Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Els beneficis de la lactància materna en tota la diversitat de famílies

    El passat dijous 7 d’octubre va tenir lloc la 3a Jornada de lactància materna de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN), organitzada pel Comitè de lactància materna i el Servei d’Atenció a la salut sexual i reproductiva. En els darrers anys, la lactància materna ha recuperat presència i les dades actuals indiquen que, a Catalunya, el 80% dels nadons practiquen l’alletament matern al naixement i que el 60% encara ho fa al cap de sis mesos.

    En aquest sentit, en el decurs de l’acte es va posar de manifest els beneficis d’aquesta pràctica d’alimentació natural del nadó en tota la diversitat i les casuístiques familiars que es poden trobar a la societat actual: un o més infants, infants amb autisme o altres tipus de característiques o problemes de salut dels nadons o de la mare, combinar l’alletament amb el collit o compartir-lo entre dues mares que són parella.

    Aquest esdeveniment va tenir lloc en el marc de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que a Europa se celebra de l’1 al 7 d’octubre, i que té un doble objectiu: d’una banda, sensibilitzar sobre la importància de l’alletament matern i, de l’altra, destacar la implicació de les parelles, les famílies, les institucions, les empreses i la societat per desenvolupar polítiques equitatives amb el gènere i que permetin gaudir d’una lactància satisfactòria per a la mare i el nadó.

    La jornada va reunir testimonis de diverses experiències en la lactància que es van compartir entre els més de 130 assistents entre professionals i ciutadania. La cap del Servei de Salut Maternoinfantil de l’APBCN, Blanca Prats, va presentar els projectes i iniciatives que desenvolupa el Departament de Salut per a la promoció de la lactància materna.

    En la jornada també va participar, des de Suïssa, la doctora en biologia i cofundadora del Centre d’Estudis del Son infantil, María Berrozpe, que va exposar, entre altres consideracions, els beneficis de l’alletament en el son dels nadons, argumentant també que el collit afavoreix la lactància. Per la seva banda, Laura Santiago, responsable de comunicació de LactApp, una app dedicada a la lactància i maternitat que resol dubtes de manera personalitzada, va apuntar que els mitjans de comunicació tracten la lactància materna poc i malament, assenyalant en aquest sentit que uns dels grans inconvenients és la manca d’informació.

    També es va celebrar una taula rodona amb Sílvia Ramírez, assessora d’alletament, autora del blog Lactando en Diverso i presidenta de l’Associació LactaMater; l’artista especialitzada en fotografia del part i l’alletament, Ana Álvarez Errecalde, i la mare lesbiana i transfeminista, Mercè Nebot, les quals van aportar les seves experiències personals i d’activisme. La Jornada es va completar amb un audiovisual on altres mares relataven les seves vivències sobre l’alletament.

    El Comitè de lactància materna de l’APBCN reuneix professionals de pediatria, ginecologia, medicina de família, odontologia, infermeria, llevadores, treball social, tècniques de salut i personal administratiu sanitari. Té una funció consultora i assessora, i entre les seves tasques figura la difusió de coneixements actualitzats, la formació de professionals o el suport als CAP que adopten pràctiques per promoure la lactància materna exclusiva des del naixement.

    Imatge presa durant la jornada. Al mig, Núria Nadal, gerent de l’APBCN. | APBCN

  • Creix el volum de treballadores i usuàries del SARA, però fins 2023 no tindran un nou espai de treball

    L’Assemblea de Treballadores del SARA ha tornat a mobilitzar-se. Ho ha fet aprofitant la trobada de la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Algun dels lemes principals que han acompanyat la concentració han estat ‘Una visita al mes, això que és?’ o ‘Dones i infants en pensió, no és protecció!’ per criticar la manca de recursos residencials, materials, d’espai per atendre i fins i tot de treballadores que són per poder arribar a fer tota la feina que la ciutadania requereix.

    Així, amb aquesta concentració, des de l’Assemblea de Treballadores del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) han volgut exposar l’alarmant situació en la qual es troba el servei i les conseqüències negatives que això té tant en les dones, infants, joves i adolescents víctimes de violència masclista com en la plantilla de treballadores. Tot i això, també han volgut posar en valor les millores econòmiques establertes en els darrers mesos per part de l’Ajuntament de Barcelona des del compromís polític per l’erradicació de les violències masclistes.

    Malgrat aquesta millora, no obstant, la plantilla del SARA apunta que segueixen sent insuficients les eines de treball proporcionades per la institució pública per acompanyar la recuperació i protecció vers les violències masclistes. I és que pel que fa al dispositiu d’acollida, des de fa anys, hi ha manca de places als recursos residencials on es pot donar una atenció professional, multidisciplinària, integral i especialitzada les 24 h. Com expliquen, actualment, les persones que pateixen violències masclistes són acollides a pensions de la ciutat de Barcelona on no hi ha espais adequats, no hi ha atenció professional especialitzada i no es poden cobrir necessitats que puguin sorgir, augmentant la negligència institucional cap a aquestes persones adultes i menors. Entenent i així proclamen que una pensió no és protecció.

    Això pel que fa a recursos residencials, però en matèria de personal, la manca de recursos humans disponibles fa que les treballadores actuals no puguin donar resposta de manera eficient a les necessitats de les persones ateses. Des de l’Assemblea apunten que tot i la recent ampliació d’algunes treballadores segueix existint un dèficit de personal en alguns perfils. Moltes de les darreres incorporacions són de caràcter eventual contractades com a «pics de feina» i apunten que aquests contractes no donen resposta a llarg termini al volum de demanada que té el SARA. A banda, creuen que el canvi de professionals revictimitza a les persones ateses i té un impacte negatiu en els seus processos de recuperació. A més, aquesta rotació constant de professionals genera una inestabilitat en l’equip i augmenta l’estrès laboral de les treballadores.

    Pel que fa al dèficit de professionals en alguns perfils, denuncien que l’ampliació és deficitària i assenyalen que és molt important que hi hagi tècniques especialitzades en la fase d’urgències acompanyant la infància i adolescència.

    En l’actualitat s’està donant visites als menors en un mes i mig des de l’arribada al servei tot i que com està pautat, els infants i adolescents tenen dret a ser informats i acompanyats per professionals especialitzats des de la primera visita al servei rebent la protecció immediata i adequada davant de situacions d’emergència.

    Així, totes aquestes deficiències que assenyala l’Assemblea de treballadores del SARA tenen un impacte directe en l’atenció a les persones que pateixen violències masclistes i en el seu procés de recuperació, obstaculitzant la reparació. Expliquen que algunes de les dones s’han vist abocades a tornar a les llars d’on han fugit, fet que agreuja la situació de risc.

    A la falta de recursos residencials i professionals, també afegeixen una manca d’espai físic que impossibilita fer visites amb les dones i infants i encabir a totes les professionals que treballen al servei. Ara per ara la intervenció especialitzada en les violències masclistes a nivell municipal segueix centralitzada en un únic equipament que, com valoren des de la plantilla, és totalment insuficient: on abans treballaven 23 treballadores, en l’actualitat hi han encabit a 50.

    L’Administració s’ha compromès a crear un nou espai destinat a allotjar el creixent volum de treballadores i usuàries que venen diàriament a fer visites, però no es contempla fins a l’any 2023. «Aquesta situació té un impacte directe cap a la salut laboral i emocional de les treballadores i cap a la qualitat d’atenció que mereixen les persones ateses», apunten de nou des de l’Assemblea. Per contrarestar això, pel que sembla, davant la insuficiència d’espai físic requerida, l’Ajuntament dividirà espais de l’equipament actual disminuint un espai ja insuficient. Davant d’això, des del SARA diuen que «una vegada més, les alternatives que ens ofereixen passen per no cuidar a les treballadores».

    «Des de la municipalització del SARA el 2016 les treballadores sentim que estem sostenint una situació molt crítica on no s’està posant al centre la cura de les treballadores ni de les persones ateses, les principals protagonistes. El SARA és un servei que pateix un dèficit de dimensionament molt greu, no existint una correcta relació entre el volum de feina que ha d’assumir el personal del servei i els recursos dels quals disposa», denuncien en un comunicat. I és que en conseqüència d’aquestes mancances, per la plantilla un nou problema es genera: «la manca de recursos i la inoperància de l’Ajuntament davant de les dificultats exposades porten com a conseqüència l’exercici d’una violència institucional contra les dones que pateixen violència masclista i els seus fills i filles, de la qual n’és responsable de forma directa».

    Així, defensen com imprescindible dotar i dimensionar el SARA de les eines de treball suficients per oferir un acompanyament de qualitat i garantir els drets de les persones que pateixen les violències masclistes amb la finalitat de facilitar el seu procés de recuperació i reparació integrals. I En conclusió, exigeixen a l’Ajuntament que, des del compromís amb el feminisme i l’erradicació de les violències masclistes, posi la seva mirada en la cura cap a les treballadores i persones ateses lluny de reproduir les formes d’opressió i perpetuació de dominació del sistema patriarcal i capitalista.

  • L’Hospital Vall d’Hebron comptarà amb un nou edifici d’urgències i un altre que concentrarà els serveis ambulatoris

    El 2017, l’Hospital Vall d’Hebron, el complex sanitari més gran de Catalunya, va iniciar un projecte de transformació per seguir creixent, reordenar els espais, modernitzar les instal·lacions i adequar-les a les noves necessitats assistencials. Ara, aquest projecte ja és una realitat. El nou Vall d’Hebron disposarà d’un edifici, anomenat FUL (Edifici de Farmàcia, Urgències i Logístic), que centralitzarà totes les urgències, excepte les pediàtriques, i que connectarà l’hospital general amb l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats.

    El nou Campus també comptarà amb unes noves consultes de la Teixonera, que agruparan tots els serveis ambulatoris, excepte els pediàtrics, a l’altra banda de la Ronda. Està previst que el nou edifici tingui aproximadament deu plantes i al seu interior allotgi 250 consultes, un centenar de gabinets i un centenar de places d’hospital de dia. El trasllat de l’activitat ambulatòria a l’altra banda de la Ronda permetrà esponjar el recinte hospitalari.

    El Pla Especial Urbanístic permetrà endreçar tot el recinte de Vall d’Hebron. El nou heliport, situat al terrat de l’ala oest de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, és una de les primeres obres que s’han iniciat i properament entrarà en funcionament. Properament, el nou Campus també estrenarà un nou espai per diagnosticar i controlar les arrítmies.

    Durant l’acte de presentació del nou Campus, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha destacat que “Vall Hebron és un hospital que no només té voluntat assistencial, -que la té i molta-, sinó que també la té de recerca, de docència i d’innovació. I aquesta és una transformació molt ambiciosa en un dels bucs insígnia de la nostra xarxa sanitària”.

    Per la seva part, el gerent de l’Hospital, Albert Salazar, ha remarcat que “el nou Vall d’Hebron passa per les millores de les infraestructures existents, la creació de nous equipaments i per altres elements estratègics com la transformació organitzacional i competencial dels professionals i la col·laboració amb altres entitats presents en l’àrea de referència territorial”.

    Més obert a la ciutat

    Amb l’ordenació del Campus la ciutat guanyarà un nou espai verd, connectat amb els barris veïns. El projecte organitza el recinte a partir d’una trama de camins verticals i horitzontals que faciliti la mobilitat. Els camins horitzontals uniran els barris de Montbau i de Sant Genís dels Agudells i els verticals, el Passeig de la Vall d’Hebron amb el Parc Natural de Collserola. Unes escales mecàniques uniran sud i nord per facilitar la mobilitat a tot el recinte.

    El que ja està en fase d’execució és el nou edifici de la Recerca de Vall d’Hebron. Es construeix sobre els terrenys de l’antiga bugaderia de l’Hospital i comptarà amb 16.757 m2. El nou edifici permetrà realitzar recerca disruptiva i d’excel·lència i apropar encara més la investigació a l’àmbit assistencial. Pel que fa al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ja està operatiu un nou espai de 1.400 m2 destinat als equips de suport a la recerca i, posteriorment, es contruirà un nou edifici que comuniqui amb el Centre Cellex.

  • Les ciutats europees podrien evitar fins a 43.000 morts a l’any si complissin amb les indicacions de l’OMS d’accés a espais verds

    Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals destaquen una menor mortalitat prematura, una esperança de vida més elevada, menys problemes de salut mental, menor incidència de malalties cardiovasculars i una millor funció cognitiva en infants i gent gran. Així mateix, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll i faciliten la pràctica d’exercici i la interacció social. Basant-se en aquests beneficis, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.

    Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l’OMS pel que fa a proximitat i accessibilitat a espais verds. Les dades s’han donat a conèixer a través d’una publicació a The Lancet Planetary Health i la llista elaborada es pot consultar a través del web www.isglobalranking.org.

    Per calcular l’espai verd existent en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. Aquest índex té en compte qualsevol tipus de vegetació i s’obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit. Donat que el tipus de vegetació és variable entre ciutats i regions i no totes tenen el mateix tipus de verd, l’equip va traduir la recomanació de l’OMS a un valor de NDVI específic per a cada ciutat.

    Usant una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per grans meta-anàlisis publicades amb anterioritat, l’equip investiagador va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS.

    Manca d’accés als espais verds

    Els resultats generals per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. «Els resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat», comenta Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. L’impacte desigual, a més, no és només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees i barris d’una mateixa ciutat.

    La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga.

    «Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs», assenyala Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

  • Els col·legis de metges catalans expressen el seu compromís per fer front a l’emergència climàtica i al seu impacte en la salut

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat el document La salut del planeta, la nostra salut, en el qual expressa públicament, en representació dels metges i metgesses catalans, el seu compromís per impulsar i donar suport a accions que situïn la salut global i la lluita contra l’emergència climàtica com a «prioritat de salut pública».

    «Els metges i metgesses, en tant que garants de la defensa i protecció de la salut i com a professionals de referència per als ciutadans, tenen una responsabilitat especial i poden aspirar a assumir un rol rellevant en el repte que es planteja a tota la humanitat», expressen en el document. Remarquen també que l’actual pandèmia de la Covid-19 és «una mostra evident de la relació entre salut humana i salut planetària, així com de la necessitat d’alinear la recuperació d’aquesta crisi amb la resposta a la crisi del clima».

    A banda d’exposar els principals riscos per a la salut derivats de la crisi climàtica i alguns dels principals impactes que ja s’estan registrant al planeta, el document del CCMC és una «primera declaració d’intencions» que enumera diferents àmbits a través dels quals els professionals poden aportar el seu coneixement i el seu rol de referència davant la ciutadania per dissenyar i posar en marxa estratègies de prevenció o de resposta enfront de noves amenaces i necessitats de salut relacionades amb la crisi climàtica.

    El decàleg inclou compromisos com ara:

    • La defensa d’un nou concepte de salut humana que tingui en compte la salut del planeta i la salut global.
    • La promoció de la formació i la recerca al voltant de temes lligats a la salut global en general i als efectes de la crisi climàtica en particular (prevenció i resposta).
    • La contribució a l’educació ciutadana per a l’autocura i la cura del planeta.
    • La pressió a governs i organismes nacionals i internacionals per legislar i prendre acords que contribueixin a protegir la salut del planeta.
    • La necessitat d’adequar el sistema sanitari perquè, d’una banda, pugui donar resposta a noves necessitats i emergències derivades de la crisi climàtica i, de l’altra, perquè redueixi de manera significativa les seves emissions i residus. Actualment, el sector salut és responsable d’entre el 4% i el 10% de les emissions globals de CO2.
    • La necessitat de vetllar per la salut de les persones i poblacions més desfavorides i, per tant, més vulnerables als efectes de la crisi climàtica.
    • El rol i les accions exemplars des de les organitzacions professionals i dels propis professionals.

  • 40 anys de la sida, una malaltia que pateixen 40 milions de persones arreu del món

    L’octubre de 1981, fa 40 anys, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va diagnosticar el primer cas de sida de l’Estat espanyol. Es tractava d’un jove de 35 anys que va ingressar amb una història curta de mal de cap persistent, lesions de color púrpura i Sarcoma de Kaposi, un tipus de càncer de pell provocat per un herpes virus (el VHH-8). És una malaltia que apareix quan el sistema immunitari està deprimit i que aviat es va associar al VIH.

    El pacient s’havia aprimat molt durant els darrers sis mesos i, un cop hospitalitzat, els mals de cap van anar en augment i una part del cos se li va paralitzar. L’equip mèdic va identificar un tumor de tres centímetres al cervell que es va interpretar com una metàstasi. El van operar d’urgència, però quatre dies després de la intervenció va morir.

    La Dra. Carmen Navarro, ara jubilada, i que aleshores era cap de Secció de Neuropatologia de Vall d’Hebron, es va encarregar d’analitzar el tumor i realitzar l’autòpsia neurològica. “L’examen microscòpic va confirmar que el pacient tenia toxoplasmosi granulomatosa. Era una troballa sorprenent, perquè es tractava d’una infecció que només es trobava en nounats”, destaca la Dra. Carmen Navarro.

    Aquest va ser el primer cop que s’associava la infecció al cervell per toxoplasma a la sida. ”A l’article que l’equip de Vall d’Hebron va publicar a la revista The Lancet, on descrivíem el cas, vam relacionar el sarcoma de Kaposi i altres infeccions oportunistes observades entre la població homosexual recentment als Estats Units, amb el nostre cas. Aquest detall va ser determinant per diagnosticar la sida a futurs pacients”, assenyala la Dra. Carmen Navarro. Aleshores, encara no s’havia batejat la malaltia com a Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (Sida). Encara passarien dos anys perquè el 1983, el viròleg francès Luc Montagnier, de l’Institut Pasteur de París i Premi Nobel de Medicina 2008, aïllés i identifiqués el virus.

    La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels éssers humans, fent que augmenti el risc d’altres infeccions oportunistes i càncers que normalment no afecten persones amb sistemes immunitaris no afectats per la malaltia. Es propaga principalment per relacions sexuals sense protecció, transfusions de sang contaminada, compartir agulles hipodèrmiques i de mare a fill durant l’embaràs, part o la lactància.

    “Els primers casos es van detectar en homes que tenen sexe amb homes, però la malaltia no va trigar a aparèixer en pacients amb hemofília o addiccions a les drogues i no només homes, també dones i infants”, recorda la Dra. Magda Campins, cap del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). “Cada vegada que es diagnosticava un cas, fèiem els estudis dels contactes. Eren temps en què el VIH era una malaltia estigmatitzada i comunicar-ho als contactes i a la família era molt dur. L’associació de la malaltia els primers anys al col·lectiu homosexual i l’homofòbia va estigmatitzar els pacients, i la desinformació i falta de resposta científica no va ajudar a frenar el rebuig social”, reflexiona Campins.

    “A partir del primer cas, el degoteig de casos que combinaven infeccions oportunistes va ser constant. Se’ns morien sense poder fer-hi gaire. Vam tenir consciència ràpidament de l’arribada d’una nova malaltia que va començar afectant la població homosexual, però amb el temps esdevindria pandèmia”, descriu la Dra. Carmen Navarro.

    A l’Estat espanyol es calcula que hi ha 3.000 noves infeccions cada any i 150.000 malalts de sida. De moment, no existeix encara una cura o vacuna aprovada per la sida, però el tractament amb antiretrovirals alenteix l’evolució de la malaltia i porta a una esperança de vida pràcticament normal. “El que fan els antiretrovirals és bloquejar el virus; aturar la ruta del virus dins la cèl·lula, de manera que no permet que el virus infecti a altres cèl·lules i aconseguim el que s’anomena la càrrega viral indetectable. El tractament antiretroviral evita que es produeixin malalties derivades de la sida. El virus segueix allà, però les defenses es mantenen al llarg del temps”, explicava la doctora Marta Navarro, directora del Servei de Malalties Infeccioses del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí, en una entrevista al Diari de la Sanitat. Al principi, s’havien de prendre moltes pastilles que tenien una toxicitat alta, però cada vegada han anat apareixent antiretrovirals més eficaços i menys tòxics.

    Actualment, gràcies a aquests tractaments, la sida és una malaltia crònica, però encara moren 690.000 persones cada any a països de renda mitjana i baixa. Aproximadament, 40 milions de persones viuen amb sida en tot el món i només uns 26 milions de persones tenen accés a la teràpia antiretroviral. Tot i que s’investiga des de fa quatre dècades, segueix sense haver-hi cura. “No s’ha trobat una vacuna perquè el virus de la sida quan es replica a les cèl·lules té una gran habilitat per crear mutacions. Per fer-se una idea, fins a 6.000 cops més que un virus de la grip, i això posa bastons a les rodes per trobar una vacuna eficaç”, explica la Dra. María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

    Un altre dels reptes actuals la prevenció. Hi ha fàrmacs preventius (La PrEP o teràpia preexposició) que eviten el contagi, per mitjà de l’administració de molècules antiretrovirals a persones amb probabilitats d’infectar-se, però aquestes teràpies no són accessibles en països en vies de desenvolupament.

  • La plantilla del 061 començarà una vaga indefinida a partir del 18 d’octubre

    Després d’un procés on ha participat una gran part de la plantilla mitjançant votació telemàtica i assemblees, la CGT, la UGT i la USOC han comunicat la convocatòria de vaga indefinida al servei d’atenció telefònica i gestió del 061 validada per una gran majoria.

    Donat que el 061 és un servei continuat d’atenció a la població donant un servei essencial, la plantilla, formada aproximadament per 700 persones, demana que sigui directament el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i no una empresa externa com Ferrovial qui els contracti. Els treballadors ara es troben encabides en el conveni de telemàrqueting i canviant al SEM, opinen elles mateixes, tindrien millors condicions laborals i més possibilitat de conciliació familiar.

    Els treballadors que estan en eventualitat, fet que afecta aproximadament unes 400 persones), tenen un contracte que se’ls hi renova mensualment. Des dels sindicats opinen que «l’empresa intenta evitar d’aquesta manera una contractació indefinida i estable amb personal format i qualificat». Un altre element que denuncia la CGT per exemple és que «com a «recompensa» del sobreesforç sostingut durant la pandèmia, la plantilla ha vist reduït el seu salari». També afegeixen que els contractes no compleixen amb cap tipus de conciliació familiar, a causa del sistema que es fa servir d’un calendari mensual, entre molts d’altres abusos.

    Des de la CGT, el primer sindicat en comunicar aquesta convocatòria de vaga als mitjans, diuen tenir molt clar que «la subcontractació és l’esclavitud del nostre segle i no hauria d’existir» i ho exemplifiquen explicant que tothom té molt present l’exemple que significa externalitzar serveis essencials com les elèctriques, que s’ha traduït en preus abusius i una atenció al usuari molt deficient.

    «No volem imaginar que succeiria si s’externalitzés més la sanitat. Exigim poder treballar en unes condicions dignes i aquestes només poden passar per la internalització d’aquest servei essencial per al dia a dia i la seguretat de la població», diuen.

    Per la seva banda, la USOC també ha afegit que «l’única fòrmula per poder arribar a negociar amb l’empresa sempre és a través de la denúncia ja que ni l’empresa, ni el Departament de Salut ni tan sols el SEM accedeixen a cap tipus de reunió per intentar solventar aquests conflictes laborals i poder posar fi a la mala gestió externa que empreses com Ferrovial fan d’un servei públic i essencial per a la ciutadania».

    Així, amb totes les vies esgotades, a l’entendre dels sindicats, diuen veure’s abocats a aquesta convocatòria. Caldrà estar pendents de com evolucionen i si hi ha negociacions i ser conscients que a partir del 18 d’octubre, quan s’apropa el fred i la grip, un servei necessari es trobarà en vaga.

  • Catalunya dobla les donacions de plasma: de camí a l’autosuficiència

    El plasma és un líquid transparent i lleugerament groguenc que representa el 55% del volum total de sang i on hi ha suspeses les cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.
    Està format per aigua en un 90%, sals minerals i una gran quantitat de proteïnes que vetllen pel bon funcionament del cos.

    Així doncs, el plasma conté proteïnes que es converteixen en medicaments vitals per a milers de pacients. Les immunoglobulines són les més necessitades, ja que són essencials per a pacients que tenen poques defenses –immunodeprimits– i que no tenen capacitat per lluitar contra les infeccions.

    Les necessitats de plasma per transfusió en cas d’accidents, hemorràgies agudes o trastorns de la coagulació estan cobertes a partir de la donació altruista. També estan cobertes les necessitats d’hemoderivats, medicaments elaborats a partir de les proteïnes del plasma. Per poder donar plasma, cal connectar-se a una màquina anomenada separador cel·lular, que es queda amb aquest líquid i retorna al cos els glòbuls vermells.

    Durant l’últim any, 13.500 persones han fet 24.962 donacions de plasma, la xifra més alta des de que es fan donacions d’aquest tipus. Malgrat això, caldria arribar a les 60.000 donacions anuals per ser autosuficients i no dependre de donacions procedents d’altres països. El programa impulsat pel Banc de Sang i Teixits, encaminat a assolir aquest nombre de donacions de plasma anuals, ha aconseguit passar de les 13.800 donacions el 2017, quan es va iniciar el programa, a les 27.000 amb què es preveu acabar aquest 2021.

    El plasma conté proteïnes que es converteixen en medicaments vitals per a milers de pacients | Jordi Play

    Marató de donació de plasma

    El proper 8 d’octubre s’organitza la primera Marató de Donació de Plasma a l’Ajuntament de Barcelona, durant la qual els ciutadans podran donar al Saló de les Cròniques, on es preveu sumar 70 donacions. A més, també es pot donar plasma a qualsevol dels hospitals catalans on també es pot donar sang i s’organitzaran campanyes mòbils arreu del territori.

    L’objectiu és arribar a les 1.000 donacions, el doble que en una setmana normal. La Setmana clourà amb una campanya especial de donació de plasma des del Palau Robert de Barcelona, en què es farà el recompte final de donacions. Al web donarsang.gencat.cat/plasma es pot reservar cita per donar plasma a qualsevol dels punts habilitats.

  • El burnout entre els metges de família es va multiplicar per 10 durant la pandèmia

    Durant els mesos d’octubre i de novembre de 2020, 84 participants (que representen el 25% dels metges i metgesses que treballen en 23 equips de 4 proveïdors de salut) van omplir un formulari dissenyat per la CAMFiC específicament per estudiar si els metges i metgesses de l’Atenció Primària s’han cremat més durant la pandèmia. La resposta és sí, però no una mica, si no 10 vegades més.

    L’estudi, que ha avaluat l’impacte de la Pandèmia sobre el burnout professional, ha estat liderat pel Dr. Juan José Montero, membre de la CAMFiC, i col·laboradors de l’Observatori de la Medicina Familiar i Comunitària al Maresme (OMFaM).

    El nivell de burnout dels 84 participants arriba al 58,3%; aquesta és una dada significativa tenint en compte que el mateix observatori l’any 2016, amb 82 enquestats, va mostrar un burnout d’un 6%, i el 2019 un 11%.

    L’escala que analitza el burnout analitza tres dimensions: esgotament emocional, despersonalització i poca realització professional. I de fet, en l’enquesta actual del 2020, un 78,5% presenten nivells alts de burnout en esgotament emocional i el mateix percentatge en despersonalització, seguit de molt a prop amb un 73,8% en realització professional.

    Més dades indiquen que un 75% són dones, el 40% tenen més de 50 anys. El 82% tenen formació MIR i el 80 % tenen fills. Un 30% no fan guàrdies, un 20% les fan de forma ocasional i un 50% en fan habitualment. Un 52% fan esport de forma regular, i el 60% considera que dorm bé.

    A més, un 15% dels enquestats ha estat ressituat en un altre servei dins el mateix centre de treball per fer front a la crisi de la Covid-19. Un 36,9% pensa deixar la professió i un 62% en canviar de centre (dins de Catalunya (43%), a una altra comunitat autònoma (9,5%) o fora de l’estat espanyol (9,5%)).

    Per contextualitzar les situacions, en el període de l’enquesta, el 75% dels equips tenien com a mínim un metge de baixa laboral.

    Analitzant una possible relació entre les dues variables dormir bé i deixar la professió, i el nivell de burnout, s’observa que a pitjors nivells de burnout, pitjor es dorm i es té més ganes de deixar la professió.

    Per tot això, el doctor Juan José Montero, metge de la CAMFiC i autor principal de l’estudi explica que “estem davant d’unes dades de burnout mai descrites fins al moment i molt per sobre del que coneixíem fins ara. Nosaltres, hem constatat que els nivells de burnout al territori s’han multiplicat per 10 (tenint en compte que el 40% són els mateixos professionals al 2016 que al 2020 i que el criteri diagnòstic és el més estricte que es pot fer servir). Pensem que podríem extrapolar aquestes dades a molts altres territoris de Catalunya. Coneixent les repercussions assistencials que se’n poden derivar per a l’exercici professional, amb aquest estudi podem afirmar que han saltat les alarmes i que la població està en risc. Tots plegats, hem d’actuar perquè el metge i la metgessa que estan cremats estan exposats a més errors mèdics, més absentisme i a una baixa productivitat”.

  • La incidència de la covid en els centres educatius és mínima, però les mesures no es relaxen

    El 30 de setembre de 2020, en el conjunt del sistema educatiu català hi havia 1.201 grups de convivència estable confinats, la qual cosa es traduïa en 26.030 alumnes i 1.614 docents sense sortir de casa. Un any després, els grups confinats són 276, els alumnes 7.639 i els docents 322. Els positius acumulats el curs passat en aquestes primeres setmanes de curs eren 2.273 alumnes i ara en són 974. Una quarta part en les dues primeres magnituds, una cinquena en la tercera, i una mica menys de la meitat en la darrera.

    El pic de la incidència de la pandèmia en el sistema educatiu el curs passat es va assolir el 31 d’octubre, quan es va arribar als 3.502 grups confinats (81.920 alumnes i 3.896 docents), una xifra que, amb tot, no equivalia ni al 5% dels grups bombolla existents.

    Aquestes bones dades, però, no impliquen cap canvi en els protocols anticovid establerts pels centres educatius. «Apel·lem a la prudència i a no baixar la guàrdia, la variant delta no ens permet ser triomfalistes”, va afirmar ahir al matí la secretària general del Departament d’Educació, Patrícia Gomà, a l’hora de valorar aquestes dades en roda de premsa. Continua, doncs, la lògica dels grups bombolla, continuen les entrades i sortides esglaonades, i sobretot continua la mascareta a l’aula, possiblement la més molesta i antipedagògica de totes les mesures sanitàries.

     

    La mascareta, quan?

    També a la roda de premsa, la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la Infància i l’Adolescència del Departament de Salut, Laia Asso, va recordar que el Govern català no podria retirar la mascareta encara que volgués, ja que l’obligació ve d’una normativa estatal. Cada quinze dies el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes valoren la situació epidemiològica i, en opinió d’Asso, si les dades segueixen la tendència actual, i amb les experiències que estan havent en països on ja s’ha pres la decisió de retirar la mascareta a l’aula, «és possible que a partir de la segona meitat d’aquest trimestre es debati sobre la conveniència o no de fer aquest pas».

    A banda, la vacunació també segueix avançant, i ja arriba al 92% dels professionals de l’educació i al 70% dels joves entre 12 i 19 anys amb la pauta complerta. Salut s’està plantejant la possibilitat de fer campanyes específiques de vacunació en aquells instituts on es detectin percentatges més baixos d’alumnat vacunat. També fan una valoració molt positiva de la vacunació entre els adolescents, perquè “estem observant que ara hi ha més positius a primària”, va explicar l’alt càrrec del Departament de Salut.

    El ‘grup constant’ de les extraescolars

    Laia Asso també va avançar que s’està ultimant un protocol per l’arrencada de les activitats extraescolars, que es presentarà pròximament. Només ha avançat un nou concepte (el de «grup constant», que seria el del tercer grup bombolla dels infants i joves, després del familiar i escolar, i amb el qual s’ha de perseguir també la màxima estanquitat i traçabilitat possible). Aquest protocol l’estan treballant conjuntament els departaments d’Educació, Afers Socials i Salut, i la secretaria general d’Esports.