Just Deploy It!

Etiqueta: vaga

  • Serveis mínims acordats a cada centre i garantia total en els serveis d’urgència pel 3-O

    Donat que el Govern s’ha adherit a la Taula per la Democràcia d’aquest 3-O, des del Servei Català de la Salut (CatSalut) s’han establert una sèrie de mesures amb l’objectiu de minimitzar les afectacions. Així, han elaborat els plans de contingència i els serveis mínims oportuns en coordinació amb els centres sanitaris de cada territori.

    D’aquesta manera es garanteix el funcionament dels serveis d’urgències i emergències i l’activitat programada inajornable d’unitats especials (cures intensives, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia, parts, tractaments de radioteràpia i quimioteràpia i transplantaments d’òrgans), així com cirurgia coronària i oncològica, transport sanitari urgent i no urgent vinculat a les unitats especials, teràpies respiratòries domiciliàries i diàlisi ambulatòria. Per tant, la resta d’activitat programada (visites d’atenció primària i hospitalària, proves diagnòstiques i resta d’intervencions quirúrgiques) es reprogramarà i en els propers dies es comunicarà als afectats la nova data de forma individualitzada.

    Sanitat s’implica contra la repressió

    Imatges, vídeos, textos en xarxes socials…i el món de la sanitat també respon a la situació actual davant la repressió i pels drets fonamentals. L’endemà de l’1-O, dilluns 2 d’octubre, la Taula per la Democràcia va convocar una aturada general de 15 minuts a partir de les 12 h del migdia. Després que patronals, sindicats, autònoms i institucions s’hi unissin, es van realitzar concentracions a les portes dels llocs de treball i ajuntaments.

    Aquesta acció dóna pas a la jornada de vaga general de dimarts 3 d’octubre o, en la versió de la Taula per la Democràcia, «aturada de país». Aquesta aturada tindria un caràcter plenament ciutadà i busca que Catalunya s’aturi de manera diversa, és a dir, que els sindicats convoquen als seus treballadors però que les entitats ciutadanes o culturals també mostrin la seva repulsa a la repressió.

    Cal destacar que la Confederació General del Treball (CGT), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Intersindical-CSC, ja havien convocat una vaga general per aquest 3 d’octubre fa quinze dies. UGT i CCOO no es sumen a la vaga sinó que participaran de l’»aturada de país» convocada per la Taula per la Democràcia.

    Els treballadors del Servei Català de la Salut (CatSalut), els de l’Institut Català de la Salut (ICS), els de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els de la majoria d’Hospitals i centres sanitaris del país i els de moltes empreses i serveis sanitaris així com molts Col·legis professionals sanitaris han fet seguiment de l’aturada.

    A banda de l’aturada, tots els CAP que eren col·legi electoral van poder obrir amb normalitat. Els danys als centres on la Policía Nacional o la Guàrdia Civil va intervenir amb violència es redueixen a mobiliari, no pas a material sanitari.

    Aturada de país. Què és la Taula per la Democràcia

    La Taula per la Democràcia es va constituir pocs dies abans de l’1-O amb l’objectiu de donar una resposta unitària, pacífica i coordinada. La Taula està formada per entitats, sindicats i organitzacions de la societat civil catalana. Argumentaven la seva creació en sis punts:

    • Donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
    • Per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.
    • Abans de l’1-O, feien una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada.
    • Consideren que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, han instat a les institucions europees i internacionals a procurar que això sigui així.
    • La Taula per la Democràcia és un espai plural que reivindica el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya.
    • Respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descarten cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.

    Entre les 40 entitats i organitzacions que conformen la Taula trobem l’Assemblea Nacional Catalana, Casa Nostra Casa Vostra; la CECOT, la Comissió de la Dignitat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya CONFAVC, la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya FAPAC, LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global, Òmnium Cultural o la majoria de sindicats.

    Càrregues al carrer Sardenya amb Diputació després del desallotjament de l’escola Ramon Llull / ROBERT BONET

    Vaga i aturades contra la repressió

    Les últimes dades fetes públiques pel Departament de Salut sobre el número de persones ateses pels serveis d’emergències es van donar durant el matí de dilluns 2 d’octubre. Les xifres sumaven les 844 persones afectades.

    Els ferits van ser atesos pel SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) al carrer, als centres d’atenció continuada i en hospitals. La regió sanitària que més ferits va rebre va ser Barcelona que ha atès a 355 ferits. D’aquests, 294 a la mateixa ciutat de Barcelona, 46 a la zona metropolitana nord i 15 a la part sud. La segueix Girona amb 249, Lleida amb 111, la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre amb 55, la de la Catalunya Central que ha rebut 46 ferits, la del Camp de Tarragona amb 27 i finalment 1 ferit a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran.

    Els dos ferits més greus, un home de la Mariola (Lleida) que va patir un infart durant un desallotjament i un home amb un impacte de bala de goma a l’ull a Barcelona, estan hospitalitzats als hospitals Vall d’Hebron i Sant Pau respectivament. Entre les afectacions ateses, figuren cops per part de la Policia però també atacs d’ansietat.

    L’home que va patir l’infart a la Mariola va ser atès pel SEM per una aturada cardiorespiratòria i va ser traslladat en helicòpter medicalitzat fins a Barcelona, a l’Hospital Vall d’Hebron, donada la seva gravetat. Ara mateix fonts del Departament de Salut afirmen que està estable.

    Davant aquests fets, així, com des de molts altres organismes, el Consorci de Salut i Social de Catalunya ha expressat «la més enèrgica condemna davant l’abús de la força i l’ús de la violència per part dels cossos de seguretat estatals contra els ciutadans de Catalunya en la Jornada del Referèndum». Ho han fet perquè, al seu parer, «resulta del tot intolerable que com a conseqüència d’aquesta violència injustificada 893 catalans fossin ferits quan exercien pacíficament el seu dret d’expressió». Des del Consorci entenen que aquest abús atempta directament contra diversos drets com el d’expressió, de manifestació i el de reunió, que «no és propi de societats lliures i democràtiques». Han aprofitat el comunitat per reconèixer als professionals d’emergències i dels centres per donar una «excel∙lent» atenció als ferits i afegeixen que la seva tasca ha de ser continuar treballant per la salut i el benestar de les persones però també «per la salut de la democràcia».

  • La plantilla d’ambulàncies de Girona inicia una vaga indefinida contra la retallada salarial

    Els treballadors de Transport Sanitari de Catalunya (TSC), la concessionària d’ambulàncies de la demarcació de Girona i una part del Maresme inicien aquest divendres una vaga indefinida. L’aturada es fa, segons un responsable de CCOO de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC), per evitar que l’empresa apliqui unilateralment canvis en les categories dels treballadors, que els suposarien una reducció salarial que podria arribar als 300 euros mensuals. També es queixen els treballadors que TSC ha aplicat sense negociació canvis en les bases des d’on operen. Això fa que a la rebaixa de salaris se sumi el cost i les incomoditats del trasllat.

    «En el fons el què passa en aquesta empresa repeteix l’esquema que es dóna amb altres casos de concessions de serveis públics a empreses privades», diu Miquel Pérez Bueno, responsable a Girona de la FSC. En una primera etapa, les empreses es presenten al concurs amb una oferta a la baixa. Un cop aconseguida la concessió l’adjudicatària inicia maniobres, diu Bueno, per rebaixar costos. I en el cas del servei d’ambulàncies l’operació implica reduir salaris.

    «El primer que va fer l’empresa va ser intentar canviar de categoria laboral bona part de la plantilla, que supera els 300 treballadors. Aquest canvi suposaria una reducció salarial de fins  als 300 euros», diu Pérez. A més, les actuacions de la direcció de la societat incompleixen, fins i tot, les condicions de les pliques de l’adjudicació, segons fonts laborals. Això va disparar la reacció dels treballadors, que l’agost passat van convocar diverses jornades de vaga, i manifestacions a llocs on TSC hi té un bases importants, com Girona i Malgrat. Els trasllats a bases diferents de les que tenien abans els empleats fa que, per exemple, una persona que treballava a Girona hagi d’anar a a Sant Hilar cada dia.

    TSC, l’empresa adjudicatària del concurs, és propietat d’un fons d’inversió que té com a principal accionista la família Bonomi, propietària també del parc d’atraccions Port Aventura.

    El comitè d’empresa de TSC està format per CCOO, dues organitzacions locals, El Sindi.cat i el Sindicat de Treballadors del Transport Sanitari de Girona (STSG) i UGT.

    En les anteriors aturades els serveis mínims decretats van arribar al 85%. Com passa en altres ocasions el comitè de vaga els ha recorregut, però el veredicte es pot conèixer molts mesos després del conflicte.

    Els treballadors asseguren que, igual com en les anteriors jornades de vaga, les aturades se centraran en el transport programat. Això vol dir que no hi ha intenció d’afectar el transport urgent, que també està afectat pels serveis essencials.

    En la primera tongada de protestes de l’agost, el comitè de vaga va considerar que l’aturada va ser seguida pel 70% dels treballadors que podien seguir-la.
    De cara a la nova convocatòria els treballadors estan molt queixosos del paper fet per la Generalitat en les reunions de conciliació. «Més que buscar un acord el que feia era carregar contra el comitè d’empresa» afirma un conductor d’ambulància.

    Els retrets dels treballadors no es limiten a les seves condicions laborals. Afegeixen que, fruit de la política de l’empresa, els usuaris pateixen problemes com que durant l’agost amb una forta onada de calor alguns vehicles que transportaven persones, generalment ancianes, a fer la diàlisi, no tenien aire condicionat.

    Els xocs entre la direcció de TSC i els treballadors no són nous. La inspecció de treball va aixecar acta a la societat i a una de les seves filials per negar-se a netejar els uniformes dels seus treballadors. En aquella ocasió CGT va denunciar que l’empresa obligava els treballadors a rentar a casa seva la roba de treball.

    El concurs per a l’adjudicació del transport sanitari a Catalunya va ser el més important de l’administració que presidia Artur Mas. En total suposava que les empreses adjudicatàries rebran uns 2.000 milions en deu anys. D’aquesta xifra gairebé la meitat va anar a parar al grup Bonomi.

  • Els metges de l’Hospital de Palamós tornaran a fer vaga

    Els metges de l’Hospital de Palamós han decidit que cal mantenir la lluita. Després de la vaga del mes de març, quan demanaven una millora de les condicions laborals, han decidit convocar-ne una altra aquest dijous per seguir reclamant allò que encara creuen que queda per fer en relació a les seves condicions laborals.

    Els professionals del centre pensen que les reclamacions d’aquest col·lectiu no han estat ateses. Segons el sindicat Metges de Catalunya, convocant de la vaga, la mobilització, a diferència de l’anterior , que va dur-se a terme durant el matí, l’aturada s’allargarà durant 24 hores, des de les 8 del matí del dia 19 fins a les 8 del dia 20.

    De moment, tal com informa també el centre en una nota de premsa, una de les demandes dels treballadors que sí que ha estat atesa és la que fa referència al nou model de transport sanitari. Des de l’1 de maig tots els professionals que presten el servei amb un Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) poden fer-ho de forma voluntària.

    Més enllà d’això però queden moltes peticions que els professionals creuen que són importants, en repassem algunes:

    • Els professionals segueixen demanant el restabliment de les guàrdies de presència física, en lloc de localitzada per aquelles especialitats encara afectades per aquest model. Segons explica el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós, els especialistes en cirurgia, traumatologia, urologia i els que estan a la cambra hiperbàrica, segueixen fent guàrdia localitzada, és a dir, estan a casa de guàrdia esperant a que els avisin. Aquests professionals volen que com la resta d’especialistes les guàrdies es facin als centres.
    • Deixar de fer guàrdies després dels 50 anys. El conveni col·lectiu de la sanitat concertada lliura als professionals majors d’aquesta edat de fer les guàrdies de presència física. El problema recau sobre aquells treballadors que fan guàrdies localitzades. Segons la nota de premsa de l’hospital “l’exoneració per motiu d’edat en les guàrdies de localització no queda recollit en el conveni”. Duran però assegura que això és “una interpretació del conveni”.
    • Un augment del preu de l’hora de guàrdia d’acord amb les sentències judicials que estableixen que s’ha de retribuir, com mínim, al preu de l’hora ordinària. Els professionals d’aquest centre cobren, entre 24 i 27 euros per hora de guàrdia treballada, segons informa Duran, un preu per sota del qual cobren per treballar una hora ordinària.
    • Adjudicar el quart nivell de carrera, el D, als professionals que ho van demanar el 2013. Aquest és el nivell més elevat que pot assolir un metge, i per un acord al qual va arribar l’empresa amb els treballadors el 2013, es va acordar que es reconeixeria aquest nivell als treballadors que portessin 9 anys exercint amb el nivell C, i se’ls pagaria el que suposa aquest reconeixement, una mica més de 2.000 euros extres l’any, segons Duran. Tot i l’acord però, segons explica aquest professional encara no s’ha reconegut a cap dels metges amb el nivell D.

    A banda d’aquestes, els professionals reivindiquen altres millores, com un pla de formació, que segons Duran de moment només s’ha proposat aplicar-se en el servei d’urgències. Tot i així, l’empresa assegura que s’ha fet una revaloració de les necessitats formatives amb la participació dels serveis i s’ha inclòs al pla de formació anual. Durant assegura però que de moment no els han fet cap proposta. «L’empresa es manté immòbil i no ofereix solucions, per tant, no tenim altra alternativa que seguir lluitant contra la precarietat a què ens sotmeten, i ho farem mentre no s’obrin a atendre les nostres demandes», apunta Duran.

  • Els facultatius de l’Hospital de Palamós faran vaga tot el matí de dijous

    Quatre quiròfans d’operacions programades que no funcionaran i paralització de bona part de les consultes externes. Així duran a terme la vaga programada per aquest dijous de 8 del matí a 12 del migdia els facultatius de l’Hospital de Palamós, sota el lema “Prou precarietat i més qualitat. No a la Sanitatlow cost”. La mobilització es durà a terme tal com van decidir el 19 de febrer el 71% dels metges en plantilla que van votar a favor de convocar aquesta mobilització després de veure que la direcció del centre no responia a les seves demandes de millora de les condicions laborals i assistencials del centre.

    A banda d’això però, el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya al centre del Baix Empordà, ha assegurat que el cinquè quiròfan, el que s’utilitza per les urgències, funcionarà en ple rendiment així com també l’assistència als malalts de planta. També assegura que és el primer centre que fa una vaga com aquesta d’ençà de les retallades.

    [related url=http://diarisanitat.disquet.net/2016/03/01/la-pressio-assistencial-porta-els-metges-de-lhospital-de-palamos-a-convocar-vaga/ blog=3]

    “Per coherència i lògica, com que 52 persones van votar a favor de la vaga, espero que hi hagi al voltant de 52 professionals que s’hi sumin”, ha declarat Duran en declaracions Catalunya Plural. A primera hora se celebrarà una assemblea de treballadors per avaluar l’estat de la vaga i parlar dels temes que més els preocupen.

    Des del departament de comunicació del centre responen a Catalunya Plural que la direcció del centre emetrà un comunicat en resposta de la vaga un cop vegin el grau de participació.

    Els motius de la vaga

    “Amb l’excusa de la crisi hem viscut una política de retallades i sanitat low cost. Retallades en personal, en condicions de treball i en l’assistència que es presta als pacients”, ha assegurat Duran.

    Els darrers anys els professionals han demanat a la direcció una millora de les condicions laborals, que s’han deteriorat a causa de les retallades, per poder solucionar els greus problemes de pressió assistencial i precarietat laboral.

    En una altra informació Catalunya Plural explicava les conseqüències que han patit treballadors i pacients d’aquest centre a causa d’aquesta situació. Els treballadors ara demanen que es revisi la plantilla mèdica de dalt a baix per tal de què es puguin reforçar aquells serveis on hi ha major demanda. És el cas, com explicava Duran en la informació publicada prèviament per aquest diari, dels radiòlegs, que han de córrer d’una prova a una altra, el que provoca que l’atenció no sigui la més adequada.

    També demanen que canviï el sistema de guàrdies establert d’ençà que va començar la crisi i que es van deixar de contractar facultatius nous i més joves. Exigeixen a la direcció que les guàrdies només es facin de presència física i no localitzades com passa amb els doctors dels serveis de traumatologia i cirurgia majors de 50 anys, i que en principi haurien de deixar de fer guàrdies. També volen, doncs, que els facultatius major d’aquesta edat, com passava abans, no facin guàrdies. “Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, es queixava Duran.

    Entre altres coses, també volen que sigui voluntària la prestació de serveis mèdics en el nou servei de transport sanitari, els vehicles d’intervenció ràpida (VIR). De fet el nou model del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va ser la gota que va fer vessar el got i va portar als metges a convocar mobilitzacions.

    Duran ha assegurat a Catalunya Plural que esperen que després de la vaga de dijous la direcció del centre accedeixi a reunir-se amb ells i a negociar. “Intentarem negociar i estem disposats a cedir, però hi ha d’haver voluntat per part de l’empresa”, ha dit Duran. Si no és així, ha assegurat que proposarà organitzar una segona i si cal una tercera vaga.

  • La pressió assistencial porta els metges de l’Hospital de Palamós a convocar vaga

    “Et puc dir en tres minuts que tens un càncer de còlon i que la setmana que ve t’operem?”, pregunta el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós per exemplificar la pressió assistencial que pateixen els metges d’aquest centre on ell treballa. Els metges estan cansats, diuen, de que no s’escoltin les seves demandes i per això han decidit convocar una jornada de vaga de quatre hores un matí, un dia que encara està per decidir però que apunten serà entre el 14 i el 18 de març. Duran ha informat de què ja han començat les gestions pertinents per dur a terme aquesta mobilització.

    Des de fa anys els facultatius demanen a la gerència una millora de les seves condicions laborals, que s’han deteriorat ens els darrers anys, per solucionar els problemes de pressió assistencial i precarietat laboral que pateixen. Problemes que com expliquen, afecten la qualitat de l’assistència i al dia a dia dels professionals. És per això que la setmana passada, en una trobada de metges d’aquest centre del Baix Empordà, els professionals van decidir, amb un 69,3% dels vots a favor convocar una vaga de treball de quatre hores. “Estem cansats”, ha confessat el delegat de Metges de Catalunya de l’Hospital de Palamós en declaracions a Catalunya Plural.

    La reestructuració del model de transport sanitari, de fa tres mesos, ha estat per ells “la gota que ha fet vessar el got”. La falta de resposta per part de la direcció els ha portat també a recórrer els tribunals per demanar allò que, segons diuen, ja està acordat en el conveni de treball de la sanitat concertada catalana.

    “Hi ha companys que han marxat a causa d’aquesta situació”, explica Duran. De fet, segons diu, dos metges d’urgències que treballaven al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) van marxar d’ençà de la reforma del transport sanitari. També ho va fer una ginecòloga, segons explica, perquè va preferir anar a treballar a la privada. I per últim ho farà una pediatra, que, segons explica Duran, va decidir que marxaria després de la pressió viscuda arran del brot de bronquiolitis el desembre. “Els pediatres demanaven reforços a les tardes i el cap del servei els responia que no eren capaços d’aguantar la pressió assistencial, quan tenies a nens esperant entre quatre i cinc hores per ser atesos”, reivindica Duran. La marxa de professionals que fa molts anys que treballen al centre i que s’han format allí és una de les conseqüències de les condicions que pateixen els metges.

    El dia a dia dels metges

    “A vegades s’afegeixen malalts a les llistes de visites i amb els temps que ens queden és impossible passar visita, acabes fent esperar el malalt i treballant una hora més”, es queixa Duran. A banda d’aquesta sobrecàrrega de pacients explica que en algunes especialitats hi ha realment una manca d’especialistes. És el cas dels radiòlegs, que explica, han de córrer entre prova i prova per tenir temps a arribar a tot. “Això té el risc de què ens passin per alt coses al moment de fer el diagnòstic, no dic que passi però podria passar. I si passa, és per què al metge se li ha passat o per la pressió assistencial que té aquest professional que ha d’arribar a tot i no pot?”, reflexiona. I diu que per algunes especialitats la segona visita té un temps d’espera d’un any, com és el cas de reumatologia.

    Un altre dels problemes afegits d’ençà que va arriba la crisi i de què el CatSalut comences a pagar menys als centres concertats, és el canvi a l’hora d’establir les guàrdies. Fins al 2011 els cirurgians i traumatòlegs majors de 50 anys deixaven de fer guàrdia, tal com indica el conveni dels treballadors, però per culpa de l’envelliment de la plantilla i perquè no es contracten persones noves, la direcció del centre va decidir que a partir dels 50 anys també haurien de fer guàrdies,  però serien de localització. És a dir, a les hores de guàrdia els metges estan a casa, pendents de si els truquen per anar a l’hospital. Com aquestes en poden arribar a fer fins a quatre cada mes.

    “Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, descriu Duran. Per aquest cirurgià, el fet d’haver de seguir fent guàrdies amb aquesta edat comporta estar lligat de per vida amb l’hospital. A més, assegura que el fet de què siguin localitzades i no físiques fa que es perdi qualitat assistencial perquè el metge no està allí al moment en que se’l necessita, pot tardar fins a 30 minuts.

    En el cas dels pediatres i els metges interins es va decidir mantenir la idea d’ajornar les guàrdies a partir dels 50 anys però van decidir que aquestes es pagarien diferent, menys hores comptabilitzarien com a guàrdia i es pagarien doncs com a hores ordinàries, per tant els professionals cobren menys per guàrdia realitzada.

    “El 2014 un uròleg, també afectat pel tema de guàrdies localitzades, ho va plantejar a la direcció, no li van fer cas i ho vam portar a judici, encara estem pendent de la sentència”, explica Duran.

    Per tot això, la primera demanda que fan aquests metges és que la gerència accedeixi a repassar tots els serveis, planta per planta, per veure el problema de sobrecàrrega i mostrar voluntat per solucionar-ho.