Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Vall d’Hebron inaugura un espai per a famílies amb nadons prematurs o amb patologies cròniques

    L’Hospital Vall d’Hebron ha inaugurat el nou Espai Familiar de Neonatologia ‘Com a casa’, que disposa de dotze habitacions per a famílies amb nadons prematurs o amb patologies cròniques i complexes. L’evidència científica demostra que disposar d’un espai propi fomenta la presència de les mares i pares durant l’ingrés hospitalari d’aquests nadons propicia el mètode cangur (pell amb pell) i la lactància materna, augmenta el benestar i la intimitat de les famílies i la seva implicació en les cures, i redueix les infeccions nosocomials.

    «Amb el nou espai facilitem que els progenitors passin tot el temps possible amb els seus fills que requereixen ingrés», explica el Dr. Félix Castillo, cap del Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron. El contacte amb la mare i el pare és fonamental per a tots els nounats, però en especial per a aquells més vulnerables. «La importància de l’espai ‘Com a casa’ rau en el fet que la família pot implicar-se de forma directa en les cures necessàries per al seu fill, fet que facilita la seva seguretat i disminueix el temps d’ingrés, en un ambient còmode i amb el suport dels professionals sanitaris fins a rebre l’alta hospitalària», afegeix Castillo.

    El nou espai familiar compta amb una superfície de més de 440 m² i està dotat amb la tecnologia necessària per atendre aquests nadons prematurs o amb patologia crònica que, per la seva complexitat, no poden rebre l’alta hospitalària. Així doncs, disposa d’un sistema de monitorització centralitzada, des d’on el personal sanitari pot supervisar les constants dels nadons. A més, tot i que les habitacions estan destinades en principi a nadons de complexitat mitjana i alta, disposen de tots els subministraments necessaris per convertir-se en habitacions d’UCI si calgués.

    ‘Com a casa’ comprèn un total de dotze habitacions familiars, equipades amb sofà llit, armaris, frigorífic i un servei de dutxa i lavabo compartit. «Cal tenir en compte que hi ha nadons que resten ingressats setmanes o mesos; per això és tan important disposar d’un espai com aquest i fer un pas endavant en la humanització del Servei de Neonatologia», destaca el Dr. Castillo. El nou espai facilita que els pares i les mares puguin passar moltes hores amb els seus fills i participin en les seves cures. «Molts dels nadons necessitaran unes cures específiques quan rebin l’alta i marxin a casa. Al ‘Com a casa’ podem educar de forma contínua i més adequada els pares», assenyala Raquel Rodríguez, supervisora d’infermeria del Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron.

    L’equipament sorgeix de la iniciativa de la família de l’Álvaro, un nen que va néixer a les 25 setmanes amb 650 grams de pes i que va passar els seus primers tres mesos de vida al Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron. El projecte ha suposat una inversió total de 2,5 milions d’euros, dels quals 250.000 han estat aportats per la Fundació «la Caixa».

  • Els adults amb asma tenen més risc de desenvolupar obesitat

    Els adults amb asma tenen més probabilitats de patir obesitat en el futur, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Els resultats de la investigació, publicats a Thorax, conclouen que el risc és més elevat entre aquelles persones que pateixen asma no al·lèrgica, que fa més temps que tenen la malaltia o que prenen corticoesteroides.

    La investigació ha comptat amb més de 8.700 participants d’11 països europeus i Austràlia. L’equip va utilitzar dades de l’estudi de cohort European Community Respiratory Health Survey (ECRHS), recollits en tres onades entre 1990 i 2014 i amb visites de seguiment a intervals d’aproximadament 10 anys. Les diferents onades van recollir dades de qüestionaris, proves de funció pulmonar i mesures preses per a determinar l’índex de massa corporal i l’estat i les característiques de l’asma dels i les participants.

    «Diversos estudis han mostrat que l’asma i l’obesitat comparteixen alguns factors de risc socioeconòmics, conductuals i ambientals que poden conduir al desenvolupament de totes dues malalties. Algunes recerques anteriors se centraven en els mecanismes pels quals l’obesitat podia provocar asma, però la relació inversa no havia rebut molta atenció fins fa poc», explica Subhabrata Moitra, que va dur a terme aquesta recerca a ISGlobal i ara és investigador a la Universitat d’Alberta.

    Entre el primer i el segon seguiment, el 14,6% dels i les participants no asmàtics van desenvolupar obesitat, mentre que el percentatge va augmentar fins al 16,9% entre participants asmàtics. La diferència entre els dos grups es va fer més evident quan l’equip de recerca la va traduir en un risc relatiu que tenia en compte el paper d’altres factors, com l’asma i el tabaquisme, i va veure que les i els asmàtics tenien un 21% més de risc de patir obesitat en comparació amb els no asmàtics.

    D’altra banda, les persones asmàtiques amb major durada de la malaltia tenien un 32% més de risc d’obesitat que les de menor durada i les que tenien asma no al·lèrgica tenien un 47% més de risc que les que tenien asma al·lèrgica. Els i les participants que tractaven la malaltia respiratòria amb corticoesteroides mostraven un 99% més de risc d’obesitat en comparació amb els qui no utilitzaven aquest tractament, que ja s’havia associat amb un augment de pes anormal en recerques anteriors.

    «Una possible explicació de l’augment de pes associat a l’asma podria ser la reducció de l’activitat física en els pacients asmàtics. No obstant això, els nostres resultats no donen suport a aquesta hipòtesi, ja que els nivells d’activitat física en el nostre estudi no van afectar l’associació observada», afirma Judith García-Aymerich, responsable del Programa de Malalties No Transmissibles i Medi Ambient de ISGlobal i autora principal de l’estudi. «Independentment dels mecanismes, encara desconeguts, els nostres resultats tenen implicacions per a l’atenció clínica dels adults amb asma», afegeix.

  • Un 69% dels metges i metgesses de família afirmen estar esgotats i un 43% estressats fruit de la pandèmia

    Un 69% dels metges i metgesses de família de Catalunya afirmen estar esgotats i un 43% estressats a causa de la pandèmia de la Covid. Són les principals conclusions d’un estudi fet conjuntament entre la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) que ha analitzat l’impacte emocional de la pandèmia Covid-19 en els metges i metgesses de família de Catalunya. Concretament, es tracta d’una enquesta online on hi han participat aproximadament 600 metges i metgesses de família socis de la CAMFiC, en els mesos de juny i juliol de 2021, coincidint amb la cinquena onada de la Covid-19, que va posar l’atenció primària en gran tensió.

    Les participants, en la seva majoria dones (79,2%), van contestar el qüestionari Maslach Burnout Inventory (MBI) que informa sobre tres dimensions del burnout: esgotament emocional i físic; despersonalització (sentiments de negativisme o cinisme envers la feina i els pacients), i realització personal a la feina. Els resultats de l’estudi mostren que més de dues terceres parts dels professionals participants presenten nivells alts d’esgotament emocional, mentre que un 47% presenta un nivell alt de despersonalització, un 40% presenta nivell baix de realització personal i un 26,5% presenta afectació simultània d’esgotament, despersonalització i poca realització personal a la feina.

    També se’ls va administrar el qüestionari DASS-21 que mesura el grau de depressió, ansietat i estrès. Segona els resultats d’aquesta enquesta, una quarta part dels participants tenen depressió, al menys moderada, mentre que l’11% presenta depressió severa o molt severa. Més d’un terç pateix ansietat al menys moderada, i un 14% se situa en nivells d’ansietat severa o molt severa. Els resultats també mostren que més del 40% presenta nivells d’estrès clínicament significatius.

    A més, entre les enquestades hi ha una percepció gairebé unànime (95%) d’augment de la càrrega de treball i de l’assumpció de tasques noves (89%) i lògicament de l’estrès associat a aquestes noves situacions. També es mostra preocupació per contreure la Covid-19, no només pel contagi propi (43%) sinó sobretot pel risc de contagi dels familiars (79%). També s’han observat factors de resiliència: més del 80% confien en la pròpia capacitat professional per en sortir-se amb la pandèmia i la majoria (67%) assumeixen els riscos inherents a la feina, pel compromís amb la professió.

    Els investigadors assenyalen que, tot i que el burnout sempre ha estat present en les professions sanitàries, en el context de la pandèmia s’han observat prevalences mai vistes abans. «El burnout inclou un estat emocional estressat, amb esgotament físic i desbordament psicològic, que pot portar a actituds de desvinculació envers la feina i els pacients, i a la pèrdua de la satisfacció amb la pròpia feina. És rellevant perquè reflecteix el malestar del metge, però també perquè pot comprometre l’eficàcia de la seva feina i la qualitat assistencial», indiquen els autors de l’estudi.

    Davant d’aquest context, proposen monitoritzar proactivament l’estat psicològic dels metges de família i facilitar l’accés a ajut psicològic. Segons els experts, fomentar la resiliència amb estratègies enfocades a l’autocura pot ser útil, però calen també canvis en l’organització, l’entorn laboral i en les condicions de treball. Per altra banda, consideren que cal dur a terme estudis longitudinals per avaluar l’impacte psicològic de la pandèmia al llarg del temps, i avaluar la utilitat i l’efectivitat de les intervencions preventives o terapèutiques que es proposen i la millor manera d’implementar-les.

    Els resultats d’aquest estudi s’han presentat en el marc del XXVIIIè Congrés de la CAMFiC que s’ha celebrat a Girona, presencialment per primer cop després de la pandèmia de la Covid, els dies 28, 29 i 30 d’abril. Uns 750 metges i metgesses de família s’han aplegat al Palau de Congressos de Girona per tractar temes com la Covid Persistent, la Salut Mental del professionals, la Intel·ligència Artificial a les consultes, les ecografies pulmonars, l’abordatge de la sexualitat o el dol perinatal, amb un total de 12 taules de debat, 18 tallers pràctics i 9 xerrades.

  • Gairebé la meitat de les dones amb patologia dual pateix depressió

    El 40% dels pacients amb addiccions atesos per qualsevol motiu a l’Hospital del Mar pateixen a la vegada, com a mínim, una patologia psiquiàtrica associada. És el que es coneix com la patologia dual, un trastorn que afecta més freqüentment a les dones. En concret, segons un estudi encapçalat per especialistes de l’Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el 46% de les dones que ingressen amb alguna addicció tenen depressió, mentre que en els homes el percentatge és d’un 31%.

    L’estudi, publicat a la revista Journal of Clinical Medicine, realitzat entre gener i octubre del 2020, va fer el seguiment d’uns 70 pacients amb addiccions ingressats per altres motius a l’Hospital del Mar. D’aquests, un 37% patien algun tipus de trastorn mental associat, amb una prevalença més alta entre les dones, del 54%, mentre que en els homes era del 33%.

    Segons el Dr. Fernando Dinamarca, metge adjunt del Servei de Psiquiatria i Addiccions i primer autor del treball, l’estudi «confirma que les dones amb addicció pateixen l’efecte telescopi, és a dir, que amb menys temps de consum, tenen més problemes o els tenen abans que els homes amb la mateixa addicció i, a la vegada, tenen molt mala qualitat de vida, pitjor que la dels homes». En aquest sentit, els casos avaluats indiquen que l’edat d’inici de les dones en el consum era més tardana que la dels homes, 23 anys davant de 18, però l’aparició de la patologia psiquiàtrica es produïa a edats similars.

    Les substàncies de consum més habituals entre els pacients amb addiccions analitzats eren l’alcohol, en el 47% dels casos, i els opioides, en el 38%. Pel que fa als trastorns més comuns, a banda de la depressió, trobem els atacs de pànic i l’ansietat, que afecten el 46% i el 38,5% de les dones, respectivament, mentre que només al 13 i a l’11% dels homes que han participat a l’estudi.

    Els pacients amb patologia dual pateixen més ingressos hospitalaris i problemes socials, com ara problemes per trobar feina, realitzen més temptatives de suïcidi i tenen un pitjor pronòstic. Per aquest motiu, els autors de l’estudi defensen la necessitat d’establir circuits que permetin als especialistes en altres patologies consultar els experts en addicions dels seus centres davant la sospita que els pacients poden patir una addicció. «Es tracta d’entendre l’addicció com una malaltia», apunta la Dra. Marta Torrens, cap del Grup de recerca en addiccions de l’IMIM-Hospital del Mar i directora del procés d’Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD).

    Aquests resultats donen suport a la importància d’explorar de forma rutinària la possibilitat que els pacients ingressats pateixin una addicció, així com la possible presència d’altres patologies mentals associades, ja que poden tenir un impacte important no només des del punt de vista de la patologia mèdica que els ha portat a ingressar, sinó també en la seva qualitat de vida.

  • Les universitats catalanes oferiran gairebé 600 places més d’Infermeria el curs que ve

    El Govern de la Generalitat i les universitats han acordat incrementar el curs que ve en 561 les places d’accés al grau d’Infermeria, un 25% més de les actuals. D’aquestes, gairebé el 80% de l’increment total (454), seran a preu públic. D’aquesta manera i per primer cop, el nombre de places a preu públic (1.380) sobre el total de places disponibles (2.745) superarà l’oferta privada (1.365). L’anunci de l’increment de places al grau d’Infermeria de places respon a l’alta demanda d’aquests estudis i al dèficit d’infermeres que hi ha al sistema, una problemàtica que la pandèmia ha accentuat.

    La mesura va ser presentada el passat dijous pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la consellera de Recerca i Universitat, Gemma Geis, en un acte al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), i va ser ratificada per la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el passat dilluns.

    Durant l’anunci, la consellera Gemma Geis va subratllar que aquest augment de places «vetlla per l’equitat i la igualtat d’oportunitats i, per aquesta raó, el 80% de les noves places són a preu públic». Geis també va incidir en el fet que el nou mapa de les places que s’ofereixen en el grau d’Infermeria vertebra el territori a través del coneixement: «A més de Barcelona, també augmentaran les places Girona, Lleida i Tarragona, Manresa, Igualada, Vic, i Tortosa, i treballem per crear una nova unitat docent al Pirineu», va explicar. Per la seva banda, Argimon va assegurar que aquest esforç garanteix «un sistema universitari connectat i compromès amb la salut».

    Un dèficit estructural

    Catalunya i la resta de l’estat espanyol pateix un dèficit estructural d’infermeres, com ja fa temps que alerten els col·legis professionals i sindicat, i com també han reconegut els mateixos responsables polítics en diverses ocasions. La ràtio actual d’infermeres a Catalunya és de 6,2 per 1.000 habitants, lluny de la mitjana europea, que se situa al voltant de 8,8.

    Es preveu que, en els pròxims cinc anys, a Catalunya es jubilaran entre 6.000 i 8.000 infermeres, fet que agreujarà la manca de personal d’infermeria. Actualment, al Registre de Professionals Sanitaris del Departament de Salut hi ha prop de 50.000 infermers i infermeres menors de 65 anys, però un 40% d’aquest col·lectiu té més de 50 anys, el que implica una clara tendència a l’envelliment de la professió a curt i mitjà termini.

    L’evidència científica demostra que la falta d’infermeres té un impacte directe en els pacients i l’atenció que se’ls dóna. Segons un informe publicat a The Lancet, aquells sistemes sanitaris amb un major nombre de personal d’infermeria tenen una menor taxa de mortalitat per coronavirus. L’estudi mostra que les morts per coronavirus als sistemes sanitaris que tenen més de 6.000 infermeres per milió d’habitants és quatre vegades inferior als que en tenen entre 3.000 i 6.000. Segons les dades del Ministeri de Sanitat, Espanya compta amb un total de 182.000 infermers i infermeres, el que dóna una relació de 3.845 facultatius per milió d’habitants.

  • Desenvolupen una eina que prediu el risc d’hospitalització o mort de pacients que pateixen una descompensació cardíaca

    La fallida cardíaca és la causa més important d’hospitalització en persones grans i té una elevada mortalitat durant l’any següent a una descompensació. Ara, professionals de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN) de l’ICS han desenvolupat una eina que permet predir el risc d’hospitalització o mort a curt termini en una persona amb insuficiència cardíaca que pateix una descompensació. En el projecte, liderat pels metges de família José María Verdú i Miguel Ángel Muñoz, hi han participat professionals de medicina de família, infermeria i personal administratiu de l’APBCN.

    L’eina, anomenada ‘HEFESTOS’, per les sigles en anglès Heart Failure Stratification and Outcomes, és d’aplicació pràctica a la tasca clínica de l’atenció primària, perquè les dades que requereix poden obtenir-se fàcilment a la consulta o a la visita al domicili, i el resultat ajuda al professional sanitari a prendre decisions en el mateix moment.

    El desenvolupament d’aquesta calculadora de risc ha requerit un treball de recerca durant vuit anys amb l’objectiu de crear el model predictiu d’hospitalització o mortalitat fent servir variables clíniques i sociodemogràfiques fàcils de registrar i mesurar a l’atenció primària, com poden ser el gènere, les hospitalitzacions durant l’últim any, la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen o la dificultat respiratòria.

    Una vegada introduïdes les dades, la calculadora ofereix la probabilitat d’hospitalització o mort trenta dies després de la descompensació. Els resultats s’agrupen en tres nivells: risc baix (percentatge inferior al 5%), risc mitjà (entre un 5 i un 20%) i risc alt (més del 20%). Actualment, s’està treballant per implementar l’eina i facilitar-ne l’accés als professionals d’atenció primària.

    Els pronòstics de la calculadora de risc estan avalats per un estudi col·laboratiu amb pacients atesos a l’atenció primària, diagnosticats d’insuficiència cardíaca, que rebien un seguiment de 30 dies després de patir un episodi de descompensació de la seva malaltia. A la investigació han participat més de 500 pacients de catorze equips de l’APBCN, així com 250 pacients d’altres nou països integrats a l’European General Practice Research Network (EGPRN): Alemanya, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia i Suècia. Els resultats han sigut recentment publicat a ‘ESC Heart Failure’, la revista d’accés obert de l’Associació d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Europea de Cardiologia.

  • Sis llibres sobre salut i cures per regalar(-se) aquest Sant Jordi

    Empatxats de pastilles

    A Gran Bretanya, gairebé una quarta part de la població adulta pren un medicament psiquiàtric a l’any, una xifra que suposa un augment de més del 500% des del 1980. James Davies, professor d’Antropologia i Psicoteràpia a la Universitat de Roehampton (Regne Unit), critica al llibre Sedados (Capitán Swing) un sistema de salut mental que tendeix a la sobremedicalització. Davies sosté que hem adoptat un model mèdic que situa el problema únicament en la persona que el pateix i el seu cervell. Segons el psicoterapeuta, moltes de les persones a les quals se’ls prescriu medicació psiquiàtrica no pateixen problemes biològicament identificables, sinó que experimenten les conseqüències de les seves dificultats socioeconòmiques i vitals. Sedados analitza per què els Governs i les grans empreses han promogut aquesta errònia i perillosa visió individualista de la malaltia mental.

    Millenials: la generació cremada

    Cada vegada hi ha més ús d’antidepressius, més assistència a teràpia psicològica i més expressió autoinformada d’ansietat i tristesa en la generació millenial -persones que van néixer entre 1981 i 1995-. Al llibre No puedo más: Cómo se convirtieron los millennials en la generación quemada (Capitán Swing), Anne Helen Petersen fa una anàlisi de l’esgotament que pateix aquesta generació, la precarietat laboral i la inseguretat vital que l’envolta, els canvis socioculturals que provoquen aquest esgotament i les pressions que el sustenten. L’autora sosté que l’esgotament és una característica definitòria de la generació millennial, que neix de la desconfiança enfront de les institucions, les expectatives poc realistes del treball modern i un fort repunt d’ansietat i desesperança.

    Una generació a l’ombra d’un capitalisme salvatge

    Amb una temàtica similar, el filòsof Eudald Espluga dissecciona al llibre No seas tu mismo: Apuntes sobre una generación fatigada (Ediciones Paidós) la generació millenial en clau autobiogràfica i a través d’icones populars. L’autor convida al lector a qüestionar l’individualisme hiperproductiu i emprenedor a través d’uns apunts que retraten «la societat del cansament», és a dir, un sistema en el qual l’autoexplotació de la nostra identitat ens condueix a l’anomenat «burnout col·lectiu». Espluga fa una crida a l’organització i l’acció col·lectiva per respondre a l’esgotament generalitzat de la població, l’origen del qual es troba en un sistema econòmic profundament desigual i en la precarietat estructural que l’envolta.

    Solidaritat en temps convulsos

    L’editorial Tigre de Paper ha publicat recentment una traducció de Lourdes Bigorra del llibre Mutual Aid: Building Solidarity During This Crisis (2020) -en català, Suport mutu: Construir la solidaritat en temps de crisi– de l’advocat, escriptor i trans activista estatunidenc Dean Spade. En un context mundial que viu en una espiral de crisis successives del capitalisme (Covid-19, desigualtats socials, emergència climàtica, violència de gènere endèmica…), el llibre proposa el suport mutu com una eina per respondre col·lectivament des dels moviments socials a aquestes crisis. La publicació, a més de proporcionar una teoria de base sobre el suport mutu, descriu com aquest és una part fonamental dels moviments per la justícia social, i ofereix eines concretes per organitzar-se, així com mètodes per treballar en grup, afavorir el procés de presa de decisions col·lectiva i gestionar l’esgotament generalitzat de la població.

    L’impacte del patriarcat sobre la salut mental

    La psicòloga especialitzada en violència sexual Alba Alfageme és autora del llibre Quan cridem els nostres noms (Editorial Univers), una obra clara i directa sobre les conseqüències psicològiques que té el patriarcat en les dones. El llibre, que es basa en casos reals atesos per la mateixa autora, posa sobre la taula els biaixos masclistes que impregnen la societat i el poder transformador del feminisme des de tots els àmbits. Segons explicava en una entrevista al Diari de la Sanitat, no és que les dones tinguin més problemes de salut mental, sinó que «estem sotmeses a un sistema que ens pressiona molt més, ens sobrecarrega i ens situa davant de situacions de violència de forma estructural i, evidentment, això acaba tenint conseqüències en la nostra salut mental».

    Manual per combatre les violències masclistes

    Carla Vall, advocada penalista i criminòloga especialista en prevenció de violències masclistes, ens porta amb el llibre Trenqueu en cas d’emergència: Manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes (Editorial Univers) una anàlisi amena i comprensible sobre les violències masclistes i els elements, socials i individuals, que ens porten a ser potencials víctimes i agressors. L’autora ens parla de la recuperació i la reparació de les víctimes i dóna eines pràctiques per a fer front a aquest tipus de violències, tant per a una mateixa com per ajudar a terceres persones. Al final del llibre tracta els reptes pendents i les apostes de futur per combatre aquest mal endèmic que pateixen totes les societats.

  • Els tribunals reconeixen que les guàrdies s’han d’incloure a les pagues extres dels metges residents

    Els serveis jurídics del sindicat mèdic han aconseguit que els tribunals reconeguin el dret dels metges interns residents (MIR) a incloure l’import corresponent a la mitjana de les guàrdies treballades a la retribució de les dues pagues extraordinàries anuals, el que, segons el sindicat, millorarà notablement les retribucions dels facultatius en formació.

    El Jutjat Social número 1 de Mataró ha donat la raó a un resident del Consorci Sanitari del Maresme (CSDM), defensat per les advocades del sindicat Metges de Catalunya, i ha condemnat l’entitat a abonar al demandant les quantitats degudes per les pagues extraordinàries dels anys 2020 i 2021, a les quals s’hi ha d’afegir un 10% més d’interessos per mora.

    L’article que regula la Relació Laboral Especial de Residents per a la Formació d’especialistes en Ciències de la Salut estableix que «els residents percebran dues pagues extraordinàries que es meritaran semestralment, els mesos de juny i desembre, abonant-se juntament amb el salari corresponent a aquests mesos. L’import de cadascuna serà, com a mínim, d’una mensualitat de sou i del complement de grau de formació». El que ha fet el Jutjat en aquesta sentència és partir de la consideració que el treballador percep mensualment una retribució corresponent a les guàrdies mèdiques laborals, les guàrdies mèdiques de dissabtes i les guàrdies mèdiques de diumenges i festius, en tractar-se d’activitats que realitza cada mes i que la realització d’aquestes guàrdies no és voluntària, sinó que és obligatòria per part del treballador.

    L’argument del Jutjat Social de Mataró, que es fonamenta en jurisprudència ja existent sobre els conceptes salarials que formen part de la retribució habitual dels treballadors, conclou, doncs, que els ingressos vinculats a les guàrdies mèdiques -que són obligatòries per al col·lectiu de residents al llarg de la seva formació i que és una activitat normal, ordinària i estable- formen part també del sou fix i periòdic dels MIR.

    En aquest sentit, les guàrdies s’han de considerar una activitat laboral ordinària i periòdica per als MIR, ja que es tracta d’una activitat que es programa amb antelació i que és d’obligat compliment, llevat de circumstàncies excepcionals. Per aquest motiu, el Jutjat entén que són conceptes retributius que s’han d’incloure i han de computar en el càlcul de les pagues extraordinàries.

    Arran d’aquesta sentència, el sindicat Metges de Catalunya ha fet una crida perquè tot el col·lectiu de residents de la xarxa sanitària concertada reclamin el pagament de la mitjana de les guàrdies treballades a les pagues extraordinàries.

  • El trànsit a les ciutats europees exposa 60 milions de persones a nivells de soroll perjudicials per la salut

    La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i arriba al 83,4% i el 85,2% en casos com Barcelona i Girona. Així ho conclou un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, que ha avaluat els nivells de soroll procedents del trànsit rodat en 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut. Segons els resultats de l’estudi, publicats a Environment International, complir amb les recomanacions de l’OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

    Estudis anteriors han relacionat el soroll ambiental amb una sèrie d’efectes perjudicials per a la salut: alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, així com salut mental i benestar pobres. Segons els investigadors d’ISGlobal, l’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d’estrès sostingut, que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, a l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.

    Els resultats de la investigació mostren que més d’un 48% dels 123 milions de persones adultes incloses en l’estudi suporten nivells de soroll superiors als recomanats per l’OMS. Cal recordar que l’OMS recomana que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 h no sobrepassi els 53 decibels. Pel que fa a les capitals de país, el percentatge de població exposada a nivells superiors al recomanat oscil·la entre el 29,8% de Berlín i el 86,5% de Viena, passant pel 43,8% de Madrid o el 60,5% de Roma.

    Així mateix, es va estimar que més d’11 milions de persones adultes estarien sofrint un elevat nivell de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit, entenent-se per molèsties el resultat de la pertorbació repetida de les activitats quotidianes, com comunicar-se, treballar o dormir. Aquest tipus de molèsties poden potenciar l’estrès i, eventualment, degenerar en problemes de salut diversos.

    Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, destaca que la investigació permet entendre amb major claredat per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l’aire. Admet, però, que l’equip investigador s’ha trobat amb algunes limitacions durant la recopilació de les dades. «Tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt major, ja que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta a una infraestimació de l’impacte», explica la investigadora. A més, l’equip ha trobat dificultats metodològiques a causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat d’aquestes.

    Aquest estudi s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees. La investigació coincideix en el temps amb l’anul·lació de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estima que els informes presentats per l’ajuntament de la ciutat per justificar la mesura són antics o no són prou complets. Comunitat científica, experts en salut i ajuntaments han rebutjat aquesta sentència, que consideren que significa un pas enrere en una qüestió els beneficis de la qual per a la població i el medi ambient ja han estat àmpliament provats per part d’altres ciutats europees.

  • Dia Mundial de la Salut: entre la lluita contra el canvi climàtic i el clam per un canvi de model sanitari

    El Dia Mundial de la Salut se celebra el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any se centra en un tema diferent, d’abast mundial, que afecta la salut. Enguany, amb el lema «El nostre planeta, la nostra salut», la campanya de l’OMS destaca la necessitat d’implementar mesures urgents per aturar la crisi climàtica, que suposa una greu amenaça per a la salut de les persones.

    Malgrat que, en les darreres dècades, les millores en els serveis sanitaris, la protecció del medi ambient, el desenvolupament econòmic i altres factors han permès millorar la salut de les persones a tot el món, l’OMS alerta que cada any més de 13 milions de persones moren encara per causes ambientals evitables.

    Concretament, la contaminació de l’aire provoca la mort de 13 persones cada minut, per malalties com ara les cardiovasculars, l’ictus o el càncer de pulmó. A més, segons alerta l’OMS, l’augment de les temperatures i les inundacions produïdes pel canvi climàtic posaran 2 mil milions de persones en risc de contraure malalties com el dengue. L’Organització mundial adverteix també que l’aigua contaminada i el sanejament deficient són els responsables de la mort anual de 829.000 persones per malalties diarreiques. Combatre totes aquestes amenaces ambientals constitueix, doncs, una qüestió urgent per a la salut pública del planeta.

    Per l’OMS, el lema «El nostre planeta, la nostra salut» hauria de ser un poderós recordatori que la resolució de molts d’aquests problemes va més enllà de l’àmbit exclusiu del sector sanitari i necessita altres sectors econòmics i socials. En conseqüència, una resposta eficaç en la lluita contra el canvi climàtic i les amenaces mediambientals exigirà enfocaments des de tots els governs i de tota la societat.

    «La salut no era això»

    A Catalunya, col·lectius, sindicats, associacions i altres entitats de tot el país s’han organitzat sota el lema «La Salut No Era Això». La campanya reclama un canvi de model de salut, així com mesures urgents per tal d’abordar els problemes més importants per a la ciutadania i els i les professionals sanitàries, i inclou mobilitzacions al carrer, accions de denúncia i sensibilització en espais públics i a les xarxes socials. Una cinquantena de col·lectius, no només de l’àmbit sanitari, sinó també d’altres àmbits com el feminisme, la sostenibilitat o l’acció veïnal, s’han unit al manifest.

    El manifest de la campanya posa èmfasi en la situació del sistema sanitaris, amb llargues llistes d’espera i un personal esgotat per les males condicions laborals. Les mesures urgents que reclamen els col·lectius giren entorn de quatre eixos: el reforçament de l’atenció primària, la reversió de les privatitzacions a la sanitat pública, acabar amb la precarietat laboral dels i de les professionals de la salut i la transparència en les polítiques de salut.

    Organitzacions i moviments socials de tot el territori català han convocat concentracions i actes per commemorar el Dia Mundial de la Salut i reivindicar millores en el sistema sanitari. A més, estan previstes encartellades als ambulatoris i centres sanitaris i els missatges de la campanya seran transmesos per mitjà de les megafonies des dels CAP. Com a resultat d’aquestes accions s’espera assolir una creixent mobilització per a defensar el dret a la salut, i convocar espais de treball urgents i eficaços per a que es comencin a implementar les mesures urgents que es reclamen a la campanya.

    Aquestes són algunes de les accions programades:

    • A les 11 hores, Comissions Obreres, amb el suport de Marea Blanca de Catalunya, ha convocat una concentració unitària a la Plaça Sant Jaume de Barcelona que aplegarà plataformes, usuaris i professionals de la salut.
    • També a les 11 hores, la plataforma AcampadaMar, formada per professionals sanitaris i usuaris, convoca una concentració a l’Hospital del Mar per la defensa d’una sanitat 100% pública i contra les privatitzacions.
    • A les 12 hores, està convocada una concentració a Salt, al vestíbul de l’Hospital de Santa Caterina.
    • A les 14 hores, hi ha una convocada una concentració al CAP Casc Antic.
    • A les 18 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell s’ha convocat una xerrada per parlar sobre la situació actual al sistema sanitari on hi intervindran Rosa Salido, del Sindicato SAD, Xus Merino, treballadora del Parc Taulí i Antonio López, de Marea Blanca de Catalunya.
    • Sota el lema «Defensar la sanitat pública és defensar la vida» , el Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ha convocat una manifestació a les 19 hores a la Plaça Imperial Tàrraco per exigir un increment de les plantilles als centres sanitaris i una major inversió en l’atenció primària. A més, es farà una entrega de signatures recopilades entre la ciutadania per una sanitat 100% pública.
    • A les 19 hores, la Marea Blanca de Catalunya i la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró-Maresme han convocat una concentració davant de l’Ajuntament de Mataró en el marc de la campanya La Salut #NoeraAixò.