Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

  • Cada llibre llegit, deu minuts de recerca en càncer

    Quan les forces s’ajunten, s’arriba més lluny. Ho demostren accions com la iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Collserola i l’hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS, que s’han unit per a recaptar fons per a la recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Incentivant una fita, en potencien una altra, amb un doble impacte de guany social.

    Junts han posat en marxa la campanya solidària Girem Full! que, des d’aquest dijous 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i fins al 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, recollirà ressenyes de llibres llegits per qualsevol persona –infants i adults–, i per cada obra llegida s’estarà aportant deu minuts de recerca, una hora per cada sis llibres llegits. La transformació de temps de lectura en temps d’investigació serà possible gràcies a donacions de persones anònimes de vint euros per cada llibre llegit, que ampliaran així recursos obtinguts també per mecenes i accions solidàries.

    Les ressenyes es poden dipositar directament a les bústies físiques que hi haurà ubicades a l’entrada de l’hospital Clínic, a les llibreries adherides a la campanya –que es preveu que siguin la majoria de les agremiades– i també es poden enviar a través del web de Girem Full!. S’han proposat aconseguir sumar 1.000 hores de recerca contra el càncer, per tant, calen 6.000 ressenyes de llibres llegits.

    Inici a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    L’original idea ja va començar a preparar-se l’any 2019, engrescant els llibreters amb una campanya per apropar la ciutadania a la recerca passant per la lectura. Tot estava llest per dur-se a terme, quan la pandèmia de la Covid va irrompre i, com va passar amb tantes altres coses, ho va aturar.

    “Hem tingut aquests anys per a reflexionar i ens hem adonat que seria bo començar en una escola, amb la idea que siguin els nens i nenes els qui passin el testimoni a la resta de la societat i que cada any siguin més escoles, però també empreses i particulars, els involucrats en la iniciativa”, ha explicat la responsable de Mecenatge de l’hospital Clínic Núria Vilamajó.

    Aquesta primera edició arrenca a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Barcelona, però, tal com diu el president del Gremi de Llibreters de  Catalunya, Eric del Arco “ens adrecem a un públic ampli i divers, com els membres de la comunitat escolar, amants de la lectura, professionals del món de la salut, empreses, particulars i tota persona interessada en aportar el seu gra de sorra en la lluita contra el càncer”.

    La idea dels impulsors és consolidar un temps cada any en què tothom pugui posar-se a llegir en favor de la investigació en salut. D’aquesta manera, la iniciativa aconsegueix un doble impacte: el foment de la lectura i l’impuls de la recerca en salut, i el conseqüent guany social a totes bandes.

    Immunoteràpia

    La campanya Girem Full! impulsa el Projecte ARI i, amb aquest, la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS amb l’objectiu de desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra en millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor.

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els propers mesos, també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    “A través de la col·laboració sinèrgica entre socis estratègics i l’equip multidisciplinari del Campus Clínic, aconseguirem un futur on les teràpies cel·lulars personalitzades es converteixen en un eix central en el tractament del càncer”, assenyala Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang del Clínic.

  • Els beneficis de l’esport en la salut

    Aquest dissabte, 16 de març, ha tingut lloc la Cursa Científica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, una competició popular per conscienciar sobre els beneficis de l’activitat física, fins i tot com a part d’un programa de rehabilitació en casos de malaltia de cor, sempre adequant l’esforç a cada pacient. Entre els 193 participants a la cursa de dissabte, que enguany ha arribat a la seva trenta-cinquena edició, hi va córrer Mar Mesa, “una pacient trasplantada de cor ara fa vint-i-cinc anys, que va portar el dorsal número 1”, segons va explicar el Dr. Ricard Serra-Grima. Ell és el cardiòleg especialitzat en medicina esportiva de l’Hospital de Sant Pau impulsor d’aquesta cursa que, en aquesta edició, va consistir a córrer uns cinc quilòmetres que equivalen a cinc voltes al voltant dels pavellons del Recinte Modernista de Sant Pau. Aquesta vegada, el tret de sortida el va donar l’atleta olímpica i explusmarquista nacional en distància Marta Galimany.

    Des del primer cop que es va celebrar aquesta cursa, l’any 1989, s’han estudiat els efectes de l’exercici físic de llarga durada sobre el cor i, al llarg d’aquestes trenta-cinc edicions, hi han participat pacients que han tingut problemes de cor i que han seguit un programa de rehabilitació.

    Amb el suport de la Fundació Cors Units, Clubs DIR, el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès (CAR) i la firma de serveis de cronometratge de Catalunya Championship, aquesta carrera esdevé cada any una iniciativa que esperona, no només la conscienciació sobre el bé de l’activitat física en la salut, sinó també de la recerca que ho demostra científicament. Fins ara s’han dut a terme una vintena d’estudis en aquest sentit. Tal com explica el Dr. Serra-Grima, “fer exercici de forma regular és beneficiós per a tothom que estigui en bones condicions de salut, i també per a pacients que han tingut algun problema de cor –sempre que estiguin estables clínicament en el moment de la prova–. Igualment, és bo per a la prevenció i control de la diabetis tipus 2, i per a qui pateix hipertensió arterial i altres alteracions de tipus metabòlic, com ara la hipercolesterolèmia, o fins i tot per aquelles persones que han tingut càncer. L’esport és part de la rehabilitació, per això anomenem aquesta prova La cursa amb més cor”.

    40 anys del primer trasplantament de cor

    Aquest any, a més, es compleixen quaranta anys del primer trasplantament de cor a l’Estat. El va realitzar a l’Hospital de Sant Joan de Déu, el 9 de maig de 1984, un equip encapçalat pels cirurgians Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín, que va trasplantar un cor a un home de 29 anys amb una cardiopatia en fase final.

    Com a centre d’atenció especialitzada terciària d’alta complexitat, l’Hospital de Sant Pau és un referent en assistència, docència i investigació en els àmbits nacional i internacional.

    Fundació Cors Units

    Nascuda l’any 2012 a partir de la col·laboració entre l’Hospital de Sant Pau i l’Associació de Pares de Nens Operats de Cor, està liderada per reconeguts metges especialistes i té seu a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La Fundació Cors Units dedica la seva tasca a la Cardiologia, la Medicina esportiva i l’Oncologia pediàtrica per millorar la vida d’infants afectats per cardiopaties, i també per donar suport a les famílies, pediatres, cardiòlegs i altres especialistes.

    El seu principal objectiu és facilitar la inclusió escolar i extraescolar a infants i adolescents que han patit una malaltia cardiovascular, càncer o tenen una patologia cardiovascular crònica no greu. Són infants diagnosticats o curats de la seva malaltia, i el seu entorn proper (família, professors,…) necessiten la certesa que els infants poden fer exercici físic sense risc. Aquesta tranquil·litat permet als infants i adolescents integrar-se i socialitzar-se amb tota normalitat, fet que impacta molt positivament en la seva vida, després de temporades llargues d’hospitals.

    També la Fundació DIR treballa per impulsar uns hàbits de vida que siguin saludables i entén l’esport com una eina d’inserció i de dinamització social. Des del 1995 fa una especial atenció als col·lectius més vulnerables, sigui a través de projectes propis o col·laborant amb altres entitats.

  • La qualitat de l’aire a Europa millora, però continua preocupant

    Les concentracions de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen a l’aire són l’objecte d’estudi amb els quals es mesura la qualitat de l’aire.

    Tal com s’informa al Canal Salut, a Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural realitza una vigilància permanent dels nivells dels contaminants presents en l’aire ambient a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

    A més, entre els mesos de maig i setembre, es fa una campanya específica de vigilància de l’ozó troposfèric perquè les condicions meteorològiques afavoreixen la formació d’aquesta substància. I en el web de Medi Ambient i Sostenibilitat, es pot conèixer la qualitat de l’aire actual en temps real.

    L’any 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir unes directrius mundials sobre la qualitat de l’aire. I, d’acord amb aquestes directrius, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», i el Barcelona Supercomputing Center –Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS)–, ha estimat les concentracions ambientals diàries de diferents partícules en suspensió (PM2.5 i PM10), diòxid de nitrogen (NO2) i ozó troposfèric (O3) en un ampli conjunt de regions europees entre el 2003 i el 2019. Ho ha fet basant-se en tècniques d’aprenentatge automàtic. L’objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius fixades per l’OMS en un o diversos contaminants.

    L’equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, on viuen 543 milions de persones. Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM2,5 i PM10) i diòxid de nitrogen (NO2) han disminuït en la major part d’Europa. En concret, els nivells de PM10 van ser els que van disminuir més durant el període d’estudi, seguits dels de NO2 i PM2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d’O3 van augmentar anualment un 0,58% al sud d’Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

    Tot i les millores en la qualitat de l’aire, el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea viu en zones que superen els nivells recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament.

    Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

    Segons els experts, les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l’estiu potencien la formació d’O3 mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d’O3 acceleren l’oxidació dels compostos orgànics de l’aire. Aquest procés d’oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d’incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O3 com de PM2,5. Segons alerta l’investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi, Joan Ballester Claramunt, “aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d’abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica».

    Aquesta és, de fet, la gran utilitat d’estudis com aquest, que serveixin per abordar després polítiques que encaminin a les societats a contribuir a millores globals per a les persones i per al Planeta. Per això, cada contaminant estudiat, un cop determinats els nivells d’acumulació i, per tant, d’agressió a la salut, ha de portar a mesures per a combatre aquesta emissió o formació concreta al nostre entorn.

    Un exemple és l’O3 troposfèric. Expliquen els investigadors que es troba a les capes baixes de l’atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s’emet directament a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)– que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l’ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

    Ballester Claramunt explica que «la gestió de l’ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació atmosfèrica, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden no ser suficients per mitigar eficaçment els alts nivells d’O3 i els dies amb contaminació composta associats”. I afegeix que, “abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d’ozó a través de l’augment de la llum solar i l’increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l’ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública».

    Diversos contaminants alhora

    L’estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l’any durant el període d’estudi, i les combinacions de PM2,5-NO2 i PM2,5-O3 són les més comunes.

    Els resultats posen en relleu les millores significatives de la qualitat de l’aire a Europa pel que fa a les PM10 i NO2, mentre que els nivells de PM2,5 i O3 continuen superant les directrius de l’OMS en moltes regions, fet que es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d’aire contaminat. «Es necessiten esforços específics per abordar els nivells de PM2,5 i O3 i els dies amb contaminació composta associats, especialment en el context del ràpid augment de les amenaces del canvi climàtic a Europa», diu Zhao-Yue Chen, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

    «La nostra estimació de l’exposició de la població a esdeveniments de contaminació atmosfèrica composta proporciona una base sòlida per a la investigació futura i el desenvolupament de polítiques per abordar la gestió de la qualitat de l’aire i les preocupacions de salut pública a tot Europa», assenyala Carlos Pérez García-Pando, ICREA i AXA Research Professor al BSC-CNS.

    Distribució geogràfica heterogènia

    L’equip de recerca ha desenvolupat models d’aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d’alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics, com ara PM2,5, PM10, NO2 i O3. Aquest enfocament, basat en les dades, crea una imatge diària completa de la qualitat de l’aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d’aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l’ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l’equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l’OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

    L’anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l’OMS per a PM2,5, PM10 i NO2, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d’estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d’ozó (O3) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l’exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones on almenys 4 dies superaven les directrius diàries de l’OMS per a PM2,5 i O3 el 2019, mentre que les xifres per a NO2 i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

    Durant el període d’estudi, els nivells de PM2,5 i PM10 van ser més elevats al nord d’Itàlia i a Europa oriental, mentre que els nivells de PM10 van ser més elevats al sud d’Europa. Els nivells elevats de NO2 es van observar principalment al nord d’Itàlia i en algunes zones d’Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l’O3 va augmentar un 0,58% al sud d’Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D’altra banda, les reduccions més significatives de PM2,5 i PM10 es van veure a Europa central, mentre que en el cas del NO2 es van donar sobretot a les zones urbanes d’Europa occidental.

  • Algoritmes que precisen el diagnòstic de tumors cerebrals

    Allà on la percepció visual humana no pot arribar amb una exhaustiva precisió, a través d’intel·ligència artificial, els algoritmes diferencien, en una imatge de ressonància magnètica, característiques que diferencien tres tipus de tumor cerebral. Són el glioblastoma multiforme, la metàstasi cerebral de tumors sòlids i el limfoma primari del sistema nerviós. El 70% dels tumors cerebrals malignes són d’un d’aquests tres tipus. Cadascun d’ells requereix un enfocament terapèutic diferent, per això és imprescindible diagnosticar-los de forma correcta i inequívoca.

    Segons explica la Dra. Raquel Pérez-López, cap del Grup de Radiòmica del VHIO, “el diagnòstic diferencial no invasiu dels tumors cerebrals es basa actualment en l’avaluació d’imatge de ressonància magnètica abans i després d’administrar contrast. Tot i això, un diagnòstic definitiu moltes vegades requereix intervencions neuroquirúrgiques que comprometen la qualitat de vida dels pacients”.

    Ara, però, i segons ha publicat aquesta setmana la revista Cell Reports Medicine, investigadors del Grup de Radiòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia –entre ells la Dra. Raquel Pérez-López– i de la Unitat de Neuroradiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) han demostrat el potencial de DISCERN, una aplicació que han creat amb Intel·ligència Artificial (IA) mitjançant la qual són els algoritmes els que fan una precisa diana en les característiques que permeten diagnosticar cadascun dels tres tumors, i amb un encert del 78%.

    La Dra. Raquel Pérez-López (al centre) i la resta de l’equip del Grup de Radiòmica del VHIO.

    Això ajuda en las decisions mèdiques per al diagnòstic de tumors cerebrals mitjançant tan sols una ressonància magnètica estàndard. D’aquesta manera es pot estalviar, en molts casos, sotmetre el pacient a procediments neuroquirúrgics.

    Molta més precisió

    Aquesta nova eina es basa en l’aprenentatge profund, un mètode d’intel·ligència artificial, i aprofita tota la informació espacial i temporal de la ressonància magnètica estàndard per a identificar patrons de comportament específics en la imatge de cada tumor.

    «L’aprenentatge profund consisteix a ensenyar a la màquina quines són les característiques de cadascun dels tumors que trobem a les ressonàncies magnètiques de pacients ja diagnosticats» explica Alonso García-Ruiz, investigador predoctoral del Grup de Radiòmica del VHIO i primer autor d’aquest estudi. «Per exemple, si ensenyem a l’ordinador milers d’imatges de gossos i gats, aprendrà les característiques que defineixen i distingeixen gossos de gats, i en veure una imatge nova podrà diferenciar si es tracta d’un o altre».

    En aquest cas, les unitats d’aprenentatge són els vòxels, la unitat mínima de volum que podem estudiar a les imatges de ressonància magnètica. És l’equivalent al píxel, però en 3D.

    “DISCERN ha après les característiques d’aquests tres tipus diferents de tumor cerebral a partir de 50.000 vòxels de 40 pacients diagnosticats”, segons va explicar la Dra. Raquel Pérez-López. «Hem validat l’eina en més de 500 casos addicionals i comprovem que el 78% dels diagnòstics que donava l’eina eren correctes, una proporció superior a l’obtinguda amb els mètodes convencionals utilitzats fins avui».

    El Grup de Radiòmica del VHIO, en estreta col·laboració amb la unitat de neuroradiologia de l’HUB, ha desenvolupat un programari amb accés obert a Diagnosi In Susceptibility Contrast Enhancing Regions for Neuroncology (DISCERN), de manera que l’eina pugui utilitzar-se a qualsevol centre i continuar perfeccionant el sistema de diagnòstic.

  • Cuidar els nostres genolls

    Els ossos que formen part de les articulacions i que fem maniobrar per poder moure’ns estan recoberts d’una estructura protectora i flexible que permet articular aquesta estructura clau en el moviment, que és el cartílag. L’edat, factors genètics i hereditaris, el sobrepès i la vida sedentària contribueixen al deteriorament d’aquest teixit protector. En el cas de les dones, explica la reumatòloga del Consorci Sanitari del Maresme-Hospital de Mataró Ana Lafont, “les hormones sexuals predominants, els estrògens, protegeixen els cartílags de l’envelliment perquè ajuden aquest teixit a regenerar-se bé”. Ells, per si sols, tenen una capacitat regeneradora molt pobre. Però –com apunta Lafont–, “amb l’arribada de la menopausa, quan la producció d’estrògens es redueix, aquests protectors desapareixen. Per això és el període en què moltes dones comencen a patir artrosi”.

    En el cas dels homes –afegeix la reumatòloga–, “és a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys quan es comença a veure el deteriorament del cartílag”. I els genolls, on l’articulació està més exposada i suporta més pes que, per exemple les articulacions de les espatlles o dels colzes, són molt més candidats a patir aquest desgast que dona lloc a l’artrosi.

    Hi ha un altre factor que també, tal com explica la Dra. Ana Lafont, afegeix risc de dolor als genolls. En general –comenta– és molt difícil que una persona tingui la disposició de les cames anatòmicament en la posició més idònia o correcta, “no des del punt de vista estètic, sinó anatòmicament no ben alineades”, precisa. Detalla que, “o bé es tenen els genolls cap a fora (cames arquejades, en genet), o a l’inrevés, que es toquen els genolls i se separen els turmells (cames en X). I també explica que les dones són molt més flexibles que els homes, per qüestió hormonal, i especialment en les dones joves, la ròtula –la cassoleta– del genoll té tendència a sortir cap a fora. Tot això, més el fet de ser una articulació molt poc protegida, per la seva major exposició en ser més superficial, agreuja el risc de dolor al genoll.

    “La sobrecàrrega que el sobrepès i l‘obesitat imposen al genoll fa que l’artrosi en aquesta articulació avanci”, assenyala l’especialista en reumatologia. Si la persona té una vida molt sedentària, el quàdriceps –el muscle de la cuixa– està més fluix i és precisament un important sostenidor natural del genoll. Lafont posa l’exemple dels jugadors de futbol. “Encara que tinguin les cames arquejades en genet, com que els quàdriceps els tenen molt forts, malgrat que es lesionin amb molta facilitat, rarament es ressenten al genoll, perquè compensen petites lesions cartilaginoses amb aquesta fortalesa de la musculatura de la cuixa. Amb la pràctica de l’esport aconsegueixen que la subjecció que exerceix el múscul de la cuixa sigui molt gran”.

    Els productes farmacèutics anomenats condroprotectors, com el col·lagen o l’àcid hialurònic, tot i no tenir una evidència científica del seu benefici, segons comenta la Dra. Lafont, “no són més que porcions de cartílag sintetitzades, però sí que s’ha vist que a moltes persones els funcionen per als símptomes, quan ja hi ha lesions del cartílag. En alguns casos s’ha vist com, prenent-los, es pot disminuir el consum de fàrmacs, com ara analgèsics”.

    Què cal evitar per al bé dels genolls

    Mantenir el pes corporal correcte i portar una vida activa, amb exercici adient, ajuden a prevenir el dolor de genoll. Com diu l’especialista en reumatologia de l’Hospital de Mataró, «la inacció va molt més en contra que l’acció”. Per la seva banda, la Dra. Aranzazu González Osuna, Adjunta del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, puntualitza que “no s’ha de practicar cap esport que impliqui impacte sobre l’articulació, i el més important a evitar és córrer”.

    En cas de tenir ja una certa artrosi simptomàtica –afegeix la reumatòloga Ana Lafont–, “és millor no pujar ni baixar escales o desnivells, però sobretot baixar-ne”. També diu que estar molta estona asseguts tampoc és bo per als genolls, com tampoc no ho és l’ús de cert calçat, amb molt de taló o puntera, perquè perjudica la posició estàtica de la cama, i treu seguretat al genoll. No es recomana tampoc la sabata massa plana, com les xancles, perquè “com més prima és la sola, pitjor és l’impacte”, diu Lafont. De la mateixa manera, afirma que “són beneficioses també les plantilles adaptades al peu de cadascú i sabatilles esportives amb cambra d’aire”.

    Quàdriceps forts

    Com més forta estigui la musculatura de la cama, especialment els quàdriceps, a la cuixa, farà que tinguem menys lesions en la vida diària. Els exercicis per enfortir els quàdriceps es poden fer a qualsevol edat. “La bicicleta no està malament, sobretot l’estàtica”, precisa la reumatòloga Ana Lafont. “Aconseguir un bon quàdriceps costa molt i, en canvi, perdre’l en dues setmanes pot ser possible, per això és molt important exercitar-los”, assenyala.

    En cas de sentir dolor al genoll, exposa la Dra. González, “si s’és jove, pot ser que s’hagi fet un mal gest. I, en el cas de gent gran, pot ser un dolor d’inici gradual d’artrosis de base”. Aleshores, explica, “si és una torsió o dolor per mal gest, si no és invalidant, aplicarem fred local i prendrem uns dies antiinflamatoris. I, si es fa activitat física, s’hauria d’aturar temporalment o baixar la seva intensitat”.

    En el cas de la gent gran –diu–, “s’aconsella també posar gel, però no deixar de caminar, sempre que no sigui un dolor invalidant. Perquè, si aturem l’activitat física, la nostra musculatura s’atrofia i això és molt pitjor per a la deambulació. Si el dolor en ambdós casos impedís posar el peu a terra, o bé una deambulació correcta, s’hauria d’anar a un centre de salut per a ser avaluat”.

    La Dra. González també recorda que el dolor de genoll més comú té el seu origen en l’afectació de l’articulació per artrosis. I que una manera de prevenir aquest tipus de dolor és mantenint un pes adequat, una bona musculatura dels quàdriceps, fent exercici de manera regular i evitant els esports d’impacte.

  • Barcelona aplica per primer cop al món teràpia gènica a un menor de 4 anys amb malaltia neuromuscular de Duchenne

    La distròfia de Duchenne és una malaltia genètica i minoritària que provoca una debilitat muscular progressiva des d’edats molt primerenques i evoluciona fins a la pèrdua de la capacitat per caminar –cap als 12 o 14 anys–, així com afectació respiratòria i cardíaca. Segons expliquen des de Duchenne España, l’expectativa de vida dels qui la pateixen –1 de cada 5.000 infants al món–, és d’uns trenta anys.

    La teràpia gènica i, a més, aplicada com més aviat millor, és l’opció terapèutica més prometedora per frenar aquesta distròfia d’origen genètic. Consisteix a introduir nou material genètic en les cèl·lules musculars, que contraresta les mutacions de gens que donen lloc a proteïnes que no poden complir la seva funció en el correcte funcionament dels músculs. Amb aquesta teràpia fins ara només s’havien tractat pacients més grans de 4 anys, amb resultats positius en la millora de la funció motora d’aquests nens. Això ha permès l’aprovació per part de l’agència americana de medicaments i aliments (FDA) d’aquest tractament per als pacients de 4 a 5 anys.

    Ara, investigadors de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han aplicat una teràpia gènica per al tractament de la distròfia de Duchenne, per primera vegada en un nen menor de 4 anys. És el primer cop que es fa a tot el món i ha estat en el marc d’un assaig clínic internacional, actiu i obert per a aquest tipus de pacients, en què estan implicats sis centres de diferents països.

    L’equip de la Unitat d’Assaigs Clínics de Sant Joan de Déu, liderat per Andrés Nascimento, han fet  la infusió d’aquest tractament de teràpia gènica pioner. La previsió és que, gràcies al fet de ser hospital de referència i el primer centre a activar l’estudi, es podrà oferir l’oportunitat d’accedir a aquest tractament a altres infants menors de 4 anys.

    Sense curació

    La distròfia de Duchenne està lligada al cromosoma X i produeix debilitat progressiva. Els infants es diagnostiquen els primers anys de vida i els seus músculs es van deteriorant progressivament. Al voltant dels 3 o 4 anys és quan es posa en evidència aquesta debilitat. Avui dia no hi ha cap tractament que ofereixi una curació o una millora dels símptomes de la malaltia, de manera que és molt difícil combatre-la. Les úniques teràpies que hi ha intenten endarrerir la progressió, però encara no són capaces d’aconseguir estabilitzar el quadre clínic. Per això els èxits fins al moment de la teràpia gènica són tan esperançadors.

    Donat que la malaltia és de caràcter progressiu, com més temps passa, més teixit muscular es perd que és substituït per greix i fibrosi. Per això és important oferir el tractament abans que el dany muscular sigui irreversible.

    “El nostre equip ja ha inclòs el primer nen de tot el món en aquest nou assaig, denominat Envol, a l’espera que la resta de centres s’hi afegeixin, i ja estem estudiant altres famílies per poder seguir tractant aquests infants amb teràpia gènica”, explica Andrés Nascimento, cap de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del grup de Recerca Aplicada en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu Barcelona, i afegeix: “el tractament es va administrar fa unes setmanes i el pacient s’ha mantingut estable, sense efectes secundaris i a l’espera de poder confirmar els resultats positius en la seva evolució. Tenim bones expectatives, ja que els canvis que pot generar aquesta teràpia gènica es produeixen sobre un teixit muscular més preservat”, segueix l’expert.

    Fins arribar als nadons

    L’assaig espera poder incloure en una primera etapa deu pacients d’entre 3 i 4 anys, segons els resultats de seguretat d’aquest grup. Posteriorment, es permetrà participar pacients de 3 a 2 anys, i fins i tot nadons de mesos –que, de fet, encara no hauran nascut–, i busca determinar la seguretat i l’impacte del tractament precoç.

    En aquest assaig internacional, hi participen sis centres, del Regne Unit, Itàlia, Països Baixos, França, Bèlgica i Espanya. L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha inclòs el primer pacient, i pel volum de pacients i les famílies que ja estan a l’espera, confia a poder incloure almenys uns quatre pacients. Segons explica el Dr. Andrés Nascimento, “la nostra voluntat és sempre poder oferir totes les opcions de tractament als nostres pacients, però no tots són candidats. Hi ha uns criteris clínics i genètics molt específics que s’han de reunir. Un dels majors factors limitants per poder rebre el tractament és que els pacients no han de tenir anticossos contra el vector (adenovirus modificat) que transporta el micrògen de la distrofina”.

    Millorar la teràpia gènica

    L’aparició de la teràpia gènica és un avenç important per als pacients pediàtrics de Duchenne. Un dels reptes d’aquesta teràpia era la mida del gen de la distrofina, que és molt gran i no es pot introduir a través dels vectors virals (adenovirus modificats) que s’encarreguen de transportar el gen nou a les cèl·lules perquè s’incorpori en elles.

    Fa uns quants anys, es va observar un col·lectiu de pacients que havien arribat a edats adultes avançades amb dolor muscular, augment d’enzims musculars, certes dificultats de mobilitat i alteracions motores, però conservaven la capacitat de caminar. Aquests individus tenien alteracions al gen de la distrofina que donaven lloc a versions més petites però funcionals de la proteïna, conegudes com a microdistrofines. Aquesta observació va suggerir que la presència de microdistrofina, encara que en menor quantitat o mida, podria proporcionar certa protecció contra els símptomes greus de la distròfia muscular de Duchenne. Basant-se en aquestes troballes, els científics van començar a explorar la possibilitat d’utilitzar la microdistrofina com a opció terapèutica per als pacients amb distròfia muscular de Duchenne.

    A partir d’aquí, es van engegar totes les proves preclíniques i Sarepta, el laboratori que ha dissenyat aquesta teràpia gènica, va promoure les fases 1 i 2, que van mostrar dades de seguretat i eficàcia, permetent el desenvolupament i finalment l’assaig de la fase 3 (Embark) per a pacients entre 4 a 8 anys. A l’assaig clínic, aquesta microdistrofina s’associa a un adenovirus modificat (vector) amb capacitat per incorporar aquest nou material genètic a les cèl·lules musculars. Els primers infants tractats d’aquesta franja van tolerar bé el tractament i van millorar la seva funció motora de manera significativa.

    La Unitat de Tractament Integral del Pacient Neuromuscular (UTIN) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona està formada per un equip multidisciplinari amb experiència en el diagnòstic, tractament i recerca de les diferents patologies incloses en el grup de les malalties neuromusculars (ENM). És pionera en el tractament de pacients amb malaltia de Duchenne i atròfia muscular espinal, entre altres malalties. Atén 800 pacients amb ENM cada any. Col·labora amb entitats i centres de tot el món i desenvolupa un ambiciós programa de recerca i docència orientat a l’assistència del pacient i la família. Treballa de manera coordinada amb l’equip de la Unitat d’Assaigs Clínics des de fa més de 15 anys.

  • La música com a eina terapèutica

    En els processos terapèutics, tota via de comunicació amb els pacients, tot allò que pugui ajudar a desbloquejar i fer aflorar informació, sensacions, emocions ocultes que alliberin en benefici d’una millora emocional, física i mental cal validar-los científicament. Evidenciar amb valors objectivables la seva efectivitat i compartir-la amb la comunitat terapèutica és el que ja fa temps que es treballa des de la musicoteràpia.

    Segons la Federació Mundial de Musicoteràpia (la World Federation of Music Therapy), aquesta es defineix com “l’ús de la música i/o els seus elements musicals (so, ritme, melodia i harmonia) per a processos terapèutics, per facilitar i promoure la comunicació, les relacions, l’aprenentatge, el moviment, l’expressió emocional i la satisfacció”. Per tant, i tal com expressen des del Grup de Treball de Musicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), “el o la musicoterapeuta és un o una professional de la salut que utilitza la música com a eina terapèutica per a millorar el benestar emocional, físic i mental dels seus pacients”.

    Emma Plana, musicoterapeuta i coordinadora d’aquest grup de treball col·legial, ens ajuda a precisar la distinció dels professionals de la música i dels de la musicoteràpia. “La música, per a unes persones pot ser una font de consol, per a altres, d’expressió, de connexió, de festivitat, d’agrupament… el significat de la música es crea a mida de qui l’escolta. Tant si som músics o músiques professionals, com si simplement som aficionats o aficionades a escoltar-la, la música té un poder intrínsec que influeix en les nostres emocions, i en els nostres pensaments i comportaments”. La diferència, en el cas de la musicoteràpia rau en “la capacitat, del o de la musicoterapeuta per a gestionar l’emoció que es desprèn de la música per tal que aquesta sigui en benefici, repercuteixi positivament en la salut de la persona”.

    Des del COPC difonen també un senzill i útil decàleg per a presentar la musicoteràpia.

    La música com a companya de vida

    Així doncs, la música pot reconfortar-nos en qualsevol moment de la nostra vida i és una gran companya de viatge. Una bona experiència, sobre això, és seure còmodament a casa, posar una música relaxant, tancar els ulls i deixar-nos portar pel so. També ho és sempre assistir a concerts de música en directe, així com entrar en espais especials on la música és protagonista i ens embolcalla. És el cas de la botiga de música Casa Beethoven, al número 97 de les Rambles, al costat del Palau de la Virreina. Sempre hi sona música, generalment clàssica, una simfonia, un adagi, una òpera… I en els primers prestatges, en entrar, hi trobarem llibres que ens expliquen els beneficis de la música, com el treball de la intèrpret i investigadora de la cançó artística llatinoamericana i ibèrica Patricia Caicedo, Somos lo que escuchamos, que ens parla de l’impacte de la música en la salut individual i social. Llibres de música i neurociència es toquen a Casa Beethoven, la gran i emblemàtica llar de partitures de compositors de tot arreu.

    Però la veritable gestió de les emocions que es deriven de sentir o fer sonar la música en les persones, tot allò que la música ajuda a explicar al nostre cos, són els musicoterapeutes qui estan preparats per a fer-la. Els musicoterapeutes poden treballar en una àmplia gamma de contextos, des de l’hospitalari i els centres de salut mental, a centres educatius i de rehabilitació.

    Treball amb neonats

    La Sònia Sánchez López ha treballat la musicoteràpia amb neonats, concretament amb nadons prematurs, a l’Hospital de Sant Joan d’Alacant. Ha vist com la música potencia el vincle dels pares amb les criatures, i beneficia l’alimentació i el son dels nadons. Sánchez és pedagoga i professora de piano al conservatori  d’Alacant i treballa a la unitat pedagògica hospitalària. La música sempre ha estat amb ella, des de nena. Va fer el Magisteri Musical i va adonar-se de la força de la música com a ajuda amb la memòria als alumnes i va voler aplicar-la a infants amb necessitats especials, com TEA, síndrome de Down. I com que veia que funcionava, que la desinhibició conductual que no funcionava d’altra manera, amb la música sí que es podia controlar molt, es va abocar a la musicoteràpia. Sobretot enfocada a l’educació, va descobrir els llibres de Jordi Jauset, estudiós de la música i la neurociència. “Va ser la meva llum”, diu, que va fer un màster de musicoteràpia a la UNIR.

    L’important de la música és que pot canviar l’estat de la persona. Però és des de la musicoteràpia, des d’on es pot optimitzar, a través de la música, el benestar i la salut de la persona”, expressa l’Emma Plana. La musicoteràpia, a més –afegeix Plana– “és una eina més per avaluar i detectar. Perquè hi ha estats anímics que de vegades no es capten, i amb la música es poden descartar o destapar”.

    Com a teràpia, la musicoteràpia treballa amb base científica. Existeixen màsters oficials validats pel Ministeri d’Educació. Segons expliquen els qui s’hi han format, la musicoteràpia utilitza una varietat de tècniques musicals adaptades a les necessitats i habilitats dels seus pacients, incloent-hi la improvisació, la composició, l’audició dirigida i el moviment rítmic junt amb l’expressió corporal. A través d’aquests processos, els musicoterapeutes ajuden les persones a explorar i expressar les seves emocions, a millorar les seves habilitats socials i comunicatives, i a promoure la seva recuperació i benestar general. És a dir, acompanyen el procés de canvi d’estat de la persona, a partir de les emocions generades per la música, tant sigui aquesta en viu o en indirecte, a través de l’escolta o del joc musical, amb la participació activa de la persona. A més, acompanyen el procés del canvi en el seu benefici, en el pas que genera el canvi d’estat, tant físic com cognitiu, mental i anímic de la persona, afectant positivament en la salut d’aquesta.

    Des del Grup de Treball de Musicoteràpia del COPC tenen l’objectiu de difondre la importància de la musicoteràpia entre tots els col·legiats en l’àmbit estatal. Tracten de compartir experiències i continuar aprenent, créixer en aquesta teràpia d’especialització a  través de la música, cadascú des del seu perfil com a musicoteràpia, tot i ser psicòlegs tots. El del COPC és un grup obert a que tota persona professional de la psicologia, col·legiada a Catalunya o a una altra comunitat indistintament, formada en musicoteràpia, que vulgui compartir, aprendre i impulsar aquesta disciplina en equip hi està convidada i serà ben rebuda per formar part d’aquest Grup de Treball. Participar-hi és ben fàcil, ja que les sessions de treball són en línia.

    Igualment, des del COPC, aquest Grup de Treball està obert a col·laborar, cooperar i crear sinergies sòlides amb altres entitats afins o que requereixin la nostra aportació professional al seu desenvolupament i projectes.

    L’octubre passat van iniciar un cicle de conferències sota el títol de La musicoteràpia al llarg de la vida de la persona.

    Música, terapeuta i pacient

    Està clar que la música evoca emocions, però necessites posar-hi paraules. A través de la conversa i el diàleg, interpretar allò que sents i veus i, així, amb l’ajuda del musicoterapeuta, es pot generar els canvis.

    A banda de l’estat emocional  –afegeix la Sònia Sánchez– “també es fan canvis físics. El to, el timbre, el volum, el tipus d’instruments generen en la persona canvis, com la freqüència cardíaca. Depenent del ritme d’una cançó el nostre cor es pot accelerar i arriba un moment en el qual el ritme se sincronitza, com quan sentim una música que ens fa ballar, ho acabem fent al mateix ritme”. El musicoterapeuta sap quin element musical necessita per moderar un estat i generar el canvi. I sap detectar què cal modificar.

    Música al quiròfan

    A l’Hospital Universitari d’Igualada, l’any 2018 es va dur a terme un projecte presentat amb la següent premissa o hipòtesi que li va donar nom: Pot ser la música una alternativa a la sedació en aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional? La infermera supervisora de la Unitat Hospitalització Quirúrgica i de la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria de l’hospital igualadí, Sílvia Roca Martí en va ser impulsora. Amb ella varen col·laborar l’anestesiòleg Dr. Murga i els qui aleshores eren cap de servei Anestesiologia, Dr. Bausili, cap servei de traumatologia, Dr. Perlfort i molts altres professionals assistencials de l’hospital. També la infermera de quiròfan Montserrat Raïch. Del resultat positiu d’aquella experiència, encara es continua posant els cascs amb música a alguns dels pacients que ho volen. A banda, explica Sílvia Roca, l’hospital ha iniciat el projecte El CSA Sona, una iniciativa per dur la música en viu a diferents espais de l’hospital”.

    Tal com aquesta infermera explica, “hi ha molts estudis científics que evidencien que la música redueix l’estrès, l’ansietat i el dolor en els pacients”. A ella també la música l’ha acompanyat al llarg de tota la vida. Explica que: “un cop vaig ser infermera de quiròfan, amb uns quiròfans integrals, intel·ligents amb altaveus integrats, mentre s’operava, es posava música ambiental que entre l’equip quirúrgic escollíem. I va ser en aquest punt, un dia al quiròfan de traumatologia, que tot parlant amb el Dr. Murga vàrem tenir la idea d’investigar si la música podia ser una alternativa a la sedació”. Així va ser com, juntament amb diferents professionals de l’hospital, varen iniciar el projecte amb aquells pacients operats de pròtesis de genoll amb anestèsia regional. I varen veure que, escoltant música, requerien menys sedant, perquè tenien menys dolor i menys ansietat que aquells que no l’escoltaven”.

  • La Marató 2024 recollirà fons per investigar malalties respiratòries  

    Dos milions de persones conviuen actualment a Catalunya amb un problema de salut respiratòria, segons dades del Departament de Salut. Són situacions que comporten una gran afectació en la qualitat de vida, i representen el segon motiu d’ingrés hospitalari. Les malalties respiratòries s’estan incrementant, a més, per factors ambientals, com la contaminació, i socials, com l’increment de l’esperança de vida.  A elles estarà dedicada la 33 edició de La Marató de 3Cat d’aquest any, que se celebrarà el diumenge 15 de desembre.

    Les malalties respiratòries poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida, amb una alta incidència en la infància i en la gent gran. Al món són una important causa de mort en infants de menys de cinc anys. A Catalunya, una de cada quatre persones mor per una malaltia respiratòria. Són: 10.000 persones cada any, 27 al dia, i una cada hora que moren per patologies que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració, la funció de la qual és el subministrament de l’oxigen, necessari per al metabolisme cel·lular i l’eliminació del diòxid de carboni resultant d’aquest metabolisme.

    Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que provoquen les patologies vinculades a la respiració, però també n’hi ha de causa infecciosa (bacteris, virus, fongs), immunitària i amb component genètic.

    350 malalties respiratòries reconegudes

    L’edició d’aquest any serà la segona Marató dedicada a les patologies de la respiració, després de la que es va fer el desembre del 2003.  Segons la classificació internacional de malalties (CIE-10), oficialment hi ha reconegudes unes 350 malalties respiratòries, 71 de les quals són molt freqüents, com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma i les al·lèrgies respiratòries, els trastorns respiratoris del son i les infeccions respiratòries. No tan prevalents, però de gran impacte per la seva gravetat, són la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó i la tuberculosi. A Catalunya, a més de les malalties cròniques de l’aparell respiratori més freqüents (MPOC, asma i apnees del son), que limiten greument les activitats de la vida diària, hi ha un altre grup d’aquestes patologies, com ara les malalties intersticials pulmonars, la hipertensió arterial pulmonar, les bronquièctasis, la fibrosi quística i el dèficit d’alfa-1-antitripsina, que afecten més de 200.000 persones –individus joves i de mitjana edat– i redueixen molt l’esperança de vida.

    Tercera causa de mort a Catalunya

    Les malalties respiratòries representen la tercera causa de mort a Catalunya (després del càncer i les malalties cardiovasculars). L’any 2022 van causar la mort de 10.000 persones, el 23% de les morts totals. A més, representen el 10% dels ingressos hospitalaris, el 6% dels motius de consulta als centres d’atenció primària, el 25% de les visites pediàtriques i la pèrdua d’11 anys de vida per cada mort prematura provocada per una malaltia respiratòria (els anys que deixa de viure una persona, segons la mitjana d’anys que viu la població), i són una de les causes més importants en la disminució de la qualitat de vida de les persones.

    Els estudis científics evidencien que el conjunt de les patologies respiratòries experimenten un creixement continu en prevalença i incidència arreu del món, degut a factors com la contaminació ambiental (la qualitat de l’aire), el tabac, l’obesitat, els canvis en la resposta immunitària lligats als hàbits higiènics i a la microbiota, i a determinades exposicions a agents irritants laborals.

    Prevenció ciutadana i en centres educatius

    La campanya de sensibilització i divulgació prèvia al programa La Marató permetrà acostar la salut respiratòria al conjunt de la ciutadania i, sobretot, s’incidirà en el jovent, a través dels milers de sessions divulgatives que es fan als centres educatius d’arreu del territori. Per això, s’impulsarà el coneixement del conjunt d’aquestes patologies sobre aspectes com ara les conseqüències de la contaminació, el canvi climàtic i la promoció d’hàbits de vida saludable.

    Respirem partícules i gasos contaminants que estan incorporats en l’aire que ens empassem durant les 20 respiracions que fem cada minut al llarg de la nostra vida. En aquest sentit, cal saber que respirem 10 litres d’aire per minut, 600 litres per hora o 14.400 litres d’aire cada dia. Això fa els pulmons especialment sensibles als canvis ambientals que són causa de malalties respiratòries. Per tant, es fa imprescindible la conscienciació social sobre la necessitat de prevenir-les al màxim per intentar frenar la tendència a l’alça de la prevalença, la incidència i la mortalitat que representen.

    Catalunya és capdavantera mundial en recerca pneumològica. La investigació en aquest àmbit de la salut té el repte d’aconseguir els mecanismes adients per ampliar el  seu coneixement i reduir la incidència i la mortalitat del conjunt de les malalties respiratòries en la societat. Per això, a través del finançament de La Marató es podrà millorar la prevenció, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació. La incorporació de la telemedicina i la telemonitorització en el seguiment dels pacients; trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques; el desenvolupament d’anticossos monoclonals per al tractament de les al·lèrgies respiratòries o el càncer de pulmó;  l’increment de la innovació tecnològica i la implementació de cribratges preventius en aquest àmbit són algunes de les àrees de la recerca que se’n veuran beneficiades.

    El Patronat de la Fundació ha aprovat la temàtica de les malalties respiratòries a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada el 2022.

    Des del 1992, La Marató ha recaptat 245 milions d’euros i ha finançat 1.022 projectes de recerca, desenvolupats per 1.710 equips d’investigació, que han implicat 10.000 investigadores i investigadors, gràcies a la solidaritat de la ciutadania. Això la converteix en una de les principals fonts impulsores de la recerca a Catalunya.

  • Conscienciació escolar contra l’obesitat i el sobrepès

    Gairebé el 60% d’adults en el conjunt d’Europa presenta sobrepès o obesitat, i en la població infantil, els afectats per aquesta condició són un de cada tres menors. Són dades extretes de l’informe sobre obesitat del 2022 recollides per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que també relata que l’obesitat és el quart risc més comú de malalties no transmissibles, després de la hipertensió, els riscos dietètics i el tabac.

    L’OMS també remarca que des de la pandèmia de la Covid-19 s’han incrementat els casos d’obesitat i sobrepès en la població infantil i adolescent, i que aquestes afectacions són responsables del 7% de les discapacitats registrades cada any a Europa. Per això, la lluita contra l’obesitat és un dels objectius prioritaris del programa europeu de treball 2020-2025: United Action for Better Health.

    El foment d’hàbits de vida saludable, que tenen en compte la pràctica esportiva i una alimentació equilibrada, són el pal de paller per a evitar sobrepès i obesitat. I aquests són, precisament, els objectius amb els quals va néixer fa onze anys a Andalusia la Copa COVAP, una iniciativa educativa i esportiva adreçada a nens i nenes de deu i onze anys. És una competició esportiva de futbol i bàsquet que volta per les vuit províncies andaluses per sensibilitzar sobre el problema de l’obesitat a través dels valors que promou del treball en equip, la confiança, el compromís, la responsabilitat, la igualtat, l’honestedat i l’esforç. Hi participen cada any 4000 nens i nenes.

    Col·laboració esport i infermeria escolar

    Basant-se en l’estudi ‘A primary-school-based study to reduce the prevalence of childhood obesity, liderat fa deu anys des de la Universitat Rovira i Virgili, infermers andalusos aposten per la figura de la infermera escolar com a professional sanitària que juga un paper fonamental en la divulgació de bons hàbits. Expliquen que la infermera escolar té l’avantatge de poder realitzar la seva tasca directament des del mateix centre educatiu, contribuint així a la prevenció i a la reducció de la incidència del sobrepès i l’obesitat tan presents avui dia.

    La investigació de la Universitat Rovira i Virgili, que es pren de referència des de la infermeria andalusa i la Copa COVAP, va treballar durant vint-i-vuit mesos amb 1.222 alumnes de vint-i-quatre escoles. En les escoles on es van implementar programes de conscienciació sobre bons hàbits alimentaris i pràctica esportiva, a la ciutat de Reus, la taxa de prevalença d’obesitat es va veure reduïda un 2,36%. En canvi, en el grup d’escoles de control –a Cambrils, Salou i Vila-seca–, en les quals no es va aplicar cap programa, la prevalença va augmentar un 2,03%. En les escoles on es va fer intervenció, aquesta la varen dur a terme agents de promoció de la salut (Health promoting agents, HPAs), en aquest cas van ser estudiants universitaris que van fer aquesta funció.

    D’aquí que els impulsors de la Copa COVAP i infermers andalusos pensin en el benefici del treball de les infermeres escolars per fer aquesta tasca de prevenció i acompanyament a la reducció de l’obesitat i el sobrepès en els alumnes. Però, per poder validar aquesta intervenció de la infermeria, el primer que cal és que es compleixin les ràtios d’infermeres en centres escolars.

    En aquest sentit, Mª Eugenia Fernández, membre del grup d’infermeres escolars del Consell Andalús de Col·legis d’Infermeria, explica »que actualment hi ha una infermera escolar per cada 6.685 estudiants, una xifra que va en augment, però que està lluny de la recomanació d’una infermera per cada 750 alumnes de l’Associació Internacional d’Infermeres Escolars (SNI) i la International Association of School Nurses & Health Promotion (ISNA)”. Segons explica l’especialista, “la detecció primerenca és essencial. L’obesitat infantil pot derivar en altres patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o depressió”.

    Tal com expliquen des de l’Associació  Catalana d’Infermeria i Salut Escolar, “l’escola esdevé, com agent de socialització de gran importància a la vida dels nens, el lloc ideal on infermers i infermeres escolars poden promoure i implementar una vida i un entorn més saludables i, així, afectar de forma positiva als membres de tota la comunitat escolar”.

    Des de la infermeria a les escoles, es detecta l’alumnat en risc i s’elaboren plans concrets per a les diferents patologies. Una de les tasques de les infermeres escolars és el control del pes i de la talla. La detecció precoç pot evitar patologies com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i pulmonars o la depressió.

    Tal com explica Mª Eugenia Fernández, les infermeres preparen plans específics per a les patologies que detecten i identifiquen els recursos disponibles per a l’alumnat amb sobrepès o obesitat. També atenen alumnes amb patologies cròniques, agudes o amb discapacitat i són una peça clau a l’hora de detectar problemes com la discriminació, l’assetjament o el maltractament.

    El paper de la infermera escolar en la divulgació d’hàbits de vida saludables va ser el tema principal que es va tractar en la darrera jornada de la 11a edició de la Copa COVAP, celebrada a la localitat de La Palma del Comtat. Al voltant de 400 menors d’entre 10 i 11 anys hi van participar en les categories de futbol i bàsquet.

    Durant la celebració de la jornada, els participants van poder també assistir a tallers pràctics impartits per psicòlegs, en els quals es va abordar el risc d’un mal ús de les tecnologies i les xarxes socials. I els seus familiars van rebre, per part de nutricionistes, formació centrada en els problemes de salut associats al consum excessiu de sucre.

  • Deixar de fumar

    El càncer és la principal causa de mort al món, i al voltant d’un terç de les morts per càncer es deuen al consum de tabac, a un elevat índex de massa corporal, al consum d’alcohol, a una baixa ingesta de fruites i verdures i a la falta d’activitat física.

    Tots aquests factors, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala com a principals causants de les morts al món, són evitables. Però, quan parlem de consums de caràcter addictiu, ens referim a dependències fortes, físiques i psíquiques, difícils de deixar. És el cas del tabac, que durant tants anys havia estat molt ben acceptat socialment, fins i tot amb una gran aurèola de glamur, malgrat que els efectes directes contra la pròpia salut són ben explícitament descrits en els mateixos paquets de cigarretes.

    A Catalunya, hi ha noranta hospitals adherits a la xarxa d’Hospitals sense Fum. D’aquests, una seixantena posen al servei de la ciutadania unitats d’acompanyament a qui vol deixar de fumar.

    Una d’elles és la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), centre col·laborador de l’OMS per al control del tabac. Al seu capdavant, hi ha el doctor Esteve Fernández, que és també Coordinador del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’IDIBELL i Catedràtic d’epidemiologia i salut pública de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

    Ja en el mateix espai web de la UCT de l’ICO ens fem una idea de tota la informació amb la qual treballen per ajudar i acompanyar les persones que volen deixar de fumar. Hi comparteixen molts materials, també per conscienciar la població en general sobre el benefici de no fumar. I donen accés a un senzill test perquè la persona fumadora calculi el seu nivell de dependència de la nicotina.

    Ara bé, tal com explica el Dr. Esteve Fernández, la motivació és clau en l’eficàcia en el procés d’abandonament del consum de tabac. “Si la persona fumadora no està motivada, és més complex. La seva motivació és indispensable”, diu. I explica que, amb intervenció dels professionals de la psicologia, “part de la teràpia conductual és convèncer dels beneficis de deixar de fumar”.

    Segons explica també el cap de la Unitat de Control del Tabac, amb cada persona fumadora se segueix un protocol adaptat al seu context i necessitats, en funció, per començar, del seu grau d’addicció. “Alguns estan molt convençuts, i això facilita el procés, en el qual mirem també si la persona necessita ajuda farmacològica o no”. Les situacions de perill de recaure i la síndrome d’abstinència es tenen molt en compte i es treballen prèviament en l’inici de la teràpia. “Ajudem a reconèixer les situacions propícies per a les recaigudes i se’ls prepara per a tenir sortides. És qüestió de poder racionalitzar-ho tot i entrenar-ho”, afegeix Esteve Fernández.

    L’especialista explica que el tractament té un component conductual, per a reconèixer les situacions més crítiques i poder-les esquivar amb recursos que els facilitem, i això també pot ser acompanyat d’un component farmacològic, tot i que no sempre, així com d’elements substituts de la nicotina, com pegats o xiclets. El protocol es fa a mida perquè no és el mateix consumir un o dos paquets al dia que cinc cigarretes al dia.

    Recursos a l’abast

    Amb l’Esteve Fernández, repassem els recursos que el sistema posa a l’abast de la ciutadania per deixar de fumar:

    • Els Centres d’Atenció  Primària (CAP), adreçant-se al metge o metgessa de família o a la infermera, és un primer recurs que ens posa en contacte amb sanitaris formats per aconsellar i portar el procés per deixar de fumar. Estan formats i capacitats per fer el seguiment i tractament de la motivació i l’addicció. És un procés que pot durar entre sis i nou mesos de visites, tot i que el protocol sencer de tot el procés és d’un any, amb seguiment telefònic per valorar possibles recaigudes puntuals.
    • Les consultes específiques sobre tabac dels centres hospitalaris.
    • Els centres d’atenció a les drogodependències (CAS).
    • També a través del telèfon 061, del CatSalut. Es pot concertar una visita telefònica. És la versió catalana del Quit Line, un telèfon específic en altres comunitats i països des d’on atenen qui vol deixar de fumar.
    • Hi ha també associacions, com la mateixa associació espanyola contra el càncer que difonen materials per deixar de fumar, i promouen la creació de grups de pacients.
    • S’han creat moltes aplicacions per acompanyar el procés de deixar de fumar. Algunes d’aquestes funcionen amb missatges motivacionals, recordant els beneficis de deixar de fumar, com per exemple, tot el que s’estalvia sense comprar tabac.
    • Als espais de les unitats de control de tabac, com la de l’ICO, o l’Agència de Salut Pública de Catalunya dedicat a aquesta addicció, es comparteixen materials útils per a mentalitzar-se, motivar-se i saber com esquivar els moments més difícils de la des-addicció. De l’Agència, destaquem la Guia d’Ajuda per deixar de fumar en 4 passos; la Guia pas a pas per deixar de fumar, i el fullet: Quan als pares ens preocupa el tabac.

    Segons explica Esteve Fernández, el 50% de les persones que segueixen un protocol complet continuen sense fumar al cap d’un any després d’haver-ho deixat. Per tant, una de cada dues persones, una xifra ben alta si la comparem amb el 90% de les recaigudes al cap d’un any, segons mostren les estadístiques dels qui decideixen deixar de fumar i ho fan pel seu compte. Només un 10%, per tant, dels qui segueixen el procés d’abandonar el tabac, al cap d’un any continuen sense fumar. Amb ajuda professional, aquest 10% ja puja fins a un 20 o un 30%, i amb l’acompanyament de fàrmacs prescrits pels sanitaris, s’arriba fins al 35 o fins i tot al 45%. I, si el procés és acompanyat de suport durant tot el procés, l’èxit augmenta fins al 52% de l’abandonament al cap d’un any.

    Sensibilitat i consciència pública

    La llei antitabac instaurada pel Ministerio de Salud l’any 2006, que prohibia fumar en tots els espais de treball, tant públics com privats, així com altres mesures sanitàries, com la prohibició de la publicitat sobre el tabac, va significar un gran revulsiu per als qui ho volien deixar. Però tots els qui no ho varen aconseguir abandonar o ho van tornar a fer després de deixar-ho, així com les noves generacions que ja han crescut amb la limitació d’espais on es permet fumar, continuen significant un repte per a la sanitat pública. Per la seva pròpia salut que, com hem dit, té en el tabac un factor de risc important de molts càncers i altres malalties que es pot evitar, com per a la gent que hi conviu com a fumadors passius.

    Per a tots ells, el tabac suposa un dels factors de risc per als càncers més comuns que són els de mama, pulmó, còlon i recte, i pròstata. De fet, les lleis antitabac a Europa es van desenvolupar per protegir del fum els treballadors, i evitar que esdevinguin fumadors passius, amb totes les conseqüències que per a la seva salut també comporta això.

    Protegir els infants del fum

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya va posar en marxa el Programa Infància sense Fum per sensibilitzar pares i mares i població en general dels riscos del fum ambiental del tabac. Un dels recursos que va crear per als progenitors és la guia Vull créixer sense fum.

    Tal com expliquen des de la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el control del tabac és un dels temes prioritaris del Pla de Salut de Catalunya, diversos plans directors (oncologia i malalties respiratòries) i del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), a banda de figurar en l’agenda de l’Organització Mundial de la Salut com el factor de risc que es pot prevenir per a quatre grans grups de malalties: càncer, cardiovasculars, respiratòries i diabetis .

    L’origen de la  UCT  és el Grup de Recerca en Tabaquisme del Dr. Esteve Fernández constituït l’any 2000 al Programa de Prevenció i Control del Càncer (PPCC) de l’ICO. El Grup desenvolupava línies de recerca sobre tabaquisme amb projectes liderats des de l’ICO i també en col·laboració amb altres institucions, com les Agències de Salut Pública de Barcelona i de Catalunya,  l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Institut de Recerca Mario Negri (Milà), la European Network for Smoking Prevention (ENSP) i la International Agency for Research on Cancer.