Júlia Manresa, nom fictici, és infermera de l’Hospital de Mar. Fa 13 anys que hi treballa, però malgrat això no té un contracte fix i per tant és eventual, el que vol dir que firma contractes de treball temporals. En el seu cas ho fa mes a mes, però assegura que algunes companyes seves, sobretot auxiliars, infermers i infermeres, firmen contractes de setmanes o fins i tot dies.
Aquesta tarda els treballadors de l’Hospital del Mar, aplegats en el comitè d’empresa, s’han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar als representants polítics, tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat, que prenguin mesures per millorar les condicions laborals dels professionals d’aquest centre.
El comitè d’empresa denuncia l’abús que fa l’empresa dels contractes eventuals. En concret, informen de què el 2015, recollint dades corporatives del centre, 124.000 jornades es van realitzar com a eventuals. O el que és el mateix, més de 600 treballadors, d’un total de 3.300 estaven el 2015 en situació temporal, amb contractes “precaris, a cop de telèfon”, segons el comitè d’empresa.
Aquesta situació, explica el comitè, suposa que els treballadors perdin l’antiguitat a cada contracta signat, que perdin el dret a cobrar els plusos de triennis o la possibilitat de formar-se una carrera professional. A més, expliquen, no poden gaudir de vacances remunerades, com sol passar amb el personal fix.
“Van passant els anys i continuem amb la mateixa situació que fa deu anys, això ens desmotiva com a professionals”, assegura Manresa. “De sobte t’adones que t’han fet odiar la professió que tant t’agradava. Treballem amb la frustració de la no compensació”, denuncia aquesta treballadora.
El més greu per aquests professionals és que això no els permet planificar la seva vida, no poden comprar allò que desitjarien o fer plans de futur perquè no saben quina serà la seva situació el dia de demà. “Hi ha companyes que volen tenir fills i per tenir-los, com que no poden gaudir de baixa maternal, han d’agafar l’atur”, lamenta aquesta infermera. “Ens han deshumanitzat, ens tracten com a màquines”, afegeix indignada.
Més reivindicacions
A banda dels contractes eventuals, el comitè d’empresa demana als representants polítics que acabin amb la precarietat i reverteixin la situació dels darrers anys. En concret, diuen que porten molts anys amb els sous congelats, amb un augment d’hores de treball. En definitiva, volen recuperar les condicions laborals que han perdut, diuen, amb l’últim conveni.
Concentració de treballadors de l’Hospital del Mar a Plaça Sant Jaume / SANDRA LÁZARO
Volen també que s’obrin tots els llits disponibles dels centres del Consorci Parc Salut Mar, al qual pertany aquest hospital, perquè no s’hagin de fer derivacions a centres de titularitat privada com està passant. Segons dades facilitades pel Departament de Salut a Catalunya Plural fa uns mesos, al 2014 es van donar 925 episodis de derivacions de l’Hospital del Mar i l’Hospital Sant Pau a l’Hospital Evangèlic, de titularitat privada.
El Consorci Parc Salut Mar és gestionat per la Generalitat (60%) i per l’Ajuntament de Barcelona (40%). Recentment la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va dir en una trobada amb la premsa que estan negociant amb la Generalitat la reobertura de llits d’aquest consorci, de moment però no s’ha concretat ni s’ha fet pública cap informació sobre aquest tema.
Quatre quiròfans d’operacions programades que no funcionaran i paralització de bona part de les consultes externes. Així duran a terme la vaga programada per aquest dijous de 8 del matí a 12 del migdia els facultatius de l’Hospital de Palamós, sota el lema “Prou precarietat i més qualitat. No a la Sanitatlow cost”. La mobilització es durà a terme tal com van decidir el 19 de febrer el 71% dels metges en plantilla que van votar a favor de convocar aquesta mobilització després de veure que la direcció del centre no responia a les seves demandes de millora de les condicions laborals i assistencials del centre.
A banda d’això però, el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya al centre del Baix Empordà, ha assegurat que el cinquè quiròfan, el que s’utilitza per les urgències, funcionarà en ple rendiment així com també l’assistència als malalts de planta. També assegura que és el primer centre que fa una vaga com aquesta d’ençà de les retallades.
“Per coherència i lògica, com que 52 persones van votar a favor de la vaga, espero que hi hagi al voltant de 52 professionals que s’hi sumin”, ha declarat Duran en declaracions Catalunya Plural. A primera hora se celebrarà una assemblea de treballadors per avaluar l’estat de la vaga i parlar dels temes que més els preocupen.
Des del departament de comunicació del centre responen a Catalunya Plural que la direcció del centre emetrà un comunicat en resposta de la vaga un cop vegin el grau de participació.
Els motius de la vaga
“Amb l’excusa de la crisi hem viscut una política de retallades i sanitat low cost. Retallades en personal, en condicions de treball i en l’assistència que es presta als pacients”, ha assegurat Duran.
Els darrers anys els professionals han demanat a la direcció una millora de les condicions laborals, que s’han deteriorat a causa de les retallades, per poder solucionar els greus problemes de pressió assistencial i precarietat laboral.
En una altra informació Catalunya Plural explicava les conseqüències que han patit treballadors i pacients d’aquest centre a causa d’aquesta situació. Els treballadors ara demanen que es revisi la plantilla mèdica de dalt a baix per tal de què es puguin reforçar aquells serveis on hi ha major demanda. És el cas, com explicava Duran en la informació publicada prèviament per aquest diari, dels radiòlegs, que han de córrer d’una prova a una altra, el que provoca que l’atenció no sigui la més adequada.
També demanen que canviï el sistema de guàrdies establert d’ençà que va començar la crisi i que es van deixar de contractar facultatius nous i més joves. Exigeixen a la direcció que les guàrdies només es facin de presència física i no localitzades com passa amb els doctors dels serveis de traumatologia i cirurgia majors de 50 anys, i que en principi haurien de deixar de fer guàrdies. També volen, doncs, que els facultatius major d’aquesta edat, com passava abans, no facin guàrdies. “Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, es queixava Duran.
Entre altres coses, també volen que sigui voluntària la prestació de serveis mèdics en el nou servei de transport sanitari, els vehicles d’intervenció ràpida (VIR). De fet el nou model del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va ser la gota que va fer vessar el got i va portar als metges a convocar mobilitzacions.
Duran ha assegurat a Catalunya Plural que esperen que després de la vaga de dijous la direcció del centre accedeixi a reunir-se amb ells i a negociar. “Intentarem negociar i estem disposats a cedir, però hi ha d’haver voluntat per part de l’empresa”, ha dit Duran. Si no és així, ha assegurat que proposarà organitzar una segona i si cal una tercera vaga.
Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb més activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l’objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d’accés universal. Prèviament més de 40 entitats havien firmat el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, el document central d’aquesta organització.
Aquest dissabte s’ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d’aquest moviment i fixar les línies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.
Aquesta plataforma naixia de l’esforç de confluir lluites de diversos col·lectius que s’havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s’hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Català d’Atenció Primària) o Dempeus per la Salut Pública que s’havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l’intent de l’euro per recepta de l’executiu català i al decret espanyol de 2012 que limitava l’accés universal a l’atenció sanitària.
“La PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com podíem unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut”, explica l’Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. “Però uns anys més tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant”, afegeix. D’aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, que marcarà després la línia ideològica de l’organització. “La Marea Blanca neix per la confluència de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i després per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esforç més enllà de les lluites particulars”, explica Feliu a Catalunya Plural.
Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessió del Parlament Ciutadà a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d’aquesta organització va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma més de 70 entitats i 300 persones. “La Marea Blanca ha tingut importància sobretot en aglutinar esforços, gent diversa amb interessos comuns”, explica Jordi Mir, director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
“El punt de trobada al que s’arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents és el de dir: som gent diversa però ens hem de recolzar els uns als altres”, emfatitza Mir.
La Marea Blanca de Ponent i Pirineus
Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esforços de ciutadans i treballadors de la província de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organització va prendre forma fa dos anys, quan el govern català va decidir impulsar el projecte de la creació del Consorci Sanitari de Lleida.
“L’inici de la Marea aquí parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se”, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.
La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir més de 38.500 signatures a favor d’aturar el projecte. “Això evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutadà i significava un rebuig a les polítiques empeses pel govern”, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l’assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.
Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per aquest moviment ciutadà. “En les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, allí es va visibilitzar que el model sanitari català era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest anàlisis compartit va ser el que va unir forces”, explica Sala, que pensa que el triomf d’aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.
La importància d’un manifest
“Redactar el decàleg sobre el servei nacional de salut ens va donar la línia ideològica”, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s’aglutinen moviments socials de diversa índole amb un mateix objectiu; la creació d’un sistema nacional de salut. Més enllà de les lluites particulars aquest document resumeix les línies principals amb les quals tots els col·lectius hi estan d’acord. Es parla de model d’atenció sanitari públic i universal, d’assegurar l’eficiència, eficàcia i la transparència. De fomentar la participació del personal, potenciar l’atenció primària o derogar els copagaments, entre altres coses.
El fet d’elaborar un manifest que es converteix en l’eix central del moviment és, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perquè es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col·lectiu. “Aquest document vol ser un element clar d’aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la línia”, explica.
Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO
Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Començava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les polítiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quiròfans, per les llistes d’espera i per la pèrdua de qualitat i de drets laborals. “Marea Blanca ha tingut gran incidència en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Això no és tan visible com les grans mobilitzacions, però han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com és el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari”, explica Mir.
De fet, segons aquest expert en moviments socials, és difícil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. “És difícil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a polítiques diferents és possible que fruit de l’esgotament la mobilització no vagi a més”, explica Mir. “No estem davant d’un actor com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilització perquè tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca té tota una llista d’objectius i qui es mobilitza no són activistes sinó més aviat afectats”, explica. Això fa que pugui ser més difícil mantenir la mobilització en actiu o organitzar grans accions.
La lluita al carrer
L’Enric Feliu recorda com un dels grans dies la manifestació del 14 de novembre a Mataró per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasió els manifestants, 700 persones vingudes d’arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalescència del centre Sant Jaume a l’Hospital de Mataró, perquè suposaria perdre 40 llits d’aguts de l’Hospital. “Aquell dia hi havia presència de tots els col·lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes desplaçar-se, perquè entenien que aquesta lluita era també la seva lluita”, relata l’Enric.
“Hem d’entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta és també la nostra lluita”, puntualitza. Destaca també les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l’acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d’això.
Vist en perspectiva, l’Enric Feliu està satisfet amb el que han aconseguit. “El fet d’establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja és una victòria”, diu. “El primer èxit ha estat posar en seu parlamentària aquests defectes o problemes dels quals ens queixàvem al carrer. És un èxit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d’àmbits polítics”, afegeix. Per altra banda anima a més gent a unir-se a la lluita perquè diu que «cal defensar la salut perquè és la primera qualitat que tenim com a persones”. “Sense salut estaríem desapareguts”, reflexiona per acabar.
El conseller de Salut, Toni Comín, ha respòs a la demanda feta per les infermeres. Una setmana més tard després de que el col·lectiu es presentes a les portes de la conselleria per reclamar suport, el conseller s’ha reunit amb elles i els ha anunciat que recorreran el reial decret 954/2015 que regula la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres.
“Posarem un recurs contenciós administratiu contra el reial decret”, ha assegurat Comín en declaracions a la premsa a la sortida de la reunió. “Demanarem la suspensió cautelar de l’article 3.2 i de l’article 2.2”, ha assegurat. Aquests són els dos articles del decret que no permeten a les infermeres dispensar medicaments sense autorització del metge i que no permeten l’acreditació per la prescripció autònoma.
Més enllà de recórrer el decret espanyol, que al seu parer es va publicar amb “nocturnitat i traïdora”, ha assegurat que el seu departament aprovarà un decret català que reguli la prescripció infermera. “La situació jurídica de les infermeres des de l’aprovació del decret espanyol és delicada, i hem de posar més pressa i més urgència”, ha assegurat. Tot i que no ha avançat el perfil del contingut d’aquest marc legal català, ha dit que la intenció és arribar a un acord que inclogui el màxim de professionals possibles.
Poc després de la reunió de Comín amb el Consell dels Col·legis d’infermeres, el col·lectiu ja ha respòs a l’anunci del Departament de Salut. “Rebem positivament les intensions del conseller”, han assegurat en un comunicat, però demanen que es concreti el més urgent possible la data d’entrada en vigor del decret català i el seu contingut. Perquè, recordem, «corre pressa» solucionar la situació en la que es troben les professionals.
“La norma catalana pot fer sortir a les infermeres de la incertesa en què es troben des del 23 de desembre” ha expressat Glòria Jodar, consellera del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
Les infermeres havien demanat al Departament de Salut la setmana passada, a través d’un manifest, que regulés la prescripció infermera de medicaments oposant-se al decret espanyol, que exigeix autorització per part del metge. Això suposa que no puguin, de forma autònoma, dispensar medicaments o productes sanitaris, com apòsits o cremes. Més de 40 entitats sanitàries que representen el col·lectiu van firmar el document.
A banda d’aquestes dues mesures, el conseller també ha dit que serà necessari que es convoqui el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, per poder queixar-se de les maneres en com ha actuat el ministeri. Comín ha dit que no té sentit que un reial decret aprovat a l’octubre no es faci públic fins al 23 de desembre amb un govern amb funcions i que canvi de contingut a últim moment.
Més de 200 milions d’euros, o el que és el mateix, un 10% del pressupost públic destinat a la partida sanitària a la ciutat de Barcelona va a parar a mans d’empreses privades amb afany de lucre. Així ho han anunciat aquest divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la comissionada de Salut Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assitència sanitària pública a Barcelona”.
El percentatge de diners públics que va a parar a mans de gestors privats amb afany de lucre és molt superior en el cas de l’atenció sociosanitària, on s’eleva fins al 48%, o en el cas del transport sanitari no urgent, on la gestió és 100% mercantil. És a dir, tot i que en alguns sectors, com l’hospitalari, els diners públics que van a entitats amb afany de lucre representen el 4,5% en altres sectors aquest transvasament de diners públics és molt major.
“No es tracta d’una lluita entre la pública i la privada, es tracta dels diners públics recaptats pels impostos dels ciutadans que dirigim a entitats privades amb ànim de lucre. El que ens preocupa és com entitats públiques hem de poder garantir els principis d’equitat, de qualitat, de condicions laborals dels treballadors i en aquests casos això no ho veiem”, ha denunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.
I ha afegit, en al·lusió a les primeres mesures adoptades pel nou conseller de Salut, Toni Comín, de treure els tres centres hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública, que no es tracta de canviar quatre coses del model, sinó de replantejar-lo tot. I per això ha volgut posar èmfasi en que la privatització del sector va molt més enllà dels centres hospitalaris.
L’informe conclou que un 4,5% del pressupost per atenció hospitalària va destinat en el cas de Barcelona a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat de l’empresa privada QuironSalud. En el cas de l’atenció primària un 10% dels diners públics va a entitats privades, les anomenades EBAs o EAPs, que són equips d’atenció primària amb afanys de lucre. En el cas de la salut mental predomina el sector privat no lucratiu tot i que un 20% del pressupost va a parar a empreses mercantils. Per últim pel que fa a l’atenció sociosanitària el predomini és del sector privat i recau en empreses com la Clínica Barceloneta, Hucasave, Centre Sanitari Palau, o l’empresa Nacare SA, entre d’altres.
Altres casos com el servei de rehabilitació també està majoritàriament en mans d’entitats privades que ofereixen aquest servei a través de pressupost públic (55%) o l’atenció a la insuficiència renal, que costa 35 milions d’euros, i que es gestionada en un 100% per empreses privades.
Augmenten les privatitzacions durant la crisis
“Una altre de les raons per les quals hem fet aquest estudi és perquè durant els últims 6 o 8 anys hem sentit que ens deien que no hi havia privatització i que tenim el model més eficient i volíem veure-ho”, ha dit Tarafa a l’inici del seu discurs. En contra del que els darrers consellers han afirmat als darrers anys, el pressupost públic destinat a empreses amb ànim de lucre ha incrementat durant els anys de crisi. De fet, mentre que tots els actors públics han vist com es reduïa el seu pressupost durant el període que va del 2009 al 2014, en un 8,5% en el cas de l’ICS per exemple, el pressupost públic per a empreses mercantils ha augmentat més d’un 25% durant aquests anys. “Lluny d’anar a la baixa la privatització ha anat en augment els darrers anys”, ha dit la comissionada de Salut.
Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona predomina l’atenció hospitalària per sobre de les altres. De fet, més de la meitat del pressupost públic va destinat a aquesta atenció. Els diners destinats a hospitals estan molt per damunt dels que es destinen a l’atenció primària. A més, mentre que la retallada en aquests darrers anys ha estat d’un 3% en el cas del pressupost pels centres hospitalaris, ha sigut d’un 21% en el cas de l’atenció primària.
“Hem de veure com redirigim el model hospitalari cap a un centrat en l’atenció primària”, ha dit Tarafa. I ha afegit que per fer-ho cal treballar conjuntament amb la Generalitat. I ha recordat que els models sanitaris més eficients són els que reforcen l’atenció primària, la comunitària i la salut pública i això, ha dit, no es veu reflectit en els pressupostos.
“Et puc dir en tres minuts que tens un càncer de còlon i que la setmana que ve t’operem?”, pregunta el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós per exemplificar la pressió assistencial que pateixen els metges d’aquest centre on ell treballa. Els metges estan cansats, diuen, de que no s’escoltin les seves demandes i per això han decidit convocar una jornada de vaga de quatre hores un matí, un dia que encara està per decidir però que apunten serà entre el 14 i el 18 de març. Duran ha informat de què ja han començat les gestions pertinents per dur a terme aquesta mobilització.
Des de fa anys els facultatius demanen a la gerència una millora de les seves condicions laborals, que s’han deteriorat ens els darrers anys, per solucionar els problemes de pressió assistencial i precarietat laboral que pateixen. Problemes que com expliquen, afecten la qualitat de l’assistència i al dia a dia dels professionals. És per això que la setmana passada, en una trobada de metges d’aquest centre del Baix Empordà, els professionals van decidir, amb un 69,3% dels vots a favor convocar una vaga de treball de quatre hores. “Estem cansats”, ha confessat el delegat de Metges de Catalunya de l’Hospital de Palamós en declaracions a Catalunya Plural.
La reestructuració del model de transport sanitari, de fa tres mesos, ha estat per ells “la gota que ha fet vessar el got”. La falta de resposta per part de la direcció els ha portat també a recórrer els tribunals per demanar allò que, segons diuen, ja està acordat en el conveni de treball de la sanitat concertada catalana.
“Hi ha companys que han marxat a causa d’aquesta situació”, explica Duran. De fet, segons diu, dos metges d’urgències que treballaven al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) van marxar d’ençà de la reforma del transport sanitari. També ho va fer una ginecòloga, segons explica, perquè va preferir anar a treballar a la privada. I per últim ho farà una pediatra, que, segons explica Duran, va decidir que marxaria després de la pressió viscuda arran del brot de bronquiolitis el desembre. “Els pediatres demanaven reforços a les tardes i el cap del servei els responia que no eren capaços d’aguantar la pressió assistencial, quan tenies a nens esperant entre quatre i cinc hores per ser atesos”, reivindica Duran. La marxa de professionals que fa molts anys que treballen al centre i que s’han format allí és una de les conseqüències de les condicions que pateixen els metges.
El dia a dia dels metges
“A vegades s’afegeixen malalts a les llistes de visites i amb els temps que ens queden és impossible passar visita, acabes fent esperar el malalt i treballant una hora més”, es queixa Duran. A banda d’aquesta sobrecàrrega de pacients explica que en algunes especialitats hi ha realment una manca d’especialistes. És el cas dels radiòlegs, que explica, han de córrer entre prova i prova per tenir temps a arribar a tot. “Això té el risc de què ens passin per alt coses al moment de fer el diagnòstic, no dic que passi però podria passar. I si passa, és per què al metge se li ha passat o per la pressió assistencial que té aquest professional que ha d’arribar a tot i no pot?”, reflexiona. I diu que per algunes especialitats la segona visita té un temps d’espera d’un any, com és el cas de reumatologia.
Un altre dels problemes afegits d’ençà que va arriba la crisi i de què el CatSalut comences a pagar menys als centres concertats, és el canvi a l’hora d’establir les guàrdies. Fins al 2011 els cirurgians i traumatòlegs majors de 50 anys deixaven de fer guàrdia, tal com indica el conveni dels treballadors, però per culpa de l’envelliment de la plantilla i perquè no es contracten persones noves, la direcció del centre va decidir que a partir dels 50 anys també haurien de fer guàrdies, però serien de localització. És a dir, a les hores de guàrdia els metges estan a casa, pendents de si els truquen per anar a l’hospital. Com aquestes en poden arribar a fer fins a quatre cada mes.
“Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, descriu Duran. Per aquest cirurgià, el fet d’haver de seguir fent guàrdies amb aquesta edat comporta estar lligat de per vida amb l’hospital. A més, assegura que el fet de què siguin localitzades i no físiques fa que es perdi qualitat assistencial perquè el metge no està allí al moment en que se’l necessita, pot tardar fins a 30 minuts.
En el cas dels pediatres i els metges interins es va decidir mantenir la idea d’ajornar les guàrdies a partir dels 50 anys però van decidir que aquestes es pagarien diferent, menys hores comptabilitzarien com a guàrdia i es pagarien doncs com a hores ordinàries, per tant els professionals cobren menys per guàrdia realitzada.
“El 2014 un uròleg, també afectat pel tema de guàrdies localitzades, ho va plantejar a la direcció, no li van fer cas i ho vam portar a judici, encara estem pendent de la sentència”, explica Duran.
Per tot això, la primera demanda que fan aquests metges és que la gerència accedeixi a repassar tots els serveis, planta per planta, per veure el problema de sobrecàrrega i mostrar voluntat per solucionar-ho.
El nou conseller de salut, Toní Comín, s’ha estrenat a la comissió de salut del Parlament de Catalunya amb una declaració contundent. El Departament de Salut traurà dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d’utilització pública. Ha concretat, de fet, que serà el 22 de febrer, quan se celebra el pròxim consell d’administració del CatSalut, quan la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, els dos de l’empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. «És el pas més important en termes de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari», ha dit el conseller. Ara bé, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment té el Catsalut amb aquesta empresa quedin d’un dia per l’altre rescindits.
Així ho constaten des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el centre públic de referència que més derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicació a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Clínica del Vallès, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taulí. Això si, es deixaria de fer a l’agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i així, des de comunicació del Taulí confirmen que la data es podria retardar si d’aquí a l’agost no s’han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l’activitat derivada. És a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT però els contractes es mantindran, de moment.
La direcció del Taulí no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l’Hospital General de Catalunya ni s’han concretat els detalls de l’anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotarà de més recursos al Taulí o què passarà amb els malalts que es deriven als centres privats, que són molts.
Fa uns mesos Catalunya Plural parlava de les derivacions que fa el centre públic a aquests dos hospitals de titularitat privada. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat 1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l’estiu mentre l’hospital mantenia quiròfans inutilitzats. Les derivacions per hospitalització també es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies després de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l’hospital va decidir reobrir 12 llits, degut en part, a la forta pressió assistencial del servei d’urgències que contínuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.
“Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens? Què passarà amb les llistes d’espera? Tornaran a créixer un altre cop? Què passarà amb els cirurgians que anem a operar a l’Hospital General de Catalunya a pacients del Taulí?”, reflexiona Jorge Serrano, president del Comitè d’empresa del Taulí a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha respòs a aquest diari sobre aquesta qüestió.
Pot la pública absorbir tota l’activitat?
“Està clar que per assumir tota l’activitat s’ha de rearmar (el Taulí) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells”, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per això, segons ella és necessari no només fer fora del SISCAT els centres com la Clínica del Vallès o l’Hospital General, sinó tota aquella activitat que es faci amb ànim de lucre. Com és el cas de l’Hospital Clínic, amb la seva ala privada, el BarnaClínic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Clínica de Girona. “Amb els centres ICS (de l’Institut Català de la Salut) a ple rendiment l’activitat a derivar seria molt menor”, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan és perquè el Catsalut així ho vol. “El que no té sentit és tenir 300 llits i quiròfans tancats a Vall d’Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals”, ha afegit.
Josep Martí, fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, està d’acord que la manera de revertir aquesta activitat és destinant els recursos que ara van a la privada als centres públics. “Els recursos que anaven a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General haurien d’anar al Taulí i s’hauria de planificar de quina forma el Taulí pot absorbir aquesta activitat”, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.
Martí està molt convençut que, en contra del que solia defensar l’exconseller Boi Ruiz, entre els centres públics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l’activitat. “Si surt la Clínica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l’activitat pública que feia aquest centre entre el Clínic, Vall d’Hebron o la Clínica Plató, que és privada però almenys sense afany de lucre”, explica.
De fet Martí diu que l’Hospital Vall d’Hebron ja ha rebut l’ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pràctica que sobretot es va començar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Clínica Sant Rafael, sense ànim de lucre.
El Jorge Serrano, del comitè d’empresa del Taulí també ho té clar. “Falten recursos necessitem els recursos econòmics que es deriven”, ha dit. Serrano recorda que des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès i al voltant de 500 intervencions a l’Hospital General. Per això, si aquesta activitat torna al Taulí diu que és imprescindible augmentar els recursos. Perquè a més, recorda que el Taulí pateix “un dèficit clar i estructural de llits”. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a més de 3, explica.
“Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perquè no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situació”, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgià diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o bé pensar en obrir un altre centre públic que pugui absorbir pacients de la zona. “No es poden dilatar més les coses, ara han d’arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot això”, ha expressat.
“El problema de les derivacions també es deu al mal sistema de pagament que hi ha”, explica per la seva banda Martí. L’exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors preus que els públics i que per tant sortia més barat. “Això és cert, però perquè les altes hospitalàries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre”, explica Martí. Això vol dir que una operació de galindons, malgrat ser senzilla val molt més a l’Hospital Vall d’Hebron que al Sagrat Cor ja que l’Hospital Vall d’Hebron és un centre de més complexitat, doncs té UCI, unitat de cremats, o altres unitats més especialitzades. “Per això és important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenció”, opina ell.
Si més no, després de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l’activitat que fan tornarà al sistema públic.
«Hi ha coses que encara que siguin de primera necessitat no pots pagar. Ni un empastament tant sols, perquè amb prou feines arribes a final de mes», relata Isabel Sánchez a Catalunya Plural. La Isabel té 56 anys i és una de les beneficiàries de programes de Creu Roja Catalunya des de fa un parell d’anys. El 2007 va tenir un infart i encara que després d’una llarga recuperació es va reincorporar al mercat laboral temps després va haver de deixar-ho perquè la seva salut es deteriorava. Ara rep una ajuda del Servei d’Ocupació de Catalunya de 480 euros al mes, uns diners que no li permeten pagar alguns serveis bàsics que, tot i que afecten a la salut, no es troben dins de la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública. És el cas, per exemple, de l’atenció odontològica.
Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja el 81,4% de les persones ateses per l’entitat tenen problemes de salut bucodental, i en canvi no poden pagar-se els serveis odontològics requerits. «El dret a la salut està contemplat en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets humans, però amb la situació actual no queda del tot garantit», expressa Josep Quitet, vicepresident de Creu Roja Catalunya.
Amb l’objectiu de fer front a aquesta demanda el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), juntament amb la Creu Roja i l’empresa Henry Shein han constituït la primera clínica odontològica solidària a través de la qual s’atendrà als pacients derivats de Creu Roja. En total, es preveu donar cobertura a unes 1.000 persones cada any, encara que ara en un inici només s’atendrà a pacients un dia per setmana a l’espera de més voluntaris i de veure com funciona el servei.
L’objectiu és donar cobertura odontològica a aquelles persones que la necessiten però que no poden pagar-la. «Donarem atenció gratuïta bucodental a pacients que no tenen accés a tractaments bucodentals», va expressar Antoni Gómez, president de COEC en la presentació d’aquesta nova iniciativa.
La clínica solidària estarà situada a la seu del col·legi d’odontòlegs i constarà de vuit cadires per atendre pacients, totes amb la seva instrumentalització necessària, i dos quiròfans. Els professionals que treballaran allà seran col·legiats que ho faran de forma voluntària. De moment, com han informat des del COEC ja hi ha 32 voluntaris inscrits.
El president del col·legi va aprofitar per criticar els preus desorbitats que posen algunes clíniques dentals, aprofitant-se que es tracta d’un servei majoritàriament privat. «Es mercantilitza la pobresa. S’estafa a la gent pobra», va dir. «L’administració hauria de ser la responsable de donar aquesta cobertura a la cartera de serveis», va reivindicar també.
«No hi ha dret, no pot ser que això no entri per la seguretat social malgrat tot el que cotitzem», es queixa per la seva banda la Isabel fent referència als serveis odontològics. La Isabel, que ara es presenta a oposicions per un lloc de treball com a auxiliar d’infermeria perquè té ganes de tornar a treballar en la mesura del que pugui, celebra molt aquesta iniciativa.
«Necessitaria anar al dentista, però ara mateix no puc. Encara que fos per a una revisió, fa molt que no hi vaig», expressa. És per això que ara és una de les candidates a visitar la clínica solidària.
Altres serveis sanitaris no garantits
Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja sobre l’efecte de la crisi sobre la salut, un 70% dels enquestats opina que la seva situació socioeconòmica afecta a la seva salut. D’aquests, un 38% considera que aquesta situació li provoca problemes físics. Després de l’alimentació, la segona demanda que fan els usuaris d’aquesta entitat a Catalunya és la de poder rebre una atenció odontològica.
Igual que els serveis odontològics no estan coberts pel servei públic, la part del cost de la medicació que va a càrrec del pacient també és un impediment per a moltes persones.
Així, un 17% dels que pateixen una malaltia crònica, segons l’Observatori de Creu Roja, no poden pagar-se el tractament necessari. I això que dels enquestats per aquest Observatori, un 45% va dir patir algun tipus de malaltia crònica o viure amb algú que la pateix. És el cas de la Isabel, que des que va tenir l’infart té una cardiopatia crònica i no pot pagar-se el tractament necessari.
Aquesta va ser la raó per la qual la Isabel es va apropar per primera vegada a Creu Roja Catalunya. «Em va enviar l’assistenta social, em va costar molt, però m’ajuden a pagar la medicació, amb 480 euros al mes no arribo», explica ella a aquest diari.
Més enllà dels que tenen un problema crònic però, segons l’Observatori de Vulnerabilidad, un 64% del total de les persones encuetadas té dificultats o no pot pagar els medicaments que li prescriu el metge.
A banda dels medicaments i l’atenció odontològica, l’atenció oftalmològica tampoc està garantida pel servei públic en la majoria dels casos.
És per això que fa un any el Col·legi Oficial d’Òptics optometristes (COOOC) i la Fundació Privada de la Visió van signar un conveni amb Creu Roja per oferir tractaments òptics a persones amb situació vulnerable. Un any després de la signatura d’aquest projecte s’ha donat cobertura a 247 persones derivades totes de Creu Roja. L’objectiu ara, segons l’entitat, és poder seguir oferint el servei i incrementar el nombre de beneficiaris al llarg de 2016. Aquest tipus de tractaments, encara que també tenen a veure amb la salut, tampoc estan coberts per la cartera de serveis públics, i per tant, les persones vulnerables queden excloses d’aquesta cobertura.
Al voltant de 19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda severa a tot el món. En la majoria de països on aquest problema assetja les autoritats i organitzacions sanitàries internacionals segueixen els protocols de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fer-li front. D’aquesta manera i des de 1999 els nens amb desnutrició aguda severa són tractats amb l’ús d’antibiòtics. Ara, per primera vegada, un estudi realitzat per Epicentre, el centre d’investigacions de Metges Sense Fronteres (MSF), demostra que l’ús rutinari d’antibiòtics per tractar la desnutrició aguda severa té un impacte mínim en la probabilitat de recuperació.
La investigació es va dur a terme al Níger entre octubre de 2012 i novembre de 2013. L’objectiu era veure quin era l’efecte de l’ús de l’antibiòtic en comparació amb l’ús de placebo per a la recuperació nutricional. Un total de 2.399 nens, tots ells afectats per desnutrició aguda severa sense complicacions, van participar en aquest estudi. El tractament va durar set dies i a la meitat d’ells se’ls va administrar amoxicil·lina, un tipus d’antibiòtic, i a la resta placebo. Al final, es van recuperar de la desnutrició un 65,9% dels nens que van rebre amoxicil·lina, i un 62,7% dels que van ingerir placebo. Aquest resultat, segons MSF, posa en dubte la teoria generalitzada que els antibiòtics són la forma més efectiva de tractar aquesta problemàtica.
Els antibiòtics per tractar la desnutrició severa greu van començar a utilitzar-se el 1999 després que l’OMS ho recomanés per tractar a tots aquells nens que eren hospitalitzats per aquesta causa. Els antibiòtics podien funcionar per tractar els casos de desnutrició que en molts casos desencadenaven en infeccions bacterianes. Amb l’evolució dels anys la forma de fer front als casos de desnutrició ha anat evolucionant. Nacions Unides i l’OMS donen suport des de 2007 a una model que aposta pel tractament a casa a través d’aliments terapèutics però que segueix potenciant l’ús d’antibiòtics.
Tot i l’evolució, explica Rebecca Grais, directora d’investigació de Epicentre, a Catalunya Plural, el protocol mèdic amb el qual es tracta als nens no ha canviat tant. «No s’han realitzat estudis per comprovar si el protocol mèdic a seguir segueix sent acurat», diu.
Grais creu que això no ha evolucionat perquè «desafortunadament la desnutrició afecta només als nens més pobres del món i per tant no és un tema que entri a les agendes d’investigadors i polítics».
Els resultats d’aquesta investigació, segons Grais, són aplicables a altres països que tenen un tipus de desnutrició amb les mateixes característiques. No serveixen en països com Malawi, on hi ha també una alta incidència de VIH entre els menors i on els nens pateixen un tipus de desnutrició concreta coneguda amb el nom de kwashiorkor.
Les conseqüències de l’ús d’antibiòtics
Segons les conclusions de l’estudi, fer servir antibiòtics de forma rutinària pot tenir uns costos i conseqüències importants per a la salut pública. Sobretot pel fet que l’ús rutinari pot provocar resistència als antibiòtics, i això a la llarga pot dificultar el tractament d’infeccions difícils i cares de tractar.
«Els costos i conseqüències per a la salut pública en relació a la resistència als antibiòtics associada a l’ús dels antibiòtics com a rutina requereix més proves que permetin recolzar la seva pràctica continuada», conclou la investigació.
L’estudi, publicat a la revista The New England Journal of Medicine, aconsella eliminar l’ús d’antibiòtics de forma rutinària. Afegeix a més que això suposaria un estalvi substancial de medicaments, de personal i de sistema de distribució. Els investigadors volen fomentar un subministrament d’antibiòtics més responsable.
Grais espera que amb aquests resultats sobre la taula els ministres de sanitat, ONG i la resta de persones que tracten amb aquest problema «pensin una mica més sobre si els antibiòtics són necessaris en els programes en què treballen».
Els farmacèutics es van aixecar aquest dijous amb bones notícies. La Generalitat ha sadat part del deute que tenia pendent i que esperaven cobrar el mes de desembre. A través d’una partida extraordinària del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) habilitada pel Ministeri d’Hisenda les farmàcies han rebut la factura del mes d’octubre, que ascendeix a 117,8 milions d’euros i el 27% de la factura de novembre, segons ha informat el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB). En total ha pagat un 64% del que els devia.
Malgrat tot però els farmacèutics encara estan pendents de cobrar el que queda de novembre, un 73% de la factura, i el total del mes de desembre. És per això que des del Col·legi alerten de què si el dia 5 de febrer no es paga la factura de desembre i el que queda de novembre es tornaran a acumular dos mesos de deute. Una cosa que per altra banda no és cap novetat, ja que l’any anterior la Generalitat va arribar a acumular en un moment fins a quatre mesos de deute.
Així doncs si al febrer l’executiu català no paga els fàrmacs d’aquests darrers dos mesos de 2015 la Generalitat acumularà un deute de 200 milions d’euros amb els farmacèutics. “Estem alleugerits, perquè el fet de cobrar un mes endarrerit rebaixa el volum del deute a tres quarts parts de factura, és la part positiva. La negativa és que no cobrarem el dia 5 de febrer i tornaren a acumular un deute de dos mesos”, ha expressat en declaracions a Catalunya Plural Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).
Segons informa el COFB, els representants del sector ja s’han posat en contacte amb l’executiu català per mirar de trobar una solució i prendre mesures, per tal que “aquesta situació que ha afectat a tot el sector sanitari deixi de ser un problema crònic”.
De fet des de fa més de quatre anys que aquesta tendència es repeteix. A finals d’octubre de 2015 la Generalitat acumulava un deute amb les farmàcies que ascendia a 330 milions d’euros que corresponien a les factures dels tres mesos anteriors. En aquell moment Jordi Casas, vicetresorer del COFB va dir a Catalunya Plural que no comprenia el nou anunci de l’administració de seguir retardant el pagament.”No volem que una situació d’irresponsabilitat política, com és no fer-se càrrec de la medicació de la població repercuteixi en els ciutadans”, expressava.
Per la seva banda, Torres ha dit que no és justa aquesta situació perquè són els farmacèutics els que acaben absorbint un problema que no és seu com si fos seu. «Durant tots aquests anys no hem fallat a la ciutadania entregant medicaments i hem fet de coixí perquè els ciutadans no pateixin», ha dit.
Des del COFB diuen que s’han de prendre mesures que passen per elaborar uns pressupostos realistes que permetin cobrir les necessitats existent, disposar d’un “finançament suficient per fer-hi front” i tenir un “calendari estable de pagaments per al 2016”.
«Si l’any que menys hem gastat hem necessitat 1.300 milions d’euros, no pots pressupostar 950 milions, perquè en faltaran 350 que són tres mesos de facturació. El que s’ha de fer és pressupostar la veritat», apunta per la seva banda Torres.
