinents d’aliments que són components de la dieta mediterrània, respecte als que no ho són, va baixar un 64% a Espanya des de 1961-1965 a 2000-2003. Aquest canvi de patró alimentari negatiu sembla que sigui indiferent per les autoritats sanitàries que no fan prou per preservar la dieta mediterrània, tot i que ha estat declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

    Hi ha així una clara evidència que mostra que el sobrepès i l’obesitat, associats principalment a una alta ingesta de calories (per l’excessiu consum de greixos d’origen animal i de begudes ensucrades) i a una baixa activitat física, podrien representar un 10 a un 15% dels casos de càncer. La prevalença d’obesitat i sobrepès es va duplicar a Espanya entre el 1990 i el 2004, afectant especialment a les classes baixes i hi ha estudis que demostren que un impost a les begudes ensucrades que disminuís el consum tindria un enorme impacte en la reducció de l’obesitat. Alguns països ho han començat a aplicar i desgraciadament no hi ha iniciatives d’aquest tipus a Espanya. Així mateix hi ha clars indicadors que mostren que el consum d’alcohol és excessiu en la població espanyola. S’estima que d’un 10 a un 15% de la incidència de càncer en homes i un 3% en les dones podria associar-se a un excessiu consum d’alcohol. Sembla que els interessos econòmics de la indústria són més potents que les autoritats sanitàries, perquè no es fa res per reduir-ho.

    Recordem que hi ha importants investigacions recents que han mostrat que mantenir un estil de vida saludable, consistent a seguir una dieta del tipus de la dieta mediterrània, consumir alcohol en forma moderada, no fumar, fer activitat física diària (caminar uns 30 minuts al dia), i evitar l’obesitat, possibilita reduir en un 30% el risc d’adquirir un càncer de còlon i recte, en un 25% el risc de tenir un càncer de mama i en més d’un 40% a tenir un càncer d’estómac. Sens dubte que mantenir una vida saludable val la pena i ha de ser la principal estratègia en la lluita contra el càncer. Però això no depèn només de decisions individuals, ha de ser abordat com un problema a nivell social, com a part de les polítiques de salut pública. Es requereix per això un canvi radical de prioritats en la distribució de la despesa sanitària.