Etiqueta: contaminació

  • Espanya esgota la paciència de Brussel·les: les mesures contra la contaminació a Barcelona i Madrid encara són insuficients

    A Espanya se li acaba el temps de gràcia per a evitar ser portada als tribunals europeus per no complir la llei i mantenir nivells de contaminació de l’aire per sobre del permès. La Comissió Europea ha avisat al Govern aquest dimecres per escrit que la paciència i la pròrroga concedides fa set mesos s’esgoten: «Sembla que les mesures anunciades i preses no són suficients».

    Brussel·les va obrir expedient a Espanya el juny de 2015 per l’excés de diòxid de nitrogen a Madrid i Barcelona. El febrer de 2017 van llançar un ultimàtum abans de portar el cas a la justícia per l’»incompliment constant». Però les coses de la Unió Europea van a poc a poc i, el gener de 2018, el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, encara mantenia advertiments: «A la vista del fracàs prolongat». Exigia mesures «suficients per a aconseguir els objectius sense cap retard».

    Hi havia nou estats implicats: Alemanya, República txeca, França, Itàlia, Hongria, Romania, Eslovàquia, Regne Unit i Espanya. El desembre de l’any passat, fa set mesos, Espanya va esquivar l’expedient. La Comissió va entendre que els plans presentats pel Govern, entre els quals estava el paquet de mesures de la ciutat de Madrid que incloïa Madrid Central, podrien servir. Les actuacions «en fase de preparació, podrien abordar adequadament les manques» si s’aplicaven «correctament i en els terminis anunciats», va justificar l’Executiu comunitari.

    Entre aquest desembre de 2018 i juliol de 2019, van arribar algunes de les mesures anunciades com l’activació de la fase amb multes per a infractors de Madrid Central. Barcelona ha anat dissenyant el seu pla de restriccions al trànsit amb criteris ambientals que encara està sense posar en marxa.

    La zona de baixes emissions metropolitana inclou gairebé tota Barcelona i ciutats colindants com a L’Hospitalet i Sant Adrià. La previsió és que arrencarà l’any 2020. Ara només s’activaria en dies d’emergència, però no ha funcionat mai. En l’àrea d’influència de la ciutat catalana, el 2018 encara dues estacions de la xarxa de mesurament van arribar a nivells de NO2 per sobre del permesos: la de l’Eixample i la de Gràcia-Sant Gervasi (van ser tres menys que el 2017).

    Però la progressió és massa lenta. La situació «és greu», analitza la CE. «D’acord amb els informes, els nivells de diòxid de nitrogen continuen sent excessius i vulneren els límits establerts en la directiva de Qualitat de l’Aire», ha escrit Vella al Govern espanyol. A més, després de les eleccions municipals del 26 de maig, el nou Ajuntament de Madrid de José Luis Martínez-Almeida (PP) sustentat per Ciutadans i Vox, ha intentat deixar sense efecte la zona de baixes emissions de Madrid Central. De fet, Martínez-Almeida va reiterar durant mesos que eliminar aquesta mesura seria el seu primer acte de govern.

    Una vegada a l’Alcaldia, el Govern municipal de PP i Ciutadans va aprofitar algunes fallades en el sistema de sancions per a paralitzar les multes per accedir a Madrid Central a pesar que estaven resolts abans, segons va constatar un informe municipal de 24 de juny. Així i tot, Martínez-Almedia va mantenir la moratòria fins que un jutge l’ha aixecat.

    L’alcalde popular s’ha escudat que aquesta zona de baixes emissions augmenta la contaminació i que el que s’exigeix des de Brussel·les són resultats no mesures concretes. Mentre el seu equip pensa un pla per a l’aire (va avançar que apostaria per la renovació de caldees de calefacció, l’ús de la motocicleta, els aparcaments dissuasius i la subvenció per a comprar cotxes elèctrics), la Comissió ha enviat aquesta carta exigint plans més radicals. Fins i tot el comissari de Clima, Miguel Arias Cañete (PP), va deixar entreveure que Brussel·les vigilava la deriva ambiental a Madrid.

    «Necessitem fer més. No menys», ha explicat la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha demanat que s’explorin noves mesures per a complir amb la llei i contenir la pol·lució de l’aire a Espanya. És a dir, Europa ha recordat que els nivells de NO2 són massa alts i que el realitzat fins ara –que al principi va frenar l’acció enfront dels jutges– no és suficient. Cal anar més enllà, ha instat la Comissió.

    Cotxes i bucs

    Què significa més? El coordinador d’Ecologistes en Acció, Francisco Segura, explica que hauria d’estar relacionat amb els principals contaminadors en cada lloc. «A Madrid no hi ha dubte: a curt termini i atès que el cotxe és el principal contaminant, les mesures impliquen mantenir i estendre Madrid Central i actuacions similars en altres zones de la ciutat, així com plans concrets als voltants de les estacions més conflictives, com a plaça Elíptica i Escuelas Aguirre, sempre amb el criteri comú de reduir les emissions, per tant, limitant l’ús del transport amb motors d’explosió».

    A Barcelona, al trànsit rodat se li uneix un focus particular: el port. Espanya és el país europeu més exposat a la pol·lució que provoquen els grans creuers turístics. I Barcelona encapçala la llista amb pitjors dades. Segura incideix que cabrien «limitacions clares a la mala qualitat dels combustibles dels vaixells, com la creació d’una Àrea d’Emissions Controlades (ECA) com la que ja existeix en el Mar del Nord i el Bàltic». Els carburants que usen els bucs per a desplaçar-se estan menys refinats i subjectes a estàndards d’emissió menys estrictes que, per exemple, el transport per carretera.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Barcelona serà la tomba del canvi climàtic? Segons els programes la resposta és no

    La contaminació sempre s’ha vinculat a les grans ciutats i a les àrees industrialitzades. Des de fa uns anys s’està denunciant una normalització que, a Barcelona, provoca 354 morts l’any i fins a 30.000 morts prematures a tot l’estat espanyol. De fet, segons un estudi promogut per Ecologistes en acció, la qualitat de l’aire provoca quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit.

    Contaminació i indústria i contaminació i cotxes és la vinculació evident que la majoria realitza. Ara bé, què passa més enllà a la ciutat que provoqui aquesta crisi atmosfèrica? Els grups municipals han introduït aquest paràmetre en els seus programes electorals. Analitzant quines propostes aporten i si serveixen realment en la lluita contra la contaminació veiem que si bé durant el darrer mandat el Pla Clima Barcelona ha pres importància, les seves funcions no s’han acabat de fer efectives.

    Qui ha estat més rotund en campanya pel que fa a la contaminació i la crisi atmosfèrica ha estat el número 4 a les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. Marc Cerdà, ambientòleg de professió obria un fil de twitter on denunciava la inacció en la lluita contra el canvi climàtic. Des de la CUP, a més, han vinculat més factors a la contaminació com ara la massificació turisme i les accions que es fan per aquest com ara la construcció de «2 noves terminals de creuers que multiplicaran quasi per dos els creueristes (4,4M/any) incrementant també les emissions de CO2».

    Com ens recorda en un article publicat en campanya, «les ciutats juguen un paper rellevant com a grans estructures de consum de combustibles fòssils i com a emissores del 70% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) del planeta». Vinculant-ho a això, parlava de decreixement del turisme per reduir la contaminació. Per exemple afegia que el port i l’aeroport són els «responsables de més del 90% de les emissions de GEH del turisme».

    Davant d’això, les propostes que aporten els partits són ben diverses:

    La Zona de Baixes Emissions permanent per reduir un 20% la contaminació

    Barcelona en Comú segueix defensant el seu pla Zona de Baixes Emissions i implementar-ho de manera permanent a partir de l’1 de gener de 2020. Es combinaria amb mesures de mobilitat que aconseguirien, diuen, reduir la contaminació en un 20% al final del mandat, i reduir en 125.000 els vehicles circulants a la ciutat a l’horitzó 2024.

    Pel que fa a la fira, el port i l’aeroport, apunten que cal treballar per tal que s’adaptin als objectius climàtics i de gestió dels residus de la ciutat establerts al Pla Clima i a l’Estratègia de Residus Zero. Això es tradueix en obtenir la presentació abans de juny de 2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de residus que suposin una reducció de les emissions de CO2 per l’any 2030. De quant, no acaba de quedar clar en el seu programa ja que parlen d’una reducció del 45% però fent-ho respecte als nivells de 2005. Quina proporció de reducció està feta i quina queda per fer és una incògnita i per tant no es pot valorar la possibilitat que s’aconsegueixi. El mateix passa quan asseguren arribar a un reciclatge del 60%, a més d’un pla d’increment de la producció d’energies renovables que multipliqui com a mínim per cinc la generació actual.

    Si les baixes emissions no funcionen… peatge per entrar a Barcelona

    El que ara es presenta com Junts per Catalunya, el segon grup municipal amb més regidors actualment parla de crear un Barri d’Emissions Zero: «convertirem un barri de la ciutat en energèticament autosuficient com a prova pilot per tal de poder estendre a tot Barcelona les mesures que s’hi hagin implementat». Pel tema de les emissions i en la línia de reduir la contaminació de vehicles privats a la ciutat, en declaracions, Artadi ha fet referència a poder plantejar-se pagar un peatge a l’entrada a la ciutat si les mesures que entrin en vigor funcionen o no. Això ho vinculen amb ampliar la mobilitat del transport públic.

    Pel que fa al port de Barcelona, Artadi més que propostes s’ha dedicat a denunciar que l’alcaldessa actual no hagi cuidat prou el port ni hagi pressionat l’estat per la seva manca d’inversions. Més enllà d’això i de mesures per l’eficiència energètica a habitatges, Junts per Catalunya no desenvolupa gaires idees en el seu programa electoral contra el canvi climàtic.

    Transport públic gratuït dins la ciutat

    Ciutadans, que s’amaga en aquestes eleccions municipals rere l’aposta de Manuel Valls, parla de donar màxima prioritat a la lluita contra el canvi climàtic per que entenen «el greu moment d’emergència climàtica i des de Barcelona, juntament amb les altres grans ciutats del C-40» volen liderar «tots els esforços que ajudin a revertir la situació actual». Per disminuir l’ús del vehicle privat, proposen aplicar un model d’emergència urbana per contaminació, on el transport públic podria ser gratuït pels desplaçaments per la ciutat.

    El programa de Valls també parla de residus i reciclatge però ho fa de puntetes, com la majoria de les seves mesures, i sense dir el què, relegar-ho a l’empresa: «proposem un salt quantitatiu i qualitatiu amb la col·laboració dels ciutadans però també amb temes d’innovació tecnològica, social i aprofitant les iniciatives del sector empresarial més avançat».

    El seu programa electoral no reuneix més propostes sobre contaminació o contra el canvi climàtic però sí que en campanya Valls ha deixat anar algunes idees més rere preguntes de premsa o en actes públics com ara defensant el port de Barcelona.

    Electrificar el Port de Barcelona per reduir la contaminació de creuers i mercaderies

    El següent grup municipal amb 4 regidors ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest nou mandat amb Ernest Maragall al capdavant i Alamany de segona, volen «fixar objectius ambiciosos de reducció d’emissions de CO2 del 40% sobre els valors de 1990, que implica doblar la intensitat de l’esforç recollit en el Pla Clima 2018-2030». A més, en el programa electoral inclouen elaborar pressupostos de carboni, i fixar, indicadors i mecanismes de seguiment participatius.

    Pel que fa a la zona de baixes emissions, de la mateixa manera que proposa per exemple BEC, des d’ERC volen determinar les restriccions definitives d’accés a aquesta zona a partir de l’any 2020. Sobre el Port, sense dir res de les noves construccions que rebran més creuristes, parlen «d’avançar cap a l’electrificació del Port de Barcelona o l’àrea de control d’emissions, amb l’objectiu de reduir la contaminació que generen els creuers i els vaixells de mercaderies del port».

    En el punt sobre el tractament de residus fixen com objectiu adaptar el model de recollida a les característiques de cada barri i com objectiu assolir el 60% recuperació de la brossa orgànica prioritzant la separació en origen i un sistema de recollida no anonimitzat. També proposen «desenvolupar la nova contracta de neteja per adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat: augment dels nivells de recollida selectiva (per a passar del 35% al 60% que fixa la legislació europea), increment de la recollida porta a porta o implantació de contenidors intel·ligents i vehicles més ecològics».

    En dies d’alta contaminació, transport públic gratuït

    El PSC de Collboni també parla de fomentar «la reducció de les deixalles orgàniques i residus verds enviats als abocadors així com les deixalles sòlides i potenciar reciclatge d’una major part dels residus generats maximitzant la reutilització de tot tipus de materials (incloent telèfons mòbils i material electrònic en general)». Sobre el Pla Clima que ja s’ha iniciat en aquest mandat asseguren que l’impulsaran i actualitzaran «alineats amb els compromisos pel 2030 de reducció del consum energètic un 40% pel 2030, aconseguir un consum energètic d’origen renovable del 40% i una disminució d’emissions C02 del 40% respecte al 2008».

    Vinculat a reduir les emissions, des del PSC també volen contemplar la possibilitat de peatonalitzacions i de restriccions de circulació al centre de la ciutat, «per millorar alhora la qualitat del nostre medi ambient i dels nostres usos de l’espai públic». A més, proposen que el transport públic sigui gratuït els dies d’alta contaminació.

    Rebuig a qualsevol prohibició dirigida als vehicles de combustió

    Així com la majoria, el PP també repeteix la frase de reduir emissions per complir amb els objectius compromesos per l’any 2030. Tot i així, el partit de Bou afirma taxativament que «rebutjaran les prohibicions als vehicles de combustió», ja que «ha de ser l’evolució tecnològica i les decisions dels consumidors els qui marquin el ritme de substitució d’unes tecnologies per altres». A la pràctica doncs, no volen instaurar cap mesura per reduir el trànsit a la ciutat. En declaracions, no obstant, Bou va dir que els cotxes de fora haurien de tenir un aparcament a les estacions de tren i a canvi de no entrar el cotxe podrien rebre uns bitllets amb descompte. Fa un parell de dies, Bou parlava sobre les bicicletes i titllava d’absurds molts dels carrils que s’han creat durant aquest darrer mandat.

    Transport públic, bicicletes, ecotaxes al port i la no construcció de més terminals

    Tot el contrari que la CUP que aposta per la mobilitat a peu i en bicicleta i per a les mercaderies així com per apostar per un bon ús del transport públic, reduint-ne les tarifes, i poder guanyar espai públic. Per fer-ho, proposen «pacificar els carrers de la ciutat, reduir la velocitat de circulació a 30 km/h i restringir la circulació de vehicles privats als carrers, exceptuant els del veïnat i els servis públics, per reduir la circulació un 50% als barris». El pla per promoure l’ús de la bicicleta a banda de crear carrers d’ús preferent també implica «triplicar la xarxa d’aparcaments de bicicletes per a les veïnes en l’espai públic i regularitzar-ne i limitar-ne l’ús per a les empreses de lloguer de bicicletes, especialment, les enfocades a l’ús turístic»

    Per millorar la qualitat de l’aire, proposen elaborar una estratègia que també impliqui «millorar l’actual monitoratge ambiental dels barris i ampliï l’actual xarxa amb noves estacions automàtiques, que posi un èmfasi especial en els aspectes en els quals ara hi ha menys informació (Nou Barris, Horta – Guinardó, Sant Andreu i, especialment, els barris de la Marina els voltants del port de Barcelona)». Sobre el port, a banda de la negativa a la nova construcció, demanen limitar l’arribada de creuers i ferris al port i establir una ecotaxa a aquests i limitar l’entrada al Port de naus que usin combustibles altament contaminants, sense els filtres adequats.

  • Què ha de canviar a Barcelona per evitar la mort de 354 persones a l’any per la contaminació de l’aire?

    A Espanya, la contaminació de l’aire ocasiona quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit. Els efectes de la mala qualitat de l’aire en la salut de les persones es relaciona cada vegada amb malalties no només respiratòries, sinó també cancerígenes, cardiovasculars i neurològiques.

    Conversem amb María García, d’Ecologistes en Acció i Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona sobre els reptes que ha d’afrontar la ciutat en les pròximes gestions.

    «El canvi no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó del canvi en el model de mobilitat»

    A Barcelona, ​​la qualitat de l’aire representa una de les majors preocupacions a nivell ambiental i de salut pública. Per a María García, hi ha tres focus principals: el trànsit, el port i la indústria; i la solució està en les mesures estructurals i no en el model de mobilitat.

    «El que cal entendre és que el canvi a nivell de trànsit no vindrà de transformacions urbanístiques, sinó que vindrà del canvi en el model de mobilitat, això vol dir retirar carrils de circulació de trànsit privat que avui és majoritari i potenciar els vianants, la bici, el transport públic, els mitjans de transport públic de més capacitat i velocitat en superfície «, comenta l’especialista d’Ecologistes en Acció, que a més assenyala que actualment, el vehicle privat ocupa un 65% d’espai a aparcament.

    Molts dels vehicles que transiten els carrers provenen de fora de la ciutat, que, segons ens explica Cristina Castells, són més del 50%. És per això que un dels principals objectius per als propers anys és el de reduir la major quantitat de la seva circulació.

    «Bàsicament el que ens estem plantejant com a ciutat és reduir la mobilitat i després aconseguir que la mobilitat que queda sigui el més sostenible possible (…) Per a nosaltres, el nou pla de mobilitat urbà és molt important: incorporar carrils de bicicletes a la ciutat, traient carrils al vehicle és molt important «, apunta la directora.

    Tot i que ja existeixen iniciatives com les superilles o les zones de baixes emissions que plantegen restriccions del pas vehicular, no s’ha pogut observar resultats positius significatius en la qualitat de l’aire a un nivell macro.

    «Hem activat unes i les altres s’estan treballant; els resultats són positius. És veritat que hi ha alguns trams urbans a prop, confrontants a la superilla, que potser s’han empitjorat una mica perquè encara no desenvolupat tot el projecte de superilla», indica Castells.

    D’altra banda, García considera que si el pla inicial de tenir 500 superilles s’hagués mantingut, era possible reduir el 30% del trànsit de la ciutat. No obstant això, amb el que s’explica fins al moment l’impacte positiu obtingut és «semblant al d’un parc».

    «Nosaltres insistim, el què cal fer és reduir l’ús habitual, cal entendre que més d’un milió de vehicles circulen a Barcelona i té una mitjana d’ocupació d’1,4 persones. És l’ús irracional el què s’està fent del vehicle privat, llavors el que proposem és un peatge que el que fa és dissuadir l’ús».

    «La qualitat de l’aire és una de les prioritats del govern i creiem que també ho serà per al pròxim»

    A Estocolm, on s’ha posat en pràctica el peatge urbà s’ha aconseguit reduir fins a un 30% el trànsit des del 2009. La proposta que esmenta García consisteix en el pagament a l’entrar a la ciutat i té com a objectiu en dissuadir les persones d’usar el vehicle de manera individual. D’aquesta manera, no es motivaria als usuaris a renovar el parc de vehicles, sinó a deixar d’usar-lo.

    La veritat és que quan es proposen mesures que inclouen restriccions, el principal obstacle és la resposta general dels ciutadans.

    «Tenim molt clar que això ja no és un problema mediambiental, sinó que és un problema de salut i per tant els hem de fer si o si. Però al moment de fer el canvi no és fàcil, tenim a ciutadans molt convençuts, que ens ajuden de manera immensa en poder aplicar aquestes mesures i altres als quals no els agrada tant», ens comenta Castells.

    A més de considerar el peatge mediambiental, considera que es troben «oberts a continuar analitzant els resultat i aplicar mesures per aconseguir els nivells plantejats» ja que assenyala que és una de les prioritats d’aquest i el proper govern. També indica que estan treballant en millorar la qualitat de l’aire en zones «sensibles», com hospitals o escoles.

    «No som diferents a altres ciutadans i ciutadanes, és com la llei del tabac, com el peatge, com en totes les ciutats en les que s’està aplicant les mesures de restricció. Si les polítiques funcionen i expliques que estem en una crisi de salut, de canvi climàtic, d’ocupació massiva del vehicle privat de la ciutat que ens està perjudicant serà més acceptat «.

    Si bé el baròmetre de la ciutat considera la contaminació com una preocupació principal, encara queda molta feina de sensibilització per fer. És per això que García considera que «la gent canvia de comportament amb les polítiques, no són temes racionals».

  • Un estudi dobla el nombre de morts anuals relacionades amb la contaminació de l’aire: 800.000 en tota Europa

    Prop de nou milions de morts a tot el món i 800.000 només a Europa estan relacionades amb la contaminació de l’aire, segons un estudi publicat ahir a l’European Heart Journal. L’Organització Mundial de la Salut ja havia establert que la mala qualitat de l’aire està relacionada amb l’aparició de diversos tipus de càncer, malalties respiratòries i cardiovasculars, per la qual cosa estimava que la contaminació provocava cada any una mica més de quatre milions de morts prematures. No obstant això, aquestes estimacions podrien haver subestimat l’impacte real de la contaminació de l’aire a tot el món.

    Utilitzant un nou mètode de modelització dels efectes de diverses fonts de contaminació sobre les taxes de mortalitat, un equip internacional d’investigadors suggereix que aquesta contaminació està associada a uns 8,79 milions de morts prematures a tot el món i 790.000 a Europa, de les quals 659.000 es donen a la Unió Europea. Aquestes estimacions eleven la xifra de morts prematures a pràcticament del doble del que estimaven anàlisis anteriors, com l’últim informe de l’OMS, que establia en 4,2 milions el nombre de morts prematures, o el de l’Agència Europea de Medi Ambient, que estimava 422.000 defuncions a Europa, dels quals al voltant de 391.000 es donaven a la UE.

    Per a posar aquests resultats en perspectiva, els investigadors fan una comparació amb la taxa de mortalitat per consum de tabac. «L’OMS estima que la taxa de mortalitat per tabaquisme és de 7,2 milions de persones a l’any, per tant, la contaminació atmosfèrica es considera ara com un major factor de risc», asseguren en l’estudi.

    En declaracions a eldiario.es, l’investigador Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa de contaminació atmosfèrica i director de la iniciativa de salut urbana de l’ISGlobal, ha valorat positivament el nou estudi i encara que assegura que aquest tipus d’estimacions solen tenir un marge d’error relativament gran, considera que els resultats són «raonables». En qualsevol cas, conclou Nieuwenhuijsen, «més enllà de les estimacions, la qüestió principal és que es produeixen moltes morts a Europa per la contaminació de l’aire i hem de fer alguna cosa per a reduir-la».

    Sobre la comparació amb la taxa de mortalitat del tabac, Nieuwenhuijsen aclareix que «el potencial de la contaminació de l’aire per a causar malalties és evidentment menor que el del tabac», no obstant això, «hem d’adonar-nos que només consumeix tabac un 20% de la població, però tots estem exposats a la contaminació de l’aire, per la qual cosa al final és perfectament possible que tinguem un efecte major per la contaminació de l’aire que pel tabac».

    La salut dels europeus està «desprotegida»

    L’estudi ha posat l’accent principalment a Europa, on els investigadors estimen que la reducció de l’esperança de vida mitjana és d’uns 2,2 anys, amb una taxa de mortalitat per càpita anual de 133 per cada 100.000 persones, superior a la mitjana global, situada en 120 per cada 100.000 habitants. «La taxa de mortalitat per càpita és relativament alta a Europa, a causa de la combinació d’una mala qualitat de l’aire i una població densa, la qual cosa dóna lloc a una exposició que es troba entre les més altes del món», assegura l’estudi.

    Analitzant els resultats per països, els investigadors van observar que les taxes de mortalitat eren particularment altes a Europa oriental, especialment a Bulgària, Croàcia, Romania i Ucraïna, amb taxes pròximes a les 200 morts a l’any per cada 100.000 habitants. També van mostrar una mortalitat superior a la mitjana Alemanya, amb 154 per cada 100.000 i Polònia amb 150. Espanya, igual que França, Suïssa o Regne Unit, es manté en valors per sota de la mitjana, amb 105, 104, 103 i 99, respectivament. Mentre que els valors més baixos es van donar a Noruega, Finlàndia, Islàndia i Irlanda, amb taxes de mortalitat per sota de 70.

    Aquests resultats reforcen la posició que va mantenir l’any passat l’informe especial del Tribunal de Comptes Europeu, segons el qual la salut a la UE-28 no està prou protegida, ja que «els ciutadans europeus continuen respirant aire nociu, sobretot a causa de la feblesa de la legislació i a la mala aplicació de les polítiques». Segons Nieuwenhuijsen, «els límits establerts a la Unió Europea per al material particulat són indubtablement massa alts i haurien d’acostar-se als proposats per l’OMS».

    Malalties cardíaques: principal causa de mort

    Precisament el material particulat, que es genera en la combustió de combustibles fòssils, el trànsit rodat, la indústria, l’agricultura o que es troba en la pols arrossegada pel vent, és un dels contaminants sobre els quals s’han realitzat més estudis. «Cada vegada hi ha més proves d’una relació causal entre l’exposició a partícules fines amb un diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i la morbiditat i mortalitat cardiovascular», asseguren els autors de l’estudi. «L’exposició crònica a nivells més alts de partícules fines danya la funció vascular, la qual cosa pot conduir a infart de miocardi, hipertensió arterial, accident cerebrovascular i insuficiència cardíaca», conclouen els investigadors.

    Aquests efectes provoquen que la principal causa de mort associada a la contaminació siguin les malalties cardiovasculars, especialment atacs cardíacs i vessaments cerebrals, que, segons els autors de l’estudi, estarien implicats n’entre el 40% i el 80% de les morts, pràcticament el doble que les vinculades a malalties respiratòries.

    «Efectivament hi ha una relació causa efecte entre el material particulat i alguns efectes sobre la salut», explica Nieuwenhuijsen. «El que no tenim clar és si les partícules provinents de diferents fonts tenen exactament el mateix efecte, ja que la major part dels estudis han analitzat les partícules que provenen del trànsit de les ciutats i no tant de les quals vénen, per exemple, en la pols sahariana».

    En qualsevol cas, els autors de l’estudi conclouen que «la millora de la qualitat de l’aire a Europa és una intervenció de promoció de la salut realitzable, altament eficaç i, per tant, imprescindible», per la qual cosa fan una crida per a «substituir les fonts d’energia fòssil per combustibles nets i renovables», la qual cosa podria reduir la taxa de mortalitat atribuïble a la contaminació fins i tot a Europa fins a un 55%.

    Per a Nieuwenhuijsen, aquest estudi representa «un altre toc d’atenció, que ens recorda que hi ha moltes morts associades a la contaminació de l’aire», per la qual cosa «hem de canviar al més aviat possible la nostra forma de consumir energia, les nostres pràctiques agrícoles i la forma en la qual ens movem per les ciutats».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Barcelona no cuida el seu aire

    Cada dia circulen pels carrers de Barcelona més d’un milió de vehicles que recarreguen la seva atmosfera amb gasos i partícules contaminants. Una situació que s’agreuja quan, com ocorre en aquests dies, arriba un anticicló i l’Ajuntament no activa les mesures necessàries per a fer front als efectes.

    «Com qualsevol ciutadà de la Unió Europea, els barcelonins tenim dret a respirar un aire sa», explica Román a la ràdio. Ell viu en un dels carrers més cèntrics i transitates de Barcelona: el Carrer Aragó, que amb set carrils en una sola direcció és una veritable autopista en la qual el vianant és un intrús.

    Les filles de Román van al col·legi al mateix carrer i han emmalaltit com a conseqüència dels alts nivells de contaminants que respiren. Ell se sent responsable d’això, per això ha decidit interposar una demanda contra l’Ajuntament que ha estat admesa a tràmit pel jutge.

    Però Román no és l’únic que acusa les autoritats municipals per no emprar mesures més eficaces per a lluitar contra la contaminació de l’aire. Aquesta mateixa setmana Ecologistes en Acció denunciava a l’ajuntament en un comunicat per no activar els protocols d’emergència després de diversos episodis consecutius superant els nivells legals de contaminació.

    Aquesta oenegé denúncia la falta d’eficàcia de les limitacions al trànsit proposades pel consistori d’Ada Colau i reclama restriccions molt més eficaces i permanents per a protegir la salut de la ciutadania i fer front als greus episodis de contaminació que encadena la ciutat.

    Una contaminació que, lluny d’obeir a situacions meteorològiques desfavorables, s’està cronificant, com ho demostra la superació sistemàtica dels valors determinats per les autoritats mediambientals de la UE.

    La falta de perícia de l’Ajuntament per a fer front a la tempesta perfecta de la contaminació de l’aire (vaga de Metro + Mobile World Congress + anticicló) va agreujar les seves conseqüències.

    Però, com assenyalen els ecologistes, aquest episodi no és més que la punta de l’iceberg en què s’ha convertit el problema de la contaminació de l’aire: una de les majors amenaces per a la salut a Barcelona i moltes altres ciutats espanyoles i europees.

    Les autoritats ambientals de la UE no es cansen d’advertir-ho: «A Europa, la contaminació atmosfèrica és el major risc mediambiental individual per a la salut. Redueix l’esperança de vida de les persones i contribueix a l’aparició de malalties cardiovasculars i pulmonars, infarts de miocardi i càncer».

    L’últim Informe sobre la Qualitat de l’Aire a Europa elaborat i publicat per l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) assenyala la contaminació atmosfèrica com la causa directa de més de 430.000 morts prematures a Europa.

    Per a arribar a aquest diagnòstic l’AEMA examina periòdicament l’exposició de la població europea a la contaminació atmosfèrica basant-se en les dades de les estacions de control repartides per les nostres ciutats. Un dels contaminants més problemàtics continuen sent les partícules en suspensió: les famoses PM10 i PM2,5 (de menys de 10 i 2,5 micres) els nivells de les quals s’han disparat per sobre dels llindars de seguretat a Barcelona.

    Les estimacions per a Espanya publicades per l’AEMA denuncien més de 40.000 morts prematures produïdes per la contaminació atmosfèrica associada al trànsit de vehicles. Ecologistes en Acció ens recorda en el seu comunicat que només a la ciutat de Barcelona, la contaminació de la ciutat va ser la causa de 354 morts prematures en 2017 i de nombroses malalties respiratòries, cardiovasculars i del sistema neurològic entre els seus habitants.

    Ciutadans, pares de família com Román que veuen emmalaltir als seus i acudeixen a la justícia per a reclamar mesures més decidides, eficaces i permanents per a fer front a aquest greu problema, no ja mediambiental, sinó de salut pública.

    Aquesta és una opinió original de eldiario.es

  • La pol·lució de l’aire porta a milions de persones a urgències per atacs d’asma

    Els científics saben des de fa temps que respirar aire contaminat per les emissions dels automòbils podria desencadenar atacs d’asma. Ara, un equip d’investigadors ha estat el primer a quantificar l’impacte de la contaminació de l’aire en els casos d’asma al voltant del planeta. Segons els seus resultats, cada any de 9 a 33 milions de visites a urgències per asma es relacionen amb la contaminació per ozó o partícules fines.

    «Milions de persones a tot el món han d’acudir a les sales d’emergència per atacs d’asma cada any perquè estan respirant aire brut. Les nostres troballes indiquen que les polítiques dirigides a netejar l’aire poden reduir la càrrega global d’asma i millorar la salut respiratòria», explica Susan C. Anenberg, autora principal de l’estudi i professora associada de salut ambiental i ocupacional a la Universitat George Washington.

    L’asma és la malaltia respiratòria crònica més prevalent a tot el món i afecta a prop de 358 milions de persones. El nou estudi, que es publica en la revista Environmental Health Perspectives, ha estat liderat per la Universitat George Washington (EUA), en col·laboració amb la NASA, entre altres institucions.

    Anenberg i el seu equip van analitzar primer les visites a la sala d’emergències per asma en 54 països i a la ciutat d’Hong Kong. Després van combinar aquesta informació amb l’exposició epidemiològica i els nivells de contaminació global derivats dels satèl·lits que orbiten la Terra.

    Segons els seus resultats, l’ozó pot generar entre 9 i 23 milions de visites anuals a l’hospital per asma a escala mundial (del 8% a 20% del total de les visites a les sales d’emergències per asma). Aquest contaminant es genera quan els automòbils, les plantes d’energia i altres tipus d’emissions interactuen amb la llum solar.

    D’altra banda, de 5 a 10 milions de visites als hospitals per asma a l’any es van relacionar amb petites partícules en suspensió que poden allotjar-se en les vies respiratòries i els pulmons.

    Índia i la Xina al capdavant

    Aproximadament el 95% de la població mundial viu en llocs amb aire insegur. L’estudi va estimar també que aproximadament la meitat de les visites a la sala d’urgències per aquesta causa van passar en països del sud i est d’Àsia, especialment a Índia i la Xina.

    Aquests països poden veure’s més afectats per l’asma perquè tenen grans poblacions i tendeixen a tenir menys restriccions a les fàbriques i altres fonts de contaminació que desencadenen dificultats respiratòries.

    Anteriorment, l’Estudi de la Càrrega Global de Malalties, que va quantificar els impactes de la contaminació de l’aire en les malalties cardíaques, respiratòries cròniques, càncer de pulmó i infeccions respiratòries inferiors, va trobar que les partícules fines i l’ozó es van associar amb 4,1 milions i 230.000 morts prematures en 2016, respectivament.

    Per estimar els nivells globals de contaminació, els investigadors van recórrer a models atmosfèrics, monitors de terra i satèl·lits equipats amb dispositius de detecció remota.

    «El valor d’usar satèl·lits és que vam poder obtenir una mesura constant de les concentracions de contaminació de l’aire a tot el món», va dir Daven Henze, científic de la Universitat de Colorit Boulder (EUA) i coautor del treball. «Aquesta informació ens va permetre vincular la càrrega de l’asma amb la contaminació de l’aire fins i tot en parts del món on els mesuraments de la qualitat de l’aire ambiental no estaven disponibles».

    «Sabem que la contaminació de l’aire és el principal factor de risc per a la salut ambiental a escala mundial», afegeix Anenberg. La científica suggereix que els polítics se centrin de forma contundent en les fonts conegudes de contaminació com l’ozó, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. Anenberg defensa que les polítiques que resulten en un aire més net podrien reduir no solament la càrrega de l’asma, sinó també altres problemes de salut.

    Aquest és un article de l’Agència SINC

  • Aire urbà no apte per a cervells infantils

    Espanya es va lliurar aquest any d’una demanda de la Comissió Europea per incomplir des de 2010 la normativa europea sobre qualitat de l’aire. Però aquesta exoneració in extremis –s’enfrontava a un ultimàtum– no significa que l’aire aquí sigui net. El 90% dels espanyols respira més contaminació del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera acceptable, i la seva esperança de vida pot escurçar-se fins a dos anys per això –pronòstic que l’OMS estén a tots els europeus–.

    Les males notícies no acaben aquí. Un nombre creixent de recerques demostren que l’aire contaminat és tòxic per al cervell dels nens i llastra el desenvolupament cognitiu. Els experts reclamen mesures per protegir col·legis i zones infantils, alguna cosa que ciutats com Madrid i Barcelona encara no contemplen malgrat haver iniciat ambiciosos plans anticontaminació.

    Respirar aire contaminat causa i agreuja malalties respiratòries i cardiovasculars. L’Agència Europea del Medi ambient (EEA) atribueix a la contaminació la mort prematura de 30.000 persones a Espanya. L’efecte sobre el cervell de fetus i nens encara no es tradueix en nombres en un informe i es coneix des de fa menys temps. Però les evidències són contundents.

    Com sol ocórrer en els estudis sobre la influència de l’ambient en l’organisme –ja sigui el nexe entre tabaquisme i càncer o entre dieta i malaltia cardiovascular–, és complex demostrar una relació causa-efecte entre el fum del tràfic i l’alentiment de l’aprenentatge en nens. Però els estudis observacionals mostren una correlació tan clara i abundant que els experts no dubten a apel·lar al principi de precaució.

    Durant la primera dècada del segle XXI van començar a acumular-se evidències del que dos experts en salut ambiental, Phillipe Grandjean i Philip Landrigan, van descriure en 2014 en The Lancet Neurology com una «pandèmia de neurotoxicidad» en nens.

    Tots dos mèdics detectaven un «augment en la incidència d’autisme, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, dislèxia i altres problemes cognitius», i ho atribuïen a un conjunt de coneguts neurotòxics, com el plom, el metilmercuri o el toluè. Però també advertien de la possible existència de més compostos nocius per al desenvolupament del cervell, encara sense identificar. Diversos indicis apuntaven al fet que almenys parteix d’ells podrien procedir del tràfic.

    Un treball de 2008 trobava inflamació en el cervell de nens i gossos a Ciutat de Mèxic, i culpava a l’alta contaminació. Efectes similars es van observar poc després en rates exposades a tubs de fuita de motors dièsel. Les partícules generades pels motors, especialment els dièsel, són tan petites que podrien passar dels pulmons a la sang i arribar al cervell, generant inflamació.

    En 2010, un grup d’investigadors liderats per Jordi Sunyer, del CREAL –avui ISglobal–, a Barcelona, van decidir buscar un possible vincle entre contaminació del tràfic i aprenentatge infantil. El seu projecte BREATHE va ser finançat amb gairebé 2,5 milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (ERC). «Postulem que la contaminació del tràfic, en particular les partícules ultrafines (…), obstaculitza el desenvolupament cerebral», van explicar els investigadors.

    Aviat aquesta hipòtesi de partida es va veure recolzada. Un treball publicat en 2015 en PLOS Medicine mostrava que el desenvolupament cognitiu dels nens que van al col·legi en zones d’alta contaminació és més lent. En un any els escolars exposats a poca pol·lució van millorar un 11,5% la seva memòria de treball, mentre que en els col·legis amb aire de pitjor qualitat la millora va ser de solament un 7,4%.

    L’estudi va consistir a mesurar durant un any habilitats cognitives de 2.715 nens de 7 a 10 anys de 39 col·legis de Barcelona, descartant en tant que sigui possible l’efecte de factors que se sap que influeixen en el desenvolupament, com la classe social. «La deterioració de les funcions cognitives té conseqüències per al rendiment escolar», va dir Sunyer en 2015. «Els nens de les zones amb major contaminació podrien estar en una situació de desavantatge».

    Altres resultats de BREATHE han anat en la mateixa línia. Els investigadors van estudiar també, al llarg d’un any, la relació entre nivells de contaminació dins i fora de les aules i la capacitat d’atenció dels nens i nenes. «Els increments en els nivells ambientals procedents del tràfic es van associar a una disminució en tots els processos d’atenció a les aules», van explicar els autors en 2017 en la revista Epidemiology.

    Els dies de més pol·lució els nens van mostrar «un retard equivalent a més d’un mes en la millora natural de la velocitat de resposta» esperable per l’edat. «És una evidència més de la necessitat d’evitar la contaminació atmosfèrica al voltant dels centres escolars, i especialment la dels vehicles dièsel», va declarar Sunyer.

    Els més vulnerables

    L’efecte de la contaminació sobre els nens és important perquè el seu cervell està en ple desenvolupament. També el dels fetus. Diversos estudis a Europa i els Estats Units mostren que quan les embarassades respiren aire contaminat, els seus fills es ressenten.

    Entre 1998 i 2006 un grup liderat per Frederica Perera, avui directora del Centre de Salut Ambiental Infantil de la Universitat de Columbia (Nova York, EUA), va reclutar a 720 embarassades residents en barris de baixos ingressos a Nova York, com Harlem o South Bronx. D’elles, 665 van portar durant 48 hores una motxilla amb equips de mesurament per a un tipus de contaminants anomenats hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH), que s’emeten en cremar combustibles fòssils i que, segons han mostrat estudis en animals, són neurotòxics que travessen la placenta i poden causar inflamació, estrès oxidatiu i lesions vasculars en el cervell del fetus.

    Els treballs amb aquesta cohort de parelles mare-fill van començar a publicar-se fa uns quinze anys i mostren que a major exposició a PAH de les mares, pitjor desenvolupament neurològic dels fills. Els nens que van respirar més PAH van obtenir pitjors puntuacions en test d’intel·ligència general i verbal, i tenen més risc de patir ansietat, depressió i dèficit d’atenció.

    El 2012 el grup de Perera va fer escàners cerebrals a 40 nens de la cohort. Els resultats, publicats en JAMA Psychiatry el 2015, revelen alteracions morfològiques en els cervells dels nens amb major exposició, en concret menys substància blanca –la que formen els axons de les neurones–en l’hemisferi cerebral esquerre. Aquest tret «es va associar amb un processament més lent de la informació durant les proves d’intel·ligència» i amb problemes de comportament.

    A Espanya existeix el Projecte INMA-Infància i Medi ambient, una cohort d’unes 4.000 parelles mare-fill reclutades entre 1997 i 2008 en set regions espanyoles. Fa uns anys investigadors d’ISGlobal coordinats per Mònica Guxens van començar a analitzar la relació entre exposició a diòxid de nitrogen –un dels principals contaminants del tràfic– i capacitat d’atenció en nens de la cohort INMA.

    Una publicació l’any passat en Environment International revela que les exposicions altes es relacionen «amb un retard en la capacitat de nens i sobretot de nenes». Guxens va declarar: «Es desconeix encara l’impacte clínic d’aquesta falta d’atenció, però podria tenir implicacions per a tota la població a causa de la ubiqüitat de l’exposició».

    Els resultats de diferents grups de recerca en diferents llocs conflueixen. Un article de revisió publicat en 2015 en Endocrinology mostra «un augment exponencial» d’aquest tipus d’estudis en l’última dècada, amb resultats que ofereixen «evidències suficients» que l’exposició pre i posnatal sobretot a PAH, partícules molt petites i òxids de nitrogen incideix negativament sobre la intel·ligència global i la capacitat d’atenció, i augmenta el risc de sofrir trastorns de l’espectre autista. Aquest efecte «no pot ser ignorat: ha d’aplicar-se el principi de precaució per protegir als nens», conclouen els autors.

    Política municipal basada en l’evidència

    Malgrat aquests advertiments, els embussos entorn dels col·legis a les hores d’entrada i sortida són quotidians a les ciutats espanyoles. El missatge triga a calar. Solament en la ciutadania, o també entre els polítics?

    Xavier Querol, de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, a Barcelona, porta dècades no solament investigant la qualitat de l’aire –és un dels autors en BREATHE– sinó també assessorant responsables polítics. Assegura que, quant a coneixement del problema, Espanya està a l’altura dels països del seu entorn. En la presa de mesures, en canvi, «hem anat més lents».

    Ángeles Cristóbal, sotsdirectora General de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Madrid, no lleva un àpex d’importància a les evidències científiques. La ciutat està engegant l’anomenat Pla A, que engloba les mesures més dràstiques mai preses a Madrid per millorar la qualitat de l’aire. El Pla A restringeix l’accés dels vehicles a una àmplia zona central de la ciutat; bonifica als més ‘nets’; potencia el transport públic i renova la seva flota amb vehicles de baixes emissions. Es creu que així es reduirà fins a un 30% les emissions d’òxids de nitrogen, el contaminant que sistemàticament superava els límits a Madrid. «Millorarà la qualitat de l’aire de tota la ciutat», diu Cristóbal. Encara que encara no hi ha gens previst específicament per als col·legis.

    A Barcelona tampoc, però Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament, coneixedora dels resultats del projecte BREATHE, explica que han decidit estudiar la situació de cada col·legi en concret: «No en tots cal prendre les mateixes mesures: depèn de la situació, de quin sigui la manera de transport habitual dels nens… fins i tot de la disposició del pati o de les aules».

    A Berlín «es té en compte el soroll i la contaminació ambiental quan es planifica la construcció de noves instal·lacions, així que els col·legis i zones de joc més nous rarament estan prop de les vies de més tràfic», explica Martin Lutz, Cap de Sector de Gestió de Qualitat de l’Aire en aquesta ciutat. A part d’aquesta mesura la ciutat ha dedicat molt esforç a la instal·lació de filtres en els cotxes, perquè «coneixem la toxicitat de les partícules ultrafines que emeten especialment els dièsel (…). Sembla més eficient atacar el problema en la font, és a dir, en els tubs de fuita».

    A Londres, el combat a la contaminació és, almenys en teoria, una prioritat política. L’alcalde ha anunciat campanyes de mesurament de qualitat de l’aire en els col·legis i enviarà alertes als centres quan hi hagi becs de contaminació. Regne Unit i Alemanya són dos dels sis països que sí seran demandats per la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia Europeu per incomplir la normativa sobre qualitat de l’aire.

    Les solucions al problema de la contaminació triguen a fer-se efectives. Mentre arriben no es pot deixar de respirar, però «hi ha coses que es poden fer des de ja, com deixar de carregar i descarregar els nens enfront de l’escola», deia Jordi Sunyer en una intervenció en Facebook l’any passat; «això s’hauria de fer a 100 metres i desplaçar el tràfic que passa per davant del col·legi a 50 metres com a mínim».

    Alguns pares creuen que portant als seus fills amb cotxe estaran a resguard de l’aire contaminat: error. El 2014 diversos polítics britànics van seguir la seva rutina londinenca equipats amb mesuradors d’aire, i van sorprendre als propis investigadors amb les dades: travessant la ciutat amb cotxe s’exposaven fins a deu vegades més contaminació. Els sistemes de ventilació del vehicle absorbeixen el que surt del tub de fuita del cotxe de davant i ho injecten en les fosses nasals dels passatgers. La millor opció és caminar el més lluny possible de la calçada i per vies de poc tràfic. I, si no, el transport públic.

    Diversos grups estudien també el paper de la vegetació urbana per combatre la contaminació. Hi ha troballes curioses, com que els arbres no sempre són bons. Per exemple, als carrers flanquejats per edificis alts, que acaben formant un canó per on passa l’aire, la qual cosa convé són els arbustos baixos i els jardins verticals, expliquen investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit). Els arbres, en canvi, atrapen els contaminants i fan que la seva concentració augmenti prop del sòl. Els arbustos baixos també són efectius com a barrera entre la calçada i les voreres.

    L’assassí silenciós i la desigualtat

    No consola saber que el fenomen és global. En tota Europa les morts prematures són més de 400.000, i de fet la Comissió portarà davant el Tribunal de Justícia europeu, per la seva alta contaminació, a França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Romania i Hongria. La contaminació roba entre 2 i 24 mesos de vida a cada europeu, en funció del grau de contaminació del lloc on visqui. I això és tenir sort.

    L’OMS acaba de publicar un informe en el qual estima que «el 90% de la població mundial respira aire contaminat» i que hi ha regions del Mediterrani oriental i del sud-est asiàtic on se superen fins a cinc vegades els límits que aquesta organització considera acceptables. La contaminació –afirma l’OMS– és un ingredient més del cercle viciós de la pobresa, i un molt poderós: dels set milions de persones que moren a l’any a tot el món per respirar aire contaminat, el 90% viu en països en vies de desenvolupament.

    Amb xifres tan impactants la pregunta és obligada: com no s’actua més i més ràpid? Experts d’àmbits diversos –qualitat de l’aire, gestió urbana, epidemiologia– ho atribueixen en part al fet que l’aire contaminat és el que l’OMS crida «un assassí silenciós». Cap certificat diu «causa de la mort: alta contaminació». I no obstant això l’aire contaminat és causa directa de càncers i patologies respiratòries i cardiovasculars.

    Aquest és un article de l’Agència SINC

  • La biodiversitat a Catalunya ha caigut un 13% en els últims 15 anys: l’Informe sobre l’estat del medi ambient assenyala les preocupacions

    La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat presenta públicament l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Les preocupacions més notables que s’extreuen d’aquest tracten sobre la biodiversitat i sobre l’estat de l’aire.

    Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, ha explicat durant la presentació de l’informe que els espais naturals ocupen una superfície del 65% del país i la part protegida és del 31%. A través d’un indicador sobre la vida al planeta s’ha vist que des del 2002 hi ha hagut una pèrdua del 13% en aquest indicador que fa referència a ocells, papallones, amfibis… On s’ha fet notable la desaparició és entre les espècies de climes més freds encara que la seva disminució no està sent tan ràpida com l’increment de les espècies de climes càlids.

    El fet de disposar de dades fiables i de coneixement és un element que permetrà impulsar noves polítiques. Així ho ha afirmat Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, qui durant la presentació ha explicat que un dels objectius de l’informe és que «els poders públics que han de prendre decisions puguin traçar estratègies, plans i accions».

    Biodiversitat, aigua i contaminants atmosfèrics el més preocupant

    Ferran Miralles ha relacionat estretament l’evolució dels diferents àmbits treballats a l’informe amb causes econòmiques. Per exemple, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, ha assegurat que els òxids de nitrogen s’han reduït. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona segueixen sent alts però han baixat un 20%. El què es pregunta Miralles i també l’estudi és si és fruit de la crisi i per tant de la baixa activitat, per refer el parc automobilístic o per un altre motiu.  Com a exemple ha posat les autopistes com a indicador de mobilitat i com un paràmetre lligat a l’activitat econòmica.

    El mateix passa amb els residus que van lligats a la situació econòmica i al consum i per això Miralles observa que les xifres «ens poden estar enganyant una mica». Pel que fa als residus l’informe indica que la recollida selectiva ha de preocupar. Miralles ho explica per relaxació en els hàbits, perquè s’ha valoritzat l’aprofitament de materials i de nou per la situació econòmica.

    Entre els ponents que han participat de la presentació, el catedràtic Josep Planas ha valorat de nou amb el terme preocupant l’estat de l’aigua. A més, ha criticat que «les conclusions de les dades de l’estat global de masses d’aigua que al 2010 marcaven en un 37% les que estaven en bon estat, en el període 2013-2015 qui ha tingut majoria absoluta ha estat el percentatge de ‘sense dades completes’».

    Per altra banda, afirmant que el canvi climàtic és una realitat i demanant que les administracions seguissin treballant, Maria Gonçalves Ageito ha remarcat les repercussions que té per la salut. «Les onades de calor afecten la salut de manera directa però els episodis de contaminació atmosfèrica ho fan de forma indirecta», ha destacat Gonçalves.

    La contaminació atmosfèrica provoca més de 9.000 morts prematures

    Aquest informe sobre l’estat del medi ambient arriba poc després que l’Escuela Nacional de Sanidad corroborés que la contaminació atmosfèrica s’hagi convertit en una de les principals causes de mort evitable a Espanya. Les dades que donen s’han extret de l’anàlisi i la relació de la pol·lució a cada capital de província entre l’any 2000 i 2009 amb la mortalitat.

    L’estudi s’ha publicat a la revista especialitzada Environment International. En aquest, els seus autors expliquen que el trànsit rodat és la font més important de contaminació de l’aire urbà. El PM2.5 és el contaminant de l’aire, els efectes de la salut dels quals s’han estudiat més estretament, mentre que les proves sobre concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) encara s’estan estudiant. De fet, en el cas d’Espanya, no hi ha estudis actualitzats específics que qualifiquin la mortalitat a curt termini relacionada amb el NO2. Aquest estudi pretenia doncs quantificar els riscos relatius i els riscos atribuïbles de la mortalitat diària associada a les concentracions NO2 registrades a Espanya durant tot el període d’estudi, 2000-2009; i calcular el nombre de morts relacionades amb NO2.

    A partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística es va calcular la mortalitat diària per causes naturals, causes circulatòries i causes respiratòries corresponents a augments de 10μg/m3 en concentracions NO2. Els resultats suposen un total anual de 6085 morts com a conseqüència de causes naturals, 1031 per causes respiratòries, i 1978 per circulatòries. El que suma més de 9.000 morts prematures anuals per culpa de la contaminació atmosfèrica. Així, les autores afirmen que «aquest estudi proporciona una estimació actualitzada de l’efecte que va tenir aquest tipus del contaminant sobre les causes de mortalitat i constitueix una base important per reforçar les mesures de salut pública a nivell nacional».

    20 anys d’informació sobre el medi ambient

    La presentació d’aquest informe coincideix amb el 20è aniversari del conegut com Conveni d’Aarhus, un acord en plena vigència que garanteix en el marc ambiental el dret a la informació, a participar en la presa de decisions i a accedir a la justícia en temes ambientals. En aquest sentit, un dels altres objectius de l’informe que ha explicat Subirà és  «ser font de coneixement, que els ciutadans puguin disposar d’informació ambiental de tot el que els envolta i de com els afecta». Subirà ha fet referència a temes com ara la qualitat de l’aire, com evoluciona el clima al nostre entorn, com reacciona la biodiversitat davant tots aquests efectes o també quines deficiències hi ha a les polítiques ambientals que es duen a terme.

    La signatura del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient va acabar desembocant en una directiva europea i finalment com a dret garantit per l’ordenament jurídic. En l’acte on s’ha presentat l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2011–2015 han participat 6 experts de cada un dels principals vectors ambientals de l’Informe: l’aigua, el medi atmosfèric, els residus, la biodiversitat, el canvi climàtic i l’educació ambiental i la participació ciutadana.

  • L’alta presència de diòxid de nitrogen activa un Avís Preventiu per contaminació atmosfèrica

    La contaminació i les seves conseqüències reapareixen periòdicament a les agendes, sobretot quan hi ha pics d’elevada contaminació. Ahir a la tarda l’AMB va posar en marxa el seu protocol d’actuació per als episodis ambientals d’elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més nocius per a la salut de les persones i del qual, com ja s’ha tractat en aquest diari, es superen en algunes ocasions els límits establerts per la Unió Europea i l’OMS.

    El Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, i el Vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia,van enviar a tots els ajuntaments metropolitans la comunicació de l’activació de les mesures previstes en el protocol que es va aprovar el gener de 2017, animant-los a prendre mesures per conscienciar a la ciutadania d’actuar per reduir la contaminació.

    Aquesta fase d’Avís Preventiu s’ha posat en marxa donar que més d’una estació a l’àrea metropolitana supera el valor de 160 μg/m³ de diòxid de nitrogen (NO2), i la previsió a 24 hores no indica una millora en els nivells. En aquest cas, els nivells d’NO2 es superen en 3 estacions de la XVPCA: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Sants.

    Recomanacions des de l’AMB per reduir la contaminació

    En l’àmbit de la mobilitat, recomana realitzar els trajectes a peu o amb bicicleta escollint carrers poc freqüentats pel trànsit, utilitzar el transport públic i per tant reduir els desplaçaments amb vehicle privat o utilitzar el cotxe compartit. Si s’ha de conduir, demanen realitzar una conducció eficient o, en el cas de disposar de diferents vehicles, utilitzar el que tingui les emissions més baixes.

    Pel que fa a les obres públiques, l’AMB demana als ajuntaments aturar la producció i aplicació d’asfalt i minimitzar els desplaçaments dels vehicles i maquinària de les obres, així com el temps que estan en funcionament. Paral·lelament, a les indústries que tinguin focus emissors a l’atmosfera, se’ls hi recomana posar en marxa les mesures descrites als Plans d’acció individuals per a la fase d’avís preventiu o, en cas de no tenir-los, aplicar les mesures definides per a la indústria al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire PAMQA 2020: no realitzar processos com arrencades i posades a punt que no siguin imprescindibles i es puguin endarrerir.

    Es segueixen desplegant les restriccions al trànsit

    Des del passat 1 de desembre del 2017, en situació d’episodi de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), no podran circular dins de la ZBE àmbit Rondes de Barcelona els turismes sense etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B) i les furgonetes anteriors a Euro. A partir del desembre d’aquest any 2018 tampoc podran circular les motocicletes i ciclomotors sense etiqueta ambiental de la DGT.

    En un futur, s’afegiran a les restriccions els autocars, els autobusos i les furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3, que inicialment estaran exempts de la mesura. Els vehicles d’emergències, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i serveis essencials hi podran circular sempre, independentment de la seva etiqueta de la DGT.

    Aquestes restriccions de trànsit s’estableixen entre les 7.00 h i les 20.00 h els dies laborables des de l’endemà de la declaració fins al dia de declaració de final d’episodi. Per tant, mentre duri l’episodi, els vehicles esmentats només podran circular en la franja horària compresa entre les 20.00 h i les 6.59 h dels dies laborables i tots els caps de setmana i festius.

    Dins d’aquesta prohibició de circulació, durant els episodis de contaminació, el transport públic oferirà la màxima capacitat operativa: s’augmentarà l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies, especialment en les hores punta mentre duri l’episodi, i entrarà en funcionament el títol ambiental T-Aire.

    A més, per saber quan hi ha un cas d’alerta ambiental, l’AMB ofereix a la seva web un visor que permet consultar l’evolució dels darrers dies de contaminació atmosfèrica als seus municipis i també a un servei gratuït d’alertes per alta contaminació en l’àmbit metropolità.

  • «Tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?»: 300 joves es consciencien sobre la contaminació a Barcelona

    “Què són les partícules sòlides en suspensió?”, “Creieu que la contaminació arriba a tot arreu per igual?” o “La pol·lució de l’aire no preocupa a la gent” són algunes de les motivacions i afirmacions que flotaven a l’ambient el passat dijous a la Universitat Pompeu Fabra, on 300 alumnes de 10 instituts de Barcelona van exposar els resultats de tres mesos de feina analitzant la contaminació. Diversos cartells i pòsters científics penjaven de les parets de la facultat resumint les investigacions dels grups d’estudiants des de primer d’ESO a cicles formatius.

    Aquesta va ser la jornada que va culminar el projecte Enlaira’t, organitzat conjuntament per Eduxarxa i la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, que pretenien conscienciar els joves de la ciutat sobre els alts nivells de contaminació, els efectes d’aquesta sobre la salut. Així, com a objectiu final, la intenció era que els 300 alumnes participants fossin ciutadans conscients de la petjada que petites accions i decisions del dia a dia deixen al medi ambient i a la salut de la ciutat.

    “Hem dedicat algunes hores de classe de ciències a parlar sobre la pol·lució de l’aire, què la provoca i quins efectes té de la mà del material didàctic proporcionat pels organitzadors d’Enlaira’t”, explica la Núria, professora de biologia i geografia de l’Institut Jaume Balmes. Davant la pregunta de si els seus alumnes es veuen més conscienciats sobre la contaminació que abans, la Núria afirma que de conscients ja n’eren abans: “la nostra escola està al cor de la ciutat i el trànsit i, amb ell, la contaminació, són el pa de cada dia”, respon.

    El cartell dels alumnes de l’Institut Jaume Balmes a l’exposició del projecte Enlaira’t / Sandra Vicente

    Així ho explica també en Mitja, alumne de primer d’ESO d’aquest centre que explica, molt concentrat i diligent, el pòster científic del seu equip. Ells ja sabien que la seva escola està en una zona “molt contaminada de Barcelona” i suposaven que “la contaminació arriba a tot arreu, però volíem saber fins a on arribava. Si podia entrar dins l’escola i si afecta a la nostra salut”, apunta, assenyalant el cartell. I com es comprova això? L’equip del Mitja, així com els altres nou centres participants, van realitzar un experiment senzill però esclaridor: penjar a diversos punts trossos de cartolina amb vaselina per a que s’hi enganxessin les partícules en suspensió de l’aire.

    Així com l’experiment i les propostes didàctiques eren les mateixes per a tots els grups, cada centre, depenent del curs, va realitzar uns experiments i hipòtesis de diversa complexitat. Per exemple, els alumnes d’FP del Narcís Monturiol van fer un anàlisi força exhaustiu dels components contaminants i tòxics de la pol·lució, els nivells de contaminació de Barcelona i els efectes d’aquests sobre la salut, arribant a desgranar, inclús, el tipus de morts que causa.

    Tots els assistents a aquesta jornada tenen clar quina és la causa principal d’aquesta contaminació: el trànsit. Però, és un assumpte que es tracta sovint a l’aula? La Sílvia Casorran, ambientòloga i tècnica de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té clar que no amb tanta freqüència com caldria. “Cal que els joves vegin que els nostres hàbits quotidians i la manera com ens desplacem cada dia tenen un impacte directe sobre la salut que es pot quantificar de manera científica”, assegura.

    Els alumnes exposen els seus resultats sobre els experiments de la contaminació de l’aire / Sandra Vicente

    El vehicle privat motoritzat, una minoria excloent

    Casorran va participar com a una de les expertes en el col·loqui que també es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra, en el que els 300 alumnes van poder plantejar preguntes més tècniques relatives a les seves investigacions. “Si pensem en canvi climàtic pensem en els ossos de l’Àrtic, però no en les nostres ciutats. Per tant, si volem fer que els joves siguin conscients del drama ambiental que estem vivint hem d’apoderar-los a ells per a que ho descobreixin. No ha de venir un científic ni un llibre a explicar-los-ho, ho han d’investigar ells”, conclou l’ambientòloga.

    Una de les paraules que més va sonar durant la jornada va ser ‘trànsit’, i és que tots els joves van relacionar els cotxes i les motos com a principal font d’emissions. I no és per menys, ja que segons dades del 2017, a l’AMB, un 22% de la població es mou en cotxe i un 6% en moto. “Això significa que hi ha un munt de vehicles privats motoritzats, però si mirem les xifres absolutes, són una minoria”, reflexiona Casorran. Una minoria “excloent”, però, ja que les ciutats destinen “molt més espai públic a la gent que es mou en cotxe que no pas al 40% que va caminant. I molt menys al 2% que es desplaça en bicicleta”, apunta.

    Per això, els experts i tècnics com Casorran asseguren que és “imprescindible que els joves prenguin consciència perquè són ells els qui poden fer un gran canvi d’hàbits socials”. La tècnica afirma que ja s’està donant un canvi de prioritats i que, avui en dia, estar connectat constantment o poder estalviar per a viatjar, són necessitats que passen per davant d’adquirir un cotxe. I, tot i que els efectes nocius pel medi ambient, potser no eren un factor rellevant per a aquest canvi de prioritats, potser després de l’experiment realitzat de la mà d’Enlaira’t comença a ser-ho.

    “I si tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?”, reflexionava preocupada una alumna d’un centre del barri d’Horta. Però el projecte no es basava només en analitzar la part negativa de la realitat i els efectes nocius dels elevats nivells de pol·lució, sinó que finalitzava amb una tercera part enfocada a les propostes de futur. “Com creieu que ha de ser una ciutat del futur?”, era la pregunta.

    Així, tot de dibuixos penjats per les parets resumien les idees i propostes dels alumnes, que anaven des de la clàssica de prohibir els cotxes vells circular fins a alguna de bastant més imaginativa que s’il·lustrava amb un dibuix d’un Doraemon amb un casquet volador com a mètode de transport. La idea general que planava a la jornada era la d’incentivar la mobilitat sostenible -algú proper a la política municipal clamava per l’unificació del tram- però n’hi havia qui contemplava la contaminació des d’un punt de vista més general i més enllà dels efectes del transit i reclamava: “deixem de matar animals!”.