Just Deploy It!

Etiqueta: VIH

  • En què consisteix, per a qui és i com es demana: guia per a saber què és la PrEP (més enllà que prevé el VIH)

    Sanitat inclourà en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut (SNS) la PrEP, una pastilla que prevé la infecció per VIH i que es calcula que beneficiarà a unes 17.000 persones a partir del pròxim 1 de novembre. Es tracta d’una mesura que les organitzacions que treballen en matèria de prevenció i salut sexual porten reclamant a les autoritats sanitàries durant els últims tres anys però que, encara que important, és només un pas més en la implementació d’aquest fàrmac en el sistema sanitari.

    De fet, el ministeri treballa amb les Comunitats Autònomes perquè aquestes adaptin les directrius a les seves pròpies particularitats, encara que ja existeix la base perquè els ciutadans que compleixin una sèrie de requisits puguin accedir a aquest tractament a partir de l’1 de novembre. Els experts incideixen també en què la pastilla ha d’anar acompanyada d’altres intervencions en matèria de salut sexual. Aquestes són les claus per a saber de què parlem quan nomenem la PrEP més enllà que prevé el VIH:

    Què és

    La pastilla de profilaxi preexposició o PrEP és un tractament que evita la infecció per VIH entre persones que mantenen relacions sexuals sense preservatiu. Es tracta d’una combinació de tenofovir amb emtricitabina, aprovada a Espanya des de 2016, però que ha trigat sis anys a introduir-se en l’SNS, malgrat que ja a principis de 2018 es va aprovar un document de consens en el marc del Pla Nacional sobre la Sida. Altres països de l’entorn, com Regne Unit, França o Portugal ho inclouen des de fa temps.

    «Més que donar a la gent pastilles perquè faci el que li doni la gana, consisteix en un programa on els usuaris en risc de contagi de VIH hauran de seguir uns controls mèdics per a controlar la toxicitat –estem donant medicació a persones sanes– i detectar de manera precoç altres infeccions de transmissió sexual (ETS)», explica l’infectoleg de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid i portaveu de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) José Pérez Molina.

    Per a qui

    El ministeri és clar en els requisits que han de complir els usuaris que vulguin accedir a la pastilla. Han de ser «homes que tenen sexe amb homes -HSH, el terme que s’utilitza en ciència per a referir-se a aquesta població- i persones transsexuals majors de 18 anys que compleixin dos dels següents criteris» durant l’últim any –algunes són impossibles de comprovar pel personal sanitari–: haver tingut més de 10 parelles sexuals diferents, haver practicat sexe anal sense condó, haver requerit la profilaxi post-exposició (una pastilla que es pren en les hores posteriors a mantenir una relació sexual de risc per a evitar el contagi) o haver tingut almenys una ETS bacteriana. També, per a treballadores del sexe que no utilitzin preservatiu habitualment.

    Per què només per a aquests grups

    Els qui compleixen aquests requisits són «la població més vulnerable al VIH i les dades epidemiològiques ho diuen», indica el president de la Coordinadora Estatal de VIH i SIDA (CESIDA), Ramón Espacio. Segons les últimes dades del ministeri, el 54,3% dels 3.381 nous diagnòstics de VIH de 2017 corresponien a homes que tenen sexe amb homes, una dada que, en part, pot estar inflat per un híper-registre. «El benefici es dóna en poblacions que té un risc del 2 i el 3% de persones a l’any. Aquí la PrEP és cost-efectiva», justifica Pérez Molina.

    «No creiem, sincerament, que excepte casos excepcionals hi hagués una demanda real per un altre grup», assenyala Espai, que matisa, no obstant això, que «en la mesura que hi hagi altres evidències, es podran modificar i anar avaluant [els requisits]». «No és qüestió d’estigmatitzar a cap grup, sinó de donar-lo on existeix necessitat i evitant que, d’alguna manera, gent que per por o que no està en una situació de risc entri en una estratègia medicalitzada», explica. En qualsevol cas, Pérez Molina assenyala que «la majoria de la gent, pel fet que la PrEP estigui disponible no farà un canvi dràstic en els seus costums».

    Acompanyada d’altres actuacions

    Des del ministeri consideren «indispensable utilitzar totes les estratègies preventives enfront del VIH avalades científicament». Així, defineixen la PrEP com «una mesura addicional» a la promoció de l’ús del preservatiu i el diagnòstic i tractament precoç de la infecció per VIH. «És una estratègia que va acompanyada d’altres intervencions, d’acompanyament, de detecció de consum problemàtic de drogues en l’àmbit sexual, de counseling –en espanyol, assessorament, acompanyament–», afegeix el president de CESIDA.

    Què ocorre amb altres ETS

    La PrEP evita el contagi de VIH però no d’altres malalties de transmissió sexual. Amb tot, la seva inclusió en el sistema sanitari pot tenir un efecte positiu en la resta. En principi, està previst que la PrEP es dispensi a la població que compleixi els requisits i que ho demani cada tres mesos, prèvia anàlisi. I és en aquestes anàlisis on està el quid de la qüestió. «Amb els programes de PrEP es veu que augmenten les ETS, però aquestes persones ja tenien relacions sense preservatiu, només que ara es diagnosticaran abans i millor», explica Pérez Molina, que defensa que «molts pacients no haurien anat a controlar-se perquè estaven asimptomàtics –tenien la malaltia però no els símptomes–. Estem diagnosticant abans patologies que haguessin passat desapercebudes».

    Quin preu té

    El tractament no tindrà un cost directe per a la població de risc que accedeixi a ell. Per al sistema públic la inversió serà, segons indica el portaveu de SEIMC, d’uns 300 euros a l’any per usuari, mentre el tractament del VIH ronda els 7.000. «Amb un pacient que evitis que s’infecti, estàs pagant 23 PrEPs», exemplifica. Amb una excepció: el PrEP és opcional i es pot deixar en qualsevol moment i el tractament per al VIH és per a tota la vida. Fonts consultades assenyalen que el ministeri ha fet «una bona negociació» en aquest cas.

    Un estudi realitzat pel Centre Sanitari Sandoval i diversos hospitals madrilenys entre 2014 i 2016 ja mostrava que la PrEP hauria evitat el 75% d’infeccions entre gais i trans. Extrapolant aquest percentatge a les dades de l’últim any, s’haurien infectat 1377 persones menys. «És una mesura que, al marge de ser bona per a les persones, estalvia diners», incideix Pérez Molina.

    Com es demana

    «La seva dispensació es produirà pels serveis de farmàcia hospitalària o en centres assistencials autoritzats», indiquen Sanitat, que no ofereix molta més informació. «El metge de capçalera derivarà a l’usuari a un internista o a un especialista en malalties infeccioses, però això serà molt eventual», assenyala el president de CESIDA. Ho serà perquè tot «dependrà de com ho articuli cada comunitat autònoma; hi haurà algunes on hi hagi molt poques persones demandants perquè el VIH és una epidèmia molt urbana, de grans centres urbans, i unes altres on el sol·licitin molt poques», indica.

    «El ministeri està treballant amb els actors implicats i les comunitats autònomes a dissenyar i facilitar els circuits d’implementació i dispensació», afegeix Espacio. En qualsevol cas, la seva dispensació estarà sempre subjecta als requisits establerts per sanitat i als controls pertinents.

    És la primera vegada que arriba a Espanya?

    No. Des de 2016, la «truvada» –la PrEP és el genèric– té el vistiplau de l’agència europea del medicament com a tractament preventiu i a Espanya es dispensa en hospitals privats. Al seu torn, el ministeri va dur a terme un estudi d’implementació amb unes 400 persones a Barcelona, Bilbao i València i existeix un assaig clínic per a comprovar l’eficàcia d’un nou fàrmac. «Després estava la via informal, que era comprar-la per internet a altres països –entre 30 i 50 euros al mes– i anar a centres d’ETS a fer-se els controls», apunta Espacio. «Això sí que té més riscos», assenyala Pérez Molina, «perquè aquestes persones no estan integrades en un programa de control de toxicitat i ETS».

    Per què ara

    La directora de la Secretaria del Pla Nacional sobre la Sida, Julia del Amo, va anunciar fa un parell de setmanes que la Comissió Interministerial de Preus del Ministeri de Sanitat havia acordat el finançament de la PrEP, l’últim pas abans de posar una data, que finalment serà el primer de novembre. «Aquest acord ha d’estar per sobre de qualsevol valoració política. És una mesura de salut pública i hi ha sobrada evidència científica que prevé l’adquisició del VIH», va destacar Del Amo.

    Abans, el tema havia hagut d’abordar-se en la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del SNS, amb qui el departament que dirigeix María Luisa Carcedo continua treballant al costat de la societat civil, representada pel Consell Assessor d’ONGs.

    «Ha costat», reconeixen des de CESIDA. «Primer, perquè creiem que es va començar l’estudi d’implementació i es volia esperar a tenir resultats i que estigués acabat. I, segon, perquè amb l’anterior Gobierno no hi havia molt d’interès per això. Des de fa un any el ministeri si ha treballat molt durament per a aconseguir-lo. Calia buscar el consens amb les comunitats autònomes, perquè sense elles no anava a funcionar, ja que són les responsables d’implementar-lo», desenvolupa Espai. Finalment, «els terminis han estat bastant acceptables». Encara que sigui tres anys després.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • La Comunitat de Madrid reactiva en precampanya la comissió d’experts de VIH després d’abandonar-la durant tres anys

    La gestió de la Comunitat de Madrid per a combatre el VIH treu el cap al barranc en els últims mesos de legislatura. Els centres de salut que fan proves ràpides per a detectar el virus i la sífilis han estat gairebé un mes sense kits per a poder realitzar-les i el grup d’experts que es va crear el 2016 per a avançar en el diagnòstic, tractament i acompanyament als nous contagis sol s’ha reunit dues vegades des de llavors. El Govern regional ha reactivat les trobades a principis d’abril, en període de precampanya, després de tres anys congelada sense trobades ni avanços.

    La Comunitat de Madrid va ser pionera en la implantació d’un programa de proves ràpides en els centres de salut en 2009. Es va posar en marxa en vuit punts, amb la promesa que s’ampliaria progressivament. Deu anys després, el nombre de centres de salut continua sent el mateix i durant gairebé un mes cap d’ells ha donat cites a pacients que sospiten que poden haver adquirit el virus perquè no disposen del material per a fer les proves ràpides. Les agendes han estat tancades gairebé un mes. Des d’aquesta setmana, aquests centres ja disposen de nou dels kits i durant aquest temps les proves es podien fer als hospitals públics, segons fonts de la Conselleria de Sanitat.

    Sanitat ha solucionat la falta de proveïment amb un nou pegat: un contracte sense concurs públic que només funcionarà durant uns mesos «mentre s’elabora un contracte no menor», informen fonts de la cartera. Al gener, la Conselleria ja va actuar de la mateixa manera signant un contracte menor amb l’entitat que tenia adjudicat el desenvolupament i gestió del programa des de 2015, Apoyo Positivo. Ara, el contracte s’ha dut a terme amb una altra organització, Educadores Sociales Las Alamedillas, de forma provisional fins que es doni estabilitat al servei amb un concurs públic que el garanteixi per diversos anys. Sanitat no sap quan estaran llestos aquests plecs.

    La Comunitat de Madrid concentra el 25% dels nous contagis anuals. 12.461 des de l’any 2007, segons dades del Ministeri de Sanitat encara no consolidats. El recompte definitiu llançarà una xifra major. El nombre de diagnòstics no baixa dels 1.000 anuals, més del 80% homes. 1.808 en 2013, 1.197 el 2014, 1.064 el 2015, 1.066 el 2016… «No cau d’aquest sostre i, any a any, es van sumant diagnòstics», diu Reyes Velayos, presidenta de Apoyo Positivo. La taxa a Madrid és de 16,5 persones amb el virus per cada 100.000 habitants. En el cas dels homes, ascendeix a 30.

    Velayos reivindica que la falta de previsió de la Conselleria no només ha deixat sense proves ràpides als centres de salut, sinó que ha deixat tocat el programa d’acompanyament a les persones que sospiten que poden tenir el virus. L’associació que dirigeix va ser la responsable d’aquest projecte entre 2015 i 2018. El gener de 2019, amb el contracte caducat, es va prolongar l’assistència a través d’un contracte menor que reduïa a la meitat el pressupost disponible al mes, segons Apoyo Positivo. D’11.000 euros a 48.000. «Vam haver de reduir personal i centrar-nos només en les consultes. No es podia fer formació en els centres de salut, ni tallers ni difusió del projecte. Segurament haurem perdut una mica de diners», admet.

    Les organitzacions que treballen amb persones amb VIH han remès a la Comunitat de Madrid queixes al llarg de la legislatura sobre el retard de les ajudes. De l’altre costat, malgrat que la gestió a vegades ha estat atropellada, segons les ONG, el Govern regional ha obert una nova via de finançament per a prevenció de 500.000 euros, que ja ha arribat a les organitzacions encara que amb algun temps de retard.

    Entre els anuncis sense recorregut que deixa el Govern del PP en aquesta legislatura està la Comissió d’Experts en VIH i altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). El grup es va inaugurar el març de 2016 quan era encara titular de Sanitat l’exconseller Jesús Sánchez Martos. La comissió anava a encarregar-se de proposar actuacions per a «disminuir la incidència de les infeccions, afavorir el diagnòstic precoç i disminuir la discriminació i l’estigma associat a aquestes malalties» però solo es va reunir una vegada, a l’estiu d’aquest any, segons organitzacions presents en la comissió.

    Des de llavors, els membres del grup no han rebut noves convocatòries. La Comunitat de Madrid ha deixat abandonada la comissió durant gairebé tres anys. Fins a aquest mes d’abril, coincidint amb la precampanya de les eleccions autonòmiques i municipals, les organitzacions van rebre un correu amb una proposta de reunió. La Conselleria de Sanitat no dóna cap explicació sobre per què ha mantingut inactiva la comissió en aquest temps.

    Entre els avanços que van cristal·litzar en l’última trobada hi ha tres grups de treball per a aprofundir en el protocol de profilaxi preexposició (donar tractament antiretroviral preventivament), per a investigar què està ocorrent com el chemsex i com abordar-ho, i millorar la prevenció de l’estigma i la discriminació.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Un equip d’investigadors amb participació espanyola aconsegueix eliminar el VIH en un pacient

    El 2009, Timothy Brown va passar a la història en convertir-se en la primera persona a haver-se curat de la seva infecció per VIH després d’un trasplantament de medul·la. Conegut com el pacient de Berlín, aquell home va suposar un avanç prometedor, però va quedar el dubte de si només havia estat una estranya excepció. Avui, un equip internacional d’investigadors amb participació espanyola ha confirmat que la seva curació no va ser una anècdota i ha aconseguit que un segon pacient infectat per VIH elimini tot rastre del virus del seu cos durant 18 mesos gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare. Malgrat aquest important avanç en la lluita contra aquesta malaltia, els investigadors adverteixen que «és prematur concloure que aquest pacient s’ha curat».

    «No parlem de curació perquè és massa aviat, parlarem d’això quan hagin passat diversos anys i estigui confirmat que el virus no rebota», explica a eldiario.es María Salgado, investigadora d’IrsiCaixa i coautora de l’estudi en el qual es detalla la troballa i que ha estat publicat avui en la revista Nature. No obstant això, Salgado no amaga la seva satisfacció i qualifica la troballa com «una injecció d’energia per a tots nosaltres» i avança que aquest nou cas «ofereix moltíssima informació per a desenvolupar noves tècniques que es puguin aplicar a tota la població».

    La remissió de Timothy Brown, que porta ja 11 anys sense VIH, es va produir gràcies a un trasplantament de medul·la que se li va realitzar per a tractar una leucèmia. Després d’unes sessions de quimioteràpia i radioteràpia, se li va realitzar el trasplantament i en fer-lo els metges van descobrir que no hi havia rastre del VIH. La quimioteràpia, la radioteràpia i el trasplantament havien destruït les cèl·lules en les quals s’amagava el virus i, a més, les noves cèl·lules del donant tenien una mutació (del gen CCR5) que impedia al virus entrar en noves cèl·lules, evitant que tornés a brollar la infecció.

    Un tractament menys agressiu

    «El pacient de Berlín va obrir un camp de recerca centrat en la cerca d’una cura», afirma Salgado. Des de llavors, científics de tot el món han analitzat les possibilitats d’aquesta mutació. En aquest cas, els investigadors van demostrar l’eficàcia d’una forma menys agressiva d’aquest tractament en un pacient britànic amb VIH al qual se li va diagnosticar limfoma de Hodgkin avançat el 2012 i al qual se li va realitzar un trasplantament el 2016.

    Per al trasplantament es van utilitzar les cèl·lules mare d’un donant que tenien la mateixa mutació que en el cas de Brown. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui, 18 mesos després, el virus roman indetectable en la seva sang.

    D’esquerra a dreta els investigadors Bonaventura Clotet, Javier Martínez-Picado, Àngel Font i Maria Salgado

    Quan el VIH infecta a un hoste comença a replicar-se en sang a gran velocitat. Els actuals tractaments antiretrovirals eliminen el virus en sang i ho fa indetectable i intransmissible. No obstant això, explica Salgado, «encara així els virus es manté adormit en les cèl·lules i quan és per al tractament el virus es desperta i comença de nou a replicar-se». Això és el que els investigadors diuen rebot i se sol produir entre dues i quatre setmanes després d’abandonar el tractament.

    No obstant això, en aquest cas «el trasplantament funciona com un recanvi del sistema immune, reduint la quantitat de cèl·lules que tenen al virus adormit», afirma Salgado. Hi ha diversos factors del trasplantament que ajuden a destruir el virus i, entre ells, el nou estudi destaca el que es coneix com a malaltia empelto contra hoste. «És el rebuig del nou sistema immune contra les cèl·lules antigues, això, que ja se sap que és beneficiós per a eliminar el tumor, també hem vist que és beneficiós per a eliminar les cèl·lules que tenen el virus», explica Salgado.

    Encara així, adverteix la investigadora, «la prova de foc arriba quan parim el tractament antiretroviral», llavors entra en joc el nou sistema immune amb cèl·lules que disposen d’»una mutació que provoca que, si queda algun virus amagat en el cos, no pugui entrar en les cèl·lules».

    Un tractament arriscat i no generalitzable

    La principal conclusió que extreuen els autors de l’estudi és que el pacient de Berlín «no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus», explica un altre dels autors de l’estudi, el també investigador d’IrsiCaixa, Javier Martínez-Picado. «Així i tot, no volem parlar encara de cura, però més d’un any sense rebot viral és alguna cosa que no s’havia vist des de llavors, per la qual cosa la nostra visió és molt optimista», afegeix.

    No obstant això, els investigadors adverteixen que l’enfocament no és apropiat com un tractament estàndard per al VIH a causa de la toxicitat de la quimioteràpia i al risc inherent d’aquest tipus de trasplantaments. «Un pacient amb VIH és un malalt crònic que, amb un tractament adequat, pot portar una vida absolutament normal, amb el que no és ètic plantejar un procediment com aquest, que té una mortalitat que pot arribar al 40 o 50 per cent», adverteix Salgado.

    Malgrat això, aquestes troballes, que han estat desenvolupats en el marc del consorci internacional IciStem, coliderat pels investigadors espanyols, proporcionen un major suport per al desenvolupament d’enfocaments que apunten a la mutació del gen CCR5 com una estratègia per a la remissió del VIH i ofereix l’esperança de noves tècniques de tractament que podrien eliminar el virus per complet en un futur.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Leelavathi i Sumithra: dos exemples de coratge davant de la Sida

    “Moltes volen morir quan descobreixen que tenen VIH. Jo les animo a viure, perquè encara que tinguem el VIH podem gaudir també d’un vida llarga i digna” , afirma Leelavathi mentre parla amb Sumithra, la seva amiga i confident a la sortida de l’Hospital de Malalties Infeccioses de la Fundació Vicente Ferrer a Bathalapalli.

    Es van conèixer fa molts anys en una trobada que organitzava la Fundació Vicente Ferrer (FVF) per a dones vídues amb VIH i han estat en contacte des de llavors. Aquestes dues dones tenen més en comú que ser vídues i haver contret el VIH a través dels seus marits. Comparteixen sobretot la forta de convicció que acabar amb la discriminació que encara pateixen les persones amb VIH és possible i necessari.

    Totes dues es van casar molt joves, gairebé adolescents, i es van quedar vídues, tot i ser molt joves. Les mentides van envoltar la mort dels seus respectius marits. Els dos tenien VIH. Els dos ho van ocultar. “A la societat hi ha molts homes amb VIH però no tenen coneixements sobre el que suposa”, assegura Sumithra. La culpa, la solitud i l’estigma han estat els seus companys de vida durant molts anys. Fins que un dia van dir prou, i avui, a través dels sangham per a dones amb VIH de la FVF, s’ajuden entre elles alhora que ajuden a altres dones a trencar amb aquest cercle pervers. Han fet de la seva debilitat la seva fortalesa i de la seva vergonya un motiu de reivindicació i suport mutu.

    Les dones vídues són un dels col·lectius més vulnerables a l’Índia. Són vistes com a portadores de mala sort i objecte de marginació i estigmatització, amb greus conseqüències no només per a elles, sinó també per als seus fills. En el cas de Leelavathi i Sumithra la situació s’agreuja per tenir més VIH. Més del 40% dels pacients de VIH a l’Índia són dones i el 75% d’elles ho contreu durant els primers anys de matrimoni.

    Des 2018 ha entrat en vigor al país asiàtic una llei que prohibeix discriminar, agredir i incitar a l’odi contra persones amb aquesta malaltia. Un document que protegeix, almenys sobre el paper, els drets de les persones contagiades en matèria d’ocupació, sanitat, educació o serveis socials, tant en institucions públiques com privades.

    Aquest 1 de desembre, Dia Mundial del VIH, Leelavathi i Sumithra han superat les seves pors i s’han volgut a explicar la seva història davant la càmera. Han decidit ser la veu de les milers de persones que encara no s’han atrevit a fer el pas.

    Aquest article va ser publicat inicialment per la Fundació Vicente Ferrer

  • Dia mundial de la Sida: un any més…més reptes, més recursos

    En els darrers anys, la incidència del VIH ha disminuït lleugerament a la ciutat de Barcelona. Malgrat això, amb l’increment significatiu de nous diagnòstics de sífilis i gonorrea entre l’any 2015 i 2016 (un 41,7% en sífilis, un 82% en gonorrea), ens trobem davant d’un diagnòstic de complex abordatge que planteja molts reptes futurs, sobretot dins del col·lectiu LGTBI.

    Entre aquests nous desafiaments ens trobem davant d’una possible i controvertida implementació de la PrEP (Profilaxi PreExposició o administració de medicaments de forma continuada amb la finalitat d’evitar el contagi d’una possible infecció, especialment la del VIH), un emergent fenomen de consum de drogues associat a les relacions sexuals (‘chemsex’), que es troba en fase d’estudi al nostre país, i a una ciutat que destaca com a refugi per a persones LGTBI d’arreu del món.

    Tot i que en els darrers dos anys l’Ajuntament de Barcelona ha incrementat  un 42% el finançament destinat a la prevenció del VIH i les ITS (un total de 1.189.720 euros anuals invertits), es fa avui com mai palès que calen més recursos per tal que els organismes oficials i les entitats comunitàries puguin fer front a aquesta situació més enllà del punt de vista biomèdic.

    Per una banda cal seguir confiant en estratègies com l’educació afectivo-sexual entre els joves, aprofundir en l’ús innovador de les Apps de contactes com a unitats de prevenció mòbil o les estratègies de reducció de riscos adaptades a cada individu.

    D’altra banda hem de tenir en compte la complexitat i la diversitat existent a la ciutat tot fomentant-ne la participació i l’empoderament. Per aconseguir aquesta fita cal dotar de recursos les entitats comunitàries que treballen des de fa dècades per combatre les noves infeccions i millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb el VIH.

    Amb la imminent inauguració d’un centre de recursos LGTBI gestionat conjuntament amb diverses entitats comunitàries, l’Ajuntament de Barcelona sembla apostar clarament per aquesta via. Així mateix, la Taula de l’Estratègia Compartida de Salut Sexual i Reproductiva s’ha perfilat com una altra exemple d’aquesta política municipal on la col·laboració amb les entitats és prioritària

    Només a partir d’aquest treball en equip serem capaços de fer front a aquests nous escenaris sense deixar ningú enrere.

  • La sida suposa una disminució d’ingressos de 7.200 milions de dòlars per la incapacitat laboral que genera

    Les famílies dels països en desenvolupament són les que més tasques de cures han d’assumir perquè l’atenció mèdica està menys institucionalitzada

    Les previsions científiques indiquen que a l’horitzó de l’any 2020 hi haurà al món 29,9 milions de persones amb sida quan el 2005 la xifra rondava els 22 milions. Els avenços mèdics dels darrers anys permeten que les persones portadores del VIH visquin més anys i amb una millor qualitat de vida encara que hagin de seguir un tractament. De totes maneres, no totes les persones amb sida arreu del món poden accedir als medicaments i encara segueix havent-hi un nombre molt elevat de víctimes.

    A partir d’aquesta realitat, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha elaborat l’estudi –que acaba de fer públic– L‘impacte del VIH i la sida al món del treball: estimacions mundials. El document ha estat elaborat amb la col·laboració d’ONUSIDA. S’hi examina en quin mesura l’evolució de l’epidèmia del VIH i l’ús estès del Tractament Antiretroviral (TAR) han afectat la població activa mundial, i com està previst que ho facin en el futur. S’aporten dades sobre el nombre de persones que viuen amb el VIH i la seva prevalença, la morbiditat i les morts per sida entre la població activa de tots els països dels quals es disposa de dades,. També s’avaluen les conseqüències econòmiques i socials del virus en els treballadors i les seves famílies.

    El VIH suposava el 2005 un cost de 17.000 milions de dòlars

    l’estudi es constata com «les pèrdues d’ingressos atribuïbles a la sida –resultat de la mort o de la incapacitat de treballar– mostren un descens substancial des de 2005». Aquell any això va suposar una despesa per a les famílies de 17.000 milions de dòlars. Les previsions –i també l’objectiu– és que en l’horitzó del 2020 la xifra es redueixi fins als 7.200 milions de dòlars. Per al càlcul de la pèrdua d’ingressos, l’OIT va partir de la hipòtesi «que la població exclosa de la força de treball per mort o incapacitat percebia idèntics ingressos que la població general de cada país. Aquest supòsit també reconeix implícitament la contribució del treball realitzat en l’economia informal».

    L’any 2005 morien a causa de la sida 1,3 milions de persones arreu del món. L’objectiu és rebaixar la xifra fins a les 425.000. Segons l’OIT, la incidència més gran de la mortalitat «s’observa entre els treballadors que s’apropen als 40 anys.»  El director general de l’organisme, Guy Ryder, assenyala que «aquesta és l’edat en la qual normalment els treballadors estan en el millor moment de la seva vida productiva. Són morts que es poden evitar del tot amb l’ampliació i l’acceleració del tractament».

    Un milió de persones que no poden treballar per la síndrome

    A banda de la mortalitat, també ha baixat el nombre de persones que a causa de la sida no poden treballar. El 2005 hi havia arreu del món 350.000 persones amb incapacitat total i 655.000 parcial, segons les estadístiques de què disposa l’OIT, que no abasten tots els països del món. L’objectiu és que el 2020 en siguin 40.000 i 95.000 respectivament amb una reducció que en el cas dels homes seria del 81% i de les dones, el 91%.

    Al treball –que en aquest enllaç es pot aconseguir en la seva versió íntegra en anglès– s’aporten també dades sobre el temps dedicat a l’atenció i les cures en les llars de treballadors amb incapacitat laboral total o parcial, mesurat en equivalents d’anys de treball. Igualment hi ha xifres sobre el temps addicional que els nens dediquen a tasques domèstiques en les famílies afectades per la sida, mesurat en equivalents d’anys de treball infantil; i el nombre de nens l’educació dels quals es veu afectada negativament per viure en llars afectades per la sida.

    140.000 nens faran tasques addicionals de cures com a treball infantil

    En aquest àmbit, l’estudi s’ha centrat en els països en desenvolupament, en els quals l’atenció sanitària està menys institucionalitzada i les llars assumeixen una càrrega més gran de les feines d’atenció i cures. Així, l’anàlisi d’aquests costos ocults calculen que el 2020, al voltant de 140.000 nens desenvoluparan tasques addicionals, «de treball infantil», segons les previsions mitjanes. Al mateix temps, l’equivalent a 50.000 treballadors a temps complet realitzaran treball de cura no remunerada. Sobre els nens que veuran afectada la seva educació per haver d’atendre familiars amb sida, les xifres són «relativament baixes», estima l’OIT. Oscil·len, en funció dels mesuraments, entre 40.000 i 84.000.

    No obstant això, els autors de l’estudi puntualitzen que «el nombre de nens i nenes que pateixen dificultats educatives, en les llars afectades per la sida, és moderat en relació amb el nombre total de nens l’educació dels quals està en risc per molts altres factors». El fet que fins a 84 000 d’infants en llars afectades per la sida, afegeixen, tinguin menys oportunitats educatives el 2020 «segueix sent una xifra important».

    Com a resum final, l’OIT destaca que la prevenció ha avançat gairebé arreu, segueix faltant-ne en altres parts del món, cosa que ha provocat la propagació de la malaltia a noves regions. Això queda reflectit en les tendències que afecten la força de treball mundial. Una conseqüència important és la pèrdua d’ingressos, especialment perquè hi ha un lleuger repunt de nous casos de sida en països d’ingressos relativament més alts. Guy Ryder conclou dient que «la mera ampliació de l’accés al tractament no és suficient. Les mesures de prevenció i diagnòstic del VIH també han de ser intensificades si volem posar fi a la sida. Això té sentit humà, i és raonable en termes econòmics».

  • Barcelona promou la detecció precoç d’Infeccions de Transmissió Sexual a través d’aplicacions com Grindr

    La presentació de les últimes dades d’Infeccions de Transmissió Sexual a Barcelona i mesures per fer-hi front destaca un increment en la sífilis i la gonocòccia i una lleugera baixada en la incidència del VIH. El que més ha cridat l’atenció és l’aposta per les noves tecnologies: l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un programa de prevenció a través d’aplicacions de mòbil «sexo-socials» com ara Grindr del que ara està veient els resultats positius. Aquesta iniciativa, durant l’any 2017 ha permès oferir proves ràpides d’ITS a prop de 4.000 persones. Quan es remeten també a les dades des del 2016, durant aquests darrers dos anys un total de 8.800 persones van visualitzar el link vinculat al missatge i es van realitzar 101 proves.

    Participar d’aquestes aplicacions també serveix, han explicat des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per donar conèixer els recursos i que contactin posteriorment. El funcionament es basa en un enviament de missatges en finestres emergents dins d’aplicacions de contactes com ara Grindr on es promou la prova del VIH i d’altres ITS o la vacunació contra l’hepatitis A i B.

    Així, la prevenció i la detecció precoç volen prendre força davant les últimes dades d’Infeccions de Transmissió Sexual que mostren un augment en sífilis i gonocòccia.

    Evolució de les ITS a Barcelona en l’última dècada / Ajuntament de Barcelona

     

    Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat que la voluntat de presentar aquestes dades és actualitzar i rendir comptes sobre que està fent la ciutat de Barcelona per garantir el dret a la salut sexual i reproductiva pels seus veïns i veïnes. «Les infeccions de Transmissió Sexual (ITS) són un problema de salut pública important i cal posar les mesures necessàries per controlar aquesta tendència a l’alça», ha opinat Tarafa abans d’explicar quines estan sent aquestes mesures.

    Maribel Pasarín, la directora de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), ha explicat que un dels factors que expliquen l’augment és el canvi en el decret de la Generalitat de Catalunya sobre vigilància epidemiològica que marca quines malalties s’han de vigilar i qui les ha de declarar. Els laboratoris de microbiologia abans, explica Pasarín, «no havien de declarar quan feien una prova i sortia positiva, només ho declarava el metge». Un altre dels factors són les millores en el diagnòstic. Poden suposar aleshores que aquests casos de més ja estaven abans però arribaven més tard. Alhora, han concretat que amb una mirada global, europea sobretot, es veu que estan incrementat les ITS i s’ha de donar doncs una mirada poblacional a l’anàlisis.

    Així, mantenir relacions sexuals sense protecció és la principal font d’infecció, però destaquen que aquest increment de les dues malalties té dues explicacions addicionals: l’extensió de la detecció a més serveis sanitaris i un diagnòstic cada cop més precoç, d’una banda, i l’augment generalitzat d’aquesta incidència en el conjunt de les grans ciutats europees, de l’altra.

    Maribel Pasarín ha indicat a més que un factor que té a veure amb el fet que les persones actuem duna manera o altra davant de les malalties és saber si tenen tractament o no: «és probable que baixem una mica la guàrdia respecte l’ús dels preservatius, el pes que va tenir als anys 80 la SIDA amb tota la por que va generar, tot i no ser bona, va fer que l’ús del preservatiu estigués més present entre la població», ha volgut analitzar Pasarín.

    Recursos i mecanismes contra les ITS

    L’Ajuntament de Barcelona ja en el darrer informe de Salut Pública de la ciutat va fixar la salut sexual i reproductiva com una de les seves prioritats d’actuació. Avui han explicat que, com a resultat d’això, entre els anys 2015 i 2017 el consistori ha augmentat un 42% els recursos destinats per fer front les ITS.

    Aquesta partida pressupostària està afavorint l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que està integrada per l’Ajuntament però també per 45 entitats de la ciutat. L’Estratègia s’articula en 5 línies d’actuació i 23 objectius. Les línies inclouen l’àmbit educatiu, el comunitari i familiar, la comunicació, la salut pública, i l’àmbit d’atenció integral. Dins d’aquesta Estratègia, Pasarín ha destacat tres elements: han situat un focus important en les eines i els mecanismes de prevenció en els joves. També en els mecanismes per poder fer un major seguiment de les persones que comencin un tractament: que el realitzin des d’un principi per no ser transmissors i garantir que tot aquell que l’inicii, l’acabi. Per últim, han desgranat com posar les noves tecnologies al servei de millorar la detecció precoç de les ITS. Tarafa entén que «en les noves tecnologies es troba una clau d’èxit per revertir les tendències de les ITS».

    L’11,6% dels joves que tenen entre 15 i 34 anys no utilitzen cap mètode anticonceptiu en les seves relacions sexuals i fins el 34,4% han utilitzat en alguna ocasió la píndola del dia després. Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona entenen que el preservatiu és el millor mètode anticonceptiu per difondre entre els joves amb els que es realitzen diferents activitats.

    A les escoles, 4.783 estudiants de 4t d’ESO van seguir el curs passat el programa Parlem-ne, no et tallis que promou l’apoderament entre els joves quan iniciïn relacions sexuals. A més, també s’està realitzant el programa SIRIAN, que està orientat exclusivament a incrementar l’ús de contracepció efectiva i, en el cas jovent, particularment del preservatiu. En aquest sentit, diverses entitats van distribuir fins a 265.000 preservatius a la ciutat.

  • Fiable, anònim i car: les claus del nou autotest per detectar el VIH

    La prova per a l’autodiagnòstic del VIH sense necessitat de prescripció mèdica ha arribat a les farmàcies. Les associacions que treballen amb aquest col·lectiu consideren que és un avanç per combatre l’estigma associat a la realització d’aquest tipus de test, que fins ara s’oferia en centres de salut i centres comunitaris d’ONG.

    Fa un mes el Govern va aprovar un Reial decret que modificava la legislació d’aquests productes i permetia comercialitzar-los sense autorització d’un professional sanitari. Amb aquesta mesura pretén augmentar el diagnòstic precoç de VIH a Espanya, disminuir el nombre de persones no diagnosticades (entre 18%) i amb diagnòstic tardà (un 46%).

    1. Funcionament

    Encara que l’autotest es pot realitzar amb una mostra de sang o saliva, ara com ara des del Ministeri de Sanitat expliquen que es començarà comercialitzant un producte que realitza la prova després d’una punxada de sang en el dit. La novetat d’aquest producte és que la mateixa persona que es realitza l’examen aconsegueix el resultat del test en menys de 20 minuts.

    «Amb la saliva la prova és més ràpida però té una mica més de [marge] d’error. En sang té més sensibilitat i ho detecta millor. És com l’aparell que utilitzen les persones diabètiques», apunta Juan Carlos López, portaveu de Seisida (Societat Espanyola Interdisciplinària de la Sida) i metge de malalties infeccioses i VIH a Madrid. Segons explica López, l’exposició del resultat és «molt semblant a les proves de prevenció d’embaràs» i ve determinat per un color o per un símbol.

    2. Fiabilitat

    Al voltant del 99%. El Ministeri de Sanitat ha elaborat una guia sobre aquesta prova, en ella expliquen que la probabilitat que una persona infectada pel VIH tingui en la prova un resultat positiu és del 99,5% i del 99,9% en cas que un subjecte amb prova negativa no tingui la infecció.

    Sobre aquest punt, el departament de Dolors Montserrat adverteix als usuaris del conegut com a període finestra, el temps transcorregut entre la infecció i l’aparició d’anticossos detectables. Generalment el cos triga entre 2 i 8 setmanes després de la infecció a desenvolupar anticossos detectables, i gairebé totes les persones els han generat al cap de tres mesos de la pràctica de risc. Durant aquesta fase la prova pot donar un resultat negatiu, encara que la persona s’hagi infectat per això recomanen repetir la prova de VIH passats els tres mesos.

    3. Combatre infradiagnòstic 

    Es calcula que actualment viuen a Espanya entre 140.000 i 145.000 persones amb infecció pel VIH, de les quals aproximadament una de cada cinc (18%) no estan diagnosticades. El diagnòstic tardà de la infecció és un dels principals obstacles de la resposta a aquesta epidèmia, ja que disminueix la resposta al tractament.

    Encara que els col·lectius que treballen sensibilitzant sobre el VIH consideren que tant aquesta eina, com totes les decisions que facilitin un diagnòstic precoç, són avanços positius, el portaveu de Seisida creu que amb aquesta prova «no sortiran ni l’1%» de persones que estan infectades i no ho saben. Per combatre aquestes xifres, aquest especialista de malalties infeccioses advoca per millorar les campanyes de conscienciació entre la població general i entre les persones de risc. També destaca la necessitat que els professionals sanitaris ofereixin aquesta prova als pacients que acudeixen a les seves consultes.

    4. Anonimat

    El comprador podrà adquirir el producte sense haver d’identificar-se, aquest és un altre dels factors positius pels quals s’ha impulsat aquest test i s’ha combatut l’estigma social associat al fet de realitzar aquesta prova. Des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) ressenyen que aquesta decisió suposa un avanç en entorns rurals. «Si la persona no es fia del seu metge de referència i en un hospital es pot trobar a gent que li conegui, li ve bé tenir una alternativa», respon Juan Diego Ramos, dinamitzador del grup de VIH d’aquesta Federació.

    No obstant això, aquest activista destaca la importància de realitzar aquest tipus de test en centres sanitaris o comunitaris per evitar rebre el resultat en solitud. Per això ressenya el procediment a seguir en aquests casos; d’una banda, acudir a un centre sanitari per realitzar les proves confirmatòries de laboratori i, per un altre, dirigir-se a alguna ONG per rebre suport psicològic. El producte compta amb un número de telèfon on poden trucar i ser atesos per professionals especialitzats.

    El portaveu de Seisida destaca la importància de no limitar l’acompanyament als casos positius, recorda que davant els usuaris que hagin obtingut resultat negatiu cal aconsellar-los perquè «han estat en risc i cal usar protecció».

    5. Preu

    La prova costa al voltant de 35 euros. Aquesta quantitat no és una despesa assumible per a les butxaques de col·lectius en risc d’exclusió social. L’associació Salut Entre Cultures preveu el VIH entre població immigrant en territori espanyol, el seu coordinador, Ignacio Peña, recorda que per a la major part dels seus usuaris és inassolible i pertanyen a col·lectius de risc per a la transmissió del virus. «És un preu caríssim, no és accessible per a molts d’ells», respon. Així mateix, recorda que la població immigrant amb la qual treballen sol contreure el virus ja en sòl europeu, no al seu país d’origen, a causa de «conductes sexuals de risc» i al fet que existeix «major llibertat sexual» en països occidentals.

    Des de Seisida destaquen que seria «desitjable» que la prova fos gratuïta, però consideren que aquesta decisió «serveix per omplir » un buit entre aquells que sí que poden permetre’s pagar 30 euros però no s’atreveixen a anar al centre de salut.

     

    Aquest és un article de eldiario.es 

  • La meitat dels casos de VIH a Europa es detecten massa tard

    Aquest és un article de eldiario.es

    Europa és l’única regió del món on està augmentant la taxa de noves infeccions pel VIH, amb més de 160.000 nous casos cada any, la majoria en els països d’Europa de l’est. El motiu, segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), és que més de la meitat dels nous infectats de VIH són diagnosticats en una etapa tardana de la infecció, 1 tendència que aquesta institució considera «preocupant».

    Aquest divendres se celebra a tot el món el dia mundial de la lluita contra la SIDA, que es va establir fa 29 anys. Molt ha canviat a Europa des de llavors, quan la malaltia matava al 100% dels infectats. «Recordo passar per sala, on teníem a més de 30 pacients ingressats, i veure com tots morien», explica a eldiario.es el doctor Javier de la Torre, portaveu del Grup d’Estudi de la Sida (Gesida) de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica.

    Un dels primers infectats en el vell continent va morir a Portugal el 1978. Tres anys després, un equip mèdic de l’Hospital Vall d’Hebron descrivia a la revista mèdica The Lancet el primer cas detectat a Espanya. Després un cas al Regne Unit, un altre a França, Dinamarca … I al cap de pocs anys els morts es comptaven per milers.

    Encara amb la por a flor de pell, el 1990 naixia la campanya que marcaria a tota una generació de joves espanyols: ‘póntelo, pónselo‘. Però a mitjans dels noranta van aparèixer els primers antiretrovirals. Els fàrmacs van reduir pràcticament a zero la càrrega viral a la sang i, a poc a poc, el famós eslògan va passar a ser una relíquia del passat. «A partir de l’any 2000 comença a haver-hi una relaxació i les campanyes de prevenció comencen a baixar brutalment», afirma de la Torre. La SIDA, semblava controlada.

    No obstant això, la relaxació social i institucional ha acabat provocant que a Europa tornin a saltar algunes alarmes. La meitat dels nous diagnòstics són de persones que porten almenys 3 anys infectades i resulta especialment preocupant el repunt que s’està donant en els països de l’est. En cas de seguir així, adverteix la directora regional de l’OMS a Europa, Zsuzsanna Jakabno, «no podrem assolir l’objectiu de l’objectiu de Desenvolupament Sostenible de posar fi a l’epidèmia de VIH per 2030».

    Segons de la Torre, fins ara «s’ha fet un gran esforç en la resta de regions del món, però és a l’est d’Europa on estan augmentant els casos de forma més preocupant» i l’ECDC estima que en aquesta regió es donen el 80% dels nous casos d’infecció per VIH.

    A Espanya, 10 casos nous cada dia

    Aquestes dades contrasten amb l’estabilització que s’ha donat a la UE, on es produeixen uns 29.000 casos nous cada any. «A Europa occidental la incidència de nous casos està més o menys estabilitzada», explica de la Torre, i a Espanya el nombre de nous infectats oscil·la entre els 3.300 i els 3.500 cada any, «pràcticament 10 nous casos al dia».

    No obstant això, a Europa occidental el diagnòstic tardà segueix sent una de les grans assignatures pendents, ja que dos terços dels nous casos de sida a la UE es van donar dins dels tres mesos posteriors al diagnòstic de VIH, el que significa que les persones afectades han tingut el virus sense saber-ho durant almenys tres anys.

    «El diagnòstic tardà es dóna quan el recompte de defenses baixa de 350 limfòcits per mil·límetre cúbic o quan el pacient ja ha presentat alguna complicació que sigui catalogada com a malaltia definitòria de SIDA», explica de la Torre. «Quan això es produeix vol dir que hem arribat entre tres i vuit anys després que s’hagi produït la infecció».

    A Espanya, la taxa de diagnòstic tardà és del 46%, cinc punts per sota de la mitjana de la regió europea. Així i tot, gairebé una quarta part dels infectats acaben patint alguna malaltia relacionada amb la de SIDA. «Hem avançat moltíssim, però encara és un percentatge molt important», afirma de la Torre.

    Disminueixen les ajudes internacionals

    Però l’empitjorament de la situació en els països de l’est no es deu només a una relaxació social i institucional, segons denuncien algunes organitzacions. «Cal posar de manifest l’abandó que pateixen les poblacions més vulnerables al VIH per part dels seus governs i també per part de l’ajuda internacional», assegura a eldiario.es Vanessa López, directora de Salut per Dret.

    Segons López, «s’ha vist que en certs països, com Sèrbia i Romania, la incidència de VIH ha crescut més d’un 50% al cap de tres anys de tallar el finançament internacional». Unes ajudes que estan «en el nivell més baix des de 2010» i la retirada està afectant especialment als països de rendes mitjanes, on viu el 60% dels infectats per VIH de tot el món.

    Des d’aquesta associació també recorden que «quan desapareix l’ajuda internacional, els programes queden en mans de governs, que en molts casos són els que discriminen als col·lectius més vulnerables», explica López, per la qual cosa demana que «els processos de sortida dels donants vagin acompanyats de polítiques que garanteixin que el govern es fa càrrec de tots els programes d’ajuda».

    Espanya també ha contribuït a la disminució de l’ajuda internacional contra la SIDA en els últims anys. «Des de 2011 no fa aportacions al fons mundial de la lluita contra la SIDA», assegura López, tot i que l’any passat tots els grups parlamentaris van acordar que Espanya aportaria 100 milions d’euros a aquest fons, «una aportació que encara no s’ha fet efectiva».

    Espanya segueix sense aprovar el Truvada

    Per mirar de posar límit a la propagació de la malaltia, els especialistes assenyalen la necessitat de millorar el diagnòstic precoç. «Cal normalitzar la realització de proves de VIH, cal insistir a la població en què es revisa i conscienciar tots els treballadors sanitaris», explica de la Torre.

    L’ECDC també posa especial èmfasi és en els programes de prevenció i conscienciació social i recomana especialment la implementació de programes de profilaxi preexposició, una de les pràctiques més demandades pels especialistes per evitar nous contagis entre persones que tenen conductes de risc.

    Aquest mètode implica la presa controlada d’un antiretroviral anomenat Truvada, un fàrmac que encara no ha estat aprovat a Espanya, tot i la petició de nombrosos especialistes. «És una mesura que ha aconseguit un descens molt important en aquells països en què s’està aplicant», explica de la Torre, «ara mateix ho tenim tot per poder implementar-la i sabem que funciona, només cal que el Ministeri ho autoritzi».

  • «Es creia que el VIH només el tenien els mariques, els drogoaddictes i les putes»

    María (nom fictici) porta mitja vida convivint amb el VIH. L’hi van diagnosticar amb 25 anys, a través d’un herpes, i ara, amb 50, explica el difícil que segueix sent avui dia conviure amb aquest virus, malgrat tot el que s’ha evolucionat. «No és fàcil comentar-ho, la realitat és que t’has de callar com una puta», explica.

    La seva família va viure amb ella tot el procés previ, però avui dia els seus propis amics encara no ho saben. «La gent no et pregunta, tenen por, els produeix pànic», explica mentre afegeix que sí que creu que moltes persones properes del seu entorn ho sospiten, perquè de vegades «fan algun comentari» i saben que acudeix a l’Associació Ciutadana Càntabra Anti Sida (ACCAS). Però en realitat ella mai l’hi ha explicat de manera directa, «per por, per rebuig… No ho expliques».

    María denuncia que segueix havent-hi molt estigma social entorn d’aquesta malaltia, no solament entre la gent del carrer, «també als hospitals veus cosetes, com es posen tres guants un damunt d’un altre…», assenyala. En els seus orígens, a la dècada dels vuitanta, el VIH era una malaltia que «es creia que només la tenien els mariques, els drogoaddictes i les putes», i explica que el primer impacte amb el seu metge de capçalera va ser tremend.

    Recorda que el VIH, una vegada contret, és una malaltia crònica que t’acompanyarà tota la teva vida i que molta gent li «falta al respecte», no li dóna la gravetat i la importància que requereix només per aquest motiu. María afirma que s’ha evolucionat molt en temes mèdics, però en l’àmbit psicològic és on el pacient pateix els problemes més greus.

    Malgrat els esforços cada vegada majors per intentar educar a la societat més jove, relata que parlant amb les amigues de la seva neboda, de 17 anys, encara hi ha molta ignorància sobre el tema i falta que cali el missatge. Tant María com Eva María Prado, psicòloga de l’Associació Ciutadana Càntabra Anti Sida, posen el focus en què la conscienciació falla també en el tema del condó. «Encara existeix aquest problema en les nenes i en les no tant nenes», apunten.

    Segons la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2016 existien 18,2 milions d’infectats en tractaments amb antiretrovírics (medicaments antivirals específics per a algunes malalties). No obstant això, des de l’organització destaquen que aquests 18 milions són solament el 46% dels pacients amb VIH -es calcula que hi ha 35 milions de persones afectats-, i menys de la meitat d’aquestes persones tenen accés al tractament, i la resta es troben a l’espera.

    Els estudis que parlen sobre la malaltia i com afecta els seus pacients s’expliquen per centenars. El desembre de 2016, hi havia a Espanya entre 130.000 i 160.000 persones amb VIH i 85.720 casos amb sida.

    Cal destacar que tenir VIH no comporta necessàriament contreure la sida, si bé és cert que el Virus d’Immunodeficiència Humana és el que ho causa, no es manifesta en tots i cadascun dels casos. «No podem utilitzar aquests termes indistintament, rebre un o un altre diagnòstic té implicacions diferents, en l’àmbit personal, emocional i metge», explica Prado.

    La contínua cerca de coneixement sobre la malaltia, i sobre com viuen els que la pateixen, va portar a publicar, el passat 1 de novembre, els resultats d’un nou estudi sobre el VIH. En aquesta ocasió portava com a títol ‘Aproximació subjectiva de les dones que viuen amb VIH a Cantàbria’. L’informe, desenvolupat per la Universitat de Cantàbria (UC) i l’Associació Ciutadana Càntabra Anti Sida, sorgeix de «la necessitat de conèixer la realitat de les dones que viuen amb VIH en la nostra comunitat».

    Els primers passos

    Amb la col·laboració de Noelia Fernández-Rouco i Ignacio Haya Salmón, dos investigadors de la Universitat de Cantàbria, van elaborar una entrevista «semiestructurada» i van buscar «a un grup de deu dones que volguessin col·laborar». No és la primera vegada que treballaven amb ells, ja havien participat de manera activa en un estudi anterior, amb l’associació, titulat ‘Emocions, relacions i sexualitats, als centres educatius de Cantàbria’.

    La recerca posa l’accent en el paper de les dones participants com a protagonistes i expertes en les seves pròpies vides. D’aquesta manera, el què s’aconsegueix és que siguin elles, les afectades per VIH, les que puguin actuar com a referent i sobre les quals es pugui «aprendre i reflexionar» per «facilitar l’engegada de canvis en l’esfera social».

    «L’estudi ens ha permès construir espais i temps amb les dones que han participat per conèixer amb certa profunditat com viuen, senten i pensen en relació a diferents àmbits vitals», expliquen a aquest mitjà els investigadors. Una de les principals conclusions que es van extreure de l’estudi tenia a veure amb aquests espais esmentats. «Val la pena insistir en la necessitat que les diferents administracions valorin la importància de promoure que les dones amb VIH puguin manifestar les seves demandes i propostes, per assegurar l’exercici de la seva ciutadania plena», comenten.

    En l’informe s’esmenta l’existència de barreres existents pel pes de l’estigma social, i igual que esmentava María, «emergeix la por al rebuig per la seva condició de persones que viuen amb VIH, en contextos com les relacions d’amistat o de parella».

    Finalment, els investigadors de la Universitat han explicat que aquest estudi els ha permès observar que la possibilitat de «gaudir de la seva condició de ciutadanes plenes es veu travessada per la confluència de nombrosos factors». «Ser dona, viure amb VIH o el compromís cada vegada més afeblit de polítiques públiques que assegurin condicions de vida digna a les dones que es troben en situació de desavantatge socioeconòmic», són els més destacats segons aquests experts.

    Les associacions

    María no deixa passar l’oportunitat de recomanar, i agrair, a les associacions com ACCAS el suport a persones amb VIH. Destaca que una part important ve del mateix pacient. «Si no vol involucrar-se, no s’involucra; hi ha gent que solament ve per condons», explica.

    Esmenta també l’escassetat de recursos amb els que han de conviure aquest tipus d’organitzacions. «No et pots imaginar el que fan, més que qualsevol lloc mèdic», diu sense dubtar. Afegeix que si vas al teu metge de capçalera, hi ha molts que no poden explicar-te les mateixes coses que a l’Associació, perquè manquen de l’experiència i el coneixement sobre el tema.

    En aquesta associació en concret, pot anar qualsevol a realitzar-se les proves de manera gratuïta, pot acudir a informar-se, a buscar suport psicològic, «tot de manera confidencial», subratlla. La confidencialitat és alguna cosa al que la mateixa pacient dóna molta importància durant tota l’entrevista, posant l’accent sempre en el problema vigent avui dia en la societat, sigui per falta d’informació o de conscienciació.

    Parla sobre els col·loquis que s’organitzen dins de la mateixa Associació, un element que s’ha convertit en indispensable per a moltes afectades. En aquest sentit, María explica la història d’una senyora de més de 70 anys els fills dels quals desconeixien que la seva mare era portadora del VIH. «No et pots imaginar aquesta situació, és pràcticament una doble vida i s’ho empassava ella sola», i afegeix que poder passar a compartir-ho amb altres persones amb la teva mateixa malaltia és «flipant».

    Aquest és un article publicat a eldiario.es