El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00 fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”
El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).
Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.
Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.
Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims
els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.
Fa temps que sentim el mantra que falten metges, i últimament alguns responsables sanitaris han dit que ara que tenen diners no poden contractar metges perquè no n’hi ha. Ens trobem davant d’un greu problema del sistema sanitari i de l’atenció primària en particular, perquè sense professionals el sistema no pot funcionar. El missatge que rep la població és paralitzador i carregat de significat: si no hi ha metges per contractar no es poden augmentar les despeses. No he llegit cap opinió crítica des de dins de l’administració reconeixent errors del passat que expliquin l’actual situació. I tampoc es coneixen mesures creïbles i consistents per garantir el futur. Sembla que la causa sigui aliena a les decisions dels diferents governs, central i autonòmics.
Com explica Juan Simó (metge d’atenció primària de Pamplona) en el seu blog, el problema no és que «faltin metges», sinó més aviat que «no es troben metges per contractar en el nostre sistema». Es produeix el fet paradoxal que a l’estat espanyol mai havíem tingut tants metges en formació d’especialitats (coneguts com a MIR) com en els últims anys i la taxa de metges en actiu no ha deixat de créixer des dels anys 70.
El creixement, però, ha estat desigual per a les diferents especialitats, sent l’atenció primària la que ha crescut menys. Les xifres ens diuen que la taxa de metges (nombre de metges per població) d’atenció especialitzada en el Sistema Nacional de Salut ha crescut en un 19% des del 2004, mentre que la de metges de família i pediatres dels centres de salut ho ha fet en un 5%. Tot un indici de quina direcció ha pres el sistema sanitari els últims anys.
Tenim doncs, un gruix de metges i metgesses de família formats que no treballen a la nostra atenció primària. On són? Segons estudis publicats sobre la situació laboral dels metges de família formats en diverses unitats docents, resulta que només el 52% ocupen places a l’atenció primària, la resta treballen majoritàriament en places hospitalàries i serveis d’urgències.
L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. A tot l’estat, aquell any es van demanar 1380 certificats, que van créixer fins a 3400 l’any 2016, sent els metges de família els primers de la llista. A nivell de comunitats autònomes, és Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia.
L’afirmació que falten metges, doncs, no és certa. Els tenim, però no hi són. Les causes són múltiples, en primer lloc, els baixos sous de tot el sistema sanitari de l’estat. Per cert, aquesta és la principal explicació de la seva eficiència (baix cost en relació als resultats). Així, al Regne Unit o a Alemanya, el sou mitjà d’un metge és 2,5 vegades més que a Espanya, o a França el doble. Però entre comunitats autònomes també hi ha diferències, i Catalunya ostenta una altra vegada el lideratge, amb un sou anual fins a 10.000 euros inferior que a la resta de comunitats.
Però els sous insuficients no són l’única explicació de la «manca de metges de família». N’hi ha d’altres, com la precarietat en el treball, el maltractament que reben per part de la principal empresa pública, el desprestigi de la seva feina o la manca d’oferta de treball durant els anys de les retallades.
Segons dades que ofereix el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, entre les diferents especialitats la que pitjor tracte rep és la medicina familiar i comunitària, en la qual el 2015 els contractes mensuals representaven un 40% de la totalitat dels contractes un cop acabat el MIR. El FoCAP ha denunciat en moltes ocasions el menyspreu, el desprestigi i el tracte poc curós que, especialment els darrers anys, s’ha prestat als professionals d’atenció primària, fet que justifica plenament que molts no hi vulguin treballar (o ni tan sols es plantegin triar l’especialitat).
Administracions i gestors que han creat el desgavell tenen la responsabilitat d’arreglar-lo. No seria acceptable que seguissin dient que no troben metges per contractar. Hi ha molta feina per fer si és que realment es volen trobar solucions, perquè la «manca de metges» pot ser una excusa perfecte per deixar l’atenció primària sota mínims. Les solucions però, necessiten diners. Amb el 14% actual del pressupost de Salut poc es pot fer. Així ho entenen els sindicats que han convocat vaga per a la setmana que ve quan reclamen el 25% de la despesa sanitària per a l’atenció primària.
Hi ha mesures per alleujar el dèficit que depenen de la voluntat dels gestors, com és allargar l’edat de jubilació dels qui ho desitgin, amb reducció de càrrega assistencial si convé, o la possibilitat d’ampliar la jornada laboral amb la corresponent remuneració com ja es fa en alguns centres.
Trobar els metges que ara no hi són, però, requerirà polítiques actives a nivell estatal i català. Polítiques com per exemple oferir sous dignes, condicions de treball decents, oferta pública de places suficients per recuperar com a mínim el nivell d’abans de les retallades, i dotar l’atenció primària de prestigi, d’autonomia, de capacitat de decisió clínica i de lideratge dins del sistema. Si els metges formats troben prou atractiva la feina que se’ls ofereix, aniran a l’atenció primària. Si se’ls ofereixen contractes precaris, competències cada cop més limitades i manca de respecte, seguiran treballant en altres dispositius o a l’estranger.
Al mateix temps que s’estava duent a terme la cinquena reunió negociadora amb el comitè de vaga, una carta siganda pel director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) arribava a tota la plantilla de facultatius d’atenció primària. El text era un document de mesures anomenat «Accions de Millora a l’Atenció Primària de l’ICS».
Com a resposta a aquesta carta que arriba per evitar la vaga de cinc dies a la que els metges de l’Atenció Primària de l’ICS estan convocats la setmana vinent, del 26 al 30 de novembre, Metges de Catalunya ha acusat l’ICS de «joc brut» per, al seu entendre, «difondre un document de mesures al marge de l’àmbit de negociació».
En un comunitat, el sindicat ha explicat que va tenir consciència del document en un recés de la reunió en ser avisats per altres facultatius. Després que això passés van abandonar la trobada manfiestant que l’actuació de l’ICS «era poc seriosa i impedia continuar amb les converses en aquell moment». A més, també han afegit que no valoraran les mesures fins que l’ICS no les presenti en la seva totalitat en la mesa de negociació.
Tot i el que des de MC entenen que és un intent de desmobilitzar, han assegurat i adverit l’ICS que amb aquesta estratègia «no aconseguirà desincentivar o desunir el col·lectiu mèdic». En aquest sentit, la convocatòria seguirà endavant amb totes les seves demandes encaminades a «garantir la qualitat de l’assistència i la dignitat de les condicions de treball».
Aquest document no ha sorprès només als qui es trobaven dins la reunió, des de Rebel·lió Atenció Primària han manifestat que el text que s’ha enviat a tots els treballadors «ni de bon tros satisfà les demandes que fem».
L’AIFiCC ha manifestat invisibilitat de les infermeres en les estratègies proposades
Davant la darrera proposta de l’ICS, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) denuncia que la infermera familiar i comunitària «està absolutament oblidada» en el document que l’Institut Català de la Salut ha fet arribar en les darreres hores als professionals de la institució. Entenen que el text planteja un pla de xoc «clarament esbiaixat on no es posa en valor el treball en equip ni molt menys l’aportació de la infermera a l’atenció primària de salut».
En expressar això han volgut ressaltar que les infermeres representen aproximadament el 30% dels professionals dels centres d’atenció primària de salut i que les càrregues assistencials no les pateix un sol col·lectiu. Donat que entenen que el malestar és general, creuen que «buscar solucions únicament a les necessitats d’agenda dels metges pot generar més desequilibris i malestar en el sí dels equips».
Des de l’AIFiCC han manifestat la importància de les infermeres com professionals claus dins el sistema de salut donades les demandes i les necessitats de la població actual. En aquest sentit creuen que no es pot fer front a aquesta realitat amb «uns ratis d’infermera per habitant molt per sota dels desitjables», ja que aquest fet «pot posar en risc la qualitat de l’atenció a les persones que s’atenen a les consultes i a la comunitat». Donat que en el document de l’ICS es fa referència a ratis per professionals, han valorat que el càlcul que es dóna, sense tenir en compte les necessitats reals de la població, «és una mesura poc realista i que respon a una situació i demanda exclusiva d’un sol col·lectiu». A més, també denuncien que la manca d’infermeres que va quedar palesa durant el darrer Fòrum de profesionals no queda reflectida en el document de l’ICS.
Finalment, l’AIFiCC també ha volgut posar de manifest que «si bé la primera Reforma de l’atenció primària va passar per la creació de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, cal urgentment una segona reforma de la l’atenció primària de salut on s’aposti per un treball en equip real i on la clau de la transformació passi clarament per donar valor a les competències adquirides per les infermeres a través de la seva especialització en infermeria familiar i comunitària».
Per a les properes setmanes s’han convocat un conjunt de vagues i mobilitzacions des de diferents sindicats i entitats que expressen la voluntat de reivindicar amb força davant l’administració millores substancials per a l’Atenció Primària i també per altres sectors sanitaris i servies públics.
Ens hagués agradat una convocatòria única de tots els sindicats que donés una resposta contundent al greu deteriorament de les condicions de treball i de l’atenció primària dins del sistema sanitari. Però no ha estat així i s’han fet diverses crides que poden causar certa confusió. Entenem que no són excloents, sinó complementàries i desitgem que tinguin un ampli seguiment per part dels treballadors cridats a les diferents formes de protesta i reivindicació.
Amb ànim de clarificar les diverses accions, en fem un resum:
1. Vaga de metges d’atenció primària de l’ICS convocada per Metges de Catalunya pels dies 26-30 de novembre. En l’entrada que vam publicar fa un dies “ Es convoca vaga de metges de l’atenció primària” vàrem manifestar que compartim moltes de les reivindicacions que sustenten la convocatòria de la vaga, en especial les que fan referència a l’augment del finançament, dotació de personal, temps per visita, accessibilitat, ràtios de pacients i recuperació de retribucions i condicions laborals perdudes a partir del 2011. Amb tot, fem algunes precisions sobre les trampes que comporten certes reivindicacions.
2. El sindicat CGT i Rebel·lió Atenció Primària convoquen vaga per a totes les treballadores de l’atenció primària també pels dies 26-30 de novembre. Coincideix amb la vaga convocada per Metges de Catalunya però no és sols pels metges sinó que l’amplien a la totalitat de treballadores i treballadors que prestin servei en dispositius d’Atenció Primaria de l’ICS. En els més de 30 punts reivindicatius recullen millores laborals i salarials i d’altres que es dirigeixen a Enfortir l’Atenció Primària. Entre aquestes mesures hi ha les peticions de: gerències i direccions d’atenció primària independents dels hospitals, acabar amb la fragmentació de l’AP, concurs d’oposició d’infermeria separat per a atenció primària i atenció hospitalària, gestió de les llistes d’espera de les proves complementàries i de les primeres visites a l’atenció especialitzada per part dels EAP, habilitar vies d’ingrés dels pacients als hospitals des dels EAP …
3. El 16 de novembre Metges de Catalunya ha anunciat una altra vaga de facultatius de la sanitat concertada per als mateixos dies 26-30 de novembre, amb reivindicacions bàsicament laborals i retributives. La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).
La coincidència de les dues convocatòries pot portar a confusió i diluir la importància que els mitjans i l’administració concedeixin a l’Atenció Primària que deixarà de ser l’eix, aquesta vegada de la mobilització, i tindrà menys visibilitat.
4. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre. Exposen diverses demandes, entre les que hi ha: «Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada, revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública, una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral».
5. La Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories. Aquesta convocatòria de vaga respon al progressiu deteriorament que pateix l’Atenció Primària i els professionals que hi treballem des de l’any 2010, que ha arribat a una situació insostenible i que afecta la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients.
6. CCOO crida a una concentració a la Plaça Sant Jaume, pel dia 23 de novembre a les 10,30. En el seu comunicat afirmen: «Per descomptat que a CCOO compartim les reivindicacions dels metges i metgesses de primària de l’ICS, però considerem que cal anar més enllà. També falten als centres de primària que no són ICS, i facultatius especialistes als hospitals, i evidentment tota la resta de professions sanitàries i no sanitàries que engloben els nostre sistema sanitari».
7. CCOO i UGT criden a la vaga els 250.000 treballadors de la funció pública de la Generalitat el 12 de desembre. Segons informa el Diari del Treball, el motiu principal de la convocatòria de vaga és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys.
8. Diverses entitats organitzen el 10 de desembre la Jornada estatal contra les llistes d’espera i la mercantilització de la salut, coincidint amb el Dia Internacional pels Drets Humans. «Les llistes d’espera tenen solució, però no interessa al neoliberalisme. Són una coartada imprescindible per justificar que el que és públic no funciona i així derivar a la privada»
Estem davant d’una oportunitat única des de fa molts anys de manifestar el nostre rebuig a les polítiques de destrucció de l’Atenció Primària i, amb ella, del Sistema Nacional de Salut. Durant temps hem aguantat, hem posat el millor de nosaltres perquè els pacients no en sortissin perjudicats, però hem arribat al punt de saturació i hem de dir prou. Ni des del Departament de Salut ni des de l’ICS es posen en marxa solucions viables i efectives. No han fet cas dels advertiments ni de les propostes, ans al contrari, se segueix prioritzant l’atenció especialitzada i menyspreant l’atenció primària.
Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom.
La setmana que ve tindrem l’ocasió de donar-nos visibilitat, de parlar amb els pacients, amb les entitats veïnals, d’explicar-los el deteriorament de l’atenció primària i com els afecta, i de demanar el seu suport. Allà on es pugui fem accions a les portes dels CAPs, tenim a disposició de tothom el material divulgatiu de la campanya Donem vida a l’atenció primària que trobareu en aquest enllaç: https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0
Ens poden arribar rumors sobre què ens pot passar si fem vaga, no sempre benintencionats. Si volem informació sobre els drets i els deures que tenim durant la vaga ens podem dirigir als sindicats convocants per tal que ens donin informació verídica.
El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord amb l’objectiu de millorar i facilitar la contractació de professionals per al Sistema Nacional de Salut. L’acord facilitarà que un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya, un cop acabin la seva residència, puguin quedar-s’hi a treballar. Fins ara, no podien seguir treballant en el sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
L’acord suprimeix aquest requisit i, a partir d’ara, aquesta nacionalitat no serà requerida per accedir a contractes de facultatiu especialista estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. Aquestes regions s’hauran d’especificar en el mapa d’especialitats deficitàries vigent en el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència. Per renovar-lo, però, calia que rebessin de l’ICS una oferta de contracte de més d’un any de durada, una modalitat contractual que s’adequa poc als supòsits més freqüents de contractació temporal als centres de l’ICS (baixes, pics d’activitat assistencial, etc.). Però tampoc podien accedir a contractes interins o fixos donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.
Segons dades de Salut, aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Asseguren que la supressió d’aquesta trava legal a la contractació «permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS».
La mesura, que assenyalen que servirà per pal·liar de manera significativa la manca de professionals arriba pocs dies abans de la convocatòria de vaga feta per als facultatius d’Atenció Primària de l’ICS, una de les especialitats que més mateix la falta de professionals.
De fet, entre les demandes de la reivindicació, el problema del personal sanitari, la seva conciliació laboral, la precarietat, la inestabilitat i la pressió sota la que treballen estan al capdavant d’una llarga llista de necessitats que cal cobrir.
Salut apunta que la retenció en els centres i equips de l’ICS d’aquests facultatius ja formats durant la residència afavorirà, especialment, l’àmbit de l’atenció primària, «ja que fins ara, per la naturalesa dels contractes i els requeriments legals vigents, era més difícil poder retenir els residents extracomunitaris que acabaven, malgrat que l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS)».
Per visualitzar-ho quantitativament, sempre segons dades de Salut, els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals. Cada any, però, acaben la formació sanitària especialitzada a l’ICS al voltant d’un centenar de metges extracomunitaris.
La vaga dels metges i metgesses haurà de respectar uns serveis mínims que implicaran que el 100% dels Centres d’Atenció Primària funcionin durant els 5 dies que durarà l’aturada. Aquesta solució és fruit de l’acord al qual han arribat dilluns, 9 de novembre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), en una reunió a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.
Per la seva banda, MC i ICS també han pactat que les dues primeres jornades els serveis mínims per a metges de família i pediatres seran del 25%, mentre que per als altres tres dies el percentatge pujarà fins al 33%.
Per tant, durant els cinc dies de vaga treballarà el 100% de la plantilla dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), punts d’atenció continuada (PAC) i Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES).
D’altra banda, per al servei de ginecologia els serveis essencials equivaldran al 5% de la plantilla per cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre de l’embaràs i per als tractaments d’interrupció voluntària farmacològica de l’embaràs.
Un altre element que s’ha acordat és que treballin a cada centre penitenciari, el 25% de la plantilla per categoria professional pel que fa als torns diürns i la totalitat de la plantilla del torn nocturn.
En els serveis d’odontologia haurà de treballar almenys el 25% de la plantilla a cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà exclusivament el servei d’urgències. Per a la resta de serveis, el 25% de la plantilla haurà de treballar el primer i segon dia de vaga i, a partir del tercer dia, el 33% de la plantilla, per així garantir l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre.
Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. A la convocatòria s’hi ha afegit amb un programa específic la CGT de sanitat. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques
Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.
La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).
Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.
En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.
A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».
Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».
Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:
Assistencials
Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
Laborals
Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
Retributives
Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
Millorar el complement de carrera professional.
Millorar el complement variable per objectius (DPO).
Quelcom s’està movent a l’Atenció Primària (AP) els últims mesos tant a l’estat Espanyol com a Catalunya. A molts focus s’està encenent una espurna de lluita en forma de moviments a vegades locals i petits i d’altres vegades més amplis.
La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania.
Per un CAP Nou al Raval Nord. L’EAP Raval Nord, després de les promeses repetides de fer un CAP que millorés les múltiples deficiències de l’actual, han decidit, juntament amb la ciutadania del barri, lluitar per un CAP nou. Tot explicant la violència que significa per als treballadors i treballadores haver de fer la seva feina en aquestes condicions de precarietat de l’estructura i pels usuaris ser atesos en males condicions.
Per una atenció de proximitat als infants al CAP de la Sagrera. El servei de pediatria de La Sagrera es va quedar quasi sense professionals mèdics, i la resposta va ser visitar els nens a les línies pediàtriques dels voltants, com les de Casernes, Pare Claret i Meridiana. Les entitats veïnals i les mares i pares dels infants no van acceptar adscriure’s a serveis allunyats del barri i es va despertar un moviment per exigir el retorn i la recuperació de l’atenció als nens al CAP Sagrera. Reivindicació que han aconseguit, com a mínim, parcialment.
Els treballadors i treballadores dels centres d’Atenció Primària de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han convocat aquest estiu concentracions a les portes dels centres Vila-Seca, Llevant, Torredembarra, Arboç, Vendrell i Calafell perquè, segons han denunciat en un comunicat, “fa anys que suportem càrregues de treball importants i progressives. Aquest any hem hagut de patir una nova reducció de la retribució econòmica (al·legant la nostra empresa que no s’ha assolit l’equilibri pressupostari). Estem cansats de patir aquesta situació, desmoralitzats”.
Els moviments ciutadans volen fer sentir la seva veu i així Marea Blanca, juntament amb Rebel·lió Atenció Primària i FoCAP acaben de donar el tret de sortida a la campanya “DONEM VIDA A L’AP” que pretén que cada CAP, barri o poble aixequi la veu i digui prou al desmantellament de l’AP i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Proposen fer-ho de moltes maneres: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures… Han dissenyat materials per difondre-la que estan disponibles per a tothom que els vulgui fer servir. Dins la campanya ja s’han fet molts actes, com ara el de via Júlia i n’estan programats molts més. Cal destacar la concentració que, amb la col·laboració de Marea Pensionista, es va dur a terme davant de l’ICS el passat 29 d’octubre, que va acabar amb l’entrega al Director-Gerent, Josep Mª Argimon, d’una carta en què es manifestava la indignació per la pèrdua de qualitat de l’AP i es formulaven unes demandes concretes.
Plataformes ciutadanes s’uneixen a les reivindicacions dels treballadors, com ara la Plataforma Rubí Sanitat que reclama millores a l’AP i contra la limitació d’horaris i la insuficiència de personal als serveis d’urgències d’AP de la localitat o la Plataforma CAP Sitges, que seguiran «lluitant per reduir les llistes d’espera, per la qualitat i temps de les consultes, per l’ampliació de l’horari en l’Atenció Primària i per descomptat per la universalitat de la salut pública!».
Com veiem, moviments amb motius, reivindicacions, organitzacions i formes de lluita diferents però que tenen en comú el malestar de la població i dels professionals per l’abandonament i la denigració que es fa del treball de l’AP i el menyspreu cap als seus professionals.
Està estesa l’opinió que s’han patit les retallades provocades, teòricament, per la recessió econòmica i que el sobreesforç dels professionals ha compensat el deteriorament i la repercussió en la salut de la població. Però en el moment que s’està sortint de la crisi i es recupera el pressupost, aquest va cap als hospitals i continuen les retallades en pressupost, personal i inversió a l’AP.
És comuna també la percepció que la situació de l’AP és alarmant i que la destrucció i precarització és estructural i progressiva. La sospita que el seu desballestament és buscat i volgut s’imposa cada dia més tant entre els treballadors sanitaris com entre la ciutadania organitzada.
A finals de novembre està convocada una vaga dels metges d’atenció primària de l’ICS. Cal remuntar-se deu anys per trobar un conflicte semblant i en aquell cas compartit pels metges d’hospitals i de primària. L’any 2006 també va tenir lloc una aturada dels metges dels CAP de Barcelona ciutat. Aquesta referència «històrica» ens pot servir per fer palès que no ens trobem precisament davant d’un col·lectiu professional procliu a la convocatòria freqüent de vagues. En els darrers deu anys la conflictivitat laboral en el sector dels metges d’atenció primària ha estat nul·la malgrat les agressions provinents de l’aplicació de les polítiques de retallades socials amb reduccions pressupostàries que s’han traduït en deterioraments de les plantilles, de la qualitat i seguretat del treball i dels salaris.
Els polítics i gestors d’alt rang no poden argumentar ignorància o sorpresa per aquesta convocatòria. Més que d’una mort anunciada ens trobem amb un cadàver putrefacte que fa una pudor intensa des de fa molt de temps.
Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors.
Els problemes s’han anat acumulant fins a arribar a ser intolerables i, el que encara és pitjor, sense perspectives de solució per uns polítics ocupats en altres temes i amb una tendència clara a girar el cap per no veure el que és evident. És per això que la culpa de la situació actual la tenen tant els polítics anteriors com els actuals. Els primers per no ser sensibles a les reiterades reivindicacions dels professionals i els segons per ser incapaços de donar una sortida estratègica fiable i creïble a unes demandes més que justificades.
Per tant la resposta a la pregunta del títol d’aquest article ha d’incloure inevitablement una certa connotació gallega: «depende». Si la política sanitària catalana hagués estat coherent al llarg dels darrers anys, combinant propostes estratègiques de mig i llarg termini amb altres que abordin els problemes més urgents i punyents i tot això en un marc de col·laboració i escolta permanent dels col·lectius afectats (població i professionals), és possible que s’hauria pogut evitar la convocatòria de vaga de finals de novembre. Però sembla que la trajectòria política del govern de la Generalitat en el camp sanitari (com en altres) ha estat dissenyada per persones i grups sense un coneixement aprofundit del sector i preocupades i preparades per assumir altres reptes de política general que no del camp que ens ocupa. En fi, des d’una perspectiva política pura cadascú és lliure d’escollir les seves prioritats i d’actuar d’acord amb elles però, de la mateixa manera, ha d’assumir les conseqüències de la seva elecció.
Els polítics que han d’entomar el conflicte es troben amb uns problemes greus i de llarga trajectòria i es veuen incapaços de dibuixar sortides que puguin ser acceptables pels convocants de la vaga i, en definitiva, pel conjunt dels professionals. Aquest és el problema més greu de la conflictiva situació actual: unes reivindicacions justificades en un marc polític paralític i insolvent.
La vaga es podria haver evitat si les demandes professionals s’haguessin atès en el seu moment; ara els polítics no saben com fer-ho i el conflicte es pot transformar, com si es tractés d’un procés crònic, en un problema cada vegada més persistent i greu.
El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga dels facultatius de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut per als propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre sota el lema «Atenció Primària digna i respectada». L’aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, es farà per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.
Els motius pels quals s’ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.
Per Óscar Pablos, secretari del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya la situació de sobrecarrega assistencial és insostenible. «Creiem que neix de la pèrdua de més de 920 professionals en l’atenció primària segons les pròpies dades de l’ICS», apunta Pablos que també assenyala que s’ha vist que el pressupost ha disminuït del 18,4% 2010 a un 16% l’any passat. Per això, Metges de Catalunya reclama incrementar el pressupost destinat a l’atenció primària fins al 25% del total del Departament de Salut.
Al problema del pressupost, Pablos afegeix que del 2010 a aquí, i cada cop més, les persones són més envellides, fràgils, complexes i dependents «alhora que hi ha menys temps per poder atendre». Des del sindicat denuncien en aquest sentit que s’està seguint un «model de quantitat i no de qualitat de la feina» i que als pacients els costa cada cop més trobar una visita «perquè les agendes estan plenes i no es cobreixen baixes ni vacances». Pablos explica que això porta als professionals de la primària a viure situacions que tot i que haurien de ser excepcionals ja són habituals: «atendre fins a 3 pacients en un sol minut o haver de fer feina “quan puguem” fora d’horari ens està fent perdre el control de l’acte mèdic. Si perdem temps per reflexionar estem posant en risc la seguretat del pacient i de nosaltres com a professionals».
A la roda de premsa on s’ha informat de la convocatòria de vaga també ha assistit Javier O’Farrill, president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya (MC). O’Farrill ha explicat que l’objectiu és poder mirar a la cara i explicar clarament el que passa als pacients quan acudeixen a alguna visita. «Estem demanant que el temps mínim establert per l’ICS es compleixi. Li diem a la població que estem lluitant per ells. I també volem que la nostra seguretat es compleixi», ha declarat.
Un altre dels motius que duu als facultatius de la primària a la vaga és la pèrdua de poder adquisitiu que estimen en un 30%. Així, denuncien que quan es diu que no es troben metges, no s’expliqui que això passa «perquè cap metge vol treballar amb aquestes condicions laborals i aquestes retribucions».
A la vaga, però, hi aniran professionals que van més enllà dels metges de família en si. Ana Roca, portaveu de l’agrupació de pediatres de MC, ha assenyalat que la «precarietat està generalitzada en tota la primària, però la fotografia de la pediatria és molt dolenta». La realitat és que aquesta és l’especialitat més deficitària juntament amb la medicina comunitària. Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca ja assenyalava en un reportatge fet per aquest diari que “algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals”. Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
A més, Roca ha explicat que hi ha una sobrecàrrega diària amb 10 o 15 visites agendades en la mateixa hora i que «els equips de pediatria fan tot el que poden per atendre tots aquests nens però l’atenció no és bona», ja que «no és el mateix atendre en 12 minuts (com demanen) que en 2».
Pablos ha explicat que, com al seu entendre, no han rebut cap comunicació ni acció decidida s’han decidit a convocar aquesta vaga. «Esperem que entenguin que hem de fer una aposta decidida per un model qualitatiu. L’ICS ho ha d’entendre», ha manifestat Pablos.
D’esquerra a dreta: Josep Maria Puig, secretari general de MC; Óscar Pablos, secretari del Sector Primària ICS de MC; Javier O’Farrell, president del Sector Primària ICS de MC i Ana Roca, portaveu de l’Agrupació de Pediatres de MC / MC
Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i retributives i finançament: les demandes de Metges de Catalunya en tres blocs
Davant d’aquesta “precarització sostinguda”, MC ha presentat una plataforma reivindicativa que recull gran part de les mesures que l’ICS va aprovar el febrer passat per disminuir la pressió assistencial als centres d’atenció primària (CAP) de l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, però que només aplica parcialment. Així, les demandes del sindicat, estructurades en tres blocs, tenen per objectiu “millorar l’atenció sanitària als pacients i dignificar les condicions laborals dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’ICS”.
Per fer front a la càrrega i qualitat assistencial, les demandes són recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries (23 presencials i 5 no presencials) i assignar un temps mínim de 12 minuts per visita presencial i 6 minuts per visita no presencial,. A més, fixar una ràtio màxima de pacients per professional que hauria de ser d’un metge de família per cada 1.300 pacients, un pediatre per cada 1.000 pacients i un ginecòleg per 8.800 pacients.
Una altra demanda seria exigir el compliment dels terminis legals de referència per a l’accés a les consultes d’atenció primària, especialistes i proves complementàries. Aquests terminis serien 48 hores per consulta ordinària programada, 30 dies de demora màxima per derivacions preferents i 90 dies de demora màxima per derivacions ordinàries.
Per últim, oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR disponibles a Catalunya, prioritzant les deficitàries d’atenció primària.
En el bloc per fer front a les condicions laborals i retributives, demanen recuperar les retribucions i condicions de treball retallades des de 2010, percebre la retribució del complement de carrera professional des de la seva concessió, sense ajornaments i reclamar el tancament, a les 20.00 hores com a màxim, de tots els centres d’atenció primària (CAP). En qüestió d’horari, fer voluntària i no obligatòria la jornada d’atenció continuada (guàrdia), respectar el temps obligatori de descans després d’aquesta i retribuir la guàrdia com a mínim al preu de l’hora de jornada ordinària facilitar la conciliació de la vida laboral i personal amb propostes efectives, superant la rigidesa dels torns de matí i tarda.
A més, recuperar la plantilla mèdica dels dispositius d’urgència d’atenció primària (ACUT) prèvia a les retallades, equiparar les retribucions de la jornada de doblatge voluntari de l’ACUT a la dels equips d’atenció primària (EAP) i, per últim, substituir la figura del director d’equip d’atenció primària (EAP) per la de coordinador, escollit pels mateixos professionals i avaluat cada dos anys.
En el tercer bloc, el del finançament, demanen incrementar el pressupost sanitari destinat a l’atenció primària de manera que rebi un mínim del 25% del pressupost total del Departament de Salut.
