Just Deploy It!

Etiqueta: Metges de Catalunya

  • MC, indignat amb la instrucció del CatSalut que menyspreava la seguretat laboral dels professionals davant el coronavirus

    Metges de Catalunya (MC) va fer arribar aquest cap de setmana la seva indignació al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, pel contingut de la instrucció 01/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública, en menysprear la salut laboral del personal sanitari. En concret, la norma assenyalava que, en un context com l’actual de pandèmia pel brot de coronavirus, calia preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.

    Aquesta afirmació va irritar molts facultatius que també han adreçat, a títol personal, el seu malestar al CatSalut per la desconsideració de l’Administració cap a la salut personal i familiar dels sanitaris. Alguns dels arguments són que tot manual de crisis especifica que primer és la seguretat d’un mateix perquè, com explica una metgessa, «si no passes de tenir una víctima a tenir-ne dos a banda que perds un professional sanitari que no podrà atendre més gent».

    Hores més tard, Comella modificava la instrucció i reconeixia l’error, en considerar que la redacció no s’ajustava a la voluntat del CatSalut de preservar la seguretat dels seus professionals i l’observança del seu criteri clínic.

    MC agraeix la rectificació i reitera, una vegada més, el seu “compromís total” a treballar al costat de les autoritats sanitàries per contenir l’expansió de la pandèmia i trencar la cadena de transmissió del coronavirus, “sempre des del respecte als professionals de la salut, actuant a tots els nivells per garantir la seva seguretat laboral i reconeixent el sobreesforç gegantí que estan fent”.

  • Metges de Catalunya inicia una campanya per reclamar el complement d’atenció continuada en situacions de baixa, excedència, jornades parcials i reduïdes

    Metges de Catalunya (MC) engega una nova campanya de reclamació jurídica adreçada als facultatius de la xarxa sanitària concertada. Els professionals que, per causa d’una situació de baixa, excedència o per realitzar una jornada parcial o reduïda, no han percebut el complement d’atenció continuada perquè, a criteri de l’empresa, no han realitzat el mínim d’hores de guàrdia exigible, tenen l’oportunitat de demanar l’abonament d’aquesta retribució en proporció a les guàrdies realitzades. Així mateix, aquelles persones en situació de baixa o d’excedència que hagin percebut l’esmentat complement en quantia inferior, també en podran sol·licitar la seva percepció íntegra.

    Fins ara, les empreses sanitàries penalitzaven els facultatius que havien passat per alguna d’aquestes situacions, ja que, si no arribaven a fer, com a mínim, el 75% de les 499 hores anuals obligatòries de guàrdia de presència física fixades per conveni, no abonaven el complement d’atenció continuada o no ho feien en la quantitat adequada. Emparant-se en una sentència del Tribunal Suprem de juliol de 2019, el sindicat mèdic, a través del seu gabinet jurídic, demanarà que els facultatius que presten serveis a temps parcial o amb jornada reduïda, que han suspès el seu contracte de treball (baixa) o que han estat en situació d’excedència durant l’últim any, no es vegin discriminats a l’hora de meritar el complement d’atenció continuada.

    Les causes que originen la reducció del nombre de guàrdies i per les quals es pot presentar la reclamació són diverses. Entre elles trobem la prestació de serveis amb jornada a temps parcial; la reducció de jornada per raons de guarda legal de menor de dotze anys o de persona amb discapacitat; la reducció de jornada per cura directa de familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat; o la reducció de jornada per part de víctimes de violència de gènere.

    A banda també la suspensió del contracte de treball per incapacitat temporal; la suspensió del contracte de treball per naixement (maternitat i paternitat), adopció, guarda amb finalitat d’adopció o acolliment; la suspensió del contracte per risc durant l’embaràs o durant la lactància; o la suspensió del contracte per part de víctimes de violència de gènere.

    Per últim, també es pot presentar la reclamació per casos d’excedència per cura de fill –per naturalesa o per adopció– i per raons de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment o d’excedència per cura de familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

    Així, l’organització reclamarà que l’exigència d’hores de guàrdia treballades en un any per tenir dret a percebre aquesta retribució sigui proporcional a la jornada efectiva de treball. En els casos de baixa o d’excedència, els serveis jurídics reclamaran l’import íntegre d’aquest complement, mentre que en els casos de prestació de serveis a temps parcial o amb reducció de jornada, s’exigirà l’import proporcional al temps treballat respecte del que correspondria a la jornada completa.

  • Metges de Catalunya denuncia l’ICS davant Inspecció de Treball per no reduir la sobrecàrrega assistencial en l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat avui dimarts una denúncia davant Inspecció de Treball contra l’Institut Català de la Salut (ICS) per deixadesa en matèria de salut laboral, en no desplegar les mesures necessàries per limitar les càrregues de treball dels facultatius d’atenció primària i adequar el nombre de visites diàries a la seva jornada assistencial, tal com fixa l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, per millorar la qualitat de l’assistència i les condicions de treball dels més de 5.700 professionals mèdics del primer nivell sanitari.

    El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica “és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic”. En aquest sentit, l’organització ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d’avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.

    Una enquesta feta per MC aquest novembre a 1.260 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% dels professionals “continua patint sobrecàrrega assistencial”, si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.

    Per territoris, els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central (l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona) són els més afectats per l’excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la província de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l’any passat, seguits pel de Terres de l’Ebre i l’àrea Metropolitana Nord (el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme).

    Aquest excés de visites va en detriment del temps assistencial, ja que un 68,8% dels facultatius enquestats reconeix que “no té garantit un temps adequat per a cada tipus de visita en la seva agenda”. A més, un 62,9% confessa que “ha de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l’activitat assistencial”, incomplint l’acord laboral vigent que reserva un terç de l’horari de treball a formació continuada i recerca.

    Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és, evidentment, la no cobertura de les absències dels professionals. En aquest sentit, un 52,4% dels facultatius assenyala que “mai” no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d’atenció primària (CAP), mentre que un 43,4% diu que “a vegades” i només un 4,2%, “sempre”. No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats que senyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord de sortida de vaga.

    L’escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l’agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d’una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l’ICS en un 17,6% dels casos.

    Amb tot plegat, un 37,1% dels professionals es mostra partidari d’organitzar protestes si finalment no es compleixen les millores. Un 33,3% s’inclina per convocar una nova vaga i un 7,9% prefereix no mobilitzar-se. Un 21,7% no s’ha decidit encara per cap opció.

    Metges de Catalunya nega que l’ICS hagi complert els compromisos

    Davant d’aquests resultats, MC nega “categòricament” que l’ICS hagi complert els compromisos convinguts, tal com va afirmar la setmana passada el seu director gerent, Josep Maria Argimon, al qual li recorda que la seva empresa, com a part firmant de l’acord, “té l’obligació i la responsabilitat d’executar, a tot el territori, les millores signades per alleugerir les càrregues de treball dels professionals”.

    No obstant això, el sindicat posa de relleu que s’estan produint “avenços”, sobretot en les zones on més s’han implementat les accions consensuades, com ho demostra el fet que, en els darrers sis mesos, el percentatge de facultatius que afirma tenir menys sobrecàrrega assistencial ha passat del 16,8% al 45,1%.

    Ara bé, l’organització recalca que aquesta millora se sustenta, principalment, en el “sobreesforç” que estan fent més de 700 metges i metgesses, els quals han assumit, de manera voluntària i remunerada, un escreix de visites ampliant el seu horari, “atès que l’ICS ha contractat poc més de la meitat dels nous professionals previstos”.

    Per a MC, la qualitat sostinguda en el sobreesforç “té data de caducitat” i, per això, exigeix un “augment real de la plantilla de facultatius d’atenció primària”, així com un increment de la despesa sanitària en el primer nivell assistencial que respongui a les necessitats actuals”.

    L’ICS assegura que la incorporació de 307 professionals de medicina de família a l’atenció primària suma 11.500 hores més d’atenció sanitària cada setmana

    Un any després de l’anunci del primer paquet de mesures a curt termini per enfortir l’atenció primària, la incorporació de 307 professionals de medicina de família (173 contractacions directes, 120 professionals equivalents a 720 metges que han acceptat voluntàriament a treballar més hores i 22 que han perllongat la seva vida laboral més enllà dels 65 anys) ha comportat un augment, cada setmana, d’11.500 hores més d’atenció sanitària per a la ciutadania. Aquest increment, que en els primers deu mesos de l’any suma un total de 495.000 hores, ha disminuït sensiblement el nombre de visites diàries a la consulta.

    Per dotar econòmicament el conjunt de mesures, l’ICS afirma que els recursos econòmics destinats a personal de gener a octubre s’han incrementat en 55 milions d’euros més (un 9% més) i cinc milions addicionals per al personal dels dispositius d’urgències d’atenció primària. L’ICS també ha posat a disposició del equips d’atenció primària 22 milions d’euros (11 milions més que l’any anterior) per cobrir substitucions.

    A aquestes accions a curt termini se sumen a les recentment anunciades per la institució destinades a afavorir l’acte clínic per reduir la burocratització de la tasca assistencial, disminuir aquelles consultes que no caldria resoldre dins la consulta així com de millora de les condicions condicions i el valor de la tasca assistencial dels professionals. Entre els objectius d’aquest nou paquet de mesures, anunciades la setmana passada pel director de l’ICS, Josep Maria Argimon en una reunió amb els responsables d’atenció primària de la institució, destaquen la promoció de les consultes virtuals i el teletreball.

    En aquesta mateixa trobada, el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, va donar per assolits tots els acords de sortida de vaga. Més enllà de les trobades periòdiques en el marc de la taula de seguiment dels acords, l’ICS ha promogut 13 reunions de treball amb més de 200 professionals de totes les categories professionals de l’atenció primària a tot el territori, en què s’ha abordat de quina manera s’ha de donar resposta a accions no sanitàries a les quals encara es fan dins la consulta. És a dir, com s’ha de reduir la burocràcia dins la consulta. Aquest canvi essencial també s’emmarca dins la revisió dels rols professionals de tots els dispositius que conformen l’atenció primària.

    Finalment, expliquen que, «pel que fa a l’anunci sindical d’una denúncia a Inspecció de Treball, l’ICS respecta l’ús d’aquest procediment i remarca que en la darrera comprovació que va realitzar la inspecció, rebuda l’any 2016 pel mateix sindicat que ho ha anunciat ara, ja va presentar tota la informació requerida».

  • MC reclama a Salut que expliciti els progressos dels plans d’urgències i atenció primària

    El president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, va assistir aquest dilluns a la reunió del Consell de Salut de Catalunya que ha tingut lloc més d’un any després de la darrera convocatòria, tot i que, com apunten des de MC, el règim de funcionament d’aquest òrgan indica que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos.

    En un comunicat emès per Metges de Catalunya, han explicat que el Departament de Salut, representat per la consellera, Alba Vergés, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, ha presentat els informes de gestió de cada àmbit i ha destacat com a grans fites de la conselleria el decret de prescripció infermera i el Fòrum de Diàleg Professional que celebrarà la seva tercera reunió al novembre.

    En aquest sentit, el sindicat mèdic ha expressat la seva inquietud per la manca d’informació sobre els avenços de dos projectes de “gran calat assistencial” que es van iniciar l’anterior mandat i que Salut es va comprometre a desenvolupar, ja que comptaven amb el consens de tots els actors del sistema: el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC) i l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). MC ha reclamat un monitoratge d’ambdós plans per avaluar els progressos que s’han fet fins ara.

    Així mateix, Jordi Cruz, ha proposat que el Consell de Salut de Catalunya, en tant que òrgan central de participació comunitària del sistema sanitari públic, insti als grups polítics del Parlament a aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2020. “Ni la ciutadania ni els professionals es mereixen que es perdin 2.500 milions d’euros que es destinarien a reforçar els serveis públics i socials del país”, ha remarcat el president de MC. La proposta ha estat acceptada per tots els membres del Consell de Salut.

    D’altra banda, com expliquen, Alba Vergés ha assegurat que no hi haurà noves retallades sanitàries, en referència a la demanda que el govern central ha fet als departaments d’Economia i Salut per reduir la despesa en medicaments i productes sanitaris.

  • De l’especialista de nou cap a l’Atenció Primària: MC denuncia derivacions per la saturació del sistema

    A través d’un comunicat, el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha expressat la seva preocupació pel retorn de derivacions i demandes cursades pels facultatius d’atenció primària a especialistes d’altres nivells assistencials com l’hospitalari, a causa de la saturació del sistema de salut, el dèficit de plantilla i les llargues llistes d’espera. Critiquen que en el darrer any les persones que esperen una consulta externa han passat de 434.716 a 481.290 i el temps de demora mitjà ha augmentat de 90,7 a 93,8 dies.

    Segons ha pogut constatar el sindicat a través d’una enquesta interna feta a més de 700 facultatius d’atenció primària, un 93% dels professionals afirma que, en alguna ocasió, li han retornat derivacions a l’especialista sense que el pacient hagi estat visitat, en la majoria dels casos per “petició improcedent”. A més, un 60% assegura que el seu centre disposa de protocols d’actuació que limiten les derivacions i un 38% constata que n’hi ha algunes que es “perden” en el procés de tramitació.

    El retorn de les derivacions provoca “angoixa” i “preocupació” en un 56% dels facultatius consultats, ja que considera que ha d’assumir patologies sense tenir de tota la informació clínica necessària, ni prou temps, formació o mitjans per fer-se’n càrrec. Així, un 51% confirma que, a vegades, aquesta situació ocasiona endarreriments en el diagnòstic mèdic.

    D’altra banda, un 79% dels professionals d’atenció primària assenyala que la devolució de derivacions genera “pressió” i una “major complexitat de les visites”, la qual cosa accentua la sobrecàrrega de treball a les consultes ja per si mateixes força saturades.

    MC entén que l’origen d’aquest problema rau, sobretot, en la dotació insuficient de facultatius que també pateix el segon nivell assistencial i reconeix l’esforç que fan la majoria d’aquests especialistes per atendre les derivacions dels seus companys de primària.

  • Metges de Catalunya nega rotundament que les mesures a l’Atenció Primària compleixin amb l’acord que va posar fi a la vaga

    Després de la valoració satisfactòria que donava per complert l’acord amb el qual es va sortir de la vaga de metges de l’atenció primària el passat mes de novembre, Metges de Catalunya ha volgut negar públicament que l’acord s’hagi assolit.

    Carolina Roser, delegada de Metges de Catalunya (MC) dels Centres d’Atenció Primària ha parlat d’un «discurs triomfalista» per part de l’Institut Català de la Salut. Així, el primer que han volgut dir des de MC és que no és cert que hi hagi 262 metges nous als ambulatoris. Tot i reduir-ho a aquesta xifra com a titular, l’ICS parlava de 122 nous contractes i que per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. Així, Roser denuncia que les 123 places que resten són una sumatòria de la feina que «estan fent entre quasi 800 metges de plantilla que estan treballant més hores; són metges que ja hi eren però que treballen molt més». Per Roser l’acord no s’ha complert al 100% ni molt menys.

    En aquestes declaracions fetes en una entrevista al programa Aquí Cuní, Roser ha desgranat els motius pels quals hem arribat aquí. Metges de Catalunya diu que la vaga es va fer per un excés de càrrega de feina dels professionals i els tres principals ítems que es van acordar per finalitzar-la (límit visites per dia, un temps per pacient de 12 minuts per les visites presencials i una població assignada per metge que ha de dependre de les característiques de la població i que ara supera el que es recomanaria) «no s’estan complint ni molt menys».

    Roser ha volgut recordar que hi ha un compromís per part de l’ICS però també del CatSalut i del Departament de Salut. En aquest sentit i davant el problema dels pressupostos, Roser ha declarat que «el tema del finançament i com fer-ho ho han de resoldre ells que per això és la seva feina».

    «Estem donant un marge massa llarg i de cara a la tardor si això segueix així amb el retard que portem en molts temes i temes de l’acord que no s’han començat a tractar ens plantejarem mesures i una d’elles podria ser tornar a ser vaga», ha respost finalment davant la pregunta si una nova convocatòria de vaga seria una opció.

    Metges de Catalunya també troba el nou pla d’estiu insuficient

    Paral·lelament a les valoracions fetes davant el balanç de l’ICS, Metges de Catalunya aprofita per titllar de «maquillatge» el pla d’estiu de Salut. La contractació de 212 facultatius per reforçar el personal dels centres sanitaris de les zones turístiques durant l’estiu per MC “ni tan sols arriben a cobrir les vacances dels professionals”. El sindicat qüestiona que aquestes incorporacions tinguin el caràcter de reforç, perquè no incrementen les plantilles estructurals, i creu que més aviat actuen com a “paracaigudistes”.

    Segons Salut, aquest estiu hi haurà 21 facultatius més de reforç que l’any passat, fins arribar als 212, tenint en compte que el càlcul es realitza amb el concepte de ‘professionals equivalents’, és a dir, que cada contracte equival a un facultatiu amb una dedicació de 36 hores de treball setmanal durant un mes. “Les plantilles estan tensionades durant tot l’any pel dèficit de personal i per la sobrecàrrega de feina, amb aquesta planificació s’afegirà més estrès, especialment en els centres que a l’estiu veuen duplicada la seva demanda assistencial”, adverteix el sindicat.

    Per a l’organització, un exemple paradigmàtic és el del CAP de L’Escala, una població que passa de 8.000 a 100.000 habitants a l’estiu i que perdrà cinc facultatius (dos per vacances i tres previstos com a reforç que no s’han pogut cobrir) durant el pic més alt d’afluència turística. La solució que aplica el Servei Català de la Salut (CatSalut), explica MC, consisteix a tancar l’agenda de visites programades i destinar tots els professionals disponibles a l’atenció continuada, una situació que penalitza els veïns de la localitat empordanesa. “Els professionals s’indignen quan veuen que s’anuncien reforços a bombo i platerets perquè ho viuen de primera mà i saben que la realitat no és aquesta”, rebla el sindicat.

    Pel que fa a la dificultat que esgrimeix la conselleria per incorporar més facultatius, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària, MC rebat que la precarietat de les condicions de treball i de les ofertes laborals comporten un “desincentiu evident” per als professionals. En aquest sentit, l’organització assegura que en les ofertes de treball que arriben d’altres països s’acostumen a postular multitud de candidats i candidates “perquè ofereixen unes condicions laborals incomparables”.

    A més, com cada any, Salut ha planificat també el tancament de llits hospitalaris per ajustar la dimensió de les instal·lacions al descens de l’activitat durant l’estiu. Així, entre juliol i setembre la quantitat de llits disponibles de la xarxa hospitalària d’internament agut passarà de 13.375 a 12.183. En total es tancaran 1.192 llits arreu del territori, el que suposa una reducció mitjana del 9% respecte a la clausura de l’any 2018.

    El sindicat mèdic insisteix en la necessitat d’aplicar una gestió “àgil i flexible” per reobrir les plantes i els llits en cas que sigui necessari per evitar que es reprodueixin les situacions de col·lapse dels serveis d’urgències que s’han viscut en estius anteriors.

  • Metges de Catalunya creu que s’han incomplert els acords de vaga a la primària de l’ICS i planteja noves mobilitzacions

    Metges de Catalunya (MC) ha comunicat que està meditant reprendre les mobilitzacions a l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), ja que creu que l’empresa està incomplint les mesures pactades en l’acord de sortida de vaga del passat 29 de novembre. El sindicat exigeix a l’empresa el desplegament «immediat i a tot el territori de les accions encaminades a millorar les condicions laborals i professionals dels més de 5.700 facultatius que exerceixen en el primer nivell assistencial».

    Aquestes mobilitzacions donarien continuïtat a la vaga de novembre i no pas a l’intent de vaga del passat mes de febrer que anava orientat als treballadors de la xarxa concertada. De la darrera trobada amb el Departament de Salut que va desconvocar la vaga per part de Metges de Catalunya – no pas per part de la CGT i Rebelión Primària que la va mantenir – es van treure diferents acords. Dotze minuts, 250 metges més i autonomia pels equips eren les principals mesures de l’acord entre l’ICS i MC. L’ICS per la seva banda explicava aleshores que les mesures acordades es centraven en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips».

    Metges de Catalunya ha explicat que llança aquesta advertència després de comprovar en una enquesta interna elaborada aquest febrer, en la qual han participat més d’un miler de professionals, que el 65% dels centres d’atenció primària (CAP) no està assignant un temps de 12 minuts per pacient en les agendes assistencials i que el 80% dels facultatius està atenent més de 30 visites diàries, dels quals un 28% sobrepassa les 35 consultes. Asseguren conseqüentment que aquesta sobrecàrrega de treball obliga el 62% del personal facultatiu a dedicar més de 2/3 de la seva jornada a l’activitat assistencial, incomplint així els termes del pacte que reserva un terç de l’horari laboral a formació continuada.

    Tres mesos després de signar l’acord, expliquen que l’enquesta evidencia que el 63% dels equips d’atenció primària (EAP) no ha incorporat cap dels 309 facultatius de medicina de família –xifra actualitzada segons la darrera versió de l’estudi de càrregues de treball– que l’ICS havia de contractar per disminuir la pressió assistencial i, en el cas dels centres que sí que ho han fet, el 60% només ha contractat un únic professional més. A banda d’això, una altra conclusió de l’enquesta és que tan sols el 9% dels professionals amb jornada reduïda ha vist escurçada proporcionalment la seva agenda de visites, tal com fixa el pacte.

    També acusen que no s’està complint el compromís de l’empresa d’elaborar un estudi de dimensionament i càrregues de treball per a l’adequació de les plantilles pediàtriques que, segons l’acord, s’hauria d’haver presentat com a molt tard el 31 de gener passat. Per a MC, «l’aplicació de la nova agenda assistencial, amb 12 minuts per pacient i 20 minuts per a les visites pediàtriques del Protocol d’Activitats Preventives, és ínfima» i, en aquest sentit, «denuncia que no s’està compensant els pediatres que assumeixen un increment de pacients o que cobreixen les absències d’altres professionals».

    Així les coses, el 78% dels facultatius d’atenció primària enquestats aposta per reprendre les mobilitzacions, si se segueixen incomplint els termes de l’acord que va posar fi a quatre jornades de vaga, amb un seguiment mitjà del 76%.

  • Metges de Catalunya i les patronals de la sanitat concertada inicien negociacions per aturar la vaga

    A una setmana i mitja de l’inici de la vaga convocada per Metges de Catalunya per als professionals de la sanitat concertada, s’ha celebrat una reunió entre el sindicat i les patronals. L’inici de les negociacions busca, tant per uns com pels altres, evitar la vaga de facultatius.

    La reunió ha comptat amb la presència de Metges de Catalunya com a sindicat convocant i amb representants de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES). Aquesta primera reunió de mediació ha estat fixada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família amb motiu de la convocatòria de vaga de facultatius de la sanitat concertada dels dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

    La trobada ha servit com a punt de partida d’un procés de negociació que té com a objectiu l’assoliment d’un pacte que faci possible desconvocar la mobilització del col·lectiu mèdic. En aquest sentit, el sindicat i les patronals han acordat un intercanvi de documents sobre les reivindicacions professionals, laborals i retributives dels facultatius de la xarxa concertada per continuar amb les negociacions el proper dilluns, 11 febrer, amb la presència també dels mediadors de Treball.

    Tot i que les posicions “encara estan molt allunyades”, MC considera positiu que els representants empresarials hagin mostrat la seva voluntat de negociar i d’intentar arribar a un acord. L’organització reitera que, per la seva part, “ho posarà tot” per fer possible l’entesa, ja que el pitjor escenari per al sistema sanitari i la ciutadania és el d’“un conflicte enquistat amb mobilitzacions sostingudes en el temps”.

    Paral·lelament, a instàncies dels mediadors, ambdues parts han acordat fixar els mateixos serveis mínims que en la vaga del novembre passat. Així, les urgències funcionaran al 100% durant els cinc dies de vaga, com també les unitats especials. S’atendrà l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia urgents i de necessitat vital.

    La resta de serveis es prestaran amb el 25% de la plantilla els primers dos dies de vaga i amb el 33%, a partir del tercer dia d’aturada.

  • Metges de Catalunya respon Salut que no pot defugir la seva responsabilitat sobre la sanitat concertada

    Com ja explicàvem en aquest article, el Departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) s’han reunit per parlar del conflicte que afecta els facultatius de xarxa sanitària concertada. El Departament explicava que ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa.

    Pel que fa a MC, afirmen que la trobada no ha servit per avançar en cap de les reivindicacions formulades pel sindicat que formen part de la convocatòria de vaga a la qual estan cridats més de 10.000 professionals del sector els propers dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. L’organització insisteix que la conselleria és “part inequívoca” de la problemàtica i que té “autoritat, competències i recursos” per aconseguir una solució que faci innecessària la vaga.

    En aquest sentit, MC recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) és propietari i participa de manera majoritària en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també els seus presidents i gerents. A més, és l’ens que proveeix el 95% del pressupost de les entitats concertades. D’aquesta manera opina que «Salut afirma que no pot negociar per respecte a l’autonomia de les parts, però ha demostrat que, quan li interessa, intervé i dona instruccions». Això ho valora en referència a la carta adreçada a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè apliquin les mateixes mesures acordades per als ambulatoris de l’ICS, i a l’ordre d’equiparació salarial dels professionals de primària i hospitals que es va introduir «amb una instrucció directa a les patronals» l’últim dia de negociació del segon conveni SISCAT, com a conseqüència de la convocatòria de vaga presentada per MC.

    Pel que fa a les mesures incloses en el conveni, l’organització explica que les millores retributives són una «simple rèplica» de les decretades per als funcionaris que, com va passar amb les retallades, també s’havien de traslladar als treballadors públics de la sanitat concertada. D’aquí dedueixen que, «el col·lectiu de facultatius és l’únic que manté una jornada laboral superior a la resta, no té regulats els seus horaris i descansos i percep una retribució per les hores de guàrdia inferior a la fixada pels tribunals de justícia. A més a més, pateix una sobrecàrrega assistencial “insostenible”, tant en els centres d’atenció primària com en l’atenció ambulatòria d’àmbit hospitalari».

    D’altra banda,MC també lamenta l’absència del director del CatSalut, Adrià Comella, en la reunió d’aquest dimecres i espera que la voluntat de negociació manifestada en els darrers dies per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es tradueixi en un acord “efectiu i fructífer” que possibiliti la desconvocatòria de vaga.

  • Salut i Metges de Catalunya es reuneixen per analitzar la situació de la concertada

    Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.

    Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.

    El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.

    Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.

    Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.

    Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.

    Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.