El 88% dels catalans estan a favor de «millorar la protecció de la salut» i que no es fumi a les terrasses o d’aplicar restriccions en cas de permetre-ho, segons una enquesta de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat impulsada en el marc de la XXIII edició de la Setmana Sense Fum, que se celebra del 25 al 31 de maig.
Sota el lema ‘Deixar de fumar i començar a sumar’, l’objectiu de la iniciativa és sensibilitzar la població de la importància per a la salut del fet de no iniciar-se o abandonar el consum de tabac, així com poder gaudir d’un ambient lliure de fum. La iniciativa s’impulsa conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).
En l’enquesta d’enguany hi ha participat 1.305 persones i, segons el Departament de Salut, els resultats tornen a confirmar l’interès de la població en ampliar les mesures protectores de la salut, així com la percepció d’un baix compliment de la prohibició de fumar a les terrasses tancades de bars i restaurants.
Majoritàriament, els llocs on els enquestats consideren que estan exposats al fum del tabac és a les terrasses de bars i restaurants (78%), en activitats lúdiques en espais oberts (53%) i a les cues per entrar a locals (42%). Només un 12% declara no estar exposat en cap lloc.
Fins i tot les persones que fumen, creuen en la seva majoria que s’haurien d’afegir mesures protectores per protegir la salut de les persones. Sobre els llocs on no es creu convenient fumar, més de la meitat de la població enquestada veuria bé que hagués més normatives protectores de la salut a les terrasses de bars i restaurants, entrades de centres educatius, platges i cotxes particulars.
Com en enquestes anteriors, les respostes mostren el suport a diferents mesures orientades reduir el consum de tabac: intensificar mesures educatives: programes escolars i campanyes de sensibilització en mitjans de comunicació (76%), eliminar la publicitat encoberta del tabac al cine, teatre, televisió, influencers, etc. (63%), ampliar els espais públics lliures de fum de tabac, on no es permeti fumar (54%), finançar tots els tractaments farmacològics de primera línia per ajudar a deixar de fumar (53%), augmentar el preu del tabac (51%), aplicar la regulació sobre publicitat i espais sense fum als nous dispositius, com les pipes d’aigua o cigarretes electròniques (48%), i l’empaquetat neutre o sense marca (15%).
En el marc de la Setmana Sense Fum també s’han programat diverses activitats comunitàries, entre les que destaquen accions de recollida de burilles a platges catalanes, en col·laboració amb entitats con “No más colillas en el suelo”.
Finalitzats als actes d’adjudicació de places de Metge Intern Resident (MIR) d’enguany, un total de 218 vacants de les 8.188 convocades aquest any pel Ministeri de Sanitat no s’han cobert. D’aquestes, 200 són de Medicina familiar i Comunitària, de les 2.336 places convocades. A Catalunya han quedat 71 places vacants d’aquesta especialitat de les 370 oferides, malgrat que el Departament de Salut oferia 9.000 euros de més al sou anual com estímul per escollir aquesta especialitat tan necessitada de professionals. Salut ha rebutjat el sistema d’assignació de places MIR organitzat pel govern espanyol i ha demanat una convocatòria extraordinària per ocupar aquestes vacants.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) considera «inaudit» que 71 places MIR de medicina familiar i comunitària hagin quedat vacants i ha instat al Departament de Salut la convocatòria «urgent» d’una cimera per abordar la crisi dels MIR de medicina de família. MC qualifica aquest fet com a «molt greu» i avisa de les conseqüències que pot tenir el dèficit de MIR a l’atenció primària, tant per a la formació dels especialistes que han de formar part de les futures plantilles dels CAP, com per a l’organització de l’assistència sanitària als centres que aquest any no podran comptar amb el reforç dels facultatius residents. L’organització considera que, davant d’aquests fets, Salut ha d’activar els mecanismes necessaris per fer front a una situació que «afegeix un nou focus de tensió a la crisi global de l’atenció primària» i ha de consensuar un «pla de xoc que faci atractiva i estimulant la tria de la medicina de família com a projecte de carrera professional».
Segons Metges de Catalunya, es tracta de la «crònica d’una mort anunciada», atesos els reconeguts problemes de finançament, falta de personal, sobrecàrrega assistencial, excés de burocràcia i baixes retribucions que afecten els professionals mèdics del primer nivell assistencial. «La medicina de família no està prou valorada ni gaudeix del prestigi d’altres especialitats, això també ho perceben els joves facultatius», explica l’organització.
La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) també ha mostrat la seva preocupació després de conèixer-se que a l’actual convocatòria han quedat 218 places de futurs especialistes sense adjudicar-se. Segons la CESM, l’explicació facilitada per Sanitat davant les places vacants és que molts aspirants simplement no han presentat sol·licitud, desvinculant els motius d’un problema amb el procediment telemàtic que no permet triar en temps real, encara que ha admès que hi ha un problema amb l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.
A parer de l’organització, aquesta situació suposa un «perill seriós» per a la planificació de recursos humans a llarg termini, agreujada per les jubilacions previstes en els pròxims anys i que afectaran l’assistència sanitària que s’ofereixi a la població. Pel que fa a la situació concreta a l’atenció primària, la CESM apunta que la creixent desmotivació dels professionals davant d’aquesta destinació per la manca de mesures que ho incentivin se suma un sistema d’elecció que afavoreix que les places quedin vacants per no conèixer realment on serà el lloc de treball en fer l’elecció.
Per aquests motius, la Confederació insisteix que el sistema d’elecció ha de ser en temps real i que és urgent prendre mesures per pal·liar el greu problema que existeix a l’atenció primària. «Resulta imprescindible que es faci una planificació seriosa dels metges del Sistema Nacional de Salut i es revisi l’articulació del sistema d’accés a la Formació Sanitària Especialitzada perquè no es perdin professionals ja de base com ha passat en aquesta convocatòria», conclou l’organització.
L’epilèpsia és una malaltia cerebral crònica que afecta uns 50 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per convulsions recurrents, que són episodis breus de moviment involuntari que poden involucrar una part del cos o tot el cos i, de vegades, s’acompanyen de pèrdua de consciència. Les convulsions es deuen a descàrregues elèctriques excessives en un grup de cèl·lules cerebrals que es poden produir en diferents parts del cervell i poden anar des d’episodis molt breus d’absència o contraccions musculars fins a convulsions prolongades i greus.
Es tracta d’una de les malalties neurològiques més prevalents: és el trastorn neurològic més freqüent en nens i la tercera malaltia neurològica més prevalent en persones grans. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya hi ha més de 400.000 persones amb aquesta malaltia, que afecta persones de totes les edats i que pot debutar en totes les etapes de la vida, però especialment en la infància i en la gent gran de 65 anys. El 24 de maig és el Dia Nacional de l’Epilèpsia, una data que des de l’any 2006 es commemora a Espanya amb l’objectiu de fomentar la conscienciació sobre aquesta malaltia neurològica.
«Són molts els estudis que apunten que, en els darrers anys, augmenta la prevalença d’aquesta malaltia, a causa de l’envelliment de la població. L’edat, unida a l’augment d’altres malalties que poden ser causa d’epilèpsia, com ara tumors, ictus o demència, és un factor que incrementa el risc per desenvolupar aquesta malaltia i, a mesura que l’edat mitjana de la població està augmentant, igual que ho fa la seva prevalença», explica el Dr. Juan José Poza, Coordinador del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la Societat Espanyola de Neurologia. Actualment, a Espanya es diagnostiquen uns 20.000 nous casos cada any i s’estima que anirà en augment, ja que s’espera que el 70% de la població sigui més gran de 65 anys en els propers 30 anys.
En tot cas, en el desenvolupament d’aquesta malaltia no només influeix l’edat, ja que hi ha implicats diversos factors genètics i metabòlics, a més d’altres encara desconeguts. Els estudis poblacionals estimen que entre un 8 i un 10% de la població patirà una crisi epilèptica al llarg de la vida i que el 3% desenvoluparà la malaltia.
Tractament
L’epilèpsia és una malaltia que pot remetre de forma espontània (fins a un 4% dels pacients adults a l’any i encara més de probabilitat en nens) i, a més, amb l’administració adequada de medicaments anticonvulsivants, fins a un 70% de les persones amb epilèpsia aconsegueixen controlar-la. Tanmateix, a molts països d’ingressos baixos i mitjans, la disponibilitat de medicació contra l’epilèpsia és escassa.Un estudi recent va revelar que la disponibilitat mitjana de medicaments antiepilèptics genèrics al sector públic d’aquests països era inferior al 50%, cosa que pot ser un obstacle per accedir al tractament.
També hi ha una part de les persones amb epilèpsia que no responen correctament als tractaments disponibles i que, per tant, veuen augmentat el risc de mort prematura, traumatismes, alteracions psicosocials i una major comorbiditat. Es calcula que l’epilèpsia refractària al tractament mèdic afecta entre un terç i una quarta part dels pacients amb epilèpsia, uns 100.000 pacients a Espanya.
«En els pacients amb epilèpsia refractària, hi ha la possibilitat de dur a terme altres procediments terapèutics, com ara cirurgia, neuroestimulació, dieta cetogènica o la combinació d’aquests tractaments, amb l’objectiu de controlar l’aparició de crisis epilèptiques, i millorar-ne la qualitat de vida i la seva supervivència», assenyala el Dr. Juan José Poza. «Però malgrat aquestes alternatives, i que hi hagi un alt percentatge de la població que pot controlar la seva malaltia amb els tractaments ja existents, encara continua sent necessari continuar investigant per millorar els tractaments i la qualitat de vida d’aquests pacients perquè l’epilèpsia continua sent la segona patologia neurològica en anys de vida potencialment perduts o viscuts amb discapacitat», afegeix.
L’impacte social i sanitari
L’epilèpsia impacta a l’expectativa de vida dels pacients, perquè la seva taxa de mortalitat és dues o tres vegades més gran que la de la població general. A més, sovint va associada a trastorns psiquiàtrics. Segons un estudi recent de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar, que s’ha publicat a la revista Frontiers in Neurology, les persones diagnosticades amb epilèpsia resistent al tractament farmacològic presenten alts nivells de depressió i ansietat, així com una mala qualitat de vida. De fet, segons els resultats de l’estudi, la meitat dels pacients pateixen depressió i ansietat i més del 70% asseguren tenir una mala qualitat de vida.
És, doncs, una malaltia amb un alt impacte social i sanitari, que s’incrementa amb la presència d’altres afeccions que coexisteixen amb l’epilèpsia, perquè augmenten les necessitats d’atenció sanitària. Una cosa que s’ha fet encara més palesa en aquests dos anys de pandèmia perquè, segons es va mostrar en un estudi presentat a la passada Reunió Anual de la SEN, les persones amb epilèpsia van ser hospitalitzades, ingressades a UCI i van morir per Covid-19 gairebé el doble en proporció amb la població general.
Independentment de la pandèmia, les crisis epilèptiques s’associen amb un ús freqüent dels serveis d’urgències hospitalàries. Segons un estudi liderat per membres del Grup d’Estudi d’Epilèpsia de la SEN, representen fins al 20% de totes les atencions neurològiques urgents. «Una mala adherència als tractaments, patir febre o algun tipus d’infecció, manca de son o el consum d’alcohol i tabac són factors que poden precipitar crisis epilèptiques en pacients ja diagnosticats», comenta el Dr. Juan José Poza.
Durant les crisis epilèptiques es poden produir complicacions que també poden requerir assistència sanitària, com són els traumatismes. En aquest sentit, el Dr. Poza insisteix en la importància de conèixer com cal actuar si es presencia una crisi epilèptica: «Mai s’ha de subjectar la persona perquè no convulsioni, ni introduir-li res a la boca. El més important és retirar els objectes del voltant amb què es pugui colpejar i tractar de situar la persona en posició lateral, sense forçar. Si és la primera crisi epilèptica que pateix el pacient, si la crisi persisteix després de cinc minuts o es repeteix de seguida, si el pacient no recupera completament la consciència després d’aquesta o si va acompanyada d’altres símptomes com febre, vòmits o problemes respiratoris, cal acudir a urgències».
Metges de Catalunya ha encoratjat els facultatius especialistes en medicina familiar i comunitària a treballar conjuntament per «reflotar» una especialitat que es troba «abandonada, infravalorada i desprestigiada». Ho ha fet en una assemblea oberta organitzada pel sindicat en motiu del Dia Mundial del Metge de Família, el 19 de maig, celebrada davant la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona per analitzar la situació de l’especialitat mèdica majoritària dels centres d’atenció primària. Segons els convocants, el primer nivell assistencial «ha estat durament colpejat per les retallades, les polítiques sanitàries menyspreants i la pandèmia».
L’assemblea s’ha desenvolupat en quatre blocs temàtics que han analitzat el passat, el present, les mesures correctores i la visió de futur que els mateixos professionals de la medicina familiar i comunitària tenen de la seva especialitat. L’infrafinançament de l’atenció primària és el diagnòstic que genera més consens entre els metges de capçalera. El pressupost per al primer nivell assistencial, que el 2022 és de 1.885 milions d’euros, el 16,7% del total de Salut, encara es troba a «anys llum» de la quantitat òptima que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així, els facultatius reclamen que l’any 2023 el pressupost per a l’atenció primària s’elevi fins a representar el 25% dels comptes sanitaris, «amb un increment mínim de 1.000 milions d’euros».
Així mateix, han denunciat la pèrdua de professionals dels darrers quinze anys. Mentre l’any 2007, l’Institut Català de la Salut (ICS) comptava amb 6.780 metges de família, el 2021 eren 6.164, amb un mínim històric de 5.616 professionals l’any 2016. Tot i la recuperació econòmica i el reforç de la plantilla a causa de la Covid, encara hi ha 616 facultatius menys al sistema que l’any 2007. «Menys professionals, amb una població que ha crescut en 600.000 persones i un increment sostingut de les visites als CAP, amb l’afegitó final d’una pandèmia», ha recordat una metgessa durant l’acte.
Segons els assistents, la manca de recursos econòmics i humans i l’empitjorament de les condicions laborals ha desembocat en un present «devastador» per a l’exercici de la medicina familiar i comunitària. «Les agendes són inabastables, amb més de 40 visites diàries. Ens veiem obligats a allargar la jornada, a doblar torns… per no parlar del poc temps que podem dedicar a cada pacient. Així no es pot oferir una assistència de qualitat», ha exclamat un dels assistents a l’assemblea.
Les deficients condicions laborals i retributives també se situen com un dels principals greuges dels metges de família. A la sobrecàrrega assistencial, la burocràcia i l’estrès s’hi sumen uns sous que per a la major part de professionals no es consideren atractius, ja que Catalunya se situa a la cua de l’estat, amb una retribució mitjana anual de 48.000 euros bruts (objectius inclosos), mentre que a altres comunitats autònomes s’ofereixen salaris més d’un 10% superiors.
Imatge de l’acte commemoratiu davant de la Facultat de Medicina del Campus Clínic de Barcelona organitzat per Metges de Catalunya pel Dia Mundial del Metge de Família | MC
El 60% de les places MIR de medicina de família no estan cobertes
Segons Metges de Catalunya, el desprestigi que arrossega la medicina de família es reflecteix en la tria de l’especialitat per part dels joves facultatius. Malgrat que aquest any Salut ha incentivat l’elecció de la medicina familiar i comunitària entre els MIR, amb fins a 9.000 euros anuals addicionals, les 370 places d’aquesta especialitat que s’han ofert a la convocatòria de 2022 segueixen sent les darreres a ocupar-se. A falta d’un dia per tancar el procés d’adjudicació, encara hi ha 223 places vacants, és a dir, el 60%.
El sindicat alerta que la manca de motivació per desenvolupar la carrera professional a l’àmbit de l’atenció primària és un problema tenint en compte la previsió de jubilacions mèdiques dels propers anys. Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’ICS, entre els anys 2022 i 2026 es jubilaran 941 metges de família.
Incrementar el pressupost i millorar les condicions laborals
Pel que fa a les mesures correctores que permetrien recuperar l’impuls i el protagonisme de la medicina familiar i comunitària, novament s’ha assenyalat l’increment de la inversió pressupostària. A més, els representants del sindicat mèdic a les meses de negociació dels nous convenis laborals de l’ICS i de la xarxa sanitària concertada han explicat que ni l’Administració ni les patronals ofereixen millores retributives i de condicions de treball. «Al contrari, demanen més flexibilitat, jornades lliscants, fer més sense contractar més professionals», expressen.
En aquest sentit, els assistents a l’assemblea oberta han criticat el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària presentat pel Departament de Salut, ja que consideren que no aborda els problemes que afecten directament l’assistència. «S’aposta per incorporar nous perfils professionals, en comptes de reforçar la plantilla de facultatius per reduir la sobrecàrrega i millorar l’accessibilitat al sistema, i no es milloren les condicions laborals ni les retribucions per fer més atractiva l’especialitat», han indicat.
I és que, perquè l’atenció primària tingui futur, «és imprescindible dotar de més prestigi la medicina familiar i comunitària», segons els mateixos professionals. Per aconseguir-ho, han reclamat que l’especialitat s’introdueixi al pla d’estudis de les facultats de Medicina, actualment absent. A més, han instat el Govern a millorar les condicions de treball del personal facultatiu, tant a nivell retributiu com de confort i benestar, per atraure el talent jove des del sistema de formació sanitària especialitzada.
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha demanat al Departament de Salut que impulsi una llei d’atenció primària i salut comunitària. Per la CAMFiC, l’anàlisi retrospectiva d’aquests 15 anys no permet ser optimista i l’atenció integral i integrada que proporcionen els equips d’atenció primària (EAP) està «en risc». «Només cal veure els darrers pressupostos destinats a l’Atenció Primària: l’any 2012 es destinava el 18,08% a l’Atenció Primària, mentre que el 2022 serà el 16,76%», assenyalen.
L’organització insisteix en què és el moment de passar a l’acció: «Independentment de la mirada ideològica, els diagnòstics estan fets i són concordants. És moment d’accions, i també de fer les coses de manera diferent als ingents documents fets fins ara, i d’invertir en els EAP protegint la salut de les persones i els seus principis bàsics per Llei, amb els EAP com a garant», expressen des de la CAMFiC.
Per tot això, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària demana al Departament de Salut la creació d’una llei d’atenció primària i salut comunitària que garanteixi un accés universal al sistema sanitari a través de l’atenció primària, que estableixi garanties d’accessibilitat, coordinació i eficàcia i que defineixi a composició dels equips d’atenció primària, la seva autonomia organitzativa i la cartera de serveis. A més, la Llei proposada establiria el finançament necessari de tots els capítols pressupostaris per assolir els punts anteriors.
El Departament d’Igualtat i Feminismes va presentar ahir la primera fase del Pla d’Equitat Menstrual, que s’ha iniciat aquesta setmana en el marc del projecte ‘La meva regla, les meves regles’, un projecte que «té voluntat d’universalitzar l’accés als productes menstruals i el coneixement sobre la menstruació al conjunt de la població del país: treballem per la Catalunya sencera”, en paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre.
En el que queda d’aquest curs, Igualtat i Feminismes distribuirà productes menstruals reutilitzables i mediambientalment sostenibles (copa, calces i compreses) a més de 1.200 alumnes de tercer d’ESO de 24 centres educatius distribuïts arreu del país. Segons especifica el Departament, «noies, nois trans i persones no binàries rebran un estoig amb una copa menstrual, unes calces i una compresa reutilitzable, per tal que puguin triar el que millor s’ajusti a cadascuna, o el que millor s’ajusti a cada dia del cicle menstrual, al mateix temps que es pren consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús». Segons l’Agència Catalana de Residus, a Catalunya l’any 2019 es van produir al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, que equivalen a uns 750 milions de productes menstruals d’un sol ús.
El repartiment d’aquests productes anirà acompanyat de sessions formatives sobre educació menstrual dutes a terme per llevadores, en el marc del Programa Coeduca’t, en què s’explicarà el funcionament dels productes i s’acompanyarà a més de 2.600 joves en el coneixement del propi cos i del cicle menstrual, ja que les nois també pendran part en aquestes sessions formatives. “Amb el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ acompanyem a les joves en el coneixement del seu cos i de la regla en el marc de la coeducació i l’educació en sexualitats”, ha compartit Verge.
Els 24 centres seleccionats estan repartits per tot Catalunya: 9 a Barcelona; 5 a Girona; Tarragona a 3; 2 a Catalunya Central; 2 al Penedès; 1 a Lleida; 1 a l’Alt Pirineu i 1 a Terres de l’Ebre. La idea és que a partir del curs vinent aquest projecte arribi al conjunt d’instituts del país, en el marc del Programa Coeduca’t.
El projecte compta amb una web específica: lesmevesregles.cat, que s’acompanya d’una campanya per xarxes socials i mitjans de comunicació. Aquestes accions estan encarades a la sensibilització i difusió d’informació sobre la menstruació a tota la societat, per tal de trencar prejudicis i desestigmatitzar la regla.
Garantir l’equitat menstrual
Segons informa el Departament, el Pla «vol garantir al conjunt de dones i persones menstruants del país l’equitat menstrual, entesa com la garantia d’accés als productes menstruals que esculli cadascuna, posant al seu abast que siguin reutilitzables i mediambientalment sostenibles, així com a tota la informació sobre la menstruació que li permeti prendre decisions en relació al seu cos i a la seva salut menstrual, trencant amb els tabús i els estigmes».
“El feminisme parteix de la premissa que ‘allò personal és polític’, i la menstruació és política”, ha reivindicat Verge. “Les dades de la desigualtat, de la discriminació o de l’impacte ambiental que ha comportat entendre la regla com un tema privat, a portar o a patir en silenci, fins i tot amb vergonya o amb vexacions, o de la manca d’informació per tenir la millor cura de la nostra salut i la del planeta parlen per si soles”.
Emmarcat en l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, el projecte ‘La meva regla, les meves regles’ està liderat i impulsat per la conselleria d’Igualtat i Feminismes, i compta amb la implicació de tres conselleries més: Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Educació i Salut. “És un exemple de com aquest Govern treballa la transversalitat de les polítiques feministes”, ha compartit Verge, que ha recordat que “la transformació feminista, la transformació social i la transformació verda són indestriables”.
El Pla d’Equitat Menstrual desenvoluparà més accions al llarg de la legislatura amb la participació de més departaments. Estaran adreçades a d’altres col·lectius i àmbits, per garantir que les dones i les persones menstruants puguin tenir cura de la seva salut menstrual.
Avançar vers l’equitat menstrual, afirmen des d’Igualtat i Feminismes, «permetrà garantir els drets de les dones en els diversos àmbits. Així, l’accés als productes menstruals que permetin tenir la millor cura del cos i sense barreres socioeconòmiques permet lluitar contra la pobresa menstrual». Segons dades de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’, 4 de cada 10 dones no s’han pogut permetre el producte menstrual de la seva elecció.
En l’àmbit de la salut, també cal tenir en compte els riscos dels productes no reutilitzables. Els tampons estan associats al Síndrome del Xoc Tòxic, i s’han detectat substàncies tòxiques en productes menstruals que no s’indiquen en les etiquetes. En canvi, la major part de productes reutilitzables estan lliures de tòxics. “La manca d’informació sobre salut menstrual pot provocar que es deixin de diagnosticar malalties com l’endometriosi, que afecta entre un 10 i un 15% de les persones menstruants”, ha denunciat Verge. “És l’hora de conèixer el nostre cos i de deixar de normalitzar el dolor”.
La Fundació Periodisme Plural, que edita El Diari de la Sanitat, es va posar en marxa ara fa deu anys, amb l’edició del seu primer portal: Catalunya Plural. Era el mes de maig del 2012, i va ser el primer pas del grup de periodistes que van crear la Fundació Periodisme Plural, constituïda oficialment deu mesos després. Així naixia l’única entitat sense ànim de lucre a Catalunya que té com a objectiu l’exercici del periodisme.
La Fundació ha creat en aquests deu anys sis mitjans digitals: Catalunya Plural (2012), El Diari de l’Educació (gener 2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat, El Diario de la Educación (ambdós el 2016) i la Revista XQ (2017). En conjunt, constitueixen un projecte amb vocació de contribuir a la qualitat democràtica a partir de l’exercici del periodisme.
La Fundació Periodisme Plural va néixer fa deu anys amb el propòsit de defensar tant l’exercici d’un periodisme independent i lliure com els valors de progrés i solidaritat. El projecte sorgeix com a resposta a la recessió del 2008. En aquell moment, els impulsors de la Fundació van creure necessari explorar noves vies que permetessin preservar la independència del periodisme.
Per a aquest propòsit, van considerar que la millor fórmula societària era una fundació, i per això, expliquen en la seva declaració de principis, «vam constituir una entitat sense ànim de lucre, però amb voluntat de rendibilitat econòmica i social, que aspira a ser una veritable plaça pública on es trobin, dialoguin i es comuniquin totes les entitats i persones que lluiten per preservar la cohesió de la societat; la sanitat i l’educació com a pilars de l’estat del benestar; el treball i l’habitatge com a drets fonamentals; la solidaritat com a justícia social, i la regeneració com a exigència democràtica».
Amb motiu dels seus primers deu anys de vida, la Fundació Periodisme Plural ha estrenat una nova web amb tota la informació sobre el Patronat, estatuts, mitjans i activitats de l’entitat. La Fundació té com un dels seus principis bàsics la transparència i per això la nova web aporta el màxim d’informació sobre l’entitat. Un espai recorda les figures de José Martí Gómez i Margarita Rivière, dos dels grans referents del periodisme, que van participar en la constitució de la Fundació Periodisme Plural i hi van estar implicats fins a la seva mort.
Web de la Fundació
La Fundació recorda, en la seva web, que «la pandèmia i totes les conseqüències que se’n deriven van donar, més que mai, sentit al projecte. La pandèmia ha estat una gran oportunitat per fer l’exercici de posar-se en la pell de l’altre i per reivindicar la importància de la solidaritat, la sanitat pública, l’educació inclusiva i la dignitat en el treball. Aquestes havien estat les apostes de la Fundació des del primer dia».
La Fundació Periodisme Plural explica que aquest projecte només té futur si compte amb el suport de les comunitats a les quals es dirigeix. «Deu anys després, continuem pensant – afirmen els seus promotors – que el periodisme honest i responsable és més necessari que mai. Però, per aconseguir-ho, necessitem la implicació de les persones que comparteixen aquestes conviccions».
La col·laboració entre ciutadania i periodisme és el que porta a la Fundació Periodisme Plural a posar l’accent en els processos participatius. Amb la voluntat d’implicar a les comunitats a les quals es dirigeix, i que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials. En el cas de El Diari del Treball la Fundació compta amb el suport de la comunitat sindical.
«La implicació dels lectors -llegim- és l’única garantia per fer un periodisme lliure, independent i amb vocació de servei a la societat. Per això, és imprescindible el suport de la comunitat, en forma de subscripcions o donacions. La fundació Periodisme Plural està declarada d’interès públic, i, per tant, totes les donacions que rep tenen dret a una desgravació fiscal de fins al 75%».
«El periodisme rigorós, en profunditat, de qualitat, independent, crític i amb un sòlid compromís ètic ja no és possible sense la implicació dels lectors», es pot llegir a la web de la Fundació. «Quan els mitjans no són rendibles, són vulnerables a interessos que no tenen res a veure amb el servei públic de la informació. Per això el periodisme està en un veritable procés de reconstrucció que necessita l’ajuda de la ciutadania, la d’aquells lectors que volen compartir un projecte periodístic independent i lliure».
La col·laboració entre ciutadania i periodisme és el que porta a la Fundació Periodisme Plural a posar l’accent en els processos participatius. Amb la voluntat d’implicar a les comunitats a les quals es dirigeix, i que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials. En el cas de El Diari de la Sanitat, la Fundació compta amb el Consell de mecenes, que està format per les següents persones: Emili Ferrer, Miquel Vilardell, Antoni Sitges, Josep Martí i Valls, Montserrat Figuerola, Joan Ramon Villalbí, Francesca Zapater, Josep Maria Caralps, Josep Moya, Jordi Pujol Colomer, Carme Borrell, Joan Benach, Joan Gené, Rafael Barba, Glòria Jodar, Carme Valls, Santiago Dexeus, Carles Porta, Vicens Ortún, Carlos A. González, Gonzalo Casino, Alba Llop, Anna Martínez, Nani Vall-llosera, Mireia Julià, Miquel Porta, Rosa Boyé, Albert Planes, Ramon Sarrias, Carlos Villanueva, Maria Amparo Cuxart, Amando Martín Zurro, Joan Ramón Laporte, Juli de Nadal i Ramon Espasa. La generositat de tots ells va fer possible que el 7 d’abril de l’any 2016, el Dia Mundial de la Salut, es pogués posar en marxa El Diari de la Sanitat.
Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital del Mar són els tres centres més ben valorats pels metges interns residents per les seves condicions laborables i retributives, segons un rànquing elaborat per Metges de Catalunya. Per contra, els centres que han obtingut una menor puntuació són l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital de Bellvitge i el Germans Trias i Pujol de Badalona. Són els resultats obtinguts a través de les enquestes fetes pel sindicat mèdic per conèixer el grau de respecte dels drets laborals i formatius dels futurs especialistes.
L’enquesta ha obtingut 427 respostes, el que representa aproximadament el 10% dels MIR de Catalunya. La voluntat del sindicat mèdic és repetir l’estudi anualment per «avaluar l’evolució del grau de compliment dels drets laborals, així com de les possibles millores que aconsegueixi el col·lectiu de residents». A més, Metges de Catalunya vol que la classificació dels millors i pitjors centres docents ajudi els futurs residents a l’hora d’escollir l’hospital o centre d’atenció primària on realitzaran el MIR.
L’estudi pregunta als MIR sobre aspectes com els horaris i descansos, la quantitat de guàrdies mensuals, el temps destinat a la formació o la qualitat de la supervisió que reben els residents. Així mateix, analitza els seus drets retributius, com el prorrateig de les guàrdies a la nòmina de vacances, a les pagues extraordinàries i a les baixes laborals. La major part d’aquestes qüestions formen part de les mesures acordades per posar fi a la vaga MIR de l’octubre de 2020, o són drets consolidats per sentències judicials favorables als interessos dels residents. Els resultats diferencien entre hospitals i atenció primària. En el cas dels hospitals, a més, es distribueixen en dos grups segons la quantitat de personal MIR que acull cada centre (més de 100 residents o menys).
Entre hospitals mitjans o petits, els que obtenen millor valoració són l’Hospital de Figueres, l’Hospital de Mollet del Vallès i l’Institut Pere Mata de Reus. En canvi, els centres hospitalaris amb menys de 100 residents que reben pitjor puntuació són l’Hospital de Vic, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i el Centre d’Oftalmologia Barraquer de Barcelona. Pel que fa a les unitats docents d’atenció primària, les tres millors valorades són la unitat d’atenció familiar i comunitària (AFiC) del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), el centre ACEBA de Barcelona i la unitat AFiC de Girona. Els centres formatius d’atenció primària amb pitjor puntuació són la unitat AFiC de Tarragona i de Lleida, i la unitat docent del Consorci Sanitari del Maresme.
D’altra banda, l’estudi demostra que 16 centres no asseguren als MIR el dia descans posterior a una guàrdia de 24 hores, i 10 no garanteixen un descans setmanal mínim de 36 hores ininterrompudes. Pel sindicat mèdic, les dades de l’enquesta acrediten que, en molts casos, les condicions laborals dels residents «necessiten millorar», especialment en aquells aspectes relacionats amb el dret al descans i a la conciliació. Així mateix, l’organització considera «preocupant» que els MIR afirmin que es troben amb dificultats a l’hora de realitzar l’activitat formativa, ja que aquesta hauria de ser «la prioritat». Per tot això, el sindicat anima els residents a defensar i reclamar el compliment dels seus drets laborals i retributius perquè «són facultatius de ple de dret i no mà d’obra barata».
Coincidint amb el Dia Mundial de les Infermeres, que es va celebrar el 12 de maig, s’ha inaugurat a la sala d’actes Farreras Valentí de l’Hospital Clínic de Barcelona una exposició que mostra l’organització i la pràctica assistencial de les infermeres des de l’època medieval fins a l’època contemporània. L’exposició, situada al claustre de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i que es podrà visitar fins al 30 de juny, porta per títol «Infermeres en la memòria: la força invisible d’una professió» i repassa la història de la infermeria des de començament del segle XIII fins a la creació de la diplomatura universitària, l’any 1977.
La mostra reivindica el patrimoni tècnic, històric i artístic, tant material com immaterial, de les infermeres, mitjançant documents textuals i iconogràfics, i també amb objectes que han format part de la pràctica professional de les infermeres al llarg de la història. L’exposició està organitzada pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, l’Escola d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic i l’associació Febe d’Història de la Infermeria. També hi col·labora el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
El 2020 es va commemorar arreu del món el bicentenari del naixement de Florence Nightingale i, per aquest motiu, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar-lo Any Internacional d’Infermera i la Llevadora. Per commemorar-ho, estava previst muntar l’exposició a Barcelona i que fos itinerant per tot Catalunya, però la pandèmia ho va impedir i es va haver d’ajornar fins aquest any 2022, actualitzant el discurs al context català i a la historiografia més recent. La primera exposició es va muntar a Palma l’any 2018, fent-la coincidir amb el XVII Congrés Internacional d’Història de la Infermeria.
Espai dedicat a Florence Nightingale | Francisco Avia, Hospital Clínic
Un dels espais més destacats de l’exposició està dedicat, precisament, a Florence Nightingale, considerada la mare de la infermeria moderna i pionera en l’aplicació de l’estadística en la visualització de dades. L’espai dedicat a aquesta figura clau de la professió infermera acull la col·lecció cedida per Txaro Uliarte Larriqueta, professora de la Universitat del País Basc, que comprèn literatura d’assaig i de ficció, contes, iconografia, filatèlia, medallística, numismàtica, filmografia, audiovisuals i joguines, entre d’altres.
En l’exposició també es pot observar, en vitrines i panells il·lustrats, l’evolució històrica de la infermeria des de les primeres al·lusions medievals fins a les dues guerres mundials i la Guerra Civil Espanyola. D’aquesta manera, el recorregut mostra el progrés dels estudis i les escoles, i l’actuació dels practicants, les llevadores i les infermeres fins a la unificació dels tres títols en el d’ajudant tècnic sanitari (ATS), per continuar amb la participació essencial de les infermeres en els conflictes bèl·lics. En aquest sentit, i instal·lat en un pati, es pot veure un lloc de socors equipat amb material original, com l’emprat en un quiròfan d’emergències a la batalla de l’Ebre de la Guerra Civil, el 1938. Finalment, un espai recrea l’ambient dels ATS que van desenvolupar la seva tasca en hospitals entre els anys 1950 i 1970.
Durant la pandèmia, més de 1.300 infermeres del sistema sanitari català han abandonat la professió i les consultes per problemes de salut mental han crescut un 42%. Coincidint amb el Dia Internacional de les Infermeres, que se celebra el 12 de maig, el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha elaborat un manifest amb 12 propostes per augmentar el nombre d’infermeres, garantir unes condicions professionals dignes i aconseguir més autonomia i visibilitat.
El document denuncia que, a Catalunya, el nombre d’infermeres és insuficient per poder cobrir totes les necessitats dels centres assistencials i que aquestes professionals treballen en condicions precàries i amb sous inferiors als que els correspondrien per la seva formació. També recorda que la d’infermera és una de les professions amb més estrès emocional crònic i que moltes professionals continuen optant per marxar a treballar a l’estranger o abandonen la professió. Les 12 propostes recollides en el manifest són:
Que la retribució es correspongui amb la titulació de grau. El COIB demana equiparar els contractes de les infermeres amb els de la resta de graduats universitaris, la qual cosa implica anivellar el sou i les possibilitats de promoció.
Que les especialitats infermeres reconegudes s’integrin de manera efectiva als llocs de treball i que se segueixi augmentant l’oferta pública de places d’infermeres de grau i d’especialistes.
Que els proveïdors de serveis de salut posin en valor les aportacions específiques de cada especialitat.
Que les dotacions d’infermeres s’adaptin a les necessitats reals de cada territori. Les dotacions han de satisfer les cures necessàries, tant als centres com, sobretot, als llocs més propers, com els domicilis, les escoles i els espais comunitaris.
Que les millores en la gestió permetin conciliar la vida laboral amb la personal.
Que es posi en valor la seva expertesa al llarg de tota la trajectòria professional. El COIB proposa desenvolupar un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres, amb nivells graduals.
Que els models de carrera professional valorin realment la seva expertesa clínica i el seu nivell d’autonomia i responsabilitat. Segons la organització, les infermeres s’enfronten a un sostre de vidre i aquesta és una de les causes de l’abandonament de la professió.
Que s’adaptin les condicions laborals de les infermeres més grans de 60 anys.
Que la persona esdevingui realment el centre del sistema, a través d’un lideratge transformador en la gestió de les cures als centres.
Que les infermeres estiguin representades en els òrgans de decisió, d’acord amb el pes que té la seva professió dins el sistema de salut.
Que la cura de les persones i la prevenció i la promoció de la salut ocupin el centre del sistema sanitari. Actualment, segons el COIB, el model sanitari encara se centra en l’abordatge de la malaltia en comptes d’orientar-se a preservar la salut.
Que es posi en valor les aportacions de la professió infermera en la gestió de la crisi mediambiental.
Ràtios baixes i precarietat laboral
A Catalunya hi ha una ràtio de 6,2 infermeres per cada mil habitants i en el conjunt d’Espanya la ràtio és de 5,9, mentre que la mitjana europea se situa al voltant de 8,8. Les ràtios baixes suposen una major pressió assistencial i més estrès laboral a les professionals que, sumat a uns contractes precaris, fa que moltes decideixin emigrar a altres països europeus on troben unes millors condicions laborals. L’Oficina d’Informació Professional a l’Estranger del COIB ha tramitat 138 expedients durant 2021 i 139 durant 2020. Durant 2019 se’n van tramitar 115.
Pel que fa a l’abandonament de la professió, des de principis de 2020, s’han donat de baixa voluntària del Col·legi 1.327 infermeres (457 l’any 2020, 597 l’any 2021 i 273 de gener a abril de 2022). Aquestes xifres són superiors a les que es registraven abans de la pandèmia, que eren d’unes 400 anuals. Entre les causes de l’abandonament es troba l’alta precarietat laboral. Segons un article publicat al Journal of Nursing Management, coordinat per la presidenta del COIB, Paola Galbany, 4 de cada 10 infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Malgrat la millora en les condicions contractuals que s’ha produït durant la pandèmia, el percentatge d’eventualitat pràcticament no ha variat.
Dos anys pràcticament ininterromputs de pandèmia han tingut un impacte demolidor en la salut de les infermeres i dels professionals sanitaris en general. I és que el resultat de tants i tants mesos de desgast ha provocat conseqüències greus per a la seva salut mental. Segons una enquesta del Consell General d’Infermeria (CGE), dos terços de les infermeres espanyoles han patit episodis greus d’ansietat durant la pandèmia i un terç ha patit depressió. A més, gairebé la meitat s’ha plantejat abandonar la professió i un 63% ha afirmat que es jubilaria abans, encara que això suposés una reducció de la seva pensió.
Amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, el COIB ha engegat una campanya que porta per lema «Reivindica el que és essencial, reconeix les infermeres». Amb aquest lema, el Col·legi organitzarà un acte de reconeixement a la tasca de les professionals d’aquest sector, en el qual quatre il·lustradores i artistes d’street art crearan un dibuix inspirat en la tasca de les infermeres i el seu compromís amb la cura de les persones. Ho faran en llocs emblemàtics de Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú i Terrassa. D’altra banda, aquest dijous 12 de maig a les 18 h tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Infermeres en la memòria», que es podrà veure fins al 30 de juny al Claustre de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, de l’Hospital Clínic.
