El sindicat va assenyalar, en paraules de la seva vicepresidenta Laia Marsal, que tot i que l’acord assolit no respon completament a les seves expectatives, consideren que és un «primer pas» i, per tant, van decidir desconvocar la vaga per «donar un alleujament a la infermeria i a la població». Els acords, segons el sindicat, no marquen un punt final, i han subratllat la seva disposició a convocar noves mobilitzacions si cal.
En aquest acord, s’han establert eines de treball i s’ha creat un espai bilateral per fer seguiment dels acords cada dos mesos. Malgrat això, el departament ha rebutjat negociar l’increment salarial de 400 a 600 euros mensuals que reclamaven, argumentant que aquesta qüestió depèn de la requalificació de la professió a la categoria funcionarial A1, la qual es comprometen a negociar amb Madrid.
L’acord d’aquest dijous inclou 9 dels 10 punts que les dues parts havien estat negociant, amb l’excepció de la millora salarial. Entre altres aspectes, es reconeixerà les infermeres com a figures vàlides per fer de cap de torn i de guàrdia. També s’ha aconseguit el compromís que puguin prescindir dels seus vehicles personals per realitzar la feina, i s’emprendrà un estudi per determinar la quantitat necessària.
Altres mesures acordades inclouen la creació de borses de treball exclusives per a les infermeres, la revisió de les seves funcions i la implementació de la «desconnexió digital» quan no estiguin treballant, segons ha informat el sindicat.
Tanmateix, el sindicat ha recalcat que aquest acord «no marca el final del camí» i han assegurat que no dubtaran en convocar noves mobilitzacions si és necessari. A més, tenen previst viatjar a Madrid el 2 de febrer per reclamar el reconeixement de la categoria professional A1, així com de les especialitats d’infermeres al ministeri.
«Ha d’haver-hi reclassificació de totes les categories i hem quedat que l’aplicació es farà en el moment en què entri en vigor i tingui un finançament efectiu», ha explicat Balcells, que ha insistit que la requalificació és un tema que depèn del govern espanyol, també pel que fa als recursos econòmics.
La vaga es va iniciar en coincidència amb l’aprovació del nou conveni col·lectiu de l’Institut Català de la Salut, que el sindicat considerava que beneficiava més als metges que a altres professionals sanitaris. L’acord final va ser aprovat amb el consens entre el Departament de Salut i els sindicats Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE.
Un dia qualsevol, arriba una pacient al CAP de la Sagrera. La Isabel, que forma part del personal GIS –informalment conegudes com a admnistració, la primera persona que veus quan arribes al teu Centre d’Atenció Primària–, atén a algú que diu: “aquest matí m’he deixat les claus i a mi això no em passa mai”. Ella, que té força experiència, es queda sobtada pel que d’entrada ni tan sols sembla un cas clínic. Tot i això, no ho deixa passar, i acaba parlant amb una infermera que ja coneix a aquesta persona perquè també és pacient. Comencen a sospitar, perquè habitualment aquesta persona parla en castellà i s’estava adreçant a tothom en català. Finalment, li van diagnosticar un ictus que van poder agafar a temps i van poder derivar a l’hospital de referència de la zona.
Aquesta anècdota, que no té per què significar res, és només un exemple del que està passant amb l’Atenció Primària a Catalunya i Barcelona. Pot semblar que només exemplifica el cas de dues treballadores fent la seva feina correctament, però és molt més que això. És la necessitat de cursos professionals que siguin facultatius; és la necessitat que aquests treballadors puguin veure reflectit en el seu contracte la seva veritable categoria professional i no una més baixa per tal que l’ICS (Institut Català de Salut) i l’empresa gestora del CAP la Sagrera) es puguin estalviar uns diners.
La Nau Bostik, un espai on la cultura i l’art escala els murs d’aquesta nau industrial en forma de murals reivindicatius, és el lloc escollit per un grup d’infermeres, GIS i TCAE (tècnic d’auxiliar d’infermeria) per denunciar una situació que s’està allargant ja més de 50 dies. En una de les primeres pintures que trobes en una de les parets d’aquest complex de diferents sales hi diu: “Totes les revolucions van juntes”.
A la Sala Bostik Central, en forma de rotllana, hi ha vint cadires negres col·locades en ordre. A la part que està més enganxada a un petit escenari s’asseuen la Marta, el Juanjo, la Rosalía, la Isabel i l’Elena, personal sanitari d’un CAP que fa molts dies que està en vaga i que veu la situació lluny de solucionar-se. Els motius d’aquesta vaga no són una cosa recent, sinó que ve de molt lluny; però sí que destaquen un clar detonant: la signatura del Tercer Acord. El sou d’aquest personal depèn directament d’aquest. És precisament en aquest acord on s’havien de complir moltes promeses que, a l’hora de la veritat, no s’han complert.
Un dels problemes d’arrel és el pla Bolònia, segons el qual en funció del teu nivell d’estudis tens un sou o un altre. Un dels principals problemes rau en el fet que les infermeres d’aquest CAP estan categoritzades com A2 en comptes de com A1, tot i fer tasques de molta responsabilitat, que corresponen a una categoria superior. I no només es tracta d’una qüestió salarial: es tracta d’una qüestió de dignitat. És personal que arrisca molt fent tasques que no els correspon.
Un altre gran problema és la quantitat de pacients que atenen per dia. El barri de la Sagrera està creixent cada cop més, i cada vegada té una població més envellida, que requereix de tractaments de salut que es proveeixen als centres d’atenció primària. No hi ha un control sobre la quantitat de pacients que poden atendre, provocant una gran quantitat d’estrès sobre aquests professionals, perjudicant-los a ells i a les persones que acaben rebent una atenció mèdica de menor qualitat. “Durant l’epidèmia de grip d’aquest passat Nadal, pensava que anava a la mort en comptes d’anar a treballar”, exclama la Rosalía, qui explica també la forta angoixa que sent quan no pot atendre el volum de gent, que de vegades poden arribar a esperar més d’una hora a la consulta per a ser atesos. “Ni els professionals, ni les persones en són culpables; però algú s’ha de fer càrrec d’aquesta situació”.
A la Sala Bostik Central, en forma de rotllana, hi ha vint cadires negres col·locades en ordre. | Yeray García
El Juanjo, que és infermer i que ha treballat també l’equip directiu del CAP, posa més llum a la situació: “quan s’implanta el (pla) Bolònia i comença a considerar-se l’infermeria com a grau, es comença a construir la casa per la finestra. Saben que l’impacte econòmic de canviar la categoria és enorme. Les nostres retribucions haurien canviat significament. Primer, perquè curricularment estem capacitats per a fer tasques de més responsabilitat i segon perquè som el futur de l’Atenció Primària, ja que serem nosaltres –el personal d’infermeria– qui la gestionarem en un 80%. Tot i això, no ens paguen d’acord amb el nostre nivell de responsabilitat, i tampoc amb el de possible responsabilitat legal”.
En un moment donat d’aquest diàleg entre veïns del barri i el personal sanitari, l’Elena (TCAE) mostra un cartell on explica com s’ha repartit el pastís amb el Tercer Acord. Dels 320 milions a repartir, els metges es queden amb un 57%, infermeria amb un 32% i, molt més a baix, les auxiliars amb un 1,3% i els tècnics amb només un 0,18%. Aquesta és només una de les moltes causes que ha provocat que el CAP porti més d’un mes sense realitzar analítiques de sang que no siguin de caràcter molt urgent.
Tots coincideixen: estan duent a terme tasques que no es corresponen amb el nivell assignat. No els importa fer-les, no és només una qüestió econòmica, però aquest esforç no es veu representat en un recolzament, ni econòmic ni legal. Ells tenen la vida de pacients a les seves mans i, si succeeix qualsevol desgràcia, són els responsables d’aquesta negligència.
Aquí és quan expliquen que la major part de la publicitat positiva envers la sanitat pública la genera l’atenció hospitalària, i és aquí on es destinen els recursos. La sanitat ‘de tu a tu’, com defineixen la primària, queda en un segon pla. Les infermeres estan assumint ocupacions de metges, i les auxiliars, tasques d’infermeres. El personal administratiu ha de decidir si un pacient ha de visitar a l’infermer o al metge, persona sense formació sanitària i que ho fa sota criteri d’un suposat protocol que ha de funcionar per a tothom. I és en aquest punt on ressona l’anècdota del principi: Què hauria passat si la Isabel no hagués prestat atenció a un “m’he oblidat les claus a casa i això no em passa mai”?
L’Elena (TCAE) mostra un cartell on explica com s’ha repartit el pastís amb el Tercer Acord. | Yeray García
A més a més, hi ha un gran problema de contractació. Han de fer torns interminables que després no es paguen com a hores extres, sinó amb dies lliures sota conveniència de l’empresa. Al CAP de la Sagrera, per exemple, han tancat les urgències, però continuen atenent emergències (el que ells coneixen com codi 0). Quan arriba algú que s’ha d’atendre en el moment perquè està en situació greu, el personal sanitari ha de deixar les seves agendes penjades i els pacients poden quedar-se esperant més d’una hora, o el temps que calgui, provocant un gran malestar.
Quan es parla d’agressions en l’àmbit sanitari, destaquen que han augmentat més d’un 40%, i cada any creix una mica més. Tots els sanitaris a l’espai somriuen i aixequen la mà: tots i totes han patit una agressió –física o verbal– en el seu espai de treball.
Per acabar, tots han destacat les grans mesures de pressió a les que s’han d’enfrontar. Ells parlen de la DPO (direcció per objectius), on els hi posen unes fites concretes que han de complir, i de les quals se n’assabenten a mitjans d’any, per poder aconseguir una major retribució salarial. Si no les compleixes, perden una part del sou, i moltes vegades per assolir-les han de sacrificar qualitat en l’atenció al pacient. Un exemple d’aquesta DPO és si l’infermer aconsegueix resoldre el problema del pacient abans que aquest hagi de passar per un metge.
Per cloure l’acte, han destacat dues dades fonamentals: “a l’estat espanyol falten 25.000 infermeres” i “que la realitat del CAP de la Sagrera només és una mostra del que passa a altres centres de la ciutat de Barcelona, una situació que acabarà per contagiar-se a la resta de l’àrea metropolitana”.
Després de quasi dues hores d’acte, la gent està exhaurida, però més combativa que mai. Reparteixen fotocòpies amb informació per als veïns sobre la situació i sobre per què estan en vaga i demanen que, quan tinguin una queixa, possin un full de reclamacions. A més a més, tenen convocada una nova manifestació amb representació d’entitats socials pel dia 27 de gener. Aquesta situació no només afecta els professionals de la salut, també als pacients, que poden veure molt reduïda la qualitat del servei. Per això és una lluita conjunta, per això totes les revolucions van juntes.
El 22 de maig iniciava una vaga per franges horàries a l’Hospital Sta. Caterina (Salt, Gironès), convocada pel Comitè d’empresa i la Secció sindical de CATAC-CTS/IAC del Comitè d’empresa de la Xarxa de Salut Mental (i a la que al final s’hi va adherir el grup complet).
El motiu principal dels treballadors per anar a la vaga és la situació de doble escala salarial. CCOO, UGT, SATSE i MC s’han querellat per aquesta qüestió i com a resposta a la demanda, l’IAS ha contra demandat demanant la nul·litat dels pactes d’empresa en els que es reconeix el dret de les persones treballadores (que venien del conveni previ a la XHUP, de centres concertats) de conservar la meritació de l’antiguitat per triennis i quinquennis. Des de CATAC-CTS/IAC, si bé no s’hi han adherit a la demanda, declaren haver-se «vist obligats» a posar denúncia a Inspecció de treball per tal que l’IAS «aboni els endarreriments d’ajuts per fills amb discapacitat des de gener de 2021». A banda, també manifesten que l’empresa «no ha fet l’augment salarial del 2,5% al sou base dels treballadors, que és un augment de conveni i que hauria de sortir en nòmina des del març i s’hauria d’haver pagat amb retroactivitat des del gener».
L’ IAS ha contra demandat demanant la nul·litat dels pactes d’empresa
Per tractar totes aquestes qüestions al voltant del conflicte, parlem amb una de les representants de les mobilitzacions, Anna Alcalà. És auxiliar d’infermeria de l’Hospital Santa Caterina i delegada sindical de CATAC-CTS/IAC en aquest mateix hospital.
Quin és l’origen del conflicte?
El conflicte s’origina al moment que els sindicats UGT, CCOO, MC i SATSE interposen una demanda per doble escala salarial.
A l’IAS, hi ha uns pactes d’empresa, del 1994 i 2004, que se signen al moment de passar de l’antic conveni propi tant de Xarxa de Salut Mental com de l’Hospital Sta. Caterina al conveni XHUP de la sanitat concertada. En aquests pactes es reconeix el dret dels treballadors que ja eren a l’empresa a continuar meritant les antiguitats per triennis i quinquennis tal com ho estaven fent. Això ha provocat una diferència salarial important dins la mateixa empresa amb diferències que poden arribar als 700 euros fins i tot en el cas dels treballadors més antics.
En aquests pactes es reconeix el dret dels treballadors que ja eren a l’empresa a continuar meritant les antiguitats
Aquests sindicats interposen la demanda no per fer perdre aquest dret, sinó demanant que aquesta antiguitat es faci extensiva a la resta de treballadors.
En aquest moment l’empresa demanda als 3 Comitès d’empresa de l’IAS (Hospital Sta. Caterina i SSCC, Xarxa de Salut Mental i Addiccions i Sociosanitari, i Atenció Primària) «autodemandant-se», demanant la nul·litat dels pactes d’empresa ex tunc (com si mai haguessin existit). Diuen que no els consta que l’IAS demanés cap informe del departament de finances ni de cap altre organisme per determinar quines condicions laborals serien d’aplicació i que, per tant, potser han estat fent pagaments indeguts des de fa 20 i 30 anys, amenacen de deixar de pagar-la i reclamar fins a cinc anys d’antiguitats als treballadors que la perceben. Amb això pretenen fer el xantatge: «si retireu la vostra demanda, retirem la nostra». Però aplicant l’absorció i compensació a l’antiguitat dels antics, cosa que podria suposar congelar-los el sou durant uns deu anys.
En quin punt legal es troba tota aquesta situació? Quines posicions s’han pres?
Com que a l’acte de conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya no se’n van sortir amb això, l’endemà rebem la notificació de l’aplicació d’un article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que són modificacions substancials de les condicions de treball (salari i horari) que afectaria la totalitat dels treballadors. Un dels objectius era la supressió del sistema d’antiguitat contingut en els pactes. La justificació no s’aguantava per enlloc, perquè es basava en un hipotètic escenari econòmic futur, cosa que no es preveu en l’aplicació d’aquest article, ja que han de ser problemes ja existents.
L’endemà rebem la notificació de l’aplicació d’un article 41 de l’Estatut dels Treballadors
En la primera sessió de converses de l’article 41, sortim amb l’article retirat, cosa totalment inusual i que ens confirma que no és res més que un altre xantatge de l’empresa, amb la condició de deixar en suspens les demandes per les dues parts i obrir una taula de negociació entre els Comitès i l’Empresa. A partir d’aquí comencen les negociacions en què tenim punts de partida totalment allunyats.
La vaga fa dies que està en peu, i ara de manera indefinida. Com van les negociacions? S’ha enquistat el conflicte?
La vaga comença quan veiem el tarannà que pren l’empresa. No mostra cap voluntat de negociar res, per molt que digui el contrari. Des dels Comitès d’Empresa es demana una compensació econòmica pels treballadors que no cobren l’antiguitat segons pactes i hi ha una negació rotunda basant-se en la impossibilitat econòmica. Per més que demanem la previsió de comptes oficial, es neguen a donar-nos-la i només ens donen un informe elaborat per una assessoria privada que es basa en els números que demanem i que és el que van fer servir per justificar el 41.
No mostra cap voluntat de negociar res, per molt que digui el contrari
També es neguen a donar-nos les actes de les reunions i, per tant, cada dia que entrem contradiuen el que han dit a la reunió anterior. La gota que fa vessar el got és quan en plenes negociacions apliquen l’article 10 del conveni d’absorció i compensació, per la qual cosa congelen els sous dels més antics i les pujades salarials de conveni les van descomptant de l’antiguitat. Això ens ha abocat a tots els sindicats a una nova demanda contra aquesta mesura.
Això ens ha abocat a tots els sindicats a una nova demanda contra aquesta mesura
Les ofertes de l’empresa, tot i que van variant mínimament, es basen a donar un o dos dies lliures quan el treballador faci 18 o 25 anys que és a l’empresa, per tant, no tenen res a veure amb el que demanem nosaltres. Són totalment ridícules i fins i tot diria que insultants.
El conflicte s’ha enquistat perquè tot i que nosaltres hem dit que la compensació econòmica pot ser gradual i que estaríem disposats a fer que fos un percentatge de les antiguitats… l’empresa no es mou de la seva oferta.
Per què CATAC-CTS/IAC va decidir no adherir-se a la demanda principal amb la resta de sindicats?
Tot i que compartim amb la resta de sindicats la necessitat d’alguna compensació econòmica per equilibrar els salaris, no acabàvem de veure’n la viabilitat, però estem valorant la possibilitat d’adherir-nos-hi en funció de com vagi el conflicte. Així i tot, creiem que els sindicats que la van presentar estaven en tot el seu dret a fer-ho, sense que l’empresa contra-demandés. Fins i tot creiem que aquesta resposta podria ser una vulneració de la tutela judicial.
Quines són les principals reclamacions per tal de desconvocar la vaga?
La primera reclamació i que és una línia vermella des del primer moment, la de no tocar als antics. A hores d’ara, és que retirin la mesura d’absorció i compensació que la mateixa empresa ha reconegut que no els suposa pràcticament res econòmicament, que no en tenen la necessitat i, per tant, és una mesura repressiva. La segona demanda és que elaborin un document amb el compromís de buscar algun tipus de compensació econòmica. També hi ha altres punts no tan relacionats amb aquest conflicte però sí amb la manera de fer de l’empresa.
La primera reclamació i que és una línia vermella des del primer moment, la de no tocar als antics
Tenen uns diners d’uns fons addicionals dels anys 2018, 2019 i 2020, que ens havien de pagar un cop signat un acord. L’acord ja va costar d’aconseguir perquè d’aquests fons es volien cobrar un deute que van contreure en nom dels treballadors per una mala gestió del retorn de les DPO (pagues per objectius). Nosaltres no vam voler avalar aquest cobrament, i per això vam trigar temps a posar-nos d’acord, però fa més d’un any que tenim finalment el document acordat i cada dos per tres l’estem reclamant amb les xifres posades i sempre hi ha alguna excusa: que se n’han oblidat, que es pensaven que ja estava enviat… ara ens diuen a la primera reunió de negociació amb el Comitè de Vaga, que van haver de desaprovisionar aquests diners. O sigui, que ja no els tenen.
És una vaga pel conflicte, però que porta molta cua, perquè els treballadors estem molt farts de moltes coses: errors a les nòmines, contractes parcials amb ampliacions constants, sobrecàrrega… de fet els problemes de la majoria dels treballadors de la sanitat, amb l’afegit d’unes direccions molt poc sensibles amb els treballadors.
És una vaga pel conflicte, però que porta molta cua, perquè els treballadors estem molt farts de moltes coses
Per això creiem que hi ha hagut molt de seguiment comparat amb altres vagues. Sobretot a l’àrea quirúrgica on els serveis mínims són més petits i on realment es veu l’afectació d’una vaga. La primera setmana es van haver de suspendre unes 50 intervencions.
Quin horitzó presenten les negociacions?
La veritat és que com dic l’empresa no ha mostrat voluntat d’oferir res de nou, no s’ha mogut de la seva oferta inicial i no s’ha preocupat d’oferir-nos altres coses tampoc. De tota manera, crec que han de saber llegir el malestar que hi ha entre els treballadors. Han de veure la quantitat de gent que està a la borsa de l’ICS fins i tot gent fixa, o que porta molts anys, i que es planteja marxar. Han de fer alguna oferta per desbloquejar la negociació, però que no sigui ofensiva com les que han fet fins ara. Han de tenir clar que no estem fent una vaga perquè ens donin un dia quan faci divuit anys que som a l’empresa.
L’empresa no ha mostrat voluntat d’oferir res de nou
Encara més, crec que el CatSalut és qui ha de saber llegir això i entendre que el problema tot deriva de tenir tantes relacions laborals diferents dins els centres que fan activitat pública. Diuen que han fet una taula d’harmonització, però és totalment opaca. El problema és urgent de resoldre perquè la manca de sanitaris és ara, no d’aquí a tres anys com s’estan plantejant els resultats de la taula, si és que realment hi ha resultats.
“Vocació no es explotació”, corejava a l’uníson la protesta tenyida de blanc. Milers de professionals facultatius —9500 segons xifres dels Mossos d’Esquadra— abarrotaven els carrers en una manifestació convocada per Metges de Catalunya que ha tingut el seu punt d’origen al Departament de Salut i ha acabat davant de l’estació de Sants.
«Necessitem millorar el temps d’assistència, necessitem professionals i condicions perquè el personal no marxi», explica una psiquiatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Precisament la salut mental està en el centre del debat i a Espanya es mantenen unes xifres aproximades de 10 psiquiatres per cada 100000 habitants. En el LibroBlanco de la Psiquiatría en Españas’afirma que només cinc comunitats autònomes estan per sobre del 11 psiquiatres cada 100000 habitants, a més que el 20% dels especialistes tenen més de 60 anys i es jubilaran en uns 5 o 7 anys. En el cas dels psicòlegs clínics la taxa es d’aproximadament 6 per cada 100000 habitants: «es literalment impossible donar un servei de qualitat, per això soc avui aquí», declara una psicòloga clínica del mateix hospital de Manresa.
Milers de facultatius reclamen la dignificació del sistema sanitari | Pol Rius
Sobre el servei de qualitat, una reclamació unitària entre els facultatius, es pronuncia una metgessa de l’Hospital de Bellvitge que explica com si bé les llistes d’espera son eternes, les patologies no entenen de burocràcies: “a mi em poden apuntar a quatre pacients a la vegada, però es evident que no puc atendre a quatre pacients a la vegada. Les cirurgies no poden esperar pel fet que no hi hagi quiròfans, anestesistes ni infermers”, diu amb contundència. Dues joves residents de sisè de medicina a l’Hospital de Sant Pau, clamen amb força entre la multitud: “som aquí perquè som el futur”, manifesten. “Jo soc de les balears, estic a Catalunya d’intercanvi, i crec amb fermesa que les protestes aquí poden ser també una clau per a les millores a tot l’estat”, diu una de les residents. Sobre l’ambient que es respira a les universitats, tenen clar que es més aviat pessimista: “el que més veiem es molta gent cremada, que t’explica les seves condicions com a professionals que acaben de començar i diuen que no poden més. Ens parlen de guàrdies de pediatria que per exemple només hi ha un resident, que de 24h dormen 30 minuts, que han de doblar guàrdies… es un panorama desencoratjador i el missatge que ens donen moltes vegades es que si podem marxar a un altre país, ho fem”. El fet de doblar guàrdies forma part d’un marc mental a on “hem fet quotidianes coses que son anormals, problemes que venen d’abans de la pandèmia i que a partir d’aquesta s’han agreujat i convertit en insostenibles”, afegeix la metgessa de Bellvitge.
Concentració final davant l’estació de Sants | Pol Rius
Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya ha estat l’encarregat de concloure la manifestació amb un parlament davant dels manifestants. «Si tot continua així, mantindrem les mobilitzacions previstes per a principis de febrer», declara Lleonart davant dels mitjans abans de pujar a l’escenari. «La vaga ha estat un èxit rotund, el que s’està veient avui aquí desmenteix les xifres donades pel Departament de Salut pel que fa a seguiment i per tant crec que es un missatge clar i directe a la conselleria i al govern. S’han d’implicar ja en la greu crisi mèdica que vivim i que afecta de manera directa a la qualitat assistencial», explica el secretari general entre els aplaudiments dels facultatius. Desde Metges de Catalunya calculen un 79% de seguiment de la vaga a l’Atenció Primària i un 73% als hospitals —un 30% del personal estrictament mèdic, el personal assistencial ha tingut xifres més baixes, d’un 1% aproximadament—.
La temptació dels altres països europeus a on els contractes que ofereixen milloren exponencialment les condicions d’aquí, han estat part de la performance simbòlica final a on els manifestants, amb simulacions d’aquests contractes a les mans, han escenificat una fugida en filera cap a l’estació de Sants. Allà, a la sortida del país, es a on veuen actualment l’horitzó d’unes condicions dignes.
Sanitat i educació s’han manifestat paral·lelament i de manera conjunta fins al Parlament
“Educació i sanitat, pública i de qualitat”. Amb aquest lema ha començat passades les 11 hores la manifestació de sindicats d’educació i sanitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que ha continuat per la Via Laietana i ha arribat a les portes del Parlament de Catalunya. La Guàrdia Urbana ha quantificat la participació en 6.500 persones, mentre que l’organització n’ha comptabilitzat 10.000.
La pancarta principal resumia l’objectiu de la protesta: “Salvem els serveis públics. Defensem l’educació i la sanitat”, amb el logo de diferents sindicats: Ustec-STEs, Intersindical, Catac, CGT, CNT, COS, Csif, Fapic, FTC, Infermeres de Catalunya, PSI, SAE i USOC. Aquesta setmana, les seccions d’educació de CC.OO i UGT de Catalunya també s’hi ha sumat, al igual que altres organitzacions del sector.
Durant més de dues hores, s’han sentit crits com “Revertiu les retallades, o vaga, vaga, vaga”, “No, no, no a la privatització”, “Els diners públics, als serveis públics”, “Menys declaracions i més contractacions”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat”, “Exigim al Govern, més finançament”, “Més personal amb estabilitat, per uns serveis públics de qualitat” o “Per una educació inclusiva”.
D’aquesta manera, mentre la mobilització es movia pels carrers del centre de Barcelona, feien referència a alguns dels motius pels quals fan vaga aquests dos sectors públics: revertir les retallades que pateixen des del 2010, contractar més personal per atendre millor pacients i alumnes, i dignificar els salaris.
Sindicats d’estudiants donen suport a la vaga del 25 i 26 de gener | A.B.
Amb l’eslògan “Mateixa feina, mateix salari” han demanat equiparar les condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari del sistema de salut, i amb “Una sanitat, un conveni” han reclamat que no hi hagi tants convenis en el sector sanitari, ja que hi ha el de les treballadores de l’Institut Català de la Salut (ICS), de la sanitat concertada del SISCAT, i de diferents centres sanitaris que tenen les seves pròpies negociacions laborals.
Les organitzacions convocants han insistit en que volen negociar amb els departaments d’Educació i de Salut. Des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, una de les portaveus, Anna Alcalà, ha considerat que els serveis públics estan “molt devaluats i se’ls està donant poca importància” a Catalunya i ha fet una crida a la unió sindical de diversos sectors per tenir més força.
El personal sanitari es manifesta contra l’esgotament de professionals i del sistema | A.B.
Alcalà ha destacat que representen totes les categories que treballen a sanitat, des d’administració fins a infermeria i facultatius: “Demanem una jornada de 35 hores, l’equiparació a l’alça de convenis de tots els treballadors de la sanitat pública i que s’equiparin a nivells dels països europeus, poder-nos jubilar als 60 anys, igual que poden fer la policia o els toreros”, ha resumit.
En arribar a les portes del Parlament de Catalunya, els manifestants han continuat corejant els seus lemes, entre ells “Salut i ensenyament, que escolti el Parlament’, ‘Més finançament’ o “Vaga, vaga, vaga”. Els diputats de la CUP i comuns han abandonat el ple del Parlament i han baixat per donar suport a les protestes, així com també ho ha fet la presidenta suspesa de la cambra catalana, Laura Borràs, i la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula.
Els sindicats han llegit un manifest en què han fet una crida a “salvar el sector públic” i han fet èmfasi en el fet que, després de la Comunitat de Madrid, Catalunya és la comunitat amb més mútues privades de salut de tot l’Estat. Pel que fa a Educació, han censurat que no s’hagi aconseguit encara l’objectiu que el 6% del pressupost català es destini a ensenyament.
Més protestes
Les protestes continuen dijous 26 amb diverses accions descentralitzades per diferents ciutats de Catalunya: al migdia hi ha concentració davant la Conselleria d’Educació a Barcelona, i a les 10:30 hi ha concentracions i manifestacions a Girona (plaça Pompeu Fabra) i Tarragona (plaça dels Carros). Pel que fa a sanitat, Metges de Catalunya convoca un recorregut de plaça Sant Jaume a les 10h fins a les portes del Parlament de Catalunya a les 12h, on es te previst escenificar una plantada de bates blanques, i la Mesa Sindical organitza accions descentralitzades per tot el territori i a Barcelona a les portes dels hospitals.
Diversos col·lectius com Marea Blanca donen suport a les mobilitzacions a favor dels serveis públics de qualitat | A.B.
A Lleida, hi ha accions a les 10 i les 12 davant les seus d’Educació i Sanitat, respectivament. A Mataró, hi ha protestes a les 8:30 a l’Hospital Sant Jaume de Mataró i a les 9:30 als serveis territorials.
A Sant Feliu de Llobregat, hi ha mobilitzacions a les 10 davant els serveis territorials d’Educació, i a Manresa a les 8:30 davant els serveis territorials de la Catalunya Central.
Dissabte 28 a les 11, té lloc la concentració unitària amb agents socials a la plaça Sant Jaume de Barcelona en defensa d’uns serveis públics de qualitat.
Sota el lema ‘Ho has donat tot. No has rebut res’, Metges de Catalunya (MC) ha convocat mobilitzacions per a tots els facultatius dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la xarxa sanitària concertada (SISCAT) per a dimecres i dijous d’aquesta setmana.
Entre les reivindicacions del sector, destaquen que cal planificar els recursos, retenir el talent mèdic, oferir formació continuada als i les professionals i dignificar les condicions de treball, tal com va explicar el secretari general de MC, Xavier Lleonart. La sobrecàrrega de feina, denuncien, impedeix dedicar hores laborals a la formació, docència o recerca, a més de no poder oferir l’atenció que voldrien a les persones ateses.
En els últims dos mesos, diferents entitats han donat suport a MC, com per exemple el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Societat Catalana d’Especialistes en Psicologia Clínica (SCEPC), la Societat Catalana de Neuropsicologia (SCNPS), la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica – ANPIR o Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).
Amb l’objectiu que les protestes fossin del conjunt del sector sanitari, la Mesa Sindical Sanitària de Catalunya va presentar la seva pròpia convocatòria de vaga per als mateixos dies. Tot i això, el 23 de gener va informar que la desconvocava per un “possible defecte formal en l’avís de convocatòria a les patronals”, si bé animava a continuar amb les mobilitzacions previstes.
Recorreguts
MC es manifesta el 25 de gener a les 10 hores davant el Departament de Salut i es desplaçarà per la Gran Via Carles III, Rambla Brasil i Plaça de Sants per arribar al migdia a l’estació de Sants.
L’endemà, hi ha una altra manifestació de MC a les 10 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona, que baixarà per Via Laietana i l’estació de França, i finalitzarà a les 12 davant del Parlament de Catalunya amb una plantada de bates blanques.
Recorregut de les manifestacions de MC dels dies 25 i 26 de gener
Per part seva, si bé la Mesa Sindical Sanitària no farà vaga com a tal, sí que fa una crida a participar en les accions previstes, que són: el 25 de gener a les 11 hores a plaça Sant Jaume per acabar al Parlament, mentre que el 26 a la mateixa hora hi ha concentracions descentralitzades pel territori.
A més, hi ha una concentració dissabte 28 a Sant Jaume amb altres organitzacions per tal de defensar els serveis públics, no només sanitaris sinó també educatius. La Mesa té el suport d’altres sindicats del sector de l’ensenyament en entendre que es tracta d’una crisi més global dels serveis públics.
Nova vaga mèdica 1, 2 i 3 de febrer
Les diverses organitzacions ja avisaven que les accions d’aquesta setmana suposaven l’inici d’un seguit de mobilitzacions a mitjà termini a Catalunya, i per això MC també ha convocat una nova vaga de personal facultatiu per als dies 1, 2 i 3 de febrer.
El sindicat mèdic ja havia alertat que el conflicte s’allargaria fins que Salut no aportés solucions als “greus problemes” que pateix el sistema, especialment la sobrecàrrega de treball i la crisi de facultatius derivada de les condicions assistencials, laborals i retributives que s’ofereixen als professionals.
Durant aquests tres dies, hi ha convocades aturades l’1 de febrer, als hospitals de 8 a 11 hores i de 17 a 20 hores, i als centres d’atenció primària d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. El 2 de febrer, serà de 8 del matí a la mitjanit tant als hospitals com als CAP, i el 3 de febrer repetiran els horaris del dia 1.
Altres sindicats
La posició d’altres sindicats que també denuncien deficiències en el sistema sanitari públic i demanen millores laborals té algunes diferències amb MC. Així, per part seva, la Intersindical va convocar mobilitzacions per als dies 24 i 25 a tots els serveis sanitaris per tal que tots els sectors se sentin representats.
La secretària d’organització de la federació de serveis públics de la Intersindical, Monica Meroño, explica que l’objectiu és donar “protagonisme a la resta de personal sanitari, no només als metges”, com residents d’infermeria i medicina, administració, personal de serveis, zeladors, etc. “A sanitat, totes som un equip, i com a equip hem d ‘anar totes a una”, afegeix.
Sindicats com CC.OO. i UGT de Catalunya s’han desmarcat d’aquestes mobilitzacions. Es dona la circumstància que tots dos i el sindicat d’infermeria Satse, el passat 23 de desembre, van arribar a un acord en el sector de la sanitat concertada amb la Conselleria de Salut i amb les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).
Es tracta del III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat). L’acord inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que MC no va signar per entendre que no responia als problemes del sistema sanitari públic.
Les èpoques de crisi són en les que més s’exposen les vulnerabilitats. La tensió insostenible —portada als seus màxims durant la pandèmia— que denuncien sindicats de serveis públics ha esclatat en forma de convocatòria de vaga. Els dies 25 i 26 de gener s’ha cridat a la mobilització de tot el personal sanitari i de l’àmbit educatiu per la defensa de la millora de condicions. Per part de sanitat, s’hi adhereix la Mesa Sindical de Sanitat (formada per CATAC-CTS/IAC, CGT Alt Camp i Conca de Barberà, SAE, FTC-IAC, USOC, FAPIC, PSI Lluitem, COS, CSIF i Infermeres de Catalunya). En Educació sumen USTEC–STEs(IAC), CGT Ensenyament, CNT Ensenyament i Sindicat d’Estudiants. La posició unitària d’aquestes organitzacions respecte a la convocatòria fa preveure una de les vagues amb més seguiment, si més no, des del final de la pandèmia.
Sanitat i unes urgències tensionades al límit
Xavier Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, apunta com a assumpte prioritari reformular el sistema sanitari, primer de tot, invertint un 25% del pressupost en l’Atenció Primària —actualment s’hi destina un 17,9%— per tal de destensionar els serveis d’urgències. I és que el portaveu afirma que “l’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada”.
La Mesa Sindical exposa també com a element primordial de negociació l’equiparació de condicions laborals i salarials de tot el personal sanitari de Catalunya. En aquesta qüestió rau un conflicte estructural, que és el fet que, com afirma Tarragón, un 80% dels centres hospitalaris estiguin sota concertació. “Per oferir el millor servei hauríem de recuperar tota aquesta sanitat oferida directament pel Catsalut, que garanteix salut a tots els ciutadans, ara bé, el que fa actualment és comprar serveis de salut a diferents proveïdors”, explica el portaveu. La temporalitat dels contractes i condicions d’interins és un altre problema que propicia la fuga dels professionals, sotmetent a més el servei de salut a una lògica competitiva en un context de manca de personal.
Xavi Tarragón, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat | Laura Casamitjana
El final de l’any 2022 venia amb la proposta del Conveni SISCAT, signat per diversos sindicats però no per Metges de Catalunya ni la Mesa Sindical, “ni tan sols vam tenir representació, però igual no hauríem signat, ja qué no va en la línia del que plantegem”, aclareix Tarragón. Les mancances del conveni segons Metges de Catalunya són diverses, definides com a “millores deficients”, com per exemple amb el tema de les guàrdies, ja què manifesten que “s’incrementa el preu de l’hora de guàrdia, però no arriba a igualar-se a l’import amb el qual es retribueix l’hora ordinària de treball”.
Precisament, els sobreesforços i les hores de més són el que, segons la Mesa Sindical, estan sustentant el sistema sanitari actualment: “durant aquest any passat, només a l’Hospital del Mar s’han fet vint mil hores extra. Només cal imaginar tota l’activitat que s’hauria deixat de banda sense aquesta quantitat d’hores”, argumenta el portaveu sindical i auxiliar d’infermeria del mateix hospital esmentat.
De moment, les negociacions no van enlloc ja què aclareixen que la Conselleria de Salut no s’ha manifestat, “no hem tingut notícies ni abans ni després de convocar la vaga, però estaríem encantats de seure, traslladar les demandes i negociar”, conclou Xavi Tarragón.
Educació i un personal sense garanties estables
El que va començar com una convocatòria de mobilitzacions del personal sanitari, ha acabat estant un moviment transversal en què educació s’hi ha afegit com a un altre dels serveis públics indispensables al llindar del col·lapse. Iolanda Segura, portaveu sindical d’USTEC, senyala dos punts necessaris en la negociació: el calendari i l’estabilitat.
Ingrid Chavarria, delegada de CGT Ensenyament (esquerra) i Iolanda Segura, portaveu d’USTEC (dreta) | Laura Casamitjana
“D’una banda, el personal interí està molt angoixat per la possibilitat de quedar-se sense feina. Després està també la necessitat d’estabilitzar i equiparar, com seria l’exemple dels professors de Formació Professional, que no queden integrats al cos de secundària i estan cobrant menys per la mateixa feina, cal incorporar un complement salarial”, diu la portaveu sindical. Paula Leyva, portaveu del Sindicat d’Estudiants, manifesta que convoquen també als estudiants a la vaga -el sindicat té representació universitària, però sobretot secundària- per a defensar el servei: “cal una educació 100% gratuïta i de qualitat, que hi hagi places per a les FP, ja què el curs passat es van quedar 16.000 places buides en la privada i unes 18.000 estudiants es van quedar sense poder estudiar. Calen assignatures d’educació sexual, calen psicopedagogs als centres. Governa Esquerra Republicana però sense polítiques d’esquerres, només es fan pactes polítics que afavoreixen una minoria més rica”, declara als periodistes.
Paula Leyva, portaveu del Sindicat d’Estudiants | Laura Casamitjana
Ingrid Chavarria, delegada de CGT Ensenyament, mostra la indignació de la comunitat educativa amb la maniobra del conseller Cambray respecte al calendari escolar. I és que si bé el conseller va dir a premsa que aquesta demanda es negociaria amb els sindicats, als mateixos sindicats no els ha arribat cap notícia: “ells deien que era una decisió política intocable. Hauria de parlar amb la comunitat educativa, passar-ho pel consell escolar, fer debat a la mesa i després ja fer la roda de premsa que tant li agrada”, assevera la delegada de CGT. Segura conclou que, l’única manera que la vaga es pogués desconvocar seria arribant a acords en les demandes esmentades, ara bé, si això succeís, se sumarien a les mobilitzacions per fer suport als companys de sanitat.
Conèixer quants facultatius falten en cada centre i de quines especialitats, dignificar retributivament el sobreesforç per la manca de personal, recuperar la jornada de 35 hores setmanals, regular els descansos segons les recomanacions de les institucions europees i oferir incentius per evitar la fuga de talent, són algunes de les reivindicacions de Metges de Catalunya (MC), el sindicat majoritari del sector. En parlem amb el seu secretari general, Xavier Lleonart.
‘Ho has donat tot. No has rebut res’ és el lema de la convocatòria de la vaga de Metges de Catalunya. Hi ha sensació d’abandó després dels esforços de la covid?
Ens sentim crònicament maltractats i menystinguts. Després d’una dècada de retallades, la pandèmia ha donat l’estocada final. Molts companys i companyes esperaven que servís perquè les administracions i els governants fossin plenament conscients que la sanitat pública i la salut eren una qüestió molt important i que calia cuidar-la. Quan veus que tornen a aplicar receptes antigues, veus que no han après res i que no rebrem res després d’una dècada de retallades i dos anys de pandèmia.
Hi ha unanimitat en el sector en què falta personal, més enllà dels matisos de cada organització.
Falten mans, però faig un matís, falten mans en un context en el qual les dades apunten que no falten mans; és a dir, segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) som el segon país del món en nombre de metges i el sisè en nombre de facultats de medecina. És un contrasentit. On són aquests metges? On no són és a la pública, perquè la sanitat pública no està resultant atractiva. Tenim un nombre elevat de personal que es forma i que s’especialitza en aquest país, però la capacitat de retenció és molt escassa, amb la qual cosa aquí ve el primer gran problema: som incapaços de retenir el talent que formem perquè no li estem oferint unes condicions, ja no laborals i retributives, que també, però sobretot d’exercici professional, de condicions assistencials, que faci que a aquesta persona que està perfectíssimament formada li sigui atractiu quedar-se en el sistema.
Tenim un nombre elevat de personal que es forma i que s’especialitza en aquest país, però la capacitat de retenció és molt escassa
És el que passa quan tu et formes com a metge de família, resident, i veus que el teu adjunt, el que et té al teu càrrec, un dia rere un altre atén 50 o 60 visites, d’una forma precària, i que això no s’acaba mai. Qui pensa que el paper ho aguanta tot i posa una agenda mèdica en la qual hi ha 10 pacients alhora?
El sistema s’està carregant la Primària?
El sistema sanitari està a punt de la defunció, tot ell. La Primària, segurament, és la primera baula que caurà, però darrera van les urgències hospitalàries i, després, tota la resta. Segurament, estem visibilitzant aquest deteriorament accelerat en la Primària, però tenim imatges de com estan les urgències hospitalàries, i cal tenir-ho clar, les imatges que estem veient de les urgències hospitalàries, amb una Primària forta, segurament, no serien tan greus. El sistema sanitari són vasos comunicants, i quan una banda cau, l’altra se’n ressent. Això té un efecte dominó.
I què es pot fer per millorar-ho?
Es poden fer moltes coses, una altra cosa és que les vulguin fer. Cal canviar el model, com a filosofia. Fa molts anys que estem en un model absolutament economicista en el qual el professional sanitari és un obrer especialitzat que treballa com si fos en una cadena de muntatge, i el bon obrer, el bon metge, no és aquell que fa la feina millor, no és aquell que tracta bé el pacient, no és aquell que soluciona el problema del pacient, sinó que és aquell que fa més volum de feina per unitat de temps, seguint un criteri de cadena pura de muntatge. Aquest model s’aguantava en base a un personal precari que, quan claudicava, hi havia més, i el podies reposar. Què succeeix? Que ara, quan cau aquell professional, no tens per reposar, perquè el que l’havia de substituir ha sortit per potes.
Lleonart: «Ens sentim crònicament maltractats i menystinguts» | Pol Rius
La crisi del model es produeix perquè no tens gent, però, alhora, no tens gent perquè aquest model està en crisi, i el primer que has de fer és posar al centre del sistema, no els criteris economicistes de productivitat, sinó la professionalitat, amb els dos pilars que ha d’aguantar el sistema, que són el tracte a la ciutadania i el bon tracte als professionals. Si tu cuides els professionals, tindràs professionals motivats que exerciran en bones condicions i podran donar una atenció de molta més qualitat a la població.
Els dos pilars que ha d’aguantar el sistema són el tracte a la ciutadania i el bon tracte als professionals
Per exemple, des de fa molts anys, no hi ha cap conveni laboral de la sanitat que parli de les condicions assistencials. Aquest és un greu problema, perquè tots volem que el metge o metgessa que ens atén tingui temps per formar-se perquè estigui a l’última i ens pugui aplicar tot allò que siguin millores substancials en quant a tractaments i en quant a mesures diagnòstiques, que estigui al dia. Doncs, el conveni de la concertada que s’ha firmat fa poc només contempla que el metge pugui tenir 20 hores de formació a l’any. És el mínim que marca l’Estatut dels Treballadors, però, amb 20 hores a l’any, algú creu que un metge es pot mantenir al dia? És evident que no.
Sobre l’acord a la sanitat concertada, que inclou una pujada salarial de fins al 3,5%, CC.OO., UGT i Satse sí que van signar. Hi ha diverses organitzacions que donen suport a la vaga de MC, però no aquests tres sindicats. Pot crear una imatge de no unitat?
És el missatge que vol traslladar el Departament de Salut, però Metges de Catalunya representa la pràctica totalitat de facultatius i facultatives; és a dir, la classe mèdica no està contenta amb aquest acord. La classe mèdica té la seva singularitat i és un dels pals de paller del model sanitari. A mi em preocuparia que els metges no estiguessin contents amb allò que se signa, perquè això vol dir que tenim una pota fluixa. S’han tornat a seguir aquests criteris economicistes, s’han pactat unes condicions estrictament laborals i retributives i només ha importat la suma aritmètica i no la suma qualitativa. És evident que el col·lectiu mèdic no pot ser majoria mai, és el 20% o el 25%, però algú pensa que no som molt importants en aquest sistema? Algú pensa que se’ns pot excloure sense que passi res? Feia menys irresponsable aquest Departament de Salut.
MC demana un increment salarial progressiu per anar aproximant-se a països veïns, com França, amb 88.000 euros anuals, que és un 30% més que a Catalunya, i no és dels més elevats d’Europa.
Bèlgica està en els 160.000 i Alemanya en els 150.000. Estem en el furgó de cua de les retribucions de tots els metges a nivell europeu. Una enquesta de l’Associació MIR Espanya realitzada a les persones que feien la residència deia que fins a un 60% no contemplava el seu exercici professional quan acabés l’especialitat a Espanya.
Estem en el furgó de cua de les retribucions de tots els metges a nivell europeu
La qüestió és greu perquè hi ha enquestes entre els estudiants de medecina que diuen que cada cop és més gran el nombre d’alumnes que volen acabar la carrera perquè la formació és de bona qualitat, però que després volen marxar a un altre lloc. I aquí es dona una altra de les circumstàncies d’aquesta tempesta perfecta que estem vivint: els valors de les generacions que estan pujant de nous professionals han canviat. És una generació que prioritza la conciliació de la vida familiar i laboral, i que considera que la feina no ho és tot. D’altra banda, aquesta generació no té por a desplaçar-se i pot treballar entre setmana, per exemple, a Frankfurt, i el cap de setmana agafar un vol i venir a casa i estar amb la seva colla.
MC ha convocat vaga de metges el 25 i 26 de gener | Pol Rius
Tota la coctelera està donant aquesta situació en què tenim una generació jove molt ben preparada amb pocs incentius. Fa un any, un resident meu, del Consorci Sanitari de Terrassa, em va dir que marxava a la privada. Fins ara, jo tenia el concepte que el resident que s’ha format té una inquietud d’investigació, docència, recerca i de formació continuada que, evidentment, a la privada el mata. Ell em va dir, ‘aquí, la formació, docència, recerca que hi havia, pràcticament ha quedat aniquilada, perquè estem tan absorbits per la tasca assistencial, perquè cada cop hi ha menys mans, que no dona per més. Per treballar i fer docència, em paguen millor a la privada’. La fuga és multifactorial, però hem de tenir en compte que el maltractament no és només per una baixa retribució, és per una sensació de treballar a disgust, amb unes condicions inadequades, amb una percepció que no estàs fent bé la teva feina.
Demaneu fer els descansos que toquen, sobretot després de les guàrdies. No es respecten?
Hi ha una directiva europea que diu que entre jornada laboral i jornada laboral han de passar almenys 12 hores, i s’ha de garantir per llei un descans setmanal mínim de 36 hores ininterrompudes. Hem aconseguit que es respecti a base de demandar-ho, una i una altra vegada, anant als tribunals, perquè les empreses sanitàries no ho respectaven.
Hi ha un tema que només afecta metges i metgesses i que és imprescindible que es tracti entre l’Administració i els facultatius que ens preocupem pels nostres pacients: les guàrdies de localització o guàrdies de crida. Són un tipus de guàrdia en la qual estàs localitzable i et poden cridar per anar a fer l’assistència en funció de les necessitats. Això, no és més que una forma de precaritzar perquè en una guàrdia de crida et poden pagar un 40% menys que en una guàrdia presencial, però et poden cridar dues o tres o cinc vegades, segons les necessitats.
Pots tenir una persona de 62, 63 o 64 anys fent guàrdies de localització
Les persones de més de 50 anys estan exonerades de fer les guàrdies de presència, però no les de localització, o sigui, que pots tenir una persona de 62, 63 o 64 anys fent guàrdies de localització, amb l’agreujant que si et criden, potser, a les dues de la matinada, has d’anar, però al dia següent també has de fer la teva jornada habitual. Aquestes guàrdies no tenen regulació, ni en la legislació laboral ni en els convenis; potser no has pegat ull en tota la nit perquè has hagut d’anar a l’hospital tres vegades i l’endemà a les 8 del matí has de fitxar i fer l’activitat d’assistència normal. Això és un altre exemple de maltractament.
Amb aquest panorama, és viable tornar a les 35 hores setmanals a curt termini?
Aquesta jornada ja s’està aplicant a altres llocs d’Espanya (Andalusia, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Extremadura, País Basc, La Rioja i Navarra). Estem dient que ser metge a Catalunya és ser un esclau? S’han de contractar més mans, no hi ha més remei. Els estudis demostren que, quan tu dones un bon entorn laboral i un entorn de productivitat, generes pràcticament la mateixa productivitat fent menys hores. Amb bones condicions de treball, és molt possible que hi hagi menys complicacions, menys revisites a urgències i menys freqüentació als ambulatoris.
A la Primària ja ho diuen. Per exemple, una persona que té dolors compatibles amb pedres a la vesícula, se li demana una ecografia i triguen 12 mesos a fer-li l’ecografia. Pel camí, pot fer quatre visites a urgències per dolor per quadres de còlic, sis al metge de capçalera… Si en el moment de demanar l’ecografia, la tinguessis l’endemà, tot això t’ho haguessis estalviat. És una qüestió de donar qualitat i, si dones qualitat, millores l’eficiència.
Hi ha 9.000 jubilacions previstes en els pròxims deu anys, però falten xifres per centres de treball. Com es pot planificar?
Hi ha un desconeixement total i no es pot planificar així. El sistema sanitari català, a diferència de la resta de l’Estat, està hiperfragmentat. Hi ha la sanitat de l’ICS, la sanitat concertada, dins la sanitat concertada hi ha les empreses públiques, els consorcis, les fundacions sense ànim de lucre… En aquests moments, si jo fos conseller de Salut, no tindria un interlocutor, tindria més de 100 interlocutors diferents. La sanitat pública d’aquest país depèn de més de 100 empreses sanitàries diferents.
Hi ha una llei que estableix el registre públic de professionals sanitaris on ha de constar noms, cognoms, edat, especialitat i lloc de treball. Des de Metges de Catalunya vam intentar accedir-hi i no existia, no existeix aquest registre públic. Vam fer una petició a la Generalitat via portal de la transparència demanant aquest conjunt públic de dades. Jo tinc un correu de resposta dient que la meva petició és massa complexa. Com podem planificar el futur de la sanitat si no sabem el que tenim ni on ho tenim?
Es pot quantificar el nombre de metges i metgesses que falten?
Teníem unes dades de l’evolució de la plantilla que treballava des del 2014, i estem sobre un dèficit de 1.000 metges. Són estimacions, perquè dades per poder fixar-ho, no en tenim, però si li sumes l’envelliment de la població i la hipersofisticació de la medecina que hi ha hagut en aquests anys, pots entendre que la necessitat no és de 1.000, sinó d’uns quants més.
Lleonart: “El maltractament no és només per una baixa retribució, és per una sensació de treballar a disgust, amb unes condicions inadequades, amb una percepció que no estàs fent bé la teva feina” | Pol Rius
El problema és que la Conselleria no ho veu, no té la percepció que li faltin mans, o no tinc la percepció que estigui preocupada perquè li faltin mans. El problema de fons d’aquesta convocatòria de vaga no és tant les condicions laborals i retributives, sinó el paradigma. El paradigma que el metge ha de fer més hores que un rellotge s’ha acabat. Només hi ha dos grups petits de població que se senten ben atesos per la sanitat pública: la gent que està sana, que no n’ha de menester, i la gent que té una malaltia molt greu o de risc vital. Aquí, la sanitat pública encara té capacitat de resposta adequada i potent. Pel mig, hi ha una llarga llista d’espera, que cada cop és més llarga. La gent se sent molt mal atesa quan veus un bony, demanes una exploració i triguen un any en fer-te una exploració. No té sentit.
Nosaltres som els primers que ens sentim molt malament quan hem de dir que hi ha aquesta espera. Tenim la sensació que no ens deixen fer bé la feina, però si la població no n’és conscient i no ens ajuda és cap a on anem. Si soc metge de Primària i tinc, en el millor dels casos, una visita cada tres minuts, pràcticament no tinc temps ni d’escriure el que m’expliquen. La sensació de baixa qualitat en la prestació assistencial fa que tota aquesta gent digui, ‘jo, aquí, no hi vull anar’.
El fet que hi hagi altres convocatòries de vaga, de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya els mateixos 25 i 26 i de la Intersindical el 24 i 25, dilueix el missatge o reforça que el model sanitari ha de canviar?
Tenim prou arguments per fer una convocatòria ben diferenciada perquè bona part de tot això que he dit, la resta de plataformes no ho contemplen. Estem molt preocupats per la qualitat assistencial que donem a la població, i no ho fiem tot a les condicions laborals i retributives, que també, sinó que hi ha altres coses, i nosaltres creiem que tenim la necessitat, el dret i diria l’obligació fins i tot deontològica de poder plantejar a l’Administració que això s’ha de poder parlar en alguna taula amb els professionals. Coses com les guàrdies de localització, a ningú, ni tan sols a aquests altres convocants, els interessa. No puc calibrar si potencia o dilueix el missatge, sí puc dir que el nostre posicionament i les nostres demandes estan clarament diferenciades i que lluitem per la qualitat de la sanitat en aquest país.
És una autèntica vergonya que tinguem una Administració que, davant d’aquest crit d’alarma, no respongui
Com és la relació amb el Departament de Salut?
Estic francament emprenyat perquè hem volgut ser molt responsables, molt respectuosos, hem fet un anunci d’una convocatòria de vaga amb més de dos mesos d’antelació per donar temps a la part contrària, a l’Administració, a què reaccioni, a que faci una taula, a que segui, a que parli, a que negociï, a que busquem conjuntament solucions, i l’Administració ha llençat a la brossa aquest temps que se li va donar de marge. Hem demostrat d’una forma molt clara que la nostra voluntat no és el conflicte pel conflicte, volem contribuir a arreglar els problemes que té la sanitat d’aquest país. És una autèntica vergonya que tinguem una Administració que, davant d’aquest crit d’alarma, no respongui.
Hi ha hagut reunions amb la Conselleria després de convocar la vaga?
No, no ens han trucat. Jo lamento profundament i responsabilitzo directament el conseller (Manel Balcells) que si hem d’acabar fent la vaga la única culpa serà seva perquè nosaltres no podem fer res més. Vam presentar 54.000 signatures dient que és necessari que hi hagi canvis, ens vam reunir quan el van triar i vam dir ‘esteu en temps de descompte’, hem fet per terra, mar i aire tots els missatges d’alerta possibles, hem dit ‘convocarem una vaga’ dos mesos abans per donar lloc a negociar. Tinc la impressió que en algun fòrum això pot haver estat interpretat de forma errònia, com que ens feia por fer la vaga, i no anava d’això, era una gran responsabilitat del nostre col·lectiu. Estem preparats i la farem grossa.
Després de la vaga, què passarà?
Això no s’acaba amb el 25 i el 26. Al cartell ja ho diem, és l’inici d’una sèrie de mobilitzacions.
Patronals i sindicats han signat aquest divendres amb la Conselleria de Salut un preacord per al conveni de la sanitat pública concertada que inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha registrat la convocatòria de vaga prevista per als pròxims 25 i 26 de gener.
El preacord fa referència al III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).
Ho han signat les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), així com els sindicats UGT, CCOO i Satse. Per part seva, el sindicat Metges de Catalunya, s’ha desmarcat de la signatura perquè considera que la proposta de conveni de Siscat no respon a la crisi que travessa la professió mèdica per assegurar un model de salut públic i de qualitat.
Prop de 70.000 treballadors i treballadores de la sanitat pública concertada tindran un augment salarial d’entre el 2,5% i el 3,5%, segons la inflació. També han pactat que les guàrdies estaran més ben pagades i tindran un increment mitjà del 25%, i el salari de les infermeres s’apujaria 2.400 euros anuals.
🔵 Avui hem signat el preacord del III Conveni laboral del SISCAT per avançar en la millora de les condicions laborals dels professionals de la xarxa concertada del sistema públic de salut de Catalunya. Ho estem anunciant amb @manelbalcells, conseller de salut @salutcatpic.twitter.com/vl0l2aeg2E
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat que es tracta d’un acord “històric” que té com a objectiu “restituir la capacitat adquisitiva” del personal no funcionari que treballa per a l’administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat.
Balcells ha considerat que el conveni és un “pas gegantí” per homologar les condicions laborals dels professionals de la concertada i ha anunciat que l’acord va acompanyat d’una partida de 460 milions d’euros per part del departament per assumir l’increment salarial.
Així, està previst que en dos anys es vagin equiparant les condicions del personal dels centres públics concertats als de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metges de Catalunya manté la vaga
Per part seva, MC ha registrat aquest divendres a la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat la convocatòria de vaga de facultatius del 25 i 26 de gener del 2023 per denunciar la “degradació del sistema sanitari públic”, segons ha explicat el sindicat de metges en un comunicat. Tot seguit, MC ha entregat una còpia a l’ICS i a les patronals UCH, ACES i CSC.
MC argumenta que un mes després d’anunciar el nou cicle de mobilitzacions, encara no ha rebut cap proposta formal per part de la Conselleria de Salut que respongui a les seves reivindicacions, la qual cosa significa que el Departament “no s’ha pres seriosament la convocatòria”. Remarca que Salut ho ha confiat tot als convenis col·lectius, quan hi ha qüestions com les condicions assistencials que ultrapassen l’àmbit de negociació de les relacions laborals.
Així, MC creu que les propostes formulades a les dues taules de negociació que es troben actualment obertes per renovar els convenis de treball de l’ICS i dels centres de la xarxa sanitària concertada són “totalment insuficients per revertir la situació crítica que viu el sistema sanitari i per retenir el talent mèdic”, tal com denuncia el secretari general de MC, Xavier Lleonart.
Metges de Catalunya regista la convocatòria de vaga | MC
“Evitar el conflicte només depèn de la voluntat de l’Administració”, ha ressaltat Lleonart, tot recordant que queda un mes per asseure’s a negociar amb propostes “substancials” per a la millora de la sanitat pública.
Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements.
La vaga de MC té diversos suports dins del sector, com el de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica-ANPIR i la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).
Vaga a educació també el 25 i 26 de gener
Es dona la circumstància que també aquest divendres el sindicat Ustec-STEs ha anunciat la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic davant del “menysteniment” del Departament a les peticions que han anat presentant en els darrers mesos. Educació considera que “la ciutadania no entendrà aquesta convocatòria” en un moment en què s’estan acostant posicions en un clima de diàleg amb els sindicats.
“Totes les treballadores i treballadors de la sanitat de Catalunya a la vaga”. Amb aquest lema, la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya s’ha sumat a la vaga convocada per Metges de Catalunya (MC) els dies 25 i 26 de gener, considerant que és el moment de sumar forces i defensar el sector.
El portaveu de la Mesa, Christian Munné, ha fet crida a “tot el personal de tots els col·lectius” del sector a donar suport a la mobilització, la qual cosa implica infermeria, auxiliar d’infermeria, farmàcia, administració, atenció telefònica i neteja, entre d’altres.
Ara per ara, la iniciativa està secundada pels sindicats USOC, CATAC, CGT, SAE, FTC Infermeres de Catalunya, la Federació d’Associacions Professionals d’Infermeria (FAPIC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS), mentre que de moment no s’han afegit el sindicat d’infermeres Satse (majoritari en el sector), UGT i CC.OO.
En roda de premsa davant la Conselleria de Salut de la Generalitat, Munné ha destacat que “el sistema sanitari públic no s’arregla arreglant una categoria professional”, sinó que “el sistema sanitari públic el componem tots i totes”.
En un manifest, la Mesa reclama equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari abans de finalitzar el 2023, establint un únic marc regulador i basant-se en les condicions de països europeus com Alemanya i França.
Creiem que es el moment de deixar de banda el QUI i posar per davant el QUÈ! Cal que ens mobilitzem plegats per defensar la nostra sanitat publica que és de tots/es les professionals!#VagaSanitatpic.twitter.com/hX3FauxZSc
— Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya (@MesaSanitat) December 2, 2022
També exigeix jornades de 35 hores setmanals, una reducció horària per al torn de nit, l’exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per a les persones de més de 50 anys i la jubilació anticipada no més tard dels 60 anys.
Ha tornat a reivindicar que el pressupost de la Conselleria de Salut destini un 25% a l’atenció primària, i fer una bona distribució i un bon relleu del personal tenint en compte les jubilacions dels pròxims anys.
No a les hores extra
D’altra banda, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal. Com a protesta, des d’aquest mes de desembre, demanen que de l’1 al 7 de cada mes ningú no faci hores extra ni dobli torns perquè considera que el sistema es manté pel “sobreesforç” de les treballadores de la sanitat, tal com ha explicat Xavi Tarragó, membre de la Mesa.
❗️25 i 26 de Gener, VAGA!! "Això no va de metges, infermeres o auxis, si no que és una situació que afecta a totes les categories i a tots els usuaris i va d'un sistema sanitari pervers hospitalocentrista i basat en la col•laboració público-privada"#VagaSanitatpic.twitter.com/0Aho8M140S
— Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya (@MesaSanitat) December 2, 2022
Dilluns passat, MC va fer una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració.
Des del sindicat mèdic, que té més d’11.500 persones afiliades, consideren que un dels problemes més greus és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
Aquestes accions se situen en el marc del procés de mobilitzacions transversals anunciat per diverses entitats socials i sanitàries amb el suport de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya.
El sindicat Metges de Catalunya fa una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració, segons han explicat en roda de premsa aquest dilluns el secretari general i el president de MC, Xavier Lleonart i Jordi Cruz, respectivament.
Lleonart i Cruz han destacat que volen posar fre a la davallada del sistema català de salut, un sistema que, asseguren, es troba greument amenaçat per la desafecció de doctors i doctores i per la nul·la capacitat de retenir les noves generacions.
Des del sindicat, que té més d’11.500 persones afiliades, demanen un “enèsim exercici de responsabilitat” a la Conselleria de Salut i subratllen que donen un ampli temps de negociació per mirar d’arribar a un bon acord que pugui evitar les mobilitzacions. “Estenem per última vegada la mà; no volem arribar a fer aquestes mobilitzacions: volem arribar a una entesa abans, però aquesta entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial”, avisa Lleonart.
Jubilació de 9.000 facultatius
Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.
«Davant d’aquests crits d’alerta no hem tingut cap resposta, ni decidida ni concreta, per part de l’administració; tot han estat desitjos de bona voluntat, dir que el que demanem sembla just”, afegeix Lleonart.
Millores salarials
La darrera convocatòria de places MIR, ha explicat MC, serveix com a exemple de la manca d’atractiu del sistema. Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. Per al sindicat, “les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes”.
Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements. Amb aquestes xifres, s’aproximarien a un salari mèdic mitjà de 55.000 euros a 70.000 euros anuals sense guàrdies. A França, la mitjana és de 88.000 euros; a Alemanya de 165.000 euros i a Bèlgica de 152.000 euros.
Esgotament dels professionals
El principal sindicat mèdic de Catalunya alerta que la síndrome de l’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius i la incidència és especialment elevada a l’atenció primària, on el percentatge augmenta entre les metgesses de 31 i 50 anys.
Argumenta que el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motius d’insatisfacció. A més, el 56% se senten emocionalment cansats i el 44% té dificultats de conciliació.
