Just Deploy It!

Etiqueta: Coronavirus

  • Salut llança una APP per atendre i fer seguiment del Covid-19 a Catalunya

    El Departament de Salut ha presentat una aplicació per a mòbils, anomenada Stop Covid-19 Cat, que permetrà al Govern conèixer de manera més detallada l’estat de salut dels ciutadans. D’aquesta manera, es vol millorar el seguiment i l’atenció de l’epidèmia del coronavirus.

    Es tracta d’una APP, que estarà disponible per a la descàrrega al llarg d’aquest dimecres, des d’on la ciutadania podrà informar dels seus símptomes a través d’una sèrie de preguntes. Amb les respostes sobre simptomatologia i patologies prèvies, juntament amb la informació del pacient que es disposi des del sistema català de la salut, es farà una atenció personalitzada.

    A més, les dades obtingudes permetran al govern veure com evoluciona l’epidèmia de forma localitzada a les diferents poblacions i fer una gestió específica per territoris. Aquesta aplicació «ens permetrà fer un seguiment i que la gent se senti a prop del seu sistema de salut», ha explicat en roda de premsa la consellera de Salut, Alba Vergés.

    L’aplicació s’ha fet en col·laboració pública i privada i s’ha tingut en compte l’encriptació d’unes dades tan delicades com són les relacionades amb la salut de les persones, segons ha explicat la directora de l’Àrea de Ciutadania, Màrqueting i Innovació del CatSalut, Rosa Romà. La informació que s’obtingui s’integrarà amb els historials clínics dels pacients i quedarà en mans del sistema català de salut, l’atenció primària, el SEM i protecció civil.

    Segons la gravetat de cada cas, seran diferents professionals sanitaris els qui els atendran. Només si es tracta de casos greus, s’activarà el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). En la resta de casos seran els professionals de l’atenció primària els qui faran un seguiment diari dels pacients afectats.

  • Els treballadors del 112, desbordats: «Ens truquen pel coronavirus però això és un telèfon per emergències»

    Són la primera baula de l’emergència. Els que responen al telèfon quan passa alguna cosa urgent i, al mateix temps, un dels col·lectius oblidats en la crisi sanitària que assota tot el país. Els telefonistes del 061 i del 112 observen des de fa dies com s’amunteguen les trucades en espera sense saber exactament què fer. Admeten estar absolutament desbordats. «El més frustrant és no saber què respondre a la gent», explica un treballador del 112, que sol·licita anonimat per comentar la situació.

    Tot i que en el departament central treballen tots en la mateixa sala -un espai diàfan situat en un edifici de la Zona Franca- els telefonistes es divideixen entre els que atenen les trucades del 061 i les del 112. El primer número és l’indicat per qüestions relacionades amb el coronavirus, mentre que el segon hauria de reservar-se per qüestions d’urgència com trucades als bombers, policia o ambulàncies.

    El col·lapse del 061 és tal -fins a 50 minuts d’espera- que en el 112 es passen el dia atenent trucades relacionades amb el virus que no tenen cap tipus d’urgència. «Ens els hem de treure de sobre sense saber què dir-los», afirma un altre treballador del mateix servei, que també accedeix a comentar la situació anònimament. «L’únic que els podem dir és que ja els cridessin des del 061, cosa que sabem que no passarà». Segons fonts sindicals, el 061 té ara mateix 7.000 trucades d’aquest tipus pendents de retornar a persones que diuen tenir símptomes del COVID-19.

    El resultat és que un telèfon com el 112, reservat per a assumptes urgents, tenia aquest dilluns 5 minuts d’espera en els millors moments i 15 minuts en les franges més col·lapsades. Els teleoperadors han passat d’atendre unes 70 incidències diàries a superar les 150 cada jornada i veuen com s’acumulen trucades a la cua. «Imagina’t que t’està cremant la casa, necessites a la policia o has tingut un accident de carretera, flames al 112 i et fan esperar 15 minuts», sosté un dels teleoperadors. «S’estan ignorant veritables urgències per culpa d’aquest col·lapse».

    Joan Delort, director de Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’urgència, ha reconegut aquest migdia a Catalunya Ràdio el que expliquen els treballadors consultats per eldiario.es. Segons aquest càrrec de la Generalitat, el 112 ha triplicat el nombre de consultes des de l’inici de la pandèmia. Delort afirma que des de fa quatre dies la meitat de les trucades que rep aquest servei estan relacionades amb el coronavirus. Això ha fet que alguns casos urgents ni tan sols hagin pogut ser atesos, ha admès.

    «Cal no oblidar que el 112 és la porta dels serveis d’emergència», ha recordat Delort. «Si ho fem servir per fer una consulta que no ens sabran respondre, l’únic que fem és col·lapsar el sistema».

    Els treballadors entrevistats repassen alguns dels casos que atenen. Alguns criden a aquest telèfon d’urgències per explicar que la temperatura corporal ha pujat de 36,2 a 36,8 en unes hores. Altres diuen preocupats comptant que han tingut contactes amb italians, tot i no sentir cap símptoma. «El volum de trucades ens és igual», assenyalen aquests teleoperadors. «El pitjor és no tenir respostes».

    Crítiques a la precarietat del servei

    Tant el 061 com el 112 estan en mans de dues empreses que subcontracten el personal per gestionar el servei. En el cas del 061 és Ferrovial, mentre que en el 112 és Grup Nord. En el 112 els treballadors guanyen uns 1.200 euros mensuals per 39 hores de treball setmanal. «Tinc el mateix conveni que un tipus que ven ofertes de telefonia i a mi m’exigeixen molt més», es lamenta un dels treballadors entrevistats.

    Els teleoperadors també són molt crítics tant amb les condicions laborals com amb les mesures de prevenció contra el coronavirus entre els empleats. Totes les fonts consultades assenyalen que fins diumenge no els van arribar màscares, tot i que passen moltes hores en un lloc tancat i amb poca distància entre treballadors. En alguns serveis com el 061, els empleats asseguren fins i tot compartir micròfon i auriculars amb el telefonista que ocupa el seu lloc quan descansen.

    «L’única mesura de prevenció va ser la distribució de gels i la cancel·lació del fitxatge, que es feia amb l’empremta dactilar», expliquen des d’aquest servei d’atenció telefònica, situat una sala on treballen unes 200 persones alhora entre telefonistes del 112 i del 061. «Estem parlant d’un edifici sense finestres», reblen.

    Segons fonts sindicals, al centre d’atenció telefònica estan pendents de conèixer cinc possibles casos de coronavirus, sense que l’empresa hagi ofert als treballadors cap pla ni solució per al cas que la malaltia es propagui a la planta. També critiquen que el passat dissabte el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va estar visitant la planta sense mascareta ni cap protecció i l’endemà se li va diagnosticar la malaltia.

    «Estem desbordats i és normal que tinguem por del contagi», reblen. «Aquí hi ha l’entrada de les emergències de tot Catalunya. Som la base de la piràmide i si caiem nosaltres s’ensorra tot».

    Aquest és un article traduït de eldiario.es

  • De l’aplaudiment a la pancarta

    Cada capvespre les veïnes i els veïns del meu barri surten als balcons i es posen a aplaudir. Com tothom sap, aquest és un reconeixement simbòlic al personal sanitari, que és qui ha de fer front no solament a la pandèmia, sinó també a dues derivades: la ineptitud dels polítics en la gestió de la crisi del coronavirus i les mancances d’un sistema sanitari públic que la crisi econòmica del 2008 va deixar en mínims.

    A l’esquena de metges, infermeres, auxiliars i personal de la neteja hem projectat les nostres angoixes i la nostra por. Fa cent anys, la solució dels besavis hauria estat la de buscar una ajuda celestial i fer rogatives i novenes esperant que algun ésser superior els preservés la vida. Ara ja sabem que d’això només en sortirem si els científics busquen a correcuita una vacuna o un remei i el personal sanitari hi deixa la pell, i alguns fins i tot la vida, per a guarir-nos i així poder tornar a tenir salut i seguretat.

    Diu la dita que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona i certament, ara trona fort; però la tempesta va començar fa més de deu anys, quan el govern preindependentista català, amb el suport de l’espanyol, va començar a retallar sous i pagues dels professionals de la sanitat pública, a tancar llits, a no renovar contractes i a augmentar la precarietat dels treballadors temporals que eren, i segueixen essent molts en el conjunt del sistema.

    Quan jo passava nits de febre i d’incertesa a l’Hospital Clínic bo i esperant reeixir d’un trasplantament de moll de l’os, a la infermera que tenia cura de mi a aquelles hores de la matinada i al metge que pujava d’urgències quan les coses es complicaven, els unia una cosa: a ambdós els havien retallat el sou, tenien contractes d’allò més precaris i estaven en una situació d’estrès que es perllongava des de feia mesos. Però malgrat això, mai vaig notar cap mala actitud, ans al contrari, només rebia mirades empàtiques que, per cert, no oblidaré mai.

    Aquest país que es mou entre l’autocomplaença –»tenim la millor sanitat del món!»- i l’èpica continuada d’alguns discursos polítics, ara hauria de començar a tocar de peus a terra i a pensar que el sistema sanitari català es manté en un alt nivell gràcies bàsicament a l’esforç i al capteniment del personal que hi treballa. Dissortadament, aquestes condicions de precarietat tenen més conseqüències negatives: han restat atractiu a exercir les professions sanitàries. Com em deia fa poc el Director General del Clínic, a la manca de recursos s’hi afegeix un fet cabdal, es jubilen metges i personal d’infermeria i no els poden substituir, ja que hi ha manca de joves que es vulguin dedicar a aquesta professió, doncs la troben molt sacrificada i poc compensada.

    Quan tot això que estem vivint ara passi, que espero i desitjo que sigui aviat, no comencem a proposar premis i guardons. Deixem d’aplaudir i agraïm el que han fet d’una altra manera: agafem la pancarta, plantem-nos davant dels governs i parlaments per a dir-los coses tan simples com que el personal sanitari ha de recuperar els sous de fa deu anys, que cal posar fi a la precarietat laboral d’aquest sector, que s’han d’augmentar els recursos dedicats a la recerca i que no ha de ser a base de tele maratons ni de la caritat. I, per últim, que es proclami la sanitat pública com un bé no retallable, al que tothom pugui accedir en les mateixes condicions.

  • Clam dels treballadors de la sanitat perquè no reben de les administracions equips de protecció que evitin el risc de contagi

    Les treballadores i els treballadors que estan en primera línia combatent el coronavirus es queixen de la manca d’eines per fer la seva feina en condicions de seguretat. Operaris dels dispositius d’ambulàncies, personal de sanitat i fins i tot mossos d’esquadra fan arribar a l’opinió pública que han de fer front a la seva tasca sense garanties.

    La Federació de serveis públics  FeSP-UGT de Catalunya ha enviat una carta a la consellera de Salut, Alba Vergés, i al Ministre de Sanitat, Salvador Illa, per exigir les mesures necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i les treballadores.

    En la missiva afirmen que els treballadors i les treballadores de la sanitat, que estan en contacte amb persones que han donat positiu en covid-19, no tenen prou material per protegir-se. A diferents centres de treball manquen mascaretes sanitàries, equips de protecció, ulleres, guants, gels desinfectants, etcètera. “Hem detectat que en determinats centres assistencials, hospitals, sociosanitaris, emergències mèdiques, transport sanitari, residències, etcètera, no disposen del materials per preservar la seva salut, i que en altres no són coneixedors dels protocols d’actuació”. Afirma la carta.

    En aquesta línia, representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant de l’epidèmia del Covid-19.

    “Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de ser per a protegir-se del coronavirus, ha explicat Samuel López. “Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”, ha dit Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge, en nom del seu centre i d’altres hospitals de l’ICS.

    D’altra banda, des de Tècnics en Lluita es denuncia la situació de vulnerabilitat. L’esmentada agrupació explica que els treballadors de l’empresa d’ambulàncies i serveis d’emergències Falk treballen amb unes bates que no formen part dels Equips de Protecció Individual (EPI) originals. Això, per exemple, es tradueix en el fet que tenen  “mànigues més curtes que les que estipulen les mesures protocol·làries que obliguen als treballadors a realitzar serveis amb possible contacte amb el covid-19″.

    Com en altres casos, Tècnics en Lluita denuncien també que a aquells que són enviats per haver estat en contacte amb positius de l’epidèmia no els fan les proves: “Som treballadors del Transport Sanitari Urgent i del Transport Sanitari No Urgent sí, però no som escuts humans”, es queixen. Així, demanen que els hi subministrin EPI de reposició, mascaretes fpp2 i normals, desinfectants de mans per a després dels serveis i tot el que és necessari per al seu dia a dia.

    També l’agrupació de treballadors d’ambulàncies de CCOO afirma en un comunicat que el col·lectiu viu una situació de precarietat laboral alarmant en l’àmbit de la seguretat i la salut. Asseguren que ni per part de les empreses ni per part de l’administració pública s’està donant resposta a les necessitats de protecció indispensable que es requereix en una situació de pandèmia. Això suposa posar “en perill la salut i la integritat física dels professionals de transport sanitari a Catalunya”. Tant el transport urgent com el no urgent.

    Així, l’agrupació d’Ambulàncies de CCOO, assegura que per part de les empreses no s’ha facilitat una formació adequada sobre el covid 19 als professionals del transport sanitari, ni tampoc els equips individuals de protecció adients. Ans al contrari, es faciliten protocols que l’endemà són substituïts per uns de nous on es modifiquen els nivells dels equips de protecció.  Aquest fet està provocant quadres d’ansietat entre les plantilles, i més quan les empreses ja han comunicat als comitès de seguretat i salut la manca d’alguns elements de protecció essencial que és substituït per altres que no fa la mateixa funció, posant en risc la salut dels seus treballadors i treballadores.

    CCOO denuncia la manca de responsabilitat que té l’administració (CatSalut) sobre el transport sanitari no urgent, pel fet que encara no ha elaborat una instrucció de què cal fer amb els serveis programats i col·lectius. Això fa que cada empresa actuï de manera diferent, no garantint els equips de protecció mínim per donar un servei assistència del qualitat i amb seguretat pels treballadors i treballadores.

    El Govern culpa a Espanya

    En la roda de premsa ja habitual de cada migdia, la consellera de Salut Alba Vergés ha parlat de la necessitat d’augmentar tots els professionals i sobretot les seves condicions de treball. Ha afegit que Catalunya està pendent de rebre material que va demanar fa dies pels professionals i pels centres sanitaris. Així, ha explicat que s’està corroboran amb l’estat espanyol qui està produint tot aquest material necessari i també quins són els estocs actuals.

    Vergés també ha aprofitat per demanar de nou a la gent que es quedi a casa per poder tenir alliberats els centres sanitaris per poder fer front a la pujada de casos que s’espera. «És imprescindible seguir les recomanacions i tallar les cadenes de transmissió del virus perquè qui ho necessiti pugui ser atès amb la màxima eficiència», ha dit.

    Ara per ara es tenen els plans de contingència dels hospitals i plans de contingència territorials que inclouran totes aquelles eines, establiments i instal·lacions que es necessitaran més enllà del sistema sanitari. La consellera ha parlat de l’oferiment de places hoteleres que es poden necessitar en el futur. També ha dit que el que més els hi preocupa són els pacients greus que necessitaran de recursos d’UCI i de semicrítics: «Hem de tenir el màxim de capacitat. El sistema sanitari de Catalunya i la sanitat privada del país passa ara a estar sota la nostra coordinació, en recursos en professionals».

  • Els treballadors sanitaris denuncien la manca de mesures de protecció i els canvis de protocols

    En roda de premsa aquest dimarts, representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant de l’epidèmia del Covid-19.

    «Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos», ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada.

    «Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables», com haurien de ser per a protegir-se del coronavirus, ha explicat López. «Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població», ha dit Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge, en nom del seu centre i d’altres hospitals de l’ICS.

    Si el personal sanitari no està ben protegit, ha dit Ramírez, pot contagiar-se més fàcilment i això «pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torns». Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris «no arribin» a tot, encara que intentin «donar més del 100%», ha afegit.

    Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de l’hospital a casa «per fer la quarantena, perquè són positius per coronavirus, sense mesures o amb mesures insuficients». Això els fa patir pels pacients no infectats que van als hospitals. «No podem garantir la seva protecció», ha denunciat. «Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients».

    En la mateixa línia, Celia Sanjuan, representant dels treballadors que fan atenció domiciliaria, ha denunciat que no tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de protecció. «Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat pots d’aloe vera», ha dit Sanjuan. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.

    «Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i sense poder-se netejar entre visites», ha denunciat Sanjuan. Per això crec que cal que es posin «mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran. A més, ha volgut destacar la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció.

    Canvis de protocol diverses vegades al dia

    A més de la manca de protecció, els representants sindicals també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o tres vegades al dia, ha explicat Ramírez. «Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s bé els protocols», ha afegit.

    El representant de les ambulàncies ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a dia segons el material del qual es disposa. «Si no tenen les mascaretes impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen entrar sense…», ha dit López, «i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot els donen mascaretes de paper». Sabem que aquests materials són més cars, però necessitem treballar de forma segura», ha afegit.

  • Un nou mapa de risc de coronavirus prediu la càrrega de llits a les UCI de l’Estat

    En només un dia, el 18 de març, la demanda de llits a les Unitats de Cures Intensives dels hospitals d’Àlava pot ser del 216% degut als casos de coronavirus, del 163% a La Rioja o del 81% a Madrid. Són dades d’un nou mapa de risc que han elaborat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Saragossa i que prediu la càrrega que patiran els llits a les UCI de l’Estat tenint en compte el millor escenari possible: que tots els llits d’aquestes unitats estiguin disponibles a dia d’avui per a pacients afectats pel COVID-19.

    “És absolutament necessari aturar l’activitat laboral que impliqui desplaçaments als llocs de feina”, adverteix Àlex Arenas, director del grup de recerca Alephsys Lab de la URV, que està liderant aquest estudi. Arenas insisteix en què les dades que mostra aquest nou mapa de risc alerten d’una situació “molt greu que anirà a més si no es prenen mesures molt més restrictives”. El científic assenyala a més que per fer els seus càlculs han tingut en compte “el escenari més optimista, en què els gairebé 5.000 llits de les UCI espanyoles estan lliures a dia d’avui, un fet que tots sabem que no és ni molt menys així”. Els investigadors han partit d’aquesta situació perquè no han pogut tenir accés a les dades reals d’ocupació de llits.

    Per fer aquest nou mapa han adaptat el model matemàtic que ja havien desenvolupat i han creuat la informació que aquest aporta sobre la predicció de nous contagis amb la disponibilitat de llits a les UCI de l’Estat.

    Aquesta nova eina complementa la que ja van desenvolupar fa una setmana sobre el risc epidèmic del coronavirus, que permet estendre les prediccions a quatre dies vista a partir d’un model matemàtic que conté les dades de mobilitat i del cens dels municipis de l’Estat espanyol, així com la dinàmica dels contagis produïda pel SARS-CoV-2. El model calcula les probabilitats de contagi a cada municipi en funció dels paràmetres epidèmics coneguts per aquest virus i la mobilitat interurbana de la població activa, permetent extrapolar a diversos dies per motoritzar l’evolució d’aquest risc.

    Alex Arenas, investigador del grup de recerca Alephsys Lab de la URV, davant del model de predicció sobre el risc de nous contagis per coronavirus.

    Les actualitzacions es van aturar el dia 3 de març davant la impossibilitat de comptar amb dades oficials sobre la residència dels nous casos detectats. Segons Alex Arenas, coordinador del projecte a la URV, “durant aquest temps l’equip de recerca ha estat treballant per comprovar la qualitat dels resultats del model a partir de les dades importades exclusivament, és a dir, sense necessitat d’incorporar els casos autòctons. ”

    Per la seva banda, Jesús Gómez-Gardeñes, coordinador del projecte a la Unizar, destaca que han pogut comprovar que el model “ha anat construint mapes de risc d’aquests dies passats compatibles amb l’evolució dels casos observats, la qual cosa indica que el nombre de contagis autòctons augmenta i el model, fins ara, és capaç de generar-sense necessitat de dades sobre casos importats “.

  • La situació #COVID19: reconeixement, però, sense impedir que puguem ser crítics

    En aquesta valoració d’urgència (i per tant amb moltes limitacions) volem ajudar a les nostres companyes (infermeres, treballadores socials, administratives i metgesses de família) a reflexionar serenament i crítica davant de la situació. Si aquesta reflexió ens ajuda a totes a afrontar millor, personalment i professional, la situació, serà benvinguda.

    Vagi per endavant el reconeixement a l’esforç que estan realitzant els responsables de salut pública, informant amb transparència i estudiant i proposant les que consideren millors mesures per minimitzar els efectes de l’epidèmia. Es mouen amb moltes incerteses (i d’això els professionals dels EAPs en sabem molt!); aquest fet encara ens ha de fer més respectuosos amb la seva actuació. I ens cal seguir les seves recomanacions (davant una situació com aquesta l’orientació global de salut pública ha de prevaldre per sobre de les opinions i actuacions clíniques).

    Aquest reconeixement, però, no impedeix que puguem ser crítics (constructivament) amb algunes de les actuacions. El millor moment per fer-ho serà quan l’epidèmia hagi passat. Però no ens podem estar d’enunciar-ne ja algunes:

    • Potser ens equivoquem, però sembla com si el disseny de les actuacions s’hagués fet sense preveure la fase actual. Preveure la fase actual (d’expansió) podria haver modulat algunes actuacions inicials i fer innecessari canviar-les tan sovint: la forma de prendre les mostres, els confinaments de professionals…
    • L’exagerada publicació constant de guies d’actuació: entre els dies 14 i 15 se n’han publicat 2! (i al cap d’una estona ens diuen que no són vàlides…). I es publiquen sense destacar-ne els canvis per facilitar una lectura ràpida i dificulten la seguretat i orientació de les professionals. La indefinició de les últimes i les normes de protecció dels professionals (poc clares i amb manca de recursos materials) són elements d’angoixa innecessària.
    • Cal tenir en compte, amb les incerteses que tenim, que no hi ha una sola forma d’actuar; en altres llocs s’ha optat per altres camins. Un bon exemple seria l’actuació al Regne Unit, que ha originat un intens debat: almenys inicialment han decidit no aplicar mesures per retardar el pic de l’epidèmia i optar per centrar-se en l’atenció als més greus i en les mesures de caràcter econòmic.
    • La transparència està essent bona, però la constant presència del tema als mitjans de comunicació (i la irresponsabilitat d’alguns d’ells) està provocant una innecessària por i preocupació excessiva en ciutadans i professionals.
    • L’habitual dèria a concentrar unidireccionalment els circuits també està desorientant: les primeres indicacions de «vagi a l’hospital» o l’encara constant indicació de «truqui al 061» han col·lapsat serveis que són necessaris per a altres funcions. S’estan tornant a oblidar de l’atenció primària de salut, fins i tot en el disseny de les pautes d’actuació.
    • Concentrar la responsabilitat de la decisió sobre les proves de confirmació dels casos en els serveis de salut pública i en els companys del SEM és una altra mostra d’aquesta orientació centralitzadora amb efectes adversos, el pitjor de tots el retard en la realització de les proves i les actuacions, generant incertesa i angoixa en les persones afectades i mantenint a bones metgesses i infermeres de família com a espectadors atònits de situacions d’espera inversemblants.
    • I aquestes actuacions, novament, han suposat un menysteniment pels professionals d’atenció primària (que seguiran essent la porta d’entrada a l’atenció dels pacients afectats). No citar mai la possibilitat de trucar «al seu centre d’atenció primària» és, no per habitual, una mesura ben curiosa per part de qui assegura que som l’eix del sistema sanitari.
    • El menysteniment arriba al seu màxim quan se’ns diu que hem de prescriure una incapacitat laboral per a persones sanes, sense participar-ne en la decisió ni haver-la pres nosaltres mateixes.
    • I la darrera instrucció, ja rectificada, per la qual el Director del SCS dicta l’adopció de mesures especials en matèria de salut pública suposa (pel seu to) un tracte immerescut per a totes les professionals (no sols d’atenció primària). Parlar del «deure d’atenció als malalts… enfront dels drets de seguretat en el treball» és, com a mínim, desafortunat.

    L’epidèmia, i la forma d’abordar-la, generarà problemes de salut derivats, amb tota probabilitat dels impactes socials produïts. Serà bo que, més enllà de recomptar morbimortalitat algun dia se’n faci una anàlisi acurada. La salut no és sols biologia; és oportú recordar com la morbimortalitat per tuberculosi va iniciar el seu descens quan encara no sabíem l’existència del bacil de Koch: «sols» per millores socials…

    Fins i tot els detractors del sistema sanitari públic, parlant de les seves suposades ineficiències i de la suposada negativa funcionarització dels professionals ara semblen defensar-lo, valorant fins i tot la necessitat d’implicar els serveis privats. L’existència d’una atenció primària afeblida i la manca de tradició en un bon abordatge d’epidèmies (com la de cada any de la grip) no ens estan ajudant. La pandèmia torna a posar en el centre del debat els determinants socials de la salut (especialment la pobresa) i la utilitat d’un Servei Nacional de Salut públic potent i centrat en l’atenció primària; en aquest sentit en parla Sergio Minué.

    El què hem de fer…

    Amb tota probabilitat, en els pròxims dies (segurament algunes setmanes) ens veurem sotmeses a una important càrrega de treball per l’augment del nombre d’afectats pel coronavirus. Cal estar preparades, no sols tècnicament sinó, també, emocionalment: ajudar-nos, ser solidàries, treure el millor de la nostra professionalitat poden ser elements clau per tal d’actuar millor (i rebre menys impacte personal). Serà bo que, un cop passada l’epidèmia (que passarà…) ens puguem sentir orgulloses de la feina feta (sigui quin sigui el resultat).

    La nostra habitual capacitat per atendre problemes respiratoris aguts i moure’ns en la incertesa ens hauria de convertir en bons aliats pels pacients, com assenyala en Rafa Bravo. Per honestedat i lleialtat amb els pacients hem de ser sincers, mostrant les limitacions de les actuacions sanitàries (cap tractament, cap vacuna, molts interrogants) i, a la vegada, positius: la immensa majoria d’afectats patiran un quadre lleu (en el pitjor dels casos com una grip) i seran molt pocs els que requeriran atenció hospitalària i encara menys els qui tenen risc de morir (entre un 2-3% dels afectats identificats fins ara).

    La nostra tasca professional esdevé molt important. Ja ho era i ho serà encara més amb la nova orientació de les properes guies. La distinció entre casos lleus (a domicili) i potencialment greus o greus (remissió a hospital) és cabdal. Mantenir els pacients lleus a domicili és una responsabilitat molt important, que hem d’exercir, en benefici d’una bona atenció d’aquells greus que precisen d’ingrés hospitalari; i ho hem de fer encara que no se n’adonin que el bon funcionament de l’hospital dependrà de la nostra bona actuació. Però, com sempre, segueix essent molt important acompanyar les persones perquè notin el suport, procurant abordar la seva angoixa; el tracte de proximitat i la professionalitat seran essencials.

    És humà que patim per la nostra pròpia salut; més encara ens pot fer patir que esdevinguem transmissors de la malaltia a familiars o amics. Cal que prenguem les mesures de protecció, raonables, sense exageracions innecessàries (que serien contraproduents pel futur); però també cal mantenir la serenitat i el criteri científic, tenint en compte el que sabem de la malaltia: propagació probablement ràpida i relativament fàcil, però amb molts casos lleus (es parla fins i tot d’afectacions del 60-70% de la població); també ens fa estar tranquils la que sembla baixa (i de poc risc) afectació dels menors d’edat i l’aparent manca de risc durant l’embaràs. Tot plegat en un marc de prudència per ser una situació nova. Però també ens hem de cuidar emocionalment; el treball en equip pot ser valuós en aquest sentit.

    Hem de ser proactius en la preservació (pacients i familiars) dels més fràgils (edat avançada i comorbiditat) que són els qui realment tenen risc de gravetat. L’organització del centre (augment d’atenció telefònica i domiciliària, evitar atencions innecessàries a la consulta…) i l’oblidada orientació comunitària ens hi haurien d’ajudar.

    Amb totes les mesures raonables de protecció que se’ns recomanin, hem d’atendre correctament a totes les persones; no podem deixar de realitzar, per por, exploracions necessàries no sols des del punt de vista tècnic sinó, sobretot, perquè les persones es sentin segures de la nostra actuació i no es vegin impulsades a consultar a altres serveis. A més de les mesures que ens recomanin les guies publicades, probablement serà prudent explorar per l’esquena (auscultació respiratòria per exemple) i evitar si no és necessària l’exploració de la faringe (seria raonable evitar-la si el pacient no consulta per odinofàgia, o en cas de fer-ho si no té, almenys 1 criteri de Centor). El curós rentat de mans (que pot ser amb aigua i sabó) després d’atendre a cada pacient hauria d’estar ben integrat a les nostres pautes professionals.

    I tot plegat ho hem de fer sabedores que, malgrat la pressió mediàtica i social, no podem oblidar a la resta de persones que segueixen patint per altres problemes de salut. Caldria passar pel sedàs d’aquest criteri algunes de les instruccions de reorganització dels centres de salut que rebem. Som professionalment responsables de donar resposta a l’epidèmia de coronavirus, però també a la resta de necessitats de la població.

    Aquesta és una columna publicada al Fòrum Català de l’Atenció Primària

  • MC, indignat amb la instrucció del CatSalut que menyspreava la seguretat laboral dels professionals davant el coronavirus

    Metges de Catalunya (MC) va fer arribar aquest cap de setmana la seva indignació al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, pel contingut de la instrucció 01/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública, en menysprear la salut laboral del personal sanitari. En concret, la norma assenyalava que, en un context com l’actual de pandèmia pel brot de coronavirus, calia preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.

    Aquesta afirmació va irritar molts facultatius que també han adreçat, a títol personal, el seu malestar al CatSalut per la desconsideració de l’Administració cap a la salut personal i familiar dels sanitaris. Alguns dels arguments són que tot manual de crisis especifica que primer és la seguretat d’un mateix perquè, com explica una metgessa, «si no passes de tenir una víctima a tenir-ne dos a banda que perds un professional sanitari que no podrà atendre més gent».

    Hores més tard, Comella modificava la instrucció i reconeixia l’error, en considerar que la redacció no s’ajustava a la voluntat del CatSalut de preservar la seguretat dels seus professionals i l’observança del seu criteri clínic.

    MC agraeix la rectificació i reitera, una vegada més, el seu “compromís total” a treballar al costat de les autoritats sanitàries per contenir l’expansió de la pandèmia i trencar la cadena de transmissió del coronavirus, “sempre des del respecte als professionals de la salut, actuant a tots els nivells per garantir la seva seguretat laboral i reconeixent el sobreesforç gegantí que estan fent”.

  • Lliçons de la crisi general del Coronavirus

    És la crisi pel Coronavirus la que comporta una crisi econòmica o és que el capitalisme, que ja està en la seva fase inicial de crisi periòdica, aplica la «doctrina del xoc» per fer passar com a culpable un virus quan en realitat és una crisi general: econòmica, social i política de la globalització i del model financer?

    Què podem aprendre d’aquests fets per aprofitar per caminar cap un model social i econòmic més just i equitatiu, modulant el creixement i la globalització a una escala que defensi els drets de totes les persones?

    Amb aquesta «crisi» hem après que per la Salut els Sistemes Sanitaris Públics són millors que la iniciativa privada concertada, a més de la responsabilitat i implicació de totes les persones en la seva salut, les cures i la salut de la comunitat.

    Per llei, la prestació de serveis essencials a la ciutadania, sempre que es pugui, ha de ser pública. Jurídicament el Servei Nacional de Salut és l’establert a Espanya i per transferències a les comunitats autònomes, per la Llei General de Sanitat (1986) que integra tots els serveis sanitaris d’una comunitat en una organització única.

    Els components d’un sistema sanitari públic poden ser dirigits i controlats al 100% per òrgans derivats d’eleccions democràtiques. Encara que les diferències reals entre públic i privat també és un problema de governança i de democràcia real, ja que poden haver-hi empreses públiques que per manca de transparència i de governança democràtica funcionin com a privades dels interessos lucratius i/o de poder social d’uns quants (recordem tots els casos de corrupció).

    Els sistemes públics poden garantir la permanència, estabilitat i continuïtat dels serveis, cosa que no pot fer la iniciativa privada, on si no hi ha negoci directe o indirecte, no hi ha servei perquè poden tancar l’empresa. A més, la privada té una selecció de riscos.

    Els serveis públics de salut poden dedicar recursos a vigilància i promoció de la salut comunitària i prevenció de la malaltia, epidèmies, intoxicacions alimentàries, vigilància del medi i altres, d’una manera planificada i poblacional i no només d’atenció a la malaltia.
    Suposant igualtat de qualitat i d’eficiència, amb bona gestió, els públics són menys costosos econòmicament, ja que no hi ha beneficis pels accionistes ni directius.

    Els públics asseguren l’equitat, igualtat d’accés i de tracte igual per a tothom, d’acord amb la solidaritat impositiva. Dins del Sistema públic també els concertats amb els criteris i valors que haurien de signar els proveïdors de serveis de salut adscrits per concerts al SNS, si es demostra clarament la seva necessitat ineludible.

    Encara que el nostre sistema català és de provisió de serveis dual: uns de propietat de l’administració autonòmica (ICS), altres públics d’administracions com ajuntaments, diputacions o empreses públiques i altres concertats amb entitats «sense afany de lucre» o privats amb lucre. Com menys dispersió i tipologia jurídica dels proveïdors, menys costos de seguiment i avaluació, més transparència i major control públic. Cal anar pensant a recuperar al sector públic serveis ara externalitzats

    Com més unitaris i integrats són els serveis majors possibilitats d’ajustar-se a la planificació, de fer sinergies de serveis clínics, de continuïtat assistencial, de tenir serveis comuns mancomunats: de compres, sistemes de TIC integrats, de manteniments, etc. per tant més eficient i sostenible serà el sistema públic.

    La formació dels professionals, la gestió del coneixement i la recerca, poden ser planificades i finançades segons necessitats socials i de salut (no segons interessos particulars, corporatius i de negoci). Majors possibilitats de participació real i control per part dels ciutadans i dels professionals. Més governança democràtica i transparència.

  • Aturar la transmissió: l’objectiu del primer assaig clínic poblacional a Catalunya

    El Departament de Salut ha comunicat l’inici del primer assaig clínic que es farà a Catalunya per tractar el coronavirus SARS-CoV-2. Es tracta d’un assaig que té com a objectiu aturar la transmissió del virus més enllà de trobar la curació. Per tant, l’assaig vol fer que les persones infectades redueixin el seu poder d’infectibilitat tant en durada – ara poden infectar durant 14 dies – com d’extensió – ara una persona està infectant a 3 o, mostrat d’una altra manera, infecta entre al 5 o el 15% del seu entorn més directe.

    La consellera de Salut Alba Vergés ha explicat que Catalunya es prepara per fer front a un augment de casos important que es donarà en els propers dies i setmanes. També que, més enllà de la feina assistencial continua, els centres de recerca amb tots els seus investigadors treballen per trobar respostes i solucions al que planteja el coronavirus.

    La consellera ha especificat que «la prevenció continua sent l’eina per excel·lència que tenim» i que «la vessant més xocant per la nostra societat ha estat aquesta de queda’t a casa per evitar la transmissió». Ara, però «hem de poder veure resultats». Han demanat aleshores «la màxima col·laboració a les persones que siguin contactades per aquest assaig».

    Les conclusions permetran prendre decisions a nivell assistencial. Així, per reduir el contagi cal fer tres coses: reduir el nombre de contactes, «i per això és imprescindible quedar-se a casa»; reduir l’eficàcia del contagi i per això «és imprescindible seguir els consells d’higiene, de distància o quan es tus fer-ho amb l’avantbraç»; i, per últim, reduir la durada de la infectibilitat.

    En reduir aquesta càrrega viral és on l’assaig clínic pot ajudar moltíssim. Així, l’assaig s’iniciarà en dues zones concretes. Dues zones on hi ha una acumulació de casos: la Conca d’Òdena i a la zona de l’àrea metropolitana nord.

    El metge investigador Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, ha explicat durant la roda de premsa en què consistirà l’assaig.

    Mitjà ha explicat que és un virus molt transmissible però que hi ha fàrmacs que poden reduir aquesta infecció. L’objectiu és doncs parar les cadenes de transmissió però per això cal «tenir resultats d’aquest estudi d’una forma ràpida» per «en 21 dies començar a aplicar la mesura de la intervenció».

    Per ara, les proves es volen fer amb un medicament que s’havia utilitzat per tractar el VIH i que ´ñes inhibidor de la proteasa anomenat Danuravir. Aquest fàrmac serviria per reduir el nombre de dies que la persona amb coronavirus és infecciosa. A més, també es tractaran els contactes de la persona positiva. Això es realitzarà amb hidroxicloriquina, un fàrmac que s’usava per tractar la malària però que també s’ha usat per malalties com el lupus o l’artritis, com ha explicat Oriol Mitjà.

    Durant la roda de premsa també ha intervingut César Velasc, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut. «L’objectiu és aturar la propagació com a mesura complementària a l’aïllament domiciliari», ja que «cal donar resposta a la pandèmia i veure què farem a curt i llarg termini. Més enllà de les mesures que estem aplicant ara mateix i més enllà de les hipòtesis, esperem tenir respostes», ha dit Velasc.

    Així, també ha afegit que l’estudi té una visió poblacional per aturar la transmissió i no una visió de curació. Aquesta metodologia, «complexa i avançada», ja s’ha fet servir abans amb estudis com el de la vacuna de l’Ebola.