Etiqueta: Vacuna contra la Covid-19

L’anunci recent per part de tres farmacèutiques que les seves vacunes candidates tenen resultats d’eficàcia per sobre del 90% –Pfizer i Moderna– i del 70% –AstraZeneca– augmenta la probabilitat que a finals d’any s’aprovi més d’una vacuna contra la Covid-19. La realitat, però, és que el nombre de dosis disponibles els primers mesos serà molt limitat. En aquest escenari, els governs han de definir quina és la millor manera d’administrar les primeres dosis disponibles per aconseguir-ne el major impacte, tant en la mortalitat com en la transmissió comunitària.

Aquest ha estat l’objectiu del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC), una plataforma independent de científics promoguda conjuntament per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Centres d’Investigació (ACER).

Aquest grup d’experts ha publicat un primer informe que estableix que el primer grup que hauria de vacunar-se és a la vegada el més exposat i al qual cal protegir més per assegurar l’atenció sanitària: el personal sanitari que està en contacte amb pacients (personal mèdic, d’infermeria i resta de personal hospitalari), així com persones que treballen en residències de gent gran. En aquest grup també entraria el personal de primers auxilis, com ara bombers o policies.

En segon lloc, hi hauria el grup més vulnerable: persones de més de 80 anys, prioritzant-ne aquelles que són en residències. Quan la disponibilitat de dosis de vacunes sigui més gran, s’hauria de vacunar a continuació la resta de col·lectius més susceptibles d’emmalaltir greument: persones d’entre 65 i 79 anys d’edat i persones amb patologies cròniques com ara la diabetis de tipus 2, malalties pulmonars o cardiovasculars, i persones amb obesitat.

Posteriorment, l’informe inclou el col·lectiu de persones que presten serveis essencials a la població i estan particularment exposades al virus –incloent-hi personal de transport públic, personal educatiu, persones que treballen en el sector alimentari, etc.- i persones institucionalitzades allà on la capacitat d’aïllament és limitada, com ara presons i centres de refugiats, així com migrants i altres persones en risc d’exclusió social. Tot seguit, la resta de la població adulta, donant prioritat a les persones de més de 55 anys. L’última a rebre la vacuna seria la població infantil, ja que és la menys vulnerable al virus.

El grup d’experts assenyala que les persones amb evidència d’infecció per SARS-CoV-2 podrien considerar-se com a no prioritàries per a la vacunació, com a mínim en les primeres fases. A més, també assenyala que aquestes prioritats podran ajustar-se segons les característiques de les diferents vacunes disponibles.

Finalment, els membres del GCMSC destaquen la importància de comunicar clarament a la població els riscos i beneficis de les vacunes, així com la necessitat de mantenir les mesures addicionals de prevenció (mascaretes, distància social, etc.) fins que un percentatge suficient de la població no hagi estat vacunat.

Un grup multidisciplinari per informar sobre la resposta a la Covid-19

Reunit per primera vegada el setembre de 2020, el GCMSC té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la Covid-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

«Davant de la complexitat de la Covid-19 i el repte que suposa establir una síntesi rigorosa de l’evidència científica amb la velocitat i les garanties que la situació exigeix, hem promogut aquest grup que neix amb l’objectiu de servir, de manera plenament independent, al conjunt de la societat, així com a les administracions públiques i als principals col·lectius professionals i científics de l’àmbit de la salut i de la medicina», afirma Antoni Plasència, director general d’ISGlobal.

El grup, que ja està treballant en el següent informe, posarà especial atenció en els aspectes clau relacionats amb el control de la pandèmia, com ara la immunitat davant del virus, els efectes crònics de la malaltia o les estratègies d’identificació i aïllament de casos i contactes. «En una situació tan complexa com l’actual, és molt important que hi hagi projectes liderats per institucions de l’àmbit professional, científic i clínic que es posin a disposició de la societat, amb vocació de servei públic, de manera independent i amb una visió pluridisciplinària, sota el prisma de l’evidència científica, criteris ètics i la defensa de l’interès general», detalla Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.

AstraZeneca ha comunicat que la seva vacuna contra la Covid-19, desenvolupada juntament amb la Universitat d’Oxfort, ha mostrat una eficàcia mitjana del 70%. Es tracta dels resultats provisionals dels assajos clínics en la fase 3, que s’han fet al Regne Unit i al Brasil, on han participat més de 20.000 voluntaris d’ambdós països.

Els investigadors d’AstraZeneca han explicat que la vacuna «és eficaç en prevenir que moltes persones emmalalteixin i s’ha demostrat que funciona bé en diferents grups d’edat». Tal com assenyala la companyia en un comunicat, la vacuna consta de dos dosis amb un mes de diferència i ha mostrat un 90% d’eficàcia amb mitja dosis en un grup d’estudi i un 65% d’eficàcia després de la segona dosis en un altre grup, fet que dona una eficàcia mitjana del 70%.

Aquesta xifra se situa per sota dels resultats anunciats per Pfizer i BioNTech i Moderna que asseguren que l’eficàcia que les seves respectives vacunes protegeixen en un 95% dels casos estudiats. No obstant, segons anuncia AstraZeneca, la vacuna pot ser emmagatzemada i transportada a una temperatura d’entre 2 i 8 graus centígrads i conservar-se durant sis mesos, mentre que les vacunes de Pfizer i Moderna s’han de guardar en temperatures sota zero.

Així mateix, la farmacèutica anglosueca ha comunicat que la seva vacuna ha sigut ben tolerada pels participants i que no s’ha reportat cap cas grau de Covid que hagi requerit d’hospitalització.

El Ministeri de Sanitat espanyol preveia a l’octubre que per a desembre arribarien les primeres dosis d’aquesta vacuna, gràcies al contracte de compra que la Unió Europea va signar amb AstraZeneca. L’estat espanyol ha encarregat 31,5 milions de dosis i es preveu que els primers tres milions estiguin disponibles a partir de desembre per a la població de major risc.

Pfizer i BioNTech acaben de donar a conèixer els resultats provisionals de l’assaig de la seva vacuna contra la Covid-19. Tot i que no és l’única que es troba en les últimes fases de prova, la gran magnitud del seu assaig i el seu acurat disseny, per no parlar dels seus prometedors resultats, han generat un entusiasme més que comprensible a tot el món. Ara que cada vegada estem més a prop de l’ansiós començament de la vacunació, val la pena conèixer de quina manera els estadístics ajuden als metges a establir la seguretat de les vacunes.

Quin grau d’eficàcia tenen les vacunes?

No resulta fàcil determinar l’eficàcia d’una vacuna. En primer lloc, els investigadors necessiten saber si el simple fet d’administrar una injecció a algú serveix per a alguna cosa. En els assaigs mèdics participa un gran nombre de persones, la meitat de les quals rep la vacuna i l’altra meitat un placebo. A continuació, els participants han d’exposar-se a la infecció, amb l’expectativa que la majoria dels pacients del grup de control malaltia, però que la vacuna protegeixi, almenys, a alguns del grup tractat.

En certes situacions, a l’igual que succeeix amb el VIH o l’Ebola, fins i tot el fet d’administrar un placebo és èticament molt polèmic, ja que parlem d’un índex de mortalitat molt elevat en aquests casos. En la malaltia del coronavirus, els científics es veuen obligats a confiar en la infecció natural, ja que, fins ara, no hi ha cap estudi que intencionadament exposi als participants al coronavirus. Com a resultat d’això, el càlcul de l’eficàcia de la vacuna es basa en el nombre relativament petit de persones que van contraure la Covid-19 per contacte amb altres persones contagiades.

L’eficàcia de la vacuna reflecteix el percentatge del nombre de persones que van caure malaltes dins el grup dels que havien estat vacunats i del grup dels que no havien rebut la vacuna. L’assaig de Pfizer / BioNTech va comptar amb gairebé 44.000 participants, dels quals 21.999 van rebre la vacuna.

Els investigadors utilitzen anàlisis estadístiques per marcar les fites en els quals poden estar cada vegada més segurs que la vacuna funciona, o no, a mesura que van sorgint els casos amb comptagotes. Si el nombre de participants fos petit, no quedaria clar si les diferències entre el grup que va rebre el placebo i el grup tractat serien reals o només producte de l’atzar.

Els estadístics recorren a l’anomenat estudi de la potència estadística per descobrir quants casos necessitem observar. Per a la vacuna de Pfizer i BioNTech, es va determinar que les proves continuarien fins a registrar un total de 164 casos, tot això basat en la suposició que la vacuna tindria una eficàcia d’un 60%. Per aquest càlcul es va prendre com a referència l’eficàcia de la vacuna contra la grip estacional. No obstant això, i atès que les xifres superaven les expectatives, el laboratori va decidir publicar els resultats dels quals ja es disposava en un dels punts d’anàlisi intermedis.

Es van donar a conèixer 94 casos, i la divisió dels aproximadament 86 casos en el grup placebo i els 8 casos entre els pacients vacunats va brindar una eficàcia d’un 90%. Així, estaríem davant d’un nivell de protecció contra el virus més que notable. Tot i que l’estudi es realitza a partir d’un nombre relativament petit de casos, l’anàlisi estadística permet als investigadors extrapolar els resultats al que podria succeir una vegada que la vacuna estigués en el mercat.

En l’assaig van participar persones de diferents edats i de diferents grups ètnics, però encara es necessiten més estudis per valorar si la vacunació protegiria els grups més vulnerables.

L’eficàcia final és possible que sigui inferior, ja que administrar el tractament resulta complex per moltes raons logístiques, incloent el fet que les vacunes amb ARN missatger, com la de Pfizer, s’han d’emmagatzemar a temperatures molt baixes. En el món real, la vacuna no podria conservar-se a la temperatura adequada i, per tant, podria fer-se malbé.

Quin grau de seguretat presenta la vacuna?

En el cas que la vacuna s’administrés de forma generalitzada, tant la comunitat mèdica com la societat en el seu conjunt podrien estar tranquils respecte a la seva seguretat.

La vacuna de Pfizer es va administrar a 21.999 persones. Algunes van transmetre una reacció similar a l’experimentada després de vacunar-se contra la grip estacional. Fins al moment, no s’ha informat d’efectes secundaris greus. No obstant això, com podem tenir la certesa que això seguirà sent així quan el fàrmac arribi a milions de persones?

Per això, els estadístics van desenvolupar la regla dels tres. D’acord amb aquesta regla, si 21.999 participants van ser vacunats i no van presentar efecte secundari algun, és a dir, que va quedar demostrada una seguretat d’un 95%, s’espera que les probabilitats que la vacuna tingui efectes secundaris estaran per sota de tres (d’aquí el nom) dividit entre 21.999 i, per tant, han de ser inferiors a 1 de cada 10.000. Les possibilitats que puguin aparèixer efectes secundaris semblen fins i tot inferiors, però els investigadors prefereixen seguir avançant en el assaig per confirmar-ho.

La seguretat és tan important com l’eficàcia. Si ens quedem amb la probabilitat d’1 de cada 10.000 i la traslladem als 300 milions de persones als quals es preveu vacunar només als Estats Units, el nombre de persones que patiria els efectes secundaris ascendiria a 30.000, una xifra elevada. És clar que els metges han de garantir que causaran danys, a més que qualsevol efecte secundari greu atribuïble a la vacuna danyaria, i molt, el seu prestigi i afectaria significativament la seva acollida.

Com s’ha d’utilitzar la vacuna perquè sigui eficaç i segura?

Les autoritats sanitàries estan ara treballant en com incorporar la vacunació en els seus programes nacionals, però els detalls al respecte depenen de diferents factors. El Govern del Regne Unit ha adquirit ja 40 milions de dosis de la vacuna de Pfizer, amb les quals, tenint en compte que s’administra en dues dosis, es vacunaria a 20 milions de persones, és a dir, a tota la població de 55 anys en endavant. No obstant això, la vacunació no serà ràpida, ja que tant la producció com la distribució de les vacunes portaran el seu temps.

L’estratègia també depèn del que el programa de vacunació es proposi aconseguir. Les vacunes per a nens, com la del xarampió, s’administren als nadons per mantenir immunitat de grup. En aquest cas, parlem que només un percentatge relativament petit de la població necessita ser vacunat. Donada la ràpida propagació de la Covid-19 i els elevadíssims nivells d’infecció existents, la vacuna hauria d’arribar a un nombre molt més gran de gent.

Les prediccions que fa al nivell d’immunitat necessari per aconseguir la immunitat de grup depenen del nostre càlcul del nombre reproductiu bàsic de la Covid-19, R₀. En absència de qualsevol altra mesura de control, aquest valor ronda el 3, de manera que almenys el 67% de la població hauria de ser totalment immune per aconseguir que l’epidèmia deixi de créixer. Si l’objectiu fos erradicar el virus, s’haurien d’assolir valors encara més elevats.

Aquest nivell és difícilment assolible amb una eficàcia del 60%, tot i que es decidís vacunar tota la població. El valor R₀ = 3 dóna per fet la tornada al comportament previ a la pandèmia. Si mantinguéssim cert nivell de restriccions i seguíssim utilitzant mascaretes, R₀ podria ser inferior i la immunitat de grup es tornaria més fàcil d’aconseguir.

Entre els aspectes positius, cal assenyalar que els nostres senzills models podrien estar sent massa pessimistes amb relació als nivells per parlar d’immunitat de grup. A més, si resulta que al voltant del 20% de la població ja hauria contret la Covid-19, el nivell de vacunació necessari podria resultar infinitament més assequible.

Una altra opció seria administrar la vacuna als segments de la població que tinguessin un alt risc d’infecció (sanitaris i cuidadors) o que presentessin un elevat risc de mort (persones vulnerables, pacients en residències). De fet, aquesta és precisament l’estratègia recomanada al Regne Unit.

Estem ja prop de guanyar-li la batalla al virus?

Els resultats de l’assaig de la vacuna de Pfizer són molt prometedors. Però la veritat és que el camí per erradicar la coronavirus pot ser llarg i difícil. A més d’establir el potencial de la vacuna per protegir-nos davant de virus, hem de conèixer si ens proporciona una immunitat permanent o si s’ha d’administrar de forma repetida, a l’igual que passa amb les vacunes contra el tètanus o la grip estacional.

Els legisladors i els investigadors han de també posar en una balança el que es necessita per frenar la pandèmia i les pors als efectes secundaris, juntament amb els dubtes respecte a la vacuna. Si bé pot ser fàcil menysprear aquestes preocupacions, han de prendre-les molt seriosament si volem que la vacunació sigui exitosa.

Aquest és un article publicat originalment a The Conversation

L’empresa farmacèutica Pfizer ha anunciat que la vacuna que està desenvolupant contra la Covid-19 «és efectiva en més del 90% dels participants» sense evidències d’infecció prèvia. La comparació entre els vacunats amb el projecte de vaccí i els que van rebre el placebo demostra una «taxa d’eficàcia de la vacuna superior al 90%», assegura Pfizer en un comunicat.

L’estudi està conformat per 43.538 persones, de les quals un 42% tenen «orígens ètnics diversos», quelcom que no ha comportat «serioses preocupacions de seguretat».

La farmacèutica assegura al comunicat que, «amb les projeccions actuals, esperem produir a escala mundial fins a 50 milions de dosis de vacuna el 2020». La xifra creix a 1.300 milions de dosis per a l’any següent. Amb tot, la distribució no podrà començar fins que no rebin l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA). Pfizer preveu presentar-los la informació «poc després d’assolir els requeriments de seguretat, esperats per a la tercera setmana de novembre».

En calen dues dosis

La taxa d’eficàcia del 90% de la vacuna, anomenada BNT162b2, s’obté al cap de set dies de la segona injecció. Això implica, com reporta la farmacèutica, que «la protecció s’aconsegueix 28 dies després de l’inici de la vacunació, que consisteix en un programa de dues dosis».

«Avui és un gran dia per a la ciència i per a la humanitat. Estem un pas més a prop de proporcionar a la gent de tot el món un avenç molt necessari per ajudar a posar fi a aquesta crisi sanitària mundial» ha declarat el doctor Albert Bourla, president i director executiu de la farmacèutica estatunidenca Pfizer.

“Això és al que aspiràvem a aconseguir ara fa deu mesos. Ara, en plena segona onada i amb confinaments, apreciem encara més la importància d’aquesta fita en el camí per acabar la pandèmia i per a la recuperació de la sensació de normalitat», ha afegit el professor Ugur Sahin, cofundador i cap executiu de l’empresa biotecnològica alemanya BioNTech, que elabora el vaccí conjuntament amb Pfizer.

La farmacèutica titlla la troballa de «primer però crucial pas mentre continuem en la recerca de proporcionar una vacuna contra la Covid-19 segura i efectiva». De fet, continuaran amb l’estudi fins a augmentar el nombre de casos avaluables, que ara és de 94, fins als 164. Quan disposin de les dades completes, seran «debatudes amb les autoritats reguladores de tot el món».

En l’estudi amplificat també reportaran l’èxit del vaccí entre aquelles persones que ja han patit la Covid-19, així com la prevenció de la vacuna contra els casos més severs de la malaltia.

La borsa rep la notícia

L’anunci de la farmacèutica ha tingut un efecte immediat sobre el mercat borsari que no ha passat desapercebut. Les empreses espanyoles reunides a l’IBEX35 reporten a primera hora de la tarda de dilluns una pujada superior al 8%. El sector turístic és el que millor ha rebut el comunicat de Pfizer: l’aerolínia IAG pa pujat un 33% en un dia, mentre que l’hotelera Melià Hotels ho ha fet un 27% o Aena un 15%.

El patró es reprodueix a gairebé tots els índexs borsaris del món que ja han obert. A l’espera de veure els resultats als Estats Units, on cotitzen Pfizer i BioNTech, L’EURO STOXX 50, índex de referència a l’eurozona, creix aquest dilluns més de 200 punts, el que representa més del 6%.

La cursa per la vacuna

A principis de novembre, l’OMS comptabilitza 155 candidates en fase d’avaluació preclínica i 47 candidates en fase clínica. Les darreres es troben en alguna de les parts prèvies a la comercialització del producte. A la primera s’avalua la seguretat i la resposta que provoca. A la segona, amb una mostra superior i ja amb un grup placebo, es comprova la confiança, les dosis proposades o el programa de vacunació. A la darrera, la fase que involucra més voluntaris, es comprova la seva utilitat en comparació amb una injecció placebo.

En concret, hi ha deu projectes de vaccí que es troben a la tercera i última part dels assajos clínics. Quatre s’estan produint a la Xina, un parell als Estats Units, un és un projecte alemany-estatunidenc, un arriba des de Bèlgica, un altre des de Rússia i un darrer des del Regne Unit.

El darrer, elaborat per la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, és en el qual la Unió Europea i els seus estats membres dipositen més esperança i euros en compres. Ara bé, la UE també signa preacords per la compra de les vacunes elaborades per les estatunidenques Pfizer i Moderna o la belga Johnson & Johnson.

Una de les particularitats que ha de tenir una vacuna per ser útil, més enllà dels criteris merament científics, és que es pugui produir en massa i vendre als països de forma assequible perquè tothom pugui gaudir-la. En aquest sentit, la vacuna britànica, una de les nou que són a la darrera fase, garanteix una distribució justa i assequible, ja que garanteixen la venda a preu de cost.

Amb una desena de projectes de vaccí a la darrera fase, l’expectativa és alta, ja que es presumeix que quan s’hagi inoculat a bona part de la població es podrà retornar a la vida habitual prèvia a la pandèmia. Amb tot, l’OMS rebaixa les expectatives quant al calendari: «Alguns dels grans assaigs clínics poden informar de resultats a finals del 2020 o principis del 2021. No sabem exactament quan una vacuna segura i eficaç estarà llesta per a la seva distribució, però estimem que podria ser entre principis i mitjan 2021».

César Muñoz-Fontela (Ferrol, 1975) porta des del passat mes de febrer treballant per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en el grup de Models Animals, dins de l’equip Research & Development Blueprint, per avançar en el desenvolupament de vacunes, teràpies i fàrmacs contra la Covid-19.

En total, l’investigador gallec, que dirigeix ​​un laboratori a l’Institut Bernhard Nocht de Medicina Tropical a Hamburg (Alemanya), coordina un equip de més de 200 científics de tot el món que comparteixen dades i avenços per aplicar protocols i models que funcionin sense duplicar esforços. Una revisió de tots els èxits realitzats fins ara s’ha publicat recentment a la revista Nature.

Però molt abans que esclatés la pandèmia, Muñoz-Fontela va treballar amb la investigadora del CSIC Carmen Rivas sobre els virus que causen càncer com el herpesvirus. Van ser els seus començaments amb la virologia i la immunologia. Després va passar per Nova York per fer el postdoctorat amb el microbiòleg de l’Hospital Mount Sinai Adolfo García-Sastre i va ser en aquest moment quan va començar a treballar amb virus RNA com el de la grip, intentant entendre la relació entre la resposta immunitària i la infecció, i com els virus fan servir el sistema immunitari en el seu propi benefici.

A poc a poc es va anar introduint en el món dels virus altament patogènics. Al final de la seva estada als Estats Units va començar a treballar amb proteïnes de Ebola i quan va tenir l’oportunitat de buscar el seu propi laboratori va voler treballar amb el virus real. Així, des de 2011 estudia la resposta immunitària a les febres hemorràgiques, concretament en filovirus, com l’Ebola.

A més de realitzar experiments de laboratori a Hamburg, Muñoz-Fontela els combina amb molta feina in situ a l’Àfrica. És així com s’ha vist involucrat en la resposta a epidèmies de diferents virus hemorràgics com l’Ebola a Guinea o la febre hemorràgica de Lassa a Nigèria.

En quin estat de la recerca estan respecte a l’Ebola?

Al laboratori P4 [d’alta seguretat biològica] treballem amb ratolins i aquests són resistents a l’Ebola, és a dir el virus replica, però no causa malaltia. Això de per si ja és interessant. Així que vam intentar generar models de ratolí que fossin susceptibles, però conservant la capacitat d’iniciar una resposta immune. Hem desenvolupat diferents models al llarg del temps i gairebé tots basats en trasplantaments i quimeres de trasplantaments de medul·la òssia. Gràcies a això ens centrem en diferents aspectes de la resposta immunitària, sobretot la transició entre la resposta immunitària innata i l’específica (la relació entre cèl·lules dentifrícies i cèl·lules T).

I què intenten respondre?

Des del punt de vista immunològic a la pregunta del milió: per què aquest virus és tan summament patogènic quan hi ha altres virus molt semblants que no ho són, fins i tot dins de la mateixa família, com el de Reston, que no és patogènic i és pràcticament el mateix virus.

La immunologia és un dels temes més controvertits en el cas de la Covid-19. Des del seu laboratori treballen per intentar resoldre aquest aspecte del nou coronavirus?

Indirectament, sí. Una persona del laboratori està treballant en models animals per poder estudiar-lo desenvolupant concretament un model de ratolí nou. El que passa amb la infecció per SARS-CoV-2 és el que passa amb molts virus que són nous i per als quals la població humana no té anticossos. Hi ha gent que per alguna raó controla bé la infecció i en altres persones la resposta immunitària és tan excessiva que es produeix una inflamació descontrolada que acaba produint la majoria dels símptomes de la gravetat. Hi ha una desregulació completa de les cèl·lules adaptatives i una activació massiva de les cèl·lules T. És molt semblant a altres virus emergents que causen una situació similar.

Coordina des de febrer l’equip de l’OMS que està desenvolupant models animals a la recerca d’un tractament i una vacuna contra la Covid. Amb quina idea va sorgir el grup?

L’objectiu principal va ser desenvolupar models animals que poguessin accelerar la fase preclínica de teràpies i de les candidates a vacunes que existien en aquest moment i les que s’han anat generant durant el procés. És una plataforma on molts científics amb molta experiència exposen els resultats en conjunt.

En el treball, publicat a Nature, han presentat molts avenços en aquesta línia sobre els models animals des de l’inici de la pandèmia. Per ara quins models presenten millors resultats?

Tots els models amb els quals es treballa tenen una mica els seus pros i contres. Els que més s’estan utilitzant són primats no humans (sobretot macacos Rhesus i altres simis), fures, hàmsters -que s’estan usant cada vegada més- i diferents models de ratolí. Això és el que s’està fent servir més per a teràpies i vacunes. Una cosa en comú que tenen tots ells és que no s’ha aconseguit encara trobar un model de malaltia severa que repliqui el que passa en els pacients que tenen aquesta malaltia respiratòria aguda que caracteritza la Covid. En aquesta primera fase, des de febrer fins ara, s’ha vist que en tots aquests models el virus pot replicar en llocs semblants als humans. Els hàmsters i fures, a més, poden transmetre el virus i reprodueixen la malaltia humana moderada o no molt greu. En la següent fase es tractarà de trobar un model per estudiar els factors que fan que en algunes persones hi hagi una transició a la forma més greu d’aquesta malaltia respiratòria aguda.

I en aquest sentit, què van a observar?

Alguns investigadors estan tractant de veure si hi ha un efecte demogràfic, què passa amb els animals si són una mica més vells, si són diabètics, o tenen problemes cardiovasculars… Això s’està intentant fer en aquesta segona fase.

Sense models animals no es poden fer vacunes. A mi no se m’acut una altra forma de fer-ho.

Qualsevol investigació cap a una possible vacuna ha de passar per aquest pas previ, que són els assaigs amb animals. Quina importància tenen a l’hora de trobar un tractament o vacuna eficaç?

És un pas molt important. Com a mínim una vacuna necessitarà mostrar generalment en diferents models de rosegadors que la vacuna no té toxicitat per se, que és immunogènica i que causa una resposta immune generant anticossos neutralitzants a nivells comparables als diferents models. Quan es té una vacuna caracteritzada sense toxicitat i amb bona immunitat, el següent pas és trobar un model al qual s’injecta la vacuna i s’infecta experimentalment. Aquí es comprova si la vacuna protegeix. En general, en aquests estudis preclínics s’usen models letals en els quals es pot veure que la teva vacuna impedeix que els animals morin pel patogen. En el cas de la Covid és una mica més complicat perquè la infecció és moderada en animals. Però es pot veure que en primats no humans les plaques toràciques mostren una resolució de la pneumònia. Cada vegada hi ha més eines per mirar diferents aspectes. Amb tot això es genera un dossier que després es porta a l’agència reguladora i que permeti anar a Fase 1 o no.

No obstant això, és un procés a vegades oblidat fins i tot pels mitjans de comunicació…

Estic d’acord… Potser no està tant en els mitjans perquè és un tema suposo conflictiu, que no interessa massa esmentar. Però sense models animals no es poden fer vacunes. A mi no se m’acut una altra forma de fer-ho.

De quina manera s’escurçarien els temps per aconseguir una vacuna si ara mateix s’aconseguís un model animal que reaccionés bé a ella?

Més que escurçar temps, si hi hagués un model animal que per exemple reproduís la malaltia severa respiratòria es podria cribar algunes de les gairebé 200 candidates a vacunes -25 d’elles en assajos clínics- i veure quines tenen més eficàcia, és a dir, quina rescata més a l’animal d’aquesta malaltia. Si tinguéssim aquest model animal hi hauria vacunes que poguessin mostrar diferències de com d’efectives són en aquesta situació. No crec que servís per escurçar temps perquè crec que ja va a una velocitat sense precedents, però permetria fer una millor comparativa entre les diferents candidates.

La vacuna no només ha de ser efectiva, ha de ser perfecta per poder distribuir-se a països que no tenen possibilitat de tenir una bona conservació de la cadena de fred

Tenint en compte que els animals reaccionen de diferent manera a cadascuna de les vacunes, s’espera que les persones també ho facin. No hi haurà una vacuna universal que sigui efectiva en tot, oi?

És una pregunta interessant perquè realment encara que hi hagués demà una vacuna que fos tremendament efectiva es necessitaran bilions de dosi. Per tant, no només ha de ser efectiva, ha de ser perfecta per poder distribuir a països que no tenen possibilitat de tenir una bona conservació de la cadena de fred. Ha de poder produir-se en un sistema molt ràpid. Per exemple, una vacuna que es produeixi en ous com la de la grip o la febre groga és pràcticament impossible que s’aconsegueixin fer bilions de dosi així. Jo penso que es necessitaran diverses vacunes i les mancances d’unes complementaran les d’altres.

Què passa en el cas de les teràpies? Quins avenços s’han produït amb models animals?

Si es busca un antiviral la diana del qual sigui la polimerasa del virus només cal un model, encara que el virus repliqui. Per exemple, en molts ratolins la infecció produeix encefalitis, que no és una cosa que es veu en humans. Això dóna una mica igual perquè si s’aconsegueix reduir l’encefalitis en ratolins és perquè es té un efecte sobre la replicació viral. En aquest cas, un antiviral es pot usar en qualsevol dels models que hi ha. Però si s’està buscant un tractament per generar anticossos contra el virus cal filar més prim. Aquí cal veure quina és la relació d’aquests anticossos amb la resposta immunitària i per a això es necessita un model que tingui reactius per veure-ho.

Aquest ha estat un dels objectius de la revisió publicada a Nature, que els equips que estan desenvolupant teràpies i vacunes puguin veure en funció del seu producte quin és el model animal que poden usar o que pot ser més interessant per a ells. Però en general crec que amb les teràpies hi ha moltes més possibilitats que amb les vacunes.

No estic tan preocupat per la part científica [de la vacuna] perquè crec que sí que s’aconseguirà, sinó per la part política que ve després.

Es mostra optimista al respecte?

Sí que ho sóc perquè crec que hi haurà una o diverses vacunes en la primera meitat de l’any que ve. El que em preocupa una mica més és com aquestes vacunes s’administraran a la població mundial i quins tipus d’acords hi haurà, bilaterals entre països i companyies, o entre organitzacions supranacionals com l’OMS, l’aliança GAVI per a vacunes i immunització o la Coalició per a la Promoció d’Innovacions en pro de la Preparació davant Epidèmies (CEPI). No estic tan preocupat per la part científica perquè crec que sí que s’aconseguirà, sinó per la part política que ve després. Caldria fer un esforç per convèncer la classe política que vacunar la gent dels seus propis països pot ser que no sigui tan efectiu com contribuir a la vacunació global. Al final això és que aconseguirà que no hi hagi transmissió. Si el teu país està segur però no pot interactuar amb els altres països o rebre viatgers al final tindràs el mateix problema tota l’estona.

Com s’aconsegueix tenir una vacuna en temps rècord sense deixar d’atendre la investigació sobre malalties, com l’Ebola, més mortíferes que la Covid?

És complicat. Nosaltres tenim una epidèmia d’Ebola al Congo ara mateix. No surt a les notícies, però allà està. Per als investigadors que treballem en malalties infeccioses en general és més fàcil ajudar en el que puguem en tema de la pandèmia de Covid -tots els viròlegs del món estan fent alguna cosa relacionada amb això- i seguir en part amb la recerca bàsica. Jo ara només ho puc fer a nivell de laboratori perquè no puc viatjar a l’Àfrica. No puc contribuir a frenar l’epidèmia que hi ha al Congo. Però em preocupa més la part de la ciència que no està tan enfocada a les malalties infeccioses perquè no sé com patirà pel tema que els diners es centrin en la Covid i no tant en altres àrees també importants.

Al final, en plena pandèmia, es lidia amb diverses malalties i diversos problemes alhora, i la gent segueix morint per altres causes que no són Covid…

Sí, això és un punt molt important que la gent no entén. Si a Espanya les UCI estan plenes amb pacients de Covid evidentment hi ha altres persones amb malalties cròniques o altres que necessiten quiròfan que ho patiran. Et pots imaginar el que passa en països de l’Àfrica o Sud-amèrica que no tenen els mitjans que té Espanya. En aquests països molta gent es morirà de malària, de xarampió i d’altres malalties que són tractables en una altra situació. Això ho vam viure nosaltres a Guinea quan vam estar allà per l’epidèmia de l’Ebola. La mortalitat per xarampió o malària va augmentar molt a causa d’això. És un problema important.

Aquesta és una entrevista publicada originalment a l’Agència SINC

Investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), una institució recolzada per la Fundació ”la Caixa”, la City University of New York Graduate School of Public Health (CUNY SPH), el Vaccine Confidence Project de la London School of Hygiene and Tropical Medicine (LSHTM) i la Georgetown University Law School, han publicat a la revista Nature Medicine un estudi que revela reticències a nivell global a vacunar-se contra la Covid-19.

A partir de les dades de l’enquesta COVID-SCORE, en una mostra de més de 13.400 persones de 19 països fortament afectats pel virus, els investigadors han trobat que el 72% dels participants probablement acceptaria vacunar-se contra la Covid-19. Del 28% restant, el 14% es negaria a fer-ho, mentre que un altre 14% mostra dubtes, el que es traduiria en desenes de milions de persones que no es vacunarien. Els resultats s’han presentat a la 51ª Conferència Mundial de la Unió sobre Salut Pulmonar.

Actualment s’estan desenvolupant més de 90 candidates a vacuna contra la Covid-19, de les quals la meitat s’estan provant en humans. Al desafiament de desenvolupar una vacuna segura i eficaç, produir-la a gran escala i distribuir-la de manera equitativa, les autoritats sanitàries de tot el món han de considerar ara l’obstacle addicional de la reticència a vacunar-se.

“El problema dels dubtes generats davant les vacunes depèn principalment de la falta de confiança en els governs. El que hem vist és que la confiança en les vacunes és superior als països en els quals la confiança en el govern també és més alta”, assenyala Jeffrey V. Lazarus, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi.

“Cal augmentar la confiança en les vacunes, així com la comprensió de com poden ajudar a controlar la propagació de la Covid-19 a les nostres famílies i les comunitats on vivim”, afegeix Ayman El Mohandes, degà de la CUNY SPH i coautor de l’estudi.

A la pregunta de si rebrien una “vacuna provada, segura i eficaç”, el major nombre de respostes positives es va obtenir a la Xina (87%), on també es va obtenir la menor proporció de respostes negatives (0,7%). En l’altre extrem es troba Polònia, on els enquestats van donar el major nombre de respostes negatives (27%), mentre que els enquestats russos van donar la proporció més baixa de respostes positives (55%). A Espanya, un 74% va respondre de forma positiva davant d’un 13% que es va mostrar reticent a vacunar-se i un 12% sense opinió.

Quan es va preguntar si «Acceptaria vacunar-se si el seu ocupador ho recomanés i el govern aprovés la vacuna com a segura i eficaç?», el 32% va estar completament d’acord, mentre que el 18% va estar en part o totalment en desacord. De nou, es va observar una variació considerable segons el país, amb la Xina tenint la major proporció de respostes positives (84%) i la proporció més baixa de respostes negatives (4%). Rússia va tenir la major proporció de respostes negatives (41%) i la menor proporció d’enquestats disposats a acceptar la recomanació del seu ocupador (27%). A Espanya, un 41% dels enquestats es va mostrar d’acord i un 35% va respondre de forma negativa.

L’acceptació de la vacuna també va variar segons l’edat (amb una major acceptació entre les persones de més edat comparat amb els joves menors de 22 anys), el salari (més gran entre les persones amb un salari per sobre dels 32 dòlars al dia, comparat amb aquelles que guanyen menys de dos dòlars al dia) o el nivell educatiu. Curiosament, el fet d’haver emmalaltit o de tenir família que ha emmalaltit de Covid-19 no va augmentar la probabilitat que la persona enquestada respongués favorablement a les preguntes sobre la vacuna.

«Serà una tragèdia que, si desenvolupem vacunes segures i eficaces contra la Covid-19, les persones no les prenguin. Hem d’abordar els dubtes sobre les vacunes de forma contundent i sostinguda per restaurar la confiança de les persones en la immunització pera si mateixos, les seves famílies i les seves comunitats”, alerta Scott C. Ratzan, coautor de l’estudi i Distinguished Lecturer a la CUNY SPH.

Heide J. Larson, coautora de l’estudi i professora i directora del Vaccine Confidence Project de la LSHTM, afegeix que aquests resultats haurien de servir com una «crida d’atenció a la comunitat de la salut global. Si no comencem a fomentar l’alfabetització en vacunes i a restaurar la confiança de la gent en la ciència, no podem esperar contenir aquesta pandèmia».

Els autors també alerten que les decisions de les persones sobre la vacunació depenen de molts factors i poden canviar amb el temps. De fet, des que l’enquesta es va fer, a finals de juny de 2020, els temes relacionats amb les vacunes s’han polititzat encara més i el moviment antivacunes s’ha tornat més agressiu, el que suggereix que les reticències davant de les vacunes poden ser una amenaça encara més gran.

Els primers resultats dels assajos de la vacuna contra la Covid-19 que estan desenvolupant investigadors de la Universitat d’Oxford en col·laboració amb AstraZeneca, mostren una sòlida resposta immunitària en la gent gran, segons ha informat el Financial Times.

El rotatiu assenyala que la vacuna experimental contra el coronavirus desencadena anticossos protectors i cèl·lules T en grups de més edat, fet que anima els investigadors a cercar proves que evitin que la gent gran pateixi una malaltia greu o la mort a causa del virus.

El Financial Times adverteix, però, que els resultats positius en les proves d’immunitat de la vacuna no garanteixen que aquesta sigui efectiva i segura per a la gent gran. Segons ha informat el diari, els detalls de la recerca seran publicats aviat en una revista clínica.

Aquesta troballa se suma a les dades publicades al juliol que van mostrar que, en la fase intermèdia 1 i 2 de la vacuna, el grup que la va provar va generar una resposta immunitària contra la infecció provocada pel SARS-CoV-2 i no va patir greus efectes secundaris.

Ara per ara, la vacuna d’Oxford és una de les que es troba en primera línia de la cursa per produir una vacuna que protegeixi contra el coronavirus.

Una vacuna contra la COVID-19 serà eficaç contra totes les variacions que hi ha actualment del virus que la provoca, el SARS-CoV-2. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica PNAS i redactat per un ampli grup de científics de la Universitat Tufts, a Boston (Estats Units d’Amèrica).

El camí cap al tan desitjat profilàctic no està sent fàcil. El projecte en què el govern espanyol i europeu han invertit més pressupost, la vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, ha hagut d’aturar en dues ocasions les proves sobre humans. A més, el col·lectiu expert en la matèria insisteix que, si bé es pot i es reduiran els terminis habituals d’entre dos i quatre anys, no convé forçar el procés en detriment de la seguretat, eficàcia i efectivitat.

Amb tot, la troballa dels científics de la Universitat Tufts dóna un punt d’esperança en la carrera per trobar la vacuna, o vacunes, contra la COVID-19. Després d’analitzar més de 18.500 seqüències mostrejades del virus des del desembre del 2019 i procedents de 84 estats, conclouen que, fins ara, “la diversitat limitada observada al SARS-CoV-2 no hauria d’impedir que una sola vacuna proporcioni protecció mundial”.

L’estudi de les més de 18.500 seqüències, expliquen, es basa en «anàlisis filogenètiques, genètiques de poblacions i en bioinformàtica estructural». Les mutacions, com s’ha dit, són escasses: «La majoria de substitucions es van trobar en una sola seqüència, mentre que només el 8’41% van mostrar substitucions en dues o més seqüències», escriuen.

Això no obstant, asseguren que hi ha dues variacions que s’han expandit notablement, entre elles la mutació D614G a la proteïna S del SARS-CoV-2. Els autors recomanen «un estudi addicional» sobre la variació D614G per la «ràpida difusió» que ha mostrat. Encara així, mantenen que les diferències són minses i «un sol candidat a vacuna hauria de ser eficaç contra els llinatges [del SARS-CoV-2] que circulen actualment».

La teoria del ratpenat pren força

Donat que és un factor que «pot interferir amb l’eficàcia de la vacuna», els investigadors han analitzat l’adaptació del SARS-CoV-2 al seu hoste. En aquest procés han trobat que «probablement es deriva d’una ramificació de virus que es troba a la família de ratpenats rinolòfids». De fet, troben una identitat d’aminoàcids superior al 97% entre el virus que causa la COVID-19 i el genoma de ratpenat RaTG13.

Però les coincidències van més enllà: «Seqüències altrament similars també es van identificar en pangolins de Malàisia», escriuen. Això mostra «la plasticitat dels genomes del coronavirus i la seva propensió a canviar d’hoste», diuen els científics.