Just Deploy It!

Etiqueta: infermeres

  • La infermeria de salut pública del Japó: una experiència a considerar

    La infermeria de salut pública del Japó: una experiència a considerar

    Richard Horton, l’editor de The Lancet, titulava el seu comentari offline del proppassat 15 de juny «El secret amagat del Japó» per elogiar una de les característiques de la sanitat nipona que poca gent coneix. I això que, en general, la sanitat japonesa té bona fama pel que fa als indicadors globals de salut, a la qualitat de la recerca, el nivell de lideratge o la solidesa de les seves institucions. Entre parèntesi, les universitats de Tokio i de Kioto son al world’s top 50.

    El cas és que a Horton el va sorprendre Hajime Inoue, del ministeri de sanitat del Japó que, en la trobada de l’Aliança per a la política sanitària  paral·lela a l’Assemblea mundial de la Salut d’enguany, es queixava de la fragilitat de les seves institucions sanitàries. Però, encara el va sorprendre més que digués que «el país no necessita científics doctorats per investigar sobre la modificació de les pràctiques, perquè el progrés de la seva sanitat es atribuïble a les infermeres de salut pública».

    Potser perquè, com jo mateix, Horton no tenia ni idea que al Japó hi haguessin infermeres de salut pública. A mi em va recordar però, que des de la llei espanyola de sanitat del 1865, aquí hi havia els sanitaris locals: metges, veterinaris, farmacèutics i practicants –antiga denominació d’infermeria– funcionaris de les administracions públiques responsables de l’assistència benèfica i de la sanitat oficial –la protecció col·lectiva de la salut comunitària– que van sobreviure al franquisme i que foren els primers recursos humans de la salut pública de la democràcia.

    Les infermeres de salut pública japonesa van néixer el 1926. I des del 1937 es van instal·lar als centres de salut pública territorials. Les seves funcions eren diferents de les de la infermeria general i de les llevadores. Tot i que supervisaven el desenvolupament dels nadons mitjançant visites domiciliàries –una responsabilitat paral·lela a la de les infermeres puericultores espanyoles d’aquell temps– aprofitaven per desenvolupar tasques d’educació sanitària, sanejament, prevenció d’infeccions o atenció dental. L’any 1948 es va crear l’especialitat oficial que les va convertir en professionals principals de salut comunitària. Després dels tres anys del diploma d’infermeria havien de superar un programa de dos anys d’especialització i ser examinades per un tribunal nacional. Actualment al Japó hi ha unes 53.000 infermeres de salut pública que s’encarreguen dels diagnòstics i dels mapes de salut comunitària, de la promoció de la salut col·lectiva inclosa l’alfabetització sanitària, així com de l’avaluació dels resultats de salut de les poblacions.

    Les infermeres de salut pública també contribueixen a la coordinació i la gestió de les activitats locals dels serveis sanitaris. Però, com denunciava el Dr. Inoue a Ginebra aquest estiu, no disposen de prou suport institucional. L’escassetat d’aquesta mena de professionals, les poques oportunitats de desenvolupament professional i l’excessiva dedicació burocràtica, juntament amb les queixes cada vegada més freqüents –abusos inclosos– de la gent, sobretot durant la pandèmia de la COVID-19, les ha dut a patir un burnout generalitzat.

    Horton culmina el seu reportatge fent-se ressò de les repetides demandes d’un major reconeixement de la infermeria de salut pública per part dels responsables polítics de la sanitat. I recomanant-nos escoltar les consideracions de Hajime Inoue.

    Malgrat que algunes de les nostres tradicions siguin similars a les esmentades, no disposem d’una especialitat oficial d’infermeria de salut pública, i les especialistes d’infermeria familiar i comunitària tenen una funció predominantment assistencial. Una especialitat a la que no es permet accedir a les infermeres que treballen als dispositius de la salut pública de les administracions governatives –autonòmiques o locals– tot i que els programes del grau universitari d’infermeria són més sensibles a la salut pública que els de medicina.

    Potser doncs , faríem bé d’aprofitar el consell d’en Horton a casa nostra.

  • Dia Internacional de la Infermera, una professió al capdavant de les cures

    Saber cuidar és una professió amb majúscules. Tothom necessita, en algun moment o altre, que algú en tingui cura, que li doni resposta sobre la seva malaltia, que l’acompanyin o que li donin suport en situacions de patiment i de dificultat… Aquest rol l’exerceixen principalment les infermeres; són professionals fonamentals per als pacients, per la societat i per al sistema de salut i l’àmbit de les cures.

    Avui, 12 de maig, se celebra el Dia Internacional de la Infermera. La data commemora el naixement de Florence Nightingale, una infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va deixar una valuosa empremta en l’àmbit de les cures. Nightingale va ser la fundadora de la primera escola d’infermeria, l’any 1860, a l’Hospital de Sant Tomàs, a Londres; amb la seva formació tècnica i humanística, es va dedicar a la formació d’infermeres i va fixar les bases sobre les quals s’assenta la infermeria actual.

    En els últims mesos, el col·lectiu d’infermeria ha manifestat el seu malestar i descontentament degut a la situació del sector; reconeixement professional, condicions laborals dignes i horaris conciliadors són, entre d’altres, les principals reivindicacions de les infermeres i els infermers que formen part del sistema de salut català. En aquest sentit, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Infermera, el Ministeri de Sanitat va anunciar el passat dimarts la creació d’un Comité de Cuidados de Salud com a òrgan col·legiat multiprofessional encarregat d’abordar els desafiaments que tenen les professions especialitzades en les cures. També es va comunicar l’elaboració d’una Enquesta relativa a la situació de les infermeres a Espanya 2024, per avaluar les necessitats de recursos humans en l’àmbit de la infermeria i les tècniques en cures auxiliars d’infermeria (TCAI). L’objectiu rau sobretot en entendre la situació actual d’aquestes professionals de la salut, incloent-hi la distribució, l’especialització i les condicions laborals.

    Diversos estudis científics apunten que l’increment de les dotacions infermeres augmentaria l’esperança de vida de la població mundial i que, com més infermeres intervenen en el procés d’atenció del pacient, millor és el control de la malaltia i la seva qualitat de vida. Ja a principis dels anys 2000, la infermera i investigadora nord-americana Linda H. Aiken va demostrar que per cada malalt addicional assignat a una infermera –a partir de sis persones– augmentava en un 7% el risc de mortalitat dels pacients que atén durant l’hospitalització. Malgrat això, la manca d’infermeres en el sistema sanitari és una evidència cada cop més creixent, i l’augment de la ràtio d’infermeres, una de les mesures que fa temps que reclama el Col·legi d’infermeres i Infermers de Barcelona per tal de millorar l’assistència als pacients.

    Tot i el context laboral difícil, les infermeres són les persones que ens cuiden dia rere dia. Són una professió clau i referent del present i del futur, i mereixen tot el reconeixement.

  • El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers valora positivament la resolució del CIC sobre les informacions del tertulià Jordi Barbeta i discrepa amb el CAC i TV3

    La máxima responsable del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Glòria Jodar, considera que “les infermeres hauríem de protestar molt més per tot el què es veu i es diu sobre la professió, tant a la TV com a la premsa escrita”. És la seva conclusió deprés d’analitzar les tres resolucions a la queixa formulada pel CCIIC arran de les intervencions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener.

    El CCIIC i els quatre col·legis –COIB, COIGI, COILL i CODITA – van fer arribar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per les declaracions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener, qui va arribar a afirmar que “els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres. Les infermeres són un lobby molt poderós, ja hem vist que tenen fins i tot anuncis a la televisió. En canvi, els tècnics sanitaris ningú sap ben bé que són. I són els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori… Que tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres”.

    https://www.ccma.cat/3cat/08012024/video/6259584/

    Jodar considera que les  intervencions de Barbeta van ser de “molt poca rigurositat, fins i tot en la manera d’expressar-se”, tot i que explica que “després va enviar una carta demanant-nos disculpes, i això trobo que ja és molt pel que ens acostuma a passar, ja que ningú rectifica sobre una informació mal donada; em dol dir-ho, però estem molt acostumades a que informativament no es tracti bé la nostra professió…”, afegeix.

    Tres respostes i diferents punts de vista

    La resolució del Consell de la Informació de Catalunya –la institució que vetlla pel compliment del codi deontològic dels periodistes– considera que el periodista va difondre dades falses i dictamina que Barbeta va “fer servir el seu torn de preguntes al conseller de Sanitat no per plantejar una qüestió, sinó per expressar una opinió crítica amb la professió d’infermeria” basada en dades incorrectes. “En el moment que dona aquestes dades ja no es troba expressant una opinió, sinó fent un exercici d’informació, i per tant –recorda el CIC– està sotmès al criteri 1 del codi deontològic que, evidentment, incompleix. En cap cas una tertúlia pot significar una llicència per a la mentida o la desinformació. Dues de les principals xacres que minen la credibilitat del periodisme”.

    La resolució conclou que les afirmacions de Jordi Barbeta sobre la “major formació” dels tècnics sanitaris respecte a les infermeres no responen a la realitat. El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Són estudis  de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores versus Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, s’ha de posar una professió per damunt de l’altra”. Els estudis d’infermeria tenen uns continguts generals i més teòrics en front els de Tècnic Sanitari, que són eminentment pràctics. Tenen competències diferents, y el CIC recorda que “totes són necessàries per al bon funcionament del sistema sanitari”. I en cap cas es pot justificar l’afirmació que “els tècnics sanitaris són persones que estan bastant més formades que les infermeres”.

    Per tant, el CIC considera que Barbeta vulnera el criteri 1 del Codi: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”

    Aquestes dades, considera el CIC, “en certa manera desacrediten el col·lectiu d’infermeres en afegir també que són “insolidàries” amb els Tècnics Sanitaris. Així, Jordi Barbeta vulnera també el Criteri 2 del Codi, que implica “Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. El CIC creu que “aquest tipus d’afirmacions en boca de periodistes coneguts i amb una llarga trajectòria i, encara més, efectuades en una televisió pública i sense declarar que només són opinions personals, no tan sols no beneficien cap professió, com seria en aquest cas la dels Tècnics Sanitaris, sinó que desinformen i creen desconfiança entre els ciutadans, ja especialment sensibles a tot allò que fa referència a la salut i al sistema sanitari”.

    Davant d’aquesta resolució, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va valorar molt positivament la tasca realitzada pel CIC en aquest tema. La degana Glòria Jodar, puntualitza que “no es tracta de si la resolució ens és favorable i defensa la formació, professionalitat i bon nom de les infermeres” –i, va afegir– “es tracta del fet que el CIC se cenyeix textualment a les declaracions del Jordi Barbeta al programa i, enlloc de basar el seu acord en la lliure interpretació, es documenta per avaluar la veracitat de les afirmacions i consensuar una postura al respecte, vull recordar assolida per la unanimitat de tots els seus membres. En definitiva, el que hom espera d’un organisme independent”.

    Tanmateix, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i admetre a tràmit la queixa de les corporacions infermeres i coincidir amb el CIC que Jordi Barbeta participava en el programa “en qualitat de tertulià, i per tant en un context d’expressió d’opinió”, va notificar  al Consell l’1 de febrer que havia “analitzat el fragment del programa” i que, “si bé entenem que algunes de les afirmacions fetes poden molestar al col·lectiu professional al qual representeu, no són susceptibles de cap més actuació per part d’un organisme regulador com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”. Pel que fa a l’esmena expressada pel Consell i els col·legis d’infermeres al fet que ni la “conductora del programa ni cap dels col·laboradors i convidats participants a la taula” desmentís les afirmacions de Jordi Barbeta, el CAC considera que “tenint en compte les característiques de les diferents afirmacions del tertulià, el context en el que s’emeten i la intervenció del Conseller de Salut com a veu qualificada, no es pot entendre que fos necessari un posicionament o aclariment per part de la conducció del programa”.

    En aquesta línia, la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també va notificar al CCIIC el passat 12 de gener que “el comentari de Jordi Barbeta es referia únicament al nivell jeràrquic i d’estudis dels països europeus que, a diferència d’Espanya, apliquen el pla Bolonya”, basant-se en el fet que “el conseller de Sanitat, Manel Balcells, va contestar que “efectivament cal millorar la situació dels tècnics sanitaris”. El comunicat cloïa que “en un tuit posterior, Jordi Barbeta va lamentar que les seves paraules s’haguessin interpretat com un atac als professionals d’Infermeria i es va disculpar. Ens sumem a la disculpa i lamentem l’enuig que us han causat els comentaris del periodista a “Els Matins”.

    Sobre els posicionaments del CAC i de TV3, la degana del Consell de Col·legis considera que  es “fa una contextualització errònia de les paraules de Jordi Barbeta, basades en interpretacions subjectives de quan les afirmacions es refereixen a l’àmbit espanyol o europeu; afegint-hi matisos que el periodista no fa en cap moment, incorrent-hi en falsedats, creant confusió, desinformant i traslladant a l’audiència una concurrència i rivalitat entre professionals inexistent i impròpia d’un sistema de salut multidisciplinari, col·laboratiu i, sobretot, intel·ligent”.

    D’altra banda, Glòria Jodar resalta que “en general, TV3 mai ha tractat la nostra professió com toca; per exemple, en el programa sobre Atenció primària les infermeres surten sempre com si fossin ajudants de…” i –explica– “La d’infermera és una professió universitària científica que fa que les persones es curin més o menys ràpid en funció de les cures que hi apliquem, i les apliquem amb la màxima evidència científica…i tot això no surt mai; sempre surt la cara amable, la bona noia, l’altruisme etc… que no dic que això no hi hagi de ser també, però no forma part de la professió sèria, responsable, que pren decisions, que té un paper fonamental per a la recuperació de les malalties,…”.  Jodar conclou que “per part nostra, estava clar que era una cosa que havíem de fer, però ja ens imaginàvem una resposta poc contundent”.

  • Infermeres de Catalunya desconvoca la vaga indefinida després d’un mes i mig de mobilitzacions

    El sindicat va assenyalar, en paraules de la seva vicepresidenta Laia Marsal, que tot i que l’acord assolit no respon completament a les seves expectatives, consideren que és un «primer pas» i, per tant, van decidir desconvocar la vaga per «donar un alleujament a la infermeria i a la població». Els acords, segons el sindicat, no marquen un punt final, i han subratllat la seva disposició a convocar noves mobilitzacions si cal.

    En aquest acord, s’han establert eines de treball i s’ha creat un espai bilateral per fer seguiment dels acords cada dos mesos. Malgrat això, el departament ha rebutjat negociar l’increment salarial de 400 a 600 euros mensuals que reclamaven, argumentant que aquesta qüestió depèn de la requalificació de la professió a la categoria funcionarial A1, la qual es comprometen a negociar amb Madrid.

    L’acord d’aquest dijous inclou 9 dels 10 punts que les dues parts havien estat negociant, amb l’excepció de la millora salarial. Entre altres aspectes, es reconeixerà les infermeres com a figures vàlides per fer de cap de torn i de guàrdia. També s’ha aconseguit el compromís que puguin prescindir dels seus vehicles personals per realitzar la feina, i s’emprendrà un estudi per determinar la quantitat necessària.

    Altres mesures acordades inclouen la creació de borses de treball exclusives per a les infermeres, la revisió de les seves funcions i la implementació de la «desconnexió digital» quan no estiguin treballant, segons ha informat el sindicat.

    Tanmateix, el sindicat ha recalcat que aquest acord «no marca el final del camí» i han assegurat que no dubtaran en convocar noves mobilitzacions si és necessari. A més, tenen previst viatjar a Madrid el 2 de febrer per reclamar el reconeixement de la categoria professional A1, així com de les especialitats d’infermeres al ministeri.

    «Ha d’haver-hi reclassificació de totes les categories i hem quedat que l’aplicació es farà en el moment en què entri en vigor i tingui un finançament efectiu», ha explicat Balcells, que ha insistit que la requalificació és un tema que depèn del govern espanyol, també pel que fa als recursos econòmics.

    La vaga es va iniciar en coincidència amb l’aprovació del nou conveni col·lectiu de l’Institut Català de la Salut, que el sindicat considerava que beneficiava més als metges que a altres professionals sanitaris. L’acord final va ser aprovat amb el consens entre el Departament de Salut i els sindicats Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE.

  • Les infermeres fan un pas més i aniran a Madrid a reclamar el reconeixement de la categoria professional

    La vaga indefinida convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya el passat 12 de desembre en contra del Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut sembla haver-se convertit en una pedra a la sabata per al Departament de Salut, i la força del col·lectiu d’infermeres i infermers de Catalunya continua imparable.

    Després d’un mes de vaga i de la manifestació multitudinària d’aquest passat dissabte, que va mobilitzar a Barcelona a més de tres mil cinc-centes infermeres i llevadores, segons dades de l’Ajuntament, per reivindicar els seus drets, el col·lectiu d’infermeres es manté ferm i ha convocat una manifestació a Madrid el proper 2 de febrer, que és el dia que el conseller de Salut, Manel Balcells, té previst reunir-se amb la ministra de Sanitat, Mónica García, i abordar algunes de les reivindicacions del sector que depenen del ministeri, com la requalificació professional de les infermeres a la categoria A1 (actualment les infermeres es troben a la categoria professional A2, tot i que fa més de deu anys que són graduades). Una altra de les principals demandes del col·lectiu en vaga són el reconeixement de les diferents especialitats “en condicions”.

    A banda del desplaçament a Madrid, les infermeres catalanes tenen previst anar a treballar dilluns amb una mascareta de color fúcsia (el color corporatiu del sindicat Infermeres de Catalunya) i informar als ciutadans i usuaris beneficiaris del sistema de salut sobre aquestes demandes unitàries del sector de la infermeria.

    En aquest sentit, diumenge també es va impulsar una procés digital de recollida de signatures que vol implicar i fer partícep a la ciutadania; en aquest document hi ha un manifest de suport a la convocatòria de vaga i a les reivindicacions que es fan des del sector, i es preveu portar-lo al departament de Salut i al Parlament durant la negociació dels pressupostos 2024, per a què es tinguin en compte les peticions signades. Entre elles, es demana a l’executiu que classifiqui les infermeres al grup professional A1, que destini una partida dels pròxims pressupostos per reconèixer econòmicament aquesta nova classificació com a facultatives i que es reconeguin les especialitats infermeres amb el nivell salarial corresponent. Sota el lema Les infermeres diem prou! Uneix-te a nosaltres!, aquesta iniciativa ja havia comptabilitzat més de 25.000 signatures en només tres dies.

    A les diferents accions impulsades per Infermeres de Catalunya, cal sumar-hi també les protestes liderades per la plataforma sindical Vaga Unitària contra el Preacord ICS –formada per organitzacions sindicals com la CGT, la Intersindical o CATAC-CTS entre d’altres–, que ha convocat una manifestació a Barcelona el proper 27 de gener.

    Totes aquestes mobilitzacions posen encara més en evidència la precarietat laboral dels professionals de la salut a Catalunya.

  • Les infermeres mantenen el pols amb el Govern i reprenen les mobilitzacions

    El sistema sanitari català està realment al límit. Mentre els centres d’atenció primària (CAP) atenen el pic de contagis d’infeccions respiratòries –grip i còvid majoritàriament–, les infermeres reprenen les jornades de mobilitzacions de la vaga indefinida convocada el passat 12 de desembre, i s’hi afegeixen els tècnics sanitaris d’hospital i d’atenció primària, que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans.

    Tot i haver tingut un primer contacte directe amb el conseller de Salut, Manel Balcells, el passat 4 de gener, Infermeres de Catalunya continua endavant la vaga indefinida iniciada abans de festes. Segons la presidenta del sindicat organitzador, Núria Guirado, «han de succeïr coses tangibles per a poder aturar aquesta vaga”. “El dia 4 estàvem citats representants dels sindicats d’Infermeres de Catalunya en una reunió institucional per part del departament de Salut on vam poder expressar les nostres reivindicacions de primera mà. El conseller es va mostrar coneixedor d’aquestes reivindicacions i ens va oferir formar part d’una taula tècnica de millora de la professió, juntament amb consell de col·legis professionals i societats científiques, i hem d’acabar d’estudiar aquesta oferta; també vam poder obrir un espai de diàleg, però en cap cas la reunió era de caràcter negociador, sinó que era institucional, per a posar-nos cara i per a conèixer les reivindicacions”, explica Guirado. Tanmateix, la presidenta d’Infermeres per Catalunya va apuntar que «a nivell autonòmic, si hi ha voluntat de govern, hi ha coses que es poden començar a fer, no cal esperar».

    Alguna de les pancartes reivindicatives.

    Una setmana plena de mobilitzacions

    La jornada d’ahir va portar a mig miler d’infermeres des de la plaça Universitat i la plaça Tetuan (hi havia dos punts de sortida) fins a les portes de la Generalitat a ritme de #lesinfermeresdiemprou; aquest matí hi ha prevista una concentració davant del departament de Salut i demà Infermeres de Catalunya s’adhereixen a les concentracions que diferents entitats i moviments socials –com ara Marea Blanca– han organitzat a favor de la sanitat pública. Per al proper dissabte dia 13 hi ha prevista una gran mobilització a Barcelona, de caire més festiu i familiar, que pretén incloure a tota la ciutadania.

    Pel que fa a la vaga anunciada pels tècnics que treballen a urgències, laboratoris i quiròfans, Núria Guirado, considera que «els tècnics sanitaris han anunciat una vaga indefinida a banda, però en el tema de la recategorització, per exemple, ens uneix el mateix; en aquest aspecte estaríem aliniats, i no descartem fer accions conjuntes. Al final, ens uneix molt més del què ens separa, i el problema dels professionals sanitaris de Catalunya no és només de les Infermeres. Nosaltres som un sindicat professional i defensem a les infermeres, però ens sumarem sempre a qualsevol company o professional que defensi una millora de les condicions laboral, perquè això impacta directament en una millor salut per a tots”. El col·lectiu de tècnics sanitaris al·lega que l’acord de l’ICS signat recentment pel departament de Salut i els sindicats majoritaris no els té en compte i sosté que se’ls invisibilitza; reclamen que se’ls reconegui la vàlua professional i que se’ls pagui proporcionalment la feina que fan. Les protestes que es van iniciar ahir a les portes de l’hospital de la Vall d’Hebron afecta a tot el personal tècnic superior sanitari, tècnics en cures d’infermeria i tècnics de farmàcia i parafarmàcia de l’Institut Català de la Salut de Catalunya. Els tècnics sanitaris inclouen també personal d’urgències, laboratoris i quiròfans i podria haver afectacions en serveis com proves d’imatge, analítiques, electrocardiogrames o biòpsies.

  • Continua el conflicte a la sanitat catalana: un centenar de directius amenaça de dimitir i les infermeres mantenen la vaga indefinida

    Un centenar de directius d’Atenció Primària de la zona de Barcelona amenacen de dimitir si l’administració no mou fitxa en els propers tres mesos. El conveni de l’ICS que es va signar fa unes setmanes després de disset anys congelat no convenç i afegeix pressió al conseller de Salut, Manel Balcells.

    A la vaga indefinida convocada des del dia 12 de desembre per Infermeres de Catalunya, s’afegeix ara l’amenaça de dimissió de directius de més de cinquanta centres sanitaris (CAPs, CUAPs, ASSIRs i EAPs), que representen un 60% del total que hi ha a la capital catalana. En una carta conjunta acusen el Departament de Salut de proposar “mesures classistes” que “representen el trencament d’un dels fonaments de l’Atenció Primària: el treball en equip”.

    Les crítiques es dirigeixen al conveni laboral plantejat a l’ICS, l’entitat pública que gestiona el 80% dels centres d’atenció primària catalans. El qualifiquen de “falta de respecte” pels desequilibris entre els metges i la resta de personal. Lamenten que millora especialment les condicions laborals dels metges, per evitar que marxin a altres països, però queda curt per a la resta de treballadors de l’Atenció Primària. Posen el focus en les infermeres, administratius, auxiliars d’administració, auxiliars d’infermeria, llevadores, fisioterapeutes i treballadors socials. Insisteixen que es treballa com a equips i critiquen que les infermeres tenen més tasques a fer com la prescripció d’alguns medicaments, un major esforç que no es veu contemplat en el nou conveni. Afegeixen que hi ha hores extres que no es podran pagar a alguns treballadors, o la desigualtat amb el complement d’exclusivitat, que només es pagarà als metges per evitar que marxin a la privada. En el cas del personal d’administració lamenten que tota la millora que contempla el conveni és d’un augment de 131 euros a l’any.

    Des del Departament de Salut treuen pit d’haver fet una injecció de 320 milions d’euros amb el nou conveni, tot i que ja s’han reunit amb els signants de la carta per revisar alguns dels punts amb els quals hi ha conflicte.

    El conseller Balcells posa com a condició per a reunir-se que es desconvoqui la vaga indefinida

    Infermeres de Catalunya va convocar una vaga indefinida el passat 12 de desembre que continua, a conseqüència del nou conveni de l’ICS davant la falta de millores per a les infermeres. El conseller de Salut ha posat com a condició per a reunir-se amb el sindicat que aturi la vaga indefinida i demana “espai de diàleg adequat” per “abordar les reivindicacions professionals”. Tot i que insisteix que no menysté el sindicat, la vaga ni el malestar, demana abordar el conflicte des del punt de vista “professional” i “no sindical”.

    Tot i que Infermeres de Catalunya no té representació a les taules de negociació, ha sabut mobilitzar el col·lectiu amb especial incidència entre les d’atenció primària. Tot i que hi ha hagut contacte amb responsables del Departament de Salut, des del sindicat demanen reunir-se directament amb el conseller, que assegura que “hi ha unes regles de joc sindicals que s’han de complir”, en referència al fet que el conveni el va signar la majoria de sindicats amb representació (SATSE, Metges de Catalunya, CCOO i UGT) i que els convocants de la vaga no tenen representació. “Conseller, la vaga continua. Primer parlem i després decidim desconvocar la vaga, si arribem a un acord. “Aquestes són les regles i no les podem canviar”, han respost des d’Infermeres de Catalunya.

    “És legítim queixar-se, però no repetirem les negociacions. El conveni està signat per 13 dels 15 delegats. Hi ha un sindicat que fa vaga, però és minoritari, i no em refereixo que les infermeres siguin minoritàries, sinó que el sindicat no té representació a la taula. Que a dia d’avui tindrien majoria absoluta? Potser sí, però no hi ha eleccions. Això sí, han mogut molta gent, i és important, perquè indica que hi ha malestar tot i les condicions laborals signades. Aquesta és la lectura”, afirma el conseller de Salut.

    El pròxim 3 de gener s’ha convocat una primera reunió amb col·legis d’infermeria, amb la voluntat d’ampliar-la a societats científiques i continuar amb converses amb els sindicats. El conseller admet el “malestar” i assenyala que cal avançar en el reconeixement dels perfils professionals i assegura que si cada cop tenen més feina qualificada s’ha de reconèixer i pagar-ho.

  • Pluja de bates a la plaça de Sant Jaume

    «Si no hi ha un gest clar d’asseure’s i obrir un espai de diàleg amb el conseller, potser haurem de pujar el to de les nostres reivindicacions. Estem valorant quines són les accions a dur a terme en els propers dies”. Aquesta és la posició del sindicat Infermeres de Catalunya després d’acabar la vuitena jornada de vaga consecutiva del sector i passar el matí i bona part de la tarda davant del Palau de la Generalitat sense obtenir cap resposta per part del departament de Salut. La mobilització d’ahir va tenir el punt de partida a la plaça d’Urquinaona i va acabar a la plaça de Sant Jaume cap a quarts de sis.

    En els darrers dies s’ha pogut veure un moviment del sector de la infermeria sense precedents, que des del sindicat d’infermeres organitzador valoren molt positivament: «Estem molt satisfetes del seguiment de les infermeres, sobretot d’aquesta unió d’infermeres reclamant en una sola veu«, reconeix Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya; «Nosaltres hem convocat  una vaga, amb unes reivindicacions, i les infermeres se senten identificades; si no, no haguessin participat en les mobilitzacions tantes infermeres; per tant, creiem que és important que el conseller escolti a les infermeres i poguem trobar un espai de diàleg», afegeix.

    Mobilització del sector davant del Palau de la Generalitat. | Infermeres de Catalunya

    El sector de la infermeria reivindica un reconeixement i esgrimeix millores de les condicions laborals, a banda dels dos convenis signats pel departament de Salut: amb la concertada (a principis d’any) i aquest darrer III Acord de l’Institut Català de la Salut. En aquest sentit, Guirado apunta «nosaltres aquests convenis no tenim maneres de canviar-los, però hi ha altres coses que poden sumar i que milloren les condicions laborals dels professionals, i aquí és on nosaltres entrem. Quan parlem de condicions laborals no parlem nosaltres de millores econòmiques, que també, sinó de coses com, per exemple, que a les infermeres d’hospital se’ls comptabilitzi el temps d’encabalgament de passi de torn com part de la seva jornada efectiva, o que les infermeres d’atenció primària no hagin d’utilitzar el vehicle propi per a fer les atencions domiciliàries, que s’augmenti la flota de vehicles… que ens donin els instruments per a garantir aquesta cartera de serveis».

    En aquesta línia, des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AiFiCC), Ester Giménez destaca que el sector de la infermeria no és de fer vagues, però que «aquestes mobilitzacions reflexen el malestar de la infermeria, que es porta arrossegant des de fa anys, i és la forma de canalitzar-ho«, i demana «que es valori tota la feina que s’està fent a l’atenció primària, que se’n parla molt però realment no s’està valorant, i no es porta a la pràctica, que s’incorporin recursos reals per a donar tota l’atenció que cal; els professionals no poden estar amb aquesta tensió i aquesta saturació constant«.

    D’altra banda, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), ha anat un pas més enllà i demana la destitució del conseller de salut, Manel Balcells. En un comunicat enviat als mitjans de comunicació considera que:

    «Lluny de reconèixer el valor de les professions no mèdiques, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha actuat de manera prepotent i ha menyspreat de manera repetida les seves reivindicacions. Entenem que ni la societat ni el Govern es poden permetre aquestes actuacions dels responsables de la major empresa sanitària del país, que té un valor estratègic per al benestar de la població.

    Per això, demanem al president Pere Aragonès que destitueixi Balcells del seu càrrec i nomeni un nou conseller, o una nova consellera, que tingui la capacitat de respondre als reptes importantíssims que té a l’actualitat el sistema sanitari català, començant per la reparació dels greuges patits pels professionals, tots, i el seu reconeixement d’acord amb les seves competències».

    Pel que fa a les properes mobilitzacions d’aquesta vaga indefinida, el sindicat convocant explica que es reuneixen cada vespre per decidir quines són les accions o mobilitzacions a fer en les properes 24-48 hores, en funció de les novetats que van succeïnt.

  • Infermeres de Catalunya inicia avui una vaga indefinida

    Les infermeres es planten i comencen avui una vaga indefinida. “Fa temps que aguantem una situació límit que tenim des d’abans de la pandèmia, que ha evidenciat les mancances del sistema”, afirma Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya, que afegeix que “fa més de deu anys que assumim més tasques i competències cobrant el mateix”. Una situació que ha esclatat amb la signatura del conveni del SISCAT i recentment amb el de l’ICS. 

    La convocatòria es dirigeix a totes les infermeres que treballin als centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i des del sindicat lamenten sobretot “el maltractament” a les llevadores, que tot i haver de tenir especialitat per exercir “no es veu reconegut en condicions laborals i econòmiques”. Infermeres de Catalunya destaca l’evolució professional i formativa del sector, amb noves competències que les han convertit en una peça clau del sistema. No obstant, troben a faltar un reconeixement social, econòmic i laboral de la professió. 

    Salut no s’asseu a negociar

    Des d’Infermeres de Catalunya culpen al Departament de Salut del “menyspreu” del col·lectiu que es tradueix en un deteriorament de la salut física i mental i inclús abandonament de la professió. Afirmen que fins al moment “ningú del departament ha demanat parlar amb nosaltres” i asseguren que la vaga no s’aturarà fins que es negociïn les reivindicacions de les infermeres. Adverteixen que no acceptaran excuses: “volem fets i no paraules”. 

    Exigeixen un reconeixement professional i laboral, en competències, responsabilitats i en retribució econòmica i reduir la càrrega de feina amb una disminució de les ràtios. D’altra banda, troben a faltar cobertura legal i econòmica en moltes de les noves tasques que assumeixen. També demanen que el temps de visita sigui variable entre 10 i 30 minuts en Atenció Primària per adequar-lo a la intervenció i una unificació de tots els convenis sanitaris: “una mateixa feina, un mateix conveni”, afirmen. 

    En l’àmbit laboral i econòmic, demanen recuperar les condicions anteriors a la crisi immobiliària, amb una jornada que passi de les 1642h anuals a les 1599h, recuperar el 5% de reducció de massa salarial, que es va retallar el 2010 amb Zapatero i el 2012 amb Montilla. També reclamen la jubilació anticipada voluntària, una compensació econòmica per la prolongació de jornada, plus de perillositat i un complement d’exclusivitat per la imposició de torns que impedeix compaginar amb una altra feina. Tot i així, destaquen que la solució és una profunda reestructuració del sistema i apunten a una falta de professionals que suposa una sobrecàrrega de tots els perfils professionals. “Ja estem fartes de ser la mà d’obra barata i qualificada del sistema, de copets a l’esquena, d’aplaudiments i reconeixements buits”, conclou el manifest. 

    Setmana de mobilitzacions a la sanitat catalana

    Sindicats com la CGT, la intersindical i el CATAC han convocat vagues avui dimarts 12 de desembre i demà dimecres 13 de desembre, ja que tant infermeres com personal administratiu se senten “menyspreats” respecte a la millora de condicions dels metges. Els sindicats assenyalen que “és un acord que inclou millores, però des del 2006 no n’hi havia cap i ara s’obliden coses de base”. Lamenten que, els metges “tindran un augment de 15.000 euros anuals, mentre que el personal administratiu rebrà 131 euros més a l’any”. Altres reivindicacions com el complement d’exclusivitat o deixar de fer guàrdies a partir dels 60 anys s’ha reconegut als metges mentre que al col·lectiu de les infermeres no. Sindicats majoritaris com CCOO, UGT i Metges de Catalunya no secundaran la vaga i defensen el III Acord i justifiquen que els metges tenen més millores perquè “fan més hores i més guàrdies”.

  • Les infermeres es mobilitzen per denunciar “irregularitats” en el procés d’estabilització de l’ICS

    El sindicat d‘infermeria Satse ha presentat una queixa formal davant de la Síndica de Greuges per investigar les «irregularitats» en el procés d’estabilització de l’Institut Català de la Salut (ICS) i ha convocat a tots els i les professionals de l’ICS a protestar contra la “inseguretat jurídica” que el procés està provocant. De moment, a la convocatòria de mobilització per al proper dimarts 7 de novembre s’hi han sumat el Sindicat d’Infermeres de Catalunya, SAE Catalunya, SOM Intersindical i Enfermería Digna, que també es van concentrar el passat 27 d’octubre davant del Departament de Salut, tallant Gran Via i Balmes. 

    No és la primera denúncia que el Síndic de Greuges rep sobre aquest procés d’estabilització, el més important dels propers anys, en què s’oferten un total d’11.096 places i a les quals hi ha més de 35.000 aspirants convocades per a diferents categories professionals de l’ICS. El passat juliol, Infermeres de Catalunya va presentar una denúncia “pels problemes informàtics i els terminis ajustats d’aquest”.

    El personal sanitari porta anys en una situació de temporalitat molt elevada, criticada per la Unió Europea en reiterades ocasions. Per aquest motiu, a finals de 2021 l’executiu espanyol va iniciar una sèrie de procediments per intentar controlar els nivells de temporalitat, mirant de mantenir-los per sota del marge establert del 8%. Entre les mesures preses, es va aprovar la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, i al juliol de 2022 el Consell de Ministres va aprovar un procés d’estabilizació del personal sanitari que va dirigit a més de 67.000 professionals. 

    L’anul·lació de gairebé 5.000 places: la gota que ha fet vessar el got

    A la vista de les repetides denúncies dels sindicats davant del Tribunal Europeu, l’Institut Català de la Salut es va veure en l’obligació de convocar, durant l’any 2022, un procés de selecció estructurat en tres fases. La primera d’aquestes fases comporta un concurs de mèrits destinat als professionals que compten amb una llarga experiència a la institució. La segona fase combina els mèrits amb exàmens, atorgant un pes considerable a l’experiència prèvia. Per últim, la fase 3 implica un concurs obert a tots els professionals, tant aquells que han treballat al ICS com els de la sanitat concertada.

    En un context de gran fatiga i nervis per part dels professionals sanitaris, més enllà del malestar per la falta d’informació sobre els criteris específics de les proves d’estabilització a només dos mesos que se celebrin, la gota que ha fet vessar el got ha estat l’anul·lació de gairebé 5.000 places a la fase de concurs de mèrits d’aquest procés. L’ICS al·lega que aquesta mesura es deu a un defecte en el procediment que obliga a anul·lar les 4.679 places que s’havia decidit ampliar a la Fase 1 (mèrits), segons s’havia anunciat a la Mesa Sectorial del 28 de setembre. Segons informen CCOO i UGT, això es deu a “una interpretació jurídica errònia de l’ICS del article 217 de la Llei 5/2023, de 28 de juny”, que ha fet que, per qüestions de legalitat, “s’han de reubicar aquestes 4.679 places a la FASE 3”.

    Concentració davant de l’ICS el 27 d’octubre de 2023. Crèdit: Enfermería Digna

    SATSE: “No permetrem que l’ICS anul·li l’ampliació de places”

    Sindicats com SATSE i Infermeres de Catalunya denuncien que aquestes irregularitats en el procediment estan “creant una gran inseguretat jurídica” i van “en contra de la finalitat de la Llei aprovada el desembre de 2021”, que busca estabilitzar a personal que porta temps treballant de forma temporal en el sistema de salut públic, per això asseguren que no permetran que l’ICS anul·li l’ampliació de places. 

    SATSE enmarca la mobilització en una sèrie d’accions que “encenen la tardor calenta de la sanitat pública”, mentre que Infermeres de Catalunya  se suma a la convocatòria per “expressar el malestar davant de la gestió que s’està fent del procés d’estabilització”. Al seu torn, Infermeres de Catalunya afegeix l’acció a la nova campanya de mobilitzacions #LesInfermeresDiemProu, que “vol donar resposta a les reivindicacions que fa molt de temps que fem les infermeres i millorar les condicions laborals i el reconeixement professional social de les infermeres”, segons ha declarat en roda de premsa la seva Presidenta, Núria Guirado.

    Intersindical: “A menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”

    La Intersindical denuncia que “a menys de 2 mesos per a les proves, resten per publicar la majoria de tribunals qualificadors i els criteris de les proves”.“De les 77 categories o especialitats per les quals està prevista la superació d’unes proves, només hi ha publicats els tribunals qualificadors de 16, així que falten 61 tribunals qualificadors per nomenar”. Aquest fet és important perquè, sense la publicació dels tribunals qualificadors, les aspirants no poden conèixer els criteris específics de les proves. 

    D’altra banda, la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Ester Giménez, recorda que “és imprescindible crear els llocs de treball específics per les especialitats, tenint en compte les competències que tenen els professionals en aquestes convocatòries, perquè a l’atenció primària hi vagin professionals que garenteixin les competències”.

    CCOO i UGT: “Aquesta modificació ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants”

    CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, les dues organitzacions sindicals que formen part de la Mesa Sectorial, no s’han adherit a la convocatòria del proper dimarts 7 de novembre, però han emès un comunicat expressant la seva “disconformitat i malestar per tot aquest enrenou, provocat per una mala gestió del centre corporatiu.” 

    Els dos sindicats denuncien que, tot i que “la finalitat d’aquesta ampliació era estabilitzar al nombre màxim de professionals de l’ICS”, aquesta modificació “ha derivat en frustració, indignació i ràbia de totes les persones aspirants que s’havien creat unes expectatives sobre aquest aspecte que no han estat satisfetes”. “Continuem exigint exàmens assequibles, que no descomptin les preguntes errònies en cap categoria, i que no s’hagi de tornar a repetir la prova de català”, conclouen CCOO i UGT.