Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El 64,6% de malalties relacionades amb el treball del primer semestre del 2021 van afectar a dones

    Entre gener i juny de 2021 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacionades amb el Treball 147 casos, dels què el 64,6% van afectar a dones. Tot segons dades d’un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’edat mitjana va ser de 46,2 anys amb diferències significatives entre sexes (47,6 en dones i 43,7 en homes), i les ocupacions més freqüents van ser personal administratiu (19,6%), seguits de professionals de la ciència i intel·lectuals (16,8%) i de suport (16,1%). Respecte el país d’origen, un 21,8% havia nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiósdepressiu (78,9% del casos notificats), de la qual el 66,4% va produir-se en dones. Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els musculesquelètics (18,4%). El 21,8% de les persones afectades treballava en empreses de fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (80,6%). Finalment, el 79,3% dels treballadors i treballadores estava en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació.

    A l’inici de la pandèmia, quan l’objectiu era protegir la salut pública, les Incapacitats Temporals (IT) del sistema de Seguretat Social causades per períodes d’aïllament pel virus SARS-CoV2 es van considerar, amb caràcter excepcional, situacions assimilades a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica. Amb posterioritat i coincidint amb el final de l’estat d’alarma, el Reial Decret 19/2020 de 26 de maig, va establir la consideració com a contingència professional derivada d’accident de treball, les malalties patides pel personal que prestava servei en centres sanitaris o sociosanitaris com a conseqüència del contagi del virus SARS-Cov2, en l’exercici de la seva professió, durant qualsevol fase de la pandèmia, sempre que així ho acreditessin els SPRL.

    El Reial Decret Llei 3/2021 de 2 de febrer estableix que des de la declaració de la pandèmia internacional per l’Organització Mundial de la Salut i fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, el personal que presta serveis en centres sanitaris o sociosanitaris, inscrits en els registres corresponents, i que en l’exercici de la seva professió, hagin contret el virus SARS-CoV2 per haver estat exposat a aquest risc específic durant la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris, quan així s’acrediti pel SPRL, tindrà les mateixes prestacions que el sistema de Seguretat Social atorga a les persones afectades per una malaltia professional. És a dir, si bé la contingència és considerada com a derivada d’accident de treball, les prestacions que reben aquestes persones treballadores són les que corresponen a una malaltia professional.

    Cal tenir present que aquestes prestacions no es consideraran pel personal que, treballant en centres sanitaris o sociosanitaris, exerceixi altres funcions diferents de la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris. Inclouen aquí el que seria el personal administratiu, el personal de neteja o zeladors, per exemple.

    Si bé les malalties patides pel personal sanitari o sociosanitari a causa del contagi del virus SARS-Cov2, en l’exercici de la seva professió són considerades accident de treball, les prestacions que reben aquestes persones treballadores són les corresponents a una malaltia professional.

    En el primer semestre de 2021 es van seguir les actuacions dirigides al control de la COVID-19 en l’entorn laboral, consistents essencialment en el contacte i assessorament a Serveis de prevenció de riscos laborals (SPRL) o empreses de Barcelona amb persones treballadores amb COVID-19 que havien treballat presencialment durant el període infectiu, per assegurar el compliment de mesures preventives i higièniques i les accions de control de la transmissió del SARS-Cov-2 dins els centres de treball. Entre gener i juny de 2021 es van rebre les notificacions de 5.943 casos de persones que havien estat treballant de manera presencial en període infectiu en 3.946 centres de treball diferents.

    Entre els sectors d’activitat econòmica on treballaven aquestes persones van destacar els següents: comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes (17,4% dels casos, a expenses majoritàriament de l’activitat de comerç al detall); activitats sanitàries i de serveis socials (15,5%); activitats professionals, científiques i tècniques (9,5%); educació (8,3%) i hostaleria (7,5%, a expenses majoritàriament de l’activitat de restauració).

  • Amnistia Internacional denuncia que les farmacèutiques productores de vacunes contra la Covid aviven «una crisi de drets humans sense precedents»

    Sis empreses que estan al capdavant de la distribució de les vacunes contra la Covid-19 aviven una crisi de drets humans sense precedents amb la seva negativa a renunciar als drets de propietat intel·lectual i compartir la tecnologia de les vacunes, i gairebé cap d’aquestes empreses dona prioritat als lliuraments als països pobres, segons Amnistia Internacional.

    Són les conclusions del nou informe Doble dosi de desigualtat: Les empreses farmacèutiques i la crisi de les vacunes contra la Covid-19, on l’organització ha avaluat sis de les companyies que produeixen vacunes contra la Covid-19: AstraZeneca, BioNTech, Johnson & Johnson, Moderna, Novavax, i Pfizer. Segons Amnistia, la «passivitat contant» de les farmacèutiques, que han monopolitzat la propietat intel·lectual i impedit la transferència de tecnologia, «ha perjudicat els drets humans dels milers de milions de persones que encara no poden accedir a una vacuna contra la Covid-19 que pot salvar-los la vida».

    Dels 5.760 milions de dosis administrades a tot el món, tan sols un 0,3% s’ha destinat als països d’ingressos baixos, i més del 79% va als països d’ingressos alts i mitjans-alts. Si ens fixem en els països d’ingressos baixos i mitjans-baixos, la realitat és que menys del 10% de la població d’aquests països està totalment vacunada, davant del 55% de la població dels països rics.

    «Les vacunes contra la Covid-19 han d’estar disponibles i ser accessibles per a totes les persones de forma immediata. Vacunar a tothom és l’únic camí per sortir d’aquesta crisi», ha declarat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. «En molts països de baixos ingressos ni tan sols el personal sanitari i la població en situació de risc han rebut la vacuna. Amb aquesta flagrant desigualtat com a teló de fons, BioNTech, Moderna i Pfizer hauran guanyat en conjunt 130.000 milions de dòlars nord-americans a finals de 2022», afegeix Callamard.

    Segons l’informe, Pfizer-BioNTech ha entregat el 99% de les seves dosis a països d’ingressos alts o mitjans-alts. Això suposa, per exemple, que Suècia ha rebut una quantitat de dosis nou vegades superior a la de tots els països d’ingressos baixos junts. Amnistia calcula que aquesta empresa haurà obtingut ingressos per valor de més de 86.000 milions de dòlars a finals de 2022.

    Per la seva banda, la farmacèutica Moderna encara no ha lliurat cap dosi de vacuna als països de baixos ingressos, ha facilitat només el 12% de les seves vacunes als països d’ingressos mitjans-baixos i no lliurarà la gran majoria de les seves comandes pel programa COVAX fins al 2022. Uns compromisos amb COVAX que tampoc complirà la farmacèutica Johnson & Johnson fins a l’any vinent.

    Compte enrere de 100 dies

    Coincidint amb la publicació d’aquest informe, Amnistia Internacional llança una campanya global amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als drets humans per demanar responsabilitats als Estats i les grans farmacèutiques. La campanya «Compte enrere de 100 dies: 2.000 milions de vacunes contra la Covid-19 ara!» exigeix que es compleixi l’objectiu de l’OMS de vacunar el 40% de la població dels països d’ingressos baixos i mitjans-baixos i que es reparteixin 2.000 milions de vacunes abans a aquests països abans que acabi aquest any.

    L’organització insta els Estats que redistribueixin amb urgència els centenars de milions de dosis sobrants que no s’estan utilitzant, i als desenvolupadors de les vacunes que garanteixin que almenys el 50% de les dosis produïdes es destinin a aquests països, ja que, segons diuen, si els Estats i les empreses farmacèutiques segueixen la seva trajectòria actual, no s’albirarà el final de la crisi de la Covid-19.

    «Per aconseguir una distribució ràpida i equitativa, els desenvolupadors de les vacunes han de donar prioritat als lliuraments destinats als països que més les necessiten i suspendre els drets de propietat intel·lectual que tenen, compartir els seus coneixements i la seva tecnologia i formar a fabricants qualificats per incrementar la producció de vacunes contra la Covid-19″, ha assenyalat Agnès Callamard.

  • La immunoteràpia s’obre camí per tractar el càncer de pulmó

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha presentat al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) els resultats l’estudi IMpower010, que avancen en l’ús de la immunoteràpia per tractar el càncer de pulmó. La investigació ha aconseguit demostrar que l’ús d’atezolizumab, un anticòs monoclonal, millora la supervivència de malaltia en pacients de càncer de pulmó ressecat en estadi II-IIIA, PD-L1 positiu després de la cirurgia i quimioteràpia.

    «És la primera vegada que un assaig de fase III demostra que l’ús d’immunoteràpia després de la quimioteràpia adjuvant pot oferir una opció de tractament prometedora que estengui la supervivència lliure de malaltia en pacients amb càncer de pulmó no microcític ressecat en estadi II-IIIA, particularment en persones amb tumors que expressen PD-L1; això podria comportar un canvi en la pràctica clínica i una millora clínicament significativa per a aquests pacients», comenta la Dra. Enriqueta Felip, cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i investigadora principal de l’assaig clínic.

    Els resultats de la investigació, publicats a la revista The Lancet, mostren que en el grup de pacients amb tumors que expressen PD-L1 es produïen recidives del tumor en un 29% dels casos, davant del 44,7% del grup de control. També es va observar que la supervivència lliure de malaltia millorava. Aquesta supervivència en aquests pacients després de dos anys va ser del 74,6% davant del 61% del grup de control. El major benefici amb ateolizumab s’ha observat en el grup de pacients amb tumors que expressen PDL1 en més del 50%.

    Segons l’equip investigador, aquests resultats són rellevants, ja que obren la porta a poder desenvolupar tractaments més eficaços per a pacients amb aquest tipus de càncer en fases més primerenques..

  • Cada any es diagnostiquen uns 10 milions de casos nous d’Alzheimer al món

    L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua i mort de neurones, el que produeix un deteriorament persistent de les funcions cognitives, que altera la capacitat funcional i condiciona discapacitat i dependència de manera gradual i progressiva. Es tracta de la principal causa de demència (més del 60% dels casos de demència diagnosticats al món), i cada any es diagnostiquen uns 10 milions de nous pacients. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és ja una de les 10 principals causes de discapacitat, dependència i mortalitat a tot el món. La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 persones que pateixen aquesta malaltia, 86.000 a Catalunya.

    «En els últims anys la prevalença de l’Alzheimer ha augmentat considerablement, en paral·lel a l’increment de l’expectativa de vida i envelliment de la població. L’edat és el principal factor de risc per patir la malaltia. Afecta entre un 5 i un 10% dels adults majors de 65 anys, unes xifres que es dupliquen cada cinc anys fins a arribar a una prevalença d’aproximadament el 50% en la població major de 85 anys», explica el Dr. Juan Fortea, Coordinador del Grup d’Estudi de Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia.

    Però l’edat no és l’únic factor. L’Alzheimer és una patologia d’origen multifactorial, condicionada per factors genètics i ambientals, en la qual també influeixen altres com la hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia, l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la diabetis. «Molts d’aquests factors són modificables, per la qual cosa practicar exercici físic de forma regular, no fumar, evitar l’abús de l’alcohol, controlar el pes corporal, seguir una dieta sana i mantenir la pressió arterial, el sucre en sang i el colesterol en nivells adequats redueix el risc de patir aquesta malaltia», assenyala Fortea.

    Es calcula que una reducció d’almenys un 25% en aquests factors de risc modificables podrien ajudar a prevenir entre 1 i 3 milions de casos d’Alzheimer al món. No obstant això, un estudi publicat recentment a la Revista Neurologia assenyala que menys d’un 50% de la població espanyola té coneixement sobre els factors de risc de la malaltia. Per tant, augmentar el grau de coneixement de la malaltia d’Alzheimer és fonamental perquè la població pugui adoptar mesures que puguin ajudar a prevenir el deteriorament cognitiu. «Això és un importantíssim, perquè estimem que a Espanya més del 50% dels casos que encara són lleus estan sense diagnosticar. A més, detectar la malaltia precoçment permet una millor planificació de les cures i una millor qualitat de vida», remarca el Dr. Juan Fortea.

    La importància de la detecció precoç

    Sota el lema «Zero omissions. Zero Alzheimer», la Confederació Espanyola d’Alzheimer planteja les seves reivindicacions i propostes amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer 2021, que s’estendrà fins al mes de novembre, amb la celebració del IX Congrés Nacional d’Alzheimer, que tindrà lloc a Vitòria entre els dies 10 i el 13 d’aquest mes.

    L’eix central d’aquestes reivindicacions se centra en la importància del diagnòstic precoç, com a punt de partida bàsic i imprescindible per arribar a temps no només en la detecció de casos, sinó, sobretot, per poder posar en marxa els necessaris processos d’intervenció terapèutica dirigits al conjunt de la família afectada per l’Alzheimer o un altre tipus de demència.

    La Societat Espanyola de Neurologia insisteix en la necessitat de dissenyar un Pla d’Alzheimer amb un finançament adequat que permeti disposar dels recursos necessaris per oferir diagnòstics primerencs amb certesa, així com perquè es pugui accedir als tractaments per aquesta malaltia amb equitat a tota Espanya.

    Avenços en el diagnòstic i el tractament

    En les últimes dues dècades s’han realitzat enormes avenços en el coneixement de la fisiopatologia i del desenvolupament de biomarcadors per ajudar en el diagnòstic de la malaltia. «Hem de destacar el desenvolupament en els darrers cinc anys de marcadors plasmàtics, marcadors que revolucionaran la manera com diagnostiquem la malaltia, ja que permetran cribratges massius de la població i un diagnòstic molt més precoç de la malaltia», destaca Fortea.

    Pel que fa al tractament de l’Alzheimer, els fàrmacs disponibles actualment no aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia, tot i que sí que milloren els símptomes. Però aquest escenari canviarà en els pròxims anys. En l’actualitat, molts dels nous enfocaments de teràpies farmacològiques contra l’Alzheimer es basen en l’ús d’anticossos monoclonals. «Aquest any ha estat aprovat als Estats Units el primer d’ells, que si bé s’ha aprovat tot i tenir una evidència controvertida respecte als seus beneficis clínics, és la primera mostra que ja possible modificar processos fisiopatològics clau de la malaltia. A més, actualment, s’estan realitzant estudis de fase 3 amb altres dos fàrmacs de característiques molt similars i dels que s’espera tenir resultats a la fi de 2023 i 2024 respectivament», comenta Fortea.

  • La dieta mediterrània ajuda a millorar les funcions cognitives i la memòria

    Un estudi liderat per investigadors del grup de Psiquiatria i salut mental de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Hospital Universitari de Bellvitge i del l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques conclou que la dieta mediterrània no només té efectes beneficiosos en la salut cardiovascular de les persones que la segueixen, sinó que també els hi pot permetre millorar la seva memòria i prevenir o retardar els efectes del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.

    Segons els resultats de l’estudi, publicat a Clinical Nutrition, aquests efectes beneficiosos no arriben a tothom per igual. Les dones, les persones de més edat, les que tenen un menor nivell educatiu i aquelles amb diabetis tipus 2 són els col·lectius que obtenen menys beneficis de seguir la dieta mediterrània. Per aquest motiu, l’equip investigador aposta per un tipus d’intervencions basades en recomanacions dietètiques per adaptar-los a les característiques de cada persona.

    L’estudi ha seguit durant tres anys a un grup de 487 voluntaris i voluntàries, repartits gairebé a parts iguals entre homes i dones i amb una edat mitjana de 65 anys. A l’inici de la investigació, els participants presentaven sobrepès o obesitat i, com a mínim, tres criteris de síndrome metabòlica, la qual inclou hipertensió, hiperglucèmia, excés de greix a la cintura, nivells baixos de colesterol HDL i nivells elevats de triglicèrids.

    Els investigadors van analitzar, a través de tests neuropsicològics, l’estat cognitiu dels voluntaris a l’inici de l’estudi i al cap d’un i de tres anys. Es va establir el seu rendiment en memòria i en altres funcions cognitives, incloent-hi la capacitat de prendre decisions, raonar, parar atenció, planificar o ignorar certs impulsos. Segons estudis anteriors, en un període de tres anys, les persones amb síndrome metabòlica que no segueixen cap mena d’intervenció, haurien presentat una disminució de gairebé 0,40 punts en la seva cognició global i de 0,10 punts en la seva memòria. Per contra, amb les recomanacions de l’estudi, van registrar millores de més de 0,60 punts en cognició global i de prop de 0,90 a la memòria.

    En el conjunt dels pacients, els resultats indiquen una relació directa entre l’adherència a la dieta mediterrània i la millora cognitiva. L’adherència a la dieta Mediterrània hipocalòrica es mesura amb un qüestionari de 17 ítems que explora el consum d’oli d’oliva verge extra i el nombre de racions de verdura i peces de fruita que es consumeixen al dia, entre altres.

    Així, per cada punt de millora de l’adherència a aquest tipus d’alimentació, la memòria va millorar en 0,13 punts. Aquesta millora es pot deure, segons els investigadors, a la pèrdua de pes i a l’increment de l’activitat física, que també s’associa a una millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, el Dr. Rafael de la Torre, un dels investigadors principals de l’estudi, apunta que aquest fet “és important, atès que els canvis cognitius poden no ser perceptibles per a les persones, però poden ser més rellevants si es combinen amb millores en la seva qualitat de vida”.

  • Formació universitària ‘sènior’: una recepta per prevenir l’envelliment

    La Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés van presentar dimarts els resultats de la recerca Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat. L’estudi s’ha realitzat entre l’alumnat dels programes universitaris sènior de 17 universitats de la Xarxa Vives, que tenen per objectiu promoure l’envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar que aquest col·lectiu segueixi sent un agent actiu i participant de la societat. Amb un total de 18.298 alumnes, l’alumnat sènior va representar el 5,8% de la població universitària d’aquests centres el curs 2019/2020.

    Es tracta d’un col·lectiu encara més feminitzat que el de l’estudiantat de grau i màster, atès que el 67% són dones. 8 de cada 10 tenen estudis previs: el 62,4 % ha cursat estudis universitaris, mentre que el 24,8%, estudis secundaris. Pel que fa a l’edat, més de la meitat té entre els 60 i els 69 anys (52,6%), una proporció que augmenta fins al 88,7% si hi sumem el grup d’entre 70 i 79 anys. L’edat mitjana se situa en els 68 anys.

    La distribució per universitats és bastant desigual: en termes absoluts, la universitat amb més estudiants sènior és la UAB, amb 5.193 (el 15,3% del seu total), mentre que en termes relatius ho és la Universitat de Vic, ja que els seus 1.484 estudiants sènior suposen el 17,8% del total. En canvi, les que tenen menys estudiants més grans de 50 anys són la Universitat Ramon Llull (0,3%), la Pompeu Fabra (0,7%), la Universitat de Lleida (0,8%), la UPC (0,9%) i la Universitat de Girona (1%). L’informe anima les diferents institucions a consolidar la formació sènior degut al seu «impacte social beneficiós».

    Autoestima i molt més

    Els resultats de la recerca demostren que la formació universitària sènior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l’alumnat que cursa aquests estudis. Conforme més anys fa que una persona està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis hi percep, sobretot en termes de salut i relacions socials. En aquest sentit, els enquestats reconeixen que cursar estudis a la universitat els ajuda a vèncer temors i complexos, reduir sentiments d’ansietat o depressius, superar situacions vitals traumàtiques (viduïtat, malaltia o pèrdua d’algun familiar), millorar la seua capacitat intel·lectual i de memòria, ser més tolerants i humils, més receptius a aprendre a fer servir les TIC, i a incrementar les relacions amb l’entorn més proper.

    A més, cursar programes universitaris sènior es relaciona amb un augment de l’activitat cultural de l’estudiant (com anar a museus, teatres o cinemes), el que incrementa els seus coneixements i li permet participar en converses de forma més fluïda i segura, així com tenir una visió de l’entorn més crítica i àmplia que l’obtinguda al llarg de la trajectòria vital, segons l’estudi.

    Presentació de l’estudi | Foto: Fundació Pere Tarrés

    La investigació també evidencia els efectes positius que els programes universitaris sènior tenen en col·lectius específics, com les dones, l’alumnat de més edat, o aquell amb poca formació prèvia. En concret, les dones participants en l’estudi reconeixen que els campus universitaris esdevenen espais que les alliberen dels mandats de gènere imposats tradicionalment (com la cura de fills i nets i de la llar) i que milloren molt significativament la seva autoestima i autoreconeixement. La recerca reflecteix també que en el grup de persones que únicament compten amb estudis primaris, el percentatge de dones dobla (69,2%) al d’homes (30,8%), motiu pel qual es fa necessari aplicar la perspectiva de gènere en divulgar aquests programes entre la població sènior.

    Juntament amb el col·lectiu femení, les persones majors de 76 anys perceben també més beneficis associats al fet d’anar a la universitat. L’establiment de rutines i obligacions socials per assistir a classe té per aquest alumnat un efecte d’agenda-teràpia que els permet tornar a connectar amb l’exterior, a implicar-se socialment, evitant l’aïllament, la solitud, i obligant-los a mantenir una imatge social i a no descuidar-se. Com indica l’informe, aquestes generacions solen tenir un nivell formatiu inferior i per això viuen l’inici dels estudis universitaris amb il·lusió, com una oportunitat per superar-se, sentir-se útils i recuperar el temps perdut. Tanmateix, és a aquest sector de la població que més se’n beneficia de la formació universitària on sembla que menys arriben aquests programes formatius, ates que només 2 de cada 10 són persones sense estudis o amb estudis primaris, mentre que 6 de cada 10 tenen estudis universitaris previs.

    El suport de les administracions

    En aquest sentit, les autores de l’informe reclamen un major suport per part de les administracions públiques, amb l’objectiu de fer arribar els programes sènior a tota la ciutadania i, especialment, al perfil de persones grans amb menor nivell acadèmic i a les dones, que són els col·lectius que més se’n beneficien.

    Els resultats fets públics avui han fet incidència també en els efectes que la pandèmia ha tingut en el col·lectiu sènior. La crisi sanitària ha comportat el trencament de les rutines i la pèrdua de relacions, el que ha tingut conseqüències negatives tant en l’estat d’ànim com en la mateixa cura personal de l’estudiantat. La migració a un sistema de formació en línia ha estat estressant per molts en un primer moment. Per altres, les sessions telepresencials han comportat dèficit d’atenció. Tanmateix, la majoria reconeix que poder seguir cursant els programes formatius ha augmentat la seua motivació per l’estudi durant una època molt complicada i ha esdevingut una oportunitat per aprofundir en les noves tecnologies.

    «Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat» ha estat coordinat pel Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives (que integra els i les responsables d’aquestes unitats a les universitats) i dirigit per Montserrat Garcia-Oliva, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. La formació universitària sènior és impartida per vora 2.000 docents (el que suposa el 6% del PDI) a 17 universitats de la Xarxa Vives i 78 seus universitàries distribuïdes arreu del territori, amb l’objectiu de descentralitzar l’activitat acadèmica i apropar la formació als llocs de residència del col·lectiu sènior.

  • El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren amb la contaminació

    El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona, segons els resultats preliminars de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per a mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les persones. En la investigació han participat de manera voluntària gairebé 300 veïns i veïnes, que han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies.

    L’estudi ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què la contaminació atmosfèrica és més elevada. En concret, el temps de reacció i el rendiment cognitiu poden variar prop d’un 5% entre un dia net i un amb alta contaminació de l’aire. També el nivell d’estrès augmenta en les jornades amb majors nivells de contaminació. La diferència és de 0,5 (en una escala de 0-10) entre un dia molt contaminat i un de clar.

    Els resultats de la investigació també mostren que, durant els dies amb més pol·lució, la salut cognitiva de les persones que viuen prop d’un espai verd o del mar es veu menys afectada que la d’aquelles que resideixen lluny d’aquests punts.

    Durant dues setmanes no consecutives, els voluntaris de l’estudi van realitzar un test de capacitat d’atenció i velocitat de processament i una sèrie de preguntes sobre el nivell d’estrès, l’estat d’ànim i la qualitat de la son a través d’una app. A més, més de 260 persones voluntàries van portar un tub de captació passiva d’NO₂ que ha permès mesurar la concentració acumulada d’aquest contaminant per cada participant durant una setmana.

    Amb l’objectiu de comparar la mostra i establir correlacions, els resultats s’han creuat amb altres dades públiques com la mitjana de concentració de contaminants recopilada per les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de l’Ajuntament de Barcelona, el mapa municipal estratègic de soroll de Barcelona o els mapes d’ús del sòl de la ciutat.

  • La vacunació ha evitat entre 6.900 i 9.500 morts a Catalunya en el que portem d’any

    Des de l’1 de gener, les defuncions evitades per l’efecte directe de la vacunació s’estimen en entre 6.900 i 9.500. Si parlem de dies d’hospitalització en UCI evitats, serien entre 77.000 i 93.000, mentre que si parlem d’ingressos en crítics, serien entre 4.700 i 5.700. Pel que fa als ingressos en planta, s’haurien evitat entre 31.000 i 38.000. Respecte als casos positius de Covid, s’haurien evitat entre 100.000 i 150.000.

    Aquestes són les dades que ha avançat en roda de premsa Clara Prats, investigadora del Computational Biology and Complex Systems (BIOCOMSC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a emfatitzar en la importància d’estar immunitzat. Per a la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, aquestes xifres «donen molt de sentit a l’esforç del sistema sanitari de Catalunya en la vacunació», que es va començar a desplegar ja fa vuit mesos.

    El Departament de Salut continua cridant a la vacunació contra la Covid-19 a totes aquelles persones que no han iniciat el procés o que encara no tenen la pauta completa. Especialment en el grup de persones d’entre 12 i 39 anys, que és el grup d’edat prioritari ara mateix. Segons Cabezas, la campanya de vacunació a Catalunya «està evolucionat molt bé en comparació amb altres països de l’entorn», com ho demostra l’objectiu, ja assolit, d’haver superat aquesta setmana el 70% de la població amb la pauta complerta. «D’una vacunació més massiva anem ara a una de més selectiva», ha subratllat Cabezas.

    Pel que fa a les perspectives sobre les pròximes setmanes, l’experiència de l’any passat indica que al setembre va canviar el patró d’interaccions i l’entorn, provocant un creixement intens de la incidència a principis d’octubre. Segons ha explicat Clara Prats, però, la situació de partida actual és «molt millor que fa un any, i molt millor que al juny». En aquest sentit, s’estima que si hi ha un creixement i no hi ha gaire sorpreses, és molt probable que hi hagi una menor afectació en tots els paràmetres.

    Pel que fa al pla de vacunació, fins ahir s’havien administrat 10.738.296 dosis, el 90,5% de les rebudes. El Departament de Salut ha engegat diverses iniciatives per ampliar la cobertura vacunal: trucades proactives, diferents procediments per a vacunar-se –amb cita prèvia o sense- i l’obertura de punts de vacunació en prop d’una desena de campus universitaris d’arreu de Catalunya.

  • Sant Joan de Déu, el primer hospital d’Espanya en obrir una consulta de toxicologia pediàtrica

    L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona s’ha convertit en el primer hospital d’Espanya que compta amb una consulta de toxicologia pediàtrica per fer un seguiment als infants i adolescents que han estat intoxicats. Els pacients atesos en aquesta consulta són, d’una banda, infants que, de manera accidental, han ingerit o inhalat substàncies tòxiques que hi ha al seu entorn -com ara productes de neteja o fàrmacs- i, d’una altra, adolescents que consumeixen alcohol i altres substàncies amb una finalitat o bé recreativa o bé suïcida.

    Fins ara, aquests infants i joves eren atesos en una primera instància al Servei d’Urgències de l’Hospital i, posteriorment, eren derivats al seu pediatre de referència per què li fes el seguiment. Els professionals, però, havien constatat que en alguns casos, sobretot els adolescents, no anaven al pediatre. El Servei d’Urgències de l’Hospital ha posat en marxa aquesta nova consulta, liderada per la pediatra Lidia Martínez, per tal de millorar aquesta situació.

    Tot i que a les Urgències de l’Hospital s’atenen cada any al voltant de 400 infants i joves amb alguna intoxicació -el que representa el 0,4% del total d’urgències- a la consulta s’atenen aquells que han ingerit algun tipus de substància que pot tenir un efecte retardat sobre el seu organisme. És el cas, per exemple, de nombrosos fàrmacs, com els antiinflamatoris, que poden afectar els ronyons al cap d’uns dies de la intoxicació.

    La professional de la consulta de toxicologia pediàtrica no tan sols comprova si l’infant ha patit aquests efectes retardats sinó que també impulsa accions per evitar una nova intoxicació. En el cas dels infants més petits que han patit una intoxicació accidental, la professional treballa amb la família per crear un mapa de la casa en el qual vagin localitzant i identificant tots els productes perillosos i els recomana com els poden guardar de manera segura. Si els infants són més grans, se’ls ensenya a reconèixer quins productes no han de manipular.

    En el cas dels joves que han resultat intoxicats després d’un consum excessiu d’alcohol o qualsevol altra substància, l’equip mira de treballar amb ell perquè es comprometi a seguir un pla per deixar o moderar el seu consum d’alcohol, motivar un canvi de comportament i, si cal, derivar-lo al professional o servei corresponent.

  • Les Superilles de Barcelona tenen efectes positius per a la salut, segons un estudi

    Benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i augment de la interacció social. Aquests són, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), els aspectes que han guanyat els veïns i veïnes de les Superilles de Barcelona. Pel que fa als beneficis ambientals, l’estudi ha constatat una baixada significativa dels nivells de contaminació a la Superilla de Sant Antoni després de la seva implantació.

    La investigació, elaborada en el marc del projecte ‘Salut als Carrers’, ha avaluat el potencial impacte en la salut i en els seus determinants de les Superilles implantades a Poblenou, Sant Antoni i Horta per mitjà de diferents estudis observacionals, quantitatius i qualitatius. En el projecte també han col·laborat equips de recerca de la Universitat de Vic, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

    Segons l’evidència científica, la majoria dels efectes positius de les Superilles poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, l’obesitat, el càncer, les malalties respiratòries, la depressió i l’ansietat, així com una millora en les relacions socials. En aquest sentit, l’estudi conclou que les superilles tenen un gran potencial d’impacte positiu en la salut de la població si s’implanten de manera extensiva.

    Per fer l’avaluació, l’ASPB ha format un equip multidisciplinari de professionals de diversos àmbits de la salut pública i ha utilitzat diferents mètodes d’estudi. En concret, s’han fet mesures ambientals de qualitat de l’aire i de soroll, enquestes, mesures d’activitat física, grups de discussió i guerrilles etnogràfiques.

    La iniciativa Superilles es va impulsar en el marc de la mesura de govern “Omplim de vida els carrers” com a estratègia per millorar l’habitabilitat de l’espai públic, avançar en la mobilitat sostenible, augmentar i millorar el verd urbà i la diversitat, i promoure la participació i les relacions socials de proximitat en entorns pacificats i més segurs.