En aquest Dia Mundial de l’Atenció Primària, que ve després de la celebració del Dia Mundial de la Salut, la Marea Blanca, Rebelión Primaria i el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), convoquen a usuaris i treballadors a concentrar-se a les portes dels seus Centres d’Atenció Primària (CAP) a les 12 del migdia. Les reivindicacions? Una Atenció Primària amb plenes competències, la recuperació de plantilles i condicions de treball dignes.
Aquestes entitats creuen que l’Atenció Primària està amenaçada per «les decisions polítiques que s’han pres en nom de la crisi». Algunes de les conseqüències d’aquestes polítiques, assenyalen, són «les retallades de pressupost i personal, les llistes d’espera, la precarietat laboral i la temporalitat de les plantilles, l’innecessari transvasament a l’hospital de malalties que haurien de ser ateses des de l’AP, l’enfocament dels serveis basats en les malalties en lloc de la persona en la seva globalitat, la forma d’organitzar els equips de treball, la realització d’activitats privades als centres públics o la participació de la indústria farmacèutica en la formació dels professionals».
Com s’ha dit repetidament, els professionals opinen que, com l’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari, ha de servir per «potenciar les capacitats que tenim cada persona i la comunitat per afavorir la nostra salut i evitar la medicalització de la vida».
De fet, segons la definició donada a la Declaració d’Alma-Ata, aprovada per la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata de 1978 convocada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Atenció Primària és «l’assistència sanitària essencial basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar».
Per treballar en garantir que l’Atenció Primària segueixi donant una assistència essencial, fa just dues setmanes es va celebrar a la Torre de la Sagrera una nova trobada de Reconstruim Primària centrada en el desenvolupament d’estratègies de lluita per defensar-la. A la trobada, organitzada per Marea Blanca, va comptar amb la presència de múltiples entitats, associacions i plataformes: SAP Muntanya, Acampa Mar, la FAVB, el Fòrum Català d’Atenció Primària, l’Associació Catalana en Defensa d’una Santitat Pública, Rebelión Primària, Jo Sí Sanitat Universal i la Xarxa de Dones per la Salut, entre d’altres.
El punt de partida de la reunió va ser un document sobre Estratègies de Lluita per a un Sistema Primarista. En aquest, opinaven que la transformació de l’actual model sanitari no serà una tasca d’avui per a demà. L’objectiu final, deien, és aconseguir una atenció primària i una salut comunitària que «sigui la veritable espina dorsal de la sanitat pública i pugui afrontar la complexitat dels determinants socials de la salut no es només d’unes persones en concret o unes entitats o col.lectius: ha de ser de tota la societat».
Des d’aquesta base, la Marea Blanca entén que la lluita per l’Atenció Primària de Salut (APS) ha de ser una lluita prioritària, ja que segons el document elaborat a la jornada, «l’APS està en veritable risc d’extinció, sotmesa a greus amenaces per part del propi sistema». Per evitar això es basen estableixen punts caps els que s’ha d’orientar la lluita com ara transmetre a la població la importància d’un sistema sanitari primarista per a la salut de la població o aconseguir millores en el sentit de fer el sistema sanitari més primarista.
La Junta de Govern del Col·legi de Metges de barcelona (CoMB) ha comunicat aquest matí la inhabilitació d’un dels seus metges col·legiats per haver divulgat i posat en pràctica amb pacients oncològics l’anomenat Mètode Hamer. La sanció, que implica cinc anys d’inhabilitació per a l’exercici de la professió mèdica, arriba després d’analitzar l’expedient que se li va obrir al metge inhabilitat per aparèixer en un reportatge sobre pseudoteràpies.
El citat expedient que recentment ha resolt la Junta de Govern del CoMB es va iniciar arran d’un escrit que el mateix metge sancionat va adreçar al Col·legi el juny de 2017, poc després de la seva aparició en un reportatge sobre pseudoteràpies que una cadena de televisió estatal va emetre el maig de l’any passat. El contingut d’aquest escrit, en el qual el metge defensava l’eficàcia de l’aplicació del Mètode Hamer, i el visionat posterior del reportatge van ser considerats per part de la Junta motius suficients per obrir un expedient de manera immediata.
Des del CoMB, expliquen que el mateix col·legiat ja havia estat inhabilitat per un període de dos anys al 1995 per fets pràcticament idèntics. Aleshores, la resolució del Col·legi va ser ratificada judicialment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El col·legiat inhabilitat, que té consulta a les províncies de Barcelona i Castelló, ha rebut de nou un requeriment explícit des de la Junta del CoMB per tal que no torni ni a practicar ni a difondre en un futur procediments no validats i sense evidència científica. Ho fa per, segons el CoMB, divulgar i practicar procediments sense cap evidència científica amb pacients oncològics.
El CoMB preveu sobre les pseudociències
Entre les funcions essencials del Col·legi, expliquen, hi ha la de vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques i actuar com a garant de la protecció de la salut dels ciutadans. En l’àmbit concret de les anomenades teràpies alternatives i pseudocientífiques, el CoMB ha mantingut una actitud molt ferma quant al compliment d’aquestes funcions, i ha obertdiversos expedients en els darrers anys.
Amb aquests expedients i la feina que fan per explicar les conseqüències de les pseudociències o pseudoteràpies el CoMB vol alertar els ciutadans del risc que suposen per a la salut en no tenir evidència científica demostrada, especialment quan «impliquen l’abandó d’altres tractaments d’eficàcia validada». Aquest posicionament l’han deixat clar amb la denúncia de la celebració d’un congrés anomenatUn món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant mesos després de presentar el document El malalt amb càncer. Els tractaments oncològics i pal·liatius i les teràpies sense evidència científica i pseudociències, un treball elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.
Una de les teràpies denunciades és la que realitza el metge inhabilitat. El Mètode Hamer, segons el CoMB, suposa un risc per als pacients per la seva manca de fonament científic i perquè, «de manera explícita, anima els pacients amb càncer a apartar-se de tractaments eficaços i validats per la comunitat mèdica i, per tant, els aboca a perdre l’oportunitat de beneficiar-se de la millor estratègia terapèutica disponible per a la seva malaltia». El CoMB aprofita aleshores per recordar que aquesta pràctica va en contra les normes deontològiques i de bona praxi.
Fa ben poc s’han entregat els Premis Infermeria i societat 2017 que reconeixen set perfils professionals: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.
El Premi Infermeria i societat a la Innovació Infermera ha estat per Montserrat Llinàs Vidal, pel Model integrat d’assistència a pacients urològics que requereixen la instauració de rentats vesicals continus (LVC).El LVC (rentat vesical continu), com expliquen, és un procediment que consisteix en mantenir la permeabilitat d’una sonda uretral, a través de la introducció d’una sol·lució d’irrigació de forma continua i el seu posterior buidatge. Actualment es una tècnica manual supervisada per les infermeres i la innovació proposada permetrà l’automatització mitjançant el desenvolupament d’un dispositiu tecnològic. El projecte estima que amb el redisseny del procés assistencial que asseguri una atenció integral del pacient urològic, la fabricació del prototip, la validació clínica del mateix per la seva translació al mercat, així com el disseny d’un programa formatiu per la seva utilització per part de les infermeres es podrà evitar el 80% de les complicacions que actualment presenta la tècnica manual.
Montserrat Llinàs ens explica com es va iniciar el projecte, en quin punt es troba ara i quins beneficis aportarà a la pràctica infermera.
Quin és el projecte d’innovació premiat pels Premis Infermeria i Societat? De què tracta?
És una tècnica indicada per pacients que o bé tenen una hipertrofia benigna de pròstata (un creixement benigne de la glàndula prostàtica) o tenen un càncer de pròstata o de bufeta. Totes elles requereixen d’una intervenció quirúrgica i durant tres dies estar hospitalitzats i connectats permanentment a un rentat vesical continu. Això vol dir que durant el dia li estaran passant per una sonda vesical una solució de sèrum fisiològic contínuament. De la mateixa manera que entra aquesta solució surt ajudant a cicatritzar la intervenció que li han fet i a treure coàguls, ja que la bufeta és un espai molt petit. Aquest rentat, que primer conté molta sang, al llarg d’aquests tres dies es va aclarint fins que surt net i ja vol dir que ha cicatritzat.
Quin és el problema? Que degut a la manualitat del procediment poden aparèixer moltes complicacions Quan la bossa s’acaba s’ha de canviar a l’instant però una infermera d’una unitat d’urologia pot ser la responsable a la vegada de 4 a 5 rentats. Ha d’estar entrant i sortint de les habitacions mirant que no s’acabi la bossa del sèrum i que no se li ompli massa la del drenatge. Tot això produeix elevades carreges de treball i a la vegada insatisfacció laboral. Durant aquests tres dies per pacient s’estan manipulant uns 300 litres de sèrum fisiològic: buidar, posar, pujar, baixar, buidar, posar… Hi ha moltes patologies musculoesquelètiques dels professionals que produeixen baixes laborals. Si no es fa bé aquest procediment i no canvies la bossa a temps es poden formar coàguls que provoquen que hagis de tornar a iniciar el procediment. Algunes vegades hi ha complicacions importants: dolors, espasmes… hi ha pacients que durant la nit no dormen controlant que no se’ls hi acabi la bossa. La idea del projecte és doncs automatitzar aquest procediment i fer-ho d’una manera segura.
Com i quan va néixer la idea?
Fa 10 anys a l’Hospital Vall d’Hebron parlant amb una companya també infermera i amb la que havíem treballat molt en l’àrea d’hemodiàlisis i diàlisis peritoneal, que és un tractament automatitzat, vam veure que a urologia hi havia un procediment que feia 40 anys que es feia igual. Ella estava aleshores de supervisora a urologia i mentre esmorzàvem vam pensar en aquest projecte per canviar aquell procediment tan antic.
Els principis van ser difícils perquè vam anar a diverses universitats i a empreses del sector salut però no ens van fer massa cas. Vam veure que era molt complicat innovar i ho vam deixar en un calaix. El 2013 es convoca un premi d’innovació i vaig pensar a presentar-ho. Vam passar la preselecció i en una segona part se’ns va assignar un tutor, el Sergi Trilla, un metge que fa anys que es dedica a l’emprenedoria. Gràcies a això vam poder desenvolupar el projecte, donar-li cos i guanyar el primer premi.
Montserrat Llinás, guanyadora del Premi Infermeria i Societat a la Innovació 2017 / Carla Benito
Què significava guanyar aquest premi?
Doncs seguir. Després de passar per molts congressos vam trobar una empresa comercial que va voler el producte i des de fa 4 anys estem treballant en això. Durant aquest temps el projecte s’ha pogut fer més potent i ara ha derivat en un model integral: cal redissenyar tot el procés des que el pacient sap a consultes externes que l’han d’operar fins que se li dóna l’alta. Ens hem adonat que el pacient no tenia coneixement de què suposava el post operatori i li donava molta ansietat saber de cop que en tres dies estaria connectat a un rentat vesical continu.
Dins del nou projecte hem dissenyat una bufeta artificial que ens servirà per a la formació al personal d’infermeria de la màquina. De pensar només en la tècnica hem derivat a un procés més integral per la garantia del pacient i dels professionals. A més, també s’han creat pautes a seguir amb els pacients des del minut u.
Estimem que amb tot això podem arribar a disminuir en un 80% les complicacions que es tenen amb la tècnica manual. Podrem reduir quasi un 40% el que és el cost, ja que t’estalvies reiniciar procediments o intervencions quirúrgiques, cosa molt important per a la qualitat de vida del pacient.
La idea és aplicar el projecte arreu o limitar el seu ús en un inici a Vall d’Hebron?
Ara estem a punt d’acabar el prototip però abans de llançar-la al mercat cal fer un assaig clínic. La idea és que arribi al mercat, comercialitzar-ho i que el seu ús arribi a escala internacional. La tecnologia de la qual parlem ràpidament pot ser internacionalitzada perquè tant a Espanya com a la resta del món és manual, segons el que hem vist.
I com us esteu finançant?
La innovació és una manera de fer les coses però requereix esforç, molta feina i diners. Aquest projecte està pressupostat en uns 430.000 euros. Hem aconseguit un DTS i un CDTI que ens ha suposat 200.000 euros amb els quals hem aconseguit fer el prototip per exemple. També ens hem presentat a la compra pública innovadora perquè a finals d’aquest any ja estarem a punt de fer l’assaig clínic. Calculem que encara tenim per dos anys.
Arran d’aquest projecte estem redactant dues possibles patents i això també ens donarà força a la translació al mercat.
Montserrat Llinás, Supervisora d’Infermeria de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron – Drassanes / Carla Benito
Entenc que el fet d’estar a premis com el d’Infermeria i societat us ajuda a difondre el projecte. Com ha anat?
Sí. A més són uns premis on no et presentes tu directament, hi ha una persona que et proposa. En el meu cas ha estat Montserrat Artigas, Directora d’infermeria quan jo pensava en aquest projecte a la Vall d’Hebron, qui em va proposar per a la secció d’innovació. Estic molt contenta perquè els diners que ens han donat per haver guanyat van també al projecte i això és el que fa que tiri endavant. A més a més, que es publiqui a diversos llocs i també a la web de l’hospital i ens obri el camí per anar a altres congressos dóna peu a què en properes convocatòries el projecte ja sigui considerat com un projecte d’èxit.
Per què creus que no se li havia acudit a ningú? Els cirurgians també havien vist que se’ls hi retornaven pacients per ser operats de nou però ha estat la vivència de la infermera qui ha vist necessari aquest projecte, és així?
A nivell d’infermeria estem molt envoltades de tecnologia però sempre ha estat exògena, mai ha estat ideada o pensada per portar al mercat. La majoria de la tecnologia està molt pensada per àrees on no només la infermera supervisa i ha de fer la tècnica. El fet de ser una tècnica amb elevades càrregues de treball, grau d’insatisfacció i problemes de salut laboral en Infermeria, potser passa inadvertit per altres categories.
Quan una és infermera i és sensible amb les seves competències professionals, té una visió de com poder millorar la feina de les infermeres. No és un tema d’estalviar recursos, el que jo vull és que les cures de la infermera tinguin un valor afegit i no estigui entrant i sortint de l’habitació. Vull que aquell temps el guanyi en atenció directa amb el pacient, per educació sanitària, per atendre’l i no en controlar un sèrum i buidar bosses de diüresis.
Serà infermeria qui estigui més sensibilitzada en detectar-ho. Vull pensar que és això.
Ara estàs al capdavant d’infeccioses. Com has anat cap aquest projecte?
Com a infermera m’he desenvolupat en moltíssimes àrees. Fa un any que estic al capdavant d’Infeccioses però vinc més del món de l’automatització. Vinc de l’hemodiàlisi. De fet vaig fer un stage al Canadà on vaig veure els canvis de fer les coses de manera manual aquí a automatitzades allà. A Vall d’Hebron també he estat al Departament de Qualitat i Seguretat de Pacients i vaig veure que moltes de les complicacions que existeixen ara es poden resoldre amb la tecnologia.
Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i veïns que tenen l’Hospital Clínic de Barcelona com a centre de referència han protestat a les seves portes contra l’exclusió sanitària i han presentat diverses reclamacions al seu servei d’urgències. El Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes també ha participat de l’acte. «A molts centres de salut ens atenen gràcies als grups de suport però si hem de rebre tractaments de més llarga durada ens fan pagar o ens envien a casa», ha explicat Lamine Sarr, un dels seus membres.
La concentració s’ha centrat en una acusació particular a l’Hospital Clínic. Tal com ha explicat Bernat Fabregat, el portaveu de Jo Sí sanitat universal, totes aquestes entitats asseguren que el Clínic realitza facturacions irregulars a través del seu servei d’urgències on entreguen i fan signar als pacients un document abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text que les urgències entreguen als pacients són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador.
Durant l’acció convocada han denunciat aquesta situació així com han visibilitzat el cas de Juan Felipe, un noi empadronat des de setembre a Barcelona que va ser operat d’urgències al mes d’octubre d’una hèrnia discal lumbar i a qui tres mesos després l’Hospital va exigir-li el pagament de les despeses de l’assistència.
Just després del seu testimoni, els presents s’han dirigit al servei d’urgències a fer entrega de reclamacions on denunciaven l’existència i l’entrega del paper que comunica si en 7 dies ningú es fa càrrec de la despesa serà el mateix pacient qui hagi d’abonar-la.
Acció de protesta contra una facturació irregular al Clínic / Carla Benito
Juan Felipe ha tancat una protesta on els participants han mostrat cartells on exigien una sanitat universal, recordaven a la gent que no ha de signar cap document on se li reclami el pagament del servei rebut a urgències o recordaven que el que són il·legals són les factures i no les persones.
En aquest sentit, Lamine Sarr, del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, ha explicat que sovint quan són atesos per violència policial ho fan davant dels seus «agressors» mentre que, recorda, la llei catalana estipula que tothom té dret a ser atès en intimitat. Sarr ha aprofitat per exigir ser tractats com a persones i no com a ciutadans de segona i demanar a metges i infermers que respectin la voluntat del pacient de ser atès sense presència policial, ja que «d’una altra manera es reprodueixen els casos de violència i impunitat policial».
Cal recordar que la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.
Les entitats convocants denuncien que s’està vulnerant aquesta llei i per això han procedit a entregar repetidament una mateixa reclamació contra el full que entrega el Clínic. Juan Felipe Rodrigo ha entregat una reclamació particular on demanava que se li retornessin les mensualitats ja abonades i aturessin el cobrament de les restants.
Té 26 i des del setembre està realitzant un màster en dret internacional econòmic a la Universitat de Barcelona. Tan bon punt va arribar de Colòmbia es va empadronar i va adquirir una assegurança mèdica amb un any de durada, el que passarà a Barcelona. L’octubre del 2017 va quedar-se clavat jugant a futbol, l’esquena va donar-li una forta punxada però no va considerar que fos res més que una contractura. Ni analgèsics ni antiinflamatoris podien fer-li baixar el dolor i dies després va començar a sentir que el peu esquerre se li adormia constantment. Juan Felipe va trucar aleshores a la seva assegurança i amb el consentiment d’aquesta va dirigir-se a l’Hospital Clínic de Barcelona. Van ingressar-lo i van operar-lo d’urgències d’una hèrnia discal lumbar.
Sense fer-li entrega de cap paper legal, relata, Juan Felipe va rebre l’alta agraint el bon tracte del personal sanitari de l’Hospital. Tres mesos després, el departament de facturació del Clínic es va posar en contacte amb ell via mail per fer-li extensiva una factura de les despeses que la seva asseguradora no volia assumir. Rodrigo estava empadronat a Barcelona des de setembre i, per tant, tenia accés directe a l’assistència sanitària urgent.
La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Segons la normativa, les entitats com Jo Sí sanitat universal amb qui Juan Felipe va contactar expliquen que, si l’asseguradora no se’n feia càrrec, el pacient en cap cas havia d’assumir el cost dels serveis rebuts.
El 18 d’octubre de 2017 Juan Felipe visitava d’urgències l’Hospital Clínic, l’ingressaven i l’operaven i el 22 d’octubre rebia l’alta del servei de neurocirurgia. El 24 d’octubre Celta Assistance, la seva companyia asseguradora, comunicava a l’Hospital Clínic via fax que només autoritzava el pagament de 340,34 euros al·legant que aquest era el «màxim de cobertura per preexistència». En el document on fixaven aquesta xifra detallen que davant de més consultes genèriques o amb l’especialista i estudis complementaris o altres prestacions el pacient hauria de sol·licitar a la central operativa de l’asseguradora l’autorització corresponent i que, en cas contrari, no reconeixerien les despeses d’aquestes.
La normativa que aplica l’asseguradora concreta que «les obligacions assumides per Celta Assistance S.L. només regiran per accidents i/o malalties sobtades i agudes contretes amb posterioritat a la data d’inici del viatge. Queden expressament excloses les malalties congènites o preexistents, cròniques o no, conegudes o no pel pacient les malalties en curs de tractament així com les seves conseqüències o aguditzacions».
En cap moment l’informe clínic que van realitzar-li a urgències i l’alta infermera feta a sala després dels dies que va estar ingressat, com ha pogut comprovar aquest diari en accedir a aquests documents, deien que les causes de l’hèrnia discal fossin preexistents.
Així ho feia saber també l’Hospital Clínic a Celta Assistance en un correu electrònic amb data de 18 de gener del 2018 on posaven a Juan Felipe en còpia després que aquest defensés el seu dret a ser cobert, ja que «la patologia diagnosticada no era cap malaltia preexistent». En aquest correu adjuntaven tant el fax enviat per l’asseguradora com l’alta d’infermeria i l’informe clínic realitzat a urgències alhora que animaven a l’asseguradora a revisar el cas i comunicar la resolució com abans millor.
Abans d’això, el 16 de gener, tres mesos després de l’operació, Juan Felipe rebia un correu del Departament de Facturació de l’Hospital Clínic on se li adjuntava una factura pendent de l’ingrés que textualment deien que era la «corresponent a la part que no cobreix l’asseguradora». Aquesta xifra, en una factura emesa amb data de 27 d’octubre de 2017, pujava a 3334,21 euros. Dies després rep una nova factura amb noves dades com ara l’estada general d’hospitalització que puja fins als 4632,51 euros.
«Juntament amb la factura em demanen que m’apropi al centre, ho faig per no tenir problemes, però quan em reclamen més de 4.600 euros no entenc res», explica Juan Felipe a qui assegura que li hauria «sortit més barat ser operat a Colòmbia».
Avui entregarà una reclamació a l’Hospital Clínic per recuperar les dues mensualitats que ja ha abonat i revertir la situació que l’envolta. Durant sis mesos haurà de pagar al voltant de 772 euros, el que li suposa dues mensualitats del seu lloguer. «Tenia els estalvis calculats per realitzar el màster i poder viure a Barcelona durant els 10 mesos que dura, ara he de demanar a la meva família que m’enviï diners des de Colòmbia», explica.
Juan Felipe mostra la factura on l’Hospital Clínic de Barcelona li reclama 4635,21 euros per l’assistència sanitària urgent que va rebre / Carla Benito
Entitats en contra l’exclusió social denuncien una facturació il·legal al servei d’urgències del Clínic
Davant de casos com aquest, avui dijous dia 5 d’abril, diverses entitats juntament amb els veïns que tenen l’Hospital Clínic com hospital de referència, es manifestaran a les 11 h. contra el que denuncien com «una irregularitat que es produeix al servei d’urgències de l’hospital».
Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat) i associacions veïnals són les entitats convocants a les portes del Clínic. L’acció pretén exigir al departament de facturació del servei d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona que modifiqui un document que entrega als pacients perquè es responsabilitzin del pagament de la seva atenció si en 7 dies no ho fa un tercer pagador.
Expliquen que des de fa pocs mesos, les urgències del centre entreguen i fan signar als pacients uns documents abans de prestar l’atenció sanitària. El que fixa el text són els supòsits pels quals el pacient que no presenti targeta sanitària assumirà la factura si en 7 dies no la factura un tercer pagador. És a dir, si el servei va a càrrec del CatSalut, el pacient ha de presentar la TSI i, si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient. A més, el mateix document especifica que en els casos d’accidents laborals, de circulació, esportius o escolars, el pacient ha de presentar tota la documentació necessària per facturar al tercer pagador, afirmant novament que si no s’ha rebut en 7 dies, l’assistència serà facturada al pacient.
En aquest sentit, també volen exigir que l’Hospital s’encarregui «de ‘perseguir’ els tercers pagadors, en lloc de carregar aquesta tasca al pacient», que eliminin els terminis de presentació de documentació, «per evitar una pressió contraproduent en el pacient» i que ofereixen el document «després de rebre l’atenció sanitària necessària, mai abans».
La llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament. Altres maneres de recolzar legalment l’assistència sanitària universal que les entitats utilitzen per donar força a la seva denúncia són el Reial Decret 16/2012, on tothom té garantida l’assistència sanitària urgent i la posterior ratificació a Catalunya amb la Resolució del 30 de setembre de 2016 sobre Assistència i Facturació a Urgències.
La Declaració Responsable és un document que tots els centres haurien d’oferir segons la normativa vigent per garantir que ningú no es queda sense atenció sanitària urgent per manca de recursos econòmics. Les entitats denuncien que no s’està oferint aquesta declaració ni tampoc el document que es fa signar la contempla. Així, entre les seves exigències també inclouen que l’Hospital ofereixi «la declaració responsable quan s’escaigui, tal com estan obligats».
L’Hospital Clínic ha comunicat a aquest diari que no realitzaria declaracions a aquestes acusacions.
Tancada Clínic, Jo Sí Sanitat Universal i la PASUCat afirmen que realitzar aquestes facturacions és irregular, «ja que si existeix un tercer pagador no hi ha cap supòsit en què la factura pugui ser emesa al pacient». Afegeixen també que és «inadmissible que es traslladi aquesta responsabilitat al pacient, en un moment delicat de salut».
Les infermeres del Centre de Salut CASAP Can Bou potencien el seu lideratge a través del “Programa d’Activitats Preventives de promoció de la Salut en edat pediàtrica. Infància en salut”. En aquest centre, des de gener del 2014 la infermera realitza de forma autònoma la visita de seguiment i desenvolupament del nen en edat pediàtrica i el pediatre adopta un paper de consultor per aquells casos que la infermera ho precisi. La primera visita d’acollida és la única que fan conjuntament (infermera i pediatre) i és on s’explica el circuit i s’orienta a les famílies a quin professional han de demanar visita segons el motiu de consulta.
La reestructuració del servei de pediatria definint les funcions de cada professional adaptades a les seves competències, ha permès, ens explica Marta Calabia, una de les impulsores del model, donar més relleu a la infermera en totes aquelles activitats de prevenció i promoció de la salut, i al pediatre adoptar un paper de consultor quan la infermera ho sol·licita. Per altra banda ha permès que el pediatre disposi de més agenda dedicada a la resolució de problemes de salut, què anteriorment eren derivats a segon nivell.
Aquest model de gestió que ja s’ha començat a aplicar també a altres centres situa a la infermera com el professional sanitari de referència en promoció i prevenció de la salut durant la infància i també es dirigeix a fomentar l’autocura i autonomia del pacient.
Parlem amb Marta Calabia, infermera de família i comunitària, impulsora del canvi de model al centre i membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).
Com va néixer el “Programa d’Activitats Preventives de promoció de la Salut en edat pediàtrica. Infància en salut” i què comporta exactament?
És un canvi de model que vam començar a aplicar fa dos anys quan vam veure que la infermera podia abordar la revisió del nen sa. Abans algunes visites les fèiem conjuntament amb el pediatre i algunes no i no enteníem el perquè de la diferència.
Abans de començar vam fer formació teòrica i pràctica. Tota la part de prevenció i promoció de la salut la teníem més clara però potser ens faltava aprofundir en com explorar alguns òrgans. Des d’aleshores ho estem fent i està funcionant molt bé.
Com a infermeria quines mancances veu veure per fer aquesta proposta i fer un pas endavant?
La infermera no estava abordant totes les seves competències. Tot el que sabem no ho estàvem aplicant. Els pediatres tampoc podien desenvolupar altres competències seves perquè dedicaven tot el temps a aquestes tasques. Ara han pogut obrir una consulta de dermatologia per exemple i estan fent el seguiment de nens crònics d’una manera més qualitativa perquè tenen més temps.
Nosaltres també ens hem adonat que en fer la revisió del nen sa també podíem tenir una millor atenció a les famílies.
Quan es feia la revisió amb la infermera els hi faltava temps però ara tenen més temps per fer valoracions de nens urgents. Gestió Infermera de la Demanda vol dir que es resolen problemes de salut que la infermera pot resoldre sola. Des que hem fet el canvi de model s’ha organitzat més l’atenció i els pacients es troben més ben atesos. La quantitat de gent que ve és la mateixa però no han d’esperar tant perquè estem més ben organitzats.
També ha millorat la vostra situació laboral.
Exacte. Poder desenvolupar totes les competències ha fet que puguem tractar més casos i que els pediatres puguin anar una mica més enllà amb el nen més crònic. A vegades el que ens passava si fèiem una revisió, interrompíem el pediatre de la seva i tot aquest temps era temps que es perdia i no era de qualitat per al pacient. Ara només fem aquesta consulta al pediatre quan el nen té una patologia i ho necessita.
Hi ha nens que no arriben a veure el pediatre si ho podeu resoldre vosaltres?
Tot està protocol·litzat i si és un problema que el podem resoldre no cal que passi directament.
En aquest sentit guanya pes la prescripció infermera. Com la valores?
De moment no podem prescriure però també és veritat que hi ha moltes patologies que no ho necessiten. En el fons sí que prescrivim perquè al final també és donar indicacions d’educació sanitària com ara beure més líquid si tens un refredat.
Quan es pugui resoldre aquest problema de prescripció de fàrmacs, que de fet són només els que es poden comprar a la farmàcia, doncs encara millorarà més el model perquè no haurem de molestar als nostres companys.
La idea d’aquest nou model va començar l’any 2009, com és que ha tardat 10 anys?
Són moltes les premisses que s’han de complir perquè un projecte així pugui funcionar. La relació entre professionals ha de ser bona perquè ha d’haver-hi una comunicació constant: el pediatre passa a ser un consultar per nosaltres. Necessitem tenir també una mica més de formació: és important la preparació i la seguretat de les infermeres. Per això ha sigut un procés que ha anat a poc a poc. S’ha iniciat a altres centres i ja han estat més ràpids però nosaltres en ser pioners vam elaborar documents i vam avaluar si realment es podia fer.
A què us referiu quan parleu de gestió de la demanda aguda i urgent?
De tots els problemes de salut que consulten al centre hi ha alguns que poden ser resolts per la infermera. S’han fet uns protocols per indicar quins casos van a la infermera i aconseguir que aquesta sigui finalista i no sigui necessari passar pel pediatre. És una gestió de la demanda que decideix l’administratiu de la porta. Allà tenen un quadre on indica què atén el metge i què la infermera. Quan arriba un pacient i li diu ‘tinc una ferida’, ho miren i l’envien a la infermera. Un altre per exemple diu ‘febre de més de 4 dies’, doncs va al metge. En alguna ocasió fem intercanvi de pacients si tens dubtes perquè el valori el teu company o si a més de febre també se li ha de fer alguna cura ens el deriven.
Per fer això els administratius també han d’estar formats en l’àrea sanitària i saber fer i interpretar tres preguntes molt senzilles: què li passa, des de quan i si l’han visitat per aquest motiu. La formació la reben dels professionals sanitaris del mateix centre.
Marta Calabia, infermera familiar i comunitària al CAP Can Bou a la seu de l’AIFiCC / Carla Benito
Es podrà replicar aquest model en altres especialitats?
Sí. Tot és avaluar fins on pot arribar cada professional. A l’Atenció primària sobretot jo crec que els professionals no estan desenvolupant les seves competències al màxim. Tenim una formació universitària bastant completa i no l’estem aprofitant. Si des d’Atenció Primària podem fer això, descarregarem de pressió assistencial els hospitals.
Per què la gent va directament a l’hospital? Per la saturació o per desconfiança?
El pacient si es troba molt malament creu que a l’hospital l’atendran millor però també s’ha sumat que últimament la Primària ha estat molt saturada.
Parleu en el desenvolupament del vostre projecte de promoció i prevenció de la salut per evitar que es faci un ús indegut dels serveis sanitaris.
Sí. És bàsic. Fem xerrades grupals a centres, des d’escoles bressol fins adolescents, perquè les famílies puguin resoldre des de casa una febre menor per exemple. Ajudem així a l’autocura i a l’apoderament de la família amb el maneig de les malalties més freqüents. Les patologies banals són normalment les que col·lapsen els centres de salut. S’intenta treballar molt l’atenció comunitària i la prevenció però costa perquè per fer aquesta feina més externa hem de treure el temps del nostre dia a dia a consulta.
Es diu que hi ha gent que mai fa ús dels centres de salut i gent que n’abusa… També que cada dia els nens estan més sobreprotegits. Us hi trobeu?
Sovint tenim 80 nens esperant i un 50% no caldria que ens consultessin. És molt educacional… No només els hi resolem la consulta sinó que els hi donem consells per la pròxima vegada. Moltes vegades sobremediquem a les persones i la gran majoria no ho necessiten. El fet que tinguem tanta pressió assistencial fa difícil valorar quin nen pot estar més greu i ha d’entrar abans. Això fa que hi hagi nens que no s’haurien d’esperar, ho facin dues hores mentre que et trobes casos d’un nen que li fa mal la mà des de fa dues setmanes i ve d’urgències a mirar-s’ho. Si ja ha esperat dues setmanes, no cal que vingui d’urgències, podria demanar hora. Estem treballant també en una plataforma web perquè les famílies es quedin tranquil·les si saben que tenen un lloc oficial de confiança on fer les consultes. De fet, la consulta virtual està funcionant molt bé i a més hi ha un munt de pàgines web molt ben documentades.
Entre metges i infermeria hi ha molta coordinació però compteu també amb psicòlegs i treballadors socials?
Tenim coordinació amb el CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) i fem reunions cada tres setmanes amb la psicòloga per parlar dels casos que hem derivat. De totes maneres la tenim a l’abast per fer-hi preguntes sempre. La treballadora social no la utilitzem molt a pediatria però sí que comptem amb una. Ara estem reclamant una segona perquè amb l’àrea d’adults té molta feina. És necessari perquè el pacient està molt millor atès quan ho està des de diverses mirades.
«Només veure que col·laboreu ens feu sentir importants», li diu una senyora a una de les voluntàries de l’Escola de Salut per a Gent Gran que s’ha realitzat al centre cívic Pati Llimona del barri del Gòtic. Tros de coca a una mà i una copeta de cava a l’altra i la trentena de persones que han participat del curs s’acomiaden després de sis sessions. «Diuen que l’any vinent repetirem», ens comenta la Teresa.
Les Escoles de Salut per a Gent Gran es desenvolupen en cicles anuals i segueixen un model de sessions impartides per diferents professionals i amb diferents enfocaments. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat el funcionament i l’efectivitat de les Escoles de Salut. La satisfacció és força elevada, i 9 de cada 10 persones indiquen que recomanarien l’experiència a les seves amistats. «Jo estic contenta», comenta la Carme, qui recorda i lamenta que la Rosa vingués el primer dia i no hagi tornat: «a part de ser útil, hem conegut gent i a més del barri».
A més a més, l’avaluació indica millores en aspectes de salut com la qualitat de vida o la salut mental. Les persones participants subratllen igualment com a elements positius sobretot la possibilitat de trencar amb la dinàmica d’estar sempre a casa i poder relacionar-se amb altres persones de la seva edat, recuperar la capacitat de riure, conèixer activitats del barri i sentir que es pertany a una comunitat. «Penses que fas nosa però aquí, que hi ha gent treballant per tu, ja veus que no» o «vaig coixa però com veig que hi ha gent que està igual que jo, ens ajudem» són algunes de les valoracions de les persones assistents al curs. Gairebé totes són dones i amb edats que oscil·len entre els 70 fins als 90 anys.
Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito
L’objectiu amb tot això és disminuir l’aïllament social entre la gent gran, fent que cada trobada sigui una oportunitat de relacionar-se per a les persones que hi participen. Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, va participar del tancament de l’Escola de Salut del Gòtic i va valorar positivament els cursos: «l’objectiu és poder aprofitar l’estada a l’escola tant perquè es socialitzin com perquè obtinguin coneixements i habilitats en diferents àmbits relacionats amb la gestió emocional, amb la seguretat amb la llar i com fer-la més sostenible». Altres aspectes que des dels cursos troben importants destacar serien aquells relacionats amb la cura de la pròpia salut, la gestió de les emocions, la prevenció dels accidents, l’activitat física, la millora en l’ús dels medicaments, la seguretat i autoprotecció a la llar i al carrer, l’alimentació saludable i la memòria, per exemple. Entre les activitats innovadores que han incorporat darrerament hi ha informació sobre els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) i l’augment d’activitats intergeneracionals, entre d’altres.
«A mi em va interessar mol la sessió on vam parlar d’insomni… compartim el què ens passa i ens fem companyia», comenta la Carme a la sortida de l’última sessió del curs celebrat al Pati Llimona. Han parlat, han vist pel·lícules, han fet aperitius… i en aquest últim dia han cantat cançons per revifar la memòria i han fet una dinàmica per indicar què els hi transmetia haver realitzat aquest curs i què voldrien repetir o canviar. Fer coses més addients a l’edat, parlar sobre la soledat o fer gimnàs han estat algunes de les idees. Alegria, companyia, riure han estat les sensacions.
Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito
L’Ajuntament té previst iniciar 6 noves Escoles de Salut per a la Gent Gran
L’Ajuntament de Barcelona comptarà amb 18 Escoles de Salut per a la Gent Gran un cop doni inici a sis més que té previstes. Aquests projectes són eines incloses dins les estratègies que inclou Barcelona Salut als Barris (BSaB), un dels programes que ha desplegat la ciutat amb l’objectiu de reduir les desigualtats en salut entre el veïnat i que actualment ja està implantat en 23 barris de la ciutat. Les sis noves escoles que s’aniran obrint al llarg de l’any es realitzaran als barris de La Marina, Sant Genís dels Agudells, el Turó de la Peira, Gòtic, Trinitat Nova i Verneda i La Pau II.
Els promotors de les escoles expliquen que aquestes volen fomentar el vessant comunitari, i per això la gestió es fa de manera compartida i participativa entre diferents agents i entitats de cada territori. Tres de les escoles (Barceloneta, Sant Andreu i Vallcarca) han estat impulsades per un Centre d’Atenció Primària (CAP), mentre que la del Poblenou és fruit del Pla de Desenvolupament Comunitari que hi ha al barri. Les altres vuit iniciatives que estan en actiu són les de Raval, Casc Antic, Bon Pastor, Besòs i Maresme, Guineueta, Verneda i la Pau I, Roquetes i Verdum.
En dos anys, BSaB ha passat de 10 a 23 barris, estenent-se cap a aquells que es troben en una situació més desfavorida, i ha iniciat noves línies d’intervenció. La població d’aquests 23 barris, i per tant usuaris potencials dels programes, és de 360.000 persones. En conjunt, la dotació econòmica que destinarà l’Ajuntament de Barcelona passarà dels 514.112 euros de 2015 als 1.489.225 euros previstos l’any 2019, quan acabi el mandat. En total s’invertiran en salut comunitària 5,1 milions d’euros en quatre anys a Barcelona.
Divendres passat es sabia que el Consell de Ministres espanyol interposava un recurs d’inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei d’universalització de l’assistència sanitària catalana. La llei, aprovada pel Parlament de Catalunya el juny passat, estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho serà l’empadronament.
Després de cinc anys des de la publicació del Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius, el Parlament aprovava una llei que desafiava la norma estatal i garantia així l’accés universal a l’assistència sanitària al territori català. La principal diferència que presentava la nova llei és que l’accés a tota la cartera de serveis seria immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció vigent fins aleshores marcava tres mesos de carència-.
Davant aquest recurs que pot impugnar la llei catalana, diversos organismes s’hi han manifestat en contra. És el cas del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) o del Consorci de Salut i Social de Catalunya.
L’accessibilitat universal converteix el sistema sanitari en un «instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones»
Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya recorden que han manifestat en moltes ocasions el seu compromís amb el dret de les persones a la protecció de la salut i amb l’assistència sanitària pública de caràcter universal i per això s’han sentit obligats a expressar el seu desacord de la mateixa manera que ho van fer «fa sis anys amb l’aprovació del Real Decreto 16/2012, de 20 d’abril».
En el comunicat on han expressat el seu posicionament han indicat que els col·legis professionals són corporacions de dret públic que, a banda de defensar els interessos dels seus afiliats, «fomenten la seva raó de ser en el seu compromís social de vetllar pels interessos col·lectius en tot allò relacionat amb la salut». Afegeixen que és des d’aquesta responsabilitat i des del compromís amb els valors que fonamenten el sistema sanitari públic, que el CCMC «contempla amb preocupació qualsevol mesura que pugui vulnerar aquests valors i alhora malmetre la qualitat assistencial».
Entenen que no es poden concebre els objectius de la sanitat pública de promoció de la salut col·lectiva i de vigilància i prevenció dels problemes de salut sense la integració i l’atenció dels col·lectius més vulnerables, que alhora són els que tenen un risc més alt d’emmalaltir. A més, per ells, defensar l’accessibilitat universal i el finançament públic dels serveis converteix el sistema sanitari en un «instrument de cohesió social i de justícia distributiva per pal·liar les desigualtats socials i les seves repercussions en la salut de les persones».
L’accés universal permet construir una societat més inclusiva i amb més justícia social: «ens oposem a la limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables»
entitats que representem la majoria dels proveïdors de serveis sanitaris del SISCAT (Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya), el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió també han volgut expressar el seu desacord respecte a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat acordat pel Govern de l’Estat, contra la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
En el comunicat que han fet públic destaquen que la «Ley General de Sanidad del 1986 va permetre bastir un sistema nacional de salut que tenia com a principis bàsics la universalitat de l’atenció a tota la ciutadania i l’equitat d’accés als serveis de salut de finançament públic». Però el Real Decreto-ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones, va fer que quedessin exclosos de l’atenció sanitària a càrrec de fons públics alguns col·lectius, sobretot els més vulnerables.
També ressalten que amb aquesta llei es pretén garantir aquest dret fonamental de tots els ciutadans que resideixen a Catalunya, amb independència de la seva situació administrativa i recorden que això és just el que preveu la Declaració Universal dels Drets Humans: l’assistència mèdica com a dret fonamental.
Davant d’això, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i La Unió tanca el seu comunicat afirmant que s’oposen a la «limitació dels drets a les persones, especialment quan afecta les més vulnerables».
«La meva sogra va ser víctima d’una estafa», afirma en Pere. A mitjans de febrer de 2017, la dona estava prenent alguna cosa a un bar de la Barceloneta quan es va trobar malament i juntament amb la seva filla es van dirigir a l’Hospital del Mar. A recepció, ens explica en Pere, en sentir-les parlar en rus entre elles, van dirigir-les a una sala on atenen als estrangers. La dona només duia el passaport i targetes de crèdit russes que no van autoritzar l’operació i mare i filla van haver de marxar. Tot i ser d’origen rus, són residents a l’estat espanyol des de fa anys i la dona comptava amb una targeta sanitària de la Comunitat Valenciana. L’endemà van tornar a l’Hospital i, després d’abonar 500 euros, les van atendre.
«En veure la factura em vaig adonar que els preus no eren preus públics, que els conceptes amb els que s’havia facturat no ens encaixaven i que qui emetia la factura no era qui havia prestat el servei», ens diu en Pere. El nom de l’emissor era International Care Patient Assistance (ICPA), una empresa anomenada Gestitursa Catalunya SL (canviava el nom segons on operava) fins a 2012 quan va canviar de nom. Ara per ara, aquesta família estan pendents de resolucions a diferents òrgans administratius i també pendents d’una demanda que van presentar a justícia.
L’Hospital del Mar, davant el procés que ha engegat aquesta pacient, explica que el Parc Salut Mar (PSMAR) va decidir externalitzar la gestió de la facturació de l’assistència sanitària del pacient internacional degut a «un increment important del turisme a la ciutat de Barcelona i en un context en el qual va emergir com a problema a prevenir la qüestió del turisme sanitari». De fet, en aquest mateix centre durant l’any 2017 van arribar a atendre 1937 turistes de 96 orígens diferents. L’interès, segueixen, era poder recuperar el 100% del cost de l’assistència per al sistema sanitari públic al que l’Hospital està integrat.
En Pere, no està d’acord amb aquest procediment. A l’escrit d’al·legacions que va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència denunciava que «els consumidors estrangers pateixen un perjudici per patir un increment desorbitat dels preus del servei». I exposava que «el servei que els hi factura directament l’empresa denunciada (ICPA), està per sobre del preu que els hi hagués facturat directament l’hospital denunciat (Hospital del Mar) exactament pel mateix servei».
Per presentar totes les queixes, reclamacions i demandes, en Pere ha reunit i presentat dades de facturació d’ICPA que recolzin la seva denúncia. Moltes d’elles, les va aconseguir després de mediar a través de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Agafant els tres primers mesos de 2017, es veu que l’Hospital del Mar ha facturat a ICPA la quantitat de 162.783,95 €, d’acord amb els preus públics aprovats pel Consell Rector de l’Hospital del Mar per facturar a tercers obligats a pagament i als particulars; és a dir, els que s’apliquen també als estrangers. Les dades de facturació per aquest període d’ICPA són de 338.623,19 €. Això implica que, restant el que li retorna a l’Hospital del Mar pels serveis, el sobrepreu que perceben és de 175.839,24 €.
D’aquesta manera, l’Hospital del Mar va acabar facturant els 162.783,95 € relatius als costos assistencials per una banda i, en concepte de compensació fins el cànon del 55% sobre la facturació realitzada per ICPA, un plus de 23.458,80 €.
Des de l’Hospital del Mar afirmen que tenen constància dels ingressos totals d’aquesta empresa referits al seu mateix centre, ja que aquesta obligació està prevista en el contracte d’ambdues entitats d’acord amb el que preveu el plec de condicions del concurs públic guanyat per ICPA el 2012. La compensació s’entén perquè en aquest mateix concurs, ICPA va establir que, a més de les condicions que passaven per retornar el cost complert al sistema de salut, donaria a l’Hospital un extra d’un 5%.
Factura trimestral de la regularització entre ICPA i l’Hospital del Mar / Cedida
En el cas de la sogra d’en Pere, el marge de sobrepreu pel servei prestat, que va ser una visita de traumatologia d’urgències, s’elevava quasi a un 15%. Així l’Hospital factura a ICPA pels costos assistencials d’aquesta pacient: 240,96 euros. Mentre que ICPA ha facturat a la pacient 281,65 euros. «ICPA factura contra els pacients, a qui no ha prestat serveis assistencials. I l’Hospital factura a ICPA per serveis assistencials, que realment ha prestat als pacients i/o les seves asseguradores», denuncia en Pere.
El «sobrepreu» que relata en Pere, s’explica, diuen des de PSMAR, perquè a l’atendre un pacient internacional, aquest o la seva companyia d’assegurances abona un import (que varia en funció de quan es dóna l’alta o de les cures rebudes) que ve marcat per les tarifes del mercat assegurador internacional.
A més d’encarregar-se de gestionar la facturació, l’empresa ofereix també assessorament i traducció als pacients, expliquen des de l’Hospital del Mar. Altres funcions que assumeix l’empresa són la gestió de la relació amb companyies asseguradores, l’atenció telefònica o la intermediació amb pacients internacionals amb motiu de les gestions de cobrament.
De moment, en Pere i la seva família seguiran esperant les resolucions de tots els òrgans administratius i jurídics que tenen sobre la taula el seu cas.
Rebut del dipòsit de 500 euros / Cedida
«Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»
No és la primera queixa contra l’Hospital del Mar i ICPA. Com informàvem a principis d’estiu des d’aquest diari, una família argentina de turisme a Barcelona va ser amenaçada i forçada a pagar 1.000 euros de dipòsit perquè l’Hospital del Mar atengués d’urgència al seu fill de quatre anys. Després de la insistència dels metges i la intervenció de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat), el centre públic va admetre el “lamentable error” per una facturació il·legal i va retornar el dipòsit de 1.000 euros a la família.
La facturació en aquell cas era il·legal perquè tant la normativa estatal com l’autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols. També la família argentina va haver de bregar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada InternationalCarePatientAssistanceSL.
Des de 1990, 2.600 milions de persones han aconseguit accés a fonts d’aigua segura, però encara avui 663 milions de persones veuen incomplet el seu dret a l’aigua, sobretot en zones rurals. A més, uns 800 nens moren cada dia per malalties diarreiques relacionades amb la falta d’aigua potable i sanejament adequat.
L’aigua és essencial per a la vida i donada la seva importància cada any es commemora el Dia Mundial de l’Aigua el 22 de març. L’Organització Mundial de la Salut explica que la quantitat d’aigua dolça existent a la terra és limitada, i la seva qualitat està sotmesa a una pressió constant. La conservació de la qualitat de l’aigua dolça és important per al subministrament d’aigua de beguda, la producció d’aliments i l’ús recreatiu. Sovint, la qualitat de l’aigua es pot veure compromesa per la presència d’agents infecciosos, productes químics tòxics o radiacions. Avui en dia, més del 80% de les aigües residuals tornen a la natura sense tractament i sense ser reutilitzades, amb tota la contaminació que això implica.
Els nens recullen aigua no tractada d’un corrent prop de les seves cases a Burundi / UNICEF
«Quan un nen té aigua segura, té una possibilitat d’aprendre, jugar i tenir una infantesa»
Segons un programa de control sobre el progrés de l’aigua, el sanejament i la higiene, al voltant de 2,1 bilions de persones no tenen accés a aigua segura. Molts nens passen hores cada dia caminant per recollir aigua, de vegades perdent la possibilitat d’anar a escola. Paral·lelament, la manca d’instal·lacions d’aigua i sanejament als centres educatius és una causa important d’abandonament escolar. A més, molts infants falten sovint a l’escola com a conseqüència de malalties relacionades amb l’aigua, cosa que els fa impossible seguir un ritme d’aprenentatge adequat. Això es veu accentuat en el cas de moltes nenes que, en arribar a la pubertat i tenir la menstruació, deixen d’anar al col·legi per manca de latrines separades per sexes.
Aigua neta, lavabos bàsics i bones pràctiques d’higiene com el rentat de mans constitueixen una combinació senzilla i poderosa per a la supervivència i el desenvolupament dels nens. La mala qualitat de l’aigua i la manca d’higiene poden ser vehicle de transmissió de diverses malalties que limiten les possibilitats de desenvolupament físic i mental d’infants en edat escolar.
De fet, uns 800 nens moren cada dia (300.000 a l’any) per malalties diarreiques relacionades amb la falta d’aigua potable i sanejament adequat. A més, els nens amb diarrees freqüents tenen un alt risc de desnutrició.
Per revertir aquesta situació, la campanya Gotes per al Níger d’UNICEF va començar el curs 2008-2009 i, des de llavors, estudiants de totes les edats han pogut conèixer més coses sobre el dret a l’aigua i el dret a l’educació, i aportar-hi les seves gotes.
(A l’esquerra) Nitije Beatrice, 22, que està prenyada i és mare de dos nens, ha de caminar 4 hores per tal d’agafar 20 litres d’aigua d’un punt d’aigua que serveix a més de 3.000 persones / UNICEF
Disponible, accessible, segura, acceptable i assequible: com ha de ser el agua
Léo Heller, relator especial de nacions unides pels Drets Humans a l’aigua i el sanejament, va visitar Barcelona fa pocs mesos. Durant una de les conferències que va oferir va mostrar-se preocupat per la crisis hídrica que amenaça la conca mediterrània, per la gran part de la humanitat que no té accés a aigua potable i pel 30% que no pot sanejar l’aigua.
Els Drets Humans a l’aigua garanteixen a totes les persones, sense discriminació, aigua per ús personal i domèstic. Disponible, accessible, segura, acceptable i assequible: cinc principis que conformen el contingut normatiu del dret a l’aigua. Per altra banda, els Drets Humans al sanejament garanteixen a totes les persones, sense discriminació i a totes les esferes de la vida, solucions de sanejament. Ha d’estar disponible, accessible, assequible, de forma segura, social i culturalment acceptable, promovent la privacitat i la dignitat, paràmetres on les dones i nenes són les més afectades en general.
