Just Deploy It!

Etiqueta: ICS

  • L’ICS tanca satisfet l’acord de la vaga de la primària contractant més hores, retenint jubilacions i amb l’obertura a extracomunitaris

    L’Institut Català de la Salut (ICS) pactava amb el sindicat Metges de Catalunya després de la vaga de finals de novembre mesures centrades en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Això es traduïa en mesures com la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient, per exemple.

    Set mesos després donen per complerts aquests acords. Josep Maria Argimon, el director de l’ICS, ha parlat d’haver aplicat «mesures a curt termini per començar a construir la transformació de la primària a mitjà i llarg termini» i s’ha manifestat satisfet davant el balanç d’aquests primers sis mesos. Dels 250 metges promesos per exemple només se n’han contractat 122 i per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. En total pugen a 262 professionals els contractats en el marc d’aquestes mesures.

    Aquest balanç d’accions a curt, mitjà i llarg termini per reforçar l’atenció primària l’han realitzat Argimon juntament amb Yolanda Lejardi, directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat, davant dels comandaments, responsables i directius d’atenció primària i territorials.

    A banda d’aquests, fins 792 professionals han assumit de manera remunerada més proporció de població assignada. Davant d’això, han explicat que la prioritat segueix sent contractar però han reconegut que a certs llocs és difícil tot i haver eliminat el requisit de la nacionalitat o haver mogut altres mesures. Un altre element en aquest sentit és que molts dels professionals que han assumit més càrrega ho han fet de manera temporal, ja que entre juliol i octubre s’incorporaran més metges que just surten de realitzar la residència.

    Les dades a dia d’avui doncs, segons l’ICS, s’assoleixen gràcies a tot un seguit d’accions per facilitar la contractació de professionals –sobretot residents i metges de família extracomunitaris–, el pacte amb personal de l’ICS per augmentar el nombre d’hores assistencials i el perllongament de l’activitat de professionals més enllà de l’edat de jubilació. Així, 792 professionals han acceptat l’augment del nombre d’hores treballades a la setmana per donar resposta a les necessitats de la població. Aquesta xifra equival a 123 metges de família més. Hi ha 122 nous professionals, entre residents i professionals del sector i metges i metgesses extracomunitaris. I finalment 17 professionals han perllongat la seva activitat laboral més enllà de l’edat de jubilació. A aquest col·lectiu se’ls ofereix destinar el 60% del seu temps a l’assistència i la resta, a tasques de docència, recerca i mentoria.

    Una altra mesura per pal·liar la manca de professionals serà l’augment de capacitat docent en els centres de l’ICS. L’any 2020 es passarà de 229 a 253 places de metges de família, de 30 a 36 places de pediatres i de 55 a 60 places d’infermeria familiar i comunitària.

    L’ICS parla de recuperació retributiva

    Les condicions laborals, més enllà de la manca de professionals, també van ser un dels temes centrals al novembre. En aquest sentit, l’ICS assegura que el mes d’abril tots els professionals amb dret a percebre el complement de direcció per objectius l’han recuperat, que el personal sanitari de l’atenció continuada d’urgències i els ginecòlegs d’atenció a la salut sexual i reproductiva també han rebut un complement salarial. A més, s’ha estipulat un complement d’exclusivitat per als professionals eventuals i s’està treballant amb la mesa sectorial per a l’adaptació dels nivells més elevats de carrera professional perquè els professionals d’atenció primària tinguin la capacitat d’assolir-los.

    Pel que fa a l’estabilització, l’ICS ofereix a concurs 11.707 places. Com han explicat, «es tracta de la convocatòria de places més gran que s’ha fet». Han afegit que aquestes xifres suposen que, aproximadament, en finalitzar tots els concursos, el 90% de la plantilla de la institució estarà estabilitzada.

    Per ajudar amb la conciliació laboral i familiar miraran que les reduccions de jornada respectin la proporcionalitat de l’activitat assistencial i la no assistencial, la incentivació de propostes de reorganització d’equips, torns que facilitin la conciliació i el tancament dels centres a les 20 hores.

    Una altra de les mesures que col·laboraran a facilitar això és la del projecte de teletreball. En una primera fase, 106 professionals de 42 equips començaran a treballar des de casa fent certes tasques que no requereixen la seva presència al centre (revisió de plans de medicació, gestió de baixes d’incapacitat temporal, eConsulta, organització d’agenda, etc.). S’avaluarà l’impacte de la prova pilot per veure com repercuteix en l’organització general del professional i de l’equip i si ha millorat els indicadors d’accessibilitat.

    Més lideratge als professionals per millorar l’atenció

    L’acord de novembre també impulsava “l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge”. En aquest sentit, aleshores per Metges de Catalunya, el pacte atorgava als professionals d’una “major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball”. 

    L’ICS ha explicat que en aquest primer semestre de 2019, fins ara, s’han introduït diferents canvis per oferir una direcció de centre més propera. S’ha nomenat una vuitantena de directores i directors perquè cada equip d’atenció primària en tingui un i la tria de la direcció s’ha dut a terme a mitges entre l’equip i la direcció d’atenció primària territorial.

  • L’ICS respon a Metges de Catalunya: “La implantació i la percepció dels resultats de les mesures a l’Atenció Primària no són immediates”

    Després del comunicat emès pel sindicat Metges de Catalunya on parlava de noves mobilitzacions si no s’aplicaven els acords que van posar fi a la vaga del passat mes de novembre, l’Institut Català de la Salut ha fet pública una  resposta en relació a les mesures que està duent a terme la institució per millorar l’atenció primària.

    En la carta expliquen que l’ICS té «el ferm compromís de transformar l’atenció primària» en base a més d’una trentena d’accions agrupades en quatre grans àmbits: lideratge, sobrecàrrega assistencial, condicions laborals i autonomia dels equips. A més, expliquen que segons la mesura, tenen o tindran efecte a curt, mig i llarg termini, ja que «la implantació i la percepció dels resultats d’aquestes mesures no són immediates». Asseguren que la seva posada en marxa està seguint el curs esperat.

    En aquest sentit, i per tal d’informar de l’aplicació i el desenvolupament de les accions, l’ICS presentarà un nou canal a la intranet per informar-ne a tots els professionals. Aquest espai s’anirà actualitzant de forma permanent. En aquest espai també s’inclourà un apartat on consultar diversos indicadors assistencials de l’atenció primària, equip per equip. Des de l’ICS defensen que «la creació d’aquesta eina és un exemple més del compromís de transparència de l’ICS com a pilar d’una gestió més efectiva i coparticipada».

    També volen destacar que busquen «la consolidació dels seus compromisos amb la màxima transparència i la intensa participació del conjunt dels professionals d’atenció primària i altres col·lectius representatius com societats científiques, plataformes de professionals, i sindicats.

    Justifiquen la necessitat «d’un temps d’execució més prolongat que el transcorregut des de l’anunci de la implantació de les accions, poc més de tres mesos» perquè «transformar el sistema i al mateix temps, treballar per revertir la petjada de la crisi econòmica».

  • Tres sentències del Suprem fixen que el personal interí de la sanitat catalana pot accedir a la carrera professional

    Tres sentències de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem en Recurs de Cassació fruit de denúncies de Comissions Obreres han creat jurisprudència, cosa que suposa que el personal estatutari interí de l’Institut Català de Sanitat, l’ICS, té dret a accedir al sistema de carrera professional en igualtat amb el personal estatutari fix, ja que no existeixen diferències objectives en la feina que justifiquin la desigualtat de tracte pel que fa al sistema retributiu.

    Les resolucions afecten directament a centenars de denúncies presentades per treballadors sanitaris a instàncies de CCOO, tot i que altres organitzacions han presentat també iniciatives en el mateix sentit. Les sentències permetrien, doncs, que els treballadors interins de l’ICS, que complissin els requeriments fixats, poguessin accedir a la carrera professional. Aquesta té quatre nivells. Per exemple, un vetllador cobraria 800 euros més a l’any si accedeix al primer nivell de la carrera professional, xifra que augmenta fins a 2.200 euros a l’any en el quart nivell.

    El procés que ha dut fins a aquest punt té a veure amb la crisi econòmica i les retallades que se’n van derivar. Àngels Rodríguez, responsable de Comunicació de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya ho explica: “a la Sanitat pública catalana hi ha un àmbit que és el del personal funcionari i fix. Aquest s’organitza en quatre nivells. Es passa d’un a altre nivell per antiguitat i altres mèrits, com publicacions, formació, etcètera”.

    Els treballadors funcionaris de l’ICS poden passar al nivell 1 després de 5 anys d’antiguitat i altres requisits com els esmentats. Al segon nivell es passa després d’11 anys, al tercer als 18 i al 4 als 25 anys. En tots els casos l’ascens per carrera implica millores econòmiques.

    Accés per interès del servei

    Usualment l’accés a la carrera professional quedava limitat al personal  funcionari i fix. No obstant això, la normativa recollia que en casos excepcionals i per interès del servei podia accedir a la carrera el personal interí. Això es regulava a partir de les ofertes públiques d’ocupació. Però, amb la crisi el 2010 es van deixar de convocar places en oferta pública i, per tant, els interins no van poder accedir a l’esmentada carrera, cosa que va suscitar les denúncies de CCOO.

    “Com que no hi havia oposicions, tampoc hi havia oferta pública d’ocupació”, diu l’Àngels Rodríguez. Aquesta circumstància, per CCOO, lesionava els drets dels treballadors interins, que abans podien aspirar a entrar en la carrera professional.

    El sindicat va vehicular diverses demandes de treballadors i treballadores en primera instància, que es van guanyar i van ser recorregudes per l’ICS. Posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va sentenciar també en favor dels interessos dels interins i, finalment, el Suprem ha reblat el clau amb tres sentències sobre el mateix assumpte, cosa que fixa jurisprudència, segons fonts de la defensa jurídica de CCOO.

    La organització sindical considera ara que l’ICS hauria d’aplicar d’ofici les sentències a la resta de casos pendents de veredicte. A més, creu que genèricament obre la porta al fet que el personal interí accedeixi a la carrera professional i als beneficis que comporta, ja que la legislació europea estableix amb claredat que a igual feina ha de correspondre el mateix salari, diu Rodríguez.

    Un total de 8.000 professionals afectats

    La resolució judicial permet, doncs, la porta al fet que el personal interí de l’ICS, que és un 20% dels 40.000 empleats de l’Institut, entre 7.000 i 8.000 professionals, accedeixi, complint els requisits fixats, a ascensos i millores de la carrera.

    Per entendre quina és la diferència entre participar a la carrera o no poder-ho fer, en el cas d’una infermera o infermer, la diferència de salari en el primer nivell és de 1.400 euros. En el segon nivell de 2.800 euros. En el tercer la diferència ascendeix a 4.400 euros i en el 4 nivell l’ingrés suplementari se situa en 6.000 euros, explica l’Àngel Rodríguez. “Aquestes són diferències en un estrat professional mitjà, però augmenten, per exemple en metges i disminueixen en categories inferiors”, afirma la responsable de CCOO.

  • Salut repartirà 100 milions d’euros per estabilitzar la Primària mentre la vaga segueix en peu

    Tercer dia de vaga i també de negociacions. La secretària general de Salut, Laura Pelay; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, han realitzat una roda de premsa on han explicat alguns dels acords als quals s’estava arribant i les mesures que des del Departament de Salut es començarà a implementar a partir de demà.

    La primera de totes elles es tradueix en la incorporació de 201 nous metges de medicina familiar i comunitària arreu del territori per pal·liar la quantitat de vacants existents a dia d’avui. Tots tres han reconegut que la sobrecàrrega és un dels factors que més perjudica l’atenció i el dia a dia laboral dels metges de primària. D’aquesta manera, han entès la necessitat de prendre “una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini per recuperar la confiança dels equips”.

    Adrià Comella les ha dividit en tres grans blocs. El primer de tots: realitzar contractació i donar una major cobertura per reduir la sobrecàrrega. En aquests sentit, en els propers mesos es contractaran 201 nous professionals i per a això es destinarà una inversió de 14 milions d’euros. A més, entenen que, més enllà de nou personal per a omplir places vacants, també cal invertir per poder cobrir les vacances dels professionals ja existents o altres esdeveniments com baixes laborals o dies de permís per formació o docència. Per aquesta cobertura, Comella ha explicat que es duplicarà la partida actual destinada dels 11 als 22 milions d’euros.

    D’aquesta manera, volen posar solució i millorar el temps d’espera, el temps que està el metge en contacte amb el ciutadà per tal de poder fer un bon diagnòstic. Per Comella, així es permetrà més òptimament a l’especialista “escoltar, pensar, poder estar tranquil i que això ajudi també al ciutadà a tenir la sensació d’estar ben atès”. A més a més, Comella considera que “lluitar contra la sobrecàrrega serà trencar amb la sensació de burn out que pateixen els professionals que també senten que han perdut prestigi professional”.

    Durant la roda de premsa han afirmat que la sobrecàrrega és un fet, ja que “hi ha metges que treballen més hores per poder atendre a la ciutadania o han de dedicar hores de formació docència o treball clínic”. La inversió total que es destinarà a treure sobrecàrrega entre una cosa i una altra pujarà doncs a 36 milions d’euros.

    Un segon bloc seria el de la millora de les condicions laborals, que si bé vindrà donat en disminuir la sobrecàrrega, incorporarà factors que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral, la conciliació interna dels equips, donarà la possibilitat de reducció de jornada. A més, es plantegen que, per tal que el col·lectiu recuperi la identificació, la tria del lideratge es farà a mitges entre l’administració i el propi equip que, en cas d’empat, tindrà l’última paraula. Comella creu que d’aquesta manera els lideratges estaran més reconeguts pels seus companys i els equips funcionaran millor.

    Argimon ha volgut afegir que les condicions de treball han de ser dignes també per aquells metges residents que acaben i la proposta implica acabar la residència al maig i al mes de gener ja tenir una plaça de treball fix. Les dades que ha aportat d’aquest últim any a la ciutat de Barcelona diuen que dels 36 metges que van acabar la residència, 29 es van quedar i els 7 restants van tornar als seus llocs d’origen.

    Una altra de les idees implica reduir dins els consultoris la feina burocratitzada al mínim per centrar-se més en el treball clínic i, “alhora, treballar per apoderar més el treball del metge d’atenció primària”. Per tal de facilitar l’autoorganització dels Equips d’Atenció Primària, tot disposant d’un contracte programa propi i poder desburocratitzar s’invertiran 4 milions d’euros. A més, aplicarà una partida de direcció per objectius que implica tant a metges com infermeria de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. En aquest cas, per recuperar el 100% de la direcció per objectius, l’esforç pressupostari que s’hi dedicarà és de 48 milions d’euros.

    Altres inversions que realitzaran són 8 milions d’euros en concepte de reconeixement de la carrera professional i per a millorar la retribució dels serveis de guàrdia d’urgències i una partida de 3,2 milions d’euros exclusivament per la primària dins el Pla Integral d’urgències de Catalunya (PIUC).

    I, amb tot, la suma d’inversió que realitzarà l’ICS puja gairebé als 100 milions. Una inversió que consideren que respondrà a les demandes que els professionals que estan aquests dies als carrers estan exigint.

    Des de Salut han valorat molt positivament les converses que en aquests moments encara es mantenen. Josep Maria Argimon ha opinat que en aquests moments els «dos posicionaments es troben cada cop més a prop». Alhora ha aportat que «si només haguéssim volgut aturar la vaga el més còmode era signar» i ha explicat que «en les actuacions que tenen un preu darrere ens vam posar d’acord molt ràpid» i ha criticat que «en una vaga no és habitual parlar del model».

  • Una nova mobilització de personal de l’Atenció Primària i metges de la concertada demana «Dignitat i respecte»

    Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

    Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.

    Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.

    Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària

    El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.

    Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.

    L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.

    Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada

    Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.

    Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.

    Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.

    Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.

    L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites

    Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
    Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
    Regió Sanitària
    % Activitat
    Barcelona ciutat
    -62,31%
    Metro Nord
    -58,25%
    Metro Sud
    -57,82%
    Girona
    -55,42%
    Lleida
    -27,18%
    Tarragona
    -52,97%
    Terres de l’Ebre
    -27,19%
    Catalunya central
    -59,03%
    Alt Pirineu i Aran
    -26,63%

  • Vaga també per als facultatius de la sanitat concertada del 26 al 30 de novembre

    Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la  mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.

    En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.

    A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».

    Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».

    Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:

    • Assistencials
      • Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
      • Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
      • Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
    • Laborals
      • Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
      • Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
      • Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
      • Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
      • Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
      • Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos  psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
      • Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
    • Retributives
      • Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
      • Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
      • Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
      • Millorar el complement de carrera professional.
      • Millorar el complement variable per objectius (DPO).

  • Disculpeu les molèsties, estem treballant per atendre’ls millor

    La setmana passada es va iniciar el compte enrere perquè més de 1500 metges de Família de Catalunya s’examinin per aconseguir una plaça fixa a l’Institut Català de la Salut (ICS). Independentment que aquest sigui el millor sistema d’organització, aquest és el que tenim de forma majoritària. Plantejo la problemàtica dels metges i metgesses, però és extensible a la resta de professionals.

    En el meu cas, el dia 8 de setembre vaig començar un curs de preparació a la seu de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques organitzat per la CAMFIC. Va ser una ocasió de retrobament amb molts companys i companyes de treball dels últims anys.

    La sensació que m’embarga és la de canvi d’etapa. Som una generació amb més de 20 anys d’exercici en l’atenció primària de salut de Catalunya. D’aquests 20 anys, prop de la meitat s’han produït en un context de crisi i retallades com mai havia patit el sistema sanitari.

    A aquestes oposicions hi arriben un conjunt molt heterogeni de professionals. Tots tenim en comú una alta vocació i entrega, la sensació d’haver aguantat el sistema amb una pèrdua descomunal de poder adquisitiu, de reconeixement social i professional.

    No tots hem arribat a aquesta situació de la mateixa manera. La majoria són dones, amb menys anys de treball professional i que durant aquests han compaginat l’activitat professional amb la maternitat i trobant-se amb unes oportunitats de consolidació laboral inassumible, per la majoria, en aquestes circumstàncies. Molts altres hem estat desenvolupant la nostra activitat en serveis o centres que han reduït o fins i tot aturat la seva activitat fruit de la crisi, amb moltes dificultats per reconduir una activitat en condicions de qualitat en un context de decreixement en sous i serveis.

    El comú denominador, però, ha estat el sacrifici, domicilis a partir de les 9 de la nit quan la jornada s’acaba a les 8 i amb cotxe propi, més de 50 visites al dia tot i la informatització que s’ha produït aquests anys amb el consegüent augment de la complexitat. Reducció del sou en més d’un 20 a 30%.

    Tot això ja ha passat i no es pot tornar enrere però si s’obre l’oportunitat de refer aquesta situació, com a mínim en part. Aconseguir estabilitzar aquest gran col·lectiu, més enllà de ser una qüestió de justícia i de dret laboral, implicarà donar estabilitat a molts professionals i permetre que aquests es centrin a millorar l’atenció i abordar la gran complexitat dels problemes que ens estan abordant, l’envelliment de la població, la cronificació, la millora en els hàbits de salut, i no oblidem, la manca de professionals, etc. Evidentment l’estabilitat no ho és tot però pot significar molt. No només pels professionals individualment, també permetrà fer valer millor la nostra veu, defensant millor els drets dels nostres usuaris.

    Molts no arribem a aquestes proves en la millor de les circumstàncies, els anys, la família, els nens petits, la feina, les guàrdies i la manca de professionals, fan que aquesta preparació no es presenti fàcil. Esperem, però, que el tribunal i la resta de responsables del procés siguin conscients de la situació i la desenvolupin com una oportunitat per a la societat i no un repte o un problema més. Esperem que s’entengui que és una situació excepcional i per tant requereix avaluacions excepcionals, a l’alçada del sacrifici fet pels professionals, que permetin tirar endavant i passar pantalla per afrontar el que ens ve, que no és poc.

    A la primària de Catalunya fa anys que se li demana el 120%, comencem a estar esgotats, jo ho explicava A. Macperson fa uns dies en un article a la Vanguardia. Malauradament, durant aquests mesos, fins al 25 de novembre, dia de l’Examen, els metges i metgesses de la primària catalana no estaran del tot disponibles, com deien els cartells aquest estiu, DISCULPEU LES MOLÈSTIES, ESTEM TREBALLANT PER ATENDRE’LS MILLOR.

  • Canvi de model de l’atenció a les urgències a domicili de nits i festius a Barcelona

    La informació d’aquest article va ser donada en una jornada recent del CatSalut sobre l’atenció a les urgències a Barcelona. Des de feia molts anys el servei d’atenció a les urgències a domicili de nits i festius a Barcelona estava externalitzat a empreses privades de negoci i sense coordinació amb la resta del Sistema Públic. Els representants de l’ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona varen plantejar, el 2016, que aquest servei seria millor integrar-lo en les funcions de l’Atenció Primària de l’ICS. El concert privat vencia en dates properes i dins de «l’aparell» del CatSalut vàrem trobar resistències, dient: això és difícil, els professionals no volen fer aquestes guàrdies i altres, al final es va aprovar una moratòria (amb pròrroga del concert) d’uns mesos i es va portar el tema a l’òrgan tècnic de Primària de Barcelona (format en majoria per professionals de la Primària, ICS i altres).

    El resultat va ser que l’àmplia majoria dels professionals opinaren que la proposta era molt interessant i factible i a partir d’aquí es va encarregar a l’ICS, el SEM i el CSB que presentessin un pla d’internalització pública d’aquest servei.

    El 2 de novembre del 2016 el servei, donat per la Primària de l’ICS va començar, segons el Pla amb els criteris de:

    • Provisió pública
    • Integració al Sistema a partir de l’Atenció Primària
    • Millora de la qualitat assistencial
    • Continuïtat assistencial amb coordinació amb cada equip de Primària
    • Registre de la visita a l’e-CAP i a la HC3 (història clínica del sistema públic) de manera que el metge de família rebia l’endemà al matí un avís de la visita urgent del seu pacient.
    • Atenció proactiva, prevenció de les cronicitats i reiteració de visites

    Un any després, aquest servei ha realitzat 44.613 visites a un total de 34.956 pacients diferents (una mitjana de 106 visites per dia, unes 70 entre setmana, 161 els dissabtes i 194 els diumenges) d’aquests pacients 8.854 eren crònics complexos. Es van detectar 122 pacients amb més de 9 visites en aquest any i d’altres també amb vàries visites el què ha portat que el servei s’ha plantejat la pro activitat que quan passen de tres visites per pacient es notifica i es programa en el seu equip de Primària per fer un seguiment de la cronicitat.

    Aquest servei té un pressupost dins de l’ICS d’uns 2.105.000 d’euros amb uns 60 professionals fixes (metgesses, administratius, auxiliars/conductors) més els professionals, metgesses i infermeres, que roten fen guàrdies en el servei, amb dues estacions de sortida a la ciutat quan el SEM els avisa de la urgència, amb cotxe del sistema i tablet per omplir la història clínica que l’endemà el metge de família llegirà.

    Aquesta història ens mostra almenys dues coses: que amb forta voluntat política i implicació dels professionals «sí que es pot» desprivatitzar un servei (que no comporta quedar-se amb patrimoni molt costós) i que fer-ho, integrat en el sistema públic, dóna millor qualitat, satisfacció i eficiència.

  • Els hospitals de l’ICS obren les portes de les UCI als familiars més propers de les persones ingressades

    Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’han posat d’acord per impulsar un normativa pròpia que facilita l’acompanyament en tot moment a les persones ingressades a les unitats de cures intensives (UCI). Les UCI d’adults amb lliure accés per als familiars són una realitat a d’altres països, com els Estats Units, des dels anys noranta.  A Catalunya, aquest pas el van dur a terme primer les unitats de crítics de nounats i pediàtriques i, des de l’any passat, també les unitats d’adults de l’ICS.

    Rafael Máñez, coordinador del Programa d’expertesa assistencial de l’ICS (PADEICS) de medicina intensiva i cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que avui en dia es procura mantenir despert al pacient respectant el seu confort: “Hi ha evidència que si la persona ingressada a la UCI es manté desperta més temps la seva recuperació és més ràpida”. En aquesta línia, si està conscient, ajuda molt en la recuperació tenir una persona de referència al costat.

    Des del Departament de Salut valoren que això ha canviat en els darrers anys, els malalts han d’estar actius perquè s’escurça el temps d’estada a la UCI. “Els professionals busquem un equilibri. Quan tens un malalt en estat greu, fins i tot quan requereix un suport tècnic important, pot estar relativament despert i tenir un familiar amb ell”. Així, asseguren que està demostrat que l’acompanyament té un benefici terapèutic positiu que influeix en la recuperació.

    Per aquest motiu, les UCI han eliminat els horaris definits per a les persones més properes al pacient: “S’individualitza en cada cas, i es mantenen franges de visita per a les visites puntuals”, explica Máñez.

    Cada hospital de l’ICS ha posat en marxat aquest consens tenint en compte les especificats de cada servei. La informació es trasllada als familiars tan bon punt hi arriben i es pacta de quina manera seran al costat del pacient. Máñez explica que la resposta de les famílies és molt positiva i aposta perquè cada cop més “la UCI sigui una unitat menys excepcional i s’assembli més a una planta d’hospitalització convencional”.

    En aquesta mateixa línia de millorar la confortabilitat, les UCI també ha obert les portes als menors de 12 anys, amb una preparació prèvia de la visita i sempre de forma consensuada.

  • Els reptes pendents de la sanitat de Catalunya i l’actual Departament de Salut

    En una col·laboració anterior publicada en aquest mateix mitjà deia que calia passar de les gesticulacions generals a l’acció política sectorial per abordar sense retard els problemes acumulats, abans i durant el període de vigència de l’article 155, en els diferents sectors governamentals, entre ells el de la sanitat. En aquests moments ja s’han produït la major part dels canvis en els organigrames i en els principals responsables del Departament de Salut, CatSalut i ICS i toca posar en marxa les línies estratègiques i operatives que han de buscar solucions als problemes.

    Sense pretendre emetre judicis que serien precipitats, donat l’escàs temps transcorregut des dels canvis realitzats a la cúpula política departamental, crec que sí que estem autoritzats a emetre opinions i anàlisis generals sobre algunes de les possibles connotacions polítiques que se’ls poden atribuir:

    En el cas de la màxima cúpula departamental (consellera) es podria pensar que, després de l’etapa liderada per A. Comín, amb un grau significatiu de llibertat personal i política que va generar alguns problemes interns dins el partit ERC i amb els seus «partners» governamentals, s’ha optat per una direcció més ajustada i disciplinada en relació a les directrius superiors tant en els aspectes pressupostaris com a possibles iniciatives estratègiques en el marc del sistema i dels seus principals grups de pressió públics i privats. Sembla com si el missatge polític general fos el d’intentar evitar l’aparició de possibles nous fronts sectorials de conflicte quan encara es troba sense resoldre el més important des d’una perspectiva política global del govern de la Generalitat.

    En el cas del CatSalut, la institució que ostenta el poder fàctic del sistema, sembla que els canvis realitzats són també coherents amb l’estratègia esmentada abans. La cúpula directiva és assumida per un professional sanitari que ha dedicat la pràctica totalitat de la seva vida professional a l’administració pública però en àmbits absolutament aliens al sanitari. En els moments actuals els recanvis estan arribant als graons inferiors i, d’acord amb les manifestacions de membres destacats del CatSalut, sembla que s’està concentrant el poder en unes de les àrees mentre que s’està descapitalitzant d’experiència i coneixement de la institució la resta del quadre de comandament.

    A data d’avui encara estan per conèixer molts dels canvis a l’Institut Català de la Salut però ja se sap que en el lloc de direcció-gerència s’ha situat a un professional de gran vàlua personal i tècnica i amb inestimable experiència en diferents àmbits del Departament de Salut, en gairebé tots excepte a l’ICS.

    No és qüestió de fer consideracions malintencionades i sense fonament i cal tornar a insistir en la necessitat d’esperar als fets consumats abans d’establir conclusions definitives però, amb l’esperança d’equivocar-nos, no podem deixar de considerar els símptomes preliminars que tradueixen els canvis en marxa en les institucions claus de la sanitat catalana que, encara que per alguns sigui una de les millors del món, no deixa de tenir, com les de la resta de l’estat, reptes decisius que esperen solucions estratègiques innovadores. Sembla que la direcció que apunten els canvis departamentals no és massa favorable a la introducció d’innovacions i canvis estratègics i que hem de continuar esperant temps millors.