L’hora del cànnabis

La planta Cànnabis sativa, de la qual s’obté la marihuana, es conrea en pràcticament tots els països. Des de temps immemorials, s’ha utilitzat com a fibra tèxtil, per a extreure oli i com a planta medicinal i psicotròpica. La prohibició de la marihuana a principis del segle XX en bona part del món, l’ha convertit en la droga il·legal més consumida. Un segle després, assistim a un corrent invers de despenalització impulsada per la legalització de l’ús medicinal del cànnabis, a la qual s’han sumat en pocs anys una una trentena de països, incloent-hi Alemanya, Itàlia, l’Argentina, el Canadà i Regne Unit, a part de més de la meitat dels estats dels EUA. La legalització del cànnabis medicinal s’albira com el principi d’una legalització del seu ús recreatiu, un pas que de moment només han donat Uruguai el 2013 i el Canadà el 2018. Aquesta decisió del Canadà (l’únic país del G7 que l’ha pres) ha obert un debat internacional sobre la fi de la prohibició. Així, mentre l’ONU s’ha posicionat en contra, al Regne Unit es preveu que en 5 o 10 anys es produeixi la legalització completa.

Aquest corrent legalitzador està propiciant un auge de la investigació sobre el cànnabis, des de la genètica de la planta fins als seus efectes en la salut humana. El ventall de possibles usos terapèutics del cànnabis és amplíssim, però les proves científiques són limitades per a la majoria d’ells, de la mateixa manera que falten proves concloents sobre molts dels riscos derivats del seu consum. La revisió més gran de les evidències científiques sobre el cànnabis medicinal, realizatda el 2017 per la National Academy of Sciences dels EUA, assenyala que hi ha proves concloents o substancials que el cànnabis és eficaç per al tractament del dolor crònic en adults, de les nàusees i vòmits provocats per la quimioteràpia i per a millorar els símptomes musculars de l’esclerosi múltiple.

L’exhaustiu informe de la NAS, basat en més de 10.000 articles científics rellevants publicats des de 1999, estableix quatre categories de certesa per a les proves sobre els efectes terapèutics del cànnabis i els riscos associats al seu consum: concloents, substancials, moderades i limitades. En el seu centenar de conclusions, afirma que existeixen proves moderades que el cànnabis pot alleujar la fibromiàlgia, el dolor crònic, l’esclerosi múltiple i el trastorn del somni relacionat amb l’apnea. Quant als riscos derivats del seu consum, hi ha proves substancials que fumar marihuana s’associa amb una major freqüència d’episodis de bronquitis; problemes d’aprenentatge, memòria i atenció; accidents de circulació i tenir fills de baix pes, entre altres problemes. L’informe també constata que existeixen proves substancials que el consum de cànnabis s’associa amb el desenvolupament d’esquizofrènia i altres psicosis, sent els consumidors més habituals els que presenten major risc. De moment, aquesta associació no permet aclarir si fumar marihuana és el que podria afavorir l’aparició d’una esquizofrènia, o bé les persones amb el risc de desenvolupar aquesta malaltia serien més proclius a consumir marihuana.

Com vulgui que l’única manera de conèixer amb certesa els efectes del cànnabis és realitzar estudis clínics experimentals, s’han posat en marxa diversos centenars d’assaigs clínics, que oferiran resultats en els pròxims anys. Aquest auge investigador té a veure sens dubte amb la consciència creixent que la prohibició d’aquesta planta medicinal durant un segle ha frenat el desenvolupament d’opcions terapèutiques i privat a milions de malalts d’aquests tractaments. I tot sembla indicar que està arribant l’hora de saber amb certesa el que dóna de si aquesta planta medicinal i, també, els riscos reals del seu consum.