El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE) han manifestat la seva satisfacció davant l’aprovació, la setmana passada, del Reial Decret (publicat al BOE del 3 de juliol) pel qual es crea l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUE) a l’Estat espanyol. Es tracta d’una reivindicació històrica dels professionals, i la seva materialització reconeix la singularitat d’aquest àmbit d’exercici professional i equipara l’Estat espanyol a la majoria d’Estats europeus, on ja existeix aquesta especialitat.
A més, el decret inclou una via extraordinària d’accés al títol d’especialista en MUE per als professionals d’altres especialitats que fins ara han estat al capdavant de les urgències i les emergències, la qual cosa suposa un reconeixement a l’experiència i expertesa acumulades. D’una banda, la norma estableix un accés directe per a aquells facultatius especialistes o llicenciats abans de l’any 1995 que acreditin almenys quatre anys de prestació de serveis a Urgències, dins dels set immediatament anteriors a l’entrada en vigor del reial decret. I de l’altra, els especialistes que acreditin un exercici professional d’entre dos i quatre anys, en els quatre anys immediatament anteriors a l’entrada en vigor de la norma, també podran accedir al nou títol, prèvia superació d’una prova pràctica.
Els residents actuals, i els futurs que finalitzin el MIR abans que surti la primera promoció d’especialistes en Medicina d’Urgències i Emergències, també hauran de superar la prova en cas que vulguin obtenir el nou títol.
Segons el Ministeri de Sanitat, prop de 9.000 metges podran assolir l’especialitat d’urgències per alguna d’aquestes vies. De fet, el mateix decret determina el calendari en què es podrà sol·licitar el reconeixement del títol, presentant l’acreditació homologada per la conselleria o departament de sanitat de les comunitats autònomes. La presentació de les sol·licituds es farà de manera esglaonada, segons el mes de naixement dels interessats. Així, els nascuts el mes de gener, els primers que poden demanar-ho, disposen de tres mesos des de la data de publicació del decret (2 de juliol de 2024) per presentar les sol·licituds.
És per això que el sindicat Metges de Catalunya ja ha demanat al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es coordini amb el ministeri per activar “amb agilitat” els mecanismes necessaris perquè les persones interessades puguin obtenir el certificat acreditatiu de l’experiència professional que permetrà sol·licitar l’accés extraordinari al títol d’especialista en Medicina d’Urgències i Emergències.
La decisió del Govern posa fi a una situació gairebé inèdita a Europa que provocava des de fa anys disfuncions al conjunt del sistema sanitari. Com que no hi havia una formació específica, els serveis d’urgències i emergències s’havien de nodrir de professionals formats en altres especialitats. A la pràctica, la gran majoria provenien de l’especialitat Medicina Familiar i Comunitària, agreujant així la crisi que viu aquesta especialitat. Les comunitats autònomes han registrat en els últims anys un problema creixent per completar les plantilles que necessiten als centres de salut d’atenció primària a causa, entre altres raons, de la fugida a l’estranger d’aquests especialistes.
La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES), que representa més de 13.000 professionals d’Urgències, destaca en un comunicat que amb la creació de l’especialitat, «el Govern d’Espanya fa possible que tots els pacients espanyols puguin ser atesos per especialistes amb una formació reglada, homogènia i reconeguda, tal com es mereixen els ciutadans del nostre país, independentment d’on resideixin».
Sempre hi ha un “però”
El CCMC va contribuir en el seu moment en l’elaboració del Reial Decret que finalment va aprovar la setmana passada el Consell de Ministres; entre d’altres aportacions, va realizar també un seguit d’al·legacions per tal d’aprofitar l’oportunitat per posar en valor i retenir tot el talent existent. Una d’aquestes reivindicacions formulades pel CCMC va ser que el període formatiu de l’especialitat havia de ser de cinc anys i no de quatre, per tal d’equiparar-lo al marc europeu i de facilitar, per tant, el reconeixement de la titulació fora de l’Estat espanyol. També es proposava que la via extraordinària d’accés al nou títol, amb avaluació específica, s’oferís a tots els metges que tenen coneixements i una dilatada experiència als serveis d’urgències i emergències. Finalment, aquestes al·legacions no han estat incorporades al text definitiu del Reial Decret.
Metges de Catalunya (MC) fa anys que reclama una reformulació de les guàrdies mèdiques de 24 hores, ja que posen en risc el descans, la conciliació i la salut tant dels professionals com dels pacients. Així ho va expressar també la ministra de Sanitat, Mónica García, el passat mes de febrer, quan va anunciar la seva intenció de fer-les desaparèixer en aquesta legislatura, tot I que de moment no s’ha produït cap avenç en aquest àmbit. En tot cas, el sindicat de metges recorda que hi ha certs col·lectius per als quals aquestes jornades complementàries suposen un risc encara major i, per això, queden exempts de realitzar-les, entre els quals es troben les embarassades.
Així ho dictaminen la Directiva 92/85/CEE del Consell Europeu –que data de 1992 i eximeix de treballar en horari nocturn a les dones durant l’embaràs–, el III Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada, i el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS) signat el passat mes de novembre. Aquests documents reflecteixen la necessitat de tenir cura de les metgesses embarassades, i destaquen que tant la nocturnitat com les jornades perllongades relacionades amb les guàrdies són un factor de risc clar per elles. El pacte de l’ICS, a més, reconeix també el seu dret a percebre la mitjana de la retribució econòmica vinculada a les guàrdies realitzades durant els darrers 12 mesos de treball efectiu durant el temps d’adaptació del seu lloc de treball.
Tot i això, Metges de Catalunya assegura que té constància que algunes direccions d’hospitals i centres d’atenció primària del sistema sanitari català no estan respectant actualment aquest dret a les metgesses embarassades dels seus equips, fet que el sindicat denuncia i en el qual afirma que està treballant per tal de reconduir la situació: “Unes jornades perllongades i amb nocturnitat com les guàrdies mèdiques posen en risc tant a les futures mares com al nadó, ja que són factors als quals cap dona treballadora hauria d’estar sotmesa durant l’embaràs”, recorda el sindicat.
En aquest sentit, MC alerta a les direccions de personal de tots els centres de salut del país que prendrà les mesures necessàries perquè es reconegui la vulnerabilitat de les embarassades davant d’aquestes jornades maratonianes, i encoratja a qualsevol dona afectada per la mateixa casuística a denunciar la situació i trobar-hi una solució.
Els Centres d’Atenció Primària (CAP) no tanquen per vacances, però sembla que aquest estiu han decidit fer “rebaixes”… Aquesta és la sensació general després que alguns mitjans publiquessin, a finals de la setmana passada, que nombrosos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) no podran contractar personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni prorrogar contractes d’eventuals, degut a una manca de pressupost. En aquesta línia, el Departament de Salut de la Generalitat va confirmar ahir a El Diari de la Sanitat que “degut a la pròrroga pressupostària hem hagut de demanar als centres sanitaris contenció econòmica, i això pot afectar algunes substitucions d’estiu. Normalment, aquestes es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip”. Tanmateix –va matisar–, “continuarem cobrint substitucions d’estiu allà on sigui necessari per a l’activitat assistencial de cada centre. A banda, les zones turístiques es reforçaran per assumir l’increment d’activitat en èpoques vacacionals”.
Davant d’aquesta previsió, diferents sindicats del col·lectiu sanitari han fet públic el seu desacord amb aquestes mesures. Metges de Catalunya (MC) va qualificar d’“irresponsabilitat” aquesta decisió i considera “totalment injustificada” l’aplicació d’aquestes retallades, al·legant que, el passat 9 d’abril, el Govern va aprovar un suplement de crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros per atendre increments de despesa davant la no aprovació dels pressupostos de 2024. Aquest crèdit, segons va informar el Govern en el seu moment, havia de “donar resposta a les necessitats econòmiques que té el país i que no poden ni han d’aturar-se malgrat no disposar d’uns pressupostos vigents”. Ara, el Govern atribueix aquest extra en l’àmbit de la salut a “complir aspectes com les millores laborals aprovades per al personal sanitari”. A través d’un comunicat, el sindicat de metges considera “indecorós” que l’ICS carregui sobre “les esquenes dels treballadors públics una decisió perjudicial per al servei de salut, al·legant que la mesura es pren per l’increment de despesa derivat de les millores retributives del personal sanitari pactades al nou conveni col·lectiu”. En aquest sentit, MC assegura que aquesta justificació no només és “èticament reprovable”, perquè pot arribar a enfrontar els treballadors i, fins i tot, la població contra els mateixos sanitaris —en un context d’increment de les agressions—, sinó que és “fals que no hi hagi finançament per fer front a aquestes millores que, per altra banda,’no han suposat un gran salt endavant’ per a les condicions laborals i retributives del personal”.
Per la seva banda, Infermeres de Catalunya titlla d’”inadmissible” aquestamesura per afrontar als propers mesos i considera que aquesta situació conduirà novament “al límit les organitzacions dels centres, cosa que afecta l’atenció a la població, allargant les llistes d’espera i sobrecarregant les càrregues de treball de les professionals”. I en un comunicat demana “que es prenguin les mesures adequades per fer front a les necessitats reals del sistemacom s’havien fet altres anys”.
Noves mobilitzacions abans de Sant Joan
El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha anat un pas més enllà i ahir va anunciar una concentració davant del centre corporatiu de l’ICS, el proper 20 de juny, que mobilitzarà a infermeres, infermers, fisioterapeutes i llevadores. Les protestes del sindicat se centren en la “nova onada de retallades” de cara a l’estiu i destaquen que “tot això incideix en l’assistència que podem donar, sobrecarregant uns professionals sanitaris que ja treballem al límit”. A més, SATSE Catalunya convoca també els professionals de tota la xarxa d’utilització pública, el SISCAT, ja que la “contenció econòmica” de la qual parla el Departament de Salut també està afectant centres concertats amb tancaments estivals o amb la no obertura d’àrees dels centres.
Tanmateix, des de SOM Intersindical també han mostrat la seva “preocupació” i la seva “indignació” per les mesures anunciades pel Departament de Salut i qualifiquen d’”inacceptable” la manca de reforços durant els mesos d’estiu. I, en aquest context, demanen:
Fi immediata de les retallades en el sector sanitari: La sanitat és un servei essencial que no pot estar subjecte a mesures d’austeritat que posin en perill la salut de la població.
Dotació adequada de recursos: Assegurar que els CAP i els hospitals tinguin el personal necessari per cobrir totes les substitucions durant les vacances d’estiu i en qualsevol altre moment de l’any.
Protecció dels drets laborals dels professionals sanitaris: Garantir que els equips sanitaris no es vegin obligats a assumir càrregues de treball insostenibles ni a realitzar hores extra sense la compensació adequada.
Planificació sanitària efectiva: Establir mesures de planificació i gestió que evitin la dependència de solucions temporals i precàries, assegurant un servei de salut pública robust i resilient.
Des del Departament de Salut mantenen que, durant el període d’estiu, l’activitat “disminueix a l’atenció primària respecte les altres èpoques de l’any” i apunten que, “de mitjana, l’atenció primària de l’ICS realitza 115.000 visites diàries. En canvi, durant el mes d’agost, aquestes disminueixen fins a les 85.000”.
Set de cada deu metges interns residents (MIR) que s’estan formant en unitats docents catalanes s’han plantejat marxar a l’estranger un cop obtinguin el títol d’especialista, i el 39% no es veu treballant al sistema sanitari públic d’aquí a deu anys. Així ho destca una enquesta realitzada per Metges de Catalunya (MC), sindicat majoritari entre el col·lectiu, que recull les opinions de 767 residents de totes les demarcacions.
El secretari de residents i joves facultatius de MC, Àlex Mayer, ha puntualitzat que la tendència a buscar sortides professionals fora del sistema públic és “creixent i preocupant”, però “això no vol dir que tots acabin marxant”. La càrrega de treball, que el 68% dels MIR defineix entre aclaparadora i molt aclaparadora, amb jornades laborals que per al 81% dels enquestats superen les 48 hores setmanals, destaca com a principal factor negatiu del seu exercici professional.
“Tenim vocació i som conscients que estem en una etapa d’aprenentatge, però també tenim vida i projectes personals. A més, veiem la sobrecàrrega dels adjunts, que no és inferior a la nostra”, ha explicat Marc Albiol, resident de tercer any i promotor de l’enquesta. L’excés de feina que “fa molt difícil la conciliació” es visualitza també en els descansos dels residents. Així, el 40% afirma que no pot fer el mínim legal de 36 hores setmanals de descans ininterromput, i el 18% sosté que ni tan sols té assegurat el descans de 12 hores entre el final d’una jornada i l’inici d’una altra.
En aquest sentit, Mercè Gil, resident de quart any, ha destacat que el 77% dels MIR experimenta problemes d’equilibri entre la feina i la vida personal, i això es tradueix en un“estat permanent d’estrès i malestar emocional per no arribar a tot”. En aquest sentit, tres de cada deu residents s’han plantejat abandonar la formació a causa d’aquest malestar i el 37% ha sentit l’impuls de deixar-ho per salut mental.
Les guàrdies de 24 hores són un dels principals cavalls de batalla dels joves facultatius. El 85% creu que aquest tipus de jornades d’atenció continuada s’haurien d’abolir i el 72% es mostra partidari de substituir-les per guàrdies de 12 hores, encara que suposi fer-ne més. “Treballar 24 hores seguides no només és esgotador física i mentalment, sinó que suposa un risc per als pacients, perquè de cap manera pots tenir les mateixes capacitats després de 18 o 20 hores treballant sense parar”, ha remarcat Gil.
L’enquesta de MC també reflecteix algunes dades positives respecte a les condicions laborals dels MIR, que van millorar de manera significativa després de l’acord de sortida de vaga subscrit l’octubre de 2020 entre el sindicat mèdic, les patronals sanitàries i l’Institut Català de la Salut (ICS). Majoritàriament no se supera el topall de quatre guàrdies mensuals (62%) i els residents que en fan més és per voluntat pròpia en la major part dels casos. Així mateix, es respecta la ràtio màxima de quatre MIR per cada metge adjunt, amb l’objectiu de garantir una correcta supervisió i tutorització de l’assistència, i es donen facilitats per assistir a cursos i congressos durant la residencia. En general, els residents tornarien a triar la mateixa especialitat (87%) i la mateixa unitat docent (68%).
Estatut MIR de Catalunya
Després de la convocatòria MIR 2024, que s’ha saldat amb un rècord de 22 places vacants a Catalunya, a les quals s’hi hauran de sumar les renúncies (48 l’any 2023), MC analitza els resultats de l’enquesta com un “nou toc d’atenció al Departament de Salut” sobre la capacitat del sistema per retenir el talent en un context de dèficit de facultatius que afecta 33 de les 49 especialitats mèdiques reconegudes a l’Estat, segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) de l’ICS, amb la medicina familiar i comunitària al capdavant d’aquesta crisi de professionals.
Per trobar solucions a aquest problema, considerat de“primera magnitud”, que condiciona el futur del servei públic de salut, MC proposarà al futur Govern de la Generalitat la creació de l’Estatut MIR de Catalunya que garanteixi unes condicions“dignes i equitatives” a totes les unitats docents catalanes en aspectes cabdals per als joves facultatius com són la jornada de treball o el dret a la conciliació, entre altres.
Les declaracions d’aquesta setmana de la ministra de Sanitat, Mónica García, anunciant que vol reformar les jornades d’atenció continuada perquè desapareguin les guàrdies mèdiques de 24 hores, han generat rebombori entre el col·lectiu mèdic, ja que alguns professionals fa anys que esperen aquesta mesura. García va qualificar el sistema actual d’“anacrònic” i “perjudicial per a la salut del personal facultatiu, limitant de la conciliació” i va destacar que “tampoc garanteix una correcta qualitat assistencial”, tot i la presència ininterrompuda de professionals per a la prestació de serveis sanitaris. Aquestes declaracions les va realitzar en un context de mobilització de la professió per aquesta causa. Pocs dies abans, una metgessa sevillana que treballa en un hospital públic menorquí, Tamara Contreras, posava en marxa una recollida de signatures a change.org sota el lema #nopodemosmás, Tu vida está en nuestras manos y no podemos más: stop guardias médicas 24 horas, que ja ha rebut el suport de més de 87.000 persones en poc més de quinze dies.
Las guardias de 24 horas son un anacronismo que pone en riesgo el descanso, la conciliación y la salud mental de nuestros profesionales sanitarios.
Des de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, secretari general de l’organització, celebra amb contenció les paraules de la responsable de Sanitat: “No podem fer res més que coincidir amb el fet que és un anacronisme, ja que aquest model es va instaurar en un moment en què les guàrdies eren extensions de la jornada laboral normal i, de tant en tant, tenies activitat assistencial extraordinària, tenies una, dues o màxim cinc visites en tota la guàrdia, però tenies temps per descansar. Això no té res a veure amb la situació actual, amb jornades absolutament extenuants i continuades, de pràcticament cadena de muntatge, que fa que el nivell de concentració minvi d’una forma escandalosa. Per tant, aquest treball de 24 hores pràcticament continuades no garanteix una correcta qualitat assistencial i celebrem que la ministra reconegui aquest problema”, va dir. Però, va advertir, “ens preocupa, i molt, com es durà a terme aquesta mesura, perquè és molt difícil desmuntar el model assistencial que porta més de 50 anys aplicant-se i tocar el moll de l’os sense que es produeixin tota una sèrie de repercussions que, o bé empitjorin la qualitat assistencial o bé les condicions de treball de les professionals, o tot alhora. Per tant, creiem que s’ha de parlar molt profundament de com es modifica aquest model garantint la qualitat de l’atenció de 24 x7 com la que tenim i garantint també que les condicions laborals de les metgesses i metges que apliquen aquest model no empitjorin, perquè sempre perdem un llençol a cada bugada”.
Lleonart és del parer que aquest avenç passa indiscutiblement per realitzar “més contractacions de metges i metgesses i abocant més recursos econòmics”.
Les guàrdies de tot un dia: una prova de resistència
Segons l’Estatut Marc que s’aplica actualment al col·lectiu de metges, els professionals del sector estan obligats a fer fins a un total de 2.187 hores anuals, entre jornada ordinària i jornada d’atenció continuada, i això equival a unes 48 hores setmanals obligatòries; a partir d’aquí, per necessitats del servei, la jornada obligatòria podria arribar a ser més llarga. Aquestes xifres impliquen fer també una mitjana d’entre tres i cinc guàrdies al mes. Aquestes guàrdies són obligatòries en gairebé totes les especialitats, excepte certs casos particulars i doctors més grans de 55 anys, que poden triar si fer-les o no.
Amb jornades laborals inacabables, atendre emergències i situacions crítiques durant pràcticament 24 hores posa a prova la resistència física i l’agudesa mental dels professionals. Segons Xavier Lleonart, “hi ha estudis fets que demostren que el rendiment o la capacitat de concentració d’un professional, a partir d’un determinat temps que no va més enllà de vuit, deu o dotze hores, baixa en picat si ha de mantenir aquest nivell de concentració de forma continuada. Qui digui que el seu nivell de rendiment, treballant sense descans 24 hores seguides, és el mateix a la hora 1 que a la hora 23, és un il·lús o menteix descaradament”.
En aquest sentit, Lleonart va explicar que Metges de Catalunya i d’altres sindicats mèdics de l’estat com el Sindicat Mèdic Andalús, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics van presentar conjuntament una petició de reunió amb la ministra Mónica García ja fa més d’un mes, per tractar aquest tema entre molts d’altres que preocupen als sindicats mèdics. «Entenem que la única manera de reformular aquest sistema sense prendre mal seria que la ministra prengués consciència real, parlant amb els professionals que estan al peu del canó i coneixent profundament com es pot millorar aquest sistema, per treure de l’equació el problema de les guàrdies de 24 hores. A hores d’ara, encara no tenim cita, i ens agradaria pensar que la ministra no fa el que fan normalment els polítics, que és fer declaracions grandiloqüents i fàtues però sense que hi hagi res al darrera; entenem que en el moment que es vulgui reunir, és perquè s’hi vol posar de debò», puntualitza.
Sota el lema ‘Ho has donat tot. No has rebut res’, Metges de Catalunya (MC) ha convocat mobilitzacions per a tots els facultatius dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (SISCAT) per a dimecres i dijous d’aquesta setmana.
Entre les reivindicacions del sector, destaquen que cal planificar els recursos, retenir el talent mèdic, oferir formació continuada als i les professionals i dignificar les condicions de treball, tal com va explicar el secretari general de MC, Xavier Lleonart. La sobrecàrrega de feina, denuncien, impedeix dedicar hores laborals a la formació, docència o recerca, a més de no poder oferir l’atenció que voldrien a les persones ateses.
En els últims dos mesos, diferents entitats han donat suport a MC, com per exemple el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica (SCEPC), la Societat Catalana de Neuropsicologia (SCNPS), la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica – ANPIR o Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).
Amb l’objectiu que les protestes fossin del conjunt del sector sanitari, la Mesa Sindical Sanitària de Catalunya va presentar la seva pròpia convocatòria de vaga per als mateixos dies. Tot i això, el 23 de gener va informar que la desconvocava per un “possible defecte formal en l’avís de convocatòria a les patronals”, si bé animava a continuar amb les mobilitzacions previstes.
Recorreguts
MC es manifesta el 25 de gener a les 10 hores davant el Departament de Salut i es desplaçarà per la Gran Via Carles III, Rambla Brasil i Plaça de Sants per arribar al migdia a l’estació de Sants.
L’endemà, hi ha una altra manifestació de MC a les 10 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que baixarà per Via Laietana i l’estació de França, i finalitzarà a les 12 davant del Parlament de Catalunya amb una plantada de bates blanques.
Recorregut de les manifestacions de MC dels dies 25 i 26 de gener
Per part seva, si bé la Mesa Sindical Sanitària no farà vaga com a tal, sí que fa una crida a participar en les accions previstes, que són: el 25 de gener a les 11 hores a plaça Sant Jaume per acabar al Parlament, mentre que el 26 a la mateixa hora hi ha concentracions descentralitzades pel territori.
A més, hi ha una concentració dissabte 28 a Sant Jaume amb altres organitzacions per tal de defensar els serveis públics, no només sanitaris sinó també educatius. La Mesa té el suport d’altres sindicats del sector de l’ensenyament en entendre que es tracta d’una crisi més global dels serveis públics.
Nova vaga mèdica 1, 2 i 3 de febrer
Les diverses organitzacions ja avisaven que les accions d’aquesta setmana suposaven l’inici d’un seguit de mobilitzacions a mitjà termini a Catalunya, i per això MC també ha convocat una nova vaga de personal facultatiu per als dies 1, 2 i 3 de febrer.
El sindicat mèdic ja havia alertat que el conflicte s’allargaria fins que Salut no aportés solucions als “greus problemes” que pateix el sistema, especialment la sobrecàrrega de treball i la crisi de facultatius derivada de les condicions assistencials, laborals i retributives que s’ofereixen als professionals.
Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.
Altres sindicats
La posició d’altres sindicats que també denuncien deficiències en el sistema sanitari públic i demanen millores laborals té algunes diferències amb MC. Així, per part seva, la Intersindical va convocar mobilitzacions per als dies 24 i 25 a tots els serveis sanitaris per tal que tots els sectors se sentin representats.
La secretària d’organització de la federació de serveis públics de la Intersindical, Monica Meroño, explica que l’objectiu és donar “protagonisme a la resta de personal sanitari, no només als metges”, com residents d’infermeria i medicina, administració, personal de serveis, zeladors, etc. “A sanitat, totes som un equip, i com a equip hem d ‘anar totes a una”, afegeix.
Sindicats com CC.OO. i UGT de Catalunya s’han desmarcat d’aquestes mobilitzacions. Es dona la circumstància que tots dos i el sindicat d’infermeria Satse, el passat 23 de desembre, van arribar a un acord en el sector de la sanitat concertada amb la Conselleria de Salut i amb les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).
Es tracta del III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat). L’acord inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que MC no va signar per entendre que no responia als problemes del sistema sanitari públic.
Conèixer quants facultatius falten en cada centre i de quines especialitats, dignificar retributivament el sobreesforç per la manca de personal, recuperar la jornada de 35 hores setmanals, regular els descansos segons les recomanacions de les institucions europees i oferir incentius per evitar la fuga de talent, són algunes de les reivindicacions de Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari del sector. En parlem amb el seu secretari general, Xavier Lleonart.
‘Ho has donat tot. No has rebut res’ és el lema de la convocatòria de la vaga de Metges de Catalunya. Hi ha sensació d’abandó després dels esforços de la covid?
Ens sentim crònicament maltractats i menystinguts. Després d’una dècada de retallades, la pandèmia ha donat l’estocada final. Molts companys i companyes esperaven que servís perquè les administracions i els governants fossin plenament conscients que la sanitat pública i la salut eren una qüestió molt important i que calia cuidar-la. Quan veus que tornen a aplicar receptes antigues, veus que no han après res i que no rebrem res després d’una dècada de retallades i dos anys de pandèmia.
Hi ha unanimitat en el sector en què falta personal, més enllà dels matisos de cada organització.
Falten mans, però faig un matís, falten mans en un context en el qual les dades apunten que no falten mans; és a dir, segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) som el segon país del món en nombre de metges i el sisè en nombre de facultats de medecina. És un contrasentit. On són aquests metges? On no són és a la pública, perquè la sanitat pública no està resultant atractiva. Tenim un nombre elevat de personal que es forma i que s’especialitza en aquest país, però la capacitat de retenció és molt escassa, amb la qual cosa aquí ve el primer gran problema: som incapaços de retenir el talent que formem perquè no li estem oferint unes condicions, ja no laborals i retributives, que també, però sobretot d’exercici professional, de condicions assistencials, que faci que a aquesta persona que està perfectíssimament formada li sigui atractiu quedar-se en el sistema.
Tenim un nombre elevat de personal que es forma i que s’especialitza en aquest país, però la capacitat de retenció és molt escassa
És el que passa quan tu et formes com a metge de família, resident, i veus que el teu adjunt, el que et té al teu càrrec, un dia rere un altre atén 50 o 60 visites, d’una forma precària, i que això no s’acaba mai. Qui pensa que el paper ho aguanta tot i posa una agenda mèdica en la qual hi ha 10 pacients alhora?
El sistema s’està carregant la Primària?
El sistema sanitari està a punt de la defunció, tot ell. La Primària, segurament, és la primera baula que caurà, però darrera van les urgències hospitalàries i, després, tota la resta. Segurament, estem visibilitzant aquest deteriorament accelerat en la Primària, però tenim imatges de com estan les urgències hospitalàries, i cal tenir-ho clar, les imatges que estem veient de les urgències hospitalàries, amb una Primària forta, segurament, no serien tan greus. El sistema sanitari són vasos comunicants, i quan una banda cau, l’altra se’n ressent. Això té un efecte dominó.
I què es pot fer per millorar-ho?
Es poden fer moltes coses, una altra cosa és que les vulguin fer. Cal canviar el model, com a filosofia. Fa molts anys que estem en un model absolutament economicista en el qual el professional sanitari és un obrer especialitzat que treballa com si fos en una cadena de muntatge, i el bon obrer, el bon metge, no és aquell que fa la feina millor, no és aquell que tracta bé el pacient, no és aquell que soluciona el problema del pacient, sinó que és aquell que fa més volum de feina per unitat de temps, seguint un criteri de cadena pura de muntatge. Aquest model s’aguantava en base a un personal precari que, quan claudicava, hi havia més, i el podies reposar. Què succeeix? Que ara, quan cau aquell professional, no tens per reposar, perquè el que l’havia de substituir ha sortit per potes.
Lleonart: «Ens sentim crònicament maltractats i menystinguts» | Pol Rius
La crisi del model es produeix perquè no tens gent, però, alhora, no tens gent perquè aquest model està en crisi, i el primer que has de fer és posar al centre del sistema, no els criteris economicistes de productivitat, sinó la professionalitat, amb els dos pilars que ha d’aguantar el sistema, que són el tracte a la ciutadania i el bon tracte als professionals. Si tu cuides els professionals, tindràs professionals motivats que exerciran en bones condicions i podran donar una atenció de molta més qualitat a la població.
Els dos pilars que ha d’aguantar el sistema són el tracte a la ciutadania i el bon tracte als professionals
Per exemple, des de fa molts anys, no hi ha cap conveni laboral de la sanitat que parli de les condicions assistencials. Aquest és un greu problema, perquè tots volem que el metge o metgessa que ens atén tingui temps per formar-se perquè estigui a l’última i ens pugui aplicar tot allò que siguin millores substancials en quant a tractaments i en quant a mesures diagnòstiques, que estigui al dia. Doncs, el conveni de la concertada que s’ha firmat fa poc només contempla que el metge pugui tenir 20 hores de formació a l’any. És el mínim que marca l’Estatut dels Treballadors, però, amb 20 hores a l’any, algú creu que un metge es pot mantenir al dia? És evident que no.
Sobre l’acord a la sanitat concertada, que inclou una pujada salarial de fins al 3,5%, CC.OO., UGT i Satse sí que van signar. Hi ha diverses organitzacions que donen suport a la vaga de MC, però no aquests tres sindicats. Pot crear una imatge de no unitat?
És el missatge que vol traslladar el Departament de Salut, però Metges de Catalunya representa la pràctica totalitat de facultatius i facultatives; és a dir, la classe mèdica no està contenta amb aquest acord. La classe mèdica té la seva singularitat i és un dels pals de paller del model sanitari. A mi em preocuparia que els metges no estiguessin contents amb allò que se signa, perquè això vol dir que tenim una pota fluixa. S’han tornat a seguir aquests criteris economicistes, s’han pactat unes condicions estrictament laborals i retributives i només ha importat la suma aritmètica i no la suma qualitativa. És evident que el col·lectiu mèdic no pot ser majoria mai, és el 20% o el 25%, però algú pensa que no som molt importants en aquest sistema? Algú pensa que se’ns pot excloure sense que passi res? Feia menys irresponsable aquest Departament de Salut.
MC demana un increment salarial progressiu per anar aproximant-se a països veïns, com França, amb 88.000 euros anuals, que és un 30% més que a Catalunya, i no és dels més elevats d’Europa.
Bèlgica està en els 160.000 i Alemanya en els 150.000. Estem en el furgó de cua de les retribucions de tots els metges a nivell europeu. Una enquesta de l’Associació MIR Espanya realitzada a les persones que feien la residència deia que fins a un 60% no contemplava el seu exercici professional quan acabés l’especialitat a Espanya.
Estem en el furgó de cua de les retribucions de tots els metges a nivell europeu
La qüestió és greu perquè hi ha enquestes entre els estudiants de medecina que diuen que cada cop és més gran el nombre d’alumnes que volen acabar la carrera perquè la formació és de bona qualitat, però que després volen marxar a un altre lloc. I aquí es dona una altra de les circumstàncies d’aquesta tempesta perfecta que estem vivint: els valors de les generacions que estan pujant de nous professionals han canviat. És una generació que prioritza la conciliació de la vida familiar i laboral, i que considera que la feina no ho és tot. D’altra banda, aquesta generació no té por a desplaçar-se i pot treballar entre setmana, per exemple, a Frankfurt, i el cap de setmana agafar un vol i venir a casa i estar amb la seva colla.
MC ha convocat vaga de metges el 25 i 26 de gener | Pol Rius
Tota la coctelera està donant aquesta situació en què tenim una generació jove molt ben preparada amb pocs incentius. Fa un any, un resident meu, del Consorci Sanitari de Terrassa, em va dir que marxava a la privada. Fins ara, jo tenia el concepte que el resident que s’ha format té una inquietud d’investigació, docència, recerca i de formació continuada que, evidentment, a la privada el mata. Ell em va dir, ‘aquí, la formació, docència, recerca que hi havia, pràcticament ha quedat aniquilada, perquè estem tan absorbits per la tasca assistencial, perquè cada cop hi ha menys mans, que no dona per més. Per treballar i fer docència, em paguen millor a la privada’. La fuga és multifactorial, però hem de tenir en compte que el maltractament no és només per una baixa retribució, és per una sensació de treballar a disgust, amb unes condicions inadequades, amb una percepció que no estàs fent bé la teva feina.
Demaneu fer els descansos que toquen, sobretot després de les guàrdies. No es respecten?
Hi ha una directiva europea que diu que entre jornada laboral i jornada laboral han de passar almenys 12 hores, i s’ha de garantir per llei un descans setmanal mínim de 36 hores ininterrompudes. Hem aconseguit que es respecti a base de demandar-ho, una i una altra vegada, anant als tribunals, perquè les empreses sanitàries no ho respectaven.
Hi ha un tema que només afecta metges i metgesses i que és imprescindible que es tracti entre l’Administració i els facultatius que ens preocupem pels nostres pacients: les guàrdies de localització o guàrdies de crida. Són un tipus de guàrdia en la qual estàs localitzable i et poden cridar per anar a fer l’assistència en funció de les necessitats. Això, no és més que una forma de precaritzar perquè en una guàrdia de crida et poden pagar un 40% menys que en una guàrdia presencial, però et poden cridar dues o tres o cinc vegades, segons les necessitats.
Pots tenir una persona de 62, 63 o 64 anys fent guàrdies de localització
Les persones de més de 50 anys estan exonerades de fer les guàrdies de presència, però no les de localització, o sigui, que pots tenir una persona de 62, 63 o 64 anys fent guàrdies de localització, amb l’agreujant que si et criden, potser, a les dues de la matinada, has d’anar, però al dia següent també has de fer la teva jornada habitual. Aquestes guàrdies no tenen regulació, ni en la legislació laboral ni en els convenis; potser no has pegat ull en tota la nit perquè has hagut d’anar a l’hospital tres vegades i l’endemà a les 8 del matí has de fitxar i fer l’activitat d’assistència normal. Això és un altre exemple de maltractament.
Amb aquest panorama, és viable tornar a les 35 hores setmanals a curt termini?
Aquesta jornada ja s’està aplicant a altres llocs d’Espanya (Andalusia, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Extremadura, País Basc, La Rioja i Navarra). Estem dient que ser metge a Catalunya és ser un esclau? S’han de contractar més mans, no hi ha més remei. Els estudis demostren que, quan tu dones un bon entorn laboral i un entorn de productivitat, generes pràcticament la mateixa productivitat fent menys hores. Amb bones condicions de treball, és molt possible que hi hagi menys complicacions, menys revisites a urgències i menys freqüentació als ambulatoris.
A la Primària ja ho diuen. Per exemple, una persona que té dolors compatibles amb pedres a la vesícula, se li demana una ecografia i triguen 12 mesos a fer-li l’ecografia. Pel camí, pot fer quatre visites a urgències per dolor per quadres de còlic, sis al metge de capçalera… Si en el moment de demanar l’ecografia, la tinguessis l’endemà, tot això t’ho haguessis estalviat. És una qüestió de donar qualitat i, si dones qualitat, millores l’eficiència.
Hi ha 9.000 jubilacions previstes en els pròxims deu anys, però falten xifres per centres de treball. Com es pot planificar?
Hi ha un desconeixement total i no es pot planificar així. El sistema sanitari català, a diferència de la resta de l’Estat, està hiperfragmentat. Hi ha la sanitat de l’ICS, la sanitat concertada, dins la sanitat concertada hi ha les empreses públiques, els consorcis, les fundacions sense ànim de lucre… En aquests moments, si jo fos conseller de Salut, no tindria un interlocutor, tindria més de 100 interlocutors diferents. La sanitat pública d’aquest país depèn de més de 100 empreses sanitàries diferents.
Hi ha una llei que estableix el registre públic de professionals sanitaris on ha de constar noms, cognoms, edat, especialitat i lloc de treball. Des de Metges de Catalunya vam intentar accedir-hi i no existia, no existeix aquest registre públic. Vam fer una petició a la Generalitat via portal de la transparència demanant aquest conjunt públic de dades. Jo tinc un correu de resposta dient que la meva petició és massa complexa. Com podem planificar el futur de la sanitat si no sabem el que tenim ni on ho tenim?
Es pot quantificar el nombre de metges i metgesses que falten?
Teníem unes dades de l’evolució de la plantilla que treballava des del 2014, i estem sobre un dèficit de 1.000 metges. Són estimacions, perquè dades per poder fixar-ho, no en tenim, però si li sumes l’envelliment de la població i la hipersofisticació de la medecina que hi ha hagut en aquests anys, pots entendre que la necessitat no és de 1.000, sinó d’uns quants més.
Lleonart: “El maltractament no és només per una baixa retribució, és per una sensació de treballar a disgust, amb unes condicions inadequades, amb una percepció que no estàs fent bé la teva feina” | Pol Rius
El problema és que la Conselleria no ho veu, no té la percepció que li faltin mans, o no tinc la percepció que estigui preocupada perquè li faltin mans. El problema de fons d’aquesta convocatòria de vaga no és tant les condicions laborals i retributives, sinó el paradigma. El paradigma que el metge ha de fer més hores que un rellotge s’ha acabat. Només hi ha dos grups petits de població que se senten ben atesos per la sanitat pública: la gent que està sana, que no n’ha de menester, i la gent que té una malaltia molt greu o de risc vital. Aquí, la sanitat pública encara té capacitat de resposta adequada i potent. Pel mig, hi ha una llarga llista d’espera, que cada cop és més llarga. La gent se sent molt mal atesa quan veus un bony, demanes una exploració i triguen un any en fer-te una exploració. No té sentit.
Nosaltres som els primers que ens sentim molt malament quan hem de dir que hi ha aquesta espera. Tenim la sensació que no ens deixen fer bé la feina, però si la població no n’és conscient i no ens ajuda és cap a on anem. Si soc metge de Primària i tinc, en el millor dels casos, una visita cada tres minuts, pràcticament no tinc temps ni d’escriure el que m’expliquen. La sensació de baixa qualitat en la prestació assistencial fa que tota aquesta gent digui, ‘jo, aquí, no hi vull anar’.
El fet que hi hagi altres convocatòries de vaga, de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya els mateixos 25 i 26 i de la Intersindical el 24 i 25, dilueix el missatge o reforça que el model sanitari ha de canviar?
Tenim prou arguments per fer una convocatòria ben diferenciada perquè bona part de tot això que he dit, la resta de plataformes no ho contemplen. Estem molt preocupats per la qualitat assistencial que donem a la població, i no ho fiem tot a les condicions laborals i retributives, que també, sinó que hi ha altres coses, i nosaltres creiem que tenim la necessitat, el dret i diria l’obligació fins i tot deontològica de poder plantejar a l’Administració que això s’ha de poder parlar en alguna taula amb els professionals. Coses com les guàrdies de localització, a ningú, ni tan sols a aquests altres convocants, els interessa. No puc calibrar si potencia o dilueix el missatge, sí puc dir que el nostre posicionament i les nostres demandes estan clarament diferenciades i que lluitem per la qualitat de la sanitat en aquest país.
És una autèntica vergonya que tinguem una Administració que, davant d’aquest crit d’alarma, no respongui
Com és la relació amb el Departament de Salut?
Estic francament emprenyat perquè hem volgut ser molt responsables, molt respectuosos, hem fet un anunci d’una convocatòria de vaga amb més de dos mesos d’antelació per donar temps a la part contrària, a l’Administració, a què reaccioni, a que faci una taula, a que segui, a que parli, a que negociï, a que busquem conjuntament solucions, i l’Administració ha llençat a la brossa aquest temps que se li va donar de marge. Hem demostrat d’una forma molt clara que la nostra voluntat no és el conflicte pel conflicte, volem contribuir a arreglar els problemes que té la sanitat d’aquest país. És una autèntica vergonya que tinguem una Administració que, davant d’aquest crit d’alarma, no respongui.
Hi ha hagut reunions amb la Conselleria després de convocar la vaga?
No, no ens han trucat. Jo lamento profundament i responsabilitzo directament el conseller (Manel Balcells) que si hem d’acabar fent la vaga la única culpa serà seva perquè nosaltres no podem fer res més. Vam presentar 54.000 signatures dient que és necessari que hi hagi canvis, ens vam reunir quan el van triar i vam dir ‘esteu en temps de descompte’, hem fet per terra, mar i aire tots els missatges d’alerta possibles, hem dit ‘convocarem una vaga’ dos mesos abans per donar lloc a negociar. Tinc la impressió que en algun fòrum això pot haver estat interpretat de forma errònia, com que ens feia por fer la vaga, i no anava d’això, era una gran responsabilitat del nostre col·lectiu. Estem preparats i la farem grossa.
Després de la vaga, què passarà?
Això no s’acaba amb el 25 i el 26. Al cartell ja ho diem, és l’inici d’una sèrie de mobilitzacions.
“Totes les treballadores i treballadors de la sanitat de Catalunya a la vaga”. Amb aquest lema, la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya s’ha sumat a la vaga convocada per Metges de Catalunya (MC) els dies 25 i 26 de gener, considerant que és el moment de sumar forces i defensar el sector.
El portaveu de la Mesa, Christian Munné, ha fet crida a “tot el personal de tots els col·lectius” del sector a donar suport a la mobilització, la qual cosa implica infermeria, auxiliar d’infermeria, farmàcia, administració, atenció telefònica i neteja, entre d’altres.
Ara per ara, la iniciativa està secundada pels sindicats USOC, CATAC, CGT, SAE, FTC Infermeres de Catalunya, la Federació d’Associacions Professionals d’Infermeria (FAPIC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS), mentre que de moment no s’han afegit el sindicat d’infermeres Satse (majoritari en el sector), UGT i CC.OO.
En roda de premsa davant la Conselleria de Salut de la Generalitat, Munné ha destacat que “el sistema sanitari públic no s’arregla arreglant una categoria professional”, sinó que “el sistema sanitari públic el componem tots i totes”.
En un manifest, la Mesa reclama equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari abans de finalitzar el 2023, establint un únic marc regulador i basant-se en les condicions de països europeus com Alemanya i França.
Creiem que es el moment de deixar de banda el QUI i posar per davant el QUÈ! Cal que ens mobilitzem plegats per defensar la nostra sanitat publica que és de tots/es les professionals!#VagaSanitatpic.twitter.com/hX3FauxZSc
— Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya (@MesaSanitat) December 2, 2022
També exigeix jornades de 35 hores setmanals, una reducció horària per al torn de nit, l’exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per a les persones de més de 50 anys i la jubilació anticipada no més tard dels 60 anys.
Ha tornat a reivindicar que el pressupost de la Conselleria de Salut destini un 25% a l’atenció primària, i fer una bona distribució i un bon relleu del personal tenint en compte les jubilacions dels pròxims anys.
No a les hores extra
D’altra banda, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal. Com a protesta, des d’aquest mes de desembre, demanen que de l’1 al 7 de cada mes ningú no faci hores extra ni dobli torns perquè considera que el sistema es manté pel “sobreesforç” de les treballadores de la sanitat, tal com ha explicat Xavi Tarragó, membre de la Mesa.
❗️25 i 26 de Gener, VAGA!! "Això no va de metges, infermeres o auxis, si no que és una situació que afecta a totes les categories i a tots els usuaris i va d'un sistema sanitari pervers hospitalocentrista i basat en la col•laboració público-privada"#VagaSanitatpic.twitter.com/0Aho8M140S
— Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya (@MesaSanitat) December 2, 2022
Dilluns passat, MC va fer una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració.
Des del sindicat mèdic, que té més d’11.500 persones afiliades, consideren que un dels problemes més greus és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
Aquestes accions se situen en el marc del procés de mobilitzacions transversals anunciat per diverses entitats socials i sanitàries amb el suport de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya.
El sindicat Metges de Catalunya fa una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració, segons han explicat en roda de premsa aquest dilluns el secretari general i el president de MC, Xavier Lleonart i Jordi Cruz, respectivament.
Lleonart i Cruz han destacat que volen posar fre a la davallada del sistema català de salut, un sistema que, asseguren, es troba greument amenaçat per la desafecció de doctors i doctores i per la nul·la capacitat de retenir les noves generacions.
Des del sindicat, que té més d’11.500 persones afiliades, demanen un “enèsim exercici de responsabilitat” a la Conselleria de Salut i subratllen que donen un ampli temps de negociació per mirar d’arribar a un bon acord que pugui evitar les mobilitzacions. “Estenem per última vegada la mà; no volem arribar a fer aquestes mobilitzacions: volem arribar a una entesa abans, però aquesta entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial”, avisa Lleonart.
Jubilació de 9.000 facultatius
Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
«Davant d’aquests crits d’alerta no hem tingut cap resposta, ni decidida ni concreta, per part de l’administració; tot han estat desitjos de bona voluntat, dir que el que demanem sembla just”, afegeix Lleonart.
Millores salarials
La darrera convocatòria de places MIR, ha explicat MC, serveix com a exemple de la manca d’atractiu del sistema. Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. Per al sindicat, “les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes”.
Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements. Amb aquestes xifres, s’aproximarien a un salari mèdic mitjà de 55.000 euros a 70.000 euros anuals sense guàrdies. A França, la mitjana és de 88.000 euros; a Alemanya de 165.000 euros i a Bèlgica de 152.000 euros.
Esgotament dels professionals
El principal sindicat mèdic de Catalunya alerta que la síndrome de l’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius i la incidència és especialment elevada a l’atenció primària, on el percentatge augmenta entre les metgesses de 31 i 50 anys.
Argumenta que el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motius d’insatisfacció. A més, el 56% se senten emocionalment cansats i el 44% té dificultats de conciliació.
Metges de Catalunya (MC) compleix 100 anys des de la seva fundació i el seu president Jordi Cruz, es dirigeix als afiliats del sindicat i al conjunt dels facultatius del país a través d’una carta oberta. Cruz destaca que aquesta celebració arriba enmig de la crisi sanitària més gran del darrer segle i, en aquest sentit, trasllada un missatge de serenor, de confiança i d’ànim davant la situació d’emergència que els professionals sanitaris estan vivint de manera més directa que cap altre col·lectiu.
100 anys i una pandèmia
Avui, 27 de març de 2020, els facultatius i les facultatives de Catalunya hauríem d’estar de celebració. Perquè tal dia com avui però cent anys enrere, 500 metges es reunien al carrer del Pi de Barcelona, a la seu de l’Ateneu Empordanès, per fundar el Sindicat de Metges de Catalunya.
Avui hauríem d’estar al Palau de la Música Catalana commemorant aquesta efemèride amb un gran acte que comptava amb l’assistència d’altres 500 metges i metgesses, i les principals autoritats del país. Però estem on hem d’estar ara mateix, on la societat ens reclama i on sempre hem estat.
La pandèmia del nou coronavirus SARS-CoV-2 ens ha portat al límit, a cadascun de nosaltres individualment i al conjunt del sistema públic de salut. Més exposats al risc que mai, amb més tensió que mai i amb més impacte psicològic que mai. I no, no som superherois. Fem la nostra feina el millor que podem i sabem, sovint condicionats per factors externs que no podem controlar. Patim i tenim moments alts i baixos, com tothom. Però sempre ho donem tot. Perquè a les nostres mans tenim vides humanes, persones que estimen i són estimades, i és la nostra obligació esgotar totes les possibilitats perquè quedin enrere les mínimes possibles. És la nostra responsabilitat, ni més ni menys.
Al llarg de cent anys, la nostra organització ha passat per moments complexos i traumàtics. Dictadures, guerra, exili… però sempre ens hem refet, fins i tot després de 40 anys de clausura, i també ho farem ara. No dubteu que el sindicat hi és i hi serà per defensar-vos i per exigir responsabilitats per tot allò que està passant. No oblidarem l’abandonament de la nostra protecció i salut laboral per part dels gestors i polítics, i no oblidarem el reconeixement unànime que rebem per part de la població. I arribarà el dia de retre comptes, no ho dubteu.
Ara no podem celebrar el nostre centenari, però ho farem. El 16 d’octubre i en el mateix escenari, el majestuós Palau de la Música, ens retrobarem i celebrarem que des de fa un segle tenim una organització al servei del nostre col·lectiu, per defensar-lo i protegir-lo, i per dotar-lo de les millors condicions professionals i laborals. I, per descomptat, celebrarem que hem estat capaços, una vegada més, de superar l’enorme repte que tenim davant nostre. Sí, tot anirà bé.
En nom de Metges de Catalunya us trasllado escalf, ànims i força per a les properes setmanes.
Ens retrobem a l’octubre.
Jordi Cruz Llobet
President de Metges de Catalunya
Coincidint amb aquesta data, la Biblioteca de Catalunya ha obert algunes de les imatges d’arxi udel sindicat
