Just Deploy It!

Etiqueta: Metges de Catalunya

  • Reducció horària a la Primària per conciliació familiar o per falta de professionals?

    En una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari. Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    Com? Tot i que encara està en estudi la prova pilot podria consistir en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya s’ha manifestat preocupada per aquesta mesura. Entén que «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes
    evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones». A això, a més a més, afegeixen que com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, conseqüentment es viurà un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    El creixement de les llistes d’espera és una de les conseqüències que la Marea Blanca preveu mentre que una altra seria un increment automàtic del volum d’assistència als serveis d’urgència, tant dels CUAP com dels centres hospitalaris, que «afegiria sobrecàrrega a uns serveis ja col·lapsats i a uns professionals al límit».

    «La reducció horària és una retallada més al sistema sanitari»

    La Marea Blanca defensa que cal treballar per la conciliació familiar dels treballadors sanitaris però apunta que aquest pas no es pot fer unilateralment, sense que hi hagi un canvi global d’horaris en tota la societat i sense adequar les infraestructures i altres mesures polítiques i de gènere.

    Sense aquest canvi global, a nivell de pacient, creuen que reduir a aquest horari les visites d’atenció continuada perjudicarà a la població en el sentit que hi ha gent que ja ara treballa en aquest horari i tenen problemes per anar al CAP quan ho necessiten. A més, també apunten que els infants i joves escolaritzats serien els més afectats per la reducció horària a part de que els pacients perdrien el seu metge de referència donat que en els centres no hi ha espai suficient perquè cada professional tingui una consulta en horari de 9 a 17 hores.

    «Davant la manca de professionals no s’han de tancar serveis sinó posar en marxa polítiques actives de contractació, de dignificació de les condicions de treball i d’incentivació econòmica que facin atractiu el treball en l’Atenció Primària, perquè tenim prou professionals formats a les nostres universitats per cobrir les places vacants», defensen des de la Marea Blanca. Si no s’avança cap a aquest camí i en cas de dur-se a terme la reducció horària anunciada, que asseguren que «ja s’està fent de manera silenciada i silenciosa», la Marea assegura que «viuríem una nova retallada més al nostre Sistema Sanitari Públic i específicament a l’Atenció Primària que comportaria un pas més en el seu desmantellament».

    La revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida

    Durant la cinquena edició de la Setmana dels Horaris es va celebrar la jornada ‘Reforma horària i salut’ on tots els ponents van assenyalar que la revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida, tenir millor salut i ser professionalment més productius.

    Les conclusions més remarcables van ser que la implantació d’horaris saludables permet gaudir de més temps per a la vida personal i això repercuteix en una millora de l’estat físic i emocional de les persones o que els mals hàbits horaris són un problema de salut pública i suposen un augment poblacional del risc a emmalaltir.

    Pel que fa a no dormir (gairebé un 30% dels catalans reconeix dormir menys de vuit hores diàries) van destacar diferents idees: apuntaven que  la falta de son crònica i les alteracions dels ritmes circadiaris provoquen estrès, alteracions cognitives, risc d’obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars i alteracions de l’humor. A més, la privació crònica de son augmenta la fatiga en el treball, redueix la capacitat d’aprenentatge i la productivitat, i limita la creativitat, així com també frena l’empatia i incrementa la possibilitat de patir accidents laborals.

  • El 85% dels pediatres de l’Atenció Primària necessita més temps per visitar

    Un total de 416 professionals de pediatria han participat d’una enquesta realitzada per Metges de Catalunya (MC) que volia conèixer com es troba el col·lectiu. Els resultats assenyalen que un 85% dels pediatres creu que no dedica el temps suficient per visita. A partir d’aquí, han iniciat converses amb el Departament de Salut per tal d’implantar “mesures urgents” que permetin disminuir les càrregues de treball.

    Anna Roca, vicesecretària general de Metges de Catalunya i pediatra al CAP de Viladecans, ha estat una de les persones que ha liderat l’enquesta. Ens explica que la motivació va sorgir al veure la quantitat de queixes que els delegats territorials recollien dels pediatres de la Primària arreu.

    L’enquesta, realitzada junt la Societat Catalana de Pediatria (SCP) ha servit per mostrar que un 85% dels pediatres d’atenció primària que exerceixen a la sanitat pública considera que no pot dedicar el temps suficient a l’atenció dels seus pacients, asseguren les dues organitzacions. Des del sindicat i la societat a més, opinen que aquestes dades  evidencien una “pressió assistencial desproporcionada, que pot provocar un risc en la seguretat clínica de l’acte mèdic i un esgotament inadmissible en els pediatres”.

    Tant des del sindicat Metges de Catalunya com des de la Societat Catalana de Pediatria reclamen a Salut disminuir “amb urgència” les càrregues assistencials dels professionals. Roca veu que la manca d’especialistes passa a tots els hospitals i la precarietat és comuna a un o altre servei. Ara bé, Roca especifica que l’Atenció Primària està especialment malament en quant a falta de professionals i en quant a precarietat i que, dins de l’Atenció Primària,»és el servei de pediatria el que pateix més».

    En aquest sentit, una altra de les dades que desprèn l’enquesta és que un 93% dels pediatres assegura que no té establert un límit de visites diàries en la seva agenda. A banda del límit, un 64% dels pediatres no pot organitzar la seva agenda diària de visites, ja que, habitualment, ho fa la direcció assistencial o el personal administratiu. A més, un 88% dels especialistes confirma que, al seu centre, no es cobreixen les absències laborals pediàtriques per falta de substituts i que, en la majoria de casos (68%), és la resta de pediatres de l’equip qui assumeix les visites del professional absent.

    Aquesta situació duu a que sovint, de fet en un 35% de les consultes pediàtriques, siguin metges de família o de medicina general qui atenguin aquestes visites. Des de MC i SCP opinen que aquest dèficit de pediatres en l’atenció primària passa per diversos motius: «la insuficient oferta de places de formació MIR en pediatria i el deteriorament de les condicions de treball (sobrecàrrega assistencial, dificultats per conciliar, retribucions precàries)».

    Davant aquesta situació de precarització de l’atenció pediàtrica, MC i la SCP han iniciat converses amb el Departament de Salut per tal d’implantar “mesures urgents que permetin disminuir les càrregues de treball i compensar adequadament els professionals que, de manera voluntària, assumeixin més pacients, a fi de contrarestar l’escassetat de recursos humans». Així, les organitzacions professionals reclamen incrementar els equips de pediatria, augmentar l’oferta de places MIR d’aquesta especialitat, potenciar la formació de la resta de personal assistencial per millorar els circuits d’atenció als infants i redoblar la implicació de tots els actors sanitaris en els consells d’autocura i coneixements d’educació sanitària en l’entorn dels menors.

    Les dades de l’enquesta es van presentar conjuntament per Metges de Catalunya i per la Societat Catalana de Pediatria en una jornada de treball conjunta a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

  • Metges de Catalunya demana limitar a 25 les visites diàries per metge de capçalera

    Metges de Catalunya ha demanat a l’Institut Català de la Salut (ICS) que creï amb urgència una comissió per analitzar la situació de l’atenció primària. Amb aquesta comissió es volen definir mesures que «tallin immediatament l’asfíxia amb la qual treballen els professionals», expliquen en un comunicat des del sindicat mèdic.

    Denuncien que és habitual que els metges realitzin entre 35 i 40 visites diàries de mitjana i que aquesta sobrecàrrega de treball els desmotiva i els fa viure en un estat d’estrès i angoixa constant. Per això demanen limitar a 25 les visites diàries per metge de capçalera. Associen aquesta situació al dèficit de finançament i de personal que es viu des de fa més d’una dècada, però que ara «s’ha vist agreujat per les retallades i la incorporació de solucions tecnològiques que han alentit i burocratitzat les consultes». Asseguren que el pressupost destinat pel Servei Català de la Salut a la primera línia assistencial s’ha reduït un 25% des de l’any 2007 (de 1.716 milions d’euros a 1.377) i que la plantilla ha passat de 6.819 metges de família i pediatres el 2007 a 5.747 el 2016.

    “El temps d’atenció per pacient no pot superar els sis o vuit minuts, dels quals la meitat es dediquen a introduir dades en el sistema informàtic”, expliquen des del sindicat. Per això reclamen que l’atenció primària representi un mínim d’un 20% del pressupost de Salut i que hi hagi un màxim de 1.000 targetes sanitàries individuals per metge de família i pediatre.

    Segons dades de l’últim baròmetre sanitari del Ministeri de Sanitat, el 64% dels pacients catalans han d’esperar més de cinc dies per aconseguir visita amb el seu metge de capçalera i un 80% mai o gairebé mai poden fer-ho el mateix dia que demanen la cita.

    Des de Metges de Catalunya també demanen la substitució de les jubilacions dels últims cinc anys, les absències programades i les superiors a 48 hores, l’eradicació de contractes precaris i l’elecció de la direcció dels centres per part dels mateixos treballadors.

    Indignació al CAP Can Vidalet

    Els professionals del CAP Can Vidalet es queixen de la manca de recursos i els endarreriments de les esperes per ser visitat que, diuen, en la majoria de casos supera les 48 hores. Per això van fer una crida a la rebel·lió per part dels professionals sanitaris a través d’un manifest adreçat a l’ICS i que ja han firmat més de 3.000 persones.

    Els professionals asseguren en el manifest La necessària rebel·lió dels metges que l’atenció primària “és encara la torna del sistema sanitari” i diuen que es troben en “una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos”.

  • Els metges reclamen que es recuperin els nivells de despesa d’abans de la crisi

    El govern revertirà el 2017 un terç de les retallades en sanitat si s’aprova l’actual projecte de pressupostos. El conseller de Salut, Toni Comín, ho afirmava així aquest dimecres en comparar els pressupostos consolidats del 2010 (l’any en què es va comptar amb una partida més elevada) i el 2014 (el més baix) i remarcava que es recupera així un 37% de la reducció.

    Amb tot, els facultatius demanen que es reverteixi del tot les retallades i es recuperin els nivells de despesa de 2010. “És el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi”, asseguren el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya en un comunicat difós aquest dijous. Segons manifesten, “l’infrafinançament crònic de la sanitat, les retallades i l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gràn pèrdua de recursos humans i inversions”.

    La insuficiència pressupostària dels darrers anys, exposen, s’ha vist pal·liada per “l’esforç i el compromís dels professionals” malgrat no rebre cap reconeixement. Segons diuen, la millora del finançament permetria alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions així com donar estabilitat professional.

    “Ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”

    El pressupost de Salut previst pel 2017 és de 8.876 milions d’euros i suposa un augment de 408 milions respecte el 2015 a més de representar més d’un terç de l’increment total en despesa social. Amb tot, però, la tisorada de prop de 1.500 milions d’euros que va experimentar el pressupost en salut amb Boi Ruiz al capdavant de la cartera, no ha aconseguit revertir-se i Toni Comín assegurava ahir que és difícil pronosticar quan podrà fer-se. “La despesa per càpita serà de 1.186 euros, molt per sota dels 1.297 del 2010. La realitat és que ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys”, esgrimeix en el comunicat el sector mèdic.

    En l’escrit el sindicat i els col·legis de metges també expressen la seva preocupació per la situació de saturació que viuen les urgències dels hospitals, els Centres d’Atenció Primària i el sector sociosanitari. “El problema ve de lluny i els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit”, afirmen. Per fer-hi front reclamen dotar de més recursos la primària així com reforçar l’atenció domiciliària i els serveis socials.

  • Els hospitals de l’ICS atenen una mitjana de 2.000 urgències diàries durant l’epidèmia de grip

    L’activitat gripal continua augmentant a Catalunya. L’epidèmia ha provocat que en els darrers set dies hospitals catalans de la xarxa pública hagin atès, almenys, 27.491 urgències, recaient més de la meitat d’aquestes en els vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut: Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol (Badalona), Arnau de Vilanova (Lleida), Viladecans, Joan XXIII (Tarragona), Verge de la Cinta (Tortosa) i Josep Trueta (Girona). Concretament, els professionals de l’ICS han atès entre el 5 i l’11 de gener 14.138 urgències, de les quals un 18% han estat pediàtriques. El total d’urgències ateses en aquests dies però no es pot conèixer i Salut només disposa, de moment, de les dades dels hospitals de l’ICS i d’alguns altres hospitals de la xarxa pública, com ara el Clínic (2.442), el Taulí (2.491 urgències) o el Moisès Broggi (1.370) però no de tots.

    Mentre que el nombre d’urgències en aquests vuit hospitals ha disminuït respecte a la setmana anterior, l’activitat als Centres d’Atenció Primària de l’ICS (la immensa majoria) ha augmentat gairebé un 2% amb més de 500.000 visites mentre que l’increment encara ha estat més gran als centres d’atenció continuada (Centres d’Urgències d’Atenció Primària i Punts d’Atenció Continuada), on s’han atès 58.931 visites, el que suposa un 15,9% més que la setmana anterior. A més, el 061 CatSalut Respon ha atès 34.127 consultes.

    Així les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya, que recull dades sobre la temporada gripal, l’activitat continua augmentant i es passa d’un «nivell d’activitat baix» a «un nivell moderat». Concretament, durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos de grip han augmentat fins a arribar als 343,96 per 100.000 habitants. Des de l’inici de la temporada 87 persones han hagut de fer un ingrés «greu», tots ells per virus gripal A.

    Els CAP «funcionen molt per sobre de la seva capacitat real»

    En l’actual epidèmia de grip, els CUAP i PAC estan atenent un 23% més dels pacients habituals i els CAP funcionen molt per sobre la seva capacitat real», avisa en un comunicat de Metges de Catalunya el secretari d’Atenció Primària del sindicat Òscar Pablos. Tanmateix, critica Pablos, el Pla Integral d’Urgències (PIUC) per a aquest hivern no especifica cap partida per a l’atenció primària, mentre els hospitals disposen de 14 milions d’euros i l’atenció sociosanitària de 2,7.

    Davant d’aquesta situació el sindicat mèdic reclama un major finançament per reduir la sobrecàrrega dels professionals i millorar les condicions assistencials «perquè els pacients puguin accedir amb facilitat als metges de família i pediatres, i aquests disposin del temps òptim, real i necessari per atendre’ls». Segons el sindicat, els pacients es troben amb greus dificultats per aconseguir una visita programada amb el seu metge o pediatra i això converteix l’agenda del professional en un desafiament.

    Segons les previsions de Salut, els serveis sanitaris afrontaran la setmana vinent el pic més alt d’activitat de l’epidèmia de la grip, que ja és en la seva tercera setmana. Davant la situació als principals hospitals catalans de la xarxa pública, Salut aconsellava fa unes setmanes trucar al 061 perquè sigui aquest servei el que indiqui a quin tipus de centre cal anar i recordava que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un ambulatori. Com a mesura de prevenció recomanen rentar-se les mans de manera regular.

  • El TSJC reconeix la plena legalitat del conveni català de la sanitat concertada

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El conveni de la sanitat concertada de Catalunya ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest organisme ha desestimat la demanda de Metges de Catalunya –a la qual es van adherir CATAC-CTSC, FAPIC, SAE i USOC- per impugnar l’acord col·lectiu amb les entitats integrants de la sanitat concertada de la xarxa d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Per tant, el tribunal reconeix la plena vigència del pacte signat el passat 28 de maig de 2015 pels sindicats CCOO, UGT i SATSE, i les patronals UCH, CAPSS i ACES. El conveni, que regula les condicions de treball de gairebé 50.000 treballadors i treballadores del sector a Catalunya, està en vigor des d’inicis d’estiu i tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2016.

    En la seva demanda, el sindicat Metges de Catalunya demanava la nul·litat de tot el conveni. Entre d’altres, al·legava que s’havia vulnerat la seva llibertat sindical perquè no havia estat convocat a la reunió celebrada el maig del 2015 per a la redacció de l’articulat. La sentència assenyala que aquest sindicat “tenia coneixement de la reunió i no va sol·licitar participar en ella perquè prèviament havia manifestat el seu rebuig a la proposta mediadora, de manera que no es pot afirmar que fos exclòs”, afirma la UGT de Catalunya en una nota feta pública.

    El sindicat de tradició socialista explica que va signar el conveni perquè considera que recupera l’essència de l’extint conveni de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) i inclou les principals reivindicacions del sector: l’àmbit d’aplicació engloba les activitats hospitalària (antiga XHUP), primària, sociosanitària i salut mental del sector concertat; i arrenca a la patronal el compromís de fer repercutir l’augment del 3,6% de les tarifes directament en les retribucions dels treballadors i les treballadores. De fet, un dels punts que va permetre desencallar les negociacions i obtenir la signatura dels sindicats va ser precisament aquest ja que els treballadors recuperaven els nivells salarials del 2008, que tenien amb el VII conveni de la XHUP i suposava un augment del 5%.

    La negociació del conveni es va emmarcar en un moment de tensió entre treballadors i les patronals. Les empreses del sector sanitari, que tenen gairebé com a únic client l’administració de la Generalitat van aplicar en el moment més cru de la crisi una retallada directa del 5% dels salaris, coincident amb la que el Govern català va fer als seus treballadors. L’acció va causar una forta repulsa perquè els empleats i els sindicats que els representen consideraven que tot i tenir una dependència de l’administració no els havia de ser aplicada la rebaixa, cosa que va suposar que es presentessin denúncies judicials, algunes de les quals fallades en favor de les posicions sindicals.

    Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya va considerar en el seu moment que el conveni signat per la resta de sindicats i les patronals no incorporava cap de les reivindicacions i mesures plantejades pels representants del col·lectiu mèdic. Segons va explicar a Catalunya Plural en aquell moment el vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart, “el redactat ignora que el preu de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al preu de l’hora ordinària” També exigien que el CatSalut fos part de la mesa negociadora i que les condicions retributives fossin, com a mínim, les mateixes establertes en el VII Conveni de la XHUP i es regulessin les jornades i descansos del personal sanitari.

  • Els metges de l’Hospital de Palamós tornaran a fer vaga

    Els metges de l’Hospital de Palamós han decidit que cal mantenir la lluita. Després de la vaga del mes de març, quan demanaven una millora de les condicions laborals, han decidit convocar-ne una altra aquest dijous per seguir reclamant allò que encara creuen que queda per fer en relació a les seves condicions laborals.

    Els professionals del centre pensen que les reclamacions d’aquest col·lectiu no han estat ateses. Segons el sindicat Metges de Catalunya, convocant de la vaga, la mobilització, a diferència de l’anterior , que va dur-se a terme durant el matí, l’aturada s’allargarà durant 24 hores, des de les 8 del matí del dia 19 fins a les 8 del dia 20.

    De moment, tal com informa també el centre en una nota de premsa, una de les demandes dels treballadors que sí que ha estat atesa és la que fa referència al nou model de transport sanitari. Des de l’1 de maig tots els professionals que presten el servei amb un Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) poden fer-ho de forma voluntària.

    Més enllà d’això però queden moltes peticions que els professionals creuen que són importants, en repassem algunes:

    • Els professionals segueixen demanant el restabliment de les guàrdies de presència física, en lloc de localitzada per aquelles especialitats encara afectades per aquest model. Segons explica el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós, els especialistes en cirurgia, traumatologia, urologia i els que estan a la cambra hiperbàrica, segueixen fent guàrdia localitzada, és a dir, estan a casa de guàrdia esperant a que els avisin. Aquests professionals volen que com la resta d’especialistes les guàrdies es facin als centres.
    • Deixar de fer guàrdies després dels 50 anys. El conveni col·lectiu de la sanitat concertada lliura als professionals majors d’aquesta edat de fer les guàrdies de presència física. El problema recau sobre aquells treballadors que fan guàrdies localitzades. Segons la nota de premsa de l’hospital “l’exoneració per motiu d’edat en les guàrdies de localització no queda recollit en el conveni”. Duran però assegura que això és “una interpretació del conveni”.
    • Un augment del preu de l’hora de guàrdia d’acord amb les sentències judicials que estableixen que s’ha de retribuir, com mínim, al preu de l’hora ordinària. Els professionals d’aquest centre cobren, entre 24 i 27 euros per hora de guàrdia treballada, segons informa Duran, un preu per sota del qual cobren per treballar una hora ordinària.
    • Adjudicar el quart nivell de carrera, el D, als professionals que ho van demanar el 2013. Aquest és el nivell més elevat que pot assolir un metge, i per un acord al qual va arribar l’empresa amb els treballadors el 2013, es va acordar que es reconeixeria aquest nivell als treballadors que portessin 9 anys exercint amb el nivell C, i se’ls pagaria el que suposa aquest reconeixement, una mica més de 2.000 euros extres l’any, segons Duran. Tot i l’acord però, segons explica aquest professional encara no s’ha reconegut a cap dels metges amb el nivell D.

    A banda d’aquestes, els professionals reivindiquen altres millores, com un pla de formació, que segons Duran de moment només s’ha proposat aplicar-se en el servei d’urgències. Tot i així, l’empresa assegura que s’ha fet una revaloració de les necessitats formatives amb la participació dels serveis i s’ha inclòs al pla de formació anual. Durant assegura però que de moment no els han fet cap proposta. «L’empresa es manté immòbil i no ofereix solucions, per tant, no tenim altra alternativa que seguir lluitant contra la precarietat a què ens sotmeten, i ho farem mentre no s’obrin a atendre les nostres demandes», apunta Duran.

  • El Consorci Sanitari de Terrassa estudia assumir més activitat sense augmentar els treballadors

    No és l’únic consorci sanitari de Catalunya que acumula deutes, però si un dels consorcis on els seus treballadors han carregat amb aquest problema. El Consorci Sanitari de Terrassa (CST) acumula un deute històric d’uns 35 milions d’euros. Aquest darrer any, el 2015, va tornar a tancar amb un dèficit de 5 milions. Segons el Comitè de treballadors del centre el CST ha iniciat les negociacions amb el Departament de Salut per establir un pla de reequilibri econòmic, i tot apunta a que els treballadors hauran de seguir corresponsabilitzant-se com fins ara d’aquest deute.

    Segons Xavier Lleonart,  vicesecretari general de Metges de Catalunya i president del comitè d’empresa del CST, l’objectiu del consorci per recuperar part del dèficit és augmentar l’activitat assistencial, el que suposaria ingressar 2,3 milions d’euros. “Això es faria eixugant llistes d’espera i absorbint l’activitat que ara fan centres privats”, explica Lleonart. Una mesura que no es veurà compensada amb la millora de les condicions de treball o amb un increment del personal, ja que la direcció ha anunciat als treballadors, tal com explica Lleonart, que 3,5 milions d’aquest dèficit es recuperaran aplicant un pla de reorganització de la plantilla, que consisteix en revisar les jornades laborals i els horaris i no substituint els treballadors que optin per abandonar de forma voluntària el seu lloc. Per últim, el CST demanarà una aportació extra a Salut de 3,2 milions d’euros.

    El Consorci Sanitari de Terrassa  és una empresa pública gestionada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer. El consorci controla l’Hospital de Terrassa, una unitat hospitalària penitenciària, set centres d’atenció primària (CAP) i diversos centres de salut mental i d’atenció sociosanitària del Vallès Occidental. Aquest diari ha demanat al CST la seva valoració sobre el pla de reequilibri, i des del departament de comunicació han confirmat que s’està elaborant un Pla d’empresa juntament amb el CatSalut, però que no en faran valoracions fins que no estigui tancat.

    Cinc anys disminuint les despeses de personal

    No és la primera vegada que el reequilibri per intentar quadrar els números del Consorci passa per una retallada de les condicions laborals. Segons un document elaborat pel comitè d’empresa a partir de les auditories del centre, en cinc anys els treballadors han cedit a l’empresa 36,8 milions d’euros, que es deriven d’una retallada del 5% del sou, de la supressió d’una paga extra l’any 2012 que encara no han recuperat i de la reducció de complements variables i altres conceptes.

    Segons aquest document, entre el 2010 i el 2014 la retallada pressupostària que va aplicar el CatlSalut al Consorci (49.363.589 d’euros) ha estat assumida en un 86,4% pels treballadors (42.906.699 d’euros). L’any 2013 el percentatge de retallada assumit pels treballadors va ser del 100,3%, és a dir, mentre la retallada del CatSalut aplicada al CST va ser de 14.158.693 d’euros, el centre va aplicar una retallada de 14.206.467 als treballadors.

    “La gerència ens diu que si no seguim fent esforços en aquest sentit la Generalitat intervindrà el centre, doncs que vinguin, perquè molt pitjor no podem estar”, reflexiona Lleonart.

    “La situació econòmica que pateix el CST es deu a dues raons, per una banda a l’infrafinançament, el CatSalut ens té escanyats, i per altra degut a què la gestió interna del centre ha estat ineficient”, explica Lleonart. És per això que el comitè d’empresa pensa que l’esforç realitzat pels treballadors ja ha compensat la situació i que ara és moment d’exigir responsabilitats i “prendre decisions respecte a la gestió” que els ha portat a aquesta situació.

    Amb tot, els treballadors han recollit les auditories de diversos centres i consorcis sanitaris catalans per demostrar que no és l’únic centre que es troba en aquesta situació. El Consorci Sanitari del Maresme va tancar l’exercici de 2014 amb un deute acumulat de més de 10 milions d’euros,  la Corporació Sanitària Parc Taulí va tancar el mateix any amb pèrdues històriques superiors als 24 milions d’euros o per exemple el Consorci Parc Salut Mar el 2014 va tenir tancar amb dèficit acumulat de gairebé 60 milions d’euros, segons les dades dels treballadors.

    Exemples de mala gestió, el laboratori CatLab

    El 2007 el Consell de Govern del Consorci va aprovar la creació de la societat Centre d’Analítiques de Terrassa, el CatLab, formada pel CST i la Mútua de Terrassa, de titularitat privada amb afany de lucre. L’objectiu d’aquest laboratori d’analítiques era, explica Lleonart, donar sortida a la demanda que anés més enllà dels centres del Consorci. “Resulta que vuit anys després el centre segueix fent les analítiques de l’hospital, de la Mútua i poques més”, es queixa aquest professional. A més, segons explica aquest treballador el centre es va externalitzar en un edifici al poble de Viladecavalls, en un edifici de la Mutua de Terrassa.

    Tot i que el CST va assegurar als treballadors que seria una entitat majoritàriament pública, el 50% del CatLab pertany al CST i l’altre 50% a Mútua de Terrassa. En un informe publicat el 2013, la Sindicatura de Comptes assegura que el CST estipula el CatLab com a mitjà propi quan en veritat la meitat està participat per una entitat que no pertany al sector públic. Per això la Sindicatura va concloure que el CST incomplia l’article la Llei de contractes del sector públic, ja que els estatuts del CatLab no diuen que aquesta entitat sigui un mitjà propi del CST. Per tant, els serveis que el CST encomana al CatLab haurien de sotmeteres als corresponents procediments de contractació, segons la Sindicatura. Tot i que l’informe és de 2013 Lleonart assegura que el CST segueix considerant el laboratori com a mitjà propi i que per tat no s’estan seguint les recomenacions de la Sindicatura.