Just Deploy It!

Etiqueta: vaga

  • Salut avaluarà els equips d’atenció primària concertada per aplicar-hi millores

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha enviat avui una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè «avaluïn cadascun dels equips d’atenció primària, detectin què necessiten i, si cal, proposin millores per a seguir garantint una atenció de màxim nivell».

    Així ho han comunicat per explicar que volen assegurar que tota la ciutadania a Catalunya sigui atesa amb el mateix nivell de qualitat en l’atenció primària: en tot el territori i sigui quin sigui el centre i l’entitat proveïdora que presti el servei de salut.

    El moviment, per donar sortir als acords als que es van comprometre el passat mes de novembre en el context de vaga a tota l’Atenció Primària, la de l’Institut Català de la Salut però també la concertada, i també als centres concertats. Segons expliquen, la idea és que aquest procés culmini durant el primer trimestre de l’any. El procés començarà amb un recull d’informació al llarg del mes de gener per avaluar la situació de cada equip. Després, el febrer s’analitzarien les propostes de solució, si s’escauen, i, finalment, el mes de març s’implantarien les accions proposades.

    A la carta han destacat que «el Departament de Salut i el CatSalut han de garantir que tots els ciutadans siguin atesos amb mateix nivell de qualitat en l’atenció primària, evitant que es poguessin arribar a produir diferents nivells de servei en funció del proveïdor sanitari que el prestés». A més afegeixen que «assegurar aquesta qualitat en tot el país, no vol dir haver d’homogenitzar els models de gestió de tots els proveïdors, cal mantenir el respecte a l’autonomia de gestió de les empreses proveïdores».

    Aquesta carta arriba setmanes després que l’ICS, que és el principal proveïdor de l’atenció primària a Catalunya, de comú acord amb el CatSalut, plantegés un conjunt mesures a curt, mitjà i llarg termini per revertir la situació de la primària.

  • Les conclusions de cinc dies de vaga a l’atenció primària i als hospitals concertats

    Fa just un mes obríem una setmana de vaga amb un article que es titulava «Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada». Aquí us recollíem en tres parts com s’havia gestat la vaga i perquè a través de notícies prèvies, opinions individuals i de col·lectius i també gràcies a feina de recerca i d’anàlisi de dades. Ara, un cop la setmana de mobilitzacions va arribar a la seva fi acabant en part i per alguns un dia abans, estem pendents de com avançaran les fites aconseguides i s’aplicaran els acords signats.

    Per aquells que us trobeu una mica desubicats us desglossem aquí les notícies que al llarg de la setmana del 26 de novembre vam anar publicant per donar cobertura a totes les manifestacions, actes i reunions que es van donar.

    Cinc dies de vaga a l’Atenció Primària de l’ICS contra la precarietat laboral i professional del sector

    Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques

    / Metges de Catalunya

    OPINIONS

    Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?

    Per Amando Martín Zurro. Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors

    Motius per dir prou

    Per Glòria Jodar i Alba Brugués. Si alguna característica té l’Atenció Primària de Salut és el treball en equip i la relació interdisciplinar entre tots els professionals que hi donen servei: infermeres, administratius, treballadors socials, pediatres, odontòlegs i metges de família. I tots patim la situació de descapitalització de personal i recursos dels darrers anys

    L’Atenció Primària en lluita, sobren motius

    Pel Fòrum Català de l’Atenció Primària. La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania

    Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària

    Per Amando Martín Zurro. Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom

    La ventafocs diu prou 

    Per Joan Gené. La manca d’una política sanitària que neutralitzés les inèrcies perverses i l’excessiva lleialtat institucional d’una atenció primària que ha tapat les mancances han portat a una crisi que ens obliga a replantejar els valors del sistema sanitari

     

    Sobre la vaga de l’atenció primària i comunitària: sense canvi de model, l’acord no té massa futur

    Per Andreu Segura i Amando Martín Zurro. A alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui més conjuntural que no pas definitiu. Ens temem que difícilment resoldrà els problemes que afronten els serveis sanitaris públics i, en particular, l’atenció primària i comunitària

    El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

    Pel Fòrum Català de la Salut. Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS

    Una alenada d’oxigen

    Per Francesca Zapater. L’atenció primària ha despertat i cal esperar que els polítics també ho facin i s’adonin que sense una atenció primària forta no és viable el sistema nacional de salut. La vaga ha donat una mica d’aire, però queda molt per fer

  • El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

    Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

    Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

    El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.

    Sense cap mena de dubte la setmana ha estat molt positiva per a l’atenció primària del país. Més enllà de les possibles millores assolides, cal posar en valor el mateix moviment participatiu que ha generat i els notables impactes en premsa i a les xarxes socials. Aquest és un intangible de valor incalculable. Entre totes hem començat a deixar d’actuar com a ventafocsdel sistema sanitari, a posar de manifest la nostra desconfiança respecte dels gestors que ens han maltractat, i a explicitar clarament que totes tenim motius per dir prou. Hem sortit al carrer, ens hem manifestat, hem parlat amb els ciutadans (als qui cal agrair la seva comprensió i suport, hem cridat i hem cantat! Podríem dir, fins i tot, que aquesta setmana entre totes “ens hem agradat”. I això és molt bo!

    A l’entorn social, polític institucional, finalment s’ha parlat de l’APS. Entitats veïnals, ajuntaments, comissió de salut del Parlament, alguns partits polítics, han debatut i fet declaracions arran de la vaga.

    Cal reconèixer a Metges de Catalunya (MC) l’encert i l’oportunitat de la convocatòria de vaga. I a les companyes de Rebel·lió Atenció Primària(RAP) la capacitat estratègica de fer, a través de CGT-Catalunya, una segona convocatòria que permetia a tots els professionals (i no sols a metges) de tots els EAPs (i no sols els de l’ICS) participar de la vaga. Altres sindicats, com IAC i Intersindical CSC s’hi van sumar per un dia. La mobilització dels residents, a través de La Capçalera ha estat molt potent i ha trencat el silenci d’aquest col·lectiu amb missatges que reflectien la importància estratègica de l’APS. Però el mèrit de l’activa mobilització cal atorgar-lo al conjunt de professionals (infermeres, metgesses, administratives, treballadores socials…) dels EAPs. Cal sentir-nos orgulloses de treballar amb professionalitat i de voler millorar en benefici de tota la ciutadania i no sols de nosaltres mateixos. Aquesta llavor col·lectiva de segur que ha de donar més fruits!

    Creiem que, a més de felicitar-nos per aquesta mostra d’energia dels professionals dels EAPs, són oportunes algunes altres reflexions:

    • Les convocatòries de vaga sols poden ser fetes per sindicats i serveixen bàsicament per forçar a la negociació de millores laborals. Els problemes que arrossega l’APS són estructurals i derivats d’un model sanitari caduc (centrat en l’atenció secundària) i d’una progressiva descapitalització (pèrdua de pressupost i de professionals). Molts d’aquests problemes no es resoldran ni amb aquesta ni amb altres vagues. Cal que l’administració sanitària reaccioni i interpreti el malestar dels professionals i les disfuncions del sistema com a un problema de model sanitari i posi eines per resoldre els problemes estructurals, donant veu (i escoltant) els moviments socials i les organitzacions professionals i científiques que, des de fa molt de temps, li fan arribar les queixes i li proposen solucions.

    • Malgrat que hi havia més d’un sindicat convocant, tant l’administració, com els mitjans públics (ràdio i televisió) de la Generalitat de Catalunya, han desinformat constantment ignorant aquest fet. Han atorgat, equivocadament, tot el protagonisme als metges i al sindicat MC, ignorant la convocatòria (més àmplia) de CGT-RAP-IAC-CSC. El Departament de Treball (que actuava com a mediador) ni tan sols els ha citat a negociar (malgrat haver-los-ho anunciat reiteradament). La participació de molts professionals (malgrat la sistemàtica desinformació) el darrer dia de vaga (divendres) mostra clarament que la convocatòria no era “sols” de MC i que el malestar va molt més enllà dels seus plantejaments i acords. La convocatòria de vaga per part de CGT-RAP ha estat molt profitosa: sense ella la mobilització no hagués estat tan important i sense ella, amb tota probabilitat, els acords a què hagués arribat MC serien diferents.

    • L’APS (entesa com el conjunt dels EAPs) no pot ser representada, en el seu conjunt, per sindicats com MC o SATSE, més quan són incapaços de posar-se d’acord. O no poden defensar qüestions essencials per l’APS (el percentatge de pressupost de sanitat o els concursos d’infermeria sense participació de professionals dels hospitals, per exemple) perquè tenen un greu conflicte d’interessos (el que seria bo per l’APS podria no ser-ho tant per altres dels seus afiliats).

    • A nivell pràctic, la finalització de la vaga s’ha fet en fals: tan sols un dels sindicats convocants (MC) ha signat un acord amb representants de l’ICS i del Departament. En l’acord hi ha aspectes positius i altres que no ho són tant. Però hi ha, sobretot mancances, moltes mancances. Algunes d’elles per manca de voluntat de les parts a pactar-les, i d’altres perquè no serien motiu de pacte sindical (però no per això deixen de ser molt importants per a la necessària millora de l’APS).

    AMB ELS ACORDS SIGNATS HO HEM RESOLT TOT?

    Cal contestar amb un rotund NO. No n’hi ha prou. Moltes de les raonables reivindicacions consensuades per professionals i ciutadania, explicitades en un dodecàleg, no s’han assolit. I molts dels acords, desgraciadament, afecten tan sols als metges, oblidant el conjunt de l’equip. I cap dels acords afecta al conjunt d’EAPs que no són gestionats per l’ICS.

    A continuació revisem breument els principals acords, així com allò que creiem és important i no s’ha acordat.

    1. Increment de pressupost: No tenim cap compromís sobre el percentatge de pressupost que el Departament ha de destinar a l’APS (els EAPs). I aquest fet és cabdal. Sense un pacte polític (probablement en el Parlament) sobre el percentatge de pressupost que necessita l’APS per a ser l’eix del sistema sanitari res canviarà. Podem estar tots d’acord en la insuficiència financera del nostre sistema sanitari, però seguir abocant recursos en pràctiques de poc valor (especialment en atenció secundària) no ajudarà a millorar la salut de la població i l’equitat. Aquest fet és ja reconegut fins i tot per societats científiques, com la CAMFIC, que ho explicita en el seu pla de xoc. Es fa del tot imprescindible aquest pacte (entorn del 25% del pressupost pels EAPs) si el sistema sanitari públic vol ser sostenible, equitatiu i revertir l’hospitalocentrisme i la medicalització (que augmenta la demanda inútil). Res canviarà de manera rellevant pels EAPs si no assolim aquest compromís, associat a la imprescindible reforma de l’atenció secundària i terciàra. Com que no s’aborda aquest tema, res es diu, tampoc, de la necessària limitació d’equips de suport (ASSIR, salut mental, PADES, ESIC…) que no són atenció primària (no presten atenció longitudinal i global) i sovint resten funcions (i pressupost) als EAPs.

    1. Recuperar dotació de personal: És bo incorporar 250 metgesses de família, però això no permetrà (i no hi ha cap garantia en aquest sentit) recuperar, com a mínim, els professionals (infermeres, administratius i metges) perduts des del 2011. S’apunten algunes mesures per aconseguir aquests professionals (facilitar contractació a professionals extracomunitaris i als que treballen fora de l’ICS, facilitar allargar la vida professional més enllà de l’edat de jubilació i convocar més places MIR). Però res es diu sobre el “moll de l’os” de la qüestió: dignificar la professió per fer-la atractiva. Cal implementar amb urgència mesures a nivell dels graus (medicina i infermeria), així com mesures per promoure el prestigi social (i evitar les constants i públiques declaracions de menyspreu cap a la tasca dels professionals d’APS). A més cal augmentar de forma significativa (fins arribar al 50% de les places) el nombre de places MIR de medicina familiar i comunitària. I ja no diem pel que fa a les d’infermeria familiar i comunitària: és simplement vergonyós mantenir el ridícul nombre de places convocades i el nul reconeixement posterior de l’especialitat.

    1. Condicions de treball dignes: Es milloren les condicions de dignitat laboral pels metges (contractes llargs, accés a carrera professional), però en queden exclosos els altres col·lectius (infermeres, treballadores socials, administratives…). Com veurem més endavant, l’acord preveu algunes mesures de dignificació de les guàrdies en els dispositius d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT).

    1. Salaris: El pacte preveu la recuperació del pagament de l’incentiu per assoliment de DPO (no es farà fins el 2020), però no altres pèrdues salarials (ni tan sols en el cas dels metges). Ni paraula de la resta de professionals.

    1. Tancament CAPs (20 hores) i conciliació familiar: S’assoleix que l’horari d’obertura dels CAPs sigui de 8 a 20 hores. S’estableixen mesures de flexibilització horària a proposta dels mateixos professionals. Cal aprofitar-ho!: És una finestra oberta a l’esperança. Tot plegat garantint que tots els professionals de referència (entenem infermera i metgessa de família, especialment) ofereixin atenció lliscant (alguna tarda), superant els anacrònics torns de matí i tarda.

    1. Accessibilitat, longitudinalitat i temps de visita suficient: Es dedica molta part de l’acord a recomanar temps d’atenció (entorn de 12’ per metges de família) i número màxim de visites (entorn de 28). El fet que sigui una recomanació, i no estrictament una limitació, ens sembla positiu. Estem d’acord en què cal temps per visitar les persones i que un excés de visites limita la qualitat de l’atenció. Evidentment. Però aquest objectiu (menys visites i més temps) no s’assolirà amb la signatura d’un acord sindical, perquè és molt més complex. El nombre de visites que atenem cada dia depèn del nombre de persones assignades (i del seu entorn social): l’acord estableix unes 1300 per adults, unes 11.000 per odontologia i unes 1000 per pediatria. Però també depèn de la limitació de les demandes innecessàries i a l’acord no es proposa cap mesura en aquest sentit. Ho podrien ser la desaparició de l’obligatorietat de signatura mèdica per justificar una baixa laboral de pocs dies (i impulsar la declaració responsable del treballador, vigent ja a altres països), les revisions anuals injustificades, o el canvi en la política de comunicació del Govern pel que fa a l’ús dels serveis sanitaris, promovent la desmedicalització enlloc d’afavorir-la. És més, el nombre de visites que atenem cada dia depèn, i molt, de la gestió que en fa el propi professional; tots sabem que en un mateix EAP i amb la mateixa població assignada alguns professionals tenen una agenda més buida (i generen menys espera) que altres; a l’acord tampoc no es fa cap esment, i seria bo plantejar-se, a mesures de formació pels professionals en aquest sentit. En definitiva, la disminució del nombre de pacients per professional (que no pot disminuir més perquè seria perillós per la pèrdua d’habilitats que suposaria) i l’estudi de càrregues de què es parla a l’acord, ajudaran a minimitzar la sobrecàrrega dels metges, però es diluiran com el sucre en el cafè si no fem res més. Amb tot això, l’acord es centra molt en els temps de visita i el nombre màxim de visites, en l’accessibilitat (i la seva limitació), però res parla de longitudinalitat (element essencial de l’APS i motor, també, de reducció de demanda innecessària). Queda lluny assegurar que la població pugui ser atesa per la seva infermera o metgessa de família en poc temps (un màxim 48 hores semblaria molt raonable). Seguim centrats en atendre, però ens hem oblidat de qui atèn; i a APS cal que atengui (preferentment) qui exerceix d’infermera o metgessa de família, com a garantia de la necessària atenció longitudinal.

    1. Potenciar el reconeixement social, l’atenció comunitària i la participació ciutadana: Res hem avançat (potser no és motiu de pacte sindical) en temes de participació ciutadana, atenció comunitària ni reconeixement social de l’APS, dotant-la de capacitat per incidir en tot el procés assistencial, les llistes d’espera i de relacionar-se amb els serveis socials. En aquest sentit és urgent que s’eviti (per exemple, mitjançant una circular del Servei Català de la Salut) la derivació directa des d’un servei especialitzat a un altre (com la sistemàtica i ineficient derivació des d’oncologia a PADES).

    2. Desaparició de les UGAPs i direccions independents: Encara que en l’acord signat no es citen, és d’esperar la imminent mort anunciada de les UGAPs, ja que es parla de direccions per EAP i de dedicació assistencial dels professionals que les exerceixin. S’apunten mesures d’autonomia dels EAPs relacionades amb l’elecció, avaluació i nomenament de directors (al gener cal valorar la continuïtat de tots aquells que portin més de 4 anys). És positiu. Serà molt important que els EAPs aprofitin aquest acord per regenerar la tasca directiva, per buscar i trobar bones líders. És urgent desterrar l’immens mal que moltes direccions anti-líders han fet als professionals. Preocupa que res es digui de la necessària separació de les gerències d’APS i d’atenció secundària (o hospitalària).

    Hi ha un darrer aspecte de l’acord que ens preocupa especialment: l’abordatge que es fa dels dispositius ACUT (aquests sí d’APS). L’acord sembla contradir les mesures anteriors: volen 250 metges de família més, reconeixen que no serà fàcil tenir-los aviat (i fins i tot preveuen mesures per pal·liar-ho), però pacten que en els propers 5 anys posaran més metges que sols treballaran a l’ACUT (!). Sembla talment com disparar-se un mateix un tret al peu! Promoure que més professionals (fins a un 80%) treballin exclusivament a ACUT dificulta encara més trobar els metges de família necessaris pels EAPs. A més, precaritza a un conjunt de professionals que tindran llocs de treball menys atractius (a quants de nosaltres ens agradaria treballar exclusivament fent guàrdies a ACUT?). L’acord sí que preveu algunes mesures de millora de les condicions de treball, així com mesures de flexibilitat abans i després dels torns de guàrdia, que poden ser molt benvingudes. El camí per a la millora del treball en els dispositius d’urgències d’atenció primària (ACUT) no passa tant per contractar professionals específics per a ells sinó per un repartiment més equitatiu entre els professionals dels EAPs i per una millora substancial de les condicions de seguretat i de treball, incloent un pagament molt millor.

    Entristeix veure que ha estat necessari convocar una vaga de 5 dies per assolir moltes qüestions de detall que, en bona part, ja anunciava el propi gerent de l’ICS arran de la convocatòria de vaga. Entristeix també veure com res hem avançat pel què fa a infermeria, auxiliars d’infermeria, treball social o en la millora del reconeixement a la important tasca dels administratius sanitaris

    La vaga ha passat, ha deixat coses bones i d’altres no tan bones. Ha deixat regust “a poc”, perquè els temes essencials, com hem dit, no s’han abordat. Però ha estat especialment positiva perquè ha mobilitzat (massa temps fa que calia fer-ho!). Ha mobilitzat tots els equips d’atenció primària i bona part dels seus membres. Ens hem tornat a sentir “PRIMÀRIA”! Ens hem de creure fortes!

    Aquest despertar just acaba de començar i l’important ha de venir a partir d’ara. Cal mantenir la mobilització per revertir, de veritat (i no amb un pegat de 60-70 milions) el pes dels equips d’atenció primària (de tots ells i de tots els professionals) dins del sistema sanitari públic.

  • Sobre la vaga de l’atenció primària i comunitària: sense canvi de model, l’acord no té massa futur

    Afortunadament s’ha acabat, almenys pel que fa a l’ICS, la vaga de l’atenció primària. Una protesta que ha aplegat una part molt notable del sector i que sembla que, en general, ha estat rebuda amb comprensió per bona part de la ciutadania. Però a alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui més conjuntural que no pas definitiu.

    Establir un temps mínim per visita presencial de 12 minuts pot semblar raonable, sobretot en situacions de precarietat accentuada com les que han experimentat molts dels professionals de la sanitat des de fa anys. Ens temem però que difícilment resoldrà els problemes que afronten els serveis sanitaris públics i, en particular, l’atenció primària i comunitària.

    Es tracta d’una mesura que, com qualsevol altra, no està exempta de potencials efectes adversos, com ara les ineficiències associades a la rigidesa de les agendes, perquè la variabilitat de les demandes dels pacients requereix més aviat flexibilitat i en alguns casos, fins i tot, major capacitat per poder escurçar-les i eliminar així actuacions innecessàries o impertinents.

    Tot i que el més rellevant és que incrementar sense més la durada de la visita no està gens clar que contribueixi, per exemple, a augmentar l’autonomia dels pacients, una de les dimensions més remarcables de la salut, ans al contrari, pot incentivar una dependència que a més d’estimular la demanda, sigui o no pertinent– atiï un intervencionisme excessiu i també perillós per a la salut, com a conseqüència, entre d’altres, del sobre diagnòstic i de la medicalització inadequada, factors que han contribuït que la iatrogènia, el dany ocasionat per les pràctiques mèdiques i sanitàries, sigui un dels problemes principals de salut pública de les nostres poblacions.

    És clar que en certa manera honora els vaguistes anteposar una reivindicació sobre la qualitat del servei a reclamacions més corporatives però igualment legítimes, com ara l’increment salarial o la millora de les condicions laborals. Tot i que la manca d’atractiu professional és un dels factors determinants dels problemes de l’atenció primària i comunitària en l’actualitat.

    Un atractiu professional que no és fàcil d’incrementar en les circumstàncies actuals. Ja sigui per limitacions pressupostàries — que en darrera instància són polítiques — com per les mateixes expectatives dels implicats. Perquè un dels estímuls professionals convencionals, a més de la remuneració, és el prestigi que la pràctica a l’àmbit de la primària no acostuma a proporcionar en un marc de visió hospitalocentrista del sistema sanitari. Però encara és més greu la insuficiència del model de professional de l’atenció primària com a referència orientativa. Perquè el pacient és més que portador d’un o de diversos òrgans i teixits alterats, més que un ens que pateix una o més d’una malaltia, és una persona els aspectes somàtics, psíquics i socials de la qual són inseparables i tots ells afecten la seva salut i les seves malalties.

    Convindria doncs tenir clar cap on hauria de desenvolupar-se el sistema sanitari i assumir les deficiències i les limitacions actuals que no són, en molts casos, només atribuïbles a la precarietat laboral i a la migradesa de recursos. Perquè se segueixen fent massa coses que, en el millor dels casos no són útils per a la salut dels pacients atesos, activitats que generen llistes d’espera i de vegades efectes adversos injustificables. Perjudicis que encara són agreujats si es recorre a la denominada medicina defensiva — per evitar eventuals litigis i reclamacions– o si se segueixen acríticament guies i protocols. Sovint escoltem que si els metges tinguessin més temps per escoltar els pacients no receptarien tantes medecines. Però lamentablement la informació disponible ens diu, que allà on s’ha estudiat, els metges interrompen els pacients al cap de vint segons de començar a parlar. Ningú no ensenya els metges a escoltar. I ens costa aprendre.

    Tal vegada l’autèntica promoció d’una veritable atenció primària i comunitària pugui contribuir a trobar una sortida viable. Tot i que el repte és enorme, perquè la idea que la medicina ho pot tot, que curiosament conviu amb una banalització de la pràctica sanitària segons la qual no hi ha cap perill en fer qualsevol intervenció, ha calat massa. I no solament en la població. I l’atenció primària i comunitària no pot competir amb la medicina especialitzada i hospitalària amb l’ús necessari — però només quan cal– d’intervencions més o menys espectaculars, l’impacte de les quals sobre la salut global no ho és tant.

    De vegades pensem en l’atenció a la salut comunitària per part dels serveis sanitaris com una mena d’activisme social i polític que, en el seu cas, pertoca als professionals i treballadors en la seva dimensió ciutadana, com tothom. Més important és tenir realment en compte les condicions de vida i de treball dels pacients a l’hora d’atendre’ls, perquè no és el mateix un malalt diabètic que no té problemes familiars, ni laborals ni econòmics, que una pacient diabètica a l’atur i en risc de desnonament. Sense oblidar que col·laborant amb la comunitat es pot contribuir també a millorar la salut.

    L’autonomia de gestió dels equips és un dels altres elements a tenir en compte. Segurament és més eficient que els professionals gestionin les seves agendes que no pas es fixin uns temps de visita. Però és clar que autonomia implica responsabilitat i assumir les conseqüències de les pròpies decisions. Una manera de fer que és pròpia de l’exercici laboral que considerem professional, perquè la professionalitat no és només competència tècnica, també és capacitat d’assumir responsabilitats. Tant pel que fa als clínics –que, per cert no són només metges– sinó també pel que fa al conjunt de professionals, incloent-hi als directius i gestors. Més que fixar un nombre màxim de pacients per metge i dia o establir un temps estàndard per visita, el que caldria és analitzar localment les càrregues de treball assumibles sense risc de pèrdua de qualitat I seguretat, evitant així rigideses que posen en perill les mateixes virtuts de l’atenció primària. Satisfer la longitudinalitat i la continuïtat requereix a més dels recursos adequats el compromís de tots els actors implicats.

  • «Signar l’acord que proposen el Govern i l’ICS seria pa per a avui i fam per a demà»

    La CGT convocava a la vaga juntament a Rebel·lió Primària a tot el personal de l’Atenció Primària dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. Una vaga de cinc dies de durada que han convocat sota el lema ‘Defensar l’Atenció Primària és defensar la Sanitat Pública.

    Quan parlen de tot el personal es refereixen a metges, a infermeres, a treballadores socials, a pediatres, a odontòlegs, ginecòlegs, fisioterapeutes… Per Rebel·lió Primària, l’Atenció Primària i Comunitària ha de ser l’eix de tot el sistema de salut i ha de recuperar el pressupost necessari per garantir una assistència a la població.

    Parlem amb Elio Conesa durant el tercer dia de vaga de l’Atenció Primària sobre els motius que han dut aquests professionals a promoure una setmana d’aturades. Com és el dia a dia en un CAP català, quines són les mancances que s’hi viuen des de les retallades i com valoren l’actitud de la Generalitat i l’ICS a les taules de negociacions per aturar la vaga.

    Com s’ha arribat fins a aquest tercer dia de vaga de l’Atenció Primària, més enllà de la convocatòria de vaga només dels metges, que era la idea inicial per a aquestes jornades?

    A la Primària ja portem temps reivindicant-nos: el 2009, quan es forma el FoCAP, ja veníem d’una trajectòria en la que veiem que no es feia tot el que s’havia de fer per a garantir el desplegament de la Primària. Portàvem des del 1996 sentint el mantra de ‘No hi ha diners’. Amb l’arribada de la crisi econòmica, si ja teníem pressupostos de guerra, aquests van caure en picat. Aquesta caiguda lliure fa que el FoCAP, amb molta paciència intenti fer veure la precarietat als partits polítics. En aquell moment ja tothom parlava que la Primària era l’eix de la sanitat pública però ningú no aplicava polítiques reals.

    Treballem en pèssimes condicions: el temps, que és el nostre principal recurs, l’hem perdut. Se’ns han massificat les consultes, no importa la qualitat sinó la quantitat. I amb aquestes característiques, l’Atenció Primària perd tota la seva raó de ser.

    No tens temps ni de fer comunitària… La comunitària ha de tenir un procés i un objectiu, un diagnòstic de salut i ha tenir aspectes que l’envoltin. Cal una intervenció comunitària que ha de ser també a llarg termini amb una prevenció.

    A l’equip de Can Vidalet, els professionals que veníem anys aguantant, vam treure un escrit en que denunciàvem les nostres condicions laborals, que ja donàvem per perdudes des del 2010, quan es va baixar un 5% del pressupost i es va començar a retallar per tot arreu. En aquell moment vam visibilitzar que hi havia una crisi del sistema perquè no ateníem amb qualitat, no fèiem atenció primària. Ens estàvem remuntant al que abans es deia Instituto Nacional de Prevención (INP), al que jo anava quan era petit, on hi havia molta gent i havies de demanar número. Quan entraves a consulta hi havia una persona que t’atenia sense que seguessis i ja t’estava escrivint una recepta. Allò no era ni manera de visitar, ni manera de derivar.

    Hem canviat el model, que ha portat més salut a la població. Els resultats de salut són evidents, la gent viu més anys i en això té molt a veure la primària. La carta de Can Vidalet la publiquem a la secció sindical de la CGT que tenim a la Metro Sud i té rebombori. Hi ha qui la transforma en un text reivindicatiu i hi ha més de 80 centres de tot Catalunya on s’adhereixen a la carta, expressant aquest enuig a la deriva de la Primària.

    És llavors quan us comenceu a organitzar?

    Neix aleshores la necessitat de trobar-nos, les persones inquietes que no ens conformem amb acceptar el que ens ve donat, que som els fosforites perquè ens marquen. Ens ajuntem i ens organitzem en un moviment assembleari que es diu Rebel·lió Atenció Primària, on es participa a nivell individual (hi ha metges, infermeres, administratius, sanitaris, treballadors socials…). El desembre del 17 plantegem una vaga i la gent diu que no, però comença el 2018 i continuem plantejant-nos la idea de la vaga i comencem a treballar amb FoCAP i Marea Blanca de manera més coordinada i arribem a parlar al 2017 amb el conseller Comín però passa l’1Oct i ens deixa molt tocats.

    Treballem el 2018 amb la idea d’extendre la defensa de l’AP a la població i per això, presentem el ‘Donem vida a l’AP’. Sempre hem demanat el mateix: el pressupost que recomana l’OMS pels equips d’AP que es el més petit i el que està més aprop del pacient. Cal que el pressupost sigui del 25%, no com el d’ara que estem al voltant del 15%.

    Hi ha aleshores la convocatòria de MC prèvia a la que vam intentar participar com a Rebel·lió Primària, però ens van dir que allò era només de metges. Que els metges de l’AP estaven benvinguts però la resta dels equips no, perquè el problema era dels metges. Decidim igualment anar a la vaga però necessitem un instrument perquè l’assemblea no tenia capacitat per a convocar-la. Preguntem als que som delegats sindicals de CGT i preguntem al sindicat i als companys de l’ICS. Ens donen l’Ok i tirem endavant. És una vaga feta ràpidament, però molt propera, i ens permet convocar-la, no només per a metges, sinó per a tots els professionals de l’AP. Es per salvar el sistema públic.

    I veu pensar en convocar-la en les mateixes dates.

    Per fer una vaga encara amb mes força.

    A les reunions de negociació i mediació amb l’ICS no se us està convocant com a CGT. Com ho entomeu?

    Sí que som un sindicat petit, combatiu, però representem i tenim representació a l’ICS, no hem arribat a taula de sectorial però hi ha gent que estan afiliats i que ens donen suport. Per altra banda hi ha moviment de treballadors no afiliats que es diu Rebel·lió Primària que té alguna cosa a dir i que ho vol vehicular via CGT, per tant és un grup de treballadors del sistema que s’esta menystenint, quan el Departament de Treball ha de ser neutral. Aquí sembla que tira clarament a favor de l’ICS o del Departament de Salut. Només ens van convocar per mediar els mínims. Si la República ha de ser així, menystenint a les minories també, no guanyarem res.

    Parlant de la República, en Pujol desvia l’atenció a Madrid.

    Fa 27 anys que treballo a l’AP i més de trenta a l’ICS, he viscut tot el procés de canvi. Quan al 96 ens comencen a dir que no hi ha diners, no era cert. La crisi aquella era light, però no és que no hi fossin, es que es desviaven. La meva opinió és que quan el Fernández Díaz diu ‘Hemos desmontado la sanidad’, potser han desmuntat un sistema de finançament il·legal a través de la sanitat. És una de les primeres transferències que es van fer a Catalunya. Són molts diners els que es dediquen. I precisament la Primària, que la gestiona l’ICS, que és públic i que té control parlamentari, gestiona part d’aquest pic. Aquí ens remuntem al que va descobrir cafè amb llet, quan Albano Dante va preguntar a Mas, on son els meus diners. Quan no hi havia manera de saber què cobraven gerents d’hospitals que cobraven diners públics. Fer totes aquestes mini empreses, o mini serveis o mini equips de suport escapant d’un sistema de salut pública.

    Sobre els acords, s’especula fixar els 12 minuts/visita a canvi d’oferir que alguns treballadors facin més hores, cobrant-les. Com ho valoreu? Si ho acceptessin i paressin vaga?

    Jo ho valoro malament, és pan para hoy y hambre para mañana. La instrucció de l’ICS de la metropolitana nord anava en aquest sentit. El problema és què fem amb un primari: paguem més, i què, si no el visita el seu metge que el visiti un altre? No. Estem posant en risc una de les principals línies de la primària, que és la continuïtat i la longitudinalitat de l’assistència. No seria un bon acord, treballar més per més diners. Cal recuperar els diners, cal recuperar el suport. Perquè les visites continuaran sent de 40.

    Hi ha d’haver un sistema per saber què ha passat amb la gent. Quan es feien contractes de 25 h a la setmana un metge podria cobrar 1000 euros al mes. On vas amb això? Els metges van marxar, perquè els van expulsar. MIR de fora, els vam formar amb diners nostres públics i després van marxar. Perquè no hi ha una càtedra a les universitats d’AP? Perquè es la ventafocs, i ja interessa que sigui així. Estem parlant d’atenció a malalties que són del gran gruix de la població. Necessitem educació sanitària comunitària, no especialistes que receptin medecines als hospitals.

    Des de la infermeria com es pateix?

    Tenim la mateixa saturació. Jo puc arribar a més de trenta visites cada dia. El meu tarannà és fer l’atenció com la faig sempre. Puc arribar a acumular una hora d’espera, que la compenso amb el meu temps de descans. I hem de suplir a les companyes que no hi son perquè no les supleixen. La gent s’espera perquè els agrada la qualitat amb la que els atens però no els podem demanar això.

    Avui has tingut serveis mínims. Com ha estat la jornada?

    Bastant bé, perquè jo treballo en un barri obrer i entenen molt el concepte de vaga i ens feliciten. Volem agrair a la població l’esforç que fan amb nosaltres en aquest sentit. Avui, ha vingut una persona amb una crisi d’ansietat, que normalment s’hagués tractat amb psicofàrmacs. Però avui, en tenir temps, he pogut atendre-la amb calma, explicant que es una crisi d’ansietat, donant unes pautes de gestió d’aquesta angoixa, un full de relaxació, explicant-li i hem parlat. He pogut fer-ho. Però la sensació que et queda, que entren i surten amb medicaments, sense explicar quins efectes tenen aquests medicaments… M’he quedat segur que ha entès el que he explicat. Això amb cinc minuts no es pot fer. Hem de trencar amb la idea que anar al CAP es anar a buscar medicaments o receptes. Fem molt més que això.

    Després d’aquesta setmana seguireu igual?

    Treballant i amb més alegria. Perquè per a nosaltres és un èxit. S’ha sumat molta gent que ha escoltat el nostre discurs.

  • Salut repartirà 100 milions d’euros per estabilitzar la Primària mentre la vaga segueix en peu

    Tercer dia de vaga i també de negociacions. La secretària general de Salut, Laura Pelay; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, han realitzat una roda de premsa on han explicat alguns dels acords als quals s’estava arribant i les mesures que des del Departament de Salut es començarà a implementar a partir de demà.

    La primera de totes elles es tradueix en la incorporació de 201 nous metges de medicina familiar i comunitària arreu del territori per pal·liar la quantitat de vacants existents a dia d’avui. Tots tres han reconegut que la sobrecàrrega és un dels factors que més perjudica l’atenció i el dia a dia laboral dels metges de primària. D’aquesta manera, han entès la necessitat de prendre “una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini per recuperar la confiança dels equips”.

    Adrià Comella les ha dividit en tres grans blocs. El primer de tots: realitzar contractació i donar una major cobertura per reduir la sobrecàrrega. En aquests sentit, en els propers mesos es contractaran 201 nous professionals i per a això es destinarà una inversió de 14 milions d’euros. A més, entenen que, més enllà de nou personal per a omplir places vacants, també cal invertir per poder cobrir les vacances dels professionals ja existents o altres esdeveniments com baixes laborals o dies de permís per formació o docència. Per aquesta cobertura, Comella ha explicat que es duplicarà la partida actual destinada dels 11 als 22 milions d’euros.

    D’aquesta manera, volen posar solució i millorar el temps d’espera, el temps que està el metge en contacte amb el ciutadà per tal de poder fer un bon diagnòstic. Per Comella, així es permetrà més òptimament a l’especialista “escoltar, pensar, poder estar tranquil i que això ajudi també al ciutadà a tenir la sensació d’estar ben atès”. A més a més, Comella considera que “lluitar contra la sobrecàrrega serà trencar amb la sensació de burn out que pateixen els professionals que també senten que han perdut prestigi professional”.

    Durant la roda de premsa han afirmat que la sobrecàrrega és un fet, ja que “hi ha metges que treballen més hores per poder atendre a la ciutadania o han de dedicar hores de formació docència o treball clínic”. La inversió total que es destinarà a treure sobrecàrrega entre una cosa i una altra pujarà doncs a 36 milions d’euros.

    Un segon bloc seria el de la millora de les condicions laborals, que si bé vindrà donat en disminuir la sobrecàrrega, incorporarà factors que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral, la conciliació interna dels equips, donarà la possibilitat de reducció de jornada. A més, es plantegen que, per tal que el col·lectiu recuperi la identificació, la tria del lideratge es farà a mitges entre l’administració i el propi equip que, en cas d’empat, tindrà l’última paraula. Comella creu que d’aquesta manera els lideratges estaran més reconeguts pels seus companys i els equips funcionaran millor.

    Argimon ha volgut afegir que les condicions de treball han de ser dignes també per aquells metges residents que acaben i la proposta implica acabar la residència al maig i al mes de gener ja tenir una plaça de treball fix. Les dades que ha aportat d’aquest últim any a la ciutat de Barcelona diuen que dels 36 metges que van acabar la residència, 29 es van quedar i els 7 restants van tornar als seus llocs d’origen.

    Una altra de les idees implica reduir dins els consultoris la feina burocratitzada al mínim per centrar-se més en el treball clínic i, “alhora, treballar per apoderar més el treball del metge d’atenció primària”. Per tal de facilitar l’autoorganització dels Equips d’Atenció Primària, tot disposant d’un contracte programa propi i poder desburocratitzar s’invertiran 4 milions d’euros. A més, aplicarà una partida de direcció per objectius que implica tant a metges com infermeria de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. En aquest cas, per recuperar el 100% de la direcció per objectius, l’esforç pressupostari que s’hi dedicarà és de 48 milions d’euros.

    Altres inversions que realitzaran són 8 milions d’euros en concepte de reconeixement de la carrera professional i per a millorar la retribució dels serveis de guàrdia d’urgències i una partida de 3,2 milions d’euros exclusivament per la primària dins el Pla Integral d’urgències de Catalunya (PIUC).

    I, amb tot, la suma d’inversió que realitzarà l’ICS puja gairebé als 100 milions. Una inversió que consideren que respondrà a les demandes que els professionals que estan aquests dies als carrers estan exigint.

    Des de Salut han valorat molt positivament les converses que en aquests moments encara es mantenen. Josep Maria Argimon ha opinat que en aquests moments els «dos posicionaments es troben cada cop més a prop». Alhora ha aportat que «si només haguéssim volgut aturar la vaga el més còmode era signar» i ha explicat que «en les actuacions que tenen un preu darrere ens vam posar d’acord molt ràpid» i ha criticat que «en una vaga no és habitual parlar del model».

  • Les mobilitzacions de la Sanitat arriben a les portes del Parlament: “només demanem temps per als malalts”

    En el tercer dia de vaga del personal sanitari de l’Atenció Primària i els metges de la xarxa sanitària concertada el destí era el Parc de la Ciutadella, davant del Parlament. Convocats per Metges de Catalunya, CGT i Rebel·lió Primària, metges de la primària i de la concertada i personal sanitari de tota la primària, han pressionat durant tot el matí fins arribar a les portes de l’edifici després de trencar un cordó policial.

    Al crit irònic de «No ens pegueu, que no hi ha prou metges», el personal sanitari que segueix tenaç en les seves demandes, s’ha enfrontat al cordó d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que, en veure’s desbordat, ha hagut de retrocedir. Potser perquè no s’ho esperaven, han hagut de conformar-se en protegir la porta principal del Parlament.

    Aquesta empemta entre els concentrats ha arribat al mateix temps que ho feien els Bombers de la Generalitat en una manifestació, ja que ni el departament d’Interior ni el d’Economia donen resposta a les seves reivindicacions de més personal i fons per renovar equipaments i vestuari. La trobada ha deixat imatges tendres quan un bomber ha col·locat al costat d’un ninot encès on s’hi podia llegir ‘D.E.P Bombers cremats’ una pancarta que afirmava ‘Retallar la sanitat mata’.

    Així, tot i que ahir la reunió de mediació per posar fre a la vaga acabés de nou entrada la matinada i que hi hagi incertesa en l’ambient, els participants de la concentració no han deixat en cap moment de mostrar-se enèrgics i plens d’esperança. El que volen, són idees compartides que creuen de fàcil solució: «només demanem qualitat, temps per al malalt i prou gent per treballar; no demanem gran cosa més… bé, i un sou digne també que ens l’han retallat molt».

    Personal sanitari trenca el cordó policial a les portes del Parlament / Carla Benito

    Metges, infermers i la resta de personal defensen que ho fan pel conjunt de la ciutadania, per millorar una sanitat que, si s’ha de vendre com de qualitat, ha de guanyar en seguretat en l’assistència. Una seguretat que es donarà si s’aconsegueixen algunes de les reivindicacions clau: més temps per pacient significa garantir els 12 minuts com a mínim. Per què 12? Un metge d’atenció primària té 5 hores i 6 minuts d’assistència i si ho divideixes, dona els 28 pacients al dia que es volen estipular com a màxim de visites.

    En aquest sentit, Núria López, metgessa de capçalera de Lloret de Mar de la Primària concertada i delegada sindical de Metges de Catalunya explica aquesta necessitat dels 12 minuts per atendre els pacients bé. Que no es tinguin, implica que ara visiten un promig molt més elevat del normal de pacients. «La qualitat assistencial és bona pel sacrifici que fan molts metges però la vida laboral que portem, 43 pacients per dia de mitjana, és estressant, ho passem malament i  ho patim pels nostres pacients», explica la doctora López. A més, també demana més formació. Ara mateix disposen de 20 hores anuals però apunta que aquestes «es queden curtes» i que, a més, tenen una hora al dia «però com les consultes són eternes, mai es pot assistir».

    Pediatria també ha estat presents a les mobilitzacions, Ana Ramírez i Maria Elena Ramírez són metgesses pediàtriques a l’Atenció Primària. «Tenim molts pacients  perquè tenim menys de 5 minuts per cadascun. Demanem una digna atenció cap al pacient, res més», han apuntat al mateix temps que han valorat que els hi agradaria que la població també els recolzés en aquesta lluita, ja que ho fan per ells.

    Per la seva banda, pel que fa als hospitals de la concertada, Mercè Jiménez, especialista en anestesiologia i clínica del dolor, denuncia que a ells se’ls considera públics només per no pagar-los. Es suma a denunciar que la pressió assistencial és increïble també perquè no para de marxar personal alhora que no en ve de nou perquè «fan contractes molt precaris, insultants, de 12 euros l’hora un especialista». «La gent no ens ve, no ens queden metges i la pressió assistencial és brutal, mantenint el mateix nivell d’exigència… Estem esgotats», comenta Jiménez que, tot i això, valora molt positivament la vaga.

    Bombers i personal sanitari s’han trobat a les portes del Parlament / Carla Benito

    El seguiment de la vaga es manté

    Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga durant aquesta tercera jornada ha estat d’un 38% i segons Metges de Catalunya d’un 74,4%. Aquesta diferència es deguda a que la Generalitat comptabilitza els serveis mínims com a metges que no han anat a la vaga i MC els posa en el gruix que sí han fet aturades. Normalment les dades de seguiment de vaga es calcula sense tenir en compte els serveis mínims establerts, ja que es desconeix la voluntat d’aquests. Segons aquesta fórmula, el seguiment de la vaga d’aquest tercer matí de vaga ha estat d’un 60,4%.

    Els serveis mínims decretats per aquesta tercera jornada han estat de normal funcionament a les urgències de CUAP, PAC i PADES, a les unitats especials, en l’atenció als malalts ingressats, en l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions rugents i en el transport sanitari per atendre totes les urgències, el tractament oncològic, diàlisi i oxigenoteràpia, així com sistemes d’emergència.

    En el cas dels serveis de medicina de família i pediatria, ginecologia (amb els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre d’embaràs i interrupció voluntària de l’embaràs), odontologia i centres penitenciaris en torns diürns, es garantirà el 33% de la plantilla. Pel que fa als serveis penitenciaris en torns nocturns es garantirà la totalitat de la plantilla.

    Pel que fa a la resta de serveis, funcionaran com en un dia festiu, excepte als centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%.

  • Una nova mobilització de personal de l’Atenció Primària i metges de la concertada demana «Dignitat i respecte»

    Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

    Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.

    Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.

    Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària

    El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.

    Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.

    L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.

    Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada

    Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.

    Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.

    Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.

    Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.

    L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites

    Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
    Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
    Regió Sanitària
    % Activitat
    Barcelona ciutat
    -62,31%
    Metro Nord
    -58,25%
    Metro Sud
    -57,82%
    Girona
    -55,42%
    Lleida
    -27,18%
    Tarragona
    -52,97%
    Terres de l’Ebre
    -27,19%
    Catalunya central
    -59,03%
    Alt Pirineu i Aran
    -26,63%

  • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària

    Són molts anys d’anar trucant a la porta de l’administració sanitària catalana reclamant canvis en profunditat per a la nostra atenció primària i comunitària. No cal tornar a repetir els fets, plasmats en projectes de canvi i millora proposats des de diferents àmbits, fins i tot per grups dins la mateixa administració sanitària, que han quedat en els calaixos dels despatxos dels responsables polítics. És ara, en veure arribar el conflicte anunciat i inevitable, quan semblen despertar del llarg somni i, en forma de moviments desordenats com els de la cua tallada de la sargantana, fan públiques tot un seguit de propostes que pretenen donar solució als errors acumulats durant tants anys.

    A qui pot estranyar que ja ningú confiï en les noves promeses fetes? En un marc polític general caracteritzat per la incertesa i inestabilitat, sense pressupostos que incorporin nous recursos al govern, sense una política de personal definida i coherent, sense idees clares vers el futur estratègic i organitzatiu general del sistema sanitari i de l’atenció primària i comunitària en particular, no sembla coherent ni propi de grups i persones amb un mínim d’intel·ligència creure i pensar que el que no s’ha fet durant anys d’indolència es pugui implementar en uns quants mesos.

    Tot això al marge de la insuficiència estratègica i de curt termini que tradueixen les propostes fetes per l’Institut Català de la Salut en un intent tant inútil com desesperat de frenar el moviment de vaga. El deteriorament de les condicions de vida i treball dels professionals d’atenció primària i comunitària (de tots i no solament dels metges) i el risc d’una lesió irreversible de la qualitat de l’assistència prestada a la ciutadania han arribat a un punt que fa necessari passar de les paraules als fets.

    Avui ja ha passat el temps de les manifestacions polítiques grandiloqüents afirmant, amb un to clarament adulador, que és gràcies als professionals que el sistema sanitari ha pogut aguantar els atacs de la crisi econòmica. Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom.

    Podríem continuar enumerant més i més greuges soferts pels professionals i la ciutadania en l’àmbit sanitari al llarg de molts anys però penso que no és necessari, ja que es troben marcats de forma indeleble en el cap, el cor i, també, en la butxaca de tots. La suma de greuges en un context d’indiferència per part dels responsables polítics es troben en la base que justifica el títol d’aquestes línies: ja ningú confia en les propostes fetes a correcuita per la nostra administració sanitària.

  • Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada

    Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.

    Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.

    A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.

    Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.

    Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:

    Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:

    • Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
    • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
    • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
    • De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
    • Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
    • Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.