Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • «La salut no era això»: campanya unitària per un canvi de model sanitari

    El pròxim diumenge 3 d’abril a les 12 hores, Barcelona serà escenari d’una mobilització impulsada per Marea Blanca de Catalunya i diverses forces sindicals que reclama un canvi de model sanitari i reivindica millores urgents per revertir la situació actual al sistema sanitari. Es tracta d’una mobilització prèvia a la Jornada del dia 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, una data especial per a la mobilització europea contra la mercantilització del dret a la salut.

    Sota el lema «La salut no era això», es dona el tret de sortida a una campanya unitària a la qual s’han adherit més d’una trentena de col·lectius i entitats de tot Catalunya, com ara el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Sanitàries en Lluita, Rebel·lió Atenció Primària, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), el sindicat Infermeres de Catalunya o la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat). La campanya inclou un conjunt d’accions que culminaran el Dia Mundial de la Salut.

    La manifestació del pròxim diumenge tindrà dos punts de sortida: una primera columna amb el lema «25% Atenció Primària Ja» sortirà de la Plaça Universitat i estarà formada per usuaris i usuàries, moviments socials i ciutadania en general. La segona columna s’iniciarà a la Ronda Sant Pere, amb el lema «Treball Digne per una bona qualitat assistencial», i estarà formada per treballadors i treballadores i forces sindicals com CCOO, Catac CTS IAC, CGT o USOC. Les dues columnes confluiran a la Plaça de Catalunya, on es llegirà el manifest de la campanya.

    «Una sanitat en precari, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Un sistema on els recursos públics es destinen a serveis privatitzats de baixa qualitat, i sense mecanismes per saber quin és el destí final dels diners. La Salut #NoEraAixò». Així comença el manifest, que reivindica un canvi de model sanitari urgent que sigui «universal, cent per cent públic, de qualitat i basat en l’atenció primària».

    Els convocants reclamen, en primer lloc, un enfortiment «real i immediat» de l’atenció primària, que ha de passar, segons defensen, per l’augment de pressupost mínim del 25%, com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la professional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem. «Una atenció primària de qualitat implica, a més, un ús racional de les tecnologies, recuperar la presencialitat i l’adequació dels espais dels centres perquè permetin realitzar amb qualitat els serveis necessaris», afegeixen al manifest.

    Un dels cartells de la campanya

    Les entitats que impulsen la campanya reclamen també que els usuaris i usuàries, veïns i veïnes puguin accedir a fer propostes i expressar necessitats, i per això reclamen la creació de Consells de participació en tots els centres. Demanen, igualment, revertir les privatitzacions, ja que consideren que posar la sanitat pública en mans d’empreses privades està generant «uns serveis precaris i de mala qualitat». A parer dels convocants, és una situació que comporta el malbaratament de milions d’euros públics i que causa un gran patiment a una població que hauria de poder exercir el dret a rebre uns serveis sanitaris de qualitat.

    Denuncien, a més, que gran part de les decisions i contractacions que es duen a terme a l’àmbit de la salut siguin opaques, que els convenis amb les entitats privades es renovin sense la deguda rendició de comptes i que, malgrat que es parla de futures inversions en atenció primària, no es concreta mai el destí real dels diners ni tampoc es respon a les demandes de les persones que treballen als centres.

    Un altre dels eixos de les reivindicacions implica posar fi a la precarietat laboral (interinitat, convenis desiguals, eventualitat perpetuada en el temps, etc.) que pateixen moltes de les persones que treballen en l’àmbit de la salut, de manera especial aquelles que ho fan en serveis privatitzats. La posició de les entitats convocants és que la precarietat laboral es tradueix en l’esgotament crònic de les plantilles i en una remuneració que està molt per sota del raonable i que això passi en un sector tan essencial perjudica tant la qualitat del servei que rep la ciutadania com la mateixa salut de les persones que fan la seva tasca en l’àmbit sanitari i de les cures.

    Els convocants de la mobilització consideren que les desigualtats i les iniquitats sanitàries són una font de malalties i per això fan una crida a les administracions a què assumeixin la responsabilitat de garantir una vida digna per a tothom. Això implica, com figura en el manifest, que hi ha tot un seguit de determinants socials que afecten negativament a la salut de les persones, com ara viure amb un alt índex de contaminació, patir en carn pròpia una situació de pobresa energètica, un desnonament, tenir un lloc de treball precari o una llei d’estrangeria que dificulta l’acollida a persones refugiades i immigrants.

  • Metges de Catalunya reclama millores de sou per als residents de totes les especialitats

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) celebra que el Departament de Salut «hagi reaccionat davant l’evidència» introduint incentius de sou per a l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, però reclama que la millora de sous es faci extensiva a la resta de les especialitats perquè els Metges Interns Residents (MIR) «deixin de ser mileuristes».

    El Departament de Salut va anunciar aquest dijous que els nous residents R1 de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària i els d’Infermeria en Salut Mental, que s’incorporaran als centres a finals del mes de maig, rebran una millora retributiva d’entre 5.000 i 9.000 euros l’any, en funció d’on es trobi ubicada la unitat docent. Segons el Departament de Salut, aquesta mesura respon a l’aposta de l’administració per «enfortir l’atenció primària i comunitària i la salut mental», així com atraure i retenir talent.

    Segons el sindicat, la mesura s’explica pel dèficit «flagrant» de facultatius a l’àmbit de l’atenció primària, que encara no ha recuperat el nombre de professionals anterior a les retallades. «Mentre l’any 2010 hi havia 6.669 metges al primer nivell assistencial, el 2021 eren 6.164, tot i el reforç extraordinari fet amb motiu de la pandèmia», afirmen des de Metges de Catalunya.

    El sindicat mèdic considera que les condicions laborals i retributives de l’atenció primària són un fre per a la contractació i formació de nous facultatius i assenyala com a causes la pèrdua de prestigi, la sobrecàrrega assistencial dels professionals, la jornada ordinària treball dels residents catalans, que fan dues hores diàries més que en altres comunitats, i les baixes retribucions.

    En aquest sentit, Metges de Catalunya recorda que «hi ha més especialitats deficitàries» i que «la captació i retenció del talent mèdic és urgent per millorar la qualitat assistencial i garantir el relleu generacional del personal facultatiu». Per aquest motiu, reclama a Salut que «no es quedi aquí» i apliqui una millora retributiva per a tots els residents que reconegui el seu rol determinant per al funcionament de sistema i allunyi els seus sous del llindar del mileurisme en què es troben ara.

  • Més de 50.000 persones a Espanya viuen amb Chagas, i el 70% no estan diagnosticades ni tractades

    La malaltia de Chagas, també anomenada tripanosomiasi americana, és una malaltia potencialment mortal causada pel paràsit Trypanosoma cruzi (T. cruzi). Es calcula que al món hi ha entre sis i set milions de persones afectades per aquesta malaltia, que es troba sobretot a zones endèmiques de 21 països d’Amèrica central i del sud.

    A Espanya, més de 50.000 persones a Espanya viuen amb Chagas, de les quals 613 són nenes i nens, segons estimacions d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Aquests resultats, publicats a la revista Travel Medicine and Infectious Disease, confirmen que la infecció per Trypanosoma cruzi podria ser la malaltia parasitària importada més comuna al país.

    El Chagas és una malaltia associada a la pobresa extrema. El vector que transmet el T. cruzi és un insecte conegut com a ‘vinchuca’, segons la zona geogràfica. Aquest insecte viu a les esquerdes de parets i sostres dels habitatges construïts amb maons, branques o palla, és a dir, en habitatges més precaris.

    A causa dels fluxos migratoris, la malaltia s’ha tornat comuna també en zones no endèmiques, on es transmet principalment de mare a fill (Chagas congènit) i, en menor mesura, mitjançant transfusions de sang o trasplantaments d’òrgans. Així, al llarg dels darrers anys, la malaltia s’ha estès a altres continents i s’ha anat detectant cada vegada més als Estats Units d’Amèrica i Canadà, a molts països d’Europa i alguns d’Àfrica, la Mediterrània Oriental i el Pacífic Occidental.

    Espanya és, fora del continent americà, el país amb la càrrega més gran de la malaltia, a causa de l’elevat nombre de migrants llatinoamericans. «Malgrat el risc de transmissió, pocs països han implementat mesures de control adequades en bancs de sang i d’òrgans, o en serveis d’atenció prenatal», explica Ana Requena, qui dirigeix la línia de recerca sobre migració i salut a ISGlobal. «Però per a això, es necessiten estimacions més precises del nombre real de persones infectades», afegeix.

    Una malaltia infradiagnosticada

    A partir de dades oficials de diverses fonts, recollides entre 2010 i 2018, Requena i el seu equip van calcular en aquest estudi, per a cada comunitat autònoma d’Espanya, el nombre de migrants llatinoamericans i el país de procedència, la prevalença de la malaltia en les diferents poblacions migrants i el nombre de pacients tractats per a la malaltia. L’anàlisi estima que 55.367 dels 2,6 milions de migrants provinents de països endèmics viuen amb la infecció per T. cruzi, i més de la meitat dels casos, el 54%, són persones que provenen de Bolívia, on la prevalença de la malaltia és molt elevada. A més, de les gairebé 800.000 dones migrants en edat reproductiva, 23.382 d’elles estaven afectades el 2018.

    Segons l’equip investigador, l’índex de persones infradiagnosticades a Espanya és elevat, al voltant del 70%, encara que les diferències interregionals són considerables. Aquestes diferències poden deure’s a diferents polítiques d’accés al diagnòstic i tractament, així com a programes de cribratge prenatal i conscienciació. L’índex de persones no tractades també és elevat: un 82,5% en persones majors de 15 anys i del 60% en menors de 15 anys, destaca l’estudi.

    «Gràcies als programes de cribratge prenatal implementats en diferents comunitats, la detecció i tractament en la població infantil ha millorat considerablement», apunta Requena. Però els resultats de l’estudi indiquen que Espanya continua sent un país amb alta prevalença de Chagas, en el qual un gran nombre de persones no estan diagnosticades ni tractades, incloent-hi a dones en edat reproductiva, un grup que hauria de ser prioritari.

    Els símptomes

    La malaltia de Chagas té dues fases. Per una banda, la fase aguda, que dura uns dos mesos després de contraure’s la infecció. Durant aquesta fase circulen pel torrent sanguini una gran quantitat de paràsits, però en la majoria dels casos no hi ha símptomes o aquests són lleus i no específics. Algunes persones poden presentar febre, mal de cap, engrandiment de ganglis limfàtics, pal·lidesa, dolors musculars, dificultat per respirar, inflor i dolor abdominal o toràcic.

    Per altra banda, trobem la fase crònica, en la qual els paràsits romanen ocults, principalment al múscul cardíac i digestiu. Fins a un 30% dels pacients pateixen trastorns cardíacs i fins a un 10% presenten alteracions digestives o neurològiques. Amb el pas dels anys, la infecció pot causar mort sobtada per arrítmies cardíaques o insuficiència cardíaca progressiva com a conseqüència de la destrucció del múscul cardíac.

    El tractament

    La malaltia de Chagas pot tractar-se amb benznidazol i amb nifurtimox, que maten el paràsit. Ambdós medicaments són eficaços gairebé al 100% per curar la malaltia si s’administren al començament de la infecció a l’etapa aguda, fins i tot en els casos de transmissió congènita. Tot i això, la seva eficàcia disminueix a mesura que transcorre el temps de la infecció, i les reaccions adverses són més freqüents en edats avançades.

    No hi ha vacuna contra el Chagas, de manera que el control de vectors ha estat el mètode més eficaç de prevenció davant aquesta malaltia. El cribratge de la sang és necessari per prevenir la infecció per transfusions sanguínies i el trasplantament d’òrgans i per augmentar la detecció i la cura de la població afectada a tot el món.

    El 2005, l’Organització Mundial de la Salut va reconèixer que la malaltia de Chagas era una malaltia tropical desatesa. Això va facilitar que es reconegués més la malaltia a l’escena internacional i es comencés a lluitar contra el feble compromís polític per combatre-la, així com la insuficient investigació i desenvolupament científic relacionat amb la prevenció, la detecció i l’atenció integral, inclòs el diagnòstic, tractament i els instruments d’informació i educació. Malgrat això, encara hi ha moltes deficiències en la notificació de casos i el seguiment d’aquests, així com una manca d’accés al diagnòstic i tractament per a milions de persones infectades.

  • Vall d’Hebron comença un assaig clínic per tractar el càncer de pàncrees avançat amb nanopartícules

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha incorporat el primer pacient de l’estudi clínic internacional del projecte NoCanTher. Es tracta d’una iniciativa que vol utilitzar nanopartícules magnètiques per tractar el càncer de pàncrees localment avançat. VHIO es converteix així en el primer centre espanyol que comença a aplicar aquesta nova tecnologia, que busca millorar l’accessibilitat de la quimioteràpia al tumor de pàncrees. El projecte està coordinat per IMDEA Nanociencia (Madrid) i compta amb la participació d’onze centres nacionals i internacionals.

    La Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, que lidera l’estudi clínic, explica que aquesta investigació s’adreça a persones amb càncer de pàncrees localment avançat -és a dir, que no té metàstasi però que no es pot ressecar quirúrgicament- que reben quimioteràpia pal·liativa com a única opció de tractament. «Es tracta de pacients per als quals hi ha una necessitat de noves estratègies que millorin els resultats del tractament actual amb quimioteràpia», assenyala l’oncòloga.

    Al projecte s’han desenvolupat nanopartícules magnètiques de ferro que, en sotmetre’s a un camp magnètic altern, generen calor. Aquesta calor es pot utilitzar perquè les cèl·lules tumorals siguin més sensibles al tractament estàndard amb quimioteràpia i, per tant, en millori l’eficàcia, i fins i tot pugui destruir directament aquestes cèl·lules.

    Fins ara, el VHIR i l’Hospital de Fuenlabrada de Madrid havien comprovat la utilitat de les nanopartícules en models animals, on prèviament s’havien induït tumors de pàncrees o on s’havien implantat tumors derivats de pacients. En els seus estudis havien demostrat que, quan les nanopartícules s’injecten dins del tumor directament, la calor generada en redueix el volum i, a més, li provoca canvis físics que afavoreixen l’entrada de quimioteràpia. Ara, es fa un pas més amb l’aplicació d’aquesta nova tecnologia en pacients.

    Aquest enfocament basat en nanopartícules magnètiques d’òxid de ferro permet aplicar calor únicament sobre la zona on hi ha les nanopartícules, en aquest cas el tumor de pàncrees, sense cap conseqüència per als teixits sans que hi ha al voltant del tumor. Per a aquest estudi clínic es farà servir un generador de camp magnètic (Generador NTT) que ha estat dissenyat i construït específicament per a la generació local d’energia tèrmica dins del tumor.

    «Creiem que amb aquesta nova tècnica podem canviar les característiques del tumor i aconseguir controlar la malaltia localment. Es tracta d’una prova pilot, un pas més per obrir possibles opcions terapèutiques per a pacients amb càncer de pàncrees localment avançat, als quals actualment no podem oferir alternatives més enllà de la quimioteràpia», explica la Dra. Macarulla.

  • L’Hospital Sant Joan de Déu obre sis sales de joc per als infants ingressats

    L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha creat sis sales de joc, una a cada planta d’hospitalització infantil del centre, per acostar els jocs als infants que estan ingressats, i oferir-los un espai lúdic proper i adaptat a les seves necessitats. Tots els espais de joc han estat dissenyats perquè els infants, joves i les seves famílies en puguin gaudir a qualsevol hora del dia, perquè contenen elements de joc integrats. L’espai és atès per professionals de l’equip Child Life i voluntaris de l’Hospital, i ofereix altres jocs i tallers.

    Cada espai de joc està pensat per a pacients d’una franja d’edat determinada. Així, a la planta sisena s’ha creat un espai lúdic pensat per als nadons i infants petits, amb espais on poden gatejar; a la setena una sala de joc per als infants de més de sis anys, amb un tobogan; a la vuitena, un espai concebut per fer activitats i espectacles; i a la desena, una sala per adolescents i joves. També hi haurà una sala de lectura, a la cinquena planta. Cadascun d’aquests espais ha estat batejat amb el nom d’un dels cims més alts del món i ambientat amb elements i jocs que representen els  animals que habiten en aquests entorns naturals.

    El centre ha implicat en el seu disseny a pacients, famílies i professionals del centre, a través de diferents sessions de treball per tal de conèixer les seves necessitats i les seves propostes. Aquestes sessions de treball han evidenciat que, fins ara, la majoria dels espais lúdics del centre estaven pensats, principalment, per a infants d’entre 5 i 11 anys, i que mancaven espais adaptats per al joc dels més petits, com ara els nadons.

    La creació d’aquests espais de joc ha estat possible gràcies a la construcció d’un nucli de comunicacions que facilitarà l’accés i millorarà la mobilitat entre els diferents edificis del centre perquè incorpora dos nous ascensors. Just al costat de cada sala de joc, hi haurà una altra sala on els professionals assistencials poden reunir-se amb les famílies quan han d’abordar una qüestió que requereix intimitat.

  • Els MIR es manifesten a Madrid contra el sistema d’adjudicació de places

    La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) i l’organització Formació Sanitària Especialitzada unida (FSEunida) han convocat una manifestació aquest dimecres a Madrid per protestar contra l’actual sistema d’elecció de places MIR. Els metges residents reclamen que el sistema d’elecció de places de formació sanitària especialitzada es realitzi a temps real i no per torns de 400 persones.

    Es tracta de la mateixa protesta que l’any passat va mobilitzar milers de futurs residents contra el model d’assignació automàtica de places que va imposar el Ministeri de Sanitat a causa de la pandèmia i de la necessitat d’evitar la presencialitat dels candidats. Els manifestants critiquen que el Ministeri de Sanitat, malgrat comprometre’s en la convocatòria anterior a millorar el sistema per apropar-lo el més possible a una elecció en temps real, ha mostrat la seva intenció «nul·la» de fer-ho en les diferents reunions mantingudes amb els representants dels futurs especialistes.

    Tradicionalment, l’elecció era de caràcter públic i l’aspirant tenia la capacitat de veure en directe quines places són escollides amb anterioritat al seu torn, podent calibrar la seva llista i prioritats sobre la marxa. Tanmateix, des del 2021, un procediment telemàtic adjudica automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. Segons Àlex Mayer, secretari de residents i joves facultatius del sindicat Metges de Catalunya, l’elecció en temps real «és un procés molt més obert que deixa en mans dels mateixos interessats la tria de places i permet que cadascú pugui triar el seu futur professional».

    Els futurs especialistes també protesten per la imprevisió de Sanitat, que encara no ha publicat la resolució que estableix les dates d’elecció de places i d’incorporació als centres sanitaris dels nous residents. Segons va traslladar el setembre passat al Fòrum de les Professions Sanitàries, l’adjudicació de places s’havia de produir al març i la incorporació al maig, però hores d’ara es desconeix el calendari definitiu.

    La manifestació ha començat a les 13.00 hores des de la Porta del Sol i continuarà fins al Ministeri de Sanitat, on hi haurà una concentració final per llegir un manifest de les organitzacions convocants. Sota el hashtag #23MSanitario, centenars de residents estan compartint per les xarxes socials missatges en defensa d’un sistema d’adjudicació de places «just i equitatiu».

  • Viure a prop de zones verdes redueix en un 16% el risc de patir un ictus

    El risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva. Així ho revela un estudi conjunt de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Hospital del Mar, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”.

    L’estudi, publicat a la revista Environment International, ha analitzat l’exposició a contaminants del trànsit rodat de 3,5 milions de residents a Catalunya de 18 anys o més que no havien patit un ictus abans de l’inici del treball. Concretament, la investigació ha analitzat l’impacte dels nivells de les partícules de menys de 2,5 micres (PM2,5), del diòxid de nitrogen (NO2) i de les partícules de sutge, en el lloc de residència de cadascuna de les persones estudiades. També s’ha analitzat la quantitat i densitat de zones verdes existents en un radi de 300 metres del seu domicili.

    Els resultats indiquen una relació directa entre l’increment dels nivells de concentració de NO2 a l’atmosfera i el risc de patir un ictus isquèmic. Així, per cada increment de 10 micrograms (µg) per metre cúbic, aquest perill creix un 4%. El mateix passa quan els nivells de PM2,5 s’incrementen 5 µg/m3. I en el cas de les partícules de sutge, el risc creix un 5% per cada increment d’un µg/m3 a l’atmosfera. Unes dades que són iguals per a tota la població, de forma independent d’altres factors socioeconòmics, de l’edat o de l’addicció al tabac.

    “Cal tenir present que, a diferència del que ocorre amb altres contaminants de l’aire, que tenen fonts de procedència diverses, el NO2 és causat principalment pel trànsit rodat. Per tant, si realment volem reduir els múltiples riscos que aquest contaminant suposa per la salut de les persones hem d’aplicar mesures valentes que redueixin l’ús del cotxe”, sosté Cathryn Tonne, investigadora d’ISGlobal. L’estudi demostra la importància dels determinants ambientals en el risc de l’ictus. Tenint en compte que la predicció és que la incidència, mortalitat i discapacitat atribuïda a la malaltia anirà creixent en els pròxims anys, és important conèixer tots els factors de risc que hi estan implicats”, afegeix la Dra. Carla Avellaneda, investigadora del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar i una de les autores principals del treball.

    Estudis anteriors del mateix grup ja havien aportat evidències sobre la relació de factors com els nivells de sutge o de soroll en el risc de patir un ictus o la severitat. Tots aquests factors actuen com a disparadors de l’ictus. Per contra, tenir abundància de zones verdes en el mateix radi del domicili té un impacte directe en la disminució del risc de patir un ictus. En concret, de fins al 16%. En aquest sentit, “la gent que viu envoltada d’un major grau de verdor al seu lloc de residència, té protecció enfront de l’aparició de l’ictus”, apunta la Dra. Avellaneda. En general, es considera que l’exposició a espais verds té efectes beneficiosos a través de diferents mecanismes, com la reducció de l’estrès, l’increment de l’activitat física i dels contactes socials i, fins i tot, l’exposició a un microbioma enriquit.

    Replantejar els límits de contaminants establerts

    Els investigadors apunten que cal fer una reflexió sobre els actuals nivells de contaminació atmosfèrica considerats segurs. En aquests moments, els llindars marcats per la Unió Europea són de 40 µg/m3 en el cas del NO2, que l’Organització Mundial de la Salut redueix a 10 µg/m3, i de 25 µg/m3 en el de les PM2,5, que l’OMS limita a 5 µg/m3. No hi ha nivells establerts per les partícules de sutge. De fet, els nivells registrats durant el període analitzat eren inferiors, de mitjana, als marcats per les autoritats europees.

    “Malgrat que es compleixin els nivells marcats per la Unió Europea, ens trobem amb la paradoxa que encara hi ha risc per a la salut, com el que hem trobat en aquest estudi, on hi ha una relació directa entre l’exposició a contaminants en el nostre entorn i el risc de patir un ictus”, explica la Dra. Rosa Maria Vivanco, autora principal del treball i investigadora de l’AQuAS i de l’IMIM-Hospital del Mar. “El perill encara hi és i s’han de prendre moltes més mesures”, tenint en compte l’increment de població urbana i el seu envelliment, afegeix.

    En aquest sentit, el Dr. Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de recerca Neurovascular de l’IMIM-Hospital del Mar, afirma que l’estudi demostra l’impacte real que els aspectes ambientals tenen sobre la salut de la població de Catalunya. «Davant la constatació de l’efecte de la contaminació atmosfèrica, la manca d’espais verds, el soroll… calen més esforços i estratègies poblacionals per reduir-ne l’impacte. El seu efecte nociu ens perjudica permanentment i de forma global. Hem de lluitar per aconseguir pobles i ciutats més sostenibles en les que viure no impliqui assumir un increment de risc de malaltia”, argumenta.

  • El 73% de les metgesses denuncia haver patit situacions masclistes per part dels pacients

    El 73% de les metgesses que exerceixen a Catalunya afirmen haver patit situacions de masclisme en el tracte amb els pacients. Així un revela un estudi dut a terme pel sindicat mèdic Metges de Catalunya (MC), en el qual han participat 685 professionals. Les conductes discriminatòries fan referència al llenguatge sexista emprat pels usuaris quan es relacionen amb les professionals, però, sobretot, a la diferència de valor i reconeixement que atribueixen els pacients als metges i metgesses. Així, el 65% de les enquestades considera que la credibilitat i l’autoritat que s’atorga a les facultatives és inferior a la que es dona als facultatius.

    A més, el 41% de les metgesses afirma que ha patit actituds masclistes per part dels seus companys i superiors jeràrquics (caps, directors i gerents). En aquest sentit, segons el sindicat mèdic, l’enquesta «corrobora el sostre de vidre que impera també en el sector sanitari». El 56% de les enquestades sent que el fet de ser dona limita les seves possibilitats de promoció laboral i el 53% assegura que els càrrecs de responsabilitat del seu centre de treball els ocupen homes. En el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb un 75% de la plantilla formada per dones, només el 30% se situen en llocs de comandament, segons dades del II Pla d’Igualtat de l’empresa pública, que a més indica que la bretxa salarial és de l’11%.

    La maternitat, motiu de desigualtat

    El 74% de les facultatives creu que la maternitat ha afectat el progrés de la seva carrera professional. De fet, MC afirma que tenir fills esdevé el principal factor de desigualtat per a les metgesses, tant a nivell retributiu com d’accés a càrrecs directius i de lideratge en projectes d’investigació i recerca sanitària.

    Entre les causes, el sindicat assenyala la major petició de reduccions de jornada, les excedències i permisos per cura de menors i persones dependents (70% dones i 30% homes), la infrarepresentació de les dones en els llocs de comandament, especialment en els de major retribució, la reducció del nombre d’hores de guàrdia que realitzen les professionals mèdiques i la major dificultat per accedir a alguns complements salarials, així com als nivells superiors de carrera professional.

    La conciliació, segons apunten les participants a l’estudi del sindicat mèdic, és l’arrel del problema: el 67% de les enquestades lamenta que no té facilitats per conciliar la vida personal i laboral.

    Davant els resultats de l’enquesta, MC considera “urgent” que el Departament de Salut apliqui “polítiques efectives i no retòriques d’igualtat”. Per una banda, el sindicat reclama l’activació de campanyes de sensibilització adreçades a la població per “erradicar el sexisme de les consultes”. Per altra, exigeix que el lideratge femení sigui el “principi rector de la gestió sanitària”, de manera que la maternitat o la cura de persones dependents no suposin un obstacle per al desenvolupament professional ni un motiu de discriminació laboral i retributiva.

    «La feminització de la medicina és una realitat i el sistema de salut no pot ser aliè ni immobilista respecte als canvis i adaptacions que siguin necessàries per garantir la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes», conclou el sindicat.

  • El Clínic va atendre 468 víctimes d’agressions sexuals el 2021

    L’Hospital Clínic va atendre l’any 2021 un total de 468 víctimes de violència sexual a l’Àrea d’Urgències, la majoria dones. Aquesta xifra suposa que en els darrers cinc anys s’han atès 2.023 agressions sexuals. Les dades de l’Hospital demostren que es tornen als nivells previs a la pandèmia (503 agressions sexuals en el 2019).

    Les dades recollides demostren que el 90% de les agressions es van cometre a dones i el 10% a homes. El 100% dels agressors van ser homes i aproximadament en el 50% dels casos coneguts per les víctimes. Pel que fa a l’edat de les víctimes, el 46% de les agressions a dones van ser a joves entre 16 i 25 anys de les quals el 5,4% eren menors d’edat (16 i 17 anys).

    Segons l’informe de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital, el 62,8% de les dones van ser violades (vaginal, anal, bucal) i el 56% de les agressions a dones es van produir en un domicili, mentre que el 18,3% van ser agredides a la via pública. Un total de 14 noies, totes elles menors de 25 anys, van ser agredides sexualment per taxistes quan tornaven a casa després d’una sortida nocturna. El 2021 van ser agredides vuit dones en situació de sensellar, xifra que suposa un augment respecte a les tres dones que ho van al 2020.

    El 12% de les agressions a dones les va cometre més d’un agressor, xifra que representa el doble que al 2019. El 31,4% de les agressions van ser comeses sota la submissió química de la víctima, ja que hi ha indicadors que es van produir sota els efectes de l’alcohol o d’altres substàncies que disminueixen l’estat de consciencia, la capacitat de consentir i la possibilitat de resposta per defensar-se. Aquesta xifra és similar a la dels darrers anys analitzats, excepte el 2020, en que va ser més baix.

    L’informe també recull que el 61,7% de les dones agredides manifesten, en el moment de la atenció a Urgències, la seva intenció de denunciar el delicte del que han estat víctimes. El 42,4% de les persones agredides arriba a Urgències per iniciativa pròpia, el 21% amb acompanyament policial i el 22,2% arriba a Urgències derivada d’un altre centre de salut. També es conclou que el 7,7% de les persones agredides arriben amb ambulància del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

    El 6% de les víctimes van ser agredides per la seva parella, exparella o marit. El 2020 aquesta xifra va ser va ser més alta a causa dels confinaments domiciliaris que hi va haver a causa de la primera i la segona onada de la pandèmia del coronavirus, al que va comportar un total aïllament de les dones i la manca de suport social i dificultats d’accés als serveis d’atenció comunitària. Aquestes agressions sexuals comporten sempre maltractament psicològic i amb freqüència lesions i maltractes físic com ferides, traumatismes, cremades i cops, que també cal atendre.

    L’Hospital Clínic de Barcelona sosté que la violència emmalalteix i les agressions sexuals comporten riscos per la salut, provoquen noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini. Les seqüeles posttraumàtiques poden aparèixer immediatament després de la agressió, o aparèixer setmanes o mesos després.

    El Clínic és un centre de referència en l’atenció a la violència sexual. Disposa d’un protocol específic i especialitzat, basat en un model d’atenció integral en la urgència i en el seguiment de les seqüeles en el qual intervé un equip multidisciplinar amb diferents professionals i nivells assistencials. El protocol implica professionals d’infermeria, treball social, ginecologia, cirurgia, psiquiatria i psicologia i de malalties infeccioses.

  • La meitat de les persones amb epilèpsia resistent al tractament pateixen també depressió o ansietat

    Les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida, segons conclou un estudi de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar que ha publicat la revista Frontiers in Neurology. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida. Aquest fet obre la porta a avaluar un abordatge global dels malalts, tenint en compte els aspectes psiquiàtrics de la seva patologia per intentar controlar les crisis epilèptiques.

    Un altre dels resultats destacats de la investigació és que les dones presentaven nivells més alts de depressió i ansietat, així com una pitjor qualitat de vida que els homes. A més, l’estudi ratifica que aquests símptomes es produeixen en tots els tipus d’epilèpsia i no només a l’epilèpsia del lòbul temporal, com es creia prèviament.

    Es tracta de la investigació més amplia realitzada fins ara analitzant les comorbiditats psiquiàtriques de pacients amb aquest tipus de patologia. L’estudi ha analitzat prop de 500 pacients ingressats a l’Hospital del Mar amb diagnòstic d’epilèpsia resistent al tractament farmacològic entre els anys 2013 i 2021 per identificar l’origen de les crisis epilèptiques o la possibilitat d’un abordatge quirúrgic. Els resultats es van obtenir a partir de la realització de diferents tests a les persones que van passar pel centre per aquesta patologia, dels qual només un de cada tres malalts presentava un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric.

    «L’epilèpsia, més enllà de les crisis, és una malaltia que afecta múltiples nivells de la vida, i un dels més importants són les alteracions psiquiàtriques i l’afectació a la qualitat de vida», exposa el Dr. Rodrigo Rocamora, autor principal del treball, cap de la Unitat d’Epilèpsia i coordinador del Grup de Recerca en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

    En el treball també es van estudiar els pacients amb crisis psicògenes, semblants a les crisis epilèptiques però provocades per un trastorn psiquiàtric, els quals tenien pitjors registres en tots tres aspectes. Tot i això, aquells que més pateixen aquests trastorns de salut mental són els que combinen epilèpsia amb crisis psicògenes, arribant a patir depressió i ansietat en quatre de cada cinc malalts.

    Un abordatge global

    Els autors del treball indiquen que els problemes associats a l’epilèpsia acostumen a estar infradiagnosticats i que ser-ne conscient pot ajudar a establir una relació més empàtica entre l’equip de sanitaris i els malalts i millorar-ne així la comprensió del diagnòstic i dels desafiaments per tractar la malaltia en la seva globalitat.

    Aquest fet és vital per abordar les crisis en pacients que no responen als tractaments farmacològics habituals, ja que l’estrès és un dels més importants desencadenants de crisi i controlar-lo pot ajudar a reduir-les. «L’estudi obre la possibilitat d’avaluar mètodes que, amb tècniques de reducció d’estrès, puguin controlar aquest tipus de símptomes i potencialment també reduir la freqüència de crisi», destaca el Dr. Rocamora. Per aquest motiu, un abordatge comú amb els serveis de Psiquiatria que explori com controlar l’estrès dels pacients i les seves comorbiditats psiquiàtriques pot resultar de vital importància per millorar la qualitat de vida dels pacients.