Autor: Assun Reyes
-
Els Goya i la lluita sanitària… universal
Només començar la gala, la vídua de Carlos Saura feia un reconeixement als professionals de la sanitat pública i una reivindicació a l’administració. Crec que és important aturar-se en ambdues coses: Quan agraeix l’acompanyament que han fet els i les professionals ho fa per ordre i sense deixar-se a ningú: l’hospital de referència (no un…
-
De la compassió a l’empatia, i a la inversa…
Parlàvem en un escrit anterior de l’escàs pressupost català en els serveis a les persones. Aquesta infradotació està portant a un deteriorament evident dels serveis públics. És fàcil que les persones afectades en primera línia es puguin sentir abandonades per les administracions i pels seus conciutadans i conciutadanes. Desemparades. Davant situacions particulars o col·lectives, però…
-
Un excés d’informació que embruta el pensament i l’ànim
Voldríem poder passar pàgina i parlar d’altres coses. Voldríem poder-nos queixar de la gestió de la Sanitat Pública quan no sembli que ens queixem dels i de les sofertes professionals. Voldríem parlar del patiment emocional, de la salut mental, de les malalties comunes, de la promoció de la salut, de la participació ciutadana i professional…
-
Covid-19: Vacunar, identificar, registrar
A Catalunya, es vacuna des del desembre. S’han comentat molt els desavantatges que, sobre la gent, té el fet d’haver fet la campanya de vacunació deixant-ne al marge l’AP (Atenció Primària) i apostant pels ‘vacunòdroms’. Hem celebrat la velocitat que finalment ha pres la vacunació i l’alt índex d’acompliment en algunes franges d’edat i també…
-
L’Atenció Primària, cabana de palla del sistema sanitari públic
Han passat deu mesos ja des de l’inici de la crisi de la Covid-19, que ha permès a la Conselleria i als gestors sanitaris, en el nostre cas la Mútua de Terrassa, justificar el desmantellament total de l’Atenció Primària (AP). I deu anys de retallades contínues que han afeblit de forma contundent el sistema sanitari;…
-
Distopies sanitàries
Des de fa uns mesos, parlar de distopies és bastant habitual, i això ja és una distopia, perquè abans rarament era un tema de conversa. Va començar, i continua, amb la pandèmia: la situació de confinament, els canvis en els nostres hàbits o la introducció de les mascaretes al nostre vestuari eren impensables mig any…