Metges de Catalunya (MC) ha tornat a denunciar l’Institut Català de la Salut (ICS) al·legant l’incompliment dels seus compromisos retributius amb el personal facultatiu. Segons informa el sindicat en un comunicat, en aquesta ocasió, els afectats són els residents, als quals no se’ls ha abonat el complement de guàrdies a la nòmina corresponent al període de vacances.
Segons MC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat fins a quatre vegades que els metges interns residents (MIR) tenen dret a percebre un complement retributiu durant les seves vacances, corresponent a la mitjana dels ingressos obtinguts per les guàrdies treballades els 11 mesos anteriors. Concretament, les jornades d’atenció continuada són obligatòries per als residents; en conseqüència, formen part del seu treball normal i ordinari. Seguint les doctrines laborals de la Unió Europa (UE), la retribució de les vacances ha ser equivalent a l’habitual, i aquest també és el criteri expressat pel Tribunal Suprem.
MC destaca en el comunicat que, per mitjà d’un acord de Govern, l’11 de juliol de 2023 –amb efectes des del mes de juny del mateix any– es va establir un nou sistema retributiu que millorava les condicions econòmiques per la realització de les guàrdies dels MIR de l’ICS. Al punt tres de l’acord es defineix com s’han d’abonar aquestes jornades a la nòmina de vacances: «En el cas que el complement d’atenció continuada sigui percebut mensualment sense solució de continuïtat, durant les vacances s’abonarà un complement d’atenció continuada corresponent a la mitjana de les quantitats abonades mensualment per aquest mateix concepte en els 11 mesos anteriors, sense que l’import pugui ser superior, en cap cas, a l’import corresponent a 50 hores de jornada complementària programada».
Segons afirma el sindicat, de manera molt majoritària l’ICS no ha fet efectiu el pagament del complement d’atenció continuada als MIR, tot i que l’acord de Govern té efectes des de juny de 2023 i que la mateixa empresa pública havia informat que aquest mes de juny inclouria a les nòmines dels residents el concepte retributiu de les guàrdies durant les vacances.
Davant la previsió que aquest estiu l’ICS segueixi incomplint els seus compromisos, MC es reserva el dret d’iniciar accions per reclamar per via judicial el pagament del complement, inclosos els endarreriments, interessos i danys i perjudicis que s’hagin pogut generar des de l’entrada en vigor de l’acord. El termini per presentar les possibles reclamacions s’allargaria fins al maig de 2025.
Amb el pretext de presentar el Pla Operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS), la plana major del Departament de Salut de la Generalitat –el conseller de sanitat en funcions, Manel Balcells; la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas; el gerent de l’Institut Català de la Salut, Xavier Pérez i el subdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Alfredo García– va voler dissipar dubtes i va explicar als mitjans de comunicació quina serà la situació als centres d’atenció primària de Catalunya i als principals hospitals públics del país de cara al període estival.
Des del Departament de Salut es va insistir en el fet que la pròrroga pressupostària del 2024 no impactarà sobre la qualitat assistencial a la ciutadania, i que el “reajustament” estival només afectarà part de l’activitat no urgent, “com cada any”.
El conseller en funcions, Manel Balcells, va ser més contundent en assegurar que “en cap cas podem parlar de retallades, perquè tenim un increment de la despesa en Salut per sobre dels 600 milions d’euros respecte el 2023”. Segons dades facilitades pel mateix Departament, l’any 2024 es tancarà amb un pressupost de 15.410 milions d’euros, xifra que suposa un increment de més de 661 milions respecte el pressupost del 2023 (un 4,5% més). “Tenim més diners que mai, més professionals que mai i demanem als centres que s’organitzin en funció dels seus recursos per fer la seva activitat de cara a l’estiu”, va afegir.
Balcells també va fer referència a dos dels principals hospitals de Catalunya, com són l’hospital de la Vall d’Hebron i Bellvitge. El primer es va convertir en notícia la setmana passada, quan alguns mitjans van publicar les xifres de tancament de llits previstes per a aquest estiu, més elevades que en l’exercici anterior. En aquest sentit, el conseller va destacar que “mantenim els llits oberts, potser un 1% o 2% menys que l’any passat, però això és poc perquè només afecta les intervencions quirúrgiques programades”. Balcells va tirar pilotes fora apuntant que “hem repassat què passava a Bellvitge i què passava a la Vall d’Hebron i veiem que a Bellvitge tancaran menys llits que l’any passat. Com s’explica això? Doncs perquè l’organització de cada centre té autonomia de gestió per organizar-se”. (…) Cada centre té un pressuspost i amb aquest s’organitzen per fer la seva activitat. A dia d’avui, tant l’activitat diagnòstica i quirúrgica com les consultes externes als centres hospitalaris van per sobre dels darrers anys; això ha de permetre organizar les plantilles durant l’estiu baixant l’activitat programada, com es fa cada any”, va puntualitzar.
El conseller Manel Balcells durant la seva intervenció davant dels mitjans.
Pel que fa a l’atenció primària, on la polèmica se centrava més aviat en les substitucions del personal sanitari durant el període estival, els responsables del Departament asseguren que els centres d’atenció primària i comunitària i els consultoris adaptaran els horaris d’obertura i tancament a la demanda prevista i que es reforçaran les plantilles a les regions sanitàries on hi ha més pressió assistencial durant els mesos d’estiu, com ara a les zones de costa de Tarragona i Girona. En aquest cas, les plantilles dels CAPs es reforçaran amb 253 professionals més aquest estiu. Tanmateix, el Departament no ha renovat els contractes eventuals d’una vuitantena de treballadors de l’assistència primària (metges, infermeres, administratius), al·legant que molts d’aquests llocs estan vinculats a programes concrets com és el Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que s’activa a l’hivern i coincidia que ara s’acabava el contracte.
El conseller en funcions va concloure que “com cada any, garantim una atenció plena i amb garanties a la ciutadania durant el període d’estiu, tant a la primària com a l’atenció hospitalària”.
Calor intensa i salut
Els efectes de la temperatura en la salut també va ser un dels temes a destacar en aquesta trobada amb el mitjans, en la qual es va manifestar la preocupació del departament per la població més vulnerable –persones de més de 75 anys i persones amb fragilitat o malalties cròniques– durant les onades de calor, cada vegada més freqüents en els mesos d’estiu. En els darrers anys, s’ha comprovat que unes temperatures elevades i sostingudes durant dies provoca un augment de la mortalitat que varia entre el 12% i el 40% als països desenvolupats. En aquesta línia, la secretària de Salut pública, Carmen Cabezas, va presentar les diferents mesures que es duran a terme aquest estiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut, com ara activar avisos de calor nocturna per a totes les comarques a través del Meteocat o posar a disposició una aplicació que permetrà configurar notificacions de situacions de perill per calor. Cabezas també va alertar de l’augment del risc d’arbovirosis (malalties infeccioses transmeses per mosquits) i va detallar els protocols de vigilància previstos.
Els Centres d’Atenció Primària (CAP) no tanquen per vacances, però sembla que aquest estiu han decidit fer “rebaixes”… Aquesta és la sensació general després que alguns mitjans publiquessin, a finals de la setmana passada, que nombrosos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) no podran contractar personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni prorrogar contractes d’eventuals, degut a una manca de pressupost. En aquesta línia, el Departament de Salut de la Generalitat va confirmar ahir a El Diari de la Sanitat que “degut a la pròrroga pressupostària hem hagut de demanar als centres sanitaris contenció econòmica, i això pot afectar algunes substitucions d’estiu. Normalment, aquestes es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip”. Tanmateix –va matisar–, “continuarem cobrint substitucions d’estiu allà on sigui necessari per a l’activitat assistencial de cada centre. A banda, les zones turístiques es reforçaran per assumir l’increment d’activitat en èpoques vacacionals”.
Davant d’aquesta previsió, diferents sindicats del col·lectiu sanitari han fet públic el seu desacord amb aquestes mesures. Metges de Catalunya (MC) va qualificar d’“irresponsabilitat” aquesta decisió i considera “totalment injustificada” l’aplicació d’aquestes retallades, al·legant que, el passat 9 d’abril, el Govern va aprovar un suplement de crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros per atendre increments de despesa davant la no aprovació dels pressupostos de 2024. Aquest crèdit, segons va informar el Govern en el seu moment, havia de “donar resposta a les necessitats econòmiques que té el país i que no poden ni han d’aturar-se malgrat no disposar d’uns pressupostos vigents”. Ara, el Govern atribueix aquest extra en l’àmbit de la salut a “complir aspectes com les millores laborals aprovades per al personal sanitari”. A través d’un comunicat, el sindicat de metges considera “indecorós” que l’ICS carregui sobre “les esquenes dels treballadors públics una decisió perjudicial per al servei de salut, al·legant que la mesura es pren per l’increment de despesa derivat de les millores retributives del personal sanitari pactades al nou conveni col·lectiu”. En aquest sentit, MC assegura que aquesta justificació no només és “èticament reprovable”, perquè pot arribar a enfrontar els treballadors i, fins i tot, la població contra els mateixos sanitaris —en un context d’increment de les agressions—, sinó que és “fals que no hi hagi finançament per fer front a aquestes millores que, per altra banda,’no han suposat un gran salt endavant’ per a les condicions laborals i retributives del personal”.
Per la seva banda, Infermeres de Catalunya titlla d’”inadmissible” aquestamesura per afrontar als propers mesos i considera que aquesta situació conduirà novament “al límit les organitzacions dels centres, cosa que afecta l’atenció a la població, allargant les llistes d’espera i sobrecarregant les càrregues de treball de les professionals”. I en un comunicat demana “que es prenguin les mesures adequades per fer front a les necessitats reals del sistemacom s’havien fet altres anys”.
Noves mobilitzacions abans de Sant Joan
El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha anat un pas més enllà i ahir va anunciar una concentració davant del centre corporatiu de l’ICS, el proper 20 de juny, que mobilitzarà a infermeres, infermers, fisioterapeutes i llevadores. Les protestes del sindicat se centren en la “nova onada de retallades” de cara a l’estiu i destaquen que “tot això incideix en l’assistència que podem donar, sobrecarregant uns professionals sanitaris que ja treballem al límit”. A més, SATSE Catalunya convoca també els professionals de tota la xarxa d’utilització pública, el SISCAT, ja que la “contenció econòmica” de la qual parla el Departament de Salut també està afectant centres concertats amb tancaments estivals o amb la no obertura d’àrees dels centres.
Tanmateix, des de SOM Intersindical també han mostrat la seva “preocupació” i la seva “indignació” per les mesures anunciades pel Departament de Salut i qualifiquen d’”inacceptable” la manca de reforços durant els mesos d’estiu. I, en aquest context, demanen:
Fi immediata de les retallades en el sector sanitari: La sanitat és un servei essencial que no pot estar subjecte a mesures d’austeritat que posin en perill la salut de la població.
Dotació adequada de recursos: Assegurar que els CAP i els hospitals tinguin el personal necessari per cobrir totes les substitucions durant les vacances d’estiu i en qualsevol altre moment de l’any.
Protecció dels drets laborals dels professionals sanitaris: Garantir que els equips sanitaris no es vegin obligats a assumir càrregues de treball insostenibles ni a realitzar hores extra sense la compensació adequada.
Planificació sanitària efectiva: Establir mesures de planificació i gestió que evitin la dependència de solucions temporals i precàries, assegurant un servei de salut pública robust i resilient.
Des del Departament de Salut mantenen que, durant el període d’estiu, l’activitat “disminueix a l’atenció primària respecte les altres èpoques de l’any” i apunten que, “de mitjana, l’atenció primària de l’ICS realitza 115.000 visites diàries. En canvi, durant el mes d’agost, aquestes disminueixen fins a les 85.000”.
Un centenar de directius d’Atenció Primària de la zona de Barcelona amenacen de dimitir si l’administració no mou fitxa en els propers tres mesos. El conveni de l’ICS que es va signar fa unes setmanes després de disset anys congelat no convenç i afegeix pressió al conseller de Salut, Manel Balcells.
A la vaga indefinida convocada des del dia 12 de desembre per Infermeres de Catalunya, s’afegeix ara l’amenaça de dimissió de directius de més de cinquanta centres sanitaris (CAPs, CUAPs, ASSIRs i EAPs), que representen un 60% del total que hi ha a la capital catalana. En una carta conjunta acusen el Departament de Salut de proposar “mesures classistes” que “representen el trencament d’un dels fonaments de l’Atenció Primària: el treball en equip”.
Les crítiques es dirigeixen al conveni laboral plantejat a l’ICS, l’entitat pública que gestiona el 80% dels centres d’atenció primària catalans. El qualifiquen de “falta de respecte” pels desequilibris entre els metges i la resta de personal. Lamenten que millora especialment les condicions laborals dels metges, per evitar que marxin a altres països, però queda curt per a la resta de treballadors de l’Atenció Primària. Posen el focus en les infermeres, administratius, auxiliars d’administració, auxiliars d’infermeria, llevadores, fisioterapeutes i treballadors socials. Insisteixen que es treballa com a equips i critiquen que les infermeres tenen més tasques a fer com la prescripció d’alguns medicaments, un major esforç que no es veu contemplat en el nou conveni. Afegeixen que hi ha hores extres que no es podran pagar a alguns treballadors, o la desigualtat amb el complement d’exclusivitat, que només es pagarà als metges per evitar que marxin a la privada. En el cas del personal d’administració lamenten que tota la millora que contempla el conveni és d’un augment de 131 euros a l’any.
Des del Departament de Salut treuen pit d’haver fet una injecció de 320 milions d’euros amb el nou conveni, tot i que ja s’han reunit amb els signants de la carta per revisar alguns dels punts amb els quals hi ha conflicte.
El conseller Balcells posa com a condició per a reunir-se que es desconvoqui la vaga indefinida
Infermeres de Catalunya va convocar una vaga indefinida el passat 12 de desembre que continua, a conseqüència del nou conveni de l’ICS davant la falta de millores per a les infermeres. El conseller de Salut ha posat com a condició per a reunir-se amb el sindicat que aturi la vaga indefinida i demana “espai de diàleg adequat” per “abordar les reivindicacions professionals”. Tot i que insisteix que no menysté el sindicat, la vaga ni el malestar, demana abordar el conflicte des del punt de vista “professional” i “no sindical”.
Tot i que Infermeres de Catalunya no té representació a les taules de negociació, ha sabut mobilitzar el col·lectiu amb especial incidència entre les d’atenció primària. Tot i que hi ha hagut contacte amb responsables del Departament de Salut, des del sindicat demanen reunir-se directament amb el conseller, que assegura que “hi ha unes regles de joc sindicals que s’han de complir”, en referència al fet que el conveni el va signar la majoria de sindicats amb representació (SATSE, Metges de Catalunya, CCOO i UGT) i que els convocants de la vaga no tenen representació. “Conseller, la vaga continua. Primer parlem i després decidim desconvocar la vaga, si arribem a un acord. “Aquestes són les regles i no les podem canviar”, han respost des d’Infermeres de Catalunya.
“És legítim queixar-se, però no repetirem les negociacions. El conveni està signat per 13 dels 15 delegats. Hi ha un sindicat que fa vaga, però és minoritari, i no em refereixo que les infermeres siguin minoritàries, sinó que el sindicat no té representació a la taula. Que a dia d’avui tindrien majoria absoluta? Potser sí, però no hi ha eleccions. Això sí, han mogut molta gent, i és important, perquè indica que hi ha malestar tot i les condicions laborals signades. Aquesta és la lectura”, afirma el conseller de Salut.
El pròxim 3 de gener s’ha convocat una primera reunió amb col·legis d’infermeria, amb la voluntat d’ampliar-la a societats científiques i continuar amb converses amb els sindicats. El conseller admet el “malestar” i assenyala que cal avançar en el reconeixement dels perfils professionals i assegura que si cada cop tenen més feina qualificada s’ha de reconèixer i pagar-ho.
El III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatuari de l’Institut Català de la Salut (ICS) va obtenir ahir la conformitat dels sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE (tots menys CATAC) després de la lluita i protesta dels treballadors, i una vaga a principis d’any convocada pel sindicat majoritari.
La mesura preveu una injecció addicional de 320 milions d’euros anuals per part de la Conselleria de Saluti afectaria a més de 50.000 professionals de l’àmbit sanitari d’aquesta empresa pública -l’ICS-, que gestiona fins a 289 equips d’atenció primària i vuit hospitals catalans. El nou conveni col·lectiu arriba deu mesos després que el que es va signar amb la sanitat concertada del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT); el conseller de Salut, Manel Balcells va destacar ahir que aquest acord «reverteix les retallades del 2010″ i els estralls de la pandèmia» i «equipara» les condicions del metge de primària a les d’hospital.
Entre les mesures que s’inclouen es preveu que els metges tinguin millores salarials des que s’incorporin a l’ICS i es crea un complement específic per a l’atenció primària i un complement per al metge sènior, per a quan deixi de fer guàrdies. També s’augmentarà als facultatius un 30% el preu de les guàrdies, amb una actualització de tarifes que ja es va pactar al conveni del SISCAT, i en l’àmbit de la infermeria, es reconeix el nivell de grau d’infermeria en la categoria salarial, així com les seves especialitzacions. El sou fix del personal d’infermeria augmentarà en 1.700 euros anuals i el complement específic de professionals, com ara fisioterapeutes, s’homologarà al de la concertada amb 1.700 euros a l’any.
Resum de millores assolides
Jornada laboral
Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.
Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:
Matí de 8h a 15.30 hores
Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda
Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.
Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.
Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.
Guàrdies
Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.
Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:
1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys
1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys
1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys
Blindatge del descans postguàrdia.
Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.
Carrera professional
Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.
Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.
Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.
Objectius (DPO)
DPO pactades i signades durant el primer trimestre de l’any, excloent la inclusió d’objectius a realitzar fora de la jornada de treball.
Dret a percebre DPO si se superen els 175 dies anuals de treball a l’ICS per a qualsevol tipus de nomenament i durada contractual.
Retribucions
Equiparació del preu de l’hora de guàrdia al de la sanitat concertada.
Millora del complement específic per al personal mèdic d’atenció primària.
Nou tram del complement específic per desplaçaments a domicilis, consultoris locals, residències i altres serveis comunitaris.
Nou tram del complement específic per als llocs de difícil cobertura d’atenció primària.
Nou complement retributiu de continuïtat assistencial.
Increment del complement de carrera professional a partir del segon nivell.
Pagament de la mitjana de les guàrdies treballades els 12 mesos anteriors en els casos de baixa laboral per accident de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs, permís maternal i paternal i permís per adopció.
Nou complement d’exoneració de guàrdies per edat:
2.000€ anuals, si es demana l’exempció als 50 anys
2.500€ anuals, si es demana als 55 anys
3.000€ anuals, si l’exempció es demana a partir dels 60 anys
El sindicat d‘infermeria Satse ha presentat una queixa formal davant de la Síndica de Greuges per investigar les «irregularitats» en el procés d’estabilització de l’Institut Català de la Salut (ICS) i ha convocat a tots els i les professionals de l’ICS a protestar contra la “inseguretat jurídica” que el procés està provocant. De moment, a la convocatòria de mobilització per al proper dimarts 7 de novembre s’hi han sumat el Sindicat d’Infermeres de Catalunya, SAE Catalunya, SOM Intersindical i Enfermería Digna, que també es van concentrar el passat 27 d’octubre davant del Departament de Salut, tallant Gran Via i Balmes.
No és la primera denúncia que el Síndic de Greuges rep sobre aquest procés d’estabilització, el més important dels propers anys, en què s’oferten un total d’11.096 places i a les quals hi ha més de 35.000 aspirants convocades per a diferents categories professionals de l’ICS. El passat juliol, Infermeres de Catalunya va presentar una denúncia “pels problemes informàtics i els terminis ajustats d’aquest”.
El personal sanitari porta anys en una situació de temporalitat molt elevada, criticada per la Unió Europea en reiterades ocasions. Per aquest motiu, a finals de 2021 l’executiu espanyol va iniciar una sèrie de procediments per intentar controlar els nivells de temporalitat, mirant de mantenir-los per sota del marge establert del 8%. Entre les mesures preses, es va aprovar la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i al juliol de 2022 el Consell de Ministres va aprovar un procés d’estabilizació del personal sanitari que va dirigit a més de 67.000 professionals.
L’anul·lació de gairebé 5.000 places: la gota que ha fet vessar el got
A la vista de les repetides denúncies dels sindicats davant del Tribunal Europeu, l’Institut Català de la Salut es va veure en l’obligació de convocar, durant l’any 2022, un procés de selecció estructurat en tres fases. La primera d’aquestes fases comporta un concurs de mèrits destinat als professionals que compten amb una llarga experiència a la institució. La segona fase combina els mèrits amb exàmens, atorgant un pes considerable a l’experiència prèvia. Per últim, la fase 3 implica un concurs obert a tots els professionals, tant aquells que han treballat al ICS com els de la sanitat concertada.
En un context de gran fatiga i nervis per part dels professionals sanitaris, més enllà del malestar per la falta d’informació sobre els criteris específics de les proves d’estabilització a només dos mesos que se celebrin, la gota que ha fet vessar el got ha estat l’anul·lació de gairebé 5.000 places a la fase de concurs de mèrits d’aquest procés. L’ICS al·lega que aquesta mesura es deu a un defecte en el procediment que obliga a anul·lar les 4.679 places que s’havia decidit ampliar a la Fase 1 (mèrits), segons s’havia anunciat a la Mesa Sectorial del 28 de setembre. Segons informen CCOO i UGT, això es deu a “una interpretació jurídica errònia de l’ICS del article 217 de la Llei 5/2023, de 28 de juny”, que ha fet que, per qüestions de legalitat, “s’han de reubicar aquestes 4.679 places a la FASE 3”.
Concentració davant de l’ICS el 27 d’octubre de 2023. Crèdit: Enfermería Digna
SATSE: “No permetrem que l’ICS anul·li l’ampliació de places”
Sindicats com SATSE i Infermeres de Catalunya denuncien que aquestes irregularitats en el procediment estan “creant una gran inseguretat jurídica” i van “en contra de la finalitat de la Llei aprovada el desembre de 2021”, que busca estabilitzar a personal que porta temps treballant de forma temporal en el sistema de salut públic, per això asseguren que no permetran que l’ICS anul·li l’ampliació de places.
SATSE enmarca la mobilització en una sèrie d’accions que “encenen la tardor calenta de la sanitat pública”, mentre que Infermeres de Catalunya se suma a la convocatòria per “expressar el malestar davant de la gestió que s’està fent del procés d’estabilització”. Al seu torn, Infermeres de Catalunya afegeix l’acció a la nova campanya de mobilitzacions #LesInfermeresDiemProu, que “vol donar resposta a les reivindicacions que fa molt de temps que fem les infermeres i millorar les condicions laborals i el reconeixement professional social de les infermeres”, segons ha declarat en roda de premsa la seva Presidenta, Núria Guirado.
Intersindical: “A menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”
La Intersindical denuncia que “a menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”.“De les 77 categories o especialitats per les quals està prevista la superació d’unes proves, només hi ha publicats els tribunals qualificadors de 16, així que falten 61 tribunals qualificadors per nomenar”. Aquest fet és important perquè, sense la publicació dels tribunals qualificadors, les aspirants no poden conèixer els criteris específics de les proves.
D’altra banda, la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Ester Giménez, recorda que “és imprescindible crear els llocs de treball específics per les especialitats, tenint en compte les competències que tenen els professionals en aquestes convocatòries, perquè a l’atenció primària hi vagin professionals que garenteixin les competències”.
CCOO i UGT: “Aquesta modificació ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants”
CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, les dues organitzacions sindicals que formen part de la Mesa Sectorial, no s’han adherit a la convocatòria del proper dimarts 7 de novembre, però han emès un comunicat expressant la seva “disconformitat i malestar per tot aquest enrenou, provocat per una mala gestió del centre corporatiu.”
Els dos sindicats denuncien que, tot i que “la finalitat d’aquesta ampliació era estabilitzar al nombre màxim de professionals de l’ICS”, aquesta modificació “ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants que s’havien creat unes expectatives sobre aquest aspecte que no han estat satisfetes”. “Continuem exigint exàmens assequibles, que no descomptin les preguntes errònies en cap categoria, i que no s’hagi de tornar a repetir la prova de català”, conclouen CCOO i UGT.
En el camí per una incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en salut, l’Institut Català de la Salut va organitzar la seva primera Jornada «Incorporem la perspectiva de gènere en salut». El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va ser l’encarregat de donar inici i tancar la jornada. Per una banda va opinar que la jornada servia «per despertar consciències i per treballar diàriament amb aquesta perspectiva». La voluntat de la jornada i de la feina que s’està desenvolupant és «incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit de la salut permet visibilitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural i, també, trobar línies de reflexió i d’actuació per erradicar les desigualtats».
Tot això arribava després que el mes de maig passat l’ICS aprovés dotze mesures per avançar en la igualtat efectiva en tots els àmbits assistencials i estaments de la institució. «Es fa imprescindible incorporar als programes assistencials d’expertesa la perspectiva de gènere com una nova línia d’actuació. A efectes pràctics, això es tradueix en la inclusió en els protocols sanitaris de les diferències biològiques i simptomatològiques entre dones i homes», explicaven.
Així, l’ICS organitzava aquesta Primera Jornada de Perspectiva de Gènere en Salut amb l’objectiu de donar eines a tots els professionals de la institució perquè aquesta perspectiva sigui una realitat en tots els àmbits assistencials. Després que Laura Pelay, secretària general del Departament de Salut, inaugurés la jornada, quatre conferències i una taula rodona van acabar d’omplir el matí. Finalment, la jornada va comptar amb persones provinents a diferents vessants i institucions com ara l’Institut Karolinska d’Estocolm, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat d’Alacant, el Servei Català de la Salut i diversos centres i serveis de l’ICS.
Pelay va deixar clar que cal fer polítiques efectives a nivell micro que milloren el sistema de salut. Així, va explicar que com a Govern han de tenir una visió holística per acabar amb les escletxes: «aquesta visió holística l’hem de tenir amb les polítiques de salut, amb les de Treball, de Serveis Socials, de Recerca…» Pelay va declarar que és cert que homes i dones tractem la nostra salut de manera diferent i ho va voler argumentar explicant que les dones van més tard al metge, consumeixen menys serveis assistencials i que, quan arriben se les tracta de manera diferent: «a les dones se’ns medicalitza molt més, a les dones se’ns diagnostica molt més tard i patim els determinants de la salut d’una manera diferent. També va afegir que fins i tot les dones moren de manera diferent: els homes moren més a casa i les dones més a residències i en centres sociosanitaris. Una altra diferència que va voler aportar va ser la que inclou el món de la recerca, on predominen «patrons andocèntrics».
La conferència d’obertura va anar a càrrec de Jörg Muller, de la Universitat Oberta de Catalunya, sota el nom «Gènere i sexe. Una aproximació des de les ciències socials». Amb ella, va voler defensar que la perspectiva de les ciències socials en quant a sexe i gènere és fonamental per executar qualsevol tipus de treball tant de l’atenció primària com dels hospitals. durant la seva ponència, a part de posar la base del què és una cosa i l’altra, va voler exemplificar a través de realitats que afecten al sector sanitari també com sexe i gènere interactuen i afecten.
Seguidament, sota el nom «Experiència de gènere en salut», Karolina Kublickiene de Karolinska Institute d’Estocolm va desenvolupar una ponència carregada d’arguments per integrar la perspectiva de sexe i gènere en tota la medicina.
A través de diferents diapositives, va mostrar com les malalties actuen diferent en homes i dones o també com sexe i gènere s’influeixen en aspectes com ara la salut mental o el tabaquisme. Pel que fa a la salut mental, va explicar des de la vessant del sexe que les dones tenen el doble de possibilitats de patir una depressió per canvis d’humor relacionats amb les hormones durant certs períodes. Des de la vessant del gènere però, les dones són més propenses a admetre aquests estats d’ànim negatius i a buscar tractaments de salut mental. Com actuen les malalties va dur a Kublickiene a parlar també de quina resposta se’ls hi dóna: no s’inclou en els articles les diferències d’estudis entre homes i dones i, en recerca, els animals mascles encara dominen les investigacions.
La conferència que va seguir va ser: «Biaixos i innovacions de gènere en el diagnòstic i el tractament clínic de malalties comunes en homes i dones», a càrrec de María Teresa Ruiz Cantero, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant. Segons un estudi de la Universitat de Copenhague, el diagnòstics es retarden molt més en les dones que en els homes en com a mínim 700 malalties. Alguns exemples van ser que en càncer per exemple les dones són diagnosticades dos anys i mig més tard que els homes.
Antònia Sambola, del Servei de Cardiologia HUVH, i Anna Berenguera, de l’Àrea Científica IDIAP Jordi Gol, van ser les encarregades d’omplir d’experiències concretes una taula rodona. Sambola va conduir «Experiències de gènere a l’ICS Cardiologia amb perspectiva de gènere» i Berenguera «Les actituds, diferències i control de la diabetis tipus 2. Diferències entre gèneres».
Caridad Pontes, gerent d’Harmonització Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut (CatSalut), va ser l’encarregada de realitzar l’última conferència sota el títol «Importància de la perspectiva de gènere en l’anàlisi de dades sanitàries: exemples de prestació farmacèutica».
L’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa dos grups innovadors de suport al deslletament respectuós, els primers que s’han creat a Catalunya. “La intenció del grup de suport al deslletament és la d’oferir a les famílies amb lactants de més de 6 mesos d’edat un espai de trobada per compartir, amb altres persones que estan en la mateixa situació, les emocions, els dubtes i els neguits que desperta aquesta etapa”, explica Sònia Garcia, llevadora i facilitadora del Grup de Suport a la Lactància de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Esquerra de la Gerència Territorial de Barcelona Ciutat de l’ICS. Aquest grup innovador a l’atenció primària de l’ICS va començar al CAP Manso de Barcelona i, a causa del seu èxit, es va crear també al CAP Numància de Barcelona, en ambdós casos gràcies a la cessió d’espais comunitaris. Actualment, s’està estudiant la possibilitat d’estendre’l a la resta de territoris.
Els grups de suport de deslletament respectuós es van iniciar per una necessitat detectada en els grups de suport a la lactància materna dels CAP: “Em vaig trobar amb moltes famílies que tenien dificultats per trobar referents en grups de suport d’inici a la lactància o de manteniment dels primers mesos, per exemple, perquè tenien bebès més grans, volien deslletar o havien començat a treballar”. Al trobar-se amb un grup força nombrós de famílies, l’ASSIR va iniciar els mesos de juny, setembre i novembre de 2018 tres proves pilot, que van impulsar la consolidació dels dos grups, creats a partir de gener de 2019. Des de llavors, un dia al mes tenen lloc les sessions dels grups de suport al deslletament respectuós, a càrrec d’una llevadora de l’ASSIR que intervé quan és necessari. Els grups els formen famílies amb lactants grans que estan interessades a parlar amb altres pares i mares sobre la regulació de la lactància, la conciliació amb la feina remunerada, lactància durant la gestació i lactància en tàndem, o que estan pensant a deslletar.
Els centres d’atenció primària de l’ICS compten des de l’inici de l’embaràs amb un seguit de recursos destinats a ajudar a resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la lactància materna, per exemple, els problemes i el dolor quan s’alleta, la conservació de la llet, la duració de les preses, la incorporació a la vida laboral o el deslletament. Són els equips de pediatria i de l’ASSIR els qui s’encarreguen de proporcionar a les famílies la informació necessària sobre l’alletament en espais com ara l’assessorament a la consulta, els grups de preparació al naixement, els grups de preparació a la paternitat “Canviem-’ho” i, després del part, en els grups de suport i els tallers de lactància, les consultes obertes d’alletament i, ara, també els grups de suport al deslletament respectuós.
Com deixar de donar el pit sense que sigui traumàtic per a la mare i per a l’infant
“El deslletament respectuós és donar fi a la lactància de manera que sigui respectuosa tant per a la mare com per al lactant”, apunta Garcia. De fet, aquesta etapa és una més del desenvolupament dels infants i ha de ser acompanyada amb amor i paciència, sense acabar-la de manera sobtada, tenint en compte els temps de les dues parts.
La decisió de fins quan alletar, per tant, correspon a la família i s’ha de fer respectant les necessitats del cos i del lactant. Molt sovint la mare que opta pel deslletament és per motius de salut o de feina, pel final de la baixa maternal, quan se sent desbordada, perquè ho desitja o per qualsevol altre motiu particular. No obstant això, les necessitats de l’infant poden ser diferents a les de la mare, pel contacte, l’afecte, el consol i la seguretat que li suposa l’alletament més enllà de l’aspecte nutricional. Per tant, depenent del lactant, el fet de deixar de donar el pit pot ser més o menys complicat.
És un procés, doncs, que implica canvis molt importants per a tota la família; per això, grups de suport com aquests són tan necessaris a l’hora de poder afrontar aquesta etapa amb l’ajuda d’altres mares, pares i personal sanitari.
Aquests grups de suport al deslletament s’inscriuen dins els 806 grups de postpart i alletament de què disposa l’ICS, als quals el darrer any han assistit 10.834 puèrperes (dones que fa poc que han tingut el seu fill o filla). També, en els 1.537 grups de preparació al naixement que hi ha actualment (i on també es poden resoldre dubtes sobre l’alletament) han participat 17.981 gestants. En total, l’any 2019 s’han atès als ASSIR de l’ICS 45.202 gestants, de les quals 31.507 han complert la desena setmana d’embaràs i 29.869 han parit.
Diguem-ho clar, a l’Institut Català de la Salut el nombre de dones amb càrrecs de responsabilitat és lluny de ser òptim. Cal sacsejar les piràmides de poder en els estaments a l’Institut Català de la Salut i, per extensió, al sistema sanitari català. Actualment, no hi ha un nombre prou significatiu ni representatiu de dones en llocs de comandament, situació que contrasta amb el fet que el 70% dels professionals a l’organització ho són. A l’atenció primària, la situació està més equilibrada, on el 69 % dels directors són dones. En canvi, als hospitals, només hi ha un 22 % de dones caps de servei i un 36 %, caps de secció.
Desigualtat en càrrecs de responsabilitat i, relacionat en part amb això, consolidació d’una bretxa salarial de l’11 %. Per què s’ha arribat a aquesta situació? Amb tota probabilitat, a l’ICS es reprodueixen certes dinàmiques socials. Com la que les dones assumeixen el pes principal de la cura dels fills i, en conseqüència, realitzen menys guàrdies, fan menys activitat en recerca o docència i s’acullen a més excedències i permisos. Amb aquestes dades a la mà, ja hem detectat diferents flancs on cal actuar i podem incidir-hi amb mesures de gestió. Sabem que les causes són, evidentment, multifactorials, i moltes d’elles s’escapen de l’àmbit del sector sanitari. Però això no ens ha de permetre defugir el tema. Al contrari. A l’ICS assumim la nostra responsabilitat com a entitat capdavantera del sistema nacional de salut de Catalunya, amb uns valors i unes actuacions que han de servir d’exemple pel conjunt de la societat, i ens hem conjurat per redreçar la situació. Perquè és de justícia. Perquè les xifres ho reclamen a crits.
Per precipitar aquest canvi cal canviar polítiques internes per promocionar aquelles professionals que volen accedir a un lloc de comandament. Hem d’apoderar les dones perquè trenquin el sostre de vidre, l’esmicolin i se situïn en més llocs de responsabilitat. I ho farem amb reconeixement i formació. Per això, impulsem ja tota una sèrie d’iniciatives per incentivar el lideratge femení a través de programes específics.
Hem posat en marxa un programa de lideratge femení, amb una fórmula innovadora a través de la qual professionals expertes de l’organització es converteixen en mentores de joves professionals amb voluntat d’ascendir a posicions amb més responsabilitat. Qui millor que dones que han aconseguit liderar en un món professional preeminentment masculí per assessorar d’altres dones? Fins al moment, el grau de satisfacció d’aquesta formació és molt elevat per totes dues parts i ens marca una línia de treball a continuar i, si cal, ampliar. També per primera vegada, l’alumnat del programa de desenvolupament directiu hospitalari ha estat paritari, la meitat són dones.
Però això només serà el principi. Cal que la perspectiva de gènere impregni el conjunt de l’organització i que això es tradueixi en decisions de gestió. Som conscients que aquestes formacions suposen només una part de la solució i que no totes les professionals volen assolir un nivell de responsabilitat major. Per això, i evidentment de forma consensuada amb tots els agent socials, també volem impulsar mesures que facilitin la conciliació real i efectiva. Es tracta que, sempre que sigui possible, no hi hagi reunions més enllà les 16.00 hores. També hem posat en marxa un pla de teletreball perquè sigui més senzill treballar i tenir temps propi, ja sigui per a la cura de familiars o per a d’altres situacions particulars. Aquests canvis han d’anar acompanyats d’un canvi estructural d’adaptació horària a cada equip professional ja que només trencant les dinàmiques rígides d’horaris assolirem una transformació real del sistema.
Després de la valoració satisfactòria que donava per complert l’acord amb el qual es va sortir de la vaga de metges de l’atenció primària el passat mes de novembre, Metges de Catalunya ha volgut negar públicament que l’acord s’hagi assolit.
Carolina Roser, delegada de Metges de Catalunya (MC) dels Centres d’Atenció Primària ha parlat d’un «discurs triomfalista» per part de l’Institut Català de la Salut. Així, el primer que han volgut dir des de MC és que no és cert que hi hagi 262 metges nous als ambulatoris. Tot i reduir-ho a aquesta xifra com a titular, l’ICS parlava de 122 nous contractes i que per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. Així, Roser denuncia que les 123 places que resten són una sumatòria de la feina que «estan fent entre quasi 800 metges de plantilla que estan treballant més hores; són metges que ja hi eren però que treballen molt més». Per Roser l’acord no s’ha complert al 100% ni molt menys.
En aquestes declaracions fetes en una entrevista al programa Aquí Cuní, Roser ha desgranat els motius pels quals hem arribat aquí. Metges de Catalunya diu que la vaga es va fer per un excés de càrrega de feina dels professionals i els tres principals ítems que es van acordar per finalitzar-la (límit visites per dia, un temps per pacient de 12 minuts per les visites presencials i una població assignada per metge que ha de dependre de les característiques de la població i que ara supera el que es recomanaria) «no s’estan complint ni molt menys».
Roser ha volgut recordar que hi ha un compromís per part de l’ICS però també del CatSalut i del Departament de Salut. En aquest sentit i davant el problema dels pressupostos, Roser ha declarat que «el tema del finançament i com fer-ho ho han de resoldre ells que per això és la seva feina».
«Estem donant un marge massa llarg i de cara a la tardor si això segueix així amb el retard que portem en molts temes i temes de l’acord que no s’han començat a tractar ens plantejarem mesures i una d’elles podria ser tornar a ser vaga», ha respost finalment davant la pregunta si una nova convocatòria de vaga seria una opció.
Metges de Catalunya també troba el nou pla d’estiu insuficient
Paral·lelament a les valoracions fetes davant el balanç de l’ICS, Metges de Catalunya aprofita per titllar de «maquillatge» el pla d’estiu de Salut. La contractació de 212 facultatius per reforçar el personal dels centres sanitaris de les zones turístiques durant l’estiu per MC “ni tan sols arriben a cobrir les vacances dels professionals”. El sindicat qüestiona que aquestes incorporacions tinguin el caràcter de reforç, perquè no incrementen les plantilles estructurals, i creu que més aviat actuen com a “paracaigudistes”.
Segons Salut, aquest estiu hi haurà 21 facultatius més de reforç que l’any passat, fins arribar als 212, tenint en compte que el càlcul es realitza amb el concepte de ‘professionals equivalents’, és a dir, que cada contracte equival a un facultatiu amb una dedicació de 36 hores de treball setmanal durant un mes. “Les plantilles estan tensionades durant tot l’any pel dèficit de personal i per la sobrecàrrega de feina, amb aquesta planificació s’afegirà més estrès, especialment en els centres que a l’estiu veuen duplicada la seva demanda assistencial”, adverteix el sindicat.
Per a l’organització, un exemple paradigmàtic és el del CAP de L’Escala, una població que passa de 8.000 a 100.000 habitants a l’estiu i que perdrà cinc facultatius (dos per vacances i tres previstos com a reforç que no s’han pogut cobrir) durant el pic més alt d’afluència turística. La solució que aplica el Servei Català de la Salut (CatSalut), explica MC, consisteix a tancar l’agenda de visites programades i destinar tots els professionals disponibles a l’atenció continuada, una situació que penalitza els veïns de la localitat empordanesa. “Els professionals s’indignen quan veuen que s’anuncien reforços a bombo i platerets perquè ho viuen de primera mà i saben que la realitat no és aquesta”, rebla el sindicat.
Pel que fa a la dificultat que esgrimeix la conselleria per incorporar més facultatius, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària, MC rebat que la precarietat de les condicions de treball i de les ofertes laborals comporten un “desincentiu evident” per als professionals. En aquest sentit, l’organització assegura que en les ofertes de treball que arriben d’altres països s’acostumen a postular multitud de candidats i candidates “perquè ofereixen unes condicions laborals incomparables”.
A més, com cada any, Salut ha planificat també el tancament de llits hospitalaris per ajustar la dimensió de les instal·lacions al descens de l’activitat durant l’estiu. Així, entre juliol i setembre la quantitat de llits disponibles de la xarxa hospitalària d’internament agut passarà de 13.375 a 12.183. En total es tancaran 1.192 llits arreu del territori, el que suposa una reducció mitjana del 9% respecte a la clausura de l’any 2018.
El sindicat mèdic insisteix en la necessitat d’aplicar una gestió “àgil i flexible” per reobrir les plantes i els llits en cas que sigui necessari per evitar que es reprodueixin les situacions de col·lapse dels serveis d’urgències que s’han viscut en estius anteriors.
