«El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va dir que un cop concloses les negociacions amb els companys de primària abordaria la problemàtica de la concertada però no ho ha fet en cap cas, ha incomplert la seva paraula». Així ho ha afirmat Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya mentre anunciava una nova convocatòria de vaga per a tots els facultatius de la sanitat concertada.
La vaga està convocada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació catalana d’Entitats de Salut (ACES).
Lleonart, en nom de Metges de Catalunya, ha valorat que, des de la fi de la vaga de cinc dies convocada el passat mes de novembre, «no hi ha hagut cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva» pel que fa als facultatius dels hospitals i la primària concertada. Aquesta vaga deixa de banda aleshores els facultatius de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui si van arribar a un pacte amb el CatSalut.
Expliquen que la concertada té un llistat de reivindicacions diferent que la primària de l’ICS. Patxi Avilés, secretari del sector primària XHUP de Metges de Catalunya, ha opinat que «l’acord de l’ICS és un bon put de partida però els companys de la concertada no tenen el mateix». Per exemple, ha recalcat que a l’ICS tenen un terç de la jornada no assistencial. Per combatre aquest fet, demanen que es reguli la jornada de descansos o que s’ampliin les hores de formació l’any: «tenim només 20 hores l’any i això és vergonyós perquè és imprescindible per actualitzar els nostres coneixements». és vergonyós
Davant certes diferències que fan grinyolar a MC, Lleonart ha denunciat que el conveni SISCAT, on estan englobats els professionals de la sanitat concertada, «ha exclós els interessos de la major part dels facultatius». A més, tot i saber que els facultatius no són la majoria de treballadors en el conjunt de sanitaris, «no és digne tancar cap acord en el sector sense tenir en compte les reivindicacions dels metges». En aquest sentit ha afirmat creure «sincerament» que els signants del conveni «marginen de forma deliberada els interessos de bona part dels facultatius». Per a Lleonart, «els interessos dels treballadors són els interessos de la població» i, per tant, «marginar les peticions dels metges és empitjorar directament la qualitat assistencial».
Aquesta convocatòria no és nova. Metges de Catalunya la presenta com una continuació de la que ja es va realitzar del 26 al 30 de novembre, que va tenir un seguiment mitjà del 70%. Cal una segona volta perquè tot i l’èxit que MC reconeix, «va concloure sense haver objectivat cap negociació amb la concertada per part del CatSalut ni del Departament». Lleonart creu que és necessari tornar a posar el debat sobre la taula perquè «no ha passat res que hagi fet minvar el malestar dels facultatius».
Al mateix temps que han mostrat el malestar del col·lectiu també han volgut comunicar que lamenten profundament el perjudici que es pugui causar a la població amb aquesta convocatòria de vaga. En aquest sentit han explicat que si la plantegen amb més d’un mes de marge és un doble motiu. Primer, perquè entenen que l’única forma de solucionar aquesta situació és asseient-se i negociant. Segon, perquè entenen que són treballadors i per tant la forma de protestar no pot ser un altra que la que estan fent però per sobre de tot, ha assegurat Lleonart, són professionals. «Entendríem que en la situació actual de grip en fase epidèmica convocar una aturada per d’aquí una setmana va totalment en contra del nostre tarannà. La població no són ostatges i no la volem perjudicar, volem que ens entengui i ens doni suport», ha traslladat el vicesecretari.
Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i professionals i condicions retributives
Entenen que «la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut» i dient que són «els màxims responsables de la conselleria qui decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo», han assegurat que «si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social».
Entre les reivindicacions que han de respondre a la càrrega i qualitat assistencial demanen distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps assistencial i un 30% no assistencial per dedicar a formació i recerca, tant en els centres d’atenció primària com en els hospitals; regular els descansos i de la distribució horària de la jornada ordinària i complementària, inclosa la regulació específica de la jornada complementària de localització; establir un límit màxim de visites per jornada en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària; i assignar un temps mínims d’atenció per visita en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària.
Pel que fa a les condicions laborals i professionals, demanen reducció de la contractació temporal i a temps parcial; exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies presencials a les metgesses embarassades; guàrdies presencials no obligatòries quan s’està exercint el dret de reducció de jornada per cura d’un familiar; increment de la vigilància i protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials, les dones embarassades i dones lactants; i creació d’una Junta Clínica Facultativa a cada centre, escollida pels mateixos professionals, amb competències específiques.
Per últim, dins les condicions retributives volen recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les retallades dels darrers 10 anys; que s’apliqui la doctrina del Tribunal Suprem en el preu de l’hora de guàrdia mèdica de presència física perquè s’aboni al mateix preu de l’hora ordinària de treball; percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o baixa per risc durant l’embaràs; percepció del complement de nocturnitat (de 22 h a 8 h) del qual únicament estan exclosos els facultatius; i millora del complement de carrera professional i del complement variable per objectius (DPO).
La segona jornada de metges i treballadors de l’assistència sanitària primària ha mantingut la mateixa incidència que la primera, comptat fins a les 12 del migdia. Un 76% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la vaga, segons els Sindicat de Metges. Al seu torn, Salut baixa la xifra fins a un 46% del personal mèdic i a un 4,23% a la resta de la plantilla. La divergència entre una i altra estimació rau en el fet que el Govern compta com a persones que no s’han afegit a l’aturada les que han assumit els serveis mínims i les organitzacions convocants no fan aquesta valoració, perquè entenen que hi pot haver vaguistes afectats per serveis mínims, cosa que en estar pactada s’ha de complir.
Per la seva banda, Metges de Catalunya afirma que en l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 69%.
Per regions sanitàries, segons Salut el seguiment ha estat el següent:
Regió sanitària
Personal mèdic
Resta de la plantilla
Vaga
Mínims
Treballa
Vaga
Mínims
Treballa
Barcelona ciutat
281
157
88
122
388
941
Metro Nord
259
155
98
16
365
863
Metro Sud
238
180
196
51
456
1.115
Girona
135
88
58
16
145
465
Lleida
62
79
75
14
162
344
Tarragona
84
76
74
7
107
295
Terres de l’Ebre
18
26
61
4
44
118
Catalunya central
132
68
31
53
156
424
Alt Pirineu i Aran
6
10
12
2
16
42
Total
1.215
839
693
285
1.839
4.607
Les urgències hospitalàries de dilluns van experimentar un lleuger increment global de 113 visites a tot Catalunya respecte a dilluns 19 de novembre (representant un 1,07% del total de les urgències hospitalàries). Aquest augment d’activitat ha estat degut a visites pediàtriques, ja que a nivell de l’atenció a adults no hi ha hagut impacte, afirma el Departament de Salut. Aquestes dades, mostren una oscil·lació normal en l’atenció d’urgències i demostren que la vaga no ha tingut una afectació directa, segons la nota oficial.
Les urgències d’atenció primària ateses principalment als CUAP van realitzar, segons les dades oficials 310 visites més que dilluns de la setmana passada, cosa que representa un augment del 12,11% de l’activitat.
Concentració i marxa
D’altra banda, en el segon dia de vaga i la institució a interpel·lada ha estat el Departament de Salut, situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) hi convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.
La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària cridava tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.
A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses van construir un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartró, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament, assemblea que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Al seu torn, els metges de la xarxa sanitària concertada han fet una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.
Un 77,3% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la primera de les cinc jornades de vaga convocada per Metges de Catalunya (MC), per la Confederació General del Treball (CGT) i per Rebel·lió Atenció Primària per exigir millores assistencials i laborals al primer punt d’accés del sistema de salut. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.
Un cop ha finalitzat la concentració a les portes i a l’interior de l’ICS, Rebel·lió Primària ha organitzat una assemblea per a tots els treballadors de l’Atenció Primària al CAP Raval Nord, situat a prop de plaça Universitat. Per la seva banda, Metges de Catalunya ha iniciat una manifestació fins les portes de la Unió Catalana d’Hospitals situada al carrer València amb Bailen col·lapsant tot el centre de Barcelona al seu pas.
La marxa ha finalitzat amb una acció simbòlica on un dels membres del comitè de vaga ha preguntat als assistents «Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?».
«Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?»: MC acaben la mobilització a les portes d’una de les patronals / Carla Benito
La xarxa sanitària concertada clama contra el segon conveni col·lectiu del SISCAT
Metges de Catalunya ha quantificat d’»èxit» la mobilització i insta a l’ICS i les patronals de la sanitat concertada – Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) – a “escoltar el clam dels facultatius i atendre les reivindicacions legítimes i necessàries per millorar l’assistència als pacients i dignificar les condicions laborals dels professionals”.
Unes condicions que Antoni Pessarrodona, ginecòleg especialitzat en oncologia, denuncia d’una alta pressió assistencial: «ja no ens queixem tant del sou, perquè d’això ja ens hem acostumat, però no pot ser que estiguem tan mal valorats pels gestors». A més, ha criticat les conseqüències que pot arribar a tenir la falta de temps tant pels treballadors com per als pacients, qui veuen reduïda la qualitat de la seva assistència i també per tant la seva seguretat.
Per la seva banda, Maite Clemente, que és metge anestesista, denuncia que en alguns centres com ara en el seu s’ha creat un conflicte al voltant de les guàrdies. El problema es divideix en tres característiques: que les hores de guàrdia no es cotitzen, «mentre que policies i bombers sí que ho fan»; que l’hora es paga a un preu inferior a l’hora ordinària; i que els estan obligant a retornar les hores de lliurança. Clemente explica que en sortir a les 9 hores de treballar, després de dur 25 hores seguides, no se’ls hi considera el dia de lliurança com un dia treballat. D’aquesta manera, se’ls hi acumulen hores a deure a l’empresa. En concret, un total de 4 hores per cada guàrdia, ja que les 4 restants per completar la jornada laboral van aconseguir guanyar-les. Mesura que segueix semblant insuficient.
Aquests arguments són alguns dels que trobem entre les reivindicacions principals dels metges de la concertada que no estan satisfets amb el segon conveni col·lectiu del SISCAT signat el 21 de novembre per part de les patronals sanitàries i els sindicats CCOO, UGT i SATSE.
Així ho ha volgut explicar Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga al finalitzar la manifestació:
Les reivindicacions principals del sindicat de Metges de Catalunya serien:
Equiparar la jornada laboral anual dels facultatius (1.688 hores) a la que fan la resta de col·lectius professionals del conveni SISCAT (1.620 hores).
Regular el règim de jornada, distribució horària i descansos dels facultatius.
Fixar un límit màxim del número de visites diàries i un temps mínim per a atendre els pacients en l’atenció primària concertada.
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys a conseqüència de les retallades.
Establir un preu per a l’hora de guàrdia mèdica de presència física que iguali el valor de l’hora ordinària de treball, tal com han sentenciat el tribunals de justícia.
Implantar l’equiparació salarial total dels facultatius d’assistència primària i d’hospitals, en tots els conceptes retributius.
Millorar les retribucions variables per objectius.
Millorar els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
Incrementar de 20 a 40 hores el permís retribuït per a formació i recerca.
Incrementar les mesures de salut laboral, en especial atenció els riscos psicosocials i la protecció de les dones embarassades i lactants.
El conveni de la sanitat concertada ha arribat a un principi d’acord. El pacte, que encara no s’ha signat, afectarà uns 50.000 empleats Catalunya que treballen per al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), segons ha indicat Josep Maria Yagüe, responsable d’acció sindical de Sanitat de CCOO.
Metges de Catalunya havia convocat els seus facultatius, també del sector concertat, a cinc dies de vaga que comencen el 26 de novembre. Fonts d’aquest sindicat han declarat que mantenen la vaga perquè la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.
Un acord que, en síntesi, recupera bona part de les condicions laborals que es van perdre quan es va firmar, en plena crisi econòmica, el conveni de la que llavors es deia Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP). En aquella ocasió els treballadors van fer un gran esforç per assegurar al màxim l’ocupació. Per això van acceptar una reducció salarial del 5% i un increment del temps de treball. Ara, que sembla que la crisi s’ha superat, l’objectiu dels sindicats de classe era situar l’estatus dels treballadors de la sanitat concertada, a prop del que tenen els treballadors del sector sanitari públic.
La sanitat concertada a Catalunya té tres patronals, UCH, CAPS I ACES . Les organitzacions empresarials representen un conjunt divers d’entitats, que van des de les associacions sense ànim de lucre, passant per les vinculades a organitzacions religioses fins a empreses convencionals.
Durant la negociació del conveni, els sindicats principals, CCOO i UGT, junt amb SATSE van reclamar acostar les condicions de treball a les del sector públic, també pel que fa a les remuneracions. Això només es pot fer si la Generalitat, que es qui fixa les tarifes que paga a hospitals i centres sanitaris, les apuja.
Segons ha pogut saber Diari del Treball, l’increment salarial pactat calca es que s’ha fixat a l’Administració catalana. Així, el primer any s’apujarà un 1,95%, tot i que el 0,25% està subjecte al compliment de determinats objectius. El segon any seria un 2,25% i del tercer l’increment fix seria del 2%.
El sindicat afirma que “Els increments salarials suposen en un escenari de mínims un augment retributiu del 7,1% i en un escenari de màxim un augment retributiu d’un 8,79%, durant la vigència del conveni”. L’increment sobre la pujada nominal té a veure amb augments suplementaris vinculats amb l’increment de l’IPC.
Pel que fa al temps de treball, l’objectiu dels negociadors sindicals era aconseguir retornar a les 1.620 hores anyals que es feien abans del darrer conveni de la XHUP. Així, el 2019 es reduiran 14 hores, el 2020 la reducció serà de 20 hores i finalment a 21 de desembre d’aquest mateix any la reducció que s’afegirà serà de 14 hores.
Una altra millora per al personal dels centres concertats, és que tornaran a cobrar les Incapacitats Temporals, les baixes, des del primer dia, igual com ja passa a l’Administració pública. “Aquest acord és molt important perquè els treballadors estan en contacte amb malalts, imaginis quan hi ha una passa de grip, era molt possible un contagi que feia que els empleats a més de posar-se malalts perdien els ingressos dels primers dies”, ha explicat Yagüe.
Els treballadors de la sanitat concertada de Catalunya estaven convocats, igual com la resta de treballadors del sector sanitari, a una jornada de lluita divendres 23 de novembre per CCOO. Si finalment el conveni es firma la mobilització podria no fer-se.
Parlem amb el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, sobre les jornades de vaga que venen i aprofitem perquè ens faci una radiografia del panorama sanitari i les causes que han provocat arribar fins aquí.
Fa temps que es denuncia un deteriorament del sistema sanitari però progressivament les reivindicacions i demandes han anat en augment. Per què ara aquesta vaga?
Ja prèviament teníem una situació d’infrafinançament. Espanya al començament dedicava al voltant del 6,7% del seu PIB a la sanitat pública mentre que Europa estava al voltant del 7,5%. Ja hi havia una diferència. La crisi el que va es agreujar aquest infrafinançament crònic i castigar els professionals en general i específicament els metges. Tothom va tenir el 5% del decret del Zapatero però als metges, a més, se’ls va anul·lar o se’ls va reduir a la meitat la direcció per objectius o la carrera professional. De forma global el metge ha perdut al voltant del 30% del seu sou en aquests anys sense tenir en compte l’IPC que ha estat del 9,7%.
A més de disminuir els ingressos ha augmentat la feina i això és una combinació mortal. La sanitat ha perdut uns 5.000 treballadors i, d’aquests, 900 són metges a Primària. Metges que han anat desapareixent per jubilacions, per contractes temporals que no s’han renovat… però metges que atenien cada dia. Per tant, la sobrecàrrega de treball cap els altres ha anat en augment perquè, a més, la població ha anat envellint i cada cop hi ha més patologia crònica que carrega les consultes. Això s’ha barrejat amb una tecnologia que ha quedat obsoleta, que no té la mateixa qualitat per fer diagnòstic.
Així doncs, diners que s’han deixat de percebre, la sobrecàrrega, l’obsolescència de la tecnologia i encara hi ha un quart punt: la precarietat que dóna molta inestabilitat a la gent, a qui de tant aguantar se li ha anat creant cada cop més malestar.
Trobaries un focus concret com a detonant de per què ara?
En el cas de la Primària és més fàcil determinar el per què. La metropolitana nord, que és una de les àrees més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la seguretat social, hi ha més sobrecàrrega. Ells van plantejar una vaga fa uns mesos però no es va dur a terme per una negociació amb l’ICS on es donaven possibilitats d’alleugerir la pressió. L’administració això no ho ha complert i la gent està més tipa alhora que a ells els hi ha tret credibilitat. És molt important tenir present que l’Administració no té crèdit. Quan algú no té crèdit, paga al comptat. Així, ara el que exigim de l’Administració es que pagui al comptat, no que creï meses per analitzar res al cap d’un any…
La visió és que sempre ens han pres el pèl però això dels últims 8 anys ha estat extraordinari i la gent ha explotat. Per això s’ha dit prou.
Sí. Es farà després de l’examen perquè la gent està estudiant, vol treure’s la plaça, vol tenir un lloc fixe com qualsevol mortal.
Opineu que el Fòrum de diàleg professional que vol abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya pot ser efectiu?
Va tenir una primera i última reunió de moment. És cert que el món sanitari no és només una càrrega de feina i de sous, hem de planificar el futur, on som, què farà falta… Sí que hi ha feina a fer de planificació i aquests fòrums poden ser útils per això però hi ha coses que han de ser immediates. L’estabilitat s’està intentant corregir obrint oposicions però sobre altres aspectes com la càrrega no s’està fent res. El metge de capçalera que cada dia té més pacients a veure i veu que és absolutament insuficient se’n va a casa amb la sensació que ha fet malament la seva feina, a part del cansament físic que comporta. La gent està cansada tan físicament com psicològica I això té probabilitats de traslladar-se a la població en general. Jo si faig de metge i no tinc temps material potser el que depèn de mi va malament perquè si necessito proves complementàries, que trigaran mesos, el diagnòstic acaba sent més tardà.
A hospitals no s’ha patit la davallada en el número de metges, s’ha mantingut estable. No hi ha el que caldria però no ha perdut. El que sí ha perdut en canvi és infraestructura: mil llits des de l’inici de la crisi. Això significa que quan t’arriba gent a urgències que pel diagnòstic ha d’ingressar però no té llit, el que fas és deixar-la a urgències fins que un llit s’alliberi i mentrestant urgències es converteix en una mena d’apèndix de l’hospitalització. que es es col·lapsi no té a veure amb que hi vagi més gent del compte, culpabilitzar la gent és un error. Quan algú va a urgències i no toca, per exemple un constipat d’algú de 25 anys, al final en menys de dues hores ja és fora. El problema està quan arriba algú que s’ha de quedar i no tens lloc on posar-lo. Aquests mil llits estan provocant el col·lapse d’urgències, no l’excés d’ús dels usuaris.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya / Diari de la Sanitat
Pel personal a més ingressar algú vol dir corre: a raigs que em facin la prova perquè em facin un diagnòstic i cap a casa. Això crea una sensació que davant d’un pacient has de fer el que puguis, posar pedaços i enviar cap a casa perquè a baix hi ha gent que ha d’ingressar.
Tot el sistema està molt tensionat però que Primària vagi cap a la vaga significa tensionar encara més els hospitals. Si ja de normal tots els hiverns ens hem quedat col·lapsats i amb dies d’espera per ingressar, ara imagini’s que els CAP deixin de funcionar. Si primària para pot passar que els hospitals, on també hi ha molta pressió, es desbordin i diguin ‘ei, jo també’ perquè tothom està tip. Hi ha doncs la possibilitat que hi hagi un efecte dominó. Això acaba posposant proves de diagnosi, proves complementàries, empitjorar les llistes d’espera, d’intervencions… s’hi ha de posar remei d’alguna manera perquè qui acabarà patint les conseqüències és la població. I les conseqüències són morts per anar tard, per mal diagnòstics. Necessitem una reacció de les autoritats sanitàries que fins ara han recanejat en els pressupostos.
Com els valoreu?
Som la comunitat que ha retallat més en sanitat: al voltant del 10% i mirant la inflació estem en un 20% menys de poder adquisitiu mentre altres partides han crescut molt més. Els actuals pressupostos són prorrogats però en els anteriors tot i tenir un 7,5 d’augment generalitzat, a sanitat se li va donar només un 3,8. Això dóna un missatge de ningunejar, de pensar tu tira que nosaltres estirarem i deixa d’emprenyar. Hem vist despreci per part de tots els últims governs a través dels fets cap al benestar social.
Des de fa un any i mig la sanitat està en modo pausa. L’administració funciona perquè hi ha tècnics preparats, funciona en automàtic però no hi ha ningú que planifiqui, que digui cap a on anem i que posi totes les estructures al dia pels canvis que hi ha demogràfics i de patologia. Hem cronificat els càncers, infeccions com la SIDA, l’hepatitis… l’enfocament que teniem abans de malaltia aguda i som-hi cap a casa ha canviat i per tant el model ha de canviar. Cal planificació política i fa un any i mig que no fem res de tot això.
Repetidament es diu que si el sistema ha aguantat ha estat gràcies als professionals. Això us responsabilitza.
Això no és un només una frase. Quantifica, hem perdut un grapat de professionals i en el mateix període de temps la productivitat mesurable en visites i en intervencions quirúrgiques ha augmentat. Amb menys personal, més mal pagat, menys mitjans tan estructurals com tècnics, la producció ha augmentat. Això és el que fa dir que si els professionals no haguessin posat el coll això s’hagués enfonsat abans. Està en números però per molts segueix sent una cançoneta que no sap d’on ve. Clar, prefereixen dir-nos que som collonuts que no a més de maltractar-nos dir-nos que som uns dropos.
La sensació que transmeteu sovint és que us han posat dins una cadena de producció i això deshumanitza la professió.
Molt. No tens capacitat de tenir una interacció amb el pacient. La gent que pateix a més d’explicar-te símptomes necessita que te la miris, que li expliquis, que li donis una visió de futur més o menys esperançadora. Això requereix temps: el malalt ha de sentir-se escoltar, tu necessites explicar-te i fer-te entendre i això no són dos minuts. No tenim cap d’aquestes premisses ara sobre la taula. Són massa coses que vas lligant. Altres col·lectius haguessin explotat abans i d’una forma bàrbara però és aquesta responsabilitat que dius. Però la professió ens agrada i malgrat tot la immensa majoria tornaríem a fer de metges. Tot i ser una virtut això des del punt de vista de l’Administració és una debilitat perquè se n’han aprofitat i ara tenim una sanitat low cost.
Una empresa d’aviació low cost s’aguanta perquè al personal el paguen malament i a més duu la gent com a sardines. Nosaltres tenim la gent com a sardines en els ambulatoris, en els hospitals i els professionals mal pagats. Som un exemple fantàstic d’empresa low cost… El mateix passa amb l’educació i així estem creant una societat de futur vergonyosa i que no tirarà. És el model polític que tenim sobre la taula la que està fallant d’una forma estrepitosa.
De fet, i com comentaves abans parlant de Metropolitana Nord, fins el 32% dels catalans tenen una mútua contractada, sent la Comunitat Autònoma amb aquesta xifra més alta. No fixar mesures està creant encara més desigualtats entre classes?
Quan es parla de les diferències entre rics i pobres, entre classe mitja i classe mitja-baixa que ja ha quedat empobrida, la diferència en tot i en expectativa de vida es veu. La UE ho ha denunciat: a Espanya l’escletxa entre el 20% que té més i el 20% que té menys s’ha multiplicat per 8.
Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9% més de gent que s’apuntava a les mútues. Un 9% és molta gent. A més a més, les primes, els ingressos que tenen, en aquests anys han augmentat un 24%. És a dir, no només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només ha pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans.
Això és un problema relatiu. És un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema. Som la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya. Se’n va gent a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes. Estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any. Això és molt important. Tenen menys sobrecàrrega també. Se’n van també a València o a les Illes.
Som també la Comunitat Autònoma que demana més acreditacions a l’Organització Médica Colegial, a Madrid, perquè és preceptiu, per anar-se’n a treballar a l’estranger. El febrer d’aquest any en un portal de treball hi havia una oferta de més de 9.000 metges a Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Txèquia. Són llocs atractius on d’entrada, només per passar la frontera, guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat. Per què ens hem de quedar aquí? Estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo, per tant un metge espanyol és welcome. Ja estem format, tenim experiència, som bons, escolti’m, “només els hem d’aprofitar, paga’ls bé”, diuen. Nosaltres paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa. Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic, això sí que hauria d’anar a algun judici. Vostè és responsable per les seves polítiques.
I aquest és un altre dels fets que explica que hi hagi una por tremenda a que la generació de la baby boom arribem ara a la jubilació perquè som 8.600 professionals en 10 anys. Però mirem l’altra cara de la moneda, qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliqui per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? En que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema i no perquè els què es jubilen sinó perquè amb els que formem no tenim capacitat de reacció perquè se’ns aniran cap a altres llocs. Per tant no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent. El discurs oficial és ‘ui que se’ns jubilen, ui que no formem prou MIR’ però no és veritat, el recanvi generacional està totalment assegurat. Ara, si vostè vol posar aigua en un colador, ja pot tirar aigua ja, que si no té una cosa estanca aquesta aigua se n’anirà, si no tota, molta. Tenim un problema? Depèn com ho miris.
Facultatius d’atenció primària davant la seu de l’ICS, a Barcelona, en l’entrega de signatures per reclamar millores assistencials i laborals / Metges de Catalunya
Hi ha algunes especialitats on costarà més cobrir les vacants si això no es reverteix?
Ara hi ha especialitats que tenen molta sortida a la privada com pediatria o anestesia doncs amb les circumstàncies en les que es treballa doncs cobren el doble, treballen dignament i poden fer bé la seva feina sense l’angoixa de veure si se’t passa una cosa dia rere dia. Primària clar que és deficitària. Quin interès té aquesta gent de fer aquesta bestiesa de vida laboral? Cap ni un. No troben gent per fer substitucions, diuen. Com vols trobar-los? Amb 40 malalts cada dia, mal pagats i en dos mesos ‘adéu, si te he visto no me acuerdo’? Això no pot ser desconegut pels polítics. Necessitar un fòrum perquè t’expliquin això vol dir que no anem bé perquè ho hem repetit temps i temps. L’anàlisi està fet, com a mínim està claríssim el que s’ha de fer amb immediatesa. Hem cremat tant l’ambient que o posem remei ja o ja podem planificar que no quedarà ningú.
Hi ha diferències doncs entre especialitats. Moviments en defensa de l’Atenció Primària en denuncien el desprestigi.
No té cap atractiu veure 40 malalts en un dia. Una tasca fonamental del metge és la seva formació continuada perquè hi ha avenços i necessita seguir estudiant cada dia, fer sessions per aprendre… tot això requereix un temps que no existeix i la professionalitat fa que això t’ho facis tu a casa teva i en el teu temps. Això suma més càrrega: arribes a casa de mal humor pel dia que has passat i no pots veure a la família perquè t’has de posar a estudiar per veure què li deu passar a un pacient amb qui no saps ben bé per on tirar perquè tampoc has pogut fer sessions per comentar-ho amb els companys.
Ja per tancar, pel que fa a la vaga, quines mobilitzacions teniu previstes de cara a la setmana vinent?
Estem definint que és el més oportú i que faci visibilitzar més entre la població com està la situació. Ho aprofitarem perquè la gent si fa vaga es pot mobilitzar sinó, amb els horaris que té de normal és impossible.
Creieu que hi haurà un bon seguiment?
S’ha anat coordinant el màxim possible però com no ho porta només una organització és difícil. Tenim 3.500 signatures d’un col·lectiu de 5.000 però això no vol dir que els 1.500 restants no hagin volgut signar sinó que potser són d’indrets on és més difícil arribar. D’aquests no sabem quants no han volgut signar i quants no han tingut ni l’oportunitat de fer-ho.
En tot cas, un 70% de professionals recolzen el que estem demanant, ara que després vagin a la vaga no ho podem saber. Estar d’acord amb les demandes no vol dir anar a la vaga perquè hi ha àrees que no viuen aquesta misèria. A Barcelona mateix hi ha àrees on el 70% de la població tenen mútues i per tant la pressió assistencial és menor. No tothom està igual d’escalfat ni motivat.
També heu rebut suport dels Col·legis de professionals i organitzacions com la Marea Blanca.
Sí. D’alguna manera el món sanitari entén perfectament que això hagi arribat a una situació que ningú desitja. Desqualificar aquesta vaga no té ni cap ni peus. Estem plens de raó. L’Administració ha de treure els diners d’on vulgui però ha de pagar al comptat, ha de deixar de demanar crèdit. És evident que això no és culpa dels que en aquest moment estan gestionant la sanitat però ells han heretat això però sabien on es posaven. Si no tenen intenció d’arreglar-ho seran igual de culpables. Són nous que hereten problemes vells però són herències volgudes, buscades. Si volen aquesta feina se n’han de responsabilitzar del que comporta.
El Gabinet d’Estudis Col·legials afirmava que «el perfil que es defineix del metge actual i de futur és el de dona, jove i especialista. D’altra banda, percentualment, els metges jubilats augmenten més ràpidament que els no jubilats». D’aquesta idea se’n feia ressò el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) en el seu Informe sobre demografia col·legial del 2017.
Les xifres d’aquest fenomen, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), asseguren que el 30% dels metges catalans en actiu tenen entre 55 i 64 anys. Sent aquest el grup d’edat més nombrós que encara incrementa més el percentatge si es compten els metges majors de 65 anys que segueixen en actiu. De fet, el percentatge de metges més grans de 55 anys ha augmentat molt des del 2009, quan representaven el 19% de la plantilla. Això mostra una tendència en augment.
En aquest sentit, el CoMB ha estudiat que els metges jubilats fa temps que creixen a un ritme superior al dels no jubilats. De les seves dades a Barcelona es veu que l’any 2017 els metges jubilats creixen un 8% davant el 2% dels no jubilats i en l’última dècada han augmentat un 84%, per un 15% dels no jubilats. En el total de la col·legiació els metges jubilats són l’11,5%.
Això, com diuen moltes veus com ara la del secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, no hauria de suposar un problema si les administracions fessin polítiques per retenir el miler de metges especialistes que es creen cada any. Defensa que «el recanvi generacional està totalment assegurat»: en 10 anys es jubilaran 8.600 metges però se n’hauran creat 11.000.
Les jubilacions dels pròxims 10 anys deixaran una professió molt més feminitzada
Tornant a les dades, si observem les xifres de l’INE agafant el gènere com a premissa veiem que l’envelliment de la plantilla és més pronunciat entre els homes. Un 40% dels metges homes tenen entre 55 i 64 anys, mentre que només un 23% de les metgesses es troben en aquesta franja d’edat. En canvi, els menors de 35 anys representen un 15% dels metges mentre que les metgesses d’aquesta franja d’edat són el 25%.
A banda de la diferència per edat i sexe, també en termes absoluts hi ha més dones que homes metges, un 57% front un 43%. Les dones metgesses són, de mitjana, més joves que els homes metges però estudiant-les per separat veiem que entre les dones, la distribució per edats és més equilibrada. Agafant les dades d’homes i dones es dóna que mentre que en el grup més jove (menors de 35 anys) les dones representen un 69% del total de facultatius, en el grup més gran (entre 55 i 64 anys), les dones representen el 43%.
Per províncies no hi ha grans diferències, però a Lleida és on hi ha una plantilla més envellida: un 34% dels metges tenen més de 55 anys, el que comparativament es situa quatre punts per sobre de la mitjana catalana. Perquè això passi hi influeix molt que gairebé la meitat dels metges homes, el 48%, estan en aquesta franja d’edat, mentre que només un 24% de les dones tenen més de 55 anys.
Pel que fa a les dades totals de metges sense distingir per edats, del 2009 a l’any 2017, la quantitat de metges ha incrementat un 5%. No obstant aquesta pujada genèrica, hi ha un 5% menys de metges homes que s’ha vist compensada per un 20% de dones metgesses.
És la jubilació de la generació baby boom realment un problema?
El mes de desembre es va celebrar el I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya. En aquesta cimera, anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya, es van tractar diverses problemàtiques. Temes que els agents que hi van participar van demanar que fossin assumits per les institucions: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…
Vinculat a la formació i amb un efecte directe a la gestió de les jubilacions, Vergés va destacar que «a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència». Assegurava aleshores que hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí», deia Vergés aleshores.
Davant d’això, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, manifesta en una entrevista per aquest diari que les jubilacions en si no són un problema: «és un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema». Com explica, Catalunya és la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya: «molta gent se’n va a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes… estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any».
Argumenta que molts metges decideixen marxar perquè «només per passar la frontera guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat» i comenta que el pensament és que «per què ens hem de quedar aquí? Si estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo…». Així, denuncia que «paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa… Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic».
Aquesta fugida, per Puig, és un dels fets que explica que «hi hagi una por tremenda que la generació del baby boom arribi ara a la jubilació perquè seran 8.600 professionals en 10 anys». Fent números és capaç d’afirmar que «no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent». Les preguntes que es fa resolen que el problema no són ni les jubilacions ni formar pocs Metges Interns Residents, ja que sí que es fa i el canvi generacional està totalment assegurat: «Qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliquem per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? Que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema».
Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dijous a la Gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut.
El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran), han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.
Els facultatius assenyalen que, en els últims anys, “s’ha produït una marcada disminució en la dotació de professionals del sistema sanitari públic i de manera molt més greu en l’àmbit de l’atenció primària, fet que ha posat en risc el nivell de qualitat assistencial mínim admissible per a un país europeu”. Tot això, asseguren, ha provocat una “sobrecàrrega assistencial inacceptable per a molts facultatius, amb agendes de treball inassolibles, temps per visita insuficient i demores excessives perquè els pacients siguin visitats pel seu metge de capçalera o pediatre”.
En conseqüència, el col·lectiu exigeix “accions urgents” per a la millora assistencial de l’atenció primària i reclama, entre altres mesures, una dotació de professionals suficient per garantir una atenció de qualitat, un temps mínim d’atenció per visita presencial de 12 minuts i de 6 minuts per visita no presencial, així com també una limitació de l’agenda ordinària de visites a un màxim de 28 (23 visites presencials i 5 no presencials). A més, demana fixar una ràtio màxima de pacients per facultatiu i recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades.
El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga dels facultatius de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut per als propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre sota el lema «Atenció Primària digna i respectada». L’aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, es farà per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.
Els motius pels quals s’ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.
Per Óscar Pablos, secretari del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya la situació de sobrecarrega assistencial és insostenible. «Creiem que neix de la pèrdua de més de 920 professionals en l’atenció primària segons les pròpies dades de l’ICS», apunta Pablos que també assenyala que s’ha vist que el pressupost ha disminuït del 18,4% 2010 a un 16% l’any passat. Per això, Metges de Catalunya reclama incrementar el pressupost destinat a l’atenció primària fins al 25% del total del Departament de Salut.
Al problema del pressupost, Pablos afegeix que del 2010 a aquí, i cada cop més, les persones són més envellides, fràgils, complexes i dependents «alhora que hi ha menys temps per poder atendre». Des del sindicat denuncien en aquest sentit que s’està seguint un «model de quantitat i no de qualitat de la feina» i que als pacients els costa cada cop més trobar una visita «perquè les agendes estan plenes i no es cobreixen baixes ni vacances». Pablos explica que això porta als professionals de la primària a viure situacions que tot i que haurien de ser excepcionals ja són habituals: «atendre fins a 3 pacients en un sol minut o haver de fer feina “quan puguem” fora d’horari ens està fent perdre el control de l’acte mèdic. Si perdem temps per reflexionar estem posant en risc la seguretat del pacient i de nosaltres com a professionals».
A la roda de premsa on s’ha informat de la convocatòria de vaga també ha assistit Javier O’Farrill, president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC). O’Farrill ha explicat que l’objectiu és poder mirar a la cara i explicar clarament el que passa als pacients quan acudeixen a alguna visita. «Estem demanant que el temps mínim establert per l’ICS es compleixi. Li diem a la població que estem lluitant per ells. I també volem que la nostra seguretat es compleixi», ha declarat.
Un altre dels motius que duu als facultatius de la primària a la vaga és la pèrdua de poder adquisitiu que estimen en un 30%. Així, denuncien que quan es diu que no es troben metges, no s’expliqui que això passa «perquè cap metge vol treballar amb aquestes condicions laborals i aquestes retribucions».
A la vaga, però, hi aniran professionals que van més enllà dels metges de família en si. Ana Roca, portaveu de l’agrupació de pediatres de MC, ha assenyalat que la «precarietat està generalitzada en tota la primària, però la fotografia de la pediatria és molt dolenta». La realitat és que aquesta és l’especialitat més deficitària juntament amb la medicina comunitària. Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca ja assenyalava en un reportatge fet per aquest diari que “algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals”. Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
A més, Roca ha explicat que hi ha una sobrecàrrega diària amb 10 o 15 visites agendades en la mateixa hora i que «els equips de pediatria fan tot el que poden per atendre tots aquests nens però l’atenció no és bona», ja que «no és el mateix atendre en 12 minuts (com demanen) que en 2».
Pablos ha explicat que, com al seu entendre, no han rebut cap comunicació ni acció decidida s’han decidit a convocar aquesta vaga. «Esperem que entenguin que hem de fer una aposta decidida per un model qualitatiu. L’ICS ho ha d’entendre», ha manifestat Pablos.
D’esquerra a dreta: Josep Maria Puig, secretari general de MC; Óscar Pablos, secretari del Sector Primària ICS de MC; Javier O’Farrell, president del Sector Primària ICS de MC i Ana Roca, portaveu de l’Agrupació de Pediatres de MC / MC
Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i retributives i finançament: les demandes de Metges de Catalunya en tres blocs
Davant d’aquesta “precarització sostinguda”, MC ha presentat una plataforma reivindicativa que recull gran part de les mesures que l’ICS va aprovar el febrer passat per disminuir la pressió assistencial als centres d’atenció primària (CAP) de l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, però que només aplica parcialment. Així, les demandes del sindicat, estructurades en tres blocs, tenen per objectiu “millorar l’atenció sanitària als pacients i dignificar les condicions laborals dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’ICS”.
Per fer front a la càrrega i qualitat assistencial, les demandes són recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries (23 presencials i 5 no presencials) i assignar un temps mínim de 12 minuts per visita presencial i 6 minuts per visita no presencial,. A més, fixar una ràtio màxima de pacients per professional que hauria de ser d’un metge de família per cada 1.300 pacients, un pediatre per cada 1.000 pacients i un ginecòleg per 8.800 pacients.
Una altra demanda seria exigir el compliment dels terminis legals de referència per a l’accés a les consultes d’atenció primària, especialistes i proves complementàries. Aquests terminis serien 48 hores per consulta ordinària programada, 30 dies de demora màxima per derivacions preferents i 90 dies de demora màxima per derivacions ordinàries.
Per últim, oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR disponibles a Catalunya, prioritzant les deficitàries d’atenció primària.
En el bloc per fer front a les condicions laborals i retributives, demanen recuperar les retribucions i condicions de treball retallades des de 2010, percebre la retribució del complement de carrera professional des de la seva concessió, sense ajornaments i reclamar el tancament, a les 20.00 hores com a màxim, de tots els centres d’atenció primària (CAP). En qüestió d’horari, fer voluntària i no obligatòria la jornada d’atenció continuada (guàrdia), respectar el temps obligatori de descans després d’aquesta i retribuir la guàrdia com a mínim al preu de l’hora de jornada ordinària facilitar la conciliació de la vida laboral i personal amb propostes efectives, superant la rigidesa dels torns de matí i tarda.
A més, recuperar la plantilla mèdica dels dispositius d’urgència d’atenció primària (ACUT) prèvia a les retallades, equiparar les retribucions de la jornada de doblatge voluntari de l’ACUT a la dels equips d’atenció primària (EAP) i, per últim, substituir la figura del director d’equip d’atenció primària (EAP) per la de coordinador, escollit pels mateixos professionals i avaluat cada dos anys.
En el tercer bloc, el del finançament, demanen incrementar el pressupost sanitari destinat a l’atenció primària de manera que rebi un mínim del 25% del pressupost total del Departament de Salut.
«La mobilització és l’única resposta a l’immobilisme de l’Institut Català de la Salut (ICS) davant les demandes de millora dels professionals». Aquesta ha estat la conclusió d’un centenar de facultatius d’atenció primària d’arreu del territori que es van reunir dissabte a la seu de Metges de Catalunya (MC). La decisió va arribar després d’una reunió informativa organitzada pel sindicat amb l’objectiu d’analitzar «la ferida oberta per la precària situació assistencial i laboral que pateix el col·lectiu del primer nivell assistencial».
Ara, Metges de Catalunya treballa en un front únic de reivindicacions que serveixi per millorar l’atenció sanitària als pacients i dignificar les condicions laborals dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS.
Durant la trobada, es van esbossar dos grans blocs de demandes: les que fan referència a les càrregues de treball i la qualitat assistencial, i les relacionades amb la recuperació de les condicions laborals i retributives prèvies a les retallades sanitàries, tot sota la premissa d’exigir un increment notable de la dotació pressupostària destinada a l’atenció primària.
Els participants van coincidir en assenyalar que l’estat de salut de la primària és “alarmant” i que calen mesures immediates per frenar la seva “precarització progressiva”.
De fet, l’atenció primària ha perdut més de 850 facultatius entre 2010 i 2017, la inversió destinada al primer nivell assistencial dins del pressupost consolidat del Departament de Salut ha disminuït del 18,4% al 16,9% i el poder adquisitiu dels professionals s’ha retallat prop d’un 30%.
Metges de Catalunya ha iniciat una recollida de signatures per a la millora assistencial pediàtrica en l’Atenció Primària de la xarxa pública de Catalunya. A la petició han redactat 19 mesures per abordar els problemes que caracteritzen aquest sector: la sobrecàrrega, la qualitat assistencial, la conciliació i l’aposta retributiva. La voluntat d’aquesta recollida de signatures que s’entregaran al Departament de Salut és plasmar quina és la situació de la pediatria a la Primària, què volen els professionals i què cal fer també perquè la primària sigui un àmbit de treball atractiu tant pels pediatres com pels metges de família.
Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya i pediatra al Centre d’Atenció Primària de Viladecans, assenyala que «algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals». Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
De fet, a través del manifest que acompanya la petició expliquen que assumir que la pressió assistencial és un fet normal en les consultes d’AP pot provocar un risc per a la seguretat clínica dels pacients i un esgotament inacceptable per als professionals. Ho afirmen perquè en una enquesta realitzada a més de 400 pediatres es veia com a resultat que el 85% creu que no dedica suficientment temps a cada visita, el 93% afirma que no té establert un límit màxim diari de visites i el 72% considera que són més propensos a emmalaltir a causa de les condicions de la seva tasca professional.
Si bé això anteriorment era més evident a mesura que t’allunyaves de Barcelona o de les grans ciutats ara ja passa arreu. Un exemple és el cas del CAP La Sagrera. Roca analitza que el de La Sagrera és un centre amb molta sobrecàrrega assistencial, un centre difícil per a la conciliació dels professionals que finalitzen la jornada a les 20 o a les 21 h de la nit dificultant així la vida personal i familiar. «Prefereixen treballar als hospitals on com a molt fan una guàrdia o una tarda i es treballa de matins», revela Roca.
En els centres més grans hi ha més pediatres, més infraestructures, s’està dins o més a prop dels hospitals, existeix una relació directa amb els centres de referència, es poden fer sessions formatives més sovint, hi ha més comunicació bidireccional per atendre millor els pacients, compartir decisions clíniques i protocols. Aquests serien els ítems que Ana Roca destaca d’entre els punts que els professionals millor valoren a l’hora de triar on treballar.
Que faltin especialistes a la primària implica una «sobrecàrrega notable que s’accentua més encara quan hi ha pediatres de vacances, de baixa o casualment fent una formació». Roca explica que els pocs pediatres que queden als centres s’omplen l’agenda de nens que vénen a visitar-se als quals no els hi poden dedicar més de 2-3 minuts: «això un dia s’aguanta per una catàstrofe, una epidèmia de grip… però no pot ser que cada dia la dinàmica assistencial de treball sigui aquesta». A més, els pediatres afirmen que la sobrecàrrega redunda directament en la qualitat assistencial. «En 3 minuts no pots fer un diagnòstic acurat, plantejar unes proves, parlar amb la família sobre què fer i quins símptomes d’alerta han de vigilar… això redunda directament amb la qualitat i amb la salut dels nanos que són la nostra responsabilitat», conclou Roca.
19 accions per garantir la qualitat assistencial, seguretat clínica pels pacients i una càrrega de treball assumible per als professionals
A la petició dirigida al Servei Català de la Salut que ha engegat el sindicat Metges de Catalunya, els facultatius pediatres d’Atenció Primària manifesten que l’atenció pediàtrica adreçada a la població infantojuvenil, dins de l’Atenció Primària (AP) de Salut, és un pilar bàsic del sistema públic de salut. Afirmen que la qualitat assistencial en el nostre model d’atenció pediàtrica d’AP és molt valorada per les pròpies famílies i també pels països de l’entorn. Entenen que el dret fonamental dels infants a la salut, i la seva atenció per part d’un pediatre de referència a l’AP, està actualment en risc per la manca de professionals, per les condicions de precarietat en què els pediatres han de desenvolupar la seva professió i per la sobrecàrrega assistencial a la qual el col·lectiu es veu sotmès de forma habitual. A aquesta situació afegeixen les dificultats per a la conciliació laboral i personal, les baixes retribucions i l’escassa activitat docent i de recerca que dificulten el desenvolupament professional.
Les mesures que els professionals pediatres d’AP insten a l’Administració a portar a terme són les següents:
Augmentar l’oferta de places MIR per a la formació especialitzada en pediatria, així com augmentar el temps de rotació dels residents per l’àmbit d’atenció primària entre 9 i 12 mesos.
Respectar una ràtio 1.000 pacients de població assignada per pediatra, reduint-la en funció del nivell socioeconòmic i la dispersió territorial.
Establir un límit màxim de 25 visites per torn.
Garantir el manteniment de la qualitat assistencial i la seguretat clínica de l’atenció mèdica fixant un temps d’atenció de 10-12 minuts per visita de cita prèvia, i de 20 minuts per visita derivada del Protocol d’Activitats Preventives, així com un temps per realitzar una visita no presencial o telefònica de 6 minuts.
Respectar en l’agenda diària de visites la proporcionalitat de jornada assistencial i no assistencial, dins la jornada efectiva, segons la Resolució TRE/2579/2008, de 14 de juliol.
En cas d’insuficiència de pediatres necessaris per mantenir les ràtios de població assignada del punt 2, o en cas de dèficit de professionals per altres motius (jubilació, baixes laborals, vacances, permisos, temps de formació, etc.) que impedeixi la correcta atenció mèdica dels pacients, els professionals podran, de manera voluntària, ampliar la seva agenda d’atenció pediàtrica amb la compensació indicada d’acord amb el mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017. De la mateixa manera, es podrà ampliar la jornada assistencial dins la jornada ordinària habitual, de manera voluntària, amb un increment retributiu proporcional en base al mateix mòdul de retribució variable, mantenint en tot cas les característiques de l’agenda descrites al punt 3 i 4.
Prendre mesures urgents per afavorir la conciliació laboral i personal dels pediatres d’AP que afavoreixi alhora uns horaris saludables per als infants i les seves famílies.
Aplicar mesures de racionalització de les consultes, amb circuits interns de citació i d’atenció de les visites que fomentin l’educació sanitària individual i grupal, i la capacitat d’autocura.
Mantenir l’actual cartera de serveis i no augmentar-la fins que la dotació de pediatres a l’AP no sigui l’adequada, segons les ràtios del punt 2, i s’hagi avaluat prèviament l’impacte d’una eventual ampliació en la càrrega assistencial dels professionals afectats.
Avaluar els directors i adjunts dels EAP cada 2 anys pels membres de l’equip pediàtric on han realitzat la seva activitat.
Garantir que les derivacions a altres especialistes, o per a la realització de proves complementàries, s’ajusti a uns terminis de referència màxims d’equitat i qualitat, segons l’ORDRE SLT/102/2015, de 21 d’abril, que defineix per a una derivació preferent un màxim de 30 dies de demora, i per a una derivació ordinària un màxim de 90 dies de demora.
Realitzar protocols conjunts d’atenció pediàtrica entre l’atenció primària i l’hospitalària. Davant el retorn d’una derivació cursada des de l’AP, l’equip directiu de l’EAP resoldrà la incidència.
Potenciar l’autogestió dels equips de pediatria d’atenció primària, dotant-los d’un pressupost propi per cobrir les contractacions necessàries o substitucions de cobertures de les absències dels professionals (vacances i permisos, reduccions de jornada, IT, formació, etc.).
Pactar els ítems de la Direcció per Objectius (DPO) entre cada professional i la direcció del centre. Els objectius sempre seran assolibles amb l’activitat habitual i avaluats de manera individual, sense penalitzacions derivades de les accions d’altres professionals. Es rebrà informació periòdica de l’evolució de cada ítem. Es pactaran en el darrer trimestre de l’any anterior. La retribució del complement serà del 100%,segons el grau d’assoliment.
Utilitzar sistemes d’avaluació que permetin i afavoreixin l’assoliment efectiu dels diferents nivells de carrera professional.
Definir un pla de formació específic per a pediatres i organitzar estades formatives en altres centres (hospital, CDIAP, CSMIJ, etc.).
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i augmentar les retribucions per equiparar-les a les CCAA i països del nostre entorn.
Respectar la voluntarietat en la realització de jornades d’atenció continuada fora de la jornada ordinària, i assegurar que la compensació es fixarà segons mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017.
Crear una Mesa de negociació pròpia per als facultatius i pediatres d’AP.
