Mentre que el percentatge de supervivència de pacients que pateixen càncer colorectal era de 64% el 2006, el 2016 aquesta xifra se situa al 67%. Aquest és només un dels exemples que ha posat sobre la taula l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el dia en que commemora el seu vintè aniversari, i en què ha volgut mostrar la millora en la supervivència dels seus pacients. Segons l’ICO l’esperança de vida d’aquests malalts ha millorat gràcies “als nous tractaments i a la detecció precoç”.
El millor percentatge de millora s’ha aconseguit amb el càncer de limfoma B de cèl·lula gran, que ha augmentat 27 punts i se situa al 68%. Li segueix el mieloma, que ha passat del 43% de supervivència el 2006 al 62% el 2016. Pel que fa al càncer de mama, segons l’ICO, la supervivència 5 anys després del diagnòstic és de 93,6%, i la millora en la supervivència es deu, segons aquest organisme, a l’impacta positiu dels programes de cribatge que permeten detectar tumors en estadis més inicials.
El càncer de pulmó, un dels que té uns nivells de supervivència més baixos, ha augmentat el seu percentatge d’un 21% el 2006 a un 28% actualment. Segons l’ICO el 28% d’aquests casos corresponen a homes i un 19% a dones. Elles es diagnostiquen en estadis més avançats i en el 88% dels casos el pacient fuma o havia fumat.
Les dades que ha posat sobre la taula l’ICO també mostren que Catalunya presenta uns percentatges de supervivència al càncer per sobre de la resta de països de la Unió Europa o els Estats Units. La supervivència per càncer de mama, per exemple era del 92% el 2006 i del 94% el 2016, a Estats Units la supervivència se situava al 91% el 2007 i a la Unió Europea al 82%.
L’Institut Català d’Oncologia és el centre de referència de la meitat de la població adulta de Catalunya i té al voltant de 1.000 treballadors.
“L’índex de prevalença de VIH (Virus d’immunodeficiència Humana) és molt més elevat entre la població reclusa que entre la resta de població”, assegura Cristina Fernàndez, investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Així ho han comprovat a través d’un informe que ha elaborat juntament amb altres centres de recerca europeus per estudiar la situació actual de les malalties infeccioses a dins dels centres penitenciaris.
El risc de patir VIH dins d’una presó catalana és entre 20 i 28 vegades més elevat que fora. Mentre que a Catalunya el percentatge de persones que tenen VIH és del 0,27% aquest percentatge augmenta fins al 7,6% en el cas de les persones preses, segons l’informe. “El fet d’estar exposats a aquests índexs de prevalença pot contribuir una vulneració de drets fonamentals”, explica Fernàndez a El Diari de la Sanitat.
Segons dades del Departament de Salut el 2014 la prevalença d’infecció per VIH en població interna a Catalunya era del 9%. És a dir, de les més de 9.000 persones internes, 286 tenien el VIH. La majoria homes (90%) amb una data compresa entre els 40 i 49 anys.
Fernàndez explica a El Diari de la Sanitat que quan una persona entra a la presó se sotmet a un control mèdic i pot de forma voluntària sotmeteres també a una sèrie d’anàlisis per veure si té cap tipus de malaltia infecciosa. Quan el resultat és positiu se sotmet a l’intern al tractament que sigui pertinent. Si dóna negatiu es pot repetir la prova en sis mesos. El 2014 un 92% dels interns va passar el test sobre VIH, Hepatitis B i C i tuberculosi, indica l’informe de l’Observatori. Aquest treball els ha permès als autors elaborar una eina que facilitaran a l’administració i a les entitats que treballen a la presó perquè puguin saber si les condicions són òptimes per evitar el contagi d’aquestes malalties.
Segons dades del Departament de Salut la incidència i prevalença del VIH als centres penitenciaris s’ha mantingut respecte a anys anteriors, i ha anat a la baixa respecte als anys 80. La mitjana de nous casos detectats entre el 1981 i 2014 ha estat de 30 per any. El que no saben, indica Fernàndez, ja que no tenen les dades, és si es tracte de persones que s’han infectat dins de la presó o es tracta de persones de nou ingrés i que per tant ja estaven infectades abans de ser ingressades. Malgrat això però, aquesta professional creu que les presons són un entorn de risc perquè “la salut és més vulnerable i per les condicions que es donen a dins dels centres penitenciaris”.
La presó, un entorn vulnerable
Un informe publicat pel Departament de Salut assegura que un dels motius pels quals aquestes persones poden estar infectades és el consum de drogues. Un consum que segons indiquen va associat a l’activitat delictiva que tenia l’intern abans de ser internat. Del total de casos notificats de VIH a la presó des de 1981 a 2014, la majoria (80,5%) eren autòctons i la via principal d’adquisició havia estat l’ús de drogues per via parenteral, indica aquest informe.
Amb tot, Fernàndez recorda que les presons són també un escenari de drogues, ja que tot i que estan prohibides, hi són molt presents. Tant és així que un dels programes posats en marxa per l’administració per tal de prevenir el contagi de malalties infecciones és el programa d’intercanvi de xeringues, a través del qual es reparteix material perquè almenys els processos de drogoaddicció es puguin dur a terme en unes condicions que evitin la propagació d’aquestes infeccions.
Pel que fa a l’estat de la malaltia, de tots els casos diagnosticats des de 1981 el 76% van desenvolupar en Sida (Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida). La Sida la provoquen les malalties que pateix l’organisme a causa del deteriorament del sistema immunològic, un sistema que es va deteriorant des que es contrau el VIH.
Dones a la presó, prevalença més alta de VIH
Les dones, tot i representar un percentatge molt menor dintre de la presó, pateixen un índex de prevalença del VIH més alt que els homes. El 31 de desembre de 2014 hi havia 9.294 interns, 93,2% homes i 6,8% dones. D’aquestes, 29 tenien VIH, el que suposa un 11,6% de prevalença, enfront del 8,8% de prevalença en homes.
La Maria Luisa Garcia és coordinadora del projecte “Informació i suport emocional a dones privades de llibertat” de l’entitat Creación Positiva. Part del seu treball és oferir suport a dones que estan preses i infectades pel VIH.
“Depèn molt del cas, però és molt probable que moltes d’ells estiguessin infectades abans d’ingressar”, explica. Assegura però que també pot ser que es contagiïn a dins, no només a través de les drogues sinó també a través dels serveis “vis a vis”. De fet, segons dades del Departament de Salut, només un 67% de les internes amb VIH durant el període 1981-2014 havien contret el virus a través de les drogues, enfront del 86% del homes.
Aquesta professional assegura que aquestes dones es troben doblement estigmatitzades, per una banda pel fet d’estar a la presó i per altra pel fet de tenir aquest virus. “L’impacte emocional del VIH i d’estar en presó determina que decideixin seguir adequadament o no el tractament”, explica. “És cert que hi ha controls mèdics i que totes tenen accés al tractament però el que costa és facilitar estratègies que puguin ajudar a les dones a cuidar-se”, manifesta.
Una altra de les coses que més els preocupa a elles és què passarà quan surtin de la presó. “Existeixen protocols d’acompanyament, però s’hauria de veure si són efectius”, diu Garcia, ja que creu que moltes d’elles són jutjades pel seu entorn pel fet d’estar infectades.
La majoria de consellers autonòmics tenien ganes d’abordar durant el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el tema del reial decret d’infermeria. Però no ha sigut fins al final de la reunió que s’ha parlat del tema. Ha sigut en aquell moment quan 10 consellers han exigit al ministre de sanitat espanyol en funcions, Alfonso Alonso, que derogui el Reial Decret 954/2015, que regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres, segons ha informat l’agència Europa Press.
Entre ells el conseller de salut català, Toni Comín ha exigit la retirada “immediata” del decret perquè assegura que amb aquesta mesura estan posant les infermeres “en una situació insostenible d’inseguretat jurídica i també el sistema assistencial”, segons la nota de premsa de Salut. Ha explicat, tal com li ha traslladat el col·lectiu infermer durant aquestes últimes setmanes, que les infermeres “no poden treballar amb garanties i al final els perjudicats són els pacients”.
Segons ha dit Comín després de la reunió el ministre de Sanitat no ha acceptat derogar el reial decret però ha dit que el portaria a debat al Foro de Profesiones Sanitarias. Per Comín aquest anunci és insuficient però creu que això demostra que aquest és un tema que genera problemàtica.
El Reial Decret 954/2015 es va aprovar el passat 23 d’octubre. Les infermeres s’oposen sobretot als articles 3.2 i 2.2 del text perquè és aquí on s’estableix la condició de la dispensació per part de les infermeres al consentiment del metge i no es permet la prescripció autònoma. Un fet que, diuen, suposa un entrebanc per la pràctica habitual a l’hora d’atendre i curar els pacients.
“El procediment en què es va aprovar va ser inacceptable perquè hi havia un preacord sobre el text en el Consell Interterritorial però posteriorment el Consell de Ministres va canviar-lo», ha recordat Comín durant la reunió d’avui.
Igual que ell, els consellers de sanitat d’Astúries, Aragó, Andalusia, Valencia, Castilla-La Mancha, Illes Balears, Cantabria, Extremadura i Canàries també han exigit la derogació del decret calcificant-lo de “nefast”.
El conseller de sanitat d’Extremadura, José María Vergeles, ha dit a més que aquest és un tema que s’hauria hagut de tractar en prioritat per la “lluita d’interessos” entre professionals mèdics i infermeres que s’ha creat després de la seva aprovació. “Ens sembla un autèntic despropòsit perquè, a més, s’ha posat a última hora i amb calçador”, ha dit.
Situació a Catalunya
Comín ja s’ha reunit amb el col·lectiu infermer a qui ha promès que redactarà un real decret propi sobre la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments. Segons va anunciar Comín la conselleria vol crear una Comissió de Pràctica Assistencial que haurà de vetllar per identificar els àmbits en què és necessari disposar de protocols i alhora garantir que es compleixen les pautes d’harmonització.
Segons informació del Departament de Salut aquest òrgan estarà format per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També hi haurà, com a observadors, el Consell de la Professió Infermera i el Consell de la Professió Mèdica.
L’hepatits C i la despesa pels fàrmacs necessaris per fer front a aquesta malaltia han sigut protagonistes de la reunió del dimecres. La majoria de consellers han demanat a Alonso que no conti com a dèficit públic autonòmic la despesa del tractament per l’hepatitis C. El ministre, segons l’Agència EFE, ha dit que hi estava d’acord però que no pot discutir les normes de comptabilitat.
“No es raonable que el mateix govern que ens reclama complir amb uns objectius de dèficit aprovi un pla estratègic i incorpori medicaments d’elevat cost”, ha dit el conseller de sanitat de Castilla i León Antonio María Sáez Aguado, segons recull l’agència Europa Press.
Per la seva banda Comín ha lamentat que Catalunya hagi de pagar els tractaments per l’hepatits C en solitari, cosa que ha produït, ha dit, una desviació de 170 milions d’euros. “La lleialtat institucional consisteix en no dir a soles i fer que el finançament el realitzin altres, els governs autonòmics”, ha expressat.
El 75% dels ciutadans que tenen un Centre d’Atenció Primària (CAP) assignat han estat atesos almenys un cop pel seu metge de família. En el cas dels majors de 75 anys, més d’un 96% d’ells s’han visitat a l’atenció primària durant el 2014 i pel que fa els menors, un 96,2% també va fer-ho, segons l’informe de resultats de l’Atenció (AP) primària de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Tot i la incidència d’aquest sector, els professionals segueixen reivindicant la falta de reconeixement d’aquesta especialitat el Dia Mundial de l’Atenció Primària que se celebra aquest dimarts.
“L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, reivindica Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en declaracions a El Diari de la Sanitat. “Necessitem reconeixement social, acadèmic i professional”, afegeix aquesta professional. A banda, reivindica la necessitat de parlar dels professionals de l’atenció primària com a especialistes en salut familiar i comunitària.
Totes les persones necessitaran algun cop al llarg de la seva vida visitar-se a l’atenció primària. Aquest sector no només destaca per fer front a una sèrie de malalties, als processos de vacunació o al seguiment de malalties cròniques, sinó que a més té una gran importància per la prevenció. “Hi ha una sèrie de factors de risc que controlem en l’atenció primària i que permet que no es converteixin en malalties”, confirma Forés.
Malgrat tot aquest ha estat un dels sectors més afectats per les retallades. El Govern català ha reduït un 20% el pressupost de l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. En total, segons l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han perdut al voltant de 2.500 treballadors. Per això, mentre el nombre de visites es mantenien, el nombre de professionals disminuïa i per tant, els metges cada cop es veien obligats a atendre més pacients. “Els professionals cada vegada pateixen més precarietat laboral, sobretot els nous treballadors, que són més joves i dones”, explica Forés.
Aquesta precarietat fruit de la davallada de pressupost es tradueix, explica la presidenta de la CAMFiC en una exportació de metges. “Exportem metges d’atenció primària a altres especialitats, perquè creuen que allí tenen millor sortida, i també els exportem a altres països”, assegura.
Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el 2014 el Govern va preveure gastar 185 euros per persona en la seva atenció primària, mentre que tenia previst gastar-ne 698 en hospitalària o 125 en farmàcia. El 2013, un dels pitjors anys, el pressupost públic total destinat a la primària va suposar poc més del 16% del pressupost total.
Evitar la saturació dels serveis d’urgències
“Si l’atenció primària és de qualitat i d’accés universal la taxa de supervivència i de salut en la població és major”, emfatitza aquesta experta.
De fet, una prova més de què hi ha altres tipus d’atenció que passen per sobre de la primària s’evidencia amb la saturació de les urgències. El 2014 es van fer 428 visites a urgències per cada 1.000 persones, una xifra superior a la de 2013, que va ser de 414. En aquesta xifra s’inclouen les urgències tant de centres hospitalaris com de Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), sense distinció. “Crida l’atenció que gairebé la meitat de la població acudeixi en el període d’un any a un servei d’urgències”, alerta el FoCAP en una anàlisi feta sobre els resultats de l’AQuAS.
Segons aquest fòrum el 67,1% d’aquestes urgències són de nivell 4 i 5, és a dir no urgents o de menor urgència. “Amb la creació de la CUAP es va observar una disminució de les visites a serveis d’urgències hospitalaris, i en canvi no s’ha aprofundit en aquest model”, alerten. Potenciar les visites al centre d’Atenció Primària o a les urgències del CAP pot ser útil per descongestionar les urgències dels hospitals que en els darrers anys estan altament saturades. Molts d’aquests centres han de col·locar els pacients als passadissos i doblar la capacitat dels boxs.
“Per les urgències lleus, remetre als CUAPs o als CAP els pacients que arribin per iniciativa pròpia seria una bona mesura per a descongestionar les urgències hospitalàries. Tot això requereix, però, lideratge i valentia política i dels professionals, educació de la població i dotació de recursos (personal, material, circuits funcionals…) a l’atenció primària”, recorden des d’aquesta entitat.
Potenciar l’Atenció Primària dins dels estudis
La medicina familiar i comunitària ofereix aproximadament un 40% de les places del MIR, en canvi no sempre és la prioritat dels estudiants. “Hi ha molt desconeixement de què fem i de què és”, justifica Jordi Mestres, metges de família i un dels impulsors de la campanya “Elige MFyC” amb la qual volen atraure més estudiants cap aquesta especialitat.
Mestres creu que a vegades molts estudiants es decanten per altres especialitats perquè sembla que “tinguin més sortida professional, quan no és així, o perquè sembla que atorguin un estatus diferent”.
A la vegada Mestres creu que el fet que la majoria de facultats no tinguin un departament de medicina familiar i estiguin més centrades en la medicina especialitzada també provoca aquesta falta d’interès. “Fins fa poc les facultats de medicina en parlaven molt poc, ara sí que s’ha potenciat una mica més”, assegura.
“Durant la carrera, per la falta de departament dins de les facultats i de models, s’orienta als estudiants cap a una especialitat i no es potencia la medicina familiar”, assegura per la seva banda Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC. “Hem d’explicar a la població el tipus de metges que necessita i planificar l’oferta segons això”, emfatitza.
El CatSalut ha encarregat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell que estudiï de quina forma pot absorbir tota l’activitat que fins ara es derivava a la Clínica del Vallès, centre privat propietat de Quirónsalud, segons els treballadors del centre de Sabadell. El passat 22 de febrer el conseller de Salut Toni Comín va anunciar que aquesta Clínica, així com també l’Hospital General de Catalunya, propietat de la mateixa empresa, quedarien fora de la xarxa d’utilització pública i per tant no es tornarien a firmar els contractes amb aquests centres.
Tot i així, en aquell moment el conseller no va especificar de quina forma es donaria sortida a tota aquesta activitat que es deriva, sobretot intervencions quirúrgiques i quan l’hospital de Sabadell és ple, també hospitalitzacions.
Segons ha informat el comitè d’empresa del Taulí a El Diari de la Sanitat, la directora executiva del centre, Cristina Carod, ha informat aquesta setmana als treballadors de l’hospital de què s’està estudiant la possibilitat de llogar espais de la Clínica del Vallès, quiròfans i alguna planta per ingressos.
Segons els treballadors, quan el CatSalut va decidir rescindir el contracte amb la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, el Taulí va elaborar un pla per ampliar la capacitat del centre. Carod va informar als treballadors que obriran abans de setembre 54 llits nous, que segons ells poden donar sortida a allò que es deriva a la Clínica privada però no al col·lapse conjuntural que pateix el centre.
Carod també els va explicar que quan van presentar aquest pla, el CatSalut els va demanar que estudiessin també la possibilitat de llogar espais de la Clínica del Vallès. “Què passarà amb els treballadors? Se’n contractaran de nous? Ens enviaran? O contractaran els que treballen allí?” es pregunten des del comitè.
Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb el Departament de Salut per demanar-li la seva versió. Fonts del Departament asseguren que respecte les negociacions no comentaran res fins que no hi hagi una proposta tancada.
Només a l’àrea metropolitana de Barcelona moren cada any 3.500 persones de malalties vinculades directament amb la contaminació de l’aire, segons el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Catalunya supera els valors legals europeus i els valors límits fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de partícules contaminants i òxids de nitrogen a tot el territori. Aquesta setmana el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una moció, presentada per Ciutadans amb esmenes de tots els partits excepte del PPC, sobre mediambient.
El Parlament insta el govern a respectar els límits legals que marca la Unió Europea, és a dir, reduir en un 35% els òxids de nitrogen i en un 30% les partícules contaminants abans del 2020. La moció també demana al govern que elabori un pla de reforç del transport públic, la creació de zones d’aparcament allunyades dels centres urbans i ben connectades amb el transport públic i la implementació de la xarxa BiciEstació. A més el Parlament exigeix al Govern que implementi un nou sistema tarifari pel transport públic que permeti afavorir la fidelització de l’usuari.
A banda d’aquestes mesures i d’altres la moció incorpora també la necessitat de complir amb tots aquells acords que van quedar recollits en una moció presentada prèviament, el 2014, i de la qual van quedar molts punts per implementar. Segons explica Maria Garcia, membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, a El Diari de la Sanitat, una de les poques coses que s’ha dut a terme d’aquella moció és la millora de la freqüència dels metros.
Aquesta experta en temes medioambientals recorda que Catalunya està incomplint amb els límits que marca la Unió Europea des de fa molts anys. “La contaminació de l’aire és la primera causa ambiental que afecta la salut”, recorda posant èmfasi en la importància que té aquest determinant social de la salut. I afegeix que pot provocar malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques o fins i tot càncers, ictus i infarts. “Està en la mateixa categoria que el tabac, i per tant, tota aquesta contaminació deriva en ingressos hospitalaris i baixes laborals”, recorda.
Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire celebren la moció aprovada pel Parlament, però critiquen que, malgrat que alguns partits parlessin de la millora de rodalies durant el ple, no hagi quedat recollit en aquesta moció la millora de les infraestructures de rodalies, del tramvia i de la nova xarxa d’autobusos.
Llarga lluita cap al compliment de la normativa europea
El Govern de la Generalitat va aprovar finalment amb retard el 2014 el Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire. Amb tot, Maria Garcia assenyala que aquest pla conté bàsicament mesures voluntàries o incentius, i que en cap cas marcava els objectius fixats per la legislació europea.
Aquest pla no va ser acceptat per la Comissió Europea. Això i els incompliments de Catalunya ha portat a l’organisme europeu a presentar procediments d’infracció que estan pendents de ser resolts al Tribunal Superior de Justícia Europeu.
“El pla no va ser acceptat per la Comissió Europea perquè no conté mesures estrictes”, afegeix Garcia. Fruit d’aquesta acció poc concreta Iniciativa per Catalunya Verds va presentar la moció de 2014, amb esmenes fetes per Esquerra Republicana i Convergència i Unió.
El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns el nou Pla integral per millorar les llistes d’espera sanitàries, seguint amb el compromís amb el qual es va arribar amb l’acord entre JxS i la CUP. Tot i les bones intencions d’aquest nou govern, el conseller de salut Toni Comín ha assegurat que els objectius fixats per la conselleria per reduir les llistes no es podran complir si no s’aproven nous pressupostos. Comín ha assegurat que per poder complir amb aquesta reducció es necessiten 100 milions d’euros més. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, ha assegurat.
JxS es va comprometre a reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i per les primeres visites a l’especialista. Alhora, es va comprometre a reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Aquest compromís és el que recull el nou Pla integral per millorar la gestió de les llistes. Un pla que si finalment s’aplica, es durà a terme augmentant en més de 20.000 les intervencions quirúrgiques en centres del SISCAT. Es duran a terme 30.000 proves diagnòstiques més, i per tant el temps mitjà d’espera disminuirà de 71 a 35 dies, i per últim es realitzaran 300.000 consultes externes aquest any, permeten una disminució de 163 a 82 dies el temps mitjà d’espera per aquestes visites.
En concret, segons el Departament, complir amb el compromís de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervenció quirúrgica tindrà un impacte econòmic de 74 milions d’euros. Reduir les llistes per proves costarà 8,4 milions i reduir les llistes per consultes externes costarà 13,6 milions d’euros.
Comín ha assegurat que un cop aprovat el pressupost el compliment de l’objectiu d’aquest pla serà efectiu en un termini de 12 mesos.
El conseller també ha explicat que l’objectiu d’aquest nou pla és garantir una priorització basada en criteris clínics i socials, i que per tant, a l’hora d’establir temps d’espera es tindran en compte criteris com la gravetat de la malaltia, el dolor, la progressió de la malaltia, la probabilitat i grau de recuperació, tenir o no una persona que cuidi el malalt i l’impacta laboral d’aquesta malaltia, entre d’altres.
El Departament també ha presentat els últims resultats sobre temps d’espera. El final de 2015 153.103 persones estaven en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Un 22% en llista d’espera per a intervencions amb termini garantit, un 13% dels quals superaven els temps garantits. Per altra banda el 78% restant dels pacients que esperaven per ser intervinguts, esperaven per intervencions de termini de referència, és a dir, sense temps màxim garantit. D’aquests més d’un 13% superava els 365 dies d’espera.
Les persones que han hagut de fugir del seu país a causa del conflicte o la persecució sovint han viscut experiències molt dures. Són els protagonistes o testimonis de tortures, segrestos, violència sexual, la mort de familiars i amics…. Més enllà de l’estat físic amb el qual aquestes persones arriben als camps de refugiats, aquestes experiències provoquen sovint una sèrie de problemes mentals que ells desconeixen i que poden tenir greus conseqüències. El procés de migració omple encara més de traumes la motxilla que tots arrosseguen. La Lena Zachou és una psicòloga de nacionalitat grega que treballa amb Metges Sense Fronteres (MSF) al camp de refugiats de Lesbos (Grècia) oferint suport psicològic a tots els refugiats que arriben fins aquí. Aquesta professional està segura que si després del procés de migració se’ls ofereix una vida digna i se’ls ajuda en el procés d’integració se’n poden sortir.
Quin tipus de traumes pateixen les persones que arriben als camps de refugiats?
El que nosaltres estem veient és que una bona part de la gent que està arribant ha patit experiències traumàtiques fruit de conflictes, guerres, pèrdua de familiars o per haver hagut de combatre. Totes aquestes situacions estan molt connectades a l’estrès post traumàtic. Ells no en són conscients, el que tenim aquí és gent que ens explica que pateix insomni, que tenen flashbacks o altres coses, però en realitat no saben el que els està passant. Part de la nostra feina és explicar-los què els passa. El que sí que sabem és que en població com aquesta el grau de desordres mentals i depressió és més alt comparat amb la resta de població. Té sentit, perquè tots aquests símptomes que manifesten es poden explicar molt bé si tenim en compte tot allò pel que han passat i allò que encara segueixen passant.
Quines són majoritàriament les experiències traumàtiques que han viscut?
La majoria dels que arriben han patit la guerra, han viscut conflictes o han patit la pèrdua de membres de la seva família. Alguns també la persecució i, per descomptat, tots ells la migració. La migració en si mateixa és una experiència traumàtica per la forma amb la qual passa, molts cops a través del contraban. O per la forma en si mateixa, a vegades molt connectada a la mort, perquè és un procés de migració que no és segur. Per tant, direm que el període previ a la migració i la migració en sí mateixa són experiències traumàtiques.
En general, quan aquestes persones arriben són conscients de que poden estar patint problemes de salut mental? Demanen ajuda?
Un gran repte per nosaltres era com integrar el suport psicològic al servei mèdic primari que es dóna als camps, ja que la majoria de la població no sap que poden estar patint aquests tipus de problemes psicològics. Ells tenen símptomes psicològics que són els que expressen quan reben ajuda mèdica; insomni, cansament crònic… però no saben que aquestes coses estan connectades amb algun tema psicològic. Per tant, part del nostre treball és augmentar la conscienciació sobre el que està passant, per fer-los entendre que es pot fer alguna cosa amb els símptomes que estan patint. Normalment som nosaltres els que anem a ells i és llavors quan ens expliquen aquests símptomes o a vegades són els metges els qui els envien a nosaltres quan veuen que els símptomes que presenten no estan connectats amb res físic.
Lena Zachou treballant amb Bashir, traductor d’Afganistan en una programa per a nens refugiats al port de Mytiline / Georgios Makkas/Panos Pictures
La llengua és una barrera molt gran quan un psicòleg intenta ajudar a aquestes persones?
La llengua és un problema, per mi va ser un gran repte, ja que pels psicòlegs és molt important entendre i ser capaç de comunicar-te amb la gent. Però treballem amb intermediadors, que no només fan la feina de traduir, sinó que també fan de pont entre la gent i nosaltres des d’un punt de vista cultural.
Un cop passada aquesta barrera, la vostra feina és explicar a aquestes persones que el que poden estar patint és fruit d’un problema psicològic.
Hi ha persones amb educació superior que tenen més coneixements sobre el que els pot estar passant i sí que ho relacionen amb el fet que sigui psicològic, però d’altres no. Eduquem la gent en aspectes psicològics, per normalitzar els símptomes, els expliquem els mecanismes per afrontar-ho i els expliquem que si pateixen segons quins tipus de símptomes poden estar patint algun tipus de problema psicològic.
Aquestes experiències viscudes i el fet que pateixin aquests problemes mentals, els deixarà marca en el futur?
Poden patir molts tipus de desordres lligats a l’experiència viscuda, com trastorns per estrés posttraumàtic o desordre emocional. Però per altra banda el que també sabem, resultat d’investigacions, és que molts d’aquests traumes són causats per factors post migració, com la integració, les possibilitats de tenir una casa en condicions o les oportunitats de treball. I amb tots aquests factors, que són molt importants, sí que podem fer-hi alguna cosa.
Qui sol oferir aquesta ajuda psicològica als camps de refugiats de Grècia?
En aquest tipus de camps és un repte fins i tot oferir atenció mèdica primària. La majoria del suport psicològic que es dóna prové d’organitzacions com Metges Sense Fronteres (MSF). El rol de l’Estat sol ser cuidar-se del menjar, del centre, i d’aquests tipus de temes, però no del servei psicològic.
Per què? No és considerat fonamental?
Crec que els països sí que ho consideren una prioritat, el que passa que tenen en compte que la gent aquí està de pas, el que significa que la gent no està aquí instal·lada. Només estan aquí uns dies i per tant els serveis de salut mental es troben amb molts entrebancs , perquè el que pots fer està molt limitat. És un gran repte crear programes que donin les eines a la gent per poder seguir endavant en aquestes circumstàncies. No és que la salut mental no estigui apreciada sinó que és molt difícil crear un programa que hagi estat dissenyat per la gent que estigui en camps només uns dies.
Després de tot el que has vist, creus que aquesta gent pot tenir l’esperança de poder refer les seves vides i superar tots aquests traumes?
Al final són persones com nosaltres. És gent que està esgotada, que ha viscut la guerra, el dolor, però al final són gent com nosaltres. Penso que si aconseguim que aquesta gent tingui una vida digna durant el període post migració se’n sortiran.
La psiquiatra de MSF Lena Zachou aconsella l’Aysha, de 40 anys i originària d’Alep, a fora una tenda del camp de Kara Tepe, a Lesbos, Grècia. / Georgios Makkas/Panos Pictures
L’hospital més gran de Catalunya està en plena renovació. Aquest divendres el matí el conseller de Salut, Toni Comín, ha donat a conèixer les millores que s’estan duent a terme a l’Hospital Vall d’Hebron, que tenen un pressupost inicial, segons ha informat, de 34 milions d’euros.
Per una banda s’està ampliant el bloc quirúrgic. Segons ha informat el representant de Salut, després de l’estiu s’estrenaran 19 quiròfans nous, que de moment estan en fase d’equipament. Per altre banda la unitat de cures intensives i reanimació també s’ampliarà. Hi haurà 36 llits nous per cures intensives i 19 pel que fa a reanimació que estaran operatius a principis de l’any vinent.
“Intentem posar-nos al dia després de 5 anys d’aturada pel que fa a la inversión en equipaments”, ha manifestat Comín.
Però més enllà d’aquestes mesures, una de les propostes més ambicioses i que encara està en fase d’estudi és el trasllat de les consultes externes a un nou edifici que es construirà a un solar que hi ha a l’altra banda de la Ronda de Dalt. Fins ara aquestes consultes estaven disperses entre els diversos dispositius del parc sanitari de l’hospital i el que es preten ara és aglutinar-les totes en un sol edifici.
Per fer-ho però, segurament no n’hi hagi prou amb els 34 milions d’euros que de moment es pretenen gastar per fer aquestes millores, ha dit Comín, ja que de moment només s’ha decidit engegar el projecte executiu. “Tenim previst encarregar el projecte executiu perquè això comenci a prendre forma”, ha declarat.
Ha dit però que bona part d’aquests canvis així com les millores de la resta de centres, dependran de l’aprovació del pressupost. “Si finalment hi ha pressupost, no serà un pressupost pitjor que el de 2015 però tampoc podrà ser millor que el de 2015”, ha manifestat el conseller.
Reunió de Marea Blanca amb Toni Comín
El conseller també ha fet una valoració de la reunió mantinguda aquest dimarts amb diversos membres de la plataforma social Marea Blanca, en la que li van traslladar les preocupacions que tenen i els problemes que creuen que s’han de resoldre de forma ràpida.
“S’ha obert un diàleg i hem acordat departament i moviments socials que ha de ser un diàleg permanent, estable i constructiu”, ha dit el conseller.
Aquesta és la primera vegada que Comín rep als representants de Marea Blanca per parlar de salut d’ençà que és conseller. “Sóc partidari de què hi hagi moviments socials que reivindiquin el dret a la salut, no els veig com una amenaça, sinó com un potencial aliat per fer molts dels canvis”, ha manifestat.
En un comunicat, la plataforma ha explicat que van fer arribar al conseller els problemes reals sectorials i territorials que afecten el sistema sanitari i van fer-li propostes alternatives i viables. Expliquen que van tractar molts temes que estan sobre la taula com el VISC+, les llistes d’espera o el tema dels consorcis i les privatitzacions.
Amb tot, van demanar-li al conseller que de forma urgent garanteixi la universalitat de l’atenció sanitària a totes les persones i per altra banda van exigir-li que es fes un esforç, com més aviat millor, per reduir les llistes d’espera, en particular les d’atenció primària, on la davallada de pressupost ha sigut major.
16“Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris”. Així de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l’Informe “Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model”, de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d’innovació farmacèutica i que senyala els principals problemes d’aquest sistema d’investigació de nous tractaments.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de països més pobres de regions de l’Àfrica, Àsia o de l’Amèrica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a què el model d’innovació estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econòmica per damunt de qualsevol cosa. Això provoca, com expliquen en l’informe, no només que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts països no el puguin pagar, sinó que a més aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten només a països pobres.
El 90% dels recursos d’investigació, segons aquest estudi, estan concentrats en les malalties que interessen a un 10% dels pacients. “Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que depèn de la seva rendibilitat està condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les” diu l’informe.
“Cada vegada amb més freqüència es queden més problemes sense tractament i sovint perquè tenen un preu massa alt”, explica Villanueva. A casa nostra això ha passat amb el tractament per via oral d’acció directa per l’Hepatits C, el Sovaldi. Un medicament que a causa del seu elevat preu no s’ha pogut donar a tots els malalts, tot i el seu alt grau d’eficàcia.
Un altre d’aquests casos és els dels antibiòtics. Els antibiòtics van acumulant reticències i per tant, com explica Villanueva és necessari invertir en nous tipus d’antibiòtics per poder fer front a les infeccions. “En 20 anys no tindrem antibiòtics per tractar infeccions simples”, lamenta aquesta experta. Això es deu, segons ella, a que al tractar-se d’un tractament curt, que pot dura només dies, les empreses no estiguin interessades a invertir-hi. “Això es contraposa al que passa en el cas del VIH, per exemple, on es tracta de tractament de per vida i on si estan disposats a invertir-hi”, afageix.
Les deficiències del model
L’alt preu dels medicaments es deu sobretot al sistema de patents a través del qual es regeix aquesta indústria. Cada producte que es genera està sovint sotmès a diverses patents, unes patents d’exclusivitat que perduren durant 20 anys i que per tant donen a l’empresa el monopoli d’aquell tractament, el que els permet fixar els preus que volen, com posa de manifest el treball de ISGlobal. “Una cosa són els beneficis, i l’altre són els beneficis abusius”, lamenta Villanueva.
Els investigadors de l’informe alerten a més del fet que els ciutadans paguen dues vegades per la creació d’aquell medicament. Això és així ja que la investigació preliminar sobre un nou tractament la duen a terme sobretot universitats i centres de recerca públics, finançats amb els diners de l’administració, per tant dels ciutadans. Un cop s’han passat les primeres fases, les empreses farmacèutiques compren les molècules “prometedores” i poden començar a fer assajos clínics. És en aquest moment en què decidiran si els interessa comercialitzar o no el producte i més endavant a quin preu fer-ho, un preu del qual se’n faran càrrec també els sistemes sanitaris públics. L’informe explica que és habitual que les farmacèutiques justifiqui els elevats preus per «l’alt risc» de la seva indústria. No obstant això, la investigadora reitera que aquest risc es veu disminuït pel fet que els costos de les primeres investigacions, amb una major possibilitat d’error, hagin estat finançats per centres de recerca públics.
Un altre de les deficiències del sistema és la falta de transparència. Segons aquest informe no es publica la informació sobre el cost real de producció dels tractaments ni tampoc les negociacions que les farmacèutiques duen a terme amb cada país per fixar el preu de venda (el preu es diferent per cada país). Elena Villanueva recorda que així és com va passar a Espanya amb el cas del Sovaldi, ja que no va transcendir res sobre la negociació. “No sabem el que negocia Espanya per cada medicament que compra”, denuncia. “Quan costa posar un medicament al mercat? Què constitueix realment una innovació subjecte a patents? Qui determina l’agenda d’investigacions? Quin paper juga el sector públic”, es pregunten els experts d’aquest informe.
“Si els governs gestionessin les inversions podríem reconduir la situació”, assegura Villanueva, que es mostra convençuda de què, com expliquen en l’informe, hi ha alternatives molt factibles a aquest model. “Hem deixat que la salut es converteixi en un negoci, però la salut és un bé global i ha d’estar administrada pels governs”, reivindica.
