Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Identifiquen la causa genètica de l’endometriosi

    Malgrat ser encara una malaltia poc coneguda, l’endometriosi afecta entre el 5 i el 10% de les dones en edat reproductiva, el que representa 190 milions de dones arreu del món. Es tracta d’una malaltia inflamatòria, crònica i dependent dels estrògens que causa lesions principalment en els òrgans pelvians.

    La malaltia causa, generalment, un intens dolor pelvià exacerbat per la menstruació i la reducció de la fertilitat. Les dones que la pateixen solen tenir, a més, dolor durant i després de les relacions sexuals, sagnats abundants i/o regulars, trastorns intestinals i urinaris i sensació de cansament o fatiga.

    Les opcions actuals de tractament es limiten a procediments quirúrgics invasius per extirpar o destruir lesions i als tractaments hormonals, que poden tenir marcats efectes secundaris no desitjats.

    Ara, un nou estudi, liderat per la Universitat d’Oxford, el Baylor College of Medicine, la Universitat de Wisconsin-Madison i Bayer AG ha identificat la causa genètica d’aquesta malaltia que condiciona la qualitat de vida de tantes dones: es tracta d’un gen específic, el NPSR1 que, segons els resultats de l’estudi, augmenta el risc de patir endometriosis.

    Per dur a terme la investigació, els resultats de la qual s’han publicat a la revista Science Translational Medicine, s’han elaborat anàlisis genètiques d’humans i macacos rhesus. L’equip d’Oxford, dirigit per la doctora Krina T. Zondervan, havia trobat prèviament un vincle genètic amb l’endometriosi en el cromosoma 7p13-15, en analitzar l’ADN de famílies amb almenys tres dones diagnosticades d’endometriosi. A continuació, els investigadors van analitzar en profunditat la seqüenciació de les famílies amb endometriosi i, finalment, van poder reduir la causa genètica a variants rares en el gen NPSR1.

    Una diana farmacològica «prometedora»

    Els resultats de l’estudi, a més, revelen una diana farmacològica no hormonal que podria conduir a un nou tractament. Els investigadors van utilitzar un inhibidor del gen NPSR1 per bloquejar la senyalització proteica d’aquest en assaigs cel·lulars i després en models de ratolins. Després d’aquests assaigs, han trobat que aquest tractament provoca la reducció de la inflamació i del dolor abdominal.

    L’equip investigador defensa que es tracta d’un avenç important en la recerca de nous tractaments i consideren «prometedora» la diana no hormonal identificada, tot i que remarquen que fan falta encara més estudis en primats no humans.

  • L’exposició al fum del tabac durant la infància accelera l’envelliment biològic

    L’Institut de Salut Global (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha liderat un estudi publicat a la revista Environment International en el que es demostra que l’exposició al fum del tabac durant l’embaràs i en la primera infància es pot associar amb una acceleració de l’envelliment biològic. Es tracta del primer estudi que avalua, en població infantil, l’associació d’un gran nombre d’exposicions ambientals en la infància primerenca en les llars, com el fum del tabac, el sutge o el carboni negre, amb l’estat de salut quan són grans.

    L’estudi conclou que l’exposició a factors ambientals durant l’embaràs i en els primers anys de vida pot alterar de manera significativa -i a vegades irreversible- el metabolisme i fisiologia de les persones exposades i condicionar el seu estat de salut en la vida adulta. També pot provocar una acceleració del procés d’envelliment biològic, la qual cosa s’ha associat a un risc més elevat de desenvolupar malalties metabòliques, cardiovasculars o neurodegeneratives.

    L’envelliment és un procés continu que comença ja en els primers anys de vida, i que es pot mesurar gràcies a ‘rellotges epigenètics’, que es basen en els nivells de metilació de l’ADN en unes certes regions del genoma humà. «El rellotge epigenètic permet avaluar si l’edat biològica d’un individu és superior o inferior a la seva edat cronològica”, explica Mariona Bustamante, investigadora d’ISGlobal i una de les autores de l’estudi.

    En aquest estudi, l’equip liderat per Bustamante va investigar per primera vegada l’associació entre l’exposició a aquests factors en edat primerenca (83 exposicions ambientals en el període prenatal i 103 en els primers anys de vida) i l’edat epigenètica de 1.173 nens i nenes d’entre 6 i 11 anys.

    Fins ara, altres estudis havien evidenciat una associació entre una acceleració de l’envelliment epigenètic i certes exposicions ambientals, però la majoria d’aquests estudis es feien en persones adultes i es centraven en un sol tipus d’exposició. La població estudiada ara comprèn sis cohorts de naixement en sis països europeus, incloent-hi Espanya.

    Els investigadors van constatar que l’exposició al fum del tabac provinent de la mare durant l’embaràs es podia associar amb una acceleració de l’envelliment epigenètic. Pel que fa a l’exposició postnatal, l’anàlisi va evidenciar aquesta mateixa associació en l’exposició al fum del tabac provinent de pares fumadors i als nivells de sutge en el domicili, un contaminant de l’aire que resulta de la combustió incompleta de carburants.

    «L’associació entre l’edat epigenètica i l’exposició al fum del tabac durant l’embaràs i en els primers anys de vida concorda amb resultats previs obtinguts en la població adulta”, assenyala Bustamante. Aquests estudis haurien de permetre establir polítiques de salut orientades a reduir determinades exposicions ambientals i a promoure un “envelliment saludable” des de les primeres etapes de la vida.

  • Escoles i instituts obriran el curs amb el mateix protocol Covid, amb petites ‘millores’

    La pandèmia no s’ha acabat, les dades epidemiològiques d’ara són molt similars a les de fa un any, cal ser molt prudents per evitar una sisena onada, i sobretot cal vacunar, vacunar i vacunar. Aquest és el missatge que han transmès aquest matí, en roda de premsa, els consellers d’Educació, Josep González-Cambray, i Salut, Josep Maria Argimon, juntament amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, per informar sobre l’inici de curs (13 de setembre) i el pla d’actuació que aquest mateix matí s’ha fet arribar als centres. En paraules de Cambray, “màxima prudència i màxima presencialitat”.

    La intenció del Departament de Salut és subministrar 2 milions de dosis de la vacuna aquest mes de setembre, que serien més o menys les mateixes del juliol i el doble de l’agost, un mes que ha estat nefast pel que fa al ritme de vacunació. Argimon ha apuntat que, de la franja 12-15 anys, hi ha 161.000 persones que no han iniciat la vacunació i 140.000 que només tenen la primera dosi. També falten més de 100.000 sense cap dosi en la franja 16-19 anys. Aquestes franges d’edat, i sobretot la dels 20 als 29 anys, són la prioritat del Departament.

    A banda, hi ha un 10% de personal educatiu (docents i no docents) que no s’ha vacunat. Aquest personal en principi no es preveu que tingui cap impediment a l’hora de desenvolupar les seves tasques.

    “Aquest document no és inamovible”, ha puntualitzat Gonzàlez-Cambray. En funció de l’evolució de la pandèmia, les normes poden observar variacions. A banda, el conseller també ha subratllat que “aquestes variacions al document de maig no impliquen adaptacions organitzatives per als centres, els centres ja tenen fet les seves organitzacions”. “Aprendrem del que hem fet el curs passat i mantenim pràcticament totes les mesures sanitàries arreu del país. Adaptem mesures, no les relaxem”, ha afegit.

    El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha mantingut una reunió amb els consellers d’Educació i Salut, i els seus equips, abans de la roda de premsa | Foto: @Govern

    Aquest són els canvis més destacables.

    Protocol d’actuació davant d’un positiu a secundària

    A infantil i primària, els grups bombolla seguiran confinant-se durant 10 dies cada cop que hi hagi un positiu al grup. En canvi, a secundària es farà una distinció entre l’alumnat que tingui la pauta completa de la vacuna i el que no. El que la tingui no serà considerat un contacte estret del positiu (ni a l’escola ni en cap altre àmbit) i podrà seguir assistint al centre educatiu. El que no la tingui s’haurà de confinar, i per tant s’espera que durant unes setmanes o mesos hi hagi grups on la formació hagi de ser asíncrona, segons expressió del conseller Cambray, amb alumnes a l’aula i altres a casa. En el cas que en un grup estigui tot immunitzat i aparegui un positiu, ningú haurà de fer quarentena.

    Contactes estrets

    Ara per ara aquest punt està en revisió, tant pel que fa l’escola com la resta d’àmbits socials, segons ha informat el conseller Argimon. És a dir, ara mateix els contactes estrets d’un positiu a l’aula s’han de confinar però no se’ls farà cap prova PCR, perquè el personal sanitari està destinat primordialment a la vacunació.

    Famílies

    Es permet que els centres deixin entrar les famílies, per exemple quan porten les criatures, o pel període d’adaptació a P3 (que l’any passat no es va poder fer, i per tant s’obre també a P4), o bé per participar en tallers i activitats. No és obligatori que les famílies presentin el certificat covid, però sí recomanable.

    Patis i mascareta

    Als espais d’esbarjo a l’aire lliure es poden barrejar diferents grups bombolla, sempre i quan portin mascaretes, una novetat que ja es va introduir a finals del curs passat. Ara se n’introdueix una altra: es pot prescindir de la mascareta al pati quan l’activitat es limiti al grup estable.

    Entrades i sortides

    Es manté l’esglaonament, amb l’única diferència que ja no s’especifiquen els intervals de temps i es permet que cada centre s’organitzi com vulgui. De fet, això és el que ja passava.

    Extraescolars

    S’encoratja l’impuls d’activitats extraescolars en grups de 10 alumnes, que poden arribar a 15 en determinats casos. També s’encoratja els centres a organitzar colònies, aplicant els protocols que ja es van aprovar el curs passat.

    Festes escolars

    Les festes escolars es podran fer amb presència de les famílies sempre en espais exteriors, sense aglomeracions i amb distància, mascareta i recomanació que les persones estiguin vacunades.

    Presa de temperatura

    S’elimina. De facto, ho estava.

  • Els 10 reportatges més llegits a El Diari de la Sanitat

    Cap a la transformació de l’atenció primària en l’era post Covid

    Parlem amb Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), i Nani Vall-llossera, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid en l’atenció primària i sobre els reptes que estan sobre la taula per tal de reforçar el primer nivell assistencial. Per Èlia Pons

    Amor rere la finestra (en temps de Covid)

    En Xavier va cada dia a la residència a veure la Carmen, la seva dona. Això sí, a excepció d’un dia a la setmana, que se li permet fer una visita de vint minuts, la veu sempre a través de la finestra. S’asseu, parla amb ella i li llença petons. «Jo la vull cuidar fins al final. Si m’hagués tocat a mi, ella hauria fet el mateix», diu.Per Èlia Pons

    Manca d’infermeres: un problema actual i futur

    Un informe del Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa que els països més desenvolupats s’encaminen a un futur amb una important falta d’infermeres i infermers. Per Daniel Gallego

    Tenir una necessitat assistencial és el nou requisit per aconseguir la Targeta Sanitària

    En no tenir padró i ser vulnerable podies acollir-te al conveni de la Creu Roja i el CatSalut per aconseguir l’accés a la sanitat. Ara, un nou requisit ha inquietat els moviments socials, que veuen barreres. Per contra, donat que el motiu és indiferent, la Creu Roja hi veu facilitats en la millora del tràmit. A banda, la llei de 2017 d’universalització de l’assistència sanitària segueix sense un reglament ferm que l’articuli i, davant d’això, el correcte funcionament de convenis com el de la Creu Roja amb el CatSalut que donen cobertura a persones en vulnerabilitat i sense empadronament és essencial. Per Carla Benito

    Esperanza Martín: «La meva vida ha canviat completament, ara començo cada dia escoltant el meu cos»

    Moltes persones que es van contagiar de coronavirus durant el primer pic de la pandèmia segueixen tenint símptomes persistents de Covid mesos després d’haver emmalaltit. És el cas de l’Esperanza Martín, metgessa de família del CAP Maragall. Parlem amb ella per conèixer la seva experiència i la seva opinió sobre l’atenció que reben els pacients amb símptomes persistents de coronavirus. Per Èlia Pons

    L’Hospital de Mataró, en risc de fallida a causa d’un infrafinançament crònic

    Malgrat que va ser intervingut per la Generalitat el 2015, el Consorci Sanitari del Maresme ha acumulat més de 61 milions d’euros de pèrdues en els darrers anys. L’Ajuntament de Mataró va aprovar el passat 14 de gener una declaració institucional en la qual s’insta a la Generalitat de Catalunya a resoldre el problema crònic de finançament. Per Èlia Pons

    “Cuidem-los i cuidem-nos”: una iniciativa per visibilitzar la cura de fills amb diversitat funcional

    La qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals és pitjor en els casos en què hi ha una gran dependència i quan la responsabilitat de la cura és exclusiva. Parlem amb un grup de mares que s’ha organitzat per conscienciar sobre la situació dels seus fills i filles amb diversitat funcional. Per Lina Borrell

    Humanitzant les cures intensives: una mirada més enllà dels monitors

    Sortir de l’UCI per veure el mar, utilitzar la realitat virtual per fer que el pacient senti més a prop els seus éssers estimats, fer teràpies musicals… totes aquestes activitats formen part del programa d’humanització de l’UCI de l’Hospital del Mar, encaminat a millorar el benestar físic i emocional dels pacients d’UCI de llarga estada perquè tinguin una major qualitat de vida un cop superada la patologia aguda. Per Èlia Pons

    Revolta ciutadana al Maresme contra la desatenció mèdica: «Volem els nostres CAP!»

    Veïns i veïnes de pobles com Dosrius o Cabrils es mobilitzen per recuperar els consultoris mèdics que van tancar amb l’inici de la pandèmia i que encara no han tornat a obrir. Denuncien que el tancament dels centres mèdics vulnera l’accés a la sanitat pública i perjudica especialment la gent gran. Per Èlia Pons

    La pandèmia aguditza els problemes de salut mental en els joves: “Aquest últim any ha estat un dels pitjors”

    L’estrès per la feina i per les expectatives vitals, la inquietud al contagi i de contagiar l’entorn proper, la incertesa al voltant de la Covid-19, la convivència amb situacions de mort i dol, la soledat i la reducció extrema de les interaccions socials, són alguns dels múltiples aspectes que poden conduir a situacions de malestar emocional entre els adolescents i els joves. L’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris són els exemples més comuns que afecten molts joves a Catalunya. Per Lina Borrell

  • Les 10 entrevistes més llegides del curs

    “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

    Parlem amb Joan Benach, investigador en salut pública a la UPF i director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Network, sobre l’impacte de la pandèmia en els grups de població més vulnerables, les deficiències del sistema de salut pública i l’efecte del capitalisme i les activitats humanes en el sorgiment de pandèmies. Per Èlia Pons

    Antoni Trilla: “Pensar que la fi de l’estat d’alarma és la fi de la pandèmia és un error garrafal, fins i tot, mortal”

    Parlem amb Antoni Trilla, cap d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’Hospital Clínic, sobre l’avenç en el ritme de vacunació i el debat sobre l’alliberament de les patents. “Aquesta és una situació excepcional. És una situació de pandèmia i de risc per l’economia de tot el món. Crec que això justifica que es demani que les patents siguin temporalment suspeses perquè els països puguin fabricar les vacunes”. Per Èlia Pons

    Ferran Campillo: “Els infants que fan classe envoltats de natura tenen menys problemes d’hiperactivitat i dèficit d’atenció”

    Parlem amb Ferran Campillo, pediatre i coordinador del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, sobre com la contaminació afecta la salut dels infants i joves i sobre els beneficis que comporta pel seu benestar el contacte amb la natura. Per Èlia Pons

    Sandra Reus, infermera: “M’acomiadava dels meus familiars sense saber quan podria tornar a veure’ls”

    Parlem amb la infermera Sandra Reus sobre la seva tasca a la unitat d’hospitalització i de cures intensives de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa durant la pandèmia de la Covid. Per Carme Porta

    Carme Valls: “Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sinó canviant les seves condicions de vida i de treball”

    La metgessa Carme Valls ha publicat el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), on parla de la salut de les dones, del biaix de gènere en la medicina i encoratja les dones a empoderar-se i ser protagonistes de la seva salut. Per Èlia Pons

    Alba Brugués: “Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat quan tocava l’atenció primària”

    La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, reclama una reforma profunda en l’atenció primària. “Cal molta inversió. No es pot fer un pedaç i dir ‘ja hem complert’, sinó que s’ha de fer una reflexió profunda”, assenyala. Per Èlia Pons

    José Manuel Caffarena: «La cirurgia cardíaca infantil és com una lluita, al davant tens un cor que et posa a prova en tot moment»

    Víctor Saura conversa amb el cirurgià José Manuel Caffarena, perquè fa vint anys li va salvar la vida. Al quiròfan de l’Hospital Sant Joan de Déu no hi va entrar ell, sinó el seu fill de vuit mesos, que va haver de ser operat d’una patologia cardíaca. «Era seu el cor que el cirurgià va apedaçar i recosir. I per això viu. I per això visc». Per Víctor Saura

    Júlia Ojuel, doctora especialista en medicina familiar i comunitària: “La primera onada van ser els pitjors mesos de la meva vida laboral”

    Parlem amb Júlia Ojuel, doctora especialista en medicina familiar i comunitària, sobre com està vivint la pandèmia de la Covid-19 des del Servei d’Atenció Continuada Domiciliària. Per Carme Porta

    Aina Vidal: “No pot ser que les persones que ens han salvat la vida siguin les més precàries”

    Aina Vidal, diputada per En Comú Podem, va tornar al Congrés després d’una baixa per càncer el dia de la moció de censura. Pel que fa a les gestió de la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19, assenyala que «no podem tornar a condemnar generacions presents i futures a la misèria a la qual ens van abocar unes polítiques austericides tan cruels». Per Sandra Vicente

    José Ramon Ubieto: “Moltes persones han de triar entre emmalaltir o viure”

    “Molts joves es preocupen poc per la pandèmia, igual com a molta gent gran tampoc l’amoïna gaire el canvi climàtic”, explica José Ramon Ubieto. Amb ell parlem sobre el risc de confinar-nos en nosaltres mateixos per la por al virus i la puixança del món online. Per Siscu Baiges

  • Contra la violència obstètrica, l’Associació MARE s’acompanya i la denuncia

    Un grup de dones ha participat aquest matí als Jardins Roig i Raventós a la convocatòria d’acompanyament que l’Associació MARE ha impulsat com a resposta, explica, «al negacionisme del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) sobre la violència obstètrica».

    Aquest grup de dones impulsor forma part de l’Associació Catalana per una Maternitat Respectada i Plaent, una «associació per lluitar contra la invisibilització de la maternitat i un acompanyament real a les mares que es presenta com un agent transformador del sistema». L’Associació es planteja coses com ara com és la societat actual envers la maternitat? Què hi ha darrere de la imatge edulcorada dels processos com l’embaràs, el part i el postpart? Hi ha prou cura de les mares? I és que entenen que tot i que cada cop són més les dones que lluiten pels seus drets com a mares, la maternitat continua sent invisibilitzada. Davant el que consideren un abandonament sistemàtic, l’Associació MARE neix reivindicant la importància de l’acompanyament de les dones en la seva maternitat i amb l’objectiu que les cures ocupin l’espai que mereixen a la societat. A més, també té present de manera constant una denúncia ferma contra totes aquelles pràctiques que vulneren els drets sexuals i reproductius de les dones.

    Més enllà de tot el què envolta el naixement i l’existència de l’Associació MARE, la iniciativa concreta d’aquestes trobades neix per denunciar el posicionament negacionista del CGCOM sobre la violència obstètrica, una violència de gènere reconeguda pels principals organismes institucionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que el 2020 condemnava a l’Estat Espanyol per violència obstètrica.

    Davant la Reforma de la Llei de l’Avortament, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) rebutjava i considerava molt desafortunat el concepte de “violència obstètrica”. Creien que estava “allunyat de la realitat” i que contribueix a “erosionar la necessària confiança metge-pacient”. Davant d’aquestes declaracions, l’Associació MARE manifesta que la discriminació de les dones en etapes vitals com l’embaràs, el part, el postpart o la criança continua sent un espai d’impunitat per a la violència de gènere. Tot i això, sí que consideren que aquest tipus de violència masclista que pateixen les dones cada cop es fa més visible gràcies a les associacions com El Parto es Nuestro o Dona Llum i també pels principals organismes internacionals, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquesta última, l’any 2014, denunciava “el tracte irrespectuós i ofensiu” que reben moltes dones en el part i reivindicava “la importància d’establir controls de qualitat als hospitals”. El juliol del 2019, ho tornaven a dir en un informe sobre les causes i les conseqüències de la violència obstètrica.

    MARE també resalta que el Comitè de Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU condemnava per primer cop a Espanya per maltractament i mala praxi que una dona va patir al seu part. De fet, amb aquesta sentència l’ONU afegia diverses recomanacions a l’Estat Espanyol per «combatre la violència obstètrica». Així, creuen que negar l’existència de la violència obstètrica és silenciar les històries de vida de milers de dones que han patit i pateixen les conseqüències físiques, mentals i emocionals d’aquestes pràctiques violentes. Conseqüències que també afecten les seves criatures i és que un estudi recent sobre violència obstètrica a Espanya revelava que el 38,3% de les dones entrevistades havien patit violència obstètrica. Un 44,4% percebia que va ser sotmesa a intervencions innecessàries i un 83,4% manifestava que els professionals que les van atendre no els hi van demanar consentiment informat.

    Segons l’IDESCAT a Catalunya, l’any 2018, el 27% dels naixements van ser per cesària. Mentre l’OMS considera que la taxa ideal no hauria de superar el 15%. Una xifra que varia en funció de la titularitat de l’hospital, però la sanitat pública encara està lluny de complir els criteris recomanats: el 23,2% dels parts als hospitals públics són per cesària. Pel que fa als hospitals privats de Catalunya, la xifra de cesàries puja fins al 37,4%.

    Apunten també que pràctiques com la maniobra de Kristeller –perillosa per al nadó i per a la mare i prohibida per l’OMS–, l’excés de tactes vaginals, les episiotomies o la separació entre mare i nadó continuen formant part de l’ordre del dia de molts hospitals. D’aquí es deriva que segons dades del nou Protocol de seguiment d’embaràs a Catalunya, 1 de cada 4 dones embarassades pot patir un trastorn mental i 1 de cada 10 mares pateix depressió postpart, en part, degut a l’excés d’intervenció mèdica al que estan sotmeses. I les dades de la Societat Marcé Espanyola de Salut Mental Perinatal (MARES) constaten que més del 75% d’aquestes dones no són degudament diagnosticades ni tractades.

    L’Associació MARE considera que aquestes dades demostren que la violència obstètrica existeix i exposa que cal desvincular el concepte “pacient” de l’embaràs, part i postpart, entenent que aquests processos són fisiològics i no patològics. Per aquest motiu, proposen desvincular la maternitat del sistema sanitari. Des de l’Associació MARE es posen així a disposició del CGCOM per contrastar l’evidència científica i revisar els protocols i alhora i tot i algunes crítiques volen remarcar la feina incansable del personal sanitari que treballa per erradicar la violència obstètrica: «la seva implicació és i serà imprescindible en aquesta lluita, tot i això, encara estem lluny que tot el sistema sanitari s’hi comprometi».

    MARE debuta acompanyant les ferides de la violència obstètrica | MARE

    Per què són necessaris els grups d’acompanyament?

    “Els grups d’acompanyament no només són importants perquè cal acceptar que la violència obstètrica existeix, sinó perquè hem de sanar la ferida que aquesta deixa, ja que impacta a curt i llarg termini en la salut mental d’aquella mare i en la relació amb el nadó”, diu Andrea Ros, presidenta de l’Associació, actriu i doula. En la mateixa línia apunta la biòloga i també doula Maria Casso Carrasco, qui insisteix que aquest acompanyament és imprescindible perquè “la violència obstètrica segueix invisibilitzada” i reivindica que el sistema hauria de garantir aquestes cures.

    Els grups d’acompanyament han comptat amb la participació de doules que han posat al centre les vivències de les mares. En aquest sentit, Ros assenyala la importància d’aquesta iniciativa perquè “el que no es nomena no existeix, i les violències cal relatar-les per poder agafar perspectiva de la vivència, donar-li valor, forma i poder-la integrar”.

    A Barcelona la iniciativa tindrà lloc cada dimecres d’agost als Jardins Roig i Raventós. A més, donat que MARE fa una valoració positiva de la seva convocatòria, ara fan una crida a altres doules de Catalunya perquè de forma voluntària dinamitzin grups d’acompanyament a altres municipis. “Davant l’abandonament del sistema cal que ens seguim organitzant per oferir cures. Hem d’anar més enllà i la revolució de les cures només serà viable si acompanyem, cuidem i sanem”, assegura Ros. I és que aquestes trobades volen crear un espai de seguretat i diàleg on les dones puguin compartir la seva experiència: «és un espai d’acompanyament, informació i calma. Que també vol visibilitzar el patiment silenciat de moltes dones».

  • Cinc veus per repensar el model del sistema sanitari català

    Els gestors mercantils de la sanitat pública: llops cuidant de les ovelles

    «Mentre hem vist com en els últims anys la major part dels centres del nostre entorn han anat recuperant algunes pèrdues, com la jornada anual i el cobrament íntegre del sou en les baixes, nosaltres seguim igual». Per AcampadaMar (Plataforma d’usuaris i treballadors del Parc de Salut Mar).

    Es deia Yure i tenia sis anys

    «L’anomenat turisme mèdic sembla que és una estratègia que s’està impulsant per atraure els hospitals catalans pacients internacionals, pràctica que es potencia, fins i tot, per l’Agència Catalana de Turisme, com activitat generadora de riquesa i font de negoci. Negoci sanitari que neix i arriba des del mateix cor del Sistema Sanitari Públic Català». Per Maria José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil 

    La sanitat pública concertada a Catalunya i les seves patronals

    «La col·laboració publicoprivada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència d’unes associacions patronals de la sanitat concertada sense conèixer-les massa bé». Pel Grup de Treball de la Comissió de Salut de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

    L’Atenció Primària, cabana de palla del sistema sanitari públic

    «Si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país». Per Assun Reyes

    El nou govern i la Conselleria de Salut

    «No tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, però no tenim tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària». Per Amando Martín i Andreu Segura 

  • La contaminació de l’aire, el trànsit i el soroll a les zones urbanes pot incrementar el risc d’obesitat infantil

    Els nens i nenes que viuen a zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l’aire, soroll i trànsit podrien tenir més risc de patir obesitat infantil. Això conclou un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol) finançat per la Fundació La Marató de TV3.

    La investigació, publicada a la revista Environment International, ha analitzat dades de 2.213 nens i nenes d’entre 9 i 12 anys de Sabadell que participaven als projectes ECHOCAT i INMA, el 40% dels quals presentava sobrepès o obesitat.

    L’equip investigador va avaluar l’associació entre els factors urbans als quals els infants van estar exposats entre l’octubre del 2017 i el gener del 2019, com la contaminació de l’aire, els espais verds, el trànsit o els entorns construïts, així com diferents paràmetres tant d’obesitat infantil -índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura i grassa corporal- o de comportaments relacionats amb el pes -consum de menjar ràpid i begudes ensucrades, activitat física, comportament sedentari, durada del son i benestar-.

    “Els nivells més alts de contaminació de l’aire, trànsit i soroll es van associar amb IMC més alts i amb més probabilitat que el nen o la nena patís sobrepès o obesitat”, explica Jeroen de Bont, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i IDIAP Jordi Gol. Tot i que encara es desconeixen els mecanismes que podrien explicar aquesta associació, l’equip científic planteja diverses hipòtesis.

    Per una banda, la contaminació de l’aire podria alterar els mecanismes moleculars que originen l’obesitat, en induir inflamació o estrès oxidatiu, alteració hormonal i adipositat visceral, tot i que de moment els estudis al respecte s’han dut a terme en ratolins. El soroll, per la seva banda, podria influir en la privació del son i augmentar les hormones de l’estrès, que estan associades amb el desenvolupament físic en la infantesa i podrien augmentar el risc de patir sobrepès.

    També es va observar que la quantitat d’establiments d’alimentació no saludables de l’entorn s’associava també a l’obesitat infantil, probablement per afavorir un major consum de menjar ràpid i una major ingesta calòrica.

    A més, es va observar que els nens i les nenes participants a la investigació que vivien a zones més desfavorides dels afores de la ciutat presentaven més sobrepès i obesitat tot i estar exposats a nivells més baixos de contaminació de l’aire, trànsit rodat i soroll, i tenir accés a més zones verdes. Així doncs, l’estatus socioeconòmic pot tenir un paper important en risc de patir obesitat, encara que, segons els experts, calen més estudis per aclarir aquesta qüestió.

    L’estudi, tanmateix, no va trobar una relació entre l’entorn urbà i el nivell d’activitat física, comportament sedentari i d’altres comportaments relacionats amb el pes de la població infantil que hi vivia, encara que es pensa que hi podria influir. Que l’estudi no trobés una associació entre aquests paràmetres podria deure’s al fet que “és difícil saber fins a quin punt la mateixa obesitat condiciona els comportaments relacionats amb el pes”, explica el primer autor de l’estudi.

    Segons els investigadors, comprendre els mecanismes de la relació entre l’entorn urbà i el risc de patir obesitat infantil permetrà desenvolupar programes de promoció de la salut a nivell comunitari que millorin els comportaments a la ciutat.

  • Una de cada quatre cuidadores no professionals s’han desgastat física i emocionalment per la pandèmia

    Esgotament, estrés emocional, manca de temps per a un mateix, problemes de conciliació personal i laboral… Aquestes són algunes de les sensacions que arran de la pandèmia manifesten haver sentit les persones cuidadores no professionals, és a dir, aquelles persones encarregades de tenir cura al domicili d’un familiar en situació de dependència que no estan vinculades a un servei d’atenció professionalitzat. Ho analitza l’informe “Avaluació de la Qualitat de Vida de les Persones Cuidadores. Impacte de serveis i prestacions en el context Covid-19”, que s’ha presentat en el marc d’una jornada organitzada per la Fundació Pere Tarrés i que conclou que la qualitat de vida de les persones cuidadores ha empitjorat en els últims mesos com a conseqüència de la Covid-19.

    L’estudi pretén tres objectius: avaluar la qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals aixi com l’afectació que hi ha tingut la pandèmia, i identificar l’estat dels serveis o prestacions que inclou actualment el sistema de serveis socials espanyol i com poden influir en l’equació.

    Pel que fa al primer objectiu d’anàlisi, l’informe analitza, en base a les respostes de 349 persones a un qüestionari, 7 variables que determinen la qualitat de vida (físiques, emocionals, familiars, relacionals, materials, de desenvolupament personal i de suport formal) i extreu conclusions preocupants, com que 2 de cada 3 persones cuidadores dedica menys de 30 minuts a la seva higiene personal o que un 73,3% dels enquestats asseguren sentir-se estressats almenys un cop per setmana. Un 35,8% també indica que considera que no rep prou mostres d’afecte i estima per part de la seva família. En l’aspecte econòmic o material també és molt significatiu que la situació econòmica de moltes d’aquestes persones és precària, fins al punt que un 29,9% no disposa d’adaptacions de cap tipus al seu domicili tot i tenir cura d’una persona dependent.

    El Covid impacta sobre les persones cuidadores

    Pel que fa a la influència de la Covid-19 en la feina que realitzen les persones cuidadores no professionals, l’afectació ha estat important. Fins a un 83,3% de la mostra enquestada ha manifestat que la pandèmia ha tingut algun efecte negatiu en la seva qualitat de vida, mentre que una de cada quatre persones ha remarcat de forma explícita que la situació li ha provocat un important desgast físic i emocional, tant a causa de la por per un mateix com pel fet de ser també directament responsable de la seguretat sanitària de la persona dependent. Precisament per la por al contagi, un 7,8% de les persones cuidadores no professionals han explicat que han extremat les mesures d’higiene i de prevenció. Per això, un 4,1% també ha manifestat haver patit un major estrés emocional per la impossibilitat o dificultat d’assumir el rol de persona cuidadora en el cas d’haver resultat contagiat. Aquesta circumstància també ha augmentat la percepció de soledat per part de la persona cuidadora.

    A més, un 8% també ha indicat que la situació generada pel Covid-19 ha generat la impossibilitat d’accedir a serveis de suport com els centres de dia o l’assistència domiciliària, i això, lògicament, ha repercutit també de forma negativa tant en les persones dependents com en els seus cuidadors i cuidadores.

    Per acabar-ho d’adobar, el confinament i la reducció del suport informal i formal durant els primers mesos de la pandèmia han implicat per a les persones enquestades un augment de les hores de cura, tal com han indicat el 14,7% dels enquestats. Això ha augmentat l’estrés i també les tensions familiars. De fet, un 5,6% ha expressat que han hagut de viure situacions complexes i de gran desgast emocional en no poder conciliar la situació laboral amb la familiar. De retruc, això ha acabat perjudicant la vida personal de la persona cuidadora, que ha vist com davant d’aquesta disjuntiva ha optat per reduir el temps d’oci, l’autonomia i la llibertat personal.

    El confinament i la reducció del suport informal i formal durant els primers mesos de la pandèmia han implicat per a les persones enquestades un augment de les hores de cura

    Prestacions insuficients i tràmits lents i complexos

    Pel que fa al tercer objectiu, l’anàlisi dels recursos i prestacions socials destinats a atendre les persones dependents, l’informe recull les valoracions de les persones enquestades sobre aquests serveis, i conclou que en alguns casos no aconsegueixen millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores, sinó que fins i tot l’empitjoren. Les persones enquestades destaquen com a aspectes negatius la quantitat insuficient de les prestacions econòmiques previstes per l’ajut a la dependència, que en el cas de les persones cuidadores no serveix per alleugerir-les de la càrrega de les funcions de cura; la lentitud i complexitat del procés per sol·licitar la cartera de serveis disponibles; o el desfassament entre el període de temps que passa des que s’aprova el grau de dependència fins que es concreta l’accés a la prestació.

    Un cop concedida la prestació, el grau de satisfacció dels usuaris i usuàries no millora gaire, segons l’enquesta. Les persones cuidadores no professionals entrevistades enumeren mancances com la manca de dotació de personal assignat a les tasques de cura per a persones dependents, la rotació de treballadors i treballadores, la poca flexibilitat en horaris i en funcions per part de les empreses concessionàries o la manca de formació d’alguns d’aquests treballadors i treballadores, que genera la necessitat d’una supervisió constant de les tasques per a les quals han estat contractats. Tot això, enlloc d’alleugerir-la, agreuja la sobrecàrrega de la persona cuidadora no professional.

    Retrat robot: dona d’entre 46-65 anys amb estudis

    De l’informe s’extreu també un retrat robot de la persona cuidadora a l’Estat espanyol que té molt a veure amb la concepció de la feina de les cures com una tasca femininitzada i poc reconeguda socialment. La persona cuidadora és de manera molt majoritària dona (el 85,3% de les persones que han participat en l’estudi ho són), té entre 46 i 65 anys (el 63,6%), viu amb la seva parella o exparella (el 58,4%) o també amb el seu fills/filla o fills (el 51,8%). A més, quatre de cada deu persones de la mostra té estudis universitaris i gairebé la meitat estan treballant actualment. El 70,4% es consideren les principals responsables de les tasques de cura, i hi dediquen de mitjana 12,4 hores diàries.

  • El consum d’aliments ecològics durant la infància s’associa a un millor desenvolupament cognitiu, segons un estudi

    Una investigació impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) associa la ingesta d’aliments ecològics a la infantesa amb un millor desenvolupament cognitiu.

    L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida -capacitat de resoldre problemes nous- i de memòria funcional o de treball -la que permet al cervell retenir nova informació a curt termini-. El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.

    “Les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA.

    Per realitzar l’estudi, es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa. L’objectiu de la investigació era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i és especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos.

    Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys.

    Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell.

    També cal tenir en compte el nivell socioeconòmic de l’infant. “El nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, puntualitza Júlvez.

    L’impacte dels aliments ultraprocessats en la salut dels infants

    Un altre estudi recent, aquesta vegada centrat al Regne Unit, ha confirmat la relació entre el consum d’aliments d’aliments ultraprocessats en els primers anys de vida i l’obesitat en la joventut. Els aliments ultraprocessats, tal com es defineix pel sistema de classificació d’aliments NOVA, són formulacions industrials d’ingredients que se sotmeten a una sèrie de processos físics, químics i biològics. Normalment no tenen components alimentaris saludables intactes i inclouen diversos additius.

    Aquest tipus d’aliments solen ser més densos en energia i més pobres nutricionalment (és a dir, amb nivells elevats de sucre lliure, sal, i greixos saturats però baixos en nivells de proteïnes, fibra dietètica i micronutrients) en comparació amb alternatives menys processades, i estan dissenyats per ser barats i atractius. 

    La investigació, liderada per l’Imperial College de Londres, analitza l’evolució de l’índex de massa corporal, de l’índex de massa grassa, del pes i del perímetre de la cintura de 9.025 nens i nenes britànics. El creixement va resultar major en aquells amb més ingesta de productes ultraprocessats: 0,06 per any; 0,03 per any; 0,20 kg per any i 0,17 cm per any, respectivament. Per a realitzar l’estudi es va fer un seguiment dels nens i nenes, d’entre 7 a 24 anys, durant el període d’estudi de l’1 de setembre de 1998 al 31 d’octubre de 2017

    Els resultats, publicats a la revista JAMA Pediatrics, suggereixen que són necessàries urgentment accions radicals i efectives de salut pública que redueixin l’exposició i el consum d’aliments ultraprocessats i eliminin les barreres d’accés als aliments mínimament processats per contrarestar la creixent càrrega de l’obesitat a Anglaterra i a tot el món. I és que, de fet, a l’estudi, els productes ultraprocessats suposaven un 80% o més de la ingesta calòrica diària en un de cada cinc nens i nenes, una xifra força preocupant, segons els experts.