Just Deploy It!

Etiqueta: vaga

  • Ajornada la vaga de la concertada fins el mes de juny per donar marge a la negociació

    Els sindicats CCOO, UGT i SATSE han informat que davant la convocatòria de vaga sectorial en l’àmbit de la sanitat concertada (SISCAT) que estava prevista per als dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019,  se’ls ha comunicat la convocatòria de la mesa negociadora del conveni de forma immediata. A més, també han explicat que se’ls ha reconegut «el conveni com l’únic instrument legítim per establir les condicions del sector i la protecció de l’eficàcia dels acords que ja consten en el conveni, principal reivindicació que van motivar l’origen d’aquest conflicte».

    La comunicació de la convocatòria de la mesa negociadora es va donar just la tarda del 2 d’abril, poques hores abans que comencés la primera jornada de vaga a la xarxa de la sanitat concertada SISCAT.

    En aquest sentit, per aquest motiu i amb l’ànim de trobar solucions al marc de la negociació col·lectiva estatutària, els sindicats convocants de la vaga han pres la decisió d’ajornar-la per als dies 18,19 i 20 de juny, i donar a la patronal aquest marge de temps per restablir ponts.

  • CCOO, UGT i SATSE convoquen el 3, 4 i 5 d’abril vaga a la sanitat concertada de Catalunya

    Comissions Obreres, UGT i el sindicat SATSE, d’infermeria, convoquen vagues a la sanitat concertada els dies 3, 4 i 5 d’abril. El motiu principal és que les patronals del sector, un cop firmat un conveni amb aquests sindicats, haurien firmat un altre acord extraestatutari, amb el Sindicat de Metges, cosa que creuen que posaria en perill alguns dels aspectes claus pactats en el seu dia en el conveni del sector.

    El conveni de la sanitat concertada (SISCAT), que afecta gairebé 50.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya, va ser signat el passat mes de novembre després de més d’un any de negociacions. El Conveni del SISCAT sempre ha estat l’eina per garantir els drets econòmics, socials i laborals de tots els treballadors i les treballadores, i per això, els sindicats convocants el defensen com l’únic instrument per fixar les condicions de treball i ocupació dels i les professionals del sector sense discriminar cap col·lectiu.

    El fet és que quan es va firmar el conveni amb CCOO, UGT i SATSE, el Sindicat de Metges ja va mostrar les seves reticències. En aquest sentit el conveni general de la sanitat concertada  recollia les principals demandes dels sindicats signants. No obstant això, el novembre passat, coincidint amb les mobilitzacions dels metges i treballadors de l’atenció primària, Metges de Catalunya va convocar els seus afiliats a una vaga en el sector concertat. Es va fer per recuperar plantilla, reduir la contractació temporal o equiparar la retribució salarial i remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball.

    Just després d’aquesta mobilització liderada per Metges de Catalunya (MC), es va arribar a un acord específic, dit també conveni extraestatutari, amb les patronals del sector i també amb la Generalitat.

    Josep Maria Yagüe, responsable d’Acció Sindical de la Federació de Sanitat de CCOO i Inma Vivar, responsable de sanitat privada de la UGT de Catalunya coincideixen a indicar que “quan es va firmar el conveni del sector, des de la Generalitat es va dir que no es posarien més fons, perquè tot estava vinculat a l’aconseguiment de l’equilibri pressupostari”. L’Administració pública és el principal client de la sanitat concertada a Catalunya.

    Temps per visites o activitats formatives

    La sorpresa dels afiliats a CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria, SATSE, ha vingut quan, veient el que s’ha pactat amb MC, dedueixen que aquest implica més aportació econòmica. En aquest sentit posen com a exemple, que garantir 12 minuts la visita d’un pacient adult, inclòs en l’acord amb metges, té uns costos econòmics, o, que aquests professionals tinguin un temps per dedicar-lo a activitats extrafacultatives pot suposar haver de dedicar-hi també més fons que, temen, es podria retallar del que s’ha compromès en el conveni.

    Yagüe explica que necessitat de millorar la formació la tenen, a més dels metges, altres professionals del sector, “des dels tècnics i tècniques de laboratori fins al personal de neteja, perquè a ningú se li escapa que sense una bona neteja no hi ha bona sanitat”. A més, CCOO i UGT, afirmen que tenen junts 10 dels 15 llocs a la taula negociadora del conveni,  i que també tenen facultatius en els seus rengles. Per tant, no consideren que en el sector s’hagi d’anar cap a firmar convenis de franja.

    Els punts assolits en el darrer conveni del sector que els sindicats consideren que estan en perill són:

    1. Els increments retributius dels anys 2019 a 2020.
    2. El cobrament de la retribució variable (DPO).
    3. La reducció de jornada.
    4. La baixa per incapacitat temporal al 100% des del primer dia.
    5. Les millores socials assolides.
    6. L’equiparació entre professionals de l’àmbit de primària i hospitalària.

    La primera actuació vinculada amb la vaga es farà el 3 d’abril amb una concentració davant de l’Hospital de Sant Joan de Déu a les 10,30 del matí.

  • L’ICS respon a Metges de Catalunya: “La implantació i la percepció dels resultats de les mesures a l’Atenció Primària no són immediates”

    Després del comunicat emès pel sindicat Metges de Catalunya on parlava de noves mobilitzacions si no s’aplicaven els acords que van posar fi a la vaga del passat mes de novembre, l’Institut Català de la Salut ha fet pública una  resposta en relació a les mesures que està duent a terme la institució per millorar l’atenció primària.

    En la carta expliquen que l’ICS té «el ferm compromís de transformar l’atenció primària» en base a més d’una trentena d’accions agrupades en quatre grans àmbits: lideratge, sobrecàrrega assistencial, condicions laborals i autonomia dels equips. A més, expliquen que segons la mesura, tenen o tindran efecte a curt, mig i llarg termini, ja que «la implantació i la percepció dels resultats d’aquestes mesures no són immediates». Asseguren que la seva posada en marxa està seguint el curs esperat.

    En aquest sentit, i per tal d’informar de l’aplicació i el desenvolupament de les accions, l’ICS presentarà un nou canal a la intranet per informar-ne a tots els professionals. Aquest espai s’anirà actualitzant de forma permanent. En aquest espai també s’inclourà un apartat on consultar diversos indicadors assistencials de l’atenció primària, equip per equip. Des de l’ICS defensen que «la creació d’aquesta eina és un exemple més del compromís de transparència de l’ICS com a pilar d’una gestió més efectiva i coparticipada».

    També volen destacar que busquen «la consolidació dels seus compromisos amb la màxima transparència i la intensa participació del conjunt dels professionals d’atenció primària i altres col·lectius representatius com societats científiques, plataformes de professionals, i sindicats.

    Justifiquen la necessitat «d’un temps d’execució més prolongat que el transcorregut des de l’anunci de la implantació de les accions, poc més de tres mesos» perquè «transformar el sistema i al mateix temps, treballar per revertir la petjada de la crisi econòmica».

  • Metges de Catalunya creu que s’han incomplert els acords de vaga a la primària de l’ICS i planteja noves mobilitzacions

    Metges de Catalunya (MC) ha comunicat que està meditant reprendre les mobilitzacions a l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), ja que creu que l’empresa està incomplint les mesures pactades en l’acord de sortida de vaga del passat 29 de novembre. El sindicat exigeix a l’empresa el desplegament «immediat i a tot el territori de les accions encaminades a millorar les condicions laborals i professionals dels més de 5.700 facultatius que exerceixen en el primer nivell assistencial».

    Aquestes mobilitzacions donarien continuïtat a la vaga de novembre i no pas a l’intent de vaga del passat mes de febrer que anava orientat als treballadors de la xarxa concertada. De la darrera trobada amb el Departament de Salut que va desconvocar la vaga per part de Metges de Catalunya – no pas per part de la CGT i Rebelión Primària que la va mantenir – es van treure diferents acords. Dotze minuts, 250 metges més i autonomia pels equips eren les principals mesures de l’acord entre l’ICS i MC. L’ICS per la seva banda explicava aleshores que les mesures acordades es centraven en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips».

    Metges de Catalunya ha explicat que llança aquesta advertència després de comprovar en una enquesta interna elaborada aquest febrer, en la qual han participat més d’un miler de professionals, que el 65% dels centres d’atenció primària (CAP) no està assignant un temps de 12 minuts per pacient en les agendes assistencials i que el 80% dels facultatius està atenent més de 30 visites diàries, dels quals un 28% sobrepassa les 35 consultes. Asseguren conseqüentment que aquesta sobrecàrrega de treball obliga el 62% del personal facultatiu a dedicar més de 2/3 de la seva jornada a l’activitat assistencial, incomplint així els termes del pacte que reserva un terç de l’horari laboral a formació continuada.

    Tres mesos després de signar l’acord, expliquen que l’enquesta evidencia que el 63% dels equips d’atenció primària (EAP) no ha incorporat cap dels 309 facultatius de medicina de família –xifra actualitzada segons la darrera versió de l’estudi de càrregues de treball– que l’ICS havia de contractar per disminuir la pressió assistencial i, en el cas dels centres que sí que ho han fet, el 60% només ha contractat un únic professional més. A banda d’això, una altra conclusió de l’enquesta és que tan sols el 9% dels professionals amb jornada reduïda ha vist escurçada proporcionalment la seva agenda de visites, tal com fixa el pacte.

    També acusen que no s’està complint el compromís de l’empresa d’elaborar un estudi de dimensionament i càrregues de treball per a l’adequació de les plantilles pediàtriques que, segons l’acord, s’hauria d’haver presentat com a molt tard el 31 de gener passat. Per a MC, «l’aplicació de la nova agenda assistencial, amb 12 minuts per pacient i 20 minuts per a les visites pediàtriques del Protocol d’Activitats Preventives, és ínfima» i, en aquest sentit, «denuncia que no s’està compensant els pediatres que assumeixen un increment de pacients o que cobreixen les absències d’altres professionals».

    Així les coses, el 78% dels facultatius d’atenció primària enquestats aposta per reprendre les mobilitzacions, si se segueixen incomplint els termes de l’acord que va posar fi a quatre jornades de vaga, amb un seguiment mitjà del 76%.

  • El record de la darrera vaga pressiona les patronals que cedeixen davant els metges de la sanitat concertada

    El 16 de gener, un mes i mig després que Metges de Catalunya (MC) i la CGT juntament amb Rebelión Primaria convoquessin una vaga a la sanitat que, de mitjana va assolir el 70% de seguiment, arribava la convocatòria d’una nova vaga de metges. Aquest cop només enfocada als facultatius de la xarxa de sanitat concertada englobada dins el SISCAT, la vaga havia de començar avui dilluns 18 de febrer i allargar-se, com la darrera, durant cinc dies.

    Metges de Catalunya denunciava mentre informava sobre la nova vaga que els facultatius dels hospitals i la primària concertada no havien rebut «cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva». Al mateix temps, la convocatòria es plantejava amb un mes de marge per tal de donar espai a les negociacions. MC ja donava a entendre aleshores que la vaga no s’acabaria celebrant. El missatge que transmetien era que aquesta voluntat responia al seu deure amb la població. Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya, deia aleshores que «la població no són ostatges i no la volem perjudicar». No obstant això, des del sindicat entenien que l’única forma per pressionar una negociació com a treballadors era mitjançant la convocatòria de vaga.

    Un mes després d’aquesta convocatòria i després de múltiples reunions al departament de Treball amb les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat l’últim dia laborable abans de l’inici de la vaga quan s’ha signat l’acord. Un acord que incorpora com a element destacable la creació d’una Comissió Bilateral que s’encarregarà de fer seguiment de la implantació i negociació de les millores i, a més, crearà Juntes Facultatives en els centres per decidir aspectes clínics i de gestió.

    Els aspectes que formaven part del llistat de reivindicacions i demandes de Metges de Catalunya i finalment s’han incorporat en l’acord impliquen en l’àmbit de la recerca i la formació que, com a mínim, un 15% de la jornada anual es destini a aquestes activitats no assistencials. Pel que fa a les condicions laborals i retributives, s’ha eliminat la retallada salarial del 5% al personal facultatiu en formació (MIR) i s’ha signat que la contractació temporal representi com a màxim el 8% de la plantilla de facultatius a finals de 2020. També s’aplicaran canvis sobre les guàrdies localitzades: s’inclou la retribució mínima de dues hores a preu d’hora ordinària, en cas de requeriment de presència. A partir de les 1.500 hores anuals d’atenció continuada, però, totes les guàrdies localitzades s’abonaran a preu d’hora ordinària de treball. També s’ha inclòs el cobrament íntegre com a guàrdia presencial si se supera els 2/3 de la jornada amb presència física del professional. Al mateix temps, es disminueix l’exigència del nombre d’hores de guàrdia i s’incrementarà la retribució al personal amb reducció de jornada per cura d’un fill o familiar.

    Algunes idees noves que no s’havien previst en el seu moment en el conveni del SISCAT pel que fa a les embarassades s’incorporen ara a partir d’aquest acord. Les millores impliquen que podran deixar de fer guàrdies a partir de la 20a setmana de gestació i en la prestació per risc d’embaràs, permís de maternitat i lactància natural percebran el 100% de les retribucions, inclosa la mitjana de les guàrdies realitzades en els darrers 12 mesos.

    Pel que fa a l’atenció primària concertada, s’ha establert una mitjana de 1.300 pacients assignats per metge de família «per assolir un nivell òptim de 25-28 visites diàries» i s’han establert com a referència temporal 12 minuts per visita presencial i sis minuts per visita telefònica o virtual. Aquestes millores, per Metges de Catalunya, són «determinants», ja que equiparen les condicions assistencials a les de l’Atenció Primària de l’ICS.

    Aquests acords responen a moltes de les demandes que el sindicat havia llistat. De fet, les demandes d’aquesta nova vaga donaven continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre. Encara que tard, el sindicat considera que el document d’entesa de les parts és “doblement significatiu” perquè, a més de les reivindicacions assolides, «suposa la certificació que els facultatius requereixen d’un espai propi de negociació”, és a dir, la Comissió Bilateral.

  • Desconvocada la vaga de metges de la sanitat concertada per un acord entre Metges de Catalunya i les patronals

    En una última reunió de mediació al Departament de Treball celebrada aquest divendres al migdia, el sindicat Metges de Catalunya i les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) han signat un acord que atura la vaga. La convocatòria estava adreçada als facultatius de la sanitat concertada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

    En un comunicat elaborat per Metges de Catalunya, el sindicat ha traslladat que el pacte inclou mesures favorables per al personal facultatiu que havien estat excloses del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Destaquen haver aconseguit més temps per a l’atenció dels pacients i per a la formació i recerca, l’eliminació de la retallada salarial del 5% als metges interns residents (MIR) i aspectes substancials d’igualtat i conciliació.

    El sindicat mèdic considera que el document d’entesa de les parts és “doblement significatiu” perquè, a més de les reivindicacions assolides, «suposa la certificació que els facultatius requereixen d’un espai propi de negociació”. L’acord implica la creació d’una Comissió Bilateral que, amb reunions mensuals i en el termini de 10 mesos, haurà de tractar i definir solucions per qüestions assistencials, laborals i professionals exclusives del col·lectiu facultatiu.

    Pel que fa a les mesures acordades, MC destaca que per primera vegada els facultatius de la sanitat concertada disposaran d’una part de la seva jornada dedicada a la formació i recerca. Així, si l’acord es compleix, un mínim del 15% de la jornada anual dels professionals es destinarà al reciclatge i actualització de coneixements, tant en l’atenció primària com a nivell hospitalari. Ha quedat escrit a més que aquest percentatge es podrà revisar a l’alça en l’àmbit de la Comissió Bilateral.

    Pel que fa a l’atenció primària concertada dins l’acord també es preveuen millores que MC qualifica de «determinants» ja que les condicions assistencials dels metges de família de la concertada a les dels seus homòlegs per a l’Institut Català de la Salut (ICS). D’aquesta manera, s’estableix que el nombre de consultes òptim per facultatiu sigui entre 25 i 28 visites diàries, amb un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica. Per aconseguir-ho, s’assignarà una mitjana de 1.300 pacients a cada metge de família. A més, en cas de manca de professionals per assumir un escreix de demanda, es recompensarà econòmicament els facultatius que allarguin la seva jornada.

    El personal facultatiu que gaudeix de reducció de jornada, les dones embarassades i en situació de permís de maternitat obtenen beneficis socials i retributius “directament derivats de l’acord” que no s’havien previst en el conveni, com la reducció de les jornades d’atenció continuada, l’exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies a partir de la 20a setmana de gestació i la percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques (inclosa la mitjana de les guàrdies) en la prestació per permís de maternitat i per risc durant l’embaràs.

    Així mateix, en el pacte s’inclou la regulació de les jornades d’atenció continuada localitzada, una mesura que per a l’organització “dignifica” les condicions en què s’efectuen aquestes guàrdies no presencials. En aquest sentit, s’introdueixen millores retributives per garantir una compensació “justa” quan es requereix l’atenció presencial del professional que està de guàrdia.

    D’altra banda, l’acord “frena” la contractació temporal i en precari amb l’objectiu que, a finals de 2020, la taxa de temporalitat no sigui superior al 8% en la plantilla de facultatius.

  • Metges de Catalunya i les patronals de la sanitat concertada inicien negociacions per aturar la vaga

    A una setmana i mitja de l’inici de la vaga convocada per Metges de Catalunya per als professionals de la sanitat concertada, s’ha celebrat una reunió entre el sindicat i les patronals. L’inici de les negociacions busca, tant per uns com pels altres, evitar la vaga de facultatius.

    La reunió ha comptat amb la presència de Metges de Catalunya com a sindicat convocant i amb representants de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES). Aquesta primera reunió de mediació ha estat fixada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família amb motiu de la convocatòria de vaga de facultatius de la sanitat concertada dels dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

    La trobada ha servit com a punt de partida d’un procés de negociació que té com a objectiu l’assoliment d’un pacte que faci possible desconvocar la mobilització del col·lectiu mèdic. En aquest sentit, el sindicat i les patronals han acordat un intercanvi de documents sobre les reivindicacions professionals, laborals i retributives dels facultatius de la xarxa concertada per continuar amb les negociacions el proper dilluns, 11 febrer, amb la presència també dels mediadors de Treball.

    Tot i que les posicions “encara estan molt allunyades”, MC considera positiu que els representants empresarials hagin mostrat la seva voluntat de negociar i d’intentar arribar a un acord. L’organització reitera que, per la seva part, “ho posarà tot” per fer possible l’entesa, ja que el pitjor escenari per al sistema sanitari i la ciutadania és el d’“un conflicte enquistat amb mobilitzacions sostingudes en el temps”.

    Paral·lelament, a instàncies dels mediadors, ambdues parts han acordat fixar els mateixos serveis mínims que en la vaga del novembre passat. Així, les urgències funcionaran al 100% durant els cinc dies de vaga, com també les unitats especials. S’atendrà l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia urgents i de necessitat vital.

    La resta de serveis es prestaran amb el 25% de la plantilla els primers dos dies de vaga i amb el 33%, a partir del tercer dia d’aturada.

  • Metges de Catalunya respon Salut que no pot defugir la seva responsabilitat sobre la sanitat concertada

    Com ja explicàvem en aquest article, el Departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) s’han reunit per parlar del conflicte que afecta els facultatius de xarxa sanitària concertada. El Departament explicava que ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa.

    Pel que fa a MC, afirmen que la trobada no ha servit per avançar en cap de les reivindicacions formulades pel sindicat que formen part de la convocatòria de vaga a la qual estan cridats més de 10.000 professionals del sector els propers dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. L’organització insisteix que la conselleria és “part inequívoca” de la problemàtica i que té “autoritat, competències i recursos” per aconseguir una solució que faci innecessària la vaga.

    En aquest sentit, MC recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) és propietari i participa de manera majoritària en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també els seus presidents i gerents. A més, és l’ens que proveeix el 95% del pressupost de les entitats concertades. D’aquesta manera opina que «Salut afirma que no pot negociar per respecte a l’autonomia de les parts, però ha demostrat que, quan li interessa, intervé i dona instruccions». Això ho valora en referència a la carta adreçada a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè apliquin les mateixes mesures acordades per als ambulatoris de l’ICS, i a l’ordre d’equiparació salarial dels professionals de primària i hospitals que es va introduir «amb una instrucció directa a les patronals» l’últim dia de negociació del segon conveni SISCAT, com a conseqüència de la convocatòria de vaga presentada per MC.

    Pel que fa a les mesures incloses en el conveni, l’organització explica que les millores retributives són una «simple rèplica» de les decretades per als funcionaris que, com va passar amb les retallades, també s’havien de traslladar als treballadors públics de la sanitat concertada. D’aquí dedueixen que, «el col·lectiu de facultatius és l’únic que manté una jornada laboral superior a la resta, no té regulats els seus horaris i descansos i percep una retribució per les hores de guàrdia inferior a la fixada pels tribunals de justícia. A més a més, pateix una sobrecàrrega assistencial “insostenible”, tant en els centres d’atenció primària com en l’atenció ambulatòria d’àmbit hospitalari».

    D’altra banda,MC també lamenta l’absència del director del CatSalut, Adrià Comella, en la reunió d’aquest dimecres i espera que la voluntat de negociació manifestada en els darrers dies per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es tradueixi en un acord “efectiu i fructífer” que possibiliti la desconvocatòria de vaga.

  • Salut i Metges de Catalunya es reuneixen per analitzar la situació de la concertada

    Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.

    Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.

    El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.

    Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.

    Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.

    Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.

    Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.

  • Cinc nous dies de vaga pels metges de la sanitat concertada

    «El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va dir que un cop concloses les negociacions amb els companys de primària abordaria la problemàtica de la concertada però no ho ha fet en cap cas, ha incomplert la seva paraula». Així ho ha afirmat Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya mentre anunciava una nova convocatòria de vaga per a tots els facultatius de la sanitat concertada.

    La vaga està convocada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Lleonart, en nom de Metges de Catalunya, ha valorat que, des de la fi de la vaga de cinc dies convocada el passat mes de novembre, «no hi ha hagut cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva» pel que fa als facultatius dels hospitals i la primària concertada. Aquesta vaga deixa de banda aleshores els facultatius de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui si van arribar a un pacte amb el CatSalut.

    Expliquen que la concertada té un llistat de reivindicacions diferent que la primària de l’ICS. Patxi Avilés, secretari del sector primària XHUP de Metges de Catalunya, ha opinat que «l’acord de l’ICS és un bon put de partida però els companys de la concertada no tenen el mateix». Per exemple, ha recalcat que a l’ICS tenen un terç de la jornada no assistencial. Per combatre aquest fet, demanen que es reguli la jornada de descansos o que s’ampliin les hores de formació l’any: «tenim només 20 hores l’any i això és vergonyós perquè és imprescindible per actualitzar els nostres coneixements». és vergonyós

    Davant certes diferències que fan grinyolar a MC, Lleonart ha denunciat que el conveni SISCAT, on estan englobats els professionals de la sanitat concertada, «ha exclós els interessos de la major part dels facultatius». A més, tot i saber que els facultatius no són la majoria de treballadors en el conjunt de sanitaris, «no és digne tancar cap acord en el sector sense tenir en compte les reivindicacions dels metges». En aquest sentit ha afirmat creure «sincerament» que els signants del conveni «marginen de forma deliberada els interessos de bona part dels facultatius». Per a Lleonart, «els interessos dels treballadors són els interessos de la població» i, per tant, «marginar les peticions dels metges és empitjorar directament la qualitat assistencial».

    De fet, tot i el conveni signat, Metges de Catalunya seguia endavant amb la vaga de la concertada perquè, com ja declaraven aleshores, la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.

    «Dos mesos després, aquí no ha canviat res»

    Aquesta convocatòria no és nova. Metges de Catalunya la presenta com una continuació de la que ja es va realitzar del 26 al 30 de novembre, que va tenir un seguiment mitjà del 70%. Cal una segona volta perquè tot i l’èxit que MC reconeix, «va concloure sense haver objectivat cap negociació amb la concertada per part del CatSalut ni del Departament». Lleonart creu que és necessari tornar a posar el debat sobre la taula perquè «no ha passat res que hagi fet minvar el malestar dels facultatius».

    Al mateix temps que han mostrat el malestar del col·lectiu també han volgut comunicar que lamenten profundament el perjudici que es pugui causar a la població amb aquesta convocatòria de vaga. En aquest sentit han explicat que si la plantegen amb més d’un mes de marge és un doble motiu. Primer, perquè entenen que l’única forma de solucionar aquesta situació és asseient-se i negociant. Segon, perquè entenen que són treballadors i per tant la forma de protestar no pot ser un altra que la que estan fent però per sobre de tot, ha assegurat Lleonart, són professionals. «Entendríem que en la situació actual de grip en fase epidèmica convocar una aturada per d’aquí una setmana va totalment en contra del nostre tarannà. La població no són ostatges i no la volem perjudicar, volem que ens entengui i ens doni suport», ha traslladat el vicesecretari.

    Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i professionals i condicions retributives

    Com ha avançat Lleonart, les demandes d’aquesta nova vaga donaran continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre.

    Entenen que «la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut» i dient que són «els màxims responsables de la conselleria qui decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo», han assegurat que «si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social».

    Entre les reivindicacions que han de respondre a la càrrega i qualitat assistencial demanen distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps assistencial i un 30% no assistencial per dedicar a formació i recerca, tant en els centres d’atenció primària com en els hospitals; regular els descansos i de la distribució horària de la jornada ordinària i complementària, inclosa la regulació específica de la jornada complementària de localització; establir un límit màxim de visites per jornada en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària; i assignar un temps mínims d’atenció per visita en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària.

    Pel que fa a les condicions laborals i professionals, demanen reducció de la contractació temporal i a temps parcial; exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies presencials a les metgesses embarassades; guàrdies presencials no obligatòries quan s’està exercint el dret de reducció de jornada per cura d’un familiar; increment de la vigilància i protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials, les dones embarassades i dones lactants; i creació d’una Junta Clínica Facultativa a cada centre, escollida pels mateixos professionals, amb competències específiques.

    Per últim, dins les condicions retributives volen recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les retallades dels darrers 10 anys; que s’apliqui la doctrina del Tribunal Suprem en el preu de l’hora de guàrdia mèdica de presència física perquè s’aboni al mateix preu de l’hora ordinària de treball; percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o baixa per risc durant l’embaràs; percepció del complement de nocturnitat (de 22 h a 8 h) del qual únicament estan exclosos els facultatius; i millora del complement de carrera professional i del complement variable per objectius (DPO).