Just Deploy It!

Etiqueta: vaga

  • Marea Blanca Catalunya fa una crida a les grans mobilitzacions

    Marea Blanca Catalunya ha celebrat la seva III Assemblea General l’1 d’octubre a Barcelona i, en el seu comunicat final, fa una aposta per les “mobilitzacions àmplies i transversals” a favor de la salut pública.

    Tal com explica el document, les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut, per la qual cosa “cal establir les complicitats necessàries amb els diferents moviments en defensa del planeta”.

    La plataforma es reafirma en què cal dotar el model sanitari públic del finançament necessari, per tal que doni resposta a les necessitats de salut de les persones amb la màxima equitat i visió de gènere, fugint del lucre i de l’especulació.

    Atenció primària

    També reclama que els pressupostos destinats a salut incloguin un 25% cap a l’atenció primària, per enfortir l’atenció als ambulatoris: “Una atenció primària forta redueix les taxes de mortalitat, millora l’ús de tots els serveis i garanteix la sostenibilitat del sistema públic de salut”, remarca.

    Pel que fa a la salut mental, Marea Blanca advoca per un nou enfocament que tingui menys en compte els medicaments i posi més atenció en la visió integral de la persona i el seu entorn, amb una correcta coordinació dels equips involucrats.

    Treball digne

    Per tenir uns serveis públics de qualitat, indica el manifest, els treballadors i les treballadores també han de tenir unes condicions laborals dignes, per la qual cosa es reclama prioritzar l’estabilitat en el lloc de treball i fugir de la precarietat.

    Per tot això, el document assenyala que “la mobilització ciutadana és l’instrument més preuat per la defensa del sistema públic de salut, apostant pel diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals sanitàries per treballar de manera conjunta en la millora dels serveis a nivell de barri, poble o ciutat”.

  • Més enllà del SEM, el transport sanitari reclama drets i un nou conveni col·lectiu en una vaga indefinida

    Periòdicament els treballadors del transport sanitari convoquen vagues per denunciar i reclamar els seus drets laborals. De nou, i després d’uns mesos d’intensitat, ens trobem davant la convocatòria d’una vaga indefinida que afectarà uns 5.000 professionals del sector.

    La vaga s’iniciarà el divendres dia 9 d’octubre de 2020 a les 00:00 hores amb caràcter indefinit i l’afectació serà per tota Catalunya tant en el Transport Sanitari No Urgent (TSNU) com al Transport Sanitari Urgent (TSU). La convoquen els sindicats CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT.

    Els dos objectius principals que traslladen els sindicats de la vaga indefinida són, per una banda, aconseguir la no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA en el concepte “a compte de conveni” en la nòmina del mes de setembre i successivament. Per altra banda, assolir un pla real d’equiparació de les treballadores i treballadors de transport sanitari a Catalunya amb les condicions del conveni col·lectiu de treball per a l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques, SA.

    En aquest sentit, des de la UGT han volgut ressaltar el «menysteniment i la indiferència del CatSalut i el SEM en el conflicte del transport sanitari». Entenent que les administracions que han de ser garants dels drets sanitaris de la ciutadania, la UGT denuncia que aquestes permeten que «es perllonguin les diferències entre dues plantilles que, ara per ara, i encara més visiblement durant la pandèmia, creen treballadors de primera i de segona: la plantilla del SEM, que depèn d’una empresa pública i que a més de les millors condicions laborals i salarials durant aquests mesos ha optat a unes mesures i protocols de protecció clarament superiors; i les i els professionals que depenen de les empreses privades de transport sanitari, amb un interès clarament mercantilista que han penalitzat les condicions la seguretat i la salut del seu personal».

    Així, ha estat amb la crisi sanitària desfermada per la pandèmia que s’ha posat encara més de manifest les diferents condicions laborals entre la plantilla que depèn del servei públic i les plantilles que depenen d’empreses privades. De fet i com denuncien els sindicats, encara més si es té en compte que, estadísticament, el personal que treballa en transport sanitari no urgent és el que té una major ràtio de transport de casos positius de Covid-19 i pitjors condicions de seguretat i de protecció per part de l’empresa. Per també les capacitats tècniques i disposar d’ambulàncies medicalitzades, conseqüentment el SEM tracta menys casos covid i més emergències derivades d’altres malalties.

    Transport sanitari com a exemple que la subcontractació precaritza

    Aquesta lluita, que no els hi tornin a retallar el sou, aconseguir els drets laborals que els hi pertoquen i entre ells equiparar-se al SEM, és una lluita que arrosseguen de fa temps. Com explicàvem en un reportatge fet al voltant del debat de les externalitzacions i la Llei Aragonès, segons el CatSalut hi ha un total de 268 proveïdors privats que presten els serveis dins el sistema públic de salut. Per quantitat, 71 entitats privades s’encarreguen dels serveis sociosanitaris i 50 de serveis de salut mental. A banda d’aquests exemples, els sindicats temien que l’externalització del transport sanitari esdevingués un patró. Això els feia sospitar que el recent canvi de model en aquesta línia de serveis hagués ja comportat una degradació del servei, amb retards en les ambulàncies que superen l’hora o l’hora i mitja, comportant que els usuaris perdin les visites programades.

    El 2015 la Generalitat va convocar concursos públics dividits per regions per explotar els transports en períodes de 6 anys prorrogables als 10. En aquests concursos, algunes UTE (unions temporals d’empreses) en van sortir més beneficiades i es van repartir una inversió que els pressupostos del 2017 valoraven en 286 milions d’euros/any.

    Un altre canvi va ser que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM, empresa pública) va passar a concentrar tot el transport sanitari (l’urgent i el no urgent). Malgrat això, 8 de cada 10 vehicles pertanyen a les empreses subcontractades i, en conseqüència, la majoria de la plantilla és externalitzada. Fa un any aquest personal demanava una equiparació del seu sou amb qui està contractat pel SEM i un conveni col·lectiu que encara no ha arribat.

    Vaga indefinida fins a renovar el conveni col·lectiu

    Els sindicats convocants entenen que tots els treballadors de transport sanitari de Catalunya haurien de tenir el dret a les mateixes condicions essencials, com poden ser remuneració, durada de la jornada, categories professionals, variables com serien el plus de dissabte o el plus de festiu amb especial consideració, un complement per major presència, el complement de dedicació, el complement de lloc de treball o el complement personal de conveni. També tenir en compte els períodes de descans, el treball nocturn o la limitació de la contractació en pràctiques.

    Així, exigeixen que es compleixen els drets a les mateixes condicions en matèria de retribució salarial que els treballadors de l’empresa pública del SEM i també el dret a les mateixes condicions en relació amb les cotitzacions a la seguretat social i a les baixes mèdiques.

    Des de la UGT de Catalunya denuncien l’enrocament de la patronal per entomar les millores pendents d’un conveni col·lectiu que no s’ha modificat des de l’any 2012. A més, recorden que els treballadors del servei de transport sanitari ha patit 5 anys de retallades, amb una pèrdua acumulada del 14% de sou que no ha estat retornada.

    Els convocants demanen aleshores que es respecti el dret a què no se’ls retalli el salari en l’actual situació de pandèmia per la covid-19. Aquesta demanda ve perquè el passat 9 de setembre de 2019, el transport sanitari va desconvocar una vaga en arribar a un punt d’entesa amb la part empresarial que només va fer una concessió: descongelar els salaris. Ja en aquell moment els treballadors volien aconseguir acords en matèria de tarifes i també la recuperació salarial del sector. A més, es volia, com ara, posar fi a la situació de bloqueig en les negociacions del conveni.

    Per últim, la vaga també vol servir per reivindicar el dret a tenir les mateixes condicions en protecció en matèria de seguretat i salut. Incidint-hi a més en aquest context on hi ha una excessiva càrrega de treball, jornades que generen un enorme esgotament, risc de contagi, salut mental i falta de mitjans adequats tant materials com humans per a la lluita en l’actual situació de pandèmia per la COVID-19.

  • USOC crida a una vaga general sanitària contra la gratificació per la Covid-19

    La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) ha convocat una jornada de vaga pel sector sanitari el dia 7 de juliol, amb l’objectiu de protestar contra la bonificació que el Departament de Salut ha anunciat pels professionals de la salut que han estat a primera línia durant la pandèmia del coronavirus.

    Tan bon punt es va conèixer el sistema escollit per Salut per gratificar els facultatius, que diferencia segons la presencialitat i segons la categoria professional, els col·lectius sindicals i plataformes sanitàries hi han mostrat el seu rebuig, en considerar-la insuficient i classista. A més, deixa de banda altres branques del treball relacionades amb el funcionament sanitari, com és el cas del personal de neteja o d’ambulàncies.

    Per aquests motius i després de la publicació del decret llei que en regula els llindars i quanties, la USOC convoca una vaga general al sector de la sanitat perquè “no hi ha treballadors de primera i de segona, la sanitat funciona per equips de treball on totes som importants i imprescindibles”. Amb l’aturada USOC vol  “demostrar a uns polítics mediocres la unitat de totes i cadascun dels professionals de la nostra sanitat, sense diferències de categories professionals” .

    El comunicat del sindicat afegeix que “el reconeixement de la feina per igual és de justícia” i que “posar preu a la vida dels seus professionals sanitaris depenent de la seva categoria professional és d’autèntica baixesa moral”. Qualifiquen els barems escollits com “injustos, classistes i sectaris”.

    La resta de sindicats encara no s’han posicionat respecte de crida a la vaga. Tampoc Metges de Catalunya, sindicat majoritari en l’àmbit de la medicina.

  • Els empleats d’AVIS al World Trade Center faran aturades per denunciar la concentració de CO2 amb la qual han de treballar

    Els treballadors de les oficines centrals per a Europa de la multinacional de lloguer d’automòbils AVIS han decidit convocat dues vagues parcials per instar l’empresa i també la direcció de l’edifici on hi ha la seu de la companyia a Barcelona, el World Trade Center, a causa de l’alt nivell de diòxid de carboni, CO2 que hi ha a l’interior de les instal·lacions, segons han informat fonts del sindicat CGT i del comitè d’empresa de la companyia.

    El comitè d’empresa, format per CGT, CCOO i UGT, ha convocat vagues parcials dilluns i divendres de les dues setmanes de nadal començant pel 23 de desembre, de 10 a 11 del matí, i / o de 17 a 18 de la tarda. Es vol, a més, exterioritzar la situació amb concentracions a l’exterior del singular edifici barceloní.

    El portaveu sindical explica que “a les oficines hi treballem, només per AVIS, unes 500 persones en els moments punta, i un mínim de 350 persones habitualment”. Segons conten els sindicalistes, l’edifici es va construir amb unes determinades capacitats d’hostatjar treballadors i entre les seves característiques hi ha que les finestres no es poden obrir, cosa que fa que la seva ventilació s’hagi de fer mecànicament. Però amb els anys, la capacitat s’ha superat hostatjar treballadors amb escreix a causa de la insuficiència del sistema d’evacuació d’aire de l’edifici contribueixen al que ara viuen com un risc per a la salut.

    Les fonts consultades expliquen que a AVIS és normal que treballadors hagin de marxar durant la jornada pel fet que “la situació a la feina és de gran angoixa, perquè senten que s’ofeguen”, afirmen els informants. Aquesta situació ha afectat de manera important la plantilla, de manera que han demanat, a través del comitè seguretat i salut al treball que es mesurin les concentracions de CO2 a l’edifici. En aquest sentit els resultats són que en totes les plantes ocupades per les oficines d’AVIS se superen les recomanacions tècniques sobre la concentració de CO2.

    Ofec causat per l’amuntegament

    Un dels aspectes que segons els sindicalistes d’AVIS contribueix a la sensació d’ofec que pateixen els treballadors és l’amuntegament amb el qual treballen. A la cinquena planta hi treballen 300 persones, a la tercera planta hi hauria un centenar de persones i a la quarta unes 50 persones.

    Des de la representació dels treballadors s’ha instat la realització d’inspeccions de treball perquè certifiquin la situació i ajudin a millorar la qualitat de vida els treballadors. “Hem demanat tres vegades la presència de la inspecció i no han vingut mai” expliquen. En el comitè de salut laboral tenen la sensació que davant del problema tant AVIS com el Wold Trade Center, es passen la pilota i no solucionen la situació.

    Emmalaltir treballant i ser acomiadats per posar-se malalts

    Segons expliquen la situació que causa el malestar dels treballadors d’AVIS també es dóna en altres empreses que tenen les oficines en l’edifici del World Trade Center. Un cas en aquest sentit serien les instal·lacions de Google a Barcelona i també la societat Teleperformance, tot i que els seus treballadors no han plantejat encara cap mobilització.

    El malestar de la plantilla d’AVIS té una derivada que fa que els treballadors tinguin la indignació a flor de pell. Segons el comitè d’empresa, la direcció està acomiadant treballadors per estar malalts. Ho fa emparant-se en l’article 52d de l’Estatut dels Treballadors que, segons una recent sentència, permet acomiadar operaris d’una empresa un cop han superat un nombre determinat de dies de baixa, encara que aquesta baixa laboral estigui mèdicament motivada. Doncs, bé, “mentre ens estan fent fora perquè ens posem malalts, resulta que l’empresa no fa res per millorar la salut i les condicions de treball a les oficines. És un peix que es menja la cua i en tots els casos els que en resultem perjudicats som els treballadors”, afirmen.

  • Els serveis mínims de la vaga general del 18 d’octubre garanteixen el 50% del transport públic, l’assistència sanitària i centres educatius oberts

    El Departament de Treball Afers Socials i Famílies ha publicat els serveis mínims que afecten la vaga general convocada pels sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Intersindical CSC (I-CSC) per a les 24 hores del 18 d’octubre. En els àmbits amb més incidència es garanteix el 50% del transport públic a Barcelona, l’assistència sanitària i que els centres educatius restaran oberts.

    Com en altres convocatòries semblants Treball ha decretat els serveis mínims un cop escoltats, com és preceptiu, els convocants. Com ja hi ha precedents s’ha seguit el mateix esquema que altres cops.

    En els sectors amb més incidència ciutadana els serveis mínims són:

    Pel que fa a l’assistència sanitària el decret fixa que s’haurà de garantir: El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit es garantirà tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.

    El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.

    S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt. 4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa al preoperatori com al postoperatori.

    Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, tant des del punt de vista assistencial, com des del bàsic d’infermeria i hoteler.

    En els centres d’assistència extrahospitalària, es garantirà l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre. Aquest servei es prestarà amb un 25% de la plantilla, tot i que quan es garanteixi amb un dispositiu assistencial unipersonal s’haurà de considerar aquesta situació com a mínim i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris i altres dispositius d’atenció continuada.

    El servei de neteja mantindrà l’activitat normal en les àrees d’alt risc. Tenen aquesta consideració els serveis següents: – Serveis d’urgència – Àrea quirúrgica (quiròfans i avantquiròfans). – Unitat de vigilància intensiva, reanimació (postoperats) i unitats coronàries. – Unitats de grans cremats – Unitats de prematurs – Unitats de diàlisi – Unitats d’asèptics i malalts infecciosos – Sala de parts i paritoris – Àrees de malalts immunodeprimits (trasplantats, hematologia i oncologia) – Laboratori d’urgències – Servei d’esterilització – Cuines i serveis d’alimentació – Sales de necròpsies – Desinfecció terminal (neteja d’habitacions en casos d’alta de malalts en processos infecciosos).

    Ensenyament

    Centres docents públics i privats no universitaris i llars d’infants: Una persona de l’equip directiu per centre de treball, entenent-se com a tal la persona titular de la direcció, del cap d’estudis, de la secretaria o de la coordinació pedagògica del centre. A més del personal esmentat: Per a l’ensenyament infantil i primària (de 3 a 12 anys): 1 docent per cada 6 aules. Per als centres d’educació especial (de 3 a 16 anys): 1 docent per cada 4 aules. Per garantir la seguretat en l’horari de menjador i activitats complementàries: un terç del personal. Per a llars d’infants: un terç de la plantilla.

    Transport públic

    Un altre element destacat és el transport públic, Transport de Rodalies i Regionals de Catalunya operat per Renfe Operadora: garantirà un 33% durant tot el dia.

    El Transport Metropolità de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. Transports de Barcelona, SA, (autobusos) : 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Finalment, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. e) Tram Barcelona: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Es pot consultar el decret en la seva integritat en aquest enllaç.

  • Metges de Catalunya nega rotundament que les mesures a l’Atenció Primària compleixin amb l’acord que va posar fi a la vaga

    Després de la valoració satisfactòria que donava per complert l’acord amb el qual es va sortir de la vaga de metges de l’atenció primària el passat mes de novembre, Metges de Catalunya ha volgut negar públicament que l’acord s’hagi assolit.

    Carolina Roser, delegada de Metges de Catalunya (MC) dels Centres d’Atenció Primària ha parlat d’un «discurs triomfalista» per part de l’Institut Català de la Salut. Així, el primer que han volgut dir des de MC és que no és cert que hi hagi 262 metges nous als ambulatoris. Tot i reduir-ho a aquesta xifra com a titular, l’ICS parlava de 122 nous contractes i que per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. Així, Roser denuncia que les 123 places que resten són una sumatòria de la feina que «estan fent entre quasi 800 metges de plantilla que estan treballant més hores; són metges que ja hi eren però que treballen molt més». Per Roser l’acord no s’ha complert al 100% ni molt menys.

    En aquestes declaracions fetes en una entrevista al programa Aquí Cuní, Roser ha desgranat els motius pels quals hem arribat aquí. Metges de Catalunya diu que la vaga es va fer per un excés de càrrega de feina dels professionals i els tres principals ítems que es van acordar per finalitzar-la (límit visites per dia, un temps per pacient de 12 minuts per les visites presencials i una població assignada per metge que ha de dependre de les característiques de la població i que ara supera el que es recomanaria) «no s’estan complint ni molt menys».

    Roser ha volgut recordar que hi ha un compromís per part de l’ICS però també del CatSalut i del Departament de Salut. En aquest sentit i davant el problema dels pressupostos, Roser ha declarat que «el tema del finançament i com fer-ho ho han de resoldre ells que per això és la seva feina».

    «Estem donant un marge massa llarg i de cara a la tardor si això segueix així amb el retard que portem en molts temes i temes de l’acord que no s’han començat a tractar ens plantejarem mesures i una d’elles podria ser tornar a ser vaga», ha respost finalment davant la pregunta si una nova convocatòria de vaga seria una opció.

    Metges de Catalunya també troba el nou pla d’estiu insuficient

    Paral·lelament a les valoracions fetes davant el balanç de l’ICS, Metges de Catalunya aprofita per titllar de «maquillatge» el pla d’estiu de Salut. La contractació de 212 facultatius per reforçar el personal dels centres sanitaris de les zones turístiques durant l’estiu per MC “ni tan sols arriben a cobrir les vacances dels professionals”. El sindicat qüestiona que aquestes incorporacions tinguin el caràcter de reforç, perquè no incrementen les plantilles estructurals, i creu que més aviat actuen com a “paracaigudistes”.

    Segons Salut, aquest estiu hi haurà 21 facultatius més de reforç que l’any passat, fins arribar als 212, tenint en compte que el càlcul es realitza amb el concepte de ‘professionals equivalents’, és a dir, que cada contracte equival a un facultatiu amb una dedicació de 36 hores de treball setmanal durant un mes. “Les plantilles estan tensionades durant tot l’any pel dèficit de personal i per la sobrecàrrega de feina, amb aquesta planificació s’afegirà més estrès, especialment en els centres que a l’estiu veuen duplicada la seva demanda assistencial”, adverteix el sindicat.

    Per a l’organització, un exemple paradigmàtic és el del CAP de L’Escala, una població que passa de 8.000 a 100.000 habitants a l’estiu i que perdrà cinc facultatius (dos per vacances i tres previstos com a reforç que no s’han pogut cobrir) durant el pic més alt d’afluència turística. La solució que aplica el Servei Català de la Salut (CatSalut), explica MC, consisteix a tancar l’agenda de visites programades i destinar tots els professionals disponibles a l’atenció continuada, una situació que penalitza els veïns de la localitat empordanesa. “Els professionals s’indignen quan veuen que s’anuncien reforços a bombo i platerets perquè ho viuen de primera mà i saben que la realitat no és aquesta”, rebla el sindicat.

    Pel que fa a la dificultat que esgrimeix la conselleria per incorporar més facultatius, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària, MC rebat que la precarietat de les condicions de treball i de les ofertes laborals comporten un “desincentiu evident” per als professionals. En aquest sentit, l’organització assegura que en les ofertes de treball que arriben d’altres països s’acostumen a postular multitud de candidats i candidates “perquè ofereixen unes condicions laborals incomparables”.

    A més, com cada any, Salut ha planificat també el tancament de llits hospitalaris per ajustar la dimensió de les instal·lacions al descens de l’activitat durant l’estiu. Així, entre juliol i setembre la quantitat de llits disponibles de la xarxa hospitalària d’internament agut passarà de 13.375 a 12.183. En total es tancaran 1.192 llits arreu del territori, el que suposa una reducció mitjana del 9% respecte a la clausura de l’any 2018.

    El sindicat mèdic insisteix en la necessitat d’aplicar una gestió “àgil i flexible” per reobrir les plantes i els llits en cas que sigui necessari per evitar que es reprodueixin les situacions de col·lapse dels serveis d’urgències que s’han viscut en estius anteriors.

  • Els metges d’Atenció Primària a Madrid fan la vaga a la gestió del PP a cinc dies de les eleccions

    Els metges d’Atenció Primària i els pediatres de Madrid pengen la bata aquest dimarts. Uns 4.000 facultatius del Servei Madrileny de Salut estan cridats a la vaga a cinc dies de les eleccions autonòmiques seguint altres col·legues de Catalunya, Galícia o Euskadi, que han aconseguit esgarrapar amb la mobilització temps i pressupost per a la porta d’entrada del sistema sanitari.

    La vaga està convocada per la plataforma AP Se Mueve, una associació de professionals sorgida a la fi de 2018 on es troba inserit el sindicat majoritari de metges i mèdiques, Amyts, CSIT i AFEM. Aquests últims van aconseguir parar en els tribunals la privatització sanitària el 2014.

    Cinc anys després d’aquell intent que va tractar de deixar 27 centres de salut a l’atzar de la gestió privada, els facultatius madrilenys consideren que el got ha vessat: exigeixen almenys 12 minuts per a tractar a cada pacient «amb seguretat i dignitat» i limitar l’agenda diària a no més de 30 malalts. Els aturs finalment han cristal·litzat en aquesta setmana de recta final electoral, expliquen els convocants, després de dues reunions «infructuoses» amb la Conselleria, sense «solucions ni gestos».

    Posen sobre la taula les dades per a justificar la seva mobilització: Madrid és la comunitat que menys percentatge del PIB destina a la sanitat (un 3,7%). El pressupost sanitari s’estira fins als 1.254 euros per habitant enfront dels 1.710 que es dediquen a Euskadi. Segons càlculs de l’Observatori, a Madrid li farien falta 1.400 milions d’euros més de pressupost (un 15% extra) per a igualar-se en inversió a la mitjana de la resta de comunitats.

    La Conselleria de Sanitat defensa que el pressupost ha crescut un 18% en la legislatura. Les dades revelen que la partida ha escalat de 1.763 milions d’euros el 2015 a 1.979 en l’últim exercici. No obstant això, segons AFEM, el pes d’aquest pressupost sobre la despesa total en Sanitat s’ha reduït del 27,83% de 2011 al 24,42% vuit anys després. Si es resta la partida de receptes, la proporció no arriba a l’11%.

    Les dades es conjuguen amb aquests altres: el 38% dels pacients madrilenys té contractat algun tipus de segur privat i el volum que va a consultes privades d’Atenció Primària ha crescut un 45% des de l’any 2010: del 0,42% al 0,61%, segons l’últim informe de l’Observatori Madrileny de Salut. Mentrestant, CCOO calcula que més de la meitat de la població ha d’esperar més de 48 hores per a obtenir una cita amb el metge de capçalera en la sanitat pública.

    L’amanida de números es tradueix, segons els professionals, en una «sobrecàrrega» difícil de gestionar. Cada metge de família a Madrid té assignades 200 targetes sanitàries més que els seus col·legues d’altres comunitats (1.557 enfront de 1.357) i el mateix passa amb els pediatres (1.162 enfront de 1.062), segons les dades publicades per l’Observatori amb xifres de l’any 2017.

    65 pacients al dia

    Mar Noguerol, vicepresidenta d’AFEM, acaba d’acabar la seva jornada quan atén a eldiario.es. Són les quatre de la tarda encara que la seva agenda, en teoria, només està oberta fins a les tres. «A vegades tenim embussos de dues hores. Avui m’he vist a 65 pacients perquè han faltat tres companys i no hi ha suplents», explica a l’altre costat del telèfon. «Fins aquí hem arribat. No es pot fer més. Damunt sentim que ens culpabilitzen, que emmarquen el problema en què no ens sabem organitzar bé», exposa.

    Per als facultatius madrilenys la mobilització a Catalunya va ser un «detonant» essencial que explica també aquesta vaga. Allí els metges van aconseguir un compromís de la Generalitat per a garantir una atenció de 12 minuts per pacient amb la contractació de 200 i 300 nous després de quatre jornades de vaga amb un seguiment majoritari de milers de metges d’Atenció Primària. El Govern va signar, a més, una rebaixa de la ràtio de pacients per metge a 1.300. A Galícia van aconseguir compromisos similars.

    A Madrid el context llança altres matisos. El Govern del PP dirigit per Ángel Garrido fins a la seva fugida a Ciutadans va tractar costés el que costés evitar una vaga de metges en els mesos previs a les eleccions. Va admetre, en un document compartit en la mesa sectorial de Sanitat, que no té sanitaris per a cobrir el 40% de les baixes. I va proposar reduir les cites mèdiques només fins a dos quarts de set de la tarda per a concentrar, segons el seu argument, el major nombre de metges en les hores de més pressió assistencial. Ho va fer front a una gran contestació social però amb el suport del sindicat Amyts, el mateix que lidera la vaga d’aquest dimarts.

    Amyts diu ara que aquesta mesura, basada a provar l’experiència en 14 centres de salut, era una proposta «d’inici», però «cap solució». El mateix Executiu l’ha deixat en un calaix a l’espera que el pròxim equip resolgui la situació. «Necessitem més i això és un toc d’atenció sobre la urgència per al govern pròxim que vingui, ja es mantingui o canviï», expressa Alicia Martín, responsable d’Atenció Primària del sindicat. Tots els partits contemplen, almenys sobre el paper, un augment d’inversió en centres de salut en els seus programes electorals. Un dels pocs assumptes sobre els quals hi ha quòrum entre els blocs.

    Un altre gran problema, segons els convocants, és que les condicions laborals de l’Atenció Primària no són atractives per als acabats de llicenciar. «La gent no vol quedar-se, els suplents no volen venir i els MIR marxen de Madrid o d’Espanya. Dels què quedem, en quatre o cinc anys es jubilaran molts», pronostica Martín. Primària és una de les especialitats més tocades i ha acumulat una caiguda d’unes 1.000 places de MIR menys per a formació.

    Una vaga només de metges?

    Altres sindicats, com CCOO o UGT, consideren que no és encertat fer una vaga només de facultatius quan la infradotació que es denuncia afecta també a personal administratiu i d’infermeria en la mateixa mesura.

    La Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública comparteix aquesta opinió. «Motius hi ha sobrats per a qualsevol mobilització en Atenció Primària. La situació està molt malament. Però aquesta convocatòria està restringida als metges i planteja, a més, reivindicacions salarials. Des del nostre punt de vista emmalalteix del defecte que no es planteja en conjunt. Els metges són importants però dins de l’equip són minoritaris», opina Marciano Sánchez-Bayle.

    Cinc anys després de l’intent fallit de privatització, la majoria dels sanitaris comparteix que es «va aconseguir parar el cop». «Però la privatització ha continuat avançant d’una manera silenciosa en el sistema públic, que té un nivell de mobilització molt menor», considera Sánchez-Bayle.

    Madrid reviu aquest dimarts la imatge dels metges al carrer. De les bates blanques deixant per un dia les consultes per a manifestar-se. «No puc donar seguretat als meus pacients. Amb menys temps, més saturació, més possibilitat d’error i més d’accidents», resumeix Martín. «És una vaga no només per nosaltres sinó per tots els pacients», afirma Noguerol, que abans de penjar llança l’últim dard. «Demà en el meu centre de salut hi haurà dos metges de família i un pediatre; avui, sense suplents, érem tres facultatius. La nostra activitat normal està de serveis mínims cada dia».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • “Les empreses privades fan negoci de diners públics», de com la subcontractació de les ambulàncies malmet a treballadors i pacients

    Els treballadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) surten d’una vaga de dos dies. La convocatòria responia a l’exigència d’obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni. Si bé es va decidir que no hi hauria increments salarials per tal de mantenir els llocs de treball, als treballadors del SEM sí que se’ls hi aplicarien els increments que afectessin el sector públic català.

    L’any passates va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però aquest any no se’ls hi ha aplicat la pujada que, segons Àngels Balliu, delegada de CCOO al SEM, hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat.

    Durant els dos dies de vaga, amb uns serveis mínims aplicats del 85%, les ambulàncies, han circulat amb cartells on s’anunciava que eren serveis mínims i s’han repartit octavetes amb les demandes dels treballadors. Del 15% que sí que podia fer vaga, l’ha seguida un 60%, segons explica Roger Espí, portaveu de l’Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya (AMIC). Dimecres, l’últim dels dos dies de vaga, el sector havia convocat a les portes de la seva seu a l’Hospitalet de Llobregat un dinar gratuït sota el nom Foodtruck & Burger Party per donar suport a la vaga.

    Per la seva banda, la valoració que ha fet la direcció del Servei Català de la Salut després d’haver-se reunit amb els sindicats que convocaven, va ser de plena confiança cap a la gestió de l’actual direcció del SEM. Tot i això, transmetien que «a l’equip del CatSalut li preocupa, a l’igual que als representants de les treballadores i treballadors, la dificultat en cobrir algunes posicions de metge tant a les ambulàncies d’arreu del país com a l’atenció no presencial de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM».

    Una de les ambulàncies del SEM durant la vaga del 7 i 8 de maig lluint els cartells de Serveis Mínims / Tw: @OctaviRodriguez

    Tot el transport sanitari hauria de ser de gestió, provisió i titularitat pública

    El món de les ambulàncies no només viu problemes en el sector titularitat completa de la Generalitat de Catalunya. Els tècnics de transport sanitari de Catalunya d’empreses subcontractades ja duen mesos manifestant-se i realitzant mobilitzacions diverses des del col·lectiu Tècnics en Lluita per demanar la millora de les seves condicions laborals i un reconeixement. A grans trets, reclamen equiparar les condicions dels treballadors subcontractats, que representen ben bé un 90%, amb els del Servei d’Emergècnies Mèdiques (SEM). Com ens feia notar l’Oscar, un dels portaveus de Tècnics en Lluita: «demanem l’equiparació salarial amb el SEM perquè es normal que si fem el mateix treball, rebem el mateix sou». Entenen que potser el conveni entre patronal i sindicats, que no estan tan sols ni negociant, està aturat perquè també ho està el conveni estatal i «el paper de la patronal ara és esperar a veure què passa».

    Altres demandes implicarien un conveni digne però en un estadi superior la desprivatització de la sanitat. «Les empreses privades estan fent negoci de diners públics i, a banda de nosaltres, qui es veu afectat és l’usuari quan pateix retards de sis hores i no arriba a la visita que tenia programada perquè l’ambulància no ha arribat a temps», relaten des de Tècnics en lluita que indiquen que «la mala planificació que veuen en el transport col·lectiu provoca massificació i esperes».

    L’exigència d’un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública ve de l’aprovació al Parlament de Catalunya l’any 2016 amb la Moció 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre el transport sanitari i l’atenció de les urgències i emergències mèdiques, i a la Resolució 285/XI del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions per a un nou model de gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques.

    A més, a les condicions de pressió sota les que treballen es suma l’entorn poc adient per desenvolupar la seva feina. Descriuen les ambulàncies com vehicles vells, en mal estat i sense aire condicionat en molts dels casos. També, a nivell retributiu, fora de patir les retallades i no pas els increments que reben els funcionaris, denuncien que tampoc se’ls remunera la formació ni se’ls hi respecten els descansos reglats. Un altre dels aspectes que assenyalen són les contractacions precàries. Indiquen que es fa un «ús fraudulent del contracte en pràctiques, on personal de nova contractació, és obligat a fer la mateixa funció que el personal indefinit amb contractes en pràctiques cobrant fins a un 40% menys del sou i allargant aquesta situació fins a 2 anys».

    Des de Tècnics en lluita estan denunciant aquesta situació per la via política presentant mocions però també la judicial. Ara mateix es troba en mans de la fiscalia una denúncia per concurs fraudulent i ha estat personada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Les ambulàncies de titularitat privada que fan tasques per a la sanitat pública pertanyen a empreses que prèviament han entrat en subhasta i han obtingut una sèrie de punts que els hi ha permès guanyar el concurs. Un concurs que el passat any 2016, s’adjudicà amb un pressupost de 1.286.312.283,66 euros, i un valor estimat de 2.556.485.716,75 euros, tant pel servei Urgent, com pel No Urgent. Des de Tècnics en Lluita demanaven que aquesta adjudicació fos investigada, «ja que no fou prou clara en alguns lots, la qualitat i eficàcia del servei que rep l’usuari, ha patit una forta davallada, així com també la situació laboral del personal».

    La denúncia que la CUP va interposar davant la Fiscalia a l’abril de 2016 explicava què els portava a pensar que podia existir «una certa causalitat» entre una donació i l’acte de l’adjudicació del contracte de transport sanitari a Catalunya. Els fets que exposaven a mans de la fiscalia perquè procedís a la seva investigació es remuntaven a l’any 2012 quan el fons de capital risc Investindustrial, propietat de la família Bonomi, va adquirir la totalitat de Port Aventura. Va ser així fins el març de 2016, quan va vendre el 49,9% de Port Aventura al fons d’inversió KKR.

    L’explicació segueix assenyalant que la Fundació Port Aventura va signar el juliol de 2015 amb l’Hospital Sant Joan de Déu, centre de titularitat privada però amb vocació i finançament públic i proveïdor del Cat Salut, un conveni de col·laboració que suposa una donació de 3 milions d’euros.

    Una altra idea que afegien a l’escrit era que l’1 d’abril del 2015 es va procedir a l’adjudicació definitiva del contracte de transport sanitari a Catalunya per un període de 10 anys i una quantitat de 2256 milions d’euros, sent aquest el concurs de més quantia de la desena legislatura autonòmica. Dels 13 lots que sortien a concurs, 7 d’ells van ser concedits a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL, que pertany a la família Bonomi a través d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió radicat a Luxemburg que és 100% propietat d’Investindustrial.

    En el text presentat a Fiscalia, la CUP exposava que en «conseqüència no hi ha cap dubte que els donants de 3 milions d’euros al Servei Català de la Salut el juliol del 2015 via Hospital de Sant Joan de Déu i els receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la mateixa primavera del 2015 són la família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial, la qual cosa, al nostre entendre i vistes les irregularitats denunciades pel sector podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’administració pública».

  • Els treballadors del SEM faran vaga perquè no els apugen l’increment acordat per als empleats públics però si les retallades

    Els comitès d’empresa del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) manté la vaga convocada pel 7 i 8 de maig davant la falta de propostes de la Generalitat respecte a la seva principal reclamació: obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni, segons explica Àngels Balliu, delegada de CCOO al SSEM.

    En el conveni anterior es va decidir que les treballadores i treballadors del SEM no tindrien increments salarials. La negociació es va desenvolupar en el període més dur de la crisi i la prioritat era mantenir els llocs de treball. En l’acord s’indicava que, en tot cas, s’aplicarien als treballadors del SEM tots els increments que afectessin el sector públic català. Això va passar l’any passat quan es va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però, la sorpresa dels sindicalistes ha estat quan aquest any han vist que no se’ls aplicava la pujada, que en aquest cas hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat, explica Balliu. “El que més ens ha indignat és que aquest increment s’aplica als treballadors del sector públic i fins i tot al sector concertat i a nosaltres no”.

    La representació dels treballadors l’ostenten CCOO, UGT i Amic (Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya) ha realitzat els dies previs a la vaga diversos contactes amb representants polítics per explicar la situació que afecta el col·lectiu de treballadors del SEM.

    Una de les coses que provoca més malestar entre els operaris del SEM és que des del departament de Sanitat es vulgui iniciar una negociació que implicaria una reducció dels drets laborals consolidats, a canvi del qual s’acceptaria aplicar el pagament de l’increment. Balliu posa exemples del que Sanitat ha posat sobre de la taula per accedir a pagar l’increment. Un dels aspectes més significatius seria la renúncia a 1 dia addicional de vacances, que està contemplat en el conveni vigent, o acceptar que els treballadors i treballadores del servei puguin ser enviats a treballar fins a quilòmetres fora del seu lloc actual, sense cap compensació a canvi.

    Vaga amb serveis mínims màxims

    El SEM és una empresa privada que té com a únic accionista la Generalitat de Catalunya. Té  714 treballadores i treballadors. Per tant, és una empresa privada de gestió pública, ja que els fons per al seu funcionament els aporta l’Institut Català de la Salut (ICS). Des de sempre als operaris d’aquest sector, que són els que s’encarreguen d’una part del transport d’urgències i de malalts al sistema sanitari català, els han estat aplicades les retallades salarials del sector públic de Catalunya. També fins ara els aplicaven les pujades d’aquest àmbit. Però ara denuncien que els volen canviar l’estatus per reduir els drets socials procedents d’anteriors convenis.

    Els treballadors del SEM expliquen que han assumit increments de feina quan les coses han anat mal dades: ”hem assumit la manca de professionals, el que ha suposat un augment tant de la responsabilitat com de l’activitat assistencial, amb la consegüent repercussió en la salut laboral dels treballadors, mentre veiem que el que sí que s’ha incrementat és el nombre de càrrecs directius i el salari de la nova gerència, en un 15%”.

    Curiosament, el fet que formin part d’un àmbit, el de les emergències, que és d’utilitat pública, fa que a la pràctica no puguin fer vaga. L’aturada l’han convocat pels dies 7 i 8 de maig, però els serveis mínims són del 100%, per la qual cosa l’únic que podrien fer aquests treballadors és manifestar el que consideren una discriminació, sense poder exercir el seu dret, afirmen.

  • No hi ha vaga però els treballadors de l’Hospital del Vendrell acampen per les seves condicions laborals

    L’hospital del Vendrell és un hospital general bàsic de nivell 2 segons la classificació de la Generalitat. Un hospital que com la resta de centres de la xarxa de sanitat concertada de Catalunya (SISCAT) estaven convocats a vaga pels dies 3, 4 i 5 d’abril fins que els sindicats que la convocaven, CCOO, UGT i SATSE, es van fer enrere en entendre que s’establia una mesa de negociacions.

    Al Vendrell, abans de conèixer aquest moviment, els treballadors del seu hospital s’havien organitzat per celebrar tres jornades de reivindicació i lluita al centre. Ara, tot i que la vaga no s’ha pogut realitzar, s’han mantingut les convocatòries ja treballades. Una d’elles i la que més crida l’atenció és l’acampada que ocuparà el vestíbul de l’Hospital des d’avui dijous a les 10h fins les 10h de demà divendres 5 d’abril. Serà aleshores quan treballadors que no tinguin torn i la població que s’hi sumi recorreran els carrers del Vendrell fins les portes de l’Ajuntament.

    Per fer evident aquesta obertura de la convocatòria, els treballadors del centre han difós un missatge a través de xarxes on demanaven el suport d’amics i familiars i on explicaven la situació que els envolta: «Lluitem pels nostres drets laborals i una sanitat pública i de qualitat per a tots els ciutadans. L’hospital segueix col·lapsat i ningú ens dóna resposta, els polítics prometen però la Gerència de l’Hospital no acaba de concretar ni ampliació d’urgències, ni pàrquing, ni personal».

    En aquest sentit, un dels membres del Comitè d’empresa ha explicat al Diari de la Sanitat que la situació de l’Hospital ara mateix és «insostenible». D’aquesta manera, com no s’acaba de veure que els motius de la desconvocatòria de vaga prometi res, han decidit mantenir les jornades reivindicatives. Aquest mateix membre del comitè, que prefereix preservar el seu nom, explica que fa 10 anys que no se’ls hi paguen les DPO (Direcció per Objectius), un complement addicional a la retribució mensual i a les pagues extraordinàries que es paga en base a l’assoliment d’uns objectius que fixa el mateix Centre Sanitari, en base a uns objectius que prèviament ja ha marcat el mateix Servei Català de la Salut (Catsalut). Segons el comitè d’empresa, al·leguen que si no els estan tornant és per falta d’equilibri pressupostari.

    Els hi sobta doncs que l’Ajuntament del Vendrell anunciés que es farien obres i s’ampliarien les urgències de l’Hospital i el pàrquing. Inversions que ha confirmat també la Xarxa de Santa Tecla. Si bé la reformulació de les urgències, que ara es col·lapsen contínuament i fan inassumible la feina, és necessària, des del comitè no entenen que assegurin no poder pagar.

    A banda del que aquest membre del comitè considera demandes bàsiques com més inversió, més personal i una millora general de les condicions laborals que ara categoritza de «pèssimes», els treballadors també denuncien que a la Xarxa hi hagi portes giratòries. Alguns dels exemples que posa sobre això recauen sobre l’exdelegat territorial del Departament de Salut de Tarragona, Josep Mercadé, que ara està de Director de l’Hospital del Vendrell; Joan Aregio, antic delegat Territorial a Tarragona i Director General de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que ara és adjunt a la Direcció General i gerent de l’àrea social de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; o l’exalcalde de Convergència i Unió Benet Jané ara està com a president de la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències que forma també part de Santa Tecla. «Tothom s’apunta a la festa… i ara s’obrirà un nou CAP que també el paga la Xarxa Santa Tecla», afegeix.

    L’Atenció Primària de la Xarxa també fa temps que exigeix millores 

    El passat mes de novembre el municipi veí de Torredembarra entrava a l’Ajuntament una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció eren actualitzar els sous que també estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presentava amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplessin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles. Així, les demandes es centraven en descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos.