Ha passat més d’un mes des que el ministeri de Sanitat anunciés la incorporació de la Prep, la pastilla que evita la transmissió de VIH, a la cartera bàsica de serveis. Però les comunitats autònomes estan establint els circuits de dispensació de manera desigual, no totes han començat a dispensar i els usuaris que s’acosten al seu metge de capçalera per preguntar pel tractament es troben en alguns casos amb el desconeixement del personal sanitari o, fins i tot, amb comentaris estigmatitzants o homòfobs.
«No és més fàcil que et posis un condó?», li va respondre la seva metgessa de capçalera a Álvaro quan li va preguntar què havia de fer per accedir per la Sanitat pública a un tractament per al qual compleix els requisits marcats pel Ministeri i que porta una mica més d’un any comprant per internet fora d’Espanya. Tampoc li va resoldre cap dubte. «Em va preguntar si tenia parella i, quan li vaig dir que no, em va contestar: a vosaltres [és gai] no us agraden aquestes coses, és que sou molt promiscus», relata.
La solució per evitar aquest tipus de conductes a la consulta passa per una bona formació de personal sanitari. «Formar en prep a tots els metges d’atenció primària és molt complicat, però que almenys se’ls digui: vostè derivi i punt», proposa el president de Cesida, Ramón Espacio. «Per descomptat, la consulta no ha de passar per un consell jutjador de les actituds de les persones, perquè així no funcionarà», continua.
«La primera notícia que tinc»
La qüestió és que l’anunci de Sanitat va arribar abans que les administracions autonòmiques tinguessin definits els circuits per accedir al tractament. Tampoc s’ha comunicat als professionals d’atenció primària, que suposen generalment el primer contacte amb els usuaris. «És la primera notícia que tinc», admet en ser preguntat per aquest tema l’exsecretari general del Consell General de Col·legi de Metges, José Manuel Garrote, que és metge de família en un centre d’atenció primària de Castella i Lleó, i que desconeix en què consisteix la prep i com funciona.
«Si un pacient em pregunta, la meva resposta serà dir-li que no sé res i preguntaré al meu coordinador, que és el meu superior jeràrquic proper. Si ell em diu que no té ni idea i el pacient té un interès mèdic de veritat, diria a un servei d’infecciosos», explica. És el que li va passar a Pau quan va consultar amb la seva metgessa: «Semblava que li estava parlant d’una cosa raríssima. Em va dir que s’informaria i que tornés a demanar cita. Semblava molt disposada a informar-se». «Hi ha una mica de desconcert, perquè en molts llocs no estan definits els canals de dispensació, tot i que haurien d’estar donant-ho des del dia un», apunta Espacio.
Catalunya, la primera
Des de les associacions advoquen per donar un vot de confiança, tant al Ministeri com a les conselleries, que sí que estan treballant de forma conjunta per definir els circuits. «Cal voluntat política per part de les comunitats», sosté Espacio; «a Catalunya ho van tenir en dues setmanes». Aquesta comunitat ha estat la primera a definir els circuits: es dispensarà en 19 hospitals de referència per VIH distribuïts per tot el territori i en els centres Drassanes i BCN CheckPoint, sense necessitat de passar pel metge de capçalera. Aquesta és, precisament, una petició de les organitzacions que treballen en VIH, que consideren que aquesta primera baula sanitària pot suposar una barrera per accedir al tractament.
«Des del departament de Salut ens han dit que el fàrmac encara trigarà una o dues setmanes a arribar a les farmàcies hospitalàries -els hospitals que comptaven amb el genèric específic, com el Clínic, ja poden dispensar-lo-. Nosaltres ja estem avaluant casos i hem tingut 150 candidats en la primera setmana i mitja», explica el director d’incidència de CheckPoint, Ferran Pujol. Aquests se sumaran als 700 usuaris que ja participaven en un programa de reducció de riscos per a persones que ho compraven per internet i a uns altres 500 d’altres tres estudis. En qualsevol cas, ja han començat a realitzar les primeres anàlisis; aquí a un mes hauran de realitzar una altra prova i, per llavors, esperen disposar ja del fàrmac. «El departament és molt conscient que no podem trencar aquests terminis», diu optimista Pujol.
En ser un centre especialitzat en detecció i prevenció de VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) l’experiència els avala. «Estic convençut que, també a Catalunya, si un va directament a la unitat de VIH de segons quins hospitals, ni sabran de què està parlant. El Parlament ha fet una nota informativa, però no una instrucció, per la qual cosa segur que no ha arribat a tothom», explica Pujol. Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat, que ja va treure el 2018 un document on s’establien una sèrie de criteris, està acabant de preparar una guia curta i àgil per al personal sanitari. «La medicació contra el VIH es dispensa en farmàcia hospitalària. Suposo que la cadena d’informació serà que s’assabentin els d’infecciós, perquè vés a saber si ho saben tots. Ells sabran de què va, fins i tot la pastilla aquesta. Després la cadena és que passi a les gerències d’Atenció Primària i ja se’ns informi, normalment via circular», indica Garrote.
Davant la resposta de la seva metgessa, Álvaro va decidir trucar al Centre Sanitari Sandoval, també de referència en prevenció, diagnòstic i tractament d’ITS, a Madrid. En principi, aquest serà el centre on la Comunitat dispensi la prep i faci el seguiment, previsiblement a partir de principis d’any. La presidenta de Apoyo Positivo, Reyes Velayos, reconeix que «ha canviat tot el món, menys el conseller, i encara que l’anterior equip va acabar donant suport al tema, no estava gens a favor. Veig el nou equip més d’acord amb la situació. A més, ja van dir que sí i ara no poden fer-se enrere». La qüestió és si Sandoval serà capaç d’assumir aquesta nova càrrega de treball sense el suport d’altres centres. De moment, altres recursos municipals també s’han ofert a la conselleria.
«A Andalusia el pla d’implementació està molt avançat i esperem que abans que finalitzi l’any puguin estar prescrivint-la», confia la coordinadora de Apoyo Positivo a Màlaga, Gemma Garrido. En aquesta comunitat es donarà des d’unitats hospitalàries d’infeccioses, on es podrà derivar des d’entitats i Atenció Primària. A Màlaga ja està en marxa en alguns hospitals i a Sevilla s’obrirà una consulta específica en el Virgen del Rocío, que esperen que estigui funcionant des de la setmana que ve.
«És trist, no derivem a Atenció Primària»
Garrido lamenta que «hi ha un percentatge elevat d’usuaris que, quan passen pel metge de capçalera per a realitzar consultes sobre salut sexual, l’atenció és deficient i assenyada». «Ens passa amb les serologies. Si hi va una persona a demanar-la, et diuen que per què, li has d’explicar la teva vida al metge i de vegades et jutgen o prejutgen. Nosaltres derivem directament a centre d’ITS de Màlaga, que tenim la sort que hi ha, perquè en altres províncies no tenen. És trist, però no derivem a Atenció Primària», explica. Temen que amb la prep succeeixi alguna cosa similar: «L’última persona que es va posar en contacte amb nosaltres havia anat al metge de capçalera a demanar la prep i li va dir que no sabia el que era».
Iván viu a Torremolinos i la compra per internet. Al principi, va estar durant un any anant cada tres mesos a fer el seguiment al BCN CheckPoint, «perquè fins i tot la meva metgessa, quan veia la meva fitxa, em deia que això no existia i em preguntava que si tenia VIH o no, que això no li quadrava molt». Finalment va aconseguir que l’atengués un especialista en VIH a la seva ciutat. «Vaig tenir la revisió amb ell a principis de mes i no em va dir que pogués dispensar-me-la. Havia sentit que l’anaven a posar, però com la Seguretat Social aquí està que no et donen ni una aspirina, vaig pensar que haurien donat llum verda i que faria falta temps», explica. En qualsevol cas, reconeix que «vulguis que no, que te la doni el teu metge et dóna més confiança que comprar-la per internet, encara que m’han dit que no passa res, que aquestes marques són bones».
«El que caldrà fer», considera el president de Cesida, «és fomentar activitats formatives per a professionals que es puguin veure implicats. Estem en un moment que els ha agafat una mica a la contra, però nosaltres, en les reunions, insistim en la formació i en què flueixi de forma àgil entre els professionals sanitaris i les administracions». «Evidentment», apunta Garrido, «no és un atac contra els metges d’Atenció Primària. Ells en el dia a dia estan acostumats a veure una altra sèrie de situacions i tampoc és molt habitual que vagi gent a demanar la prep. Si no tens inquietud o temps, no has de saber sobre tot. Una altra cosa és el judici, que ja és personal».
«Un dret que ningú pot negar»
«Som 250.000 metges a Espanya, 170.000 en actiu. Això vol dir que som com una ciutat petita, on hi ha tota mena de persones. Cada professional, encara intentant ser el més homogeni possible en el tracte als pacients, és un món. No només en la seva forma de pensar, sinó de manifestar-se. Potser n’hi ha de més o menys desafortunats, però si és veritat que estem preocupats perquè, no és una qüestió de promiscuïtat o de tenir diverses parelles, la relaxació sobre les malalties de transmissió sexual de tipus veneri és brutal, brutal», defensa Garrote.
«La prep està inclosa en les prestacions bàsiques i és un dret que ningú pot negar a una persona que compleixi els requisits», diu Pujol, «una altra cosa és que pugui emetre opinions prejudicioses que, el que va a fer, és posar una barrera molt important, com també ho ha estat a l’hora de fer-se les proves». I aquest, el de la barrera, és un assumpte que preocupa les organitzacions que treballen a reduir les transmissions de VIH. Perquè la implementació de la prep ve acompanyada d’unes eines de seguiment, que acabaran per definir si la inclusió de la pastilla a la cartera bàsica de serveis disminueix els nous diagnòstics. És a dir, si la població de risc no accedeix a ella perquè es troba amb barreres, els índexs de transmissió no baixaran. «Anem a centrar-nos a fer-la atractiva i fàcil, perquè és l’única eina que ens pot fer en els pròxims anys una reducció significativa de VIH», sosté l’especialista.
En aquesta informació s’han utilitzat noms ficticis per Álvaro, Pablo i Iván, que prefereixen no revelar el seu nom real per motius de privacitat i laborals.
