«La situació és d’indignitat total, hi ha molt pacients als passadissos de les urgències, amb els seus familiars de peu perquè no hi ha cadires i amb la llum encesa dia i nit», denuncia Marcela Güell, portaveu de sanitat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Després del col·lapse que es va viure durant la setmana passada als serveis d’urgències d’alguns hospitals, com el Vall d’Hebron, amb més de 80 pacients esperant per ser traslladats a planta, la FAVB ha exigit aquest dijous «solucions immediates».
Segons expliquen representants de la Federació de diferents districtes, els principals hospitals públics en què les Urgències es troben desbordades són l’Hospital de la Vall d’Hebron, el del Mar, el Sant Pau i el Clínic. «No qüestionem l’assistència, que és molt bona, sinó les condicions ja que no és normal que hi hagi malalts que esperen més de 24 hores per un llit», ha dit Güell.
La FAVB recorre al Síndic de Greuges
Trini Cuesta, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya, ha recordat que el mes de novembre passat ja van avisar el conseller de Salut, Toni Comín, que els serveis d’alguns hospitals es trobaven bloquejats i que la situació empitjoraria si no es feia res al respecte. Segons Cuesta no han obtingut cap resposta a la carta que van lliurar llavors a la conselleria i és per aquest motiu que han decidit recórrer al Síndic de Greuges i a la Sínidica de Barcelona, a qui aquest dimecres se’ls va fer arribar una queixa. També s’han dirigit a l’Ajuntament de Barcelona i a tots els grups parlamentaris per tal de fer-los coneixedors de la situació.
Per la seva banda, Elva Tenorio, membre de Tancada Clínic, ha denunciat que si les urgències del Clínic no estan més col·lapsades és perquè es deriven pacients a l’Hospital Sagrat Cor (Quirónsalud) i ha lamentat que hi hagi «llits reservats per aquells que s’ho poden pagar» en una clara al·lusió al braç privat del Clínic, Barnaclínic, que opera dins el mateix recinte de l’hospital.
Segons la FAVB la saturació del servei a diferents centres de la ciutat és un efecte de les retallades que ha patit el sector públic. Si bé esperen que a l’Hospital del Mar la situació millori amb la inauguració de les noves urgències, prevista pel març de l’any vinent, demanen responsabilitats als gestors i els planificadors per trobar solucions «d’avui per demà». «No som nosaltres qui hem de trobar la solució, són ells, i si no la saben trobar que dimiteixin», ha afirmat amb contundència Marcela Güell.
Durant la setmana de pont el ritme d’activitat a les urgències d’un dels principals hospitals de Catalunya, el de la Vall d’Hebron, no ha cessat. Ben al contrari, les visites a les urgències entre els dies 5 i 11 de desembre han assolit xifres molt per damunt de la mitjana d’aquest 2016, situada en 295 pacients per dia. Per exemple, el dia de més afluència, dimecres passat, l’hospital va atendre fins a 355 visites. Una activitat que varia molt depenent del dia ja que la mateixa setmana també es va registrar en un dia 251 visites (per sota de la mitjana). Fonts de l’hospital asseguren que els pics d’aquests dies no poden atribuir-se a un únic motiu ni tampoc hi ha un perfil concret de pacient si bé reconeixen que hi ha «molts pacients crònics». Amb tot, insisteixen a destacar que el centre es troba al cent per cent d’ocupació, és a dir, que no hi ha plantes ni llits tancats.
Segons el centre, aquest dilluns hi havia una vuitantena de pacients atesos esperant pendents d’ingrés. «Tots ells han estat diagnosticats i estan sent atesos i en observació de l’evolució de la seva patologia. D’aquests, 55 es troben ubicats en un llit en una habitació d’hospitalització a l’àrea d’urgències. La resta es troben ubicats en un box o altres àrees d’atenció d’urgències, sempre sota supervisió del personal sanitari», informen.
Algunes d’aquestes àrees són els passadissos de l’hospital, explica a aquest diari Trini Cuesta, de la coordinadora d’usuaris SAP Muntanya. «Hi ha gent als passadissos, els zeladors busquen lliteres i els metges els visiten allà, sense cap intimitat», denuncia. «S’estan ocupant llits de Traumatologia, mostra que evidentment intenten fer el que poden, però això és posar pegats i ocupar llits que potser haurien de reservar-se a pacients que han de ser operats», comenta Cuesta.
Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron expliquen que el centre ha activat una sèrie de mesures per fer front a l’augment puntual d’aquests dies. Entre les diferents mesures s’ha reforçat el personal sanitari a l’Hospital General així com les derivacions habituals a altres centres sociosanitaris, per exemple, amb l’increment de 10 llits a l’Hospital de Sant Rafael en relació a la disponibilitat habitual. Una altra de les mesures davant la falta de llits perquè ingressin els pacients atesos a les urgències ha consistit a derivar alguns pacients a Traumatologia i Rehabilitació, on s’han ocupat 12 llits, o a Maternoinfantil, amb 4 llits.
Un problema crònic
L’increment de l’activitat, però, no es limita només a aquests dies de pont. De fet, la mitjana de visites d’aquest 2016 -de 295 pacients per dia- suposa ja un augment del 5,3% respecte al 2015, que el seu torn ja suposava un increment del 5% en relació a l’any anterior.
«Realment tenim un problema important a les urgències que és conseqüència de la manca de planificació i el Vall d’Hebron no és l’únic hospital on hi ha col·lapse, també a l’Hospital del Mar, al Sant Pau o al Taulí», exposa Trini Cuesta.
Des de la coordinadora de la qual forma part Cuesta reivindiquen des de fa temps que es destinin més recursos i alerten «que encara no estem en època de grip», per referir-se als mesos en què les urgències dels hospitals experimenten una afluència important de pacients.
Sobre el paper serà el Pla Director d’Urgències -inclòs en el Pla de Salut 2016-2020- el què definirà els pròxims anys el model d’urgències del futur després de revisar la implantació de l’actual model i ordenar l’atenció continuada i urgent. Els objectius del departament de Salut passen perquè el model sigui un model menys fragmentat i que integri els serveis d’urgències d’Atenció Primària i Hospitalària així com el SEM o el 061.
L’atenció primària com a desbloqueig de les urgències hospitalàries
Dos de cada tres pacients que arriben per ser atesos a urgències de l’àrea general de l’Hospital Vall d’Hebron pateixen patologies de menor complexitat, que corresponen als nivells 4 i 5 de l’escala de priorització que s’aplica als Serveis d’Urgències de Catalunya després de fer una valoració clínica preliminar dels pacients i classificar-los en cinc nivells segons la gravetat, amb independència de l’ordre d’arribada. Segons el centre, aquestes patologies de menor complexitat, com ara un còlic nefrític o una grip, poden ser tractades en Centres d’Atenció Primària (CAP) i Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que tenen el criteri i els protocols adequats per fer derivacions a l’hospital si és necessari.
En aquest sentit recomanen a les persones que necessitin acudir a urgències, que «tot i que Vall d’Hebron els atendrà i està a la seva disposició, tenen l’opció de beneficiar-se d’aquests centres de proximitat». De fet els CUAP atenen mitjana o baixa complexitat i serveixen com a suport als CAP i els complementen en les hores en què el centre roman tancat. Durant el 2015, per exemple, els diagnòstics més freqüents en els CUAP van ser el refredat comú, les angines, el mal de coll, gastroenteritis o infeccions d’orina. «És evident que com menys gent vingui millor podràs destinar els recursos», diuen fonts de Vall d’Hebron.
Si bé des de SAP Muntanya comparteixen la visió que realça el paper dels CAP o els CUAP a l’hora d’atendre aquest tipus de visites no confien en el fet que aquesta sigui una mesura de desbloqueig. «No són les urgències de baixa complexitat les que col·lapsen els hospitals, són els pacients d’edat avançada amb malalties cròniques i que realment necessiten un ingrés», explica.
Els serveis d’urgències hospitalaris de Barcelona «voregen el col·lapse la major part de l’any». Així ho denuncien els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). A través d’un manifest, que els membres han lliurat aquest dimarts a la Conselleria de Salut, lamenten «la precària situació dels serveis d’urgències» que viuen centres com l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar o l’Hospital Clínic.
«La situació dels serveis d’urgències a la ciutat sovint és dramàtica. En molts casos mantenen la situació fins al límit, fins i tot tenint llits d’hospitalització tancats», manifesten. «Avui a Vall d’Hebron hi ha 76 pacients que esperen un llit i alguns fa 5 dies que esperen per passar a planta», comenta a aquest diari Trini Cuesta, activista en defensa de la sanitat pública. «Ara ens consta que l’hospital està gairebé al cent per cent d’ocupació – fa unes setmanes hi havia una vintena de llits tancats- i encara no hem entrat en època de grip», alerta Cuesta.
Les desenes de persones que s’han presentat a la Conselleria aquest dimarts ho han fet amb missatges visibles de «no més de 24 hores a urgències» o «no més malalts als passadissos» per reivindicar una atenció de qualitat en aquest servei. Allà han pogut parlar amb el director i la Subdirectora General d’Organització i Serveis al Departament de Salut, Xavier Rodriguez i Montserrat Sagalés, i altres membres del gabinet. Aquests han escoltat les seves demandes i els han facilitat una via de contacte per tal de reunir-se en les properes setmanes.
Des de la FAVB asseguren que la situació a les urgències «és el resultat de la insuficiència de recursos i d’una gestió ineficaç demostrada any rere any». En aquest sentit exigeixen al Departament de Salut, al Servei Català de la Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona que donin «instruccions pertinents» i duguin a terme «accions clares» per revertir la situació.
«Els convidaríem a què, com a mètode experimental, passessin un mínim de 72 hores en una llitera a qualsevol passadís dels hospitals del Mar o de la Vall d’Hebron, amb una bossa de plàstic amb les seves pertinences als peus, sense timbre per demanar ajuda i fent les seves necessitats davant de tothom», assevren en la carta.
Amb tot, els veïns i veïnes matisen que amb aquest manifest no qüestionen l’atenció que es dóna per part dels professionals tot i que sí que expressen dubtes que «en les condicions físiques i de saturació en les quals han de treballar siguin òptimes per garantir la qualitat i seguretat assistencial».
L’estiu passa factura un any més en alguns centres d’Atenció Primària i hospitals catalans a causa de la manca de substitucions de personal i l’augment de la població que s’atén habitualment en alguns punts. Al juny el Departament de Salut va anunciar el tancament temporal d’una mitjana de 1.800 llits hospitalaris (un 13% del total), 13 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 98 consultoris locals a tota Catalunya. Amb tot, també va anunciar que reforçaria amb 366 professionals addicionals l’atenció primària i hospitalària, concentrant-se la majoria a les regions de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i que el SEM comptaria amb 27 ambulàncies addicionals.
Des de la Marea Blanca de Catalunya asseguren que tot i que en alguns punts del territori la situació transcorre amb normalitat, en d’altres alguns centres es troben desbordats. N’és un exemple el CAP de Calafell (Tarragona). Manuel Carasol és delegat de Metges de Catalunya i metge de família en aquest CAP del municipi costaner, on assegura que poden arribar a atendre fins a 240 urgències diàries. Segons relata els pacients del centre esperen de vegades fins a 4 hores per ser atesos al punt d’atenció continuada, un punt d’atenció per a urgències lleus ampliat ara 24 hores al dia però sense comptar amb suplents. «El pacient entra ja cansat i rebotat i per molt àgil que siguis la llista d’espera no para de créixer», declara. Per aquest motiu hi ha qui decideix, explica, anar a les urgències de l’hospital de referència, en aquest cas el d’El Vendrell. «I és llavors quan se saturen», afegeix.
Els professionals, sobrecarregats
Els 112 metges, 92 infermeres i 67 auxiliars administratius addicionals que va anunciar Salut com a reforç estiuenc no han evitat que en algunes zones on s’han concentrat els reforços, com ara a Tarragona, els facultatius estiguin exercint en unes condicions que perjudiquen la salut dels ciutadans i dels metges. Amb aquestes darreres paraules ho denunciava fa uns dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) en un comunicat en el qual asseguren que com a conseqüència de la càrrega assistencial per l’augment poblacional i de patologies estacionals, han augmentat de forma «exponencial» les visites als centres d’Atenció Primària, ja que s’està donant resposta a la demanda amb menys recursos.
Fernando Vizcarro, president del Col·legi i professional de primària, explica a Catalunya Plural que en aquesta zona la demanda es multiplica com a mínim per tres i denuncia que el reforç de la plantilla no és proporcional a l’increment de la demanda. «El professional de primària pot arribar a doblar el nombre de visites que fa al dia i com que la gent no pot acudir mitjançant l’atenció ordinària acut a les urgències, que estan saturadíssimes tant pels pacients espontanis com pels malalts crònics», comenta Vizcarro. A més, el tancament de 39 dels 159 llits de l’Hospital Sociosanitari Francolí (Tarragona) aquest estiu, recorda Fernando Vizcarro, ha provocat que pacients d’edat avançada esperin a les urgències de l’Hospital Joan XXIII, per exemple.
En el comunicat es denunciava també que el model de transport sanitari implementat la passada tardor és «insuficient per atendre les urgències». «Durant tot l’any ja vam dir que el model del SEM no era l’adequat pel territori i que l’assistència ha de ser integral i estar formada per un metge, una infermera i un assistent», afegeix el president del COMT.
On falla, tot i que en un altre sentit, el model de transport és a Palamós. Ho denuncia David Gràcia, metge adjunt d’urgències de l’Hospital i delegat de MC. Explica que a causa de la manca de llits o boxes disponibles a les urgències del centre en ocasions quan arriba l’ambulància ha d’esperar-se per descarregar el pacient. «És freqüent que els tècnics comuniquin que estan a l’espera de llitera i mentrestant els recursos d’ambulància queden bloquejats», diu. Durant l’estiu a l’hospital han patit situacions de «col·lapse puntual». Aquest fet s’explica, segons Gràcia, perquè sovint no hi ha llits disponibles per ingressar pacients a planta. «Els metges i les infermeres d’urgències fem un tetris continu [per veure com alliberar boxes i moure pacients a planta]», lamenta. En aquest centre es produeixen també assistències de força turistes i això, comenta, provoca que mentre s’arregla la burocràcia amb les mútues també hi hagi espais bloquejats.
Amb tot, Gràcia assegura que si bé el sistema de triatge -per determinar la urgència de cada pacient- funciona, a causa de la manca d’espai o d’especialistes les patologies més banals es demoren i de vegades es fa impossible atendre’ls abans de 4 hores. «A l’estiu la pressió del pacient i el familiar és contínua», diu.
Agendes tancades i visites acumulades
Des del sindicat CATAC-CTS, Xosé de Vega, traumatòleg de l’Hospital de Mataró, explica que com que les especialitats van atapeïdes la gent visita el metge de capçalera més vegades o se’n va a les urgències. «No substitueixen ningú i s’acumulen les visites. El cas de pediatria és un drama perquè si ve un nen amb febre i convulsions l’han d’enviar a urgències», lamenta. Segons dades del sindicat el nombre d’atencions a les urgències de l’Hospital són molt variables d’un dia a l’altre però si la mitjana són 290 diàries aquest estiu han arribat a prop de 350 en alguns moments.·»Els professionals intentem pal·liar aquestes mancances com podem, corrent el perill que es cometin errors», admet aquest metge.
Anna Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), explica que quan el metge marxa de vacances la seva agenda de pacients queda «tancada». «Es garanteix l’atenció de tothom però se sacrifica l’agenda i això implica que es perdi o es trenqui una de les característiques més importants de l’Atenció Primària: la longitudinalitat. Aquesta metgessa de família lamenta que tot i que és evident que el malalt pot seguir malalt i el metge té dret a vacances, el pacient deixi de tenir una persona de referència. «Quan qui et veu és el teu metge, això et dóna qualitat i quan es perd aquesta qualitat això també repercuteix en el col·lapse dels hospitals», declara.
Aquest concepte al qual es refereix, la longitudinalitat o possibilitat de fer el seguiment d’un pacient, serveix tant per a la medicina com per a la infermeria, assegura. Amb tot, això es produeix, segons explica, una vegada més per la manca de substitucions i perquè sovint els substituts acaben sent joves amb contractes molt precaris.
Dos fluxos paral·lels
Toni Barbarà, de Dempeus per la Salut Pública i Marea Blanca de Catalunya, analitza que pels casos recollits fins ara des de la plataforma, es diferencien dos fluxos paral·lels a tota Catalunya. D’una banda, explica, hi ha l’augment de demanda en punts costaners que coincideix amb el turisme i de l’altra els que s’han quedat en punts urbans o en pobles i que són pacients crònics, en molts casos avis que necessiten atenció i que a l’estiu poden patir problemes afegits pels cops de calor. Sobre aquests fos fluxos Xosé de Vega destaca que aquest estiu «ha estat més calent perquè la gent es queda més i no va tant de vacances».
Per Barbarà el reforç que s’ha posat en alguns Centres d’Atenció Primària en zones de més turisme ha estat una atenció «més cosmètica» que no resol la demanda. «Si per exemple et pica una medusa a Palamós no hi haurà problema però depèn quin problema sigui t’hauran de traslladar a l’Hospital Josep Trueta (Girona)», comenta.
En línies generals, assegura, «les urgències dels hospitals més grans estan col·lapsades». A Vall d’Hebron, per exemple, una mitjana de 40-50 persones esperen diàriament a urgències per ser hospitalitzats, dels quals els més antics fa tres i quatre dies que esperen per l’ingrés a planta, segons denunciaven facultatius del servei d’urgències de l’Hospital a través del compte de Twitter @adjuntosdeurgen.
Aquest membre de Marea Blanca de Catalunya lamenta en declaracions a Catalunya Plural que una vegada més l’estiu no s’aprofiti per programar més operacions i reduir les bosses de llistes d’espera i explica que caldrà veure si es reobriran tots els llits tancats durant l’estiu. «En cada bugada perdem llençols», diu per referir-se al tancament permanent de llits en estius anteriors.
Per la seva banda, des del Departament de Salut, contactat per aquest mitjà, asseguren que la temporada de reforç d’estiu encara no s’ha acabat [el pla de Salut contempla afectacions des de l’1 de juliol fins a finals de setembre] i que per tant no poden fer valoració general».
El conseller de Salut Toni Comín és llicenciat en ciències polítiques i filosofia i, a diferència dels seus predecessors, no té experiència prèvia en l’àmbit sanitari. Des del primer dia al capdavant del Departament que gestiona la partida pressupostària més gran -suposa el 40% del total-, Comín s’ha proposat recuperar la confiança en el sistema públic, malmesa durant els darrers anys. En aquest sentit en els primers mesos d’aquesta legislatura ha anunciat la no renovació dels contractes amb dos centres privats del grup QuirónSalud, un fet que defineix com «la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut». Prudent, no es mulla a l’hora de qüestionar les decisions de l’anterior govern i prefereix no parlar més de retallades pressupostàries: «estem a 600 milions de diferència dels pressupostos executats més grans», assegura en relació al que gastarà el departament aquest 2016. Parlem amb ell dels diferents reptes que té sobre la taula del seu despatx, on acumula papers amb dades que revisa de tant en tant durant l’entrevista. «Sóc el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80», repeteix en diverses ocasions.
Fa sis mesos que és al capdavant de la Conselleria de Salut. Un dels trets que el diferencia dels anteriors consellers és el seu perfil professional, la manca d’experiència en temes de sanitat. Com valora els primers mesos de feina?
Molt positivament. Si es tracta de fer balanç dels primers sis mesos i per fer-ho ens atenim al full de ruta que vaig presentar i mirem quins compromisos s’han complert i quins no el balanç és molt positiu. Fins i tot estem per damunt de les nostres expectatives. Per exemple, vam explicar que el nostre model assistencial havia de tenir nou principis inspiradors. Vam dir: ha de ser universal i la mesura principal era la llei d’universalitat, que ja està feta. Vam dir que havia de ser equitatiu: pla de xoc de llistes d’espera i ampliar a totes les dones el protocol de reproducció humana assistida. També hem posat la lluita contra la desigualtat al centre de totes les polítiques. El tercer principi era reforçar el caràcter públic i calia iniciar el procés de desprivatització en tres hospitals amb un calendari. El quart principi era qualitat, aquí hi ha cinc plans: el Pla de reforma de l’Atenció Primària, el PIAIS, el Pla de Salut Mental, el Pla Director d’Urgències i Atenció continuada i el Pla d’Equipaments tecnològics. El cinquè és recerca i és el primer cop que hi ha un Pla de Recerca amb metodologia i fet per consens, el PERIS. El sisè principi és la diversitat i el setè la transparència. Sobre aquest darrer estem a les primeres passes de l’auditoria que volem fer sobre quines derivacions i externalitzacions s’estan fent i per què.
Per quan està previst l’informe?
Això ens ocuparà durant el pròxim any, els resultats els hem de tenir cap a finals del 2016 o principis del 2017 i les conseqüències de l’auditoria les anirem veient. Després també tenim com a principis la participació i la sostenibilitat. Per tant, el balanç és molt bo perquè de les mesures estrella de cada principi, moltes s’han fet i moltes estan ja en procés.
L’herència de Boi Ruiz va deixar-li diversos temes que arrossegaven polèmica. Un d’ells és el del nou model de transport sanitari, que va començar a implantar-se al territori el 2015 i que ha aixecat queixes des de llavors en diferents punts. Vostè va assegurar que volia iniciar una «nova etapa» i que per fer-ho s’haurien de fer «ajustos» al model implantat. Què s’està fent o es pretén fer en aquest sentit?
Vam fer uns informes d’avaluació dels tres primers mesos d’implantació del nou model i després vam prendre una decisió molt important, que era rellevar el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) [El SEM és l’ens públic que gestiona tant el transport urgent com el no urgent]. La idea és: el concurs va tenir alguns problemes i la implementació també. Qui ha de fer la correcció és la direcció del SEM. En aquest sentit es va fer el relleu del director i es va obrir un concurs públic per ocupar aquest càrrec. Ara s’està fent el procés de selecció però els canvis que s’hagin de fer els farà el nou director del SEM, no es faran des de la conselleria. Sí que tenim algunes idees, però, dels canvis que calen: cal redefinir alguns aspectes del nou model…
Això què vol dir?
Ja vam dir que hi ha coses del nou model que són inquietants, com ara els canvis en els temps de resolució de les emergències, que són molt aleatoris: hi ha territoris que tenien temps de resolució dolents que han millorat, d’altres bons que han empitjorat…El que ens diu l’auditoria és que el nou model ha tingut efectes molt arbitraris. Es tracta doncs d’homogeneïtzar els resultats. Entenem que hi ha coses del nou model, com els Vehicles d’Itervenció Ràpida (VIR), que s’han d’ajustar territori per territori. Però en qualsevol cas això és feina del nou director del SEM.
Un altre tema que va caure-li a les mans era el VISC+, el projecte de cessió de dades sanitàries amb finalitats de recerca que ha estat polèmic pels qüestionaments des d’alguns sectors en termes ètics -si anaven a parar a mans de centres de recerca o empreses privades- i de protecció de dades. Vostè ha fulminat el VISC+ i ha iniciat un procés de consens de cara a un futur Big Data sanitari. Sembla que hi ha més consens?
El VISC+ s’ha acabat sí. Estem molt contents perquè aquest tema s’havia polititzat molt i s’havia bloquejat quan la recerca necessita un Big Data. Tenim un consens absolut que va des de la CUP fins al PP passant per Junts pel Sí. Aquí agraeixo molt la feina que ha fet també Catalunya Sí que Es Pot. Hem fet unes regles del joc amb les quals tothom pogués estar d’acord, que és garantir el caràcter públic del gestor i dels centres de recerca que faran ús d’aquell programa: públics o sense afany de lucre. El que estem fent és fomentar la solidaritat de pacient a pacient: jo cedeixo les meves dades perquè la recerca trobi millors cures, cedeixo la meva història clínica per ajudar als altres.
També ha hagut d’agafar el repte de resoldre la prescripció infermera a Catalunya. Hi haurà aviat un decret que reguli la prescripció infermera?
Tenim un preacord molt bo amb els col·legis d’infermeria i era important construint també un consens amb els metges. Estem treballant aquest tema al ritme previst però en qualsevol cas les bases són clares: el treball de prescripció el té el metge però en la mesura que treballa en equips assistencials on hi ha infermeres s’ha d’articular la prescripció des de la lògica que es fa des d’un equip. S’ha de garantir que les infermeres tenen coneixement dels protocols i per això parlem de prescripció col·laborativa en el marc d’uns protocols. Les infermeres han de poder per tant aprofitar aquest marge d’acord amb els protocols.
El conseller durant l’entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO
El pressupost important en salut és la despesa executada perquè el de salut, per definició, és un pressupost que té una desviació estructural per naturalesa, és a dir, una previsibilitat inferior. Pots planificar millor, per exemple, la despesa educativa que la despesa en salut. Això fa que el pressupost que figura quan s’aproven els comptes i el pressupost executat [el que s’ha gastat] sigui diferent. Si ens fixem en el pressupost executat, l’any 2010 va ser de 10.380 milions d’euros, la xifra més gran de la història del departament de Salut. El segon més gran de la història és el de l’any 2008 i el 2016. El 2008 és de 9.794 milions i el pressupost d’enguany rondarà els 9.780 milions.
Però quin sistema ha quedat després de les retallades?
Només dic que quan parlem de retallades hem de situar les coses en els seus justos termes. El 2016 s’haurà fet una despesa sanitària que serà dels quatre anys que s’ha gastat més diners de la història, això és el que s’ha de dir. El pressupost de Salut és netament insuficient si mirem les necessitats que tenim a Catalunya, una cosa no treu l’altra. Però si ens fixem en la despesa executada no estem en més de 1.300 milions de diferència. Per tant, no parlem més de la retallada de 1.500 milions perquè estem a 600 milions de diferència dels pressupostos més grans. Dit això voldríem que el pressupost creixés molt per fer front a les llistes d’espera, pagar millor als metges i invertir. Aquests diners els generem però el problema és el dèficit fiscal. Catalunya té capacitat per finançar adequadament el seu sistema de salut si el finançament de la Generalitat fos just. Des d’un punt de vista de país, la sanitat pública catalana és perfectament sostenible. El problema és que els recursos no els estem administrant nosaltres.
Nosaltres tenim informació encara més detallada. El que explica l’informe ho coneixem però una part molt important de la precarietat té a veure amb el fet que durant cinc anys el govern central ha prohibit fer ofertes públiques d’ocupació. Això ha generat precarietat laboral a l’Institut Català de la Salut (ICS) de manera molt generalitzada perquè el percentatge d’interinatge a l’ICS ha passat del 10% al 2010 al 30% en aquests moments. Aquest és un dels problemes importants però això ha estat conseqüència del govern central.
Més enllà de les oposicions però, el tipus de contracte que es fa a l’ICS no ve pas marcat des de Madrid, oi?
Sí sí, això ve marcat des del govern central. El problema principal és el creixement exponencial de l’interinatge: la gent es jubila i no pots substituir-los perquè no pots convocar places. L’altre problema són els falsos eventuals. En molts casos el que s’ha estat fent els últims anys és un procés d’aplantillament i això s’està fent.
Aquesta persona es va reincorporar a la seva plaça que és el que toca. Quan una persona deixa de ser gerent de l’ICS es reincorpora a la seva plaça de metge i des de la nova gerència de l’ICS se li va fer un encàrrec especial que ara no recordo quin era. Després a aquesta persona se l’ha nomenat finalment gerent del Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, aquí no hi ha cap tipus d’irregularitat.
Encara que no exercís com a facultatiu?
Se li va fer un encàrrec específic aprofitant la seva experiència com a gerent. Ha estat complint amb aquest encàrrec i això va finalitzar en el moment que se li va demanar que s’incorporés com a gerent al Consorci Hospitalari de Vic.
Parlem dels pressupostos. La pròrroga pressupostària significa que no es podrà fer en la seva totalitat el pla de xoc per reduir les llistes d’espera.
Sí, i es va dir sempre que estava subjecte a l’aprovació de nous pressupostos.
Què ha de saber la gent que és en llista d’espera?
Les llistes es mantindran igual, no es podran millorar perquè per fer-ho necessites més activitat, més professionals o més hores dels mateixos professionals i això només es podrà fer quan tinguem nous pressupostos. Ara bé, el pla de millora de les llistes no només buscava reduir els temps d’espera, també buscava més coses que no depenen del pressupost i aquestes es mantenen: una gestió proactiva de les llistes per avisar el Servei Català de la Salut (CatSalut), fer una gestió de les cues on es tingui en compte la gent que hi porta molt temps. Encara que clínicament no siguin prioritaris, ho han de ser. També hi ha una mesura molt important que era empoderar l’Atenció Primària donant als metges de primària la capacitat per gestionar l’agenda de l’especialista. Ara el metge de primària, que és qui coneix amb més detall la situació, serà qui decideix primer quin pacient és més prioritari.
Això ja s’està fent?
Està en procés d’implementació. Ho està fent el CatSalut.
El compromís també és complir amb els terminis de referència i garantia per algunes intervencions quirúrgiques, terminis que no sempre es compleixen.
Els temps garantits es compleixen tots. Hi ha 27 procediments quirúrgics amb temps garantit, la resta tenen temps de referència. El temps de referència no es compleix de manera sistemàtica però és un temps de referència. Els de garantia són temps per procediments greus i dels 27, en 26 estem complint gairebé en tots en un 99%. Només en el cas de pròtesi de genoll el compliment és del 65%.
Comín durant l’entrevista. / SANDRA LÁZARO
El Pla de Salut 2016-2020 inclou, entre les diferents accions el desenvolupament del Pla Director d’Urgències. Què implica aquest pla?
El presentarem a la tardor. S’està discutint ara però el que vol el pla és donar coherència a una sèrie de dispositius assistencials. L’atenció s’ha de pensar de manera sistèmica.
Comptaran les urgències amb més professionals?
Això són decisions que no s’han pres. Hi ha un comitè d’experts coordinat pel Xavier Jiménez que està en aquests moments veient els casos de bones pràctiques, perquè a Catalunya tenim casos d’urgències hospitalàries que funcionen molt bé i d’altres que tenen problemes, més estructurals. Can Ruti, Sant Pau, Bellvitge…hi ha molts casos de bones pràctiques. Per tant s’ha de treballar i analitzar el que es fa bé.
Vall d’Hebron està fent millores importants però té limitacions estructurals, el Clínic també. Ara a l’Hospital del Mar per exemple estem construint les noves urgències i seran un canvi espectacular quan s’acabin. També ara s’inicia la construcció de les noves urgències de l’Hospital Josep Trueta però diguem-ho tot: el procés de construcció i substitució dura dos anys i no és fàcil.
Es regularà l’activitat, que ara mateix està en indeterminació legal. Sobre l’activitat privada en centres públics és evident que genera riscos des del punt de vista de l’ètica i de l’equitat del sistema i la regulació ha de servir precisament per eliminar aquests riscos. No hi pot haver un transvasament del que entra per la porta pública i el que entra per la porta privada. Ni pots enviar una persona que entra per la porta privada a fer-se una prova diagnòstica a la llista pública ni a l’inrevés.
Barnaclínic, el braç privat que opera a l’Hospital Clínic és l’exemple d’això?
S’ha de regular bé i sempre amb el focus posat en bons dictàmens. Hi ha un dictamen de la Fundació Grífols i un dictamen del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). I allà ho expliquen molt bé: l’activitat privada és un mecanisme de finançament complementari de centres públics que si avui traiem qui patirà en molts centres són els treballadors. Hi ha molts centres que no hi poden renunciar. Després també és veritat que en alguna mesura redueixen el temps de llista d’espera pública. Per tant, hi ha avantatges i hi ha riscos i el que hem de fer és reformular-ho de tal manera que preservem els avantatges pel sistema públic i puguem pagar millors als treballadors i reduir les llistes d’espera i d’altra banda inhibir-nos dels riscos que algú pel fet de pagar sembla que hagi de tenir més drets que el qui no paga. Això tampoc no pot ser de cap manera.
S’havia parlat de traslladar físicament Barnaclínic. S’acabarà fent?
Pot ser una conseqüència de la regulació. Si estem parlant de separar les dues llistes el que s’ha de fer és separar físicament perquè estigui més diferenciat. Hi ha avui centres hospitalaris que ho tenen físicament separat. És el cas, per exemple de Manresa, i això facilita que la llista pública i la privada no es contaminin.
A mitjans d’agost està previst que activitat que fins ara assumia la Clínica del Vallès -privada amb afany de lucre del grup QuirónSalud- derivada de l’Hospital Parc Taulí -públic- retorni al Taulí i també al Consorci Hospitalari de Terrassa. Com es farà el traspàs?
S’ha estat negociant des de fa molts mesos amb els comitès d’empresa, amb qui ens estem reunint de manera permanent així com amb la direcció de la Clínica del Vallès, la del Parc Taulí i també la del consorci. Ens estem reunint amb les tres parts dels hospitals afectats perquè es pugui fer sense cap acomiadament, i així serà, i sense cap afectació pels pacients. L’activitat ha de continuar encara que es traslladi i es farà estalviant recursos pel pressupost públic. Contra el que s’ha estat repetint, l’activitat que s’ha estat fent a la clínica del vallès sortirà més econòmica al Taulí i a Terrassa. Per tant, no només enfortim el caràcter públic del sistema sense perjudicar els treballadors sinó que també estalviem recursos públics.
Jo no hi era, per tant, no jutjo el passat. La tarifa d’un hospital és diferent de l’altre però el cost de l’activitat no es determina a la tarifa. La tarifa del Taulí és més cara que la de la Clínica del Vallès però és la tarifa mitja de l’activitat que fa el Parc Taulí, no tens una tarifa per activitat, per dir-ho en llenguatge col·loquial. Per tant, quan algú diu que fer l’activitat al Taulí serà més car que a la Clínica del Vallès s’està confonent molt i vol dir que no entén com funciona el sistema. Per tant, una cosa és el cost de l’activitat i l’altra és la tarifa. Aquí el que hem de comparar és que costa una activitat X al Taulí i què costa aquesta mateixa activitat a la Clínica del Vallès. Ara, a més d’enfortir el caràcter públic del sistema també estalviem diners.
Comín en un moment de l’entrevista. / SANDRA LÁZARO
Què passa amb els altres centres que també tenen afany de lucre i que tanmateix formen part de la xarxa d’atenció pública, com la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o la Clínica de Ponent?
Nosaltres apliquem el principi de preferència de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que diu que els proveïdors públics tenen preferència davants els privats. La LOSC diu: he d’escoltar-me els proveïdors privats quan els necessiti. Al Vallès els necessito? No, perquè el Taulí tenia capacitat disponible, llits i quiròfans…
Tancats.
Sí, per obrir. El mateix amb el Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, no necessito contractar clíniques privades. És el cas de Girona i de Lleida? No, perquè cada regió sanitària té la situació que té. Avui l’Hospital Josep Trueta no podria absorbir l’activitat que fa la Clínica de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no podria assumir l’activitat de la Clínica de Ponent. Si augmentés la capacitat dels hospitals públics ja ho veuríem però la situació en cada regió és la que és. Així com és evident que al Vallès no ens calia contractar activitat privada, no es pot dir el mateix de Girona i Lleida. El Sagrat Cor és un cas a part. És un hospital que seguirà formant part de la xarxa, la pregunta no és si el contracto o no el contracto, és si aquest hospital el gestiona un proveïdor privat o un públic. Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria.
En sociosanitari i salut mental l’oferta és molt insuficient. En cas que tinguéssim capacitat d’inversió per augmentar l’oferta pública, aquesta oferta seria d’increment, no de substitució. S’afegiria a l’oferta privada, no la substituiria per una raó molt senzilla: perquè tant en salut mental com en sociosanitari tenim insuficiència de centres. Ara, estic d’acord amb enfortir l’oferta pública. La pena és que l’Ajuntament de Barcelona tenia una oportunitat d’or per desprivatitzar l’atenció domiciliària i al final un dels lots el va guanyar l’empresa del Florentino Pérez, que és privada amb afany de lucre. Jo estic fent la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut, i m’agradaria que l’Ajuntament desprivatitzés també allò que és de la seva competència, que és assistència social i atenció domiciliària. Entenc que ho han intentat però no se n’han sortit. Mentre jo estic traient QuirónSalud de la xarxa ells s’han hagut de quedar el Florentino Pérez.
Per les urgències de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, una àrea específica integrada dins les Urgències, passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. Quina influència pot tenir a l’hora de ser diagnosticat d’una malaltia mental a través del servei d’urgències el fet de ser d’origen estranger, tenir uns altres referents culturals o dificultats per comunicar-se? Són algunes de les preguntes a les que respon un estudi liderat a l’Hospital Vall d’Hebron i realitzat pel Departament de Psiquiatria del centre.
Si bé s’han fet estudis sobre la prevalença de diferents trastorns en les persones migrants en relació amb la població autòctona, segons el psiquiatre Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura a aquest diari que «l’originalitat d’aquest rau en el fet que va més enllà i té en compte com variables relacionades amb la cultura poden tenir incidència en el diagnòstic».
Una de les conclusions principals de l’estudi és precisament que es produeixen desajustaments en el diagnòstic en funció de les variables culturals del pacient. I és que els resultats mostren com els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona o com el fet de tenir dificultats per comunicar-se lingüísticament juguen també un paper clau en el diagnòstic.
Els pacients amb majors dificultats per comunicar-se o expressar-se amb els professionals van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que tenien menys dificultats. Així mateix preocupa també una altra dada que es desprèn de l’estudi: L’ús de mesures coercitives com l’ingrés involuntari o la petició de presència del personal de seguretat es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.
Més competències culturals i més mediadors interculturals
«Quan un psiquiatre s’entrevista per primera vegada amb el pacient es troba en un entorn no gaire amable [en unes urgències plenes], el temps és escàs i percep la por o la dificultat per comunicar-se del pacient. No és estrany que un, davant la ignorància recorri, no tant al coneixement científic sinó a prejudicis o esquemes arquetípics que pot tenir cap a grups ètnics», explica Collazos. Segons ell aquest fet podria justificar els biaixos en els diagnòstics en funció de grups ètnics.
Davant d’aquest fet l’estudi posa de manifest la necessitat de dotar als professionals de més eines i recursos per corregir aquests biaixos. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris perquè si no ho fem el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”, assegura el doctor Collazos. En països on la multiculturalitat és habitual aquest fet està molt estudiat però a Catalunya, afirma, es necessita més formació. «Als graus de medicina la dedicació a estudiar antropologia de la salut és anecdòtica quan això té a veure amb les expectatives que té el malalt, la seva visió sobre la malaltia, etc.», diu. La solució passa, per tant, per adquirir més competències culturals.
D’altra banda, reivindica també la inclusió de més mediadors interculturals al sistema sanitari, algú que estigui degudament format. L’Hospital Vall d’Hebron compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, però aquests acudeixen només un o dos matins a la setmana per donar servei a tot l’hospital, recursos que com posa de manifest l’estudi són insuficients.
La mostra de pacients inclosos en l’estudi són 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius que van acudir a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar entre el 2007 i el 2015. Entre els aspectes en els què es fixa l’estudi són la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura o el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista així com el país d’origen, el gènere o el domini de l’espanyol del pacient, entre altres.
La facturació il·legal a persones en situació irregular i sense recursos continua sent una realitat als hospitals catalans. Així ho han reivindicat aquest dimecres veïns i veïnes dels barris de Gràcia, Guinardó i l’Eixample, així com membres de Jo Sí Sanitat Universal i la Plataforma per una Assistència Universal a Catalunya (PASUCat), que s’han concentrat a les portes de l’Hospital Sant Pau per exigir al centre que compleixi amb la instrucció catalana referent al dret a l’assistència sanitària (la 8/2015). «Hem decidit fer l’acció a Sant Pau perquè des de Jo Sí Sanitat Universal es va preguntar als administratius del centre què passaria si una persona sense targeta sanitària arribés al servei d’urgències i la resposta de tots ells va ser: facturar la urgència o ‘amenaçar’ amb fer-ho», explica a aquest mitjà el Carlos Losana, pediatre i membre de la PASUCat.
Segons la normativa vigent, l’atenció urgent a les persones en situació irregular i sense recursos, així com l’atenció a dones embarassades i menors d’edat, ha d’anar a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). Segons denuncien tant des d’aquesta plataforma com des de Jo Sí Sanitat Universal, però, «tot i que la instrucció catalana deixa molt clar que el centre hauria d’oferir una «Declaració Responsable» per tal de confirmar la manca de recursos i passar així a facturar l’assistència al Departament de Salut, el centre «avisa» que s’emetrà una factura a la persona que precisa l’assistència, que naturalment no pot pagar».
A les portes de l’Hospital hi ha la Marisol Blanco, treballadora de l’hospital de dia. «Sempre que hem viscut un cas hem pressionat perquè s’atengués. Fa uns mesos a un nen italià no el volien atendre, no sé si és desinformació o no però les direccions ja procuren que si es pot no atendre no s’atén. La primera barrera és l’administratiu que hi ha al taulell, que acaba fent el que li diu la direcció», assegura a aquest diari. «Segurament diran que si atenen aquesta gent, sovint immigrants, es produeix un dèficit. Aquest dèficit no l’han de pagar els usuaris sinó la Generalitat i en aquest sentit li han de reclamar», afegeix Ferran López, extreballador de l’Hospital Sant Pau.
L’efecte dissuasori de la facturació
«La facturació a urgències té un efecte dissuassori: si no tens recursos, estàs malalt i et diuen que has de pagar 200 euros agafes i te’n vas», recorda en Carlos Losana. Aquest fet, assegura, comporta un greu risc per a la salut de la persona exclosa i també per a la salut pública en general. Segons explica, des de que van començar a recollir incidències des de la PASUCat a l’Hospital Sant Pau, fa dos anys i mig, els hi han arribat uns deu o dotze casos que inclouen embarassades i menors d’edat.
Com a mesura de protesta les desenes de veïns i activistes que s’han concentrat aquest dimecres han penjat alguns cartells que reivindiquen la universalitat de la sanitat i han presentat una trentena de reclamacions oficials al centre en les quals s’exigeix que informi degudament i aclareixi el protocol de facturació. «A Catalunya la instrucció catalana suavitza les condicions d’exclusió que provoca aquest Reial Decret [el 16/2012]. Tanmateix, en aquest hospital s’està facturant per l’atenció urgent en casos en els que aquesta atenció hauria de ser a càrrec del CatSalut si s’aplica la instrucció 8/2015», resa el document presentat al centre.
Cartell per una sanitat universal. / BLANCA BLAY
Què han fet les administracions per evitar-ho?
Durant el mes de març el CatSalut i l’Ajuntament de Barcelona van crear un comitè per agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i l’obtenció simultània de la targeta sanitària. En aquell moment aquest mitjà va preguntar quines mesures s’establirien per evitar qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l’atenció urgent. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, va assegurar llavors que encara no s’havien concretat quines seran aquestes mesures però que es treballaria en la línia de fer una campanya informativa als centres d’urgència. De moment, però, des de les plataformes asseguren que no s’ha fet cap campanya informativa en aquest sentit.
Per la seva banda, el mateix mes de març la Conselleria de Salut va tramitar la nova Llei d’Accés Universal a l’Assistència Sanitària, que tot i que continua preveient que l’empadronament continuï sent un requisit per l’accés a tots els serveis de salut elimina la carència de tres mesos de padró.
Un dimecres més a l’Hospital Vall d’Hebron, i com la majoria de dies, les urgències bullen. Centenars de pacients passen per aquest servei cada dia, el més gran de tot Catalunya. Molts s’hi quedaran unes hores, altres requeriran ingrés. A les 9 del matí del dimecres, segons un grup de treballadors que comptabilitza els malats que hi ha a les urgències esperant per ingressar, hi havia fins a 93 pacients esperant un llit. Alguns porten quatre i cinc dies esperant, el que més, sis.
Dimecres 11: 93 malalts. El més antic del dia 6. Lliteres i passadissos. Llits tancats. Observació no és hospitalització.
“S’acumulen els pacients a l’àrea d’observació de les urgències, mentre esperen que els pugin a planta, estan atesos però el seguiment de la malaltia no és el mateix”, denuncia Trini Cuesta membre de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya. Mentre aquests pacients estan retinguts a les urgències esperant un llit, la novena planta de l’Hospital, amb una capacitat de 24 llits aproximadament, segueix tancada, segons denuncien els membres de la Coordinadora.
El departament de comunicació del centre assegura que tots els pacients d’urgències tenen l’assistència garantida i, que en cap cas, es retarda el temps d’espera. “La capacitat de l’hospital es mou segons les necessitats”, manifesten.
Però els veïns del barri, familiars i professionals, concentrats aquest dimecres i com cada dimecres a l’entrada de l’hospital sostenint pancartes amb el lema “No més de 24 hores a urgències”, no creuen que n’hi hagi prou i demanen a la direcció del centre més esforços. “A l’àrea d’observació, on el malalt espera, no es pot garantir la qualitat assistencial, hi ha molt soroll, el metge és sempre diferent”, expliquen.
Històries moltes. Una senyora de mitjana edat, que s’ha apropat a la concentració de l’entrada, té el seu marit a urgències, porta 48 hores i està esperant a què el pugin a planta. Ha estat tota aquesta estona a un dels passadissos, entre familiars i altres malalts, en un espai sense intimitat. La seva dona explica a aquest diari que mentre ell esperava una infermera va haver de posar una sonda a una pacient que estava al seu costat. La professional va dur a terme aquesta pràctica davant de tothom, mentre la pacient cridava i ella li demanava que obris les cames i deixes de cridar. “Es normalitza el que no és normal”, lamenta Cuesta a aquest diari.
“Les urgències del Vall d’Hebron sempre han sigut un problema, però és hora de demanar solucions”, afegeix. Aquests darrers dies han estat especialment difícils per aquesta unitat, per la gran afluència de pacients i per la dificultat de passar els malalts a planta. Fruit d’això s’han acumulat els pacients, ja estabilitzats, a l’àrea d’observació. El dimarts, per exemple, des del compte de Twitter @adjuntosdeurgen, on alguns professionals d’urgències fan públic el recompte de pacients que esperen, indicaven que havia 89 malalts retinguts i alguns hi portaven cinc dies. Des de comunicació asseguren que aquests últims dies el nivell d’entrades ha estat similar al del pitjor moment de l’epidèmia de la grip. Més de 300 entrades per dia, quan de mitjana se’n solen fer unes 280.
Després de la concentració a l’entrada de l’hospital alguns membres de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya s’han reunit amb el gerent del centre, que els ha assegurat, segons expliquen, que són ells els qui prenen la decisió d’obrir llits i que reserven els buits per moments de “màxima necessitat”. Una resposta insuficient pels membres de la plataforma.
Una estona després d’aquesta reunió Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona es van reunir amb el gerent de Vall d’Hebron i la directora mèdica del centre. Tarafa ha explicat a El Diari de la Sanitat que han demanat a la direcció que activin més ràpid la reobertura de llits. «La situació, amb una població més envellida i cronificada, no és la que tenim fa 10 anys. Els hem demanat que replantegin el tema de la reobertura de llits», ha manifestat. Amb tot, Tarafa assegura que els pics de saturació ja no són cosa puntual sinó que es donen de forma repetida i es pregunta si les les estructures existents estan preparades per absorbir-ho. «Això ja és un debat més ampli», assegura.
Un any més ha tornat a les pantalles el cicle de cinema ‘Salut, Drets, Acció’, que organitza la projecció de documentals sobre salut i sanitat per reflexionar sobre l’accés al sistema sanitari i defensar el dret a la salut prenent com a premissa que la pitjor epidèmia en salut al món és la desigualtat. Aquest dijous s’ha projectat als Cinemes Girona el primer documental de la mostra: ‘The Waiting Room’, un film que endinsa a l’espectador a la sala d’espera del servei d’urgències d’un hospital públic a Oakland, als Estats Units, per posar l’accent en les deficiències d’un sistema sanitari paradigmàtic, desigual i excloent.
«Persones que emmalalteixen o arriben a morir, pacients molt empobrits, infants que fugen de guerres, avis que no poden pagar-se el tractament…tot això és salut i per això construim espais com aquest», ha apuntat aquest dijous Raquel Bonell, de Salut, Drets, Acció davant una sala gairebé plena. «No és símptoma de bona salut estar adaptant-se a una societat malalta -ha dit Bonell parafrasejant Jiddu Krishnamurti- per això seguirem lluitant contra la pitjor epidèmia».
I precisament una d’aquestes societats és la que intenta mostrar ‘The Waiting Room’, on problemes com les dificultats d’alguns ciutadans per pagar les factures, com la història d’un senyor gran immigrat venedor de catifes que ha passat 30 anys treballant i que ara amb prou feines pot mantenir la filla i el nét ha de fer front als costos mèdics. O la d’un jove que necessita ser operat d’urgència perquè li extreguin un tumor al testicle i que no sap com podrà fer front a la factura. A més el documental posa èmfasi, a través de la narració visual, a la interminable espera d’alguns pacients a la sala d’urgències que poden arribar a esperar més d’un dia i també a la manca de llits disponibles, fet que provoca que pacients que necessiten ser ingressats hagin d’esperar.
Precisament partint d’aquesta reflexió s’ha donat pas al debat ‘El sistema sanitari dels Estats Units, un mirall del que ens arriba?’, moderat per la periodista Caralp Mariné i amb la participació de Pep Garcia Porta, infermer d’urgències de l’Hospital Can Ruti, Vicenç Navarro, catedràtic de polítiques públiques i professor a la John Hopkins University, i Alba Llop, del Grup de Recerca en Desigualtat en Salut (GREDS).
«Als Estats Units, el 45% dels pacients que està morint està preocupat per com pagarà les factures. Les companyies d’assegurances són un gran grup de poder», ha explicat Vicenç Navarro. Segons ell, el sistema americà és «molt ineficient i extremadament car ja que tot i que gasten molt per habitant la majoria de la població no té una cobertura mèdica, és molt limitada». Fent un paral·lelisme amb el sistema català, Alba Llop coincideix amb Navarro en què estem lluny del sistema americà però tendim cap a un model similar.
Segons Llop, el sistema català es caracteritza per un enfocament biomèdic i hospitalocèntric en el que hi ha una gran col·laboració entre públic i privat i que tot i que se’n parla com un model d’excel·lència i eficiència «cada vegada s’està donant més pes al sector privat». «En els últims anys s’ha reduit en més d’un 20% el pressupost d’Atenció Primària quan és la porta d’entrada al sistema», ha recordat aquesta investigadora. Un altre aspecte destacat per ella és «la falta de control i de rendiment de comptes a més de les portes giratòries».
Caralp Mariné, Alba Llop i Pep Garcia durant el debat / Salut, Drets, Acció
Per la seva banda, Pep Garcia, que coneix la realitat de les urgències catalanes de primera mà, ha assegurat que «la situació que es mostra en el documental no és gaire diferent de la nostra». «Aquí hi ha llits disponibles i espais però per una qüestió econòmica no s’obren i els llits tancats provoquen que el pacient no pugui ingressar», ha lamentat. Un altre exemple que ha exposat aquest treballador és el ràtio pacient-professional: «Ara es treballa amb volum de càrregues i cada infermer portem 8, 10 i fins a 14 pacients quan el ràtio recomanable és 1 per cada 4».
Després de les intervencions dels ponents diversos assistents han volgut afegir algunes reflexions. «Poc a poc estem important el model nord-americà: les cadires, el model de triatge…poc a poc és una realitat i és una situació que necessita molta lluita perquè no pot aguantar-se per part dels malalts», ha apuntat un extreballador de l’Hospital Vall d’Hebron. Una altra dona d’entre el públic ha manifestat la seva preocupació per com el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP per les seves sigles en anglès) pot afectar a la sanitat.
«El que està passant no és casualitat, hi ha una voluntat política de carregar-se el Sistema Nacional de Salut. Avui hi ha un atac a la sanitat molt clar amb l’objectiu de trencar-la i recolzar a la privada», ha dit Navarro, que ha assegurat que cal preocupar-se pel TTIP. Per tancar el debat, Pep Garcia ha volgut recordar que «la sanitat té un cost però també és un dret fonamental».
