L’aprovació del vaccí de Moderna arriba a les portes de la tercera onada de la pandèmia de Covid-19, en bona part influenciada per les festes nadalenques i el relaxament de les mesures per part del govern català. En els últims dies ha incrementat el nombre de casos, la positivitat dels tests, el d’ingressos, incloent-hi el d’UCI.
A més, l’inici de la campanya de vacunació no ha estat tan profitosa com s’esperava. El Departament de Salut ha reconegut un retard que ha atribuït a problemes logístics, com ara la manca de neveres per transportar les vacunes o una dolenta coordinació i planificació amb els equips d’infermeria que les han d’administrar.
Efectivitat més alta i conservació més fàcil
D’acord amb les dades de la farmacèutica de la tercera i última fase d’assajos clínics, el seu vaccí mostra una efectivitat contra la Covid-19 del 94%. A més, i a diferència dels 80 graus negatius que necessita el de Pfizer, el segon medicament aprovat per l’EMA es conserva a 20 graus negatius però pot aguantar a una nevera normal, entre dos i vuit positius, durant un mes.
«El comitè ha avaluat a fons les dades sobre la qualitat, la seguretat i l’eficàcia de la vacuna» i considera que compleix els requisits perquè la Unió Europea la reparteixi entre la seva ciutadania. «La vacuna compleix els estàndards de la UE i estableix les salvaguardes, controls i obligacions per sustentar les campanyes de vacunació a tota la UE», diu el comunicat de l’EMA.
Emer Cooke, director executiu de l’organisme avaluador, ha declarat que la vacuna «ens proporciona una altra eina per superar l’actual emergència» i ha recordat que «el nostre treball sempre estarà guiat per l’evidència científica i el nostre compromís per salvaguardar la salut dels ciutadans de la UE».
La combinació amb l’altra vacuna, una incògnita
La incorporació d’aquest nou preparat pot suposar un canvi important en la campanya de vacunació que tot just ha arrencat al territori comunitari europeu. Fa poc més d’una setmana, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va refusar pronunciar-se respecte a com canviarien els plans quan l’EMA aprovés la medicina de Moderna.
“No sabem, finalment, quantes dosis es lliuraran i a quin ritme. La incertesa forma part del gran repte logístic», va dir Argimón. En efecte, encara no ha transcendit el nombre de vacunes que ha comprat la Unió Europea a la farmacèutica estatunidenca ni quantes correspondran a l’Estat espanyol i, després, a Catalunya.
Amb tot, una filtració involuntària d’una ministra belga, és conegut que el vaccí de Moderna és, amb diferència, el més car de tots els que té comprats o aparaulats la UE. Mentre que el preu per dosi del vaccí de Pfizer és de 12€ o el de Oxfod-AstraZeneca és de 1,78€, el de Moderna és de 18 dòlars estatunidencs.
Per aquest motiu, i perquè a la filtració es va saber que era l’empresa a la qual Bèlgica havia comprat menys dosis, tot fa pensar que el nombre de vaccins de Moderna que s’aplicaran a Catalunya serà molt inferior al de Pfizer o al d’altres farmacèutiques que s’aprovaran en el futur.
Són poc més de les cinc de la matinada a Nova York i Ana Céspedes ja està en plena voràgine diària, responent als correus de l’Agència SINC. «És que si no, no arribo a tot», assegura sense perdre el somriure i el bon humor la directora general d’operacions de IAVI, una organització mundial sense ànim de lucre dedicada al desenvolupament de vacunes i anticossos monoclonals per a malalties infeccioses i sovint oblidades amb el focus posat en què, abans de res, siguin accessibles i assequibles per a tota la humanitat.
Céspedes (Barrax, 1973) és doctora en farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid, s’ha format a la London School of Economics i és experta en Estratègia i Innovació per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Explica que el mateix 31 de desembre, quan la Xina va informar dels primers casos de pneumònia desconeguda, IAVI ja es va posar en marxa a investigar aquella nova malaltia causada per un coronavirus fins llavors desconegut.
Aquesta oenagé es va crear el 1996, en plena pandèmia mundial de la sida, com una col·laboració publicoprivada per abordar el repte d’aconseguir una vacuna que protegís davant de la infecció per VIH. Darrere hi ha la Fundació Rockfeller i la Bill i Melinda Gates, dues de les principals filantròpiques del planeta, però també governs de tot el món.
Fa cinc anys van decidir aplicar tot el coneixement científic que havien generat en investigar la sida en altres infeccioses, malalties emergents i oblidades, com la febre de Lassa, Ebola, Marburg, i altres problemes de salut com la mort per mossegada de serp, que causa centenars de milers de morts a l’any. Compta amb quatre laboratoris a tot el món, als Estats Units, Europa, Índia i Àfrica.
Des del seu apartament, a Manhattan, té una vista privilegiada del pont de Brooklyn. «Estic enamorada d’aquesta ciutat, m’encanta», confessa.
EUA, Gran Bretanya i Canadà ja han començat a vacunar els seus ciutadans amb la vacuna de Pfizer i Europa també ha començat a fer-ho. Tot i això, segueixen faltant dades sobre eficàcia i seguretat. Què li sembla?
La vacuna de Pfizer ja s’està utilitzant en diversos països fora de l’assaig clínic, gràcies a aprovacions d’ús d’emergència (també denominades condicionals, en altres països). Aquest mecanisme està precisament dirigit a situacions com les que ens trobem on les dades disponibles mostren un balanç benefici risc positiu, però encara no es disposa de tota la informació necessària per a una aprovació definitiva. En aquest cas, no es coneixen encara elements importants com potencials efectes adversos molt rars, la durada de la protecció o la protecció enfront de la infecció, a més d’enfront de la malaltia. Per això, durant els propers mesos es farà un seguiment especial en aquestes àrees, en què a més s’estan fent ja estudis addicionals. És el procés adequat.
Recentment, s’han descobert noves mutacions de la SARS-CoV-2. Posen en perill l’efectivitat de les vacunes?
L’evolució genètica de virus s’està monitoritzant des del principi i de moment, les mutacions identificades no representen un repte. Aquesta és per descomptat una àrea clau. I per exemple, un dels grans reptes a què s’enfronten altres malalties infeccioses, com la sida. No obstant això, des del principi els científics van predir que SARS-CoV-2 seria un target de vacuna més fàcil que el virus de la sida.
Hi ha moltes coses per resoldre, però que en deu mesos s’hagin aconseguit aquests resultats són notícies excel·lents, perquè, tot i que no és la fi de la pandèmia ni molt menys, demostren que hem tingut sort biològica.
En quin sentit?
En la sida portem gairebé 40 anys d’investigació i encara no tenim una vacuna. Els resultats de Moderna i Pfizer demostren que la vacuna per a la Covid és possible, que la proteïna S que estem fent servir com a diana funciona. Totes dues, a més, es basen en tecnologia d’ARN missatger i, fins al moment, no hi ha cap vacuna al mercat aprovada amb aquesta tecnologia, que permet molta rapidesa, que es pugui produir a gran escala. Que funcionin aquestes vacunes suposarà, doncs, també un avanç grandíssim en immunitzacions en general.
Tant la de Pfizer com la de Moderna requereixen dues dosis i conservació a temperatures molt baixes, el que complica la seva administració en algunes regions del món, com Àfrica o sud-est asiàtic.
L’ARN missatger en què es basen les dues no és fàcilment estable, per això requereix temperatures tan baixes. Una vacuna que s’hagi de conservar a -70 ºC és un inconvenient, però la d’ebola també ha d’estar a -80 ºC i la malaltia es va aconseguir erradicar a l’Àfrica amb una vacuna així. És clar que aquestes primeres vacunes no són perfectes, però aporten una solució. Segurament, tindrem una generació de vials ara i en el futur arribaran altres amb condicions termoestables, d’una sola dosi i que fins i tot siguin orals o nasals, com la que estem desenvolupant a IAVI.
Com és aquesta vacuna?
Fem servir un vector viral, el virus de l’estomatitis vesicular, al qual li treiem un trosset de material genètic i li inserim un altre. És la mateixa estratègia que hem usat, amb èxit, en l’ebola, la febre de Lassa i Marburg, perquè ofereix diversos avantatges. Per començar, permet una sola dosi, perquè genera una resposta immunitària molt potent i duradora, com hem vist ja en l’ebola. No cal temperatures de conservació tan baixes. A més, aquesta plataforma ens permet explorar diverses formes d’administració, com nasal o oral.
Teniu capacitat de fabricació a gran escala?
L’estem desenvolupant en col·laboració amb MSD, la farmacèutica americana. En requerir una sola dosi, facilita molt les coses. I MSD ja té instal·lacions per fabricar-la a gran escala amb una distribució fàcil. Acabem de començar assajos clínics.
Hi ha almenys cinc candidates a vacunes molt avançades que, si no hi ha sorpreses, podrien començar a distribuir-se en els propers mesos. No tenen por d’arribar massa tard?
Anem més poc a poc que altres iniciatives, sí. Calen vacunes més ràpides, tot i que la distribució a la població potser sigui més difícil, com la de Pfizer, però també d’altres que siguin les successores i aquí podria situar la de IAVI.
Quines vacunes creu que arribaran a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia?
Dependrà de quant tard aquesta segona generació de successores arribi. La d’AstraZeneca i Oxford no requereix conservar-se a -70 ºC; tampoc la de Johnson & Jonhson i totes dues estan força avançades. Si finalment no hi hagués més opcions, caldria trobar una solució per a aquests països. De moment, les dades que arriben de l’Àfrica són millors del que hagués pogut esperar; s’han registrat 46.000 morts a tot el continent, una xifra sorprenent bona, perquè hagués pogut ser una autèntica catàstrofe.
Aquesta xifra baixa podria explicar-se per la manca de dades?
És cert que no tenim massa informació sobre el que està passant allà, a diferència de l’Índia, on està sent una autèntica calamitat. Encara que en aquest sentit, per exemple, als Estats Units hi ha molt debat sobre el nombre de morts per Covid, perquè els hospitals que atenen els pacients que moren reben una subvenció per part de Govern, la qual cosa ha generat debat sobre si s’estaven inflant els números o no de morts per aconseguir aquest finançament. A l’Àfrica això no passa, no hi ha subvencions per morts de Covid, però tampoc massa dades.
L’equip de IAVI a l’Índia. / Cedida per l’entrevistada
La iniciativa COVAX va néixer precisament per això. Coordinada per l’Aliança per a la Vacunació Gavi, es dirigeix a garantir que el 20% de la població mundial pugui accedir a la vacuna. Cap estat en desenvolupament té preacords de compra amb les companyies que tenen les vacunes en fases més avançades, de manera que només tindran accés a elles a través de COVAX. Precisament, l’accés als tractaments i les immunitzacions de tota la població i no només d’uns pocs països és una de les majors preocupacions de IAVI. I en això, precisament, hem posat el focus tant en el nostre projecte de vacuna, com en el d’anticossos monoclonals neutralitzants.
En què consisteix el seu projecte d’anticossos?
A l’inici de la pandèmia, quan van aparèixer els primers casos de coronavirus als EUA, el laboratori de IAVI-Institut Scribbs, a Califòrnia, que es dedica a anticossos monoclonals per sida i altres malalties infeccioses, va extreure prop de 2.000 anticossos del plasma de persones convalescents. Els van aïllar i van seleccionar aquells que tenien més capacitat de neutralització. Després, per enginyeria genètica els van optimitzar perquè tinguessin unes característiques adequades per poder produir-los a gran escala. Ara esperem llançar un anticòs que, en comptes de ser una combinació d’anticossos, sigui un de sol, molt potent, amb una gran capacitat neutralitzant.
Ho estem desenvolupant per a pacients amb Covid de moderada a lleu que són diagnosticats de forma primerenca, perquè s’ha vist que en les fases inicials de la malaltia és quan millor funcionen els anticossos. El que fan és evitar que la malaltia progressi a major gravetat. Es administrarien a pacients amb alguna condició de risc, ja fos patologies prèvies o persones d’edat avançada.
En quina fase estan?
Desde IAVI hem fet la investigació i ara estem fent el desenvolupament clínic. Com necessitarem produir-los a gran escala barata, col·laborem amb el Serum Institute de l’Índia, que són els principals productors de vacunes del món, així ens assegurem que siguin accessibles per als països en vies de desenvolupament. La gent pensa que amb les vacunes ja està, però la veritat és que serà necessari disposar també de tractaments per a la Covid, tot i que arribin les vacunes i la població comenci a vacunar-se.
Per què?
Perquè hi haurà reinfeccions, perquè no sabem quant durarà la immunitat. Perquè hi haurà persones que no tindran accés a la vacuna o que no els funcioni. Perquè hi haurà grups de població que no es podran vacunar perquè són immunodeficients, com les persones amb VIH o altres patologies. Per a tots ells podem optar per una estratègia d’immunització passiva: els donem anticossos perquè no desenvolupin la malaltia, com es fa amb la sida amb els profilàctics preexposició.
IAVI porta 25 anys treballant per aconseguir una vacuna i millors tractaments per a la sida. Quines lliçons podríem extreure de la lluita contra el VIH per aplicar en aquesta pandèmia?
Per començar, que les malalties infeccioses són problemes de salut global que requereixen un abordatge global. Fins que no aprenguem això i seguim mirant cap a un altre costat, pensant que és un problema que no ens toca, dependrem del comportament del virus.
De fet, a Espanya s’insistia que la SARS-CoV-2 no anava a arribar, com a molt alguns casos aïllats als quals anàvem a poder fer front sense problema.
El mateix va passar als Estats Units quan Espanya, al març, estava en plena primera onada. Miraven aquella situació com si no els fora a arribar, com si el problema fos dels altres i mira com estem. Hem d’aprendre a gestionar les infeccioses de forma global, com intentem fer amb el canvi climàtic, aportant finançament global. I en aquest sentit, fan faltes més agències com BARDA (Autoritat de recerca avançada i desenvolupament) dels EUA, una organització clau en el finançament de la ciència. Europa no té una agència d’investigació així, que inverteixi en projectes d’investigació de malalties, per exemple.
Ara totes les inversions es fan en Covid, però no podem baixar la guàrdia en altres malalties, com la tuberculosi, cada minut moren tres persones per aquesta malaltia. O la sida, que tampoc està controlada; s’infecten cada any 1,7 milions de persones. I també s’ha de reforçar el lideratge de l’OMS.
Céspedes, al costat de l’equip de el programa ADVANCE. / Cedida
Alguna lliçó més tangible?
Les mesures no farmacològiques. L’abordatge d’una pandèmia no només requereix de fàrmacs, vacunes i tractaments, sinó també de mesures com les mascaretes, que en la sida van ser els preservatius, que requereixen un canvi de comportament per al qual l’educació de la població és clau. I després, una bona comunicació de la informació, perquè la societat entengui bé què vol dir cada cosa.
Per exemple, en els primers anys de la pandèmia de la sida, les organitzacions van començar a treballar molt a prop dels organismes reguladors i es van obrir per primera vegada a pacients les reunions científiques de la FDA, perquè tingués un coneixement immediat. I això va ser molt positiu, però també va fer que es generin situacions d’expectatives irreals.
Ara amb la Covid un exemple clar és el de la hidroxicloroquina, que es va aprovar el seu ús en condicions d’emergència, però després no ha resultat ser eficaç; o el plasma de convalescents, o els primers medicaments usats a la Xina, que es van començar a fer servir fins que es va veure que no aportaven res. Les decisions s’han de prendre sobre la base de el coneixement científic del moment i s’ha d’educar a la societat en les expectatives reals, en el que suposa aprovar un medicament amb molt poc coneixement científic, que és un balanç de risc-benefici. Quan no hi ha res, un benefici baixet és suficient, però conforme avancem això ja no és vàlid.
És el que ha passat amb remdesivir.
Així és, tenia una autorització d’ús en condicions d’emergència i tres dies abans que ho aprovés la FDA, l’OMS va publicar les dades del seu estudi Solidarity en què demostren que no té cap eficàcia. Tot això ja va passar amb la sida. El que ha fallat de nou en aquesta pandèmia és no explicar bé a la població com funciona el procés d’aprovació de nous fàrmacs, com es prenen les decisions.
Això va en detriment de la confiança de la societat cap als tractaments i les vacunes.
Diàriament rebo una gran quantitat de missatges d’amics, familiars, coneguts que em demanen que els expliqui què ha passat, què significa això o allò. Per això vaig començar a escriure un resum diari que publico a LinkedIn. Hi ha una allau d’informació que no es tradueix perquè sigui comprensible per la societat. No podem pretendre que la població entengui què és un ús d’emergència i què una aprovació, perquè són conceptes molt tècnics. O què volen dir resultats preliminars. Cal explicar les coses bé i això no s’està fent. A sobre, a això se suma que els propis organismes generadors d’aquesta informació no es donen suport els uns als altres necessàriament, com la FDA, l’OMS, els CDC, el que genera encara més desconfiança.
Fa tot just una setmana que es va iniciar la campanya de vacunació contra la Covid-19 a Catalunya. L’objectiu del Govern de la Generalitat era vacunar un total de 104.000 usuaris i personal de les residències de la gent gran durant les dues primeres setmanes de campanya. Tanmateix, a hores d’ara només s’han posat 7.774 dosis de la vacuna, una xifra lluny de les 60.000 que van arribar dimarts passat, un dia més tard del previst. A partir d’ara, es preveu que cada dilluns arribin 60.000 dosis més.
Davant el retard que s’ha produït en la primera setmana de vacunació, Salut ha decidit modificar els protocols i començar a vacunar tots els dies, inclosos els festius. Amb això es pretén administrar cada setmana les 60.000 dosis que arribin.
Salut atribueix el retard en la vacunació a problemes logístics. Expliquen que moltes neveres per transportar les vacunes van quedar atrapades al túnel de Calais durant el tancament fronterer amb el Regne Unit. Es tracta de les neveres que demana la farmacèutica Pfizer que s’utilitzin per mantenir en bon estat les dosis de la vacuna i que serveixen per repartir-les a tots els centres de vacunació.
Per altra banda, el Departament explica que tothom ha de donar el vistiplau per poder ser vacunat i, en el cas de la gent gran a les residències, sovint cal el consentiment de familiars, un fet que fa més feixucs el procediment.
Una altra dificultat afegida ha sigut el sistema escollit per administrar la vacuna. Des de Salut expliquen que, com que la vacunació ha coincidit amb període de vacances, la disponibilitat de les infermeres voluntàries per vacunar no és absoluta.
Aquesta última justificació de Salut ha suscitat crítiques per part dels col·lectius d’infermeres. El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha assenyalat en un tuit que «les infermeres hem respost de manera exemplar a la crida de Salut per participar a la campanya de vacunació contra la Covid-19″ i que «no és just que se’ns faci responsables del retard en l’administració de vacunes».
Per la seva banda, la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, explica que no «s’han tingut en compte les infermeres expertes en vacunes del territori» i que «hi ha hagut una deficient coordinació des del Departament de Salut en tot el procés». Afegeix que des de l’AIFICC creuen que encara «són a temps de millorar la coordinació descentralitzant-la als centres d’atenció primària. També altres infermeres a títol personal han denunciat deficiències en la gestió de la campanya de vacunació a través de les xarxes:
No es just ni cert que facin servir el colectiu d’infermeres per a justificar el retard en l’administració de vacunes!!!!Jo mateixa estava convocada avui a BCN i al final…res d res.Prou de manipular!!!! https://t.co/Zs9mjTR3PB
“És un punt d’inflexió”. Aquesta va ser la frase més repetida el passat diumenge pels diferents responsables polítics i gestors sanitaris de Catalunya i de la resta de l’Estat. Van utilitzar aquesta referència, entre d’altres, la consellera de Salut Alba Vergés, el ministre de Sanitat Salvador Illa o l’epidemiòleg i secretari de Salut Pública Josep Maria Argimon.
No en va, després de més de nou mesos d’incertesa a causa de la pandèmia de la Covid-19 i dels seus efectes, les primeres injeccions amb el vaccí que ha d’immunitzar la població és un moment transcendental.
El focus a les residències de gent gran
Si bé la campanya de vacunació començarà aquest dimarts 29, diumenge es van fer les primeres inoculacions, de forma simbòlica, arreu de la Unió Europea. L’Estat espanyol va rebre unes 9.750 injeccions que es van repartir entre les disset comunitats autònomes i les dues ciutats autònomes.
Al mateix temps, les 1.595 dosis que van correspondre a Catalunya es van repartir entre les nou regions sanitàries en què es conforma el país, en un altre exercici d’equitat territorial.
En tots els casos, les primeres persones que van rebre el vaccí de Pfizer i BioNTech eren usuàries o treballadores de residències de gent gran. Més enllà del simbolisme que representa, aquests centres seran el primer objectiu de la campanya de vacunació.
“La vacunació és importantíssima a les residències, per les característiques i l’entorn. Si aconseguim una bona cobertura a aquests centres, del 80% de vacunats, podríem començar a parlar d’immunitat de grup a les residències«, va assegurar Argimon.
Des d’ara i fins a mitjan març, arribaran setmanalment 60.000 dosis de la vacuna de Pfizer a Catalunya
«És important perquè els usuaris són molt fràgils i per les característiques pròpies dels centres on viuen», va afegir Argimon en referència als brots a centres residencials per a gent gran que han marcat la pandèmia. «Necessitem que la gent es vacuni, i és important que els professionals sanitaris fem el pas que ens porti a una vida més normal», va dir el secretari de Salut Pública.
Les nou residències escollides complien els criteris fixats per la conselleria que encapçala Vergés: que fossin públiques, grans i sense cap brot o cas en actiu. A partir d’ara Salut només prioritzarà el darrer aspecte, perquè “en dues setmanes hem de vacunar totes les residències del país”, va dir la política.
Catalunya rebrà cada dilluns 60.000 dosis de la vacuna, que començarà a aplicar l’endemà fins a arribar, en un parell de setmanes, a les 104.000 catalanes que viuen i treballen a residències. L’aplicació del vaccí s’haurà de repetir tres setmanes més tard, i caldrà esperar-ne una més perquè les persones hagin adquirit la immunitat, segons els resultats presentats per la farmacèutica.
«L’hivern serà llarg i difícil», va vaticinar el doctor Argimon
Un cop s’hagi acabat la vacunació a les residències, «un col·lectiu prioritzat, per decisió clínica i científica i també per justícia» segons Vergés, els vaccins s’injectaran a la resta de professionals sanitaris i a les persones amb dependència major.
De la vacunació se n’encarregaran vint-i-sis equips, formats per vint infermeres i sis auxiliars d’infermeria, que han estat formats a tals efectes per Salut i que recorreran Catalunya en una tasca logística sense precedents.
Primera etapa garantida amb Pfizer
La cursa en la batalla per a la creació de vaccins contra la Covid-19 no s’ha aturat. La investigació continuarà a desenes de laboratoris, mentre algunes de les vacunes més avançades rebran en les setmanes vinents l’aprovació dels reguladors. És el cas del projecte de Moderna, que amb tota probabilitat rebrà el vistiplau de l’agència europea el 6 de gener.
Amb tot, les autoritats catalanes no s’avancen a les decisions i no han planificat canvis en cas que s’aprovi el segon vaccí a la Unió Europea. “La incertesa forma part del gran repte logístic”, va assumir Argimon a la roda de premsa posterior a la primera vacunació a Catalunya.
Ha estat possible gràcies a un «exercici combinat entre la ciència i la indústria que ens ha tret del pou»
Segons el govern, des d’ara i fins a mitjan març, arribaran setmanalment 60.000 dosis de la vacuna de Pfizer a Catalunya. El total de 748.000 injeccions serà suficient per vacunar “tot el personal de residències, els seus residents, tot el personal sanitari i els grans discapacitats”, va garantir el secretari de Salut Pública.
Així, sense dependre d’altres aprovacions, tota la primera etapa de col·lectius prioritzats està garantida amb les vacunes que arribaran cada dilluns des de Bèlgica fins a Catalunya i que els 26 equips d’infermeria aplicaran progressivament pel territori.
“No sabem, finalment, quantes dosis es lliuraran i a quin ritme” va reconèixer Josep Maria Argimon en referència al vaccí de Moderna, que amb tota probabilitat validarà la Unió Europea el 6 de gener.
La institució supraestatal també ha signat contractes amb altres laboratoris com AstraZeneca-Oxford, Johnson&Johnson o CureVac. Amb tot, per a aquests preparats encara no hi ha data de deliberació per part de l’Agència Europea del medicament.
En qualsevol cas, serà una campanya de vacunació sense precedents, i per la qual Catalunya passarà d’injectar uns tres milions de vaccins l’any a una dotzena. A més, alguns dels medicaments, com és el cas del de Pfizer, requereixen una logística molt específica. “Són vacunes amb tecnologia nova, que no desconeguda, que ens fa molt difícil la seva distribució”, va argumentar Argimon.
El túnel és molt llarg
Així com l’expressió “punt d’inflexió” es va escampar durant el matí del diumenge, també ho va fer la metàfora del túnel llarg. Entre els gestors polítics i sanitaris hi ha temor que l’alegria de l’inici de la vacunació, juntament amb les festivitats nadalenques, impliqui un gran relaxament de les mesures de distanciament social i higiene.
“Les dades són preocupants. Hi ha un canvi de tendència i l’origen se situa a la relaxació de mesures de principis de desembre”, va dir Salvador Illa en referència al pont dels primers dies del mes. Per això, el ministre espanyol va matisar: “És el principi de la fi, però no ens confonguem, queden al davant mesos que no seran fàcils”.
«L’hivern serà llarg i difícil», va vaticinar el doctor Argimon. Poc abans, la consellera Vergés insistia que “hem de vigilar més que mai” perquè “encara estarem setmanes i mesos patint i convivint amb el coronavirus”.
Serà una campanya de vacunació sense precedents
No en va, els indicadors mostren com Catalunya, així com la resta de l’Estat, s’encaminen cap a una tercera onada tot just haver-ne superat la segona. L’índex de reproducció del virus és de vora 1,2, per la qual cosa la pandèmia ascendeix. Catalunya va registrar dilluns un 20% més de casos en els darrers set dies en comparació amb la setmana anterior.
Amb tot, reunit aquest dilluns per valorar les dades epidemiològiques del país, el PROCICAT ha decidit no anunciar noves mesures restrictives i ha prorrogat les que estan en vigència des del 21 de desembre.
Elogis a la ciència i la indústria
Els responsables polítics van aprofitar la jornada simbòlica de vacunacions de diumenge per agrair al col·lectiu sanitari i científic per la seva dedicació durant la pandèmia. El ministre de Sanitat Salvador Illa va agrair la ciència «per haver posat en marxa el pla de vacunació en un temps rècord» i a la indústria per «haver desplegat les seves capacitats per produir-les al més aviat possible”.
Illa va insistir en les garanties de seguretat que aporta el vaccí malgrat l’enorme reducció dels terminis habituals en la producció: «Ha estat un esforç sense precedents amb una mobilització de recursos humans i materials sense precedents en la història de la humanitat».
«Abans d’Araceli [nom de la primera persona vacunada a l’Estat, a Guadalajara] un milió de persones han pres la vacuna, per garantir que ella ho fa amb tots els requisits de seguretat i eficàcia», va recordar Illa. En la mateixa línia, Josep Maria Argimon va recordar que «les vacunes ens han donat molts anys de vida guanyats, al nostre món i al que està en desenvolupament«.
Es va afegir als agraïments el vicepresident català Pere Aragonès des de la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat: “És un dia per fer valdre la feina dels investigadors, des dels centres de recerca i de les universitats”.
Segons el ministre espanyol, la fita que va iniciar de forma representativa diumenge i de forma efectiva aquest dimarts, ha estat possible gràcies a un «exercici combinat entre la ciència i la indústria que ens ha tret del pou».
Un 25 % de la població mundial no tindrà accés a una vacuna contra la Covid fins l’any 2022. Així ho indica un estudi de la Universitat Johns Hopkins publicat a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ). L’estudi analitza els compromisos de compra abans de la comercialització de les vacunes i proporciona una visió general de com els països amb ingressos elevats s’han assegurat el subministrament futur de vacunes contra la Covid-19, però com l’accés de la resta del món resulta «incert». Segons els autors, «diversos països han prioritzat assegurar dosis de vacuna per cobrir les seves pròpies poblacions, fins i tot quan la necessitat de respondre a la Covid-19 podria ser major en altres territoris».
Amb més de 54 milions de casos i més d’un milió de morts per malaltia del coronavirus a tot el món, els esforços mundials per produir vacunes contra la Covid-19 han guanyat força. A més de les ja autoritzades, es troben en fase d’investigació i desenvolupament 48 vacunes candidates que, actualment, estan sotmeses a proves clíniques i, almenys, altres 164 candidats es troben en fases preclíniques. «Fins i tot amb els nivells de finançament públic sense precedents i el ritme accelerat de comercialització d’aquestes vacunes, la demanda mundial superarà enormement l’oferta disponible durant aquest període», escriuen els autors de l’estudi.
Per aquest motiu, en les darreres setmanes, diversos països han agafat compromisos de compra de dosi de diverses vacunes contra la Covid-19. En data de 15 de novembre, una minoria de països havia reservat 7,48 mil milions de dosis de 13 fabricants de 48 candidats a vacunes Covid-19 que es trobaven en la fase d’assajos clínics.
La meitat de dosis pel 14% de la població mundial
Si es compleixen aquests acords de contravenda de dosis entre governs i farmacèutiques, poc més de la meitat de les dosis ja reservades (un 51%) es destinaran a països amb ingressos elevats, que representen tan sols el 14% de la població mundial. Els països de rendes baixes i mitjanes obtindran la resta de dosis (l’altra 49%), tot i que representen el 85% de la població mundial.
Així, per exemple, els Estats Units han reservat 800 milions de dosis, però representen una cinquena part de tots els casos de Covid-19 a escala mundial (11,02 milions de casos), mentre que el Japó, Austràlia i el Canadà han reservat col·lectivament més de mil milions de dosis, però no representen ni l’1% de Covid-19 casos globals (0,45 milions de casos).
Més del 40% d’aquests compromisos de compra de vacuna abans del mercat per als països amb ingressos elevats depenen de l’èxit d’un candidat, la vacuna AstraZeneca / Universitat d’Oxford. Aquesta candidata de vacuna no només té el preu més baix, sinó que amb una refrigeració tradicional es pot fer el seu transport i emmagatzematge. En tot cas, amb l’ajut d’iniciatives internacionals, països d’ingresos baixos i mitjans també han pogut assumir compromisos de compra de la vacuna AstraZeneca / Oxford University. Per contra, només els països d’ingressos mitjans i alts han estat capaços d’adquirir vacunes contra l’ARNm, sobretot de Pfizer / BioNTech i Moderna.
Aliances i transparència per un repartiment equitatiu
L’Aliança Gavi per a les Vacunes (Gavi), la Coalició per a la Promoció d’Innovacions en pro de la Preparació davant Epidèmies (CEPI) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van llançar ja fa uns mesos la iniciativa COVAX. Aquesta proposta treballa per a la col·laboració entre països per garantir un accés equitatiu mundial a les vacunes contra la Covid-19. Els Estats Units i Rússia van decidir no participar a COVAX, tot i que en aquests dos països es troben les companyies responsables de diverses vacunes contra la Covid-19.
Tot i que està obert a tots els països, COVAX ofereix essencialment un instrument important per finançar dosis de vacuna Covid-19 per a 92 països de renda baixa i mitjana amb el suport de la comunitat internacional. L’objectiu de COVAX és subministrar almenys dos mil milions de dosis de vacunes Covid-19 a finals de 2021 i, fins al moment, s’han mobilitzat 1,65 mil milions d’euros per donar suport a aquest compromís.
En total, segons assenyala l’estudi, al món hi ha uns 3.700 milions d’adults disposats a rebre la vacuna contra la Covid-19. Aquesta xifra subratlla la importància d’un repartiment equitatiu i de dissenyar estratègies justes perquè la vacuna pugui arribar a tothom. En aquest sentit, els autors de l’estudi publicat a BMJ assenyalen que l’accés dels països de rendes baixes a les vacunes dependrà, en part, «de com els països rics comparteixen les seves adquisicions i de si els Estats Units i Rússia participen en esforços coordinats globalment».
Els experts assenyalen que és necessari que tant governs com fabricants garanteixin «una assignació equitativa de les vacunes Covid-19 a través d’una major transparència i responsabilitat sobre aquests acords». Demanen, concretament, una «major transparència sobre els acords dels fabricants, així com sobre els costos subjacents en recerca i desenvolupament, el finançament del sector públic per als candidats a la vacuna Covid-19 i els acords de preus».
La Unió Europea ha validat la primera de les vacunes contra la Covid-19, una de les grans esperances en la gestió de la pandèmia que va començar el març d’aquest mateix 2020. A través de l’organisme competent, l’Agència Europea del Medicament (AEM), els vint-i-set estats disposen ja de llum verda per començar a vacunar la seva població a partir del diumenge 27.
L’AEM ha aprovat una «autorització de comercialització condicional» en persones a partir de setze anys. L’avaluació, ha explicat la directora executiva de l’EMA Emer Cooke, «es basa en la força de l’evidència científica sobre la seguretat, la qualitat i l’eficàcia de la vacuna i res més». Segons Cooke, «l’evidència demostra de manera convincent que els beneficis són superiors als riscos de la vacuna».
El primer vaccí estudiat i validat per l’AEM ha estat el que produeixen la farmacèutica estatunidenca Pfizer i la biotecnològica alemanya BioNTech. El preparat va mostrar una efectivitat del 90% obtinguda una setmana després de rebre la segona de les dosis, que s’injecta quatre setmanes després de la primera. Dies més tard, Pfizer va matisar que, en ampliar la mostra, l’efectivitat va augmentar al 95%.
La farmacèutica va publicar els resultats de la tercera i darrera fase d’assajos a mitjan mes de novembre, quan va presentar les seves dades als diferents organismes reguladors per obtenir-ne la validació. Des de llavors alguns estats ja havien donat el vistiplau al vaccí, que s’ha convertit en el més estès arreu del món occidental. Després del Regne Unit, que va ser el primer a aprovar-la, han fet el mateix els Estats Units, el Canadà o Suïssa.
En plena tercera onada, la data que preveia l’AEM per pronunciar-se sobre la vacuna de Pfizer i BioNTech quedava lluny, i la pressió d’alguns dels estats de la Unió Europea va fer que s’avancés set dies. «Després de rebre dades addicionals sol·licitades a l’empresa, s’ha programat una reunió excepcional per al 21 de desembre», va explicar en un comunicat l’AEM.
De la mateixa manera, l’Agència Europea del Medicament s’havia de pronunciar sobre el vaccí de Moderna, amb una efectivitat del 94,5%, el 12 de gener i finalment ha avançat la deliberació al dia 6.
Espanya vacunarà el primer dia
La vacuna de Pfizer i BioNTech, anomenada BNT162b2, presenta una dificultat notable en termes de distribució, donat que s’ha de mantenir a temperatures molt baixes de fins a 80 graus negatius. Per aquest motiu, els experts de la matèria reconeixen que aquest no serà el vaccí que s’aplicarà als països amb menys recursos, sinó que es restringirà al primer món.
La Unió Europea s’afegirà als estats que ja l’han validat i l’estan injectant a partir del mateix diumenge 27. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que les dates d’inici als vint-i-set estats que conformen la UE serien entre el 27 i el 29 de desembre.
En concret, l’Estat espanyol ha manifestat la voluntat d’iniciar tan aviat com sigui possible, raó per la qual s’espera que el diumenge 27 ja s’apliquin alguns vaccins sobre la població espanyola. El protocol del ministeri de Sanitat, actualitzat divendres, estableix que durant la primera etapa de dosis limitades els grups que les rebran seran els residents i personal de residències per a gent gran i d’atenció a grans dependents, el personal sanitari i sociosanitari i persones amb gran dependència no institucionalitzades.
Pel que fa a Catalunya, la consellera de Salut Alba Vergés va anunciar que confiava a tenir 900.000 vaccins per immunitzar unes 450.000 persones durant el primer trimestre de l’any 2021. Per aconseguir-ho, Salut ja compta amb gairebé un miler d’infermeres que van respondre a la crida per a la campanya de vacunació extraordinària.
Al voltant de 900 infermeres han respòs a la crida del Departament de Salut per buscar professionals que vulguin formar part dels equips que vacunaran contra la Covid-19 a Catalunya. Així ho va explicar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, en roda de premsa, que el passat dilluns va explicar que es necessitàven 500 infermeres per formar 25 equips per vacunar 500.000 persones durant el primer trimestre del 2021.
La consellera va argumentar que els primers mesos de l’any són de «molta activitat» i per això s’ha apostat perquè el personal que es presenti ho faci de forma voluntària compaginant la campanya de vacunació amb la seva feina habitual. «Agraïment immens. Una altra vegada els professionals sanitaris responen», va expressar la consellera davant el gran nombre de persones que han respòs a la crida del Departament.
Des del sindicat Infermeres de Catalunya s’han mostrat satisfetes amb la proposta de salut de contractar professionals. «Estem satisfetes que la primera mesura per poder realitzar la vacunació a la població sigui la de contractar infermeres, ja que aquesta tasca no és assumible per part de les professionals que actualment estan treballant en l’atenció primària a causa de la gran sobrecàrrega de treball que tenen», indiquen en un comunitat.
Tanmateix, s’han mostrat escèptiques respecte la compensió i els contractes, dels quals encara no se saben detalls. «No tenim gaire bona experiència amb aquest tipus de crides. Després de respondre i treballar durament en plena pandèmia, les infermeres no han estat degudament compensades», han afirmat.
Per això, reclamen que en el cas de noves contractacions hi hagi unes «condicions dignes» per als nous professionals i que «es compensi econòmicament i professionalment, reconeixent el sobreesforç realitzat per aquestes professionals».
Tres dels principals projectes espanyols per a una vacuna contra la Covid-19 estan dirigits per investigadors ad honorem ja jubilats. Mariano Esteban (76 anys) Luis Enjuanes (75) i Vicente Larraga (72) encapçalen les iniciatives més punteres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), però no cobren ni un euro per aquest treball i els seus ingressos són les prestacions de la Seguretat social que els corresponen. És una situació que no és infreqüent i, per exemple, també la sociòloga María Ángeles Durán (78 anys) segueix investigant en aquestes condicions. La científica Margarita Salas va treballar pràcticament fins al final de la seva vida, als 80 anys.
«Som científics i considerem que seguim en primera línia: tenim projectes, vam formar a estudiants, becaris, obtenim finançament extern, no només nacional, també internacional. Seguim publicant i desenvolupant procediments que considerem importants», remarca Mariano Esteban. Si és el cas, dirigeix l’equip que busca una vacuna en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). La seva plataforma «es basa en una variant molt atenuada de la vacuna que es va utilitzar en el programa d’erradicació de la verola, i que es diu virus vaccinia modificat d’Ankara [MVA], a què se li han incorporat gens codificants de proteïnes de la SARS -CoV-2 amb la finalitat d’induir respostes immunitàries àmplies i duradores contra la Covid-19». El viròleg detalla que «en ser un virus ADN no relacionat amb el coronavirus, però que confereix una potent activació del sistema immunitari després de la vacunació, té tots els indicadors per protegir enfront del SARS-CoV-2». Estan elaborant el dossier per obtenir autorització i iniciar la fase clínica d’assajos amb uns cent voluntaris en el primer trimestre del 2021, i més endavant amb entre 500 i 600 per a la fase II. Si no hi ha contratemps, podrien iniciar la fase III en el tercer trimestre, amb milers de voluntaris.
«Què podríem estar jugant a golf, comprant el pa i la llet?, doncs sí, però després de cinquanta anys a la virologia, ha arribat un moment en què em sento amb l’obligació moral de donar suport al meu propi país», subratlla en conversa amb elDiario. Reconeix que «la posició més fàcil seria deixar-ho tot i no fer res», però llavors hauria de suprimir tots els llocs de treball que genera amb el personal que treballa al centre i acabarien les ajudes que aquest equip concret, de 12 científics a més d’ell, rep.
Preparava el tancament del seu laboratori quan va arribar la pandèmia
En el cas de Vicente Larraga, la seva idea era retirar-se la primavera passada. «Jo estava tancant el meu laboratori», explica, quan va esclatar la pandèmia de la Covid-19. L’últim projecte amb el qual estava treballant al costat del seu equip, també de dotze persones a més d’ell mateix, és la vacuna veterinària contra la malaltia de la leishmaniosis, ja en última fase abans de la seva comercialització. Aquest va ser precisament el motiu pel qual li van contactar des de l’Agència Espanyola del Medicament per demanar-li que tractés d’aplicar aquests coneixements a un possible sèrum contra el coronavirus. «Em van preguntar si creia que el vehicle de la vacuna d’ADN sintètic també es podria utilitzar en aquest cas. Jo ho vaig pensar i l’endemà quan em van cridar vaig acceptar quedar-me».
«Som jubilats [Esteban, Enjuanes i ell mateix], cobrem de la Seguretat Social, no un sou com a investigadors ni cap gratificació. Ho fem perquè creiem que calia enfrontar-se al problema i treballar i això és el que estem fent. Portem trenta anys treballant en vacunes», ens explica.
La seva reflexió és que «no pot ser que tenint capacitat tècnica i tecnològica perquè Espanya tingui les seves pròpies vacunes no les hi hagi. No podem estar depenent d’altres empreses que tenen una política i faran la seva política. Crec que aquest ha estat el motiu principal perquè ens poséssim a treballar».
Una vacuna espanyola com en les que estan treballant aquests científics proporcionaria independència a l’hora de dissenyar estratègies pròpies d’immunització. Més encara en un context en què s’ha desencadenat una cursa entre potències internacionals i grans farmacèutiques per aprofitar el nou mercat obert amb la immunització davant el SARS-CoV-2. Als anuncis successius per part de les empreses i consorcis nacionals sobre l’efectivitat dels seus productes han anat adherits els compromisos públics de diversos països sobre contractes de compra i acords amb tercers per distribuir els sèrums de les seves companyies.
Així, l’acaparament de vacunes com els de Pfizer o Moderna (que asseguren superar el 90% d’efectivitat) per part dels països rics, que en alguns casos s’han garantit el subministrament de fins a cinc dosis per habitant, ha obert el camí per a l’expansió dels projectes de la Xina i Rússia en els estats en desenvolupament. EUA, la Unió Europea, la Gran Bretanya o el Japó estan copant la producció dels laboratoris nord-americans. La vacuna russa Sputnik V està trobant acomodament a Sud-amèrica, Mèxic o l’Índia. Alguns sèrums xinesos ja en fase III d’investigació tenen compromesa la distribució a Unió dels Emirats Àrabs Units, Perú, Pakistan, Sèrbia, Turquia, Bangla Desh, Tailàndia, Laos, Vietnam, Myanmar, Cambodja, Filipines o el Marroc. Sinovac, una de les empreses xineses amb el seu producte més avançat, ha assegurat tenir acordat l’enviament de 60 milions de dosis a l’estat de Sao Paulo (Brasil) i uns altres 40 milions a Indonèsia.
La precarietat de la ciència a Espanya
Tot i que aquests científics deslliguen la seva decisió de seguir treballant quan ja han sobrepassat l’edat de jubilació de la situació de precarietat dels investigadors -sobretot joves- a Espanya, són crítics amb l’estat de la política científica: «Espero que aquesta pandèmia ens obligui a tots a replantejar-nos on volem que Espanya estigui en els propers 10 a 20 anys. Hi ha gent molt bona, podríem estar molt més avançats si tinguéssim els condicionants, la infraestructura i els suports per construir els edificis que fan falta a la ciència», defensa Mariano Esteban.
Com a exemple, relata com recentment ha participat en un tribunal per concedir una plaça a la qual es van presentar 13 científics d’alt nivell. «Però has de deixar a 12 fora, entre ells gent que pot ser professora en les millors universitats d’altres països. No obstant això, aquí els tirem», lamenta. I adverteix que «si els joves no poden desenvolupar aquí la seva carrera i creativitat la desenvoluparan en altres països».
La cursa entre les vacunes espanyoles i les de les empreses multinacionals que poden arribar abans a Espanya no és ni de bon tros entre iguals, però no per una qüestió de capacitat científica, sinó de mitjans. Com ha posat de manifest Enjuanes en un debat a la Fundación Alternativas, alguns d’aquests laboratoris tenen fins a 650 científics d’alt nivell buscant la vacuna, enfront de la dotzena que treballa en els laboratoris que la busquen Espanya. A més, si AstraZeneca o Pfizer han rebut de mitjana 2.000 milions de dòlars, a Espanya s’han destinat entre un i dos milions d’euros. «Però el que més em preocupa és la infraestructura», ha explicat, ja que encara en el cas que arribés una injecció de 20 milions al seu projecte «ens vindrien molt bé, però els nostres centres estan saturats i és dificilíssim que et dupliquin l’espai».»Necessitem consorcis nacionals, internacionals i inversors, i la col·laboració d’empreses potents», ha afirmat.
Tot és una qüestió econòmica: «Si en els pressupostos generals de l’Estat no dones suport a la R+D+I tindràs problemes», diu Mariano Esteban. En els de l’any vinent s’espera un important increment del 59,4%, respecte a 2020, fins a arribar als 3.232.000 d’euros. «Ara tot són increments, a veure el que duren. Si després tornem a la precarietat, no aixecarem cap», adverteix. Aquest any el pressupost de Ciència, com la resta, es beneficia dels ingents fons europeus per a la recuperació, de 140.000 milions d’euros per a tres anys. Dels 27 investigadors que treballen en el desenvolupament de vacunes enfront de la Covid-19 al CSIC, 19 (un 70%) tenen contractes temporals, segons el portal d’informació per a metges i sanitaris isanidad.
Com destacava Mariano Barbacid, cap del grup d’oncologia experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, en un debat celebrat aquest dilluns en què han participat aquests investigadors, hi ha a més un altre ensenyament en el seu exemple. Enfront de la tendència a «apartar» a les persones a partir de determinada edat, «seguir produint, ser actius i continuar contribuint a la societat, tinguis 30, 40 o 70 anys, també transmet un missatge», afirmava el reconegut oncòleg, que s’enquadra en aquest grup a l’haver complert 71 anys i seguir treballant.
Regne Unit s’ha convertit en el primer país a aprovar la vacuna de Pfizer. Ho ha fet així perquè Regne Unit té la seva pròpia agència del medicament, la MHRA, i pot fer ús d’ella. Fins ara no solia fer-ho a causa de la política conjunta de la Unió Europea.
Encara que Espanya també compta amb la seva pròpia agència del medicament, l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris, en aquest país solament s’aprova el que s’autoritza també a Europa. No obstant això, el país artífex del Brexit, en estar fora del sistema europeu a partir del 31 de desembre d’enguany, pot seguir la seva pròpia regulació sense lligams.
Als Estats Units, la FDA (Food and Drug Administration) va més aparellada al que es decideix en l’agència europea, la EMA (European Medicines Agency). Aquestes dues entitats han decidit no començar la vacunació fins que no s’avaluïn els resultats dels assajos clínics i es revisin les dades brutes.
És segura aquesta vacuna?
Les vacunes de mRNA, com la de Moderna i la de Pfizer, no han generat greus efectes adversos, fins ara. Mentre que les vacunes de adenovirus, com la de AstraZeneca/Oxford, sí han anat reportant diversos efectes adversos.
En aquestes vacunes la seguretat ja està provada. Però no cal fixar-se solament en la seguretat, sinó també en l’eficàcia. És a dir, cal preguntar-se: Serveix per al que l’hem preparat? Servirà només per a persones asimptomàtiques? I per als casos greus?
Cal tenir en compte que els assajos clínics es fan amb gent sana, gairebé mai s’inclouen pacients. De fet, en el cas de Pfizer no s’han inclòs, o almenys no han revelat aquestes dades.
Per això, a l’hora de prendre una decisió, cal atendre aquests dos conceptes i esperar fins al final dels assajos clínics. No obstant això, les empreses tenen prioritats i probablement a Regne Unit la decisió hagi anat de la mà d’una qüestió política, en la qual la urgència ha afavorit que l’agència reguladora vagi més ràpid.
Una decisió precipitada podria tenir resultats nefastos
És preocupant pensar que aquesta decisió pugui tenir un efecte terrible. A Espanya sempre s’ha confiat en les vacunes. De fet, els moviments antivacunes són baixíssims. Però notícies com aquesta podrien crear l’efecte contrari.
És a dir, la gent que abans confiava en la vacunació per a preservar la salut global pot començar a tenir por de fer-ho ara. Podran pensar que les coses no s’estan fent bé.
En el cas europeu, l’agència europea ha confirmat que esperarà tres setmanes més perquè els experts avaluïn els resultats dels assajos clínics. Pot ser que això impliqui haver de treballar durant les 24 hores del dia, perquè estem davant una situació d’emergència. Però fins que no tinguin totes les dades brutes en conjunt, no els avaluaran.
Aquesta és la decisió correcta, perquè? Perquè si no ho fem així, donarem la imatge a la població que totes les normes es poden canviar. Creuran que aquestes vacunes no són tan segures. Amb aquesta decisió, els moviments antivacunes poden créixer i provocar que la gent que no tenia por de vacunar-se ara sí que ho tingui.
És important que la població sàpiga aquesta informació perquè ara realment la seguretat no és el que s’aquesta avaluant. Això s’avalua en les primeres fases. Ara s’està estudiant l’eficàcia. És a dir, es pretén determinar per a quin i per a qui serà útil.
La vacuna no acabarà amb la pandèmia
Tenir una vacuna no significa que acabi la pandèmia. Serà una qüestió global. Fins ara hem generat una immunitat de grup molt petita. De fet, en els llocs on més immunitat hi ha hagut, com Madrid, no n’hem tingut més d’un 12%.
Per això és important que els mitjans de comunicació, els polítics i els sanitaris facin una bona educació i informin que tenir una vacuna no significa que el virus s’hagi anat. Cal continuar mantenint les mesures de distanciament, mascaretes, etc. La vacuna prevé, però no evita al 100% ni elimina al virus, no és un fàrmac antiviral.
Perquè la pandèmia de coronavirus acabi, caldrà esperar que tots tinguem una bona immunitat. Amb les vacunes ho aconseguirem més ràpid. Fa falta que ens adonem que la salut no és una cosa individual. En el cas de la vacunació, la salut és una cosa col·lectiva.
Una decisió europea
Aquesta és la raó per la qual a la Unió Europea no volem tenir diferents regulacions en una qüestió sanitària com en aquesta. Tots els països de la Unió Europea estem molt a prop. Quan comença una ona, ràpidament s’estén als altres països. Al virus li és igual si estàs a Madrid, a Berlín o a París.
Per això, totes les decisions relacionades amb la vacuna han d’estar unificades, perquè estem intentat unificar el nostre propi sistema sanitari contínuament. Si no ho fem així, no ho aconseguirem.
Quan arribarà la vacuna a Espanya?
A Espanya la vacuna arribarà quan la EMA ho avaluï. És a dir, es preveu que sigui dins de tres setmanes, que és quan acaba l’assaig clínic. En aquest moment tindrem totes les dades i els avaluadors els estudiaran. Ho faran en temps rècord, sí. Però avaluaran tot en conjunt. A Regne Unit només estan avaluant coses parcials, per no esperar tres setmanes més.
La seguretat ha de prevaler perquè estem provocant que la gent deixi de creure que vacunar-se és segur. La decisió de Regne Unit ha estat massa precipitada. No els importava esperar tres setmanes més.
Júlia Vergara-Alert és doctora en medicina veterinària i investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CRESA, situat al campus de Bellaterra. En aquest equipament, Vergara i la resta del seu equip treballen la recerca de la vacuna en contra de la Covid-19. Abans de la pandèmia de la Covid-19, investigaven el coronavirus causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà o MERS-CoV, de manera que ja comptaven amb anys d’experiència en aquest tipus de virus.
La investigadora, que forma part del grup internacional de l’OMS sobre models animals de Covid-19, ha participat en el llibre ‘Avui és demà’ (Pagès Editors), un assaig per a joves que parla sobre la necessitat de repensar el futur i decidir de manera col·lectiva com encarar l’era de la postpandèmia. En el llibre, en què participen joves professionals de diferents matèries, Vergara explica com ha viscut aquests mesos de treball intens al laboratori des de l’inici de la pandèmia. «Ha sigut un trasbals per tots. A la pressió que tens al laboratori s’hi suma la pressió social i mediàtica, ja que és com si tot depengués de nosaltres», explica.
Des del laboratori on treballes esteu participant en la recerca d’una vacuna. En què consisteix exactament la vostra tasca?
Hem estat i estem estudiant diferents antivirals i anticossos, que serveixen per al tractament de la Covid-19. També tenim un estudi de seroprevalença, en què mirem la seroprevalença de gats, gossos i fures, arran de la detecció d’un gat positiu en coronavirus. Formem part d’un consorci en el qual hi ha, per un costat, el Barcelona Supercomputing Center, que s’encarrega de fer prediccions en l’àmbit informàtic, tant a l’hora de dissenyar una vacuna com a l’hora de detectar possibles tractaments eficaços. Després, juntament amb IrsiCaixa, mirem quins fàrmacs i antivirals que hi ha al mercat podrien servir com a primera mesura per tractar el coronavirus.
En aquest sentit, hem provat en l’àmbit in vitro, és a dir en l’aspecte cel·lular, fins a setanta fàrmacs de diferents compostos i un d’ells ha funcionat bastant bé en models animals, de manera que s’ha patentat el producte. Pel que fa a la vacuna, ara estem provant diferents compostos en animals sans. Abans de passar a un model d’infecció amb les diferents vacunes candidates que poden funcionar, el que fem és, sense infectar els animals, recollir el sèrum i verificar si s’han generat anticossos. El que funcioni millor és el que, després, es provarà infectant l’animal i aquest pas comptem en poder-lo fer a principis del 2021. Aquesta seria l’última fase de les proves amb animals i després ja es podria passar a la fase clínica amb persones.
Amb quines espècies animals treballeu de cara a aquesta vacuna?
Els models que es fan servir més habitualment són uns ratolins transgènics, ja que el ratolí de laboratori no és susceptible a la infecció. Després també utilitzem els hàmsters daurats, perquè si que són susceptibles a la infecció i pateixen una malaltia moderada. Simularia el que és la pneumònia amb els pacients. És un molt bon model per veure si funcionen tant els tractaments com les vacunes.
Quin objectiu perseguies amb el teu relat al llibre ‘Avui és demà’?
La intenció és apropar a la població a la ciència, i que es faci una idea de com es treballa en un laboratori en el moment què estem vivint. També fer entendre la complexitat que suposa la recerca d’una nova vacuna i ensenyar la part més humana dels científics. En el meu cas personal, explico com es viu aquesta situació amb la família, treballant més hores que mai i intentant conciliar alhora. Aquesta situació és nova per tothom i ha sigut un trasbals. Al laboratori fèiem jornades llarguíssimes i emocionalment és dur. A la pressió que tens al laboratori també s’hi ha de sumar la pressió social i mediàtica. És com si tot depengués de nosaltres, i volia intentar transmetre una mica com ho he viscut.
Al teu capítol del llibre expliques, a manera de diari, com has viscut aquests mesos tan intensos des de l’inici de la pandèmia. Com ha canviat el teu dia a dia? Com heu compatibilitzat les tasques que fèieu abans al laboratori amb la recerca de la vacuna?
Com a grup hem crescut en nombre i hem invertit moltíssimes més hores de feina. Abans de la pandèmia, sobretot ens centràvem en els Mers Coronavirus, però els primers mesos de pandèmia ens hem centrat pràcticament de manera total en el nou coronavirus. El laboratori de biocontenció no para mai, ha d’estar les 24 hores funcionant. Però el personal de la resta de grups del laboratori va haver de quedar-se a casa i només anàvem al laboratori el grup del coronavirus i el personal dedicat a feines bàsiques com, per exemple, els cuidadors dels animals.
Sembla que tota l’esperança està posada amb la vacuna. És bo això o mentalment hauríem de pensar més a canviar d’hàbits i acostumar-nos al distanciament social?
Si pensem de cara al futur i a futures pandèmies, que segur que n’hi hauran, evidentment hem de canviar els hàbits i, a més, invertir més en ciència. Això fa temps que es diu i ara s’ha posat de manifest que és fonamental. Les vacunes salven milions de vides a l’any i sort en tenim d’elles, perquè, si no, algunes malalties que ara ens semblen prehistòriques encara les tindríem aquí. Tot i això, hem de canviar d’hàbits. I cal que treballem col·lectivament veterinaris i metges. Entre un 60 i un 70% de les malalties infeccioses són transmeses pels animals als humans, per tant, és molt important aquesta interacció per poder avançar en la recerca.
El fet que avui estem aquí i demà podem ser l’altra punta del món afavoreix les interaccions i la propagació de virus. Si respectem més el medi ambient, evitarem també més interaccions.
Quines són les causes de les pandèmies i infeccions d’aquest tipus? Rauen en gran part en l’acció humana?
Moltes vegades s’ha demonitzat el ratpenat, perquè porten centenars de virus. Però el problema no són els ratpenats, sinó l’acció que fem sobre el medi. La destrucció dels ecosistemes és una causa directa en el sorgiment de pandèmies. En el cas concret del coronavirus, es relaciona amb els mercats il·legals, que no estan controlats. També incideix la manera com vivim i la globalització. El fet que avui estem aquí i demà podem ser l’altra punta del món afavoreix les interaccions i la propagació de virus. Si respectem més el medi ambient, evitarem també més interaccions. Cal canviar d’hàbits, viatjar d’una altra manera… o, per exemple, si aquí no creixen mangos, no transportar-los amunt i avall.
I evidentment, per evitar futures pandèmies cal invertir en investigació. Nosaltres, que abans ja treballàvem amb altres coronavirus, veiem que no s’ha avançat gaire en la vacuna durant els darrers anys perquè no s’ha invertit, no ha interessat. Però aleshores ja es parlava que hi hauria un nou coronavirus i, potser, si haguéssim avançat en aquella vacuna, haguéssim gestionat millor la situació.
Com valores la gestió política que s’ha fet de la pandèmia?
És molt fàcil dir, un cop ha passat, com s’hauria d’haver fet. Sí que és veritat que veient el que passava a la Xina i, després, el que passava a Itàlia, es va actuar molt tard en certes ocasions. També ha costat molt fer un diagnòstic més massiu. Fa setmanes que s’insisteix amb els testos d’antigen, en què s’hauria de fer una distribució més amplia, i sembla que hi ha decisions que costen molt de prendre, especialment quan veus accions d’altres països que funcionen. A Corea del Sud, per exemple, es va implementar un diagnòstic massiu de seguida i els va funcionar molt bé. Hi ha decisions que no acabo d’entendre ben bé com es prenen.
Diverses farmacèutiques ja han anunciat vacunes amb una efectivitat molt alta. S’està corrent massa? És possible crear vacunes segures i efectives amb tan poc temps?
Un dels factors pels quals s’han trobat vacunes tan ràpidament és el factor econòmic, a causa de la gran injecció de diners que s’ha fet. Per això es pot avançar més de pressa. Però és veritat que per molts diners que tinguis hi ha uns passos que no te’ls pots saltar. Les fases més costoses són les fases clíniques amb persones.
El que passa també és que hi ha tecnologies que ja s’han utilitzat prèviament. Malgrat que és un virus nou, ja coneixíem altres coronavirus i tenen algunes similituds entre ells. No es parteix de zero, de manera que hi ha passos que s’han pogut escurçar i que s’han pogut fer en paral·lel. S’ha anat ràpid perquè ja es tenia prou coneixement.
Per altra banda, les agències, tant l’Agència Europea del Medicament com les agències americanes, estan anant molt més ràpid a l’hora de donar permisos. Si abans era un procés de revisió que trigava mesos, ara es fa molt més ràpid i això ho facilita molt tot. També altres procediments es fan ràpidament. Nosaltres, per exemple, per fer experiments amb animals hem de passar sempre per un comitè de bioètica regulador. Normalment aquest comitè trigava sis o set mesos en fer les revisions i ara triguen dues setmanes. No vol dir que les coses es facin pitjor, sinó que s’està prioritzant això, i tot s’accelera.
Una altra cosa que també estan fent les farmacèutiques és invertir ‘a cegues’. Normalment es triga bastant en començar a produir la vacuna. El que s’està fent ara és que, funcioni o no, quan es té una vacuna candidata que es creu que pot funcionar, la produeixen. Si finalment funciona, tan bon punt l’accepti l’agència corresponent, ja la poden posar en el mercat i vendre. Moltes de les empreses farmacèutiques estan fent això, de manera que s’escurça el temps de sortida de la vacuna. També cal pensar que qualsevol vacuna que ens posem no deixa d’estar en constant revisió, ja que pot ser que es reporti algun efecte secundari amb el pas del temps.
