Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Les dones després de la pandèmia: més cures, més bretxa i menys oportunitats de feina

    La Fundació SURT ha realitzat un estudi sobre l’impacte de la crisi durant la pandèmia en les dones que ha mostrat que la càrrega de treball de cures derivada dels periodes de confinament i de quarentena han limitat la disponibilitat de les dones per treballar. A més, s’ha vist que la precarització ha estat generalitzada de les condicions de treball i els treball essencials han patit una major pressió i desprotecció.

    Davant aquesta situació, des de Surt assenyalen que existeix la necessitat de seguir analitzant l’impacte a llarg termini de la crisi econòmica i social des de la perspectiva de gènere. Sira Vilardell, directora general de l’entitat, destaca que cal «visibilitzar i reconèixer les desigualtats per poder transformar-les» i afirmava que donat que «s’han accentuat les desigualtats de gènere», l’estudi pretenia mostrar-ho. En el mateix sentit, la responsable de l’àrea de recerca de Surt, Laura Sales, destacava: «la nostra tasca és investigar la realitat social que ens envolta des d’una mirada feminista que ens permiti visibilitzar certes realitats, que sovint queden invisibilitzades, amb l’objectiu de poder millorar la intervenció social que fem des del tercer sector i des de les administracions públiques, contribuir a la reflexió i a la innovació metodològica, i a la incidència social i política feminista».

    Així, la voluntat d’aquest o altres estudis com ara ‘Dones en crisi’, sorgit de la crisi econòmica i social del 2008, és poder recollir informació que no busquen les estadístiques i així contrastar les dades macro d’atur amb el nivell micro de les experiències quotidianes de les dones i de les professionals de la intervenció que les acompanyen en els processos d’empoderament. Poder així aplicar una mirada analítica i crítica feminista transformadora.

    Arran de l’estudi i havent analitzat la situació, afirmen que «la pandèmia té una dimensió global, però aterra a les diferents realitats territorials de forma concreta, en gran part perquè els contextos econòmics, socials i polítics de partida són heterogenis i les mesures que s’han pres als diferents països han estat, fins i tot, divergents». Així, apunten que la crisi de la Covid-19 no es pot entendre simplement com una crisi sanitària, sinó que emergeix en una crisi econòmica, social, de cura i ecològica.

    Alba Elvira, investigadora principal de l’estudi, exposa que «s’ha evidenciat més que mai la feminització dels treballs considerats essencials i el seu caràcter imprescindible. El període de confinament va obligar a haver d’identificar aquelles feines que no podien aturar-se perquè eren necessàries per a sostenir la vida quotidiana i que, com s’assenyalava abans, estan feminitzades». I segueix: «són les dones qui han estat a l’avantguarda de l’emergència sanitària, donant resposta a les necessitats més bàsiques de la població. Malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col·lectius més invisibilitzats i afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura».

    L’estudi destaca que «les experiències de les dones evidencien la seva posició de vulnerabilitat estructural a causa del masclisme, el classisme i el racisme predominant a la societat», però assenyala que això s’ha accentuat. En essència, el text afirma que hi ha hagut una precarització generalitzada de les condicions de treball, que els treballs essencials han patit una major pressió i desprotecció. Amb tot, hi ha una agudització de tendències existents: augment de treballadores pobres i del treball informal. En aquesta línia, l’augment de la bretxa digital dificulta incrementa el risc d’exclusió social i laboral de les dones grans, amb pocs recursos i/o manca de competències digitals. A més, les dones migrades, sense papers i en situació socioeconòmica vulnerable han patit amb major duresa la crisi, entre d’altres.

    Surt afirma que si bé, la major necessitat de treballadores en els sectors essencials a l’inici de la pandèmia va permetre la incorporació de dones sense experiència al mercat de treball, aquesta ha estat molt inestable i precària. De fet, veuen que s’evidencia una tendència a l’alça de les treballadores pobres. Segons el tipus, les feines temporals, parcials i mal remunerades són les primeres que s’han destruït, però a la vegada se n’ha incrementat l’oferta per tal de cobrir les necessitats altament variables de les empreses en el context de la pandèmia. Així, l’exigència de les empreses ha augmentat i les opcions de les dones per decidir s’han reduït perquè entenen que les males condicions laborals s’han estès encara més.

    En aquesta línia, professionals de les entitats i sindicats alerten de la regressió de drets laborals que s’està produint i que afecta amb més força els sectors més vulnerables de la població, com les dones migrades. Enfront d’això, al text, la Fundació Surt assenyala que «convé formular estratègies, no només per a garantir que les dones accedeixen a una feina formal, sinó que les condicions en què ho facin siguin dignes i els permetin guanyar autonomia i estabilitat econòmica.

    Com també s’ha anat dient, la digitalització dels tràmits i la saturació de l’administració ha estat una de les principals barreres de les dones alhora de sol·licitar protecció social, prestacions econòmiques o renovar la documentació. S’ha vist que en el cas de l’habitatge, la major inestabilitat econòmica i les dificultats per fer front als alts preus de lloguer han comportat un major risc de desnonament, sensellarisme o infrahabitatge. Assenyalen també que especialment vulnerable ha estat i és la situació de les dones en situació administrativa irregular o les dones que encapçalen famílies monomarentals.

    A banda d’aquests casos, en general la baixada dels ingressos familiars ha intensificat la necessitat i predisposició de les dones de trobar feina, ja sigui en el sector formal o en l’informal. Tanmateix, l’augment de la càrrega de cura derivada de la pandèmia, especialment en períodes de quarantena, ha limitat encara més la disponibilitat de les dones per a treballar fora de la llar. En termes generals, s’ha vist que les dones han seguit assumint el rol principal en el treball de cura no remunerat, tinguessin o no parella.

    Les conclusions de l’estudi acaben afirmant que la predisposició de les professionals i la ràpida adaptació a un context extraordinari i un futur impredictible ha permès reajustar el dia a dia dels programes i oferir un acompanyament d’acord amb les noves necessitats de les dones. La prioritat ha estat garantir la cobertura de necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, prestacions socials… Això, però, afegeixen, ha limitat la capacitat de les usuàries d’aquests serveis per engegar o continuar els seus projectes formatius i professionals, així com els seus processos d’empoderament personal i comunitari.

  • El diagnòstic de melanomes va caure un 21% el 2020

    El diagnòstic de melanomes va caure un 21% el 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19. Així ho va indicar Eduardo Nagore, cap clínic del Servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), durant la presentació de la Campanya Euromelanoma 2021 de la Fundació Pell Sana de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia (AEDV).

    Segons detallava Nagore, s’estima que podria haver més de 1.100 melanomes a tota Espanya per diagnosticar. El melanoma és el tipus de càncer de pell més greu i és responsable de més del 80% de les morts per aquest tipus de càncer. Per evitar patir aquest tipus de càncer, que es forma a les cèl·lules que produeixen melanina, és essencial la prevenció. De fet, el càncer cutani és el càncer més freqüent i suposa aproximadament el 50% dels càncers diagnosticats.

    La pandèmia de la Covid-19 ha generat canvis a tots els nivells, i això ha tingut efecte en moltes altres malalties, també en la prevenció i diagnòstic de càncer cutani. La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) argumenta que l’infradiagnòstic o el retard en el diagnòstic en la detecció de melanomes s’ha produït perquè els pacients han disminuït les consultes per lesions cutànies sospitoses l’últim any, i que això es traduirà en un augment de la mortalitat per càncer cutani en els propers anys.

    “La nostra pell està acostumada a un canvi gradual de l’exposició solar tant per la sortida progressiva a l’exterior com per l’augment progressiu de la incidència de les radiacions solars al llarg de la primavera i l’estiu. Però durant la pandèmia i el confinament aquesta exposició progressiva no va tenir lloc degut al desconfinament a ben tocar de l’estiu. Això va donar lloc a una exposició solar més directa i a un major risc de cremades cutànies i, per tant, a major risc de càncer cutani”, alerten des de la CAMFiC.

    És per això que des de CAMFiC fan una crida a la població perquè incrementi la protecció solar, realitzi una exposició solar progressiva i, sobretot, faci una autoexploració «sistemàtica» i vagi ràpidament al metge o metgessa de família si alguna de les pigues ha patit canvis de mida, color o forma o si sagna espontàniament.

    Així mateix, destaquen la importància de fer un ús correcte de les cremes protectores, posar-les abans de sortir de casa i de forma generosa, amb aplicació freqüent cada 2h o si s’ha suat molt o s’ha sortit de l’aigua, i recorden que una correcte protecció solar pot evitar fins el 80% dels casos de càncer de pell. També recomanen evitar prendre el sol entre les 12h i les 17h de maig a setembre, cercant les ombres.

    Remarquen també la importància de conèixer el risc d’individual de patir càncer de pell: tenen més risc els majors de 50 anys, haver estat exposat al sol de forma perllongada, haver patit cremades freqüents, sobretot a la infància, tenir més de 50 pigues, seguir tractaments immunosupressors, i tenir antecedents familiars o personals de càncer de pell.

  • Detecten alteracions al cervell dels infants amb obesitat

    El 38% de les nenes d’entre 6 i 11 anys de Catalunya pateixen sobrepès o obesitat, xifra que arriba al 40% entre els nens de la mateixa edat, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelon (ISGlobal) i de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) realitzat amb més d’un milió d’infants. La seva prevalença ha disminuït en general, però s’ha incrementat a les àrees urbanes més desfavorides.

    L’obesitat, en general, s’associa als mals hàbits alimentaris i a la disponibilitat d’aliments altament calòrics. Però un estudi liderat per investigadors de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que hi ha determinades zones del cervell dels infants amb obesitat que presenten alteracions si es comparen amb d’altres de la mateixa edat amb pes normal o sobrepès.

    Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Cerebral Cortex, certifiquen que el cervell dels infants que pateixen obesitat presenta trets diferents respecte als que tenen pes normal o sobrepès. Analitzant imatges obtingudes amb ressonància magnètica funcional de 230 criatures d’entre 8 i 12 anys, els investigadors han descobert que hi ha zones concretes del cervell que tenen alteracions i es troben hiperexcitades. Això provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la.

    Les alteracions es donen a l’escorça orbitofrontal i l’amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l’escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos. Segons explica el Dr. Jesús Pujol, autor de l’estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica, la investigació ha permès detectar “un salt qualitatiu en els nens i nenes, que va d’un mal hàbit en el cas del sobrepès, a una ‘malaltia’ cerebral en forma d’alteració funcional quan el sobrepès passa a ser obesitat. És clarament una obsessió pel menjar”, apunta l’investigador.

    Aquestes alteracions que presenten els nens amb obesitat són iguals a les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i a aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d’origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat. “El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar, i el menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l’ansietat de forma parcial”, explica Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l’estudi. És a dir, l’obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.

    Els investigadors apunten que l’estudi no permet determinar si l’obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l’obesitat. El que sí que destaquen és que l’alteració del sistema que regula la conducta es pot considerar que arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte a l’hora d’abordar aquests casos.

    Segons Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim signant del treball, “l’alta prevalença d’obesitat infantil és una de les majors epidèmies del segle XXI. La descoberta d’alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d’aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també al nivell individual. El fet que aquestes alteracions siguin comuns amb malalties mentals i del cervell orienta cap al tipus de pràctiques terapèutiques. Amb tot, no es pot obviar que la gran disponibilitat d’aliments hipercalòrics, l’excés de pantalles i vida interior, la mobilitat passiva, en són els seus determinants ambientals que també cal adreçar”, remarca l’investigador.

  • Sanitat torna a canviar el sistema d’adjudicació de places MIR instaurant 4 torns de 2.000 metges

    Després de diverses setmanes d’intensa protesta pels canvis introduïts aquest any pel Ministeri de Sanitat en el procediment d’assignació de les places de Formació Sanitària Especialitzada, MIR, FIR, PIR i BIR, aquest divendres el Ministeri ha tornat a modificar aquest procediment.

    Tal com informa Redación Médica, el Ministeri ha presentat una nova proposta per a l’adjudicació de les places MIR, distribuint els aspirants en quatre dies en comptes d’en un únic torn com estava previst fer el pròxim 17 de juny. D’aquesta manera, cada dia s’adjudicaran les places en torns de 2.000 persones, cosa que permetrà disposar de 12 hores als aspirants del torn següent per poder canviar, si escau, les seves preferències, en funció de les places que segueixin vacants. L’objectiu del Ministeri és reduir la incertesa dels aspirants a l’hora d’escollir la seva plaça.

    Segons han explicat fonts del Foro de la Profesión Médica a Redacción Médica, el problema amb el sistema d’adjudicació de places persisteix, ja que no es farà una elecció en temps real. A això se li sumen els inconvenients tècnics del sistema telemàtic i la possibilitat que, aquest any, hi hagi més places buides davant les previsibles renúncies.

    Així mateix, el Foro de la Profesión Médica argumenta que els torns de 2.000 persones són excessivament nombrosos i si es rebaixen, podrien allargar fins a vuit dies el procés d’adjudicació de places, amb les dificultats que implica per la incorporació a la plaça, prevista per a finals de juny. A més a més, el procés d’adjudicació inicialment previst i que ja estava en marxa ha fet que més de 2.000 aspirants ja hagin formulat la seva petició telemàtica de places i si s’aplica el nou sistema, haurien de tornar a modificar la seva petició.

    Les nombroses queixes dels col·lectius afectats i també en general de la professió mèdica, representada pels Col·legis professionals, la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) i les Facultats de Medicina de tota Espanya, han convençut finalment al Ministeri d’introduir aquests canvis. Tanmateix, aquests no han sigut ben rebuts pel sector mèdic ni pel conjunt dels aspirants, que a través de les xarxes socials sostenen que el sistema segueix sense ser just ni garantista.

  • 9 de cada 10 persones fumen davant de menors, exposant-los a desenvolupar càncer en el futur

    El consum de tabac és el primer causant de malaltia, invalidesa i mort evitable a Espanya. Produeix càncer en aquells que fumen i també en els que respiren el fum d’altres, sent el causant d’un terç de tots els casos de càncer, la causa principal del 90% de les morts per càncer de pulmó i està relacionat amb fins a 16 tipus de càncers. Les dades dels estudis són molt preocupants: el tabac mata més de vuit milions de persones cada any, escurça la vida uns 10-11 anys de mitjana als que fumen tota la seva vida i, d’una manera o altra, acaba matant a la meitat dels fumadors.

    Tot i aquestes dades, el 22% de la població espanyola compresa entre els 15 i els 64 anys -un total de 8,6 milions- fuma diàriament. A més, nou de cada deu fumadors actius fuma en presència de menors, exposant-los així a desenvolupar càncer en el futur. A més, en un 46% dels accessos als centres escolars i un 41% dels parcs infantils hi ha restes de fum de tabac en l’ambient.

    Tota aquesta població que fuma exposa a aquest fum ambiental als altres, el que situa els menors en una situació d’extrema vulnerabilitat. Després d’una exposició continuada al fum, poden patir un 50% més d’otitis, un 20% més de crisis asmàtiques i un 30% més d’infeccions respiratòries. A més, els nens i nenes exposats a fum de tabac durant la infància tenen més risc de desenvolupar càncer i malalties cardíaques en l’edat adulta. En el cas dels joves, la normalització del tabac promou que aquests comencin a fumar a una edat primerenca, situant-se en 14 anys l’edat mitjana d’inici de consum de tabac.

    Per això, en el marc del Dia Mundial Sense Tabac, que se celebra cada 31 de maig, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) reclama una ampliació de la normativa antitabac vigent per tal d’alliberar de fum de tabac aquells espais públics on sigui freqüent la presència de menors, com a via essencial per a la reducció del tabaquisme i com a únic mitjà provat per garantir la protecció de la ciutadania davant dels seus efectes nocius.

    «El tabac provoca càncer i mata. Però el fum de tabac també i no podem consentir que la població no tingui l’opció de triar si s’exposa o no. És intolerable que, a hores d’ara, els nens i nenes d’aquest país, els joves, pateixin les conseqüències del tabac sense encendre una cigarreta i, per això, hem demanat a la ministra de Sanitat que s’actualitzi la Llei Antitabac existent, ampliant els espais lliures de fum», assenyala Ramón Reyes, president de l’AECC. Alineant-se amb el Pla de Càncer Europeu, l’AECC persegueix reduir la incidència de fumadors a Espanya per aconseguir que per a l’any 2030 hi hagi una generació lliure de tabac.

    L’AECC ha unit forces amb organitzacions de pares i mares d’alumnes amb l’objectiu de construir una generació més conscienciada amb la salut i que compti amb majors opcions d’elecció saludables a mitjà i llarg termini. A banda de l’extensió dels espais sense fum de tabac a tots els espais públics en què pugui haver-hi menors, l’AECC defensa mesures com la pujada d’impostos i l’augment del preu del tabac, la disminució de l’atractiu del seu empaquetat o la restricció de la publicitat de tabac en espais digitals dirigits a adolescents i joves, una disposició no prevista en la normativa actual.

    Així mateix, l’Associació advoca per augmentar la conscienciació i aplicar les mateixes restriccions sobre les noves formes de tabac, nicotina i derivats -com els cigarrets electrònics o vapeadors-, la percepció de risc de la qual entre la població jove encara és molt baixa.

    Respirapp, un nou recurs per deixar de fumar

    D’acord amb un estudi de l’Observatori del Càncer de l’AECC, dos milions de persones han intentat deixar de fumar en el darrer any, i només el 20% han rebut ajuda per fer-ho. L’Associació ha decidit estendre la seva teràpia presencial i online a través de l’aplicació per deixar de fumar Respirapp.

    Respirapp és una aplicació que acompanya la persona en tot el procés de deixar de fumar de forma personalitzada. En cada fase s’anirà reduint el consum de cigarretes i el fumador tindrà un suport constant en els moments més difícils, com l’aparició de la síndrome d’abstinència. Es tracta d’un recurs amb el qual es pretén cobrir la necessitat de totes aquestes persones que volen deixar de fumar i que no han pogut tenir accés a cap tipus de servei o de suport per fer-ho.

  • Carmen Cabezas serà la nova secretària de Salut Pública

    Carmen Cabezas és la professional proposada per liderar la secretaria de Salut Pública, càrrec que fins ara ocupava l’actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Cabezas, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i en Medicina Preventiva i Salut Pública, ocupava fins ara el càrrec de subdirectora general de Promoció de la Salut del Departament, sent un dels rostres més visibles liderant l’estratègia de vacunació contra la Covid-19 a Catalunya. Cabezas s’ocuparà de dissenyar les línies mestres de la reformulació d’una Agència de Salut Pública de Catalunya amb plena autonomia de gestió, i amb focus en l’acció intersectorial en la salut i els seus determinants.

    Llicenciada i doctorada en Medicina i Recerca Translacional per la Universitat de Barcelona, compta amb un màster en Metodologia de les Ciències de la Salut per la Universitat Autònoma de Barcelona i és diplomada en Sanidad per la Escuela Nacional de Salud. És autora de capítols de llibres i articles sobre prevenció i promoció de la salut i salut pública en general.

    Cabezas compta amb una llarga trajectòria dins l’Agència de Salut Pública de Catalunya, on des de l’any 2006 n’és la subdirectora general de Promoció de la Salut. Prèviament ha desenvolupat diferents tasques al Sistema de Salut de Catalunya com a tècnica de salut pública i directora Assistencial a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) a l’Institut Català de la Salut (1990-2001) i, també, com a responsable de la Unitat de Recerca en Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut -Fundació Jordi Gol i Gurina (2001-2006).

    Gemma Craywinckel, primera dona al capdavant del CatSalut

    Gemma Craywinckel és la persona escollida com a directora del Servei Català de la Salut (CatSalut). Serà la primera dona al capdavant del Servei Català de la Salut (CatSalut) en els seus 30 anys d’existència.

    Craywinckel és doctorada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) i metgessa especialista en Cirurgia General i Digestiva. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, primer com a metgessa assistencial i posteriorment com a directora assistencial durant més de deu anys. Des de l’any 2019, és directora gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Yolanda Lejardi, directora gerent de l’ICS

    Yolanda Lejardi serà la persona proposada per ocupar la direcció gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS). Es tracta de la primera infermera que opta a la direcció gerència de la institució. Des de l’any 2018 és directora d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS, càrrec que ostenta a l’actualitat. En plena pandèmia, Lejardi també va assumir l’encàrrec puntual de la direcció i coordinació assistencial dels centres socials de caràcter residencial del Departament de Salut, que es trobaven greument afectats pels efectes de la Covid.

    Lejardi té un màster en Gestió i Serveis d’Infermeria, un màster en Gestió i Serveis d’Atenció Primària i un postgrau en infermeria a l’Atenció Primària. Va iniciar la carrera assistencial l’any 1996 com a infermera hospitalària a la Fundació Hospital de Mollet i, posteriorment, ha desenvolupat la seva trajectòria professional a l’Institut Català de la Salut com a infermera familiar i comunitària assistencial i, posteriorment, en càrrecs de gestió en diferents centres de l’ICS de Barcelona ciutat i la Metropolitana Nord.

  • Marea Blanca i La Capçalera fan una crida a la mobilització per garantir l’accés universal a l’assistència sanitària

    La Capçalera i la Marea Blanca de Catalunya, en el marc de la mobilització internacional ‘Sos International Pour la Santé’, han convocat una concentració dissabte 29 de maig a les 10 del matí a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Les principals reivindicacions d’aquesta mobilització són que es garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària, un augment de la inversió pública, que es faci una revisió del sistema de salut i de la governança hospitalària i que es desenvolupin polítiques que incideixin realment en els determinats socials de la salut.

    La convocatòria respon a la crida efectuada per col·lectius de treballadors i usuaris de França, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos per fer front a les polítiques d’austeritat imposades durant els darrers anys en els sistemes sanitaris. L’acció forma part també de les mobilitzacions descentralitzades que arreu de tota Catalunya ha impulsat la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics, organització de la qual forma part la Marea Blanca de Catalunya des de la seva constitució, sota el lema ‘Salut és serveis 100% públics’.

    Segons els convocants, «les normes pressupostàries i el pretext del deute públic han conduït a un infrafinançament dels nostres sistemes sanitaris, i la salut, considerada poc rendible. es converteix en una variable d’ajust». Les successives retallades que ha experimentat del sistema sanitari, diuen, afecten directament el benestar dels treballadors del sector i també a la qualitat dels serveis, comportant l’escassetat de llits hospitalaris, equips i, sobretot, de personal. Els organitzadors de la protesta destaquen també com la mercantilització i la privatització de la salut han anat guanyant terreny, sovint en forma d’externalització, empitjorant la situació.

    A conseqüència d’això, denuncien que s’ha produït un augment de les desigualtats socials i sanitàries. «L’assistència sanitària és cada vegada més desigual, en funció dels ingressos de les persones en lloc de la solidaritat. La salut dels ciutadans, sobretot la de les persones més vulnerables i les que pateixen altres formes de discriminació, es deteriora, i la igualtat d’accés a la salut és una il·lusió», assenyalen en un comunicat.

    També posen èmfasi en l’estat de salut mental dels professionals sanitaris a causa de la sobrecàrrega de feina que pateixen. Segons els impulsors de la protesta, els professionals sanitaris estan esgotats i molts experimenten el que es coneix com a burnout, és a dir, estar cremat per la feina. Com a conseqüència, alguns deixen les seves professions o, fins i tot, abandonen el seu país a la recerca d’unes millors condicions laborals.

    La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest la gravetat de la situació i la necessitat d’introduir canvis en el sistema sanitari. «L’actual crisi sanitària demostra tràgicament com el model neoliberal dominant que ha governat el nostre sector durant dècades és una trampa. El cost humà d’aquesta crisi ens recorda, si calia, la necessitat urgent de canviar radicalment el paradigma. L’assistència sanitària és un bé comú que cal preservar costi el que costi», puntualitzen.

    Davant d’aquesta situació, les entitats que organitzen la mobilització exigeixen «la fi d’un sistema sanitari destructiu basat només en els beneficis» i un accés universal a l’assistència sanitària i a la medicació, fent especial èmfasi en l’accés a les vacunes contra la Covid-19. Per aconseguir-ho, diuen, cal fer una revisió de tot el sistema de salut i garantir un finançament públic sòlid i sostenible, que ha de passar per un «augment massiu» de les inversions en recursos materials i humans.

    Proposen també el desplegament d’una nova política de salut pública que inclogui inversions en habitatge, polítiques socials que garanteixin unes condicions de vida dignes, la lluita contra totes les formes de discriminació (racisme, sexisme, homofòbia, transfòbia, etc.), i un accés a l’educació i la cultura, els quals són determinants socials de la salut.

  • Barcelona habilita un canal de WhatsApp per prevenir el suïcidi juvenil

    La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un fort impacte en la salut emocional de les persones, especialment en els joves. A Catalunya, entre el 2019 i el 2020, s’ha incrementat la temptativa de suïcidi entre els menors de 18 anys, passant de 473 intents de suïcidi el 2019 a 601 el 2020. Per tal de prevenir-ho, es posarà en marxa un nou servei de missatgeria instantània amb equips especialitzats per atendre adolescents i joves, i també es crearà una aplicació mòbil amb continguts i informació pràctica per a la prevenció del suïcidi.

    Es tracta d’una de les actuacions de l’ampliació del pla de xoc extraordinari en salut mental que es va posar en marxa durant la primera onada de la crisi sanitària amb una vintena d’actuacions adreçades a col·lectius de totes les edats, que es desplegaran entre aquest any i el 2022. Amb una inversió de tres milions d’euros, l’ampliació del pla de xoc inclou mesures per a la prevenció del suïcidi juvenil, l’acompanyament psicològic per a adults i la formació en salut mental d’agents comunitaris als districtes per reconèixer i detectar casos de malestar emocional. A més, per pal·liar l’impacte emocional de la Covid-19 en la ciutadania, el pla de xoc inclou accions com la creació de grups de suport emocional per a l’acompanyament en el dol i la posada en marxa el telèfon gratuït per a la prevenció del suïcidi (900 925 555), que funciona les 24 hores del dia.

    Al mateix temps, i per tal de donar suport psicològic a la població adulta es crearan sis punts d’atenció vinculats als centres de salut mental per a adults, que es desplegaran als barris amb els indicadors socioeconòmics més desfavorits. Es preveu que siguin espais oberts, sense cita prèvia, on també s’impartiran cursos i tallers per a la millora del benestar emocional. En aquest mateix sentit, per reconèixer i detectar -des del teixit comunitari- casos de malestar emocional els districtes oferiran una formació bàsica en salut mental dirigida a monitors i monitores de lleure, casals, menjadors i espais esportius i a les persones voluntàries en entitats i associacions de barri.

    A més, en el marc del Pla de barris i en col·laboració amb les taules de salut mental dels diferents districtes, s’elaboraran quatre plans integrals per a la prevenció i millora del benestar emocional en quatre barris prioritaris, el primer dels quals s’implementarà als barris de la Zona Nord – Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, a Nou Barris.

    Pel que fa al suport psicològic als joves, el 2021 ha finalitzat el desplegament del programa Konsulta’m per detectar i atendre de manera preventiva el patiment psicològic de joves i adolescents d’entre 12 i 22 anys. Actualment hi ha onze punts de suport en funcionament, un a cada districte. Per a la gent gran, un altre dels col·lectius més afectats, es va reforçar així mateix el servei municipal de teleassistència, i amb la iniciativa “Vostè, com està?” es va contactar amb persones d’entre 70 i 84 anys que no són usuàries de cap servei per avaluar-ne el benestar emocional.

  • “No t’ho inventes”, la campanya de conscienciació i captació de fons per a la recerca sobre la Covid persistent

    La Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa llancen la campanya “No t’ho inventes” per conscienciar sobre la malaltia de la Covid persistent i aconseguir finançament per la recerca. S’ha engegat un web que inclou tota la informació al voltant de la campanya i com partipar-hi.

    Els diners que es recaptin a través d’aquesta iniciativa aniran íntegrament destinats a la recerca i investigació que es du a terme des de la Unitat de Covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que funciona des del juny de 2020, i està liderada per les doctores Lourdes Mateu (FLS i Germans Trias) i Marta Massanella (IrsiCaixa). La Unitat està formada per un equip d’especialistes de diverses disciplines mèdiques com les malalties infeccioses, cardiologia, neurologia, psicologia, dietètica i nutrició, pneumologia, rehabilitació, radiologia o reumatologia.

    “Des del primer moment la nostra prioritat ha estat estar al costat de les persones afectades i les seves famílies, perquè només des d’una perspectiva mèdica global podrem entendre la complexitat d’aquesta síndrome i ajudar els i les pacients”, explica la Dra. Mateu.

    El tema de la campanya vol ser un gest de complicitat i comprensió cap a les persones afectades per la síndrome de Covid persistent, moltes de les quals han hagut de lluitar no només contra els efectes de la malaltia sinó també contra la manca de comprensió i de respostes per part d’alguns sectors del col·lectiu sanitari. “Passar la Covid-19 als inicis de la pandèmia va comportar un gran canvi a la meva vida. El que semblava una afectació lleu es va convertir en un conjunt de símptomes que s’han anat allargant en el temps fins a dia d’avui”, explica Anna Mata, membre del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19.

    Les dades clíniques recollides a partir de l’assistència als més de 300 usuaris que té actualment la Unitat estan sent analitzades en el marc de l’estudi clínic Cohort King, que servirà per tenir més informació sobre aquesta malaltia i poder elaborar protocols d’actuació.

    Segons detalla la Dra. Massanella, la prioritat és “categoritzar els diversos perfils de pacient en funció de la seva afectació, determinar un marcador que permeti diagnosticar aquesta malaltia i trobar tractaments que millorin la qualitat de vida de les persones amb Covid persistent”.

  • A Barcelona 895 persones dormen als carrers i 3.046 són allotjades en equipaments

    La ciutat de Barcelona ha comptat amb la participació de 633 persones voluntàries en el Recompte 2021 de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Aquest és el setè recompte que s’organitza a la ciutat, una activitat de conscienciació i sensibilització de la ciutadania ideada per les 37 entitats socials que integren la XAPSLL i l’Ajuntament de Barcelona, després que l’any passat no es pogués desenvolupar aquesta activitat tal com estava prevista degut a la irrupció de la Covid-19.

    En aquesta ocasió s’han comptabilitzat en total 895 persones dormint a la via pública i 3.046 allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats municipals. Concretament, 1.741 places es troben en allotjaments públics i concertats i les 1.305 restants formen part d’entitats socials privades. L’últim recompte es va fer l’any 2018, un moment en què es van detectar 956 persones dormint a la via pública i 2.130 en recursos residencials de la XAPSLL. Segons les dades que s’han recollit enguany, la distribució per districtes de les persones que pernocten a la via pública situa a l’Eixample com el lloc on dormen més persones, sent aquestes 212, seguit de Ciutat Vella amb 176 i de Sants – Monjuïc amb 155 persones dormint al carrer. A Sant Martí s’han comptabilitzat 113, a Gràcia 65, a Sant Andreu 51, a Nou Barris i a Sarrià-Sant Gervasi 34, a Les Corts 33 i a Horta-Guinardó 22 persones.

    Des de la XAPSLL expliquen que des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 895 persones, un increment del 36%. Les xifres reflecteixen una estabilització del fenomen durant els últims tres anys, tot i que en paral·lel el nombre de places en recursos residencials per a persones sensellar s’ha incrementat de forma notable, fins a les 3.046 persones allotjades actualment. Agafant com a referència les 2.130 persones allotjades durant l’últim recompte del 2018 l’increment és igualment destacable, en recursos que cada cop més especialitzats que prioritzen una atenció individualitza i especialitzada per donar una resposta el més adequada possible. De fet, L’ajuntament de Barcelona explica que només durant l’últim any i malgrat la irrupció de la Covid-19, han creat equipaments pioners pensats només per a dones, persones amb drogodependència o joves.

    A més, valoren que “independentment de la fotografia que proporcionen els recomptes anuals, la clau continua sent la prevenció i incidir en la necessitat d’articular polítiques supramunicipals que facin front les causes estructurals del sensellarisme, com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries que garanteixi els drets fonamentals i una major accessibilitat a l’habitatge per part de la població en general”.